Els espais esportius municipals de Catarroja han sigut rehabilitats i renovats amb la inversió de més de 785.000 euros dels fons que ha rebut la localitat a través dels distints plans d’ajudes reglades de la Diputació de València. La vicepresidenta de la institució provincial, Maria Josep Amigó, ha assenyalat durant la visita que ha realitzat al municipi de l’Horta Sud junt amb l’alcalde, Jesús Monzó, que “l’autonomia municipal per la que hem apostat des de l’inici, ha funcionat”.

Segons ha indicat Amigó, “a Catarroja eren necessàries diverses actuacions en les instal·lacions esportives, i l’equip de govern local, des de la seua autonomia municipal, ha decidit dur endavant aquestes inversions que eren importants per als veïns i veïnes del municipi”. La vicepresidenta ha incidit en què “la rehabilitació d’aquests espais era una reivindicació històrica dels clubs de futbol de Catarroja i del veïnat, i que hagen pogut dur-la endavant és un motiu de gran satisfacció”.  

L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, ha explicat que “el poliesportiu municipal, a l’any 2015, registrava moltes reclamacions dels clubs esportius perquè les instal·lacions tenien moltes deficiències”. Monzó ha afegit que “aquestes inversions són importants per al municipi i han sigut possibles gràcies als fons que hem percebut des dels plans reglats de la Diputació”.

Les millores del poliesportiu són, com ha incidit l’alcalde, “substancials, ja que es tracta d’un poliesportiu antic que havia sigut reformat anteriorment, però que en aquesta legislatura han sigut majors i, sobre tot, s’han realitzat en base a les necessitats que ens han transmès els clubs, i hem fet un avanç molt important”.  

L’ajuntament de Catarroja ha invertit en la millora de la infraestructura esportiva municipal 785.195,98 euros dels fons percebuts a través dels Pla d’Obres i Serveis Municipals (SOM), el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) o el Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) que desenvolupa la Diputació de València.

La rehabilitació de les instal·lacions del camp de futbol municipal s’ha sufragat amb un total de 403.578 euros. La millora d’aquests espais ha inclòs la renovació dels vestuaris, el condicionament de les grades i dels lavabos, el canvi de la gespa, i la substitució dels quadres elèctrics i de les torres d’il·luminació del camp.

Les inversions per a la millora de l’equipament esportiu de Catarroja també han inclòs el condicionament integral de les pistes de tenis del poliesportiu municipal i del frontó amb 290.554,12 euros. A més, el consistori de Catarroja ha destinat 74.906,26 euros a la instal·lació de noves bancades per a l’estacionament de bicicletes a distints espais públics del municipi. 

La fusió de ritmes i sons ‘salvatges’ de la banda guanyadora del Sona la Dipu 2018, Yo Diablo, irromp aquest dissabte, 2 de febrer, en la mítica Sala Apolo de Barcelona, que compta amb 75 anys d'història a la seua esquena. El Diable comença a rodar al costat del desenfadat indie pop de Varry Brava la seua gira nacional ‘6 nits de furor’, que recorrerà en total sis grans ciutats espanyoles durant febrer i març. 

Després del seu pas per la mítica Sala Apolo de Barcelona, el rock vintage de Yo Diablo i l’indie pop amb tocs electrònics de Varry Brava estaran presents al llarg del mes de febrer a Madrid (La Riviera), Granada (Prince) i Sevilla (Sala X), els dies 8, 9 i 16 respectivament. Al març la gira continuarà a la Sala BNS de Santander el dia 9 i posaran el fermall a la Sala REM de Múrcia el 23.

La celebració d'aquesta gira és un dels principals suports del programa musical de la corporació provincial, Sona la Dipu, que aposta per promoure nous valors de la música de l'escena valenciana. Per això, les dates que s'han triat per a la seua realització són a l'inici de l'any i les sales de les ciutats en què es duran a terme les més emblemàtiques.

Els oriolans Varry Brava van començar la seua carrera musical fa ja deu anys amb la seua maqueta produïda ‘Ídolo’, composta per deu cançons amb influències del pop espanyol de la dècada dels 80, com Nacha Pop i Radio Futura, i tints de música disco. Amb aquest primer treball van recórrer la geografia espanyola i van participar en diversos festivals, com l'Arenal Sound i el Low Cost, entre altres. Actualment ja compten amb altres tres àlbums, Safari Emocional, Arriva i Demasié, i estan a punt de llançar el quart en el marc d'aquesta gira, ‘Furor’.

