El Museu Valencià d’Etnologia, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta la tercera edició de Al caliu de les paraules, un festival que es va crear per recuperar l’oralitat tradicional amb una trobada al voltant del foc, on, com es feia antigament, es contaven històries, dites i acudits.

Aquesta iniciativa va nàixer al voltant de la festa de Sant Antoni per a reivindicar la importància de la paraula i la necessitat d’escoltar-la de viva veu. Els i les assistents gaudiran d’històries menudes, fantàstiques o quotidianes, així com relats humorístics i crítics o "chascarrillos" quasi sempre pegats a la vida diària del món rural, que servien per a congregar els veïns als carrers dels pobles al voltant d'una foguera durant les festivitats (sants i santes) dels mesos de gener i febrer, sobretot a les zones de muntanya i secà.

Després de dues edicions, és oportú obrir-se a formes contemporànies d’oralitat, i per això, enguany l’esdeveniment també acull artistes del rap, atès que aquest estil musical, va nàixer, baix un clima de violència, als barris pobres de Nova York, on només tenien la paraula, al voltant del foc encès dins d’un bidó, per a desfogar les seues penes i gaudir d’uns moments d’oci íntim en comunitat al final dels anys seixanta. Així, al caliu d’aquelles fogueres urbanes, naixia una forma de contar històries, de crear consciència i de compartir veritat.

Amb el projecte Al caliu de les paraules, des del MUVAET s’entén que no hi ha una separació clara entre la tradició i la modernitat; que la transmissió oral ens parla tant del passat com del present, i que pot proposar una mirada crítica sobre el món que ens envolta.

Per tot això, és convenient oferir l’oportunitat de parar l’orella i gaudir, encara més, de la varietat i riquesa de la paraula dita, de la paraula oral.

El festival es compon de tres actes, el primer es realitzarà l’1 de febrer a partir de les 20:00 hores a la Sala Alfons el Magnànim amb La Vuelta al mundo en cuentos per Estrella Ortiz. Ortiz és una actriu i conta contes de Castella-la Manxa amb una llarga trajectòria en el món teatral i com a comptadora d’històries, lligada al món infantil amb les biblioteques i amb el món dels adults, contant contes en festivals nacionals i internacionals.

El segon acte es celebrarà el 2 de febrer als patis del Centre Cultural la Beneficència amb un concert de rap per  Nacidos de la tierra i Alfons el Blüe a les 19:00 hores. El grup Nacidos de la Tierra es va formar l’any 2006 i des dels seus inicis el grup ha tingut la intenció de transmetre la seua música i els seus valors com la no violència, la lluita contra la pobresa, la pau i la interculturalitat. Per la seua banda, Alfons el Blue és un jove cantant de la Plana Baixa que ha estat un dels primers en fer rap en valencià de forma continuada. Ha desenvolupat diferents projectes que li han servit per guanyar concursos con el ROCKPenat de 2013 o l’UJIPop de 2012. Ha estat guardonat amb els premis Ovidi Montllor (2012 i 2014) i ha sigut contractat per la Diputació de Castelló per donar xerrades contra el fracàs escolar i les drogues entre els joves. Després d’una retirada curta ha tornat a l’escenari amb un nou èxit: el Rap de la Paella.

Per finalitzar amb el festival, el tercer acte també es celebrarà el 2 de febrer  amb Paraules al foc. Al Caliu de les paraules. Contades simultànies a càrrec de Blai Senabre, Amparo Rico i el Gran Jordiet, tots ells coordinats per Vicent Cortés, a les 21:15 hores als patis del centre de la Beneficència. Tots quatre, grans professionals dedicats a la narració de contes i històries per a tots els públics.

La entrada és gratuïta encara que els i les assistents deuran de tindre entrada que s’haurà de recollir en el Centre la Beneficència o a través d’Internet.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, la Directora de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats, Silvia Buabent, i la diputada d'Igualtat, Isabel García, inauguren la IV edició del Feminari dedicat a Carmen Alborch en el Centre del Carme de València.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 1 de febrer de 2019

Lloc: Centre del Carme, C/ Museo, núm. 2, València

Hora: 16.00 hores

PROGRAMACIÓ

Divendres - 16:00h

Silvia Buabent Vallejo, Directora de l'Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats

Toni Gaspar, President de la Diputació

Isabel García, Diputada d'Igualtat

Inauguració a càrrec de Laura Freixas:

"La mujer callada, de todos es alabada": el mandato de silencio dirigido a las mujeres

Divendres - 17.30h

“Deporte y feminismo: una relación difícil”

Ponents: Paloma del Rio, Mª José Rienda (Secretaria d'Estat d'Esports)

Modera: Cristina Gallo, periodista

Dissabte -10:00h

“Feminismo y Religiones ¿son compatibles?”