La comarca de la Ribera Baixa va rebre un total de 701.796 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat va suposar l’increment del 225,24% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de la comarca de la Ribera Baixa suposà l’any 2018 una injecció de 194.545 euros per als veïns i veïnes d’Almussafes i 109.785 euros per a Sollana. En el cas de les mancomunitats, la Ribera Baixa va rebre 397.466 euros, que va suposar un augment del 308,20% d’acord amb les xifres de 2015 i 2018.      

Per programes, els 194.545 euros destinats a Almussafes es dividiren en 91.895 per al reforçament de l’equip tècnic, 41.250 per a prestacions individualitzades, 500 per a assessorament i informació, 9.000 per a lluitar contra la pobresa energètica, 45.000 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 3.750 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de Sollana, es va fer una inversió de 54.464 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 3.750 per a prestacions individualitzades, 8.150 per a casos de pobresa energètica, 41.250 per al programa d’ajuda a domicili, 750 per a cooperació social i 1.421 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

Quant a les mancomunitats, la Ribera Baixa va destinar 273.376 per a l’equip social base, 1.115 per al centre social, 37.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 15.000 per a reduir l’empobriment energètic, 41.025 per al programa d’ajuda a domicili, 12.500 per al Servei d’Ajuda a Domicili en dependència, 7.200 per als anomenats clubs de convivència, 500 per a cooperació social i 9.250 per a intervencions de prevenció i inserció social.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat “la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

La comarca de Els Serrans va rebre un total de 539.461 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat suposà l’increment del 157,56% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de Els Serrans el 2018 va suposar una injecció de 19.746 euros per als veïns i veïnes d’Alpuente, xifra especialment significativa ja que es tracta d'un increment de més del 1.100% respecte a 2015. A més, la corporació destinà 22.782 euros per al municipi de Domeño i 132.664 euros per a Villar del Arzobispo. En el cas de la mancomunitat del Alto Túria, la inversió va ser de 119.830 euros i 244.439 per a la mancomunitat de La Serranía.

Per programes, els 19.746 euros destinats a Alpuente es dividiren en 14.116 per al reforçament de l’equip tècnic, 2.000 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social i 3.630 per a l’ajuda a domicili. Pel que fa a la quantitat de 22.782 euros que li corresponen a Domeño, la distribució va ser de 13.616 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 500 euros per a l’assessorament i informació, 1.125 per a prestacions individualitzades, 500 euros per a casos de pobresa energètica, 5.250 euros per al programa d’ajuda a domicili, 291 euros per als anomenats clubs de convivència i 1.500 euros per a actuacions de prevenció i inseció social. Per la seua banda, Villar del Arzobispo va comptar amb 132.664 euros dels quals es dedicaran 54.464 euros al reforçament de l’equip professional, 500 euros per al centre social, 12.975 en prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 euros per a acabar amb l’empobriment energètic, 33.825 euros en el programa d’ajuda a domicili, 900 euros per a clubs de convivència i 25.000 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Quant a les dues mancomunitats, la de l’Alto Túria va suposar 119.830 euros, que seran distribuïts de la següent manera: 72.580 per a l’equip social base, 1.000 per a informació i assessorament, 3.750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.500 per a atallar l’empobriment energètic, 30.000 per al programa d’ajuda a domicili i 10.000 per a intervenció per a la prevenció i inserció social. Per últim, els 244.439 euros atorgats a la mancomunitat de La Serranía es distribuïren entre el reforçament de l’equip tècnic (124.011), prestacions econòmiques individualitzades (9.000), pobresa energètica (5.000), ajuda a domicili (91.197), clubs de convivència (6.600) i intervenció per a la prevenció i inserció social (8.631).

Línies d'actuació

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

Els projectes de regeneració ambiental dels ullals del Bovetar, a Guardamar de la Safor, de Les Salines, a Manuel, i del Riu Verd, a Benimodo, formen part de la tasca de recuperació ambiental que du a terme l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València en col·laboració amb els municipis. En el Dia Mundial dels Aiguamolls, la Diputació reafirma el seu compromís amb la restauració i protecció d’aquests ecosistemes naturals, els quals han disminuït un 35% la seua superfície arreu del món entre 1970 i 2015.      

La regeneració de l’Ullal del Bovetar, a Guardamar de la Safor, ha aconseguit recuperar aquest espai natural en les vessants tant ambiental com paisatgística i social. Amb això s’ha afavorit la recuperació i conservació d’espècies de fauna i flora pròpies d’aquests hàbitats i s’han eliminat les espècies invasores. L’ullal recuperat afavoreix el funcionament hidrològic com a àrea de sorgiment natural d’aigua de qualitat i serveix de filtre per a fluxos carregats amb contaminants.

El projecte del Bovetar ha sigut reconegut per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies amb el ‘Premi al Bon Govern’ a la categoria de Sostenibilitat Territorial. El Bovetar, després de la seua regeneració, s’estableix com un element clau de la infraestructura verda del municipi de la Safor i permet recuperar un espai per al poble amb possibilitat d’usos lúdics, didàctics i científics.

A Manuel, la Diputació ha aconseguit recuperar l’antiga zona humida de l’ullal de Les Salines amb un projecte que ha inclòs l’adequació de l’explanada, la plantació d’arbratge i l’excavació d’una zona de sorgiment d’aigua. També s’han reposat les proteccions de l’espècie endèmica protegida Limonium mansaneatianum i s’han condicionat els accessos del paratge natural on s’ubica aquest ullal.

Les tasques que s’han dut a terme a Benimodo han sigut de manteniment i adequació, principalment, i han consistit en la neteja d’espècies invasores Arundo donax, la plantació de vegetació autòctona i la regeneració de la làmina d’aigua de l’espai mitjançant la retirada dels residus dipositats.

El Dia Mundial dels Aiguamolls

Des de 1997, el Dia Mundial dels Aiguamolls se celebra el 2 de febrer per commemorar la signatura del Conveni sobre els Aiguamolls a Ramsar (Iran) en 1971, el primer tractat relatiu a la conservació i l'ús racional dels aiguamolls. La llista Ramsar inclou 2.167 llocs designats, cobrint una superfície de 208.518.409 hectàrees en 168 països. Els tipus d'aiguamolls inclosos en la classificació pertanyen a àrees naturals de pasturatges humits, torberes, pantans, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de coral, ulls d'aigua, i entorns artificials com a estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

Els serveis ecosistèmics que ofereixen els aiguamolls s'estenen des de la seguretat alimentària fins a la mitigació del canvi climàtic, uns beneficis que superen als dels ecosistemes terrestres. No obstant això, els responsables de formular polítiques i adoptar decisions solen subestimar aquests valors per a la natura i la humanitat. La comprensió d'aquests avantatges és indispensable per assegurar el seu ús racional.

Entre les mesures clau per conservar i recuperar els aiguamolls figuren enfortir la xarxa d'àrees protegides d'aiguamolls; integrar els aiguamolls a la planificació i implementació de l'agenda per al desenvolupament després de 2015; enfortir els instruments jurídics i de polítiques per conservar tots els aiguamolls; aconseguir l'ús racional; establir incentius econòmics i financers per a les comunitats i les empreses; assegurar la participació de tots els interessats directes en el maneig dels aiguamolls; millorar els inventaris nacionals dels aiguamolls i el seguiment de la seua extensió.

Segons l’informe de Ramsar, Convenció sobre els aiguamolls, titulat Perspectiva Mundial sobre Els Aiguamolls. Estat dels aiguamolls del món i dels serveis que presten a les persones (2018), les espècies depenents dels aiguamolls -- peixos, aus aquàtiques i tortugues-- experimenten una greu disminució, i una quarta part d'elles estan amenaçades d'extinció, especialment en els tròpics. Des de 1970, el 81% de les poblacions d'espècies d'aiguamolls continentals i el 36% de les espècies costaneres i marines han disminuït. Els nivells més alts d'amenaça d'extinció (més d'un 30% de les espècies amenaçades a escala mundial) corresponen a les tortugues marines, els rèptils d'aigua dolça, els amfibis, els mol·luscs no marins, els corals, els crancs i els crancs de riu.

El Feminari és major d'edat i ha convertit de nou a València en motor del feminisme. El congrés organitzat per l'àrea d'Igualtat de la Diputació obri les portes de la seua quarta edició, aquesta vegada en el Centre del Carme, on més de mil persones s'han inscrit per a seguir de prop les reflexions de les veus més autoritzades per a donar resposta als reptes actuals de la dona.

Veus com les de la directora general de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat del Govern d'Espanya, Silvia Buabent, que ha recordat el tren de la llibertat d'aquell 1 de febrer de fa un lustre com a punt d'inflexió de la lluita feminista; o l'escriptora Laura Freixas, que en la conferència inaugural del Feminari ha desmuntat el mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a la dona.

En aquest últim Feminari de la legislatura i potser “el més necessari”, en opinió dels responsables de la Diputació de València, la diputada d'Igualtat, Isabel García, i el president, Toni Gaspar, han coincidit que aquest congrés ha de servir “per a guanyar contundència en la lluita contra la infàmia antifeminista”, en un moment en què “els drets i llibertats de les dones tornen a estar en perill”.

Davant un miler de persones, Toni Gaspar ha agraït el treball de la diputada “per haver fet de la Igualtat un principi transversal en el dia a dia de la Diputació”. Gaspar ha advocat per “fer política enfront d'idees retrògrades, injustes i amb una sobredosi de testosterona”. Per part seua, Isabel García ha alertat de la importància del moment, en vespres del 8 de març, per a “no tornar al blanc i negre”.

Després d'agrair la seua presència a les autoritats, entre les quals estaven el delegat del Govern en la Comunitat, Juan Carlos Fulgencio, la presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, la directora general de l'Institut Valencià de la Dona, María Such, i les diputades Mercedes Berenguer i Conxa García, la titular d'Igualtat ha recordat la figura de Carmen Alborch, “un exemple de vida i un referent per al feminisme”, i ha fet una crida a “la unió de totes per a eixir d'aquest congrés amb les piles carregades i fer front a la incertesa”.

‘La dona callada’

L'escriptora Laura Freixas ha obert el fòrum de debat amb una interessant reflexió sobre la històrica hostilitat cap a la dona que parla i sap. Sota el títol ‘La dona callada de tots és lloada’, Freixas ha fet un repàs històric al mandat de silenci que pateixen les dones, des de Fray Luís de León, que atribuïa als homes el públic i a les dones el encerramiento, fins a Neruda i el seu ‘me gusta cuando callas’.

Un recorregut molt gràfic per aqueix patriarcat en el qual no solament habitaven els Voltaire, Quevedo o Molière, sinó també cantants com David Civera o Kevin Roldán, que en ple segle XXI proposen detindre a les dones per mentideres i incontrolables o desitgen dones que ‘no diguen naaa’. “Fins a un 80% dels qui opinen hui en els mitjans de comunicació són homes”, ha apuntat l'escriptora catalana, que en la part final de la seua exposició ha donat veu a aqueixes dones que s'han atrevit a donar la seua opinió al llarg de la història, com María de Zayas, Rosa Chacel o Virgínia Woolf, qui va lamentar que cap novel·la parlara de les ocupacions de les dones.

Després de la introducció de Laura Freixas, la primera de les taules d'aquest quart Feminari ha abordat la complexa relació entre esport i feminisme, amb la secretària d'Estat d'Esports, Mª José Rienda, i la periodista Paloma del Río com a protagonistes del debat moderat per la també periodista Cristina Gallo.

Per al dissabte estan programades altres tres taules de debat, en les quals es reflexionarà sobre la compatibilitat del feminisme i les religions, la relació del moviment feminista amb el LGTBI i el binomi feminisme-política, fil conductor del congrés de la Diputació en un any d'intensa activitat en els partits i de canvis en l'escena política. En la jornada del dissabte participaran com a ponents les escriptores Rosa Regàs i Kika Fumero, el jurista Octavio Salazar, l'activista feminista marroquina Ibtissame Betty Lachgar, a més de l'escriptor Ramón Martínez i la política i escriptora Lidia Falcón.

La IV edició del Feminari ha arribat a la seua fi amb una intensa jornada en la qual la religió, els drets LGTBI i el compromís polític han sigut els protagonistes. La segona sessió del congrés feminista organitzat per la Diputació ha començat a les deu del matí amb la taula ‘Feminisme i religions: són compatibles?’ en la qual han participat l'activista marroquina, Ibtissame Betty Lachgar i l'escriptora Rosa Regàs, moderades per Raquel Ortiz, de València Laica.

Betty Lachgar ha fet durant la seua intervenció una defensa clara del laïcisme en l'educació i l'estat com l’única via per a la igualtat real, posant d'exemple el seu país natal “Al Marroc l'educació islàmica a les escoles és obligatòria i ensenya bàsicament odi i misogínia”. L'activista ha defensat que laïcisme i feminisme van de la mà, “perquè totes les religions són misògines”, ha declarat. Afirmació que ha subscrit l'escriptora Rosa Regàs, qui a més ha posat l'accent que la separació d’Església i Estat és una condició bàsica per a un estat igualitari.

Després de la pausa, ha començat la segona sessió del matí, ‘L'aportació del moviment feminista al moviment LGTBI’, una taula en la qual l'escriptor Ramón Martínez i l'escriptora Kika Fumero han aportat les seues visions respecte a la situació actual de totes dues lluites. Martínez ha exposat una crítica a la falta d'acció en el moviment LGTBI i a la desconnexió d'aquest amb el moviment feminista. L'escriptor també ha fet referència a com temes com els ventres de lloguer, divideixen al propi moviment i l'allunyen de la lluita per la igualtat. Per la seua part, Fumero ha llançat una reflexió sobre el com “l’heterosexualitat és un sistema opressor per a les dones, la heterosexualidad es pressuposa, les feministes hem aprés a deconstruir-nos”, ha destacat Fumero.

En la sessió de la vesprada, una de les més esperades pels assistents, han intervingut l'escriptor i jurista, Octavio Salazar i la política i escriptora Lídia Falcón en la taula ‘Feminisme i política’. Salazar ha apel·lat a una “urgent reforma constitucional per a aconseguir un estat realment paritari”. Falcón, per part seua, ha criticat l'immobilisme del moviment feminista i la seua “poca ambició de poder, en declarar-se històricament apolític”, ha destacat la ponent.

Aquesta quarta edició del Feminari que ha reunit durant dues jornades a més de mil assistents ha conclòs amb la lectura d'un manifest per part del Moviment Feminista de València, un monòleg de la còmica valenciana María Juan i l'actuació musical de Naira Rodríguez.

La comarca de La Plana d’Utiel-Requena va rebre un total de 176.154 euros en relació al Nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat suposà l’increment del 139,15% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de La Plana d’Utiel-Requena l’any 2018 va suposar una injecció de 16.683 euros per als veïns i veïnes de Xera, i 159.471 per a la mancomunitat de Tierra del Vino.

Per programes, la inversió destinada a Xera es va dividir en 6.808 per al reforçament de l’equip tècnic, 1.125 euros per a prestacions individualitzades, 6.750 euros per al programa d’ajuda a domicili i 2.000 per a actuacions de prevenció i inserció social.

Quant a les mancomunitats, Tierra del Vino va comptar amb 159.471 euros que van ser distribuïts de la següent manera: 109.511 per a l’equip social base, 100 euros destinats a la informació i assessorament, 12.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a la pobresa energètica, 24.600 per al programa d’ajuda a domicili, 3.760 per als anomenats clubs de convivència i 4.500 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

Línies d'actuació

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

L’àrea de Cultura de la Diputació de València i el Museu Valencià d’Etnologia que d’ella depén lliuraran el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ al Museu de la Rajoleria de Paiporta (MURPA) el pròxim dimecres 6 de febrer, a les 19.00 hores. L’acte comptarà amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, i del director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, i tindrà lloc al mateix Museu de la Rajoleria. El grup Borriana Big Band serà l’encarregat d’amenitzar la vetlada.

El Museu Valencià d’Etnologia, prèvia valoració dels diferents projectes de conservació i divulgació del patrimoni etnològic, ha decidit atorgar aquest premi al Museu de la Rajoleria de Paiporta per ser un important referent cultural que ha desenvolupat una intensa tasca de recuperació i difusió del patrimoni etnològic a través de múltiples activitats i exposicions, a més de portar a terme una política constant de foment de la participació d’associacions i col·lectius locals en la vida del museu. Un bon exemple de com un museu local, amb la professionalitat del seu personal i el suport de les institucions, es pot transformar en dinamitzador social i cultural de la seua comunitat.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 6 de febrer de 2019

Lloc: Museu de la Rajoleria de Paiporta

Hora: 19.00 hores