Ponents: Rosa Regàs Pagés, escritora i periodista, i Ibtissame Betty Lachgar, activista feminista marroquí

Modera: Raquel Ortiz Piñero

12:00h - Pausa

Dissabte - 12:30h

“La aportación del movimiento feminista al movimiento LGTBI”

Ponents: Kika Fumero, escriptora i feminista. Ramón Martínez, escriptor i feminista

Modera: Isabel López Atienza, UGT, activista lgtb i feminista

Dissabte - 16:30h

“Feminismo y política”

Ponents: Octavio Salazar i Lidia Falcón O'Neill

Modera: Rosa Mustafá

Clausura

Ahir dimecres, l’agència AVIVA de foment del valencià de l’Ajuntament de Silla va rebre el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’, atorgat per l’àrea de Cultura de la Diputació de València, a proposta de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació, que va voler premiar el treball de la campanya ‘Valencià per la igualtat’. Aquests guardons serveixen per a reconèixer el treball dels ajuntaments i la col·laboració amb els diferents serveis que integren l’àrea de Cultura.

Immaculada Cerdà Sanchis, cap de la Unitat de Normalització Lingüística, va ser l’encarregada de lliurar el premi al Centre Cultural Carmen Valero, on va destacar la pertinença del guardó per “la qualitat de la campanya, la difusió en 45 ajuntaments, la col·laboració amb la Diputació de València i el reconeixement explícit a la tasca dels ajuntaments, la institució més ben valorada per la ciutadania quant a l’ús del valencià”.

La tècnica de l’Agència AVIVA de forment del valencià, Empar Minguet, impulsora de la campanya, va agrair a la Diputació de València i en especial a la Unitat de Normalització Lingüística “la col·laboració i el suport a les campanyes i a la formació del personal que treballa en els ajuntaments per a implantar un llenguatge administratiu planer i inclusiu”.

Per part de l’Ajuntament de Silla, la regidora de Política Lingüística i Igualtat, Raquel Sánchez, va ser l’encarregada de rebre el guardó, un diploma acreditatiu i una escultura dissenyada per Artur Heras. Sánchez va tindre paraules de record per a les dones que la precediren i que encetaren la lluita per la igualtat.

Pau Lagunas, membre del gabinet de Cultura, va cloure l’acte amb la valoració dels primers ‘Reconeixements de la Cultura 2019’ i aprofità per a mostrar l’estima als membres que integren la Unitat de Normalització Lingüística. L’acte va acabar amb l’actuació del grup Sis Veus i del seu últim treball ‘Els dies i les dones’, un espectacle que combina la música tradicional amb la poesia de Lola Andrés, amb un destacat contingut feminista que dóna importància a les dones en les diferents etapes de la seua vida.

El proper dissabte 2 de febrer, a les Antigues Escoles de Carrícola, s’entregarà un nou guardó, en aquest cas a proposta del servei de Promoció Cultural de la Diputació, als ajuntaments d’Otos i de Carrícola, pel seu treball amb el desenvolupament i la consolidació de la Ruta dels Rellotges d’Otos i l’espai d’art mediambiental Biodivers de Carrícola.

Els responsables de l’àrea de Cultura de la Diputació de València i dels museus que la componen han presentat hui al MuVIM, el programa ‘Friendly Museums’, un projecte que s’orienta a potenciar la inclusivitat als diferents museus i serveis de la Diputació. El principal objectiu d’aquest programa és el de combatre l’exclusió social, la discriminació i la desigualtat, i afavorir la cohesió de la ciutadania a través del dret constitucional d’accés universal a la cultura.

‘Friendly Museum’, o ‘museus inclusius’, és un innovador programa que pretén avançar en la inclusió de les persones amb necessitats físiques, psíquiques i sensorials especials, però que també té en compte la perspectiva de gènere i l’atenció a col·lectius de persones en risc d’exclusió social, víctimes de la violència de gènere o d’assetjament escolar, per citar alguns exemples.

La roda de premsa ha comptat amb la presència del que ha estat el coordinador del projecte per part de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Pau Lagunas; Juan Mondéjar, president de COCEMFE-València; i els tècnics de museus de la Diputació, Marc Borràs (MuVIM), Santiago Grau (Museu de Prehistòria de València); i Francesc Cabañes (Museu Valencià d’Etnologia).

En representació de Cultura, Pau Lagunas ha destacat que ‘Friendly Museums’ “és un programa conjunt dels tres museus de la Diputació de València que pretén posar l’oferta cultural de l’àrea de Cultura a l’abast de tota la ciutadania, de manera inclusiva”. Així, ha afegit, “és un programa pilot que esperem que servisca com a crida per a que diferents col·lectius s’apropen a nosaltres per tal d’organitzar, crear i coordinar noves accions adaptades a les seues necessitats”. També ha volgut remarcar que “és un projecte que ja està en marxa amb accions concretes en curs, però que sobretot és un programa amb una notable perspectiva de futur”.

L’accessibilitat en el punt de vista del programa

Per la seua banda, Juan Mondéjar, president de COCEMFE-València, una de les primeres associacions que estan col·laborant amb l’àrea de Cultura en aquest projecte, mitjançant auditories d’accesibilitat als diferents museus, ha afirmat que “tenim, encara, una àrdua tasca per davant per aconseguir que l’accesibilitat siga realment universal”. Per a Mondéjar, accions com aquesta són necessàries perquè “una persona amb diversitat funcional ha de poder visitar qualsevol museu, perquè la cultura és enriquidora i és un dret universal”. El president de COCEMFE-València ha volgut agrair el treball de l’àrea de Cultura i ha finalitzat la seua intervenció manifestant que el programa que hui es presenta “ha de ser un primer pas de molts més per a continuar creixent”.

Un museu obert als barris

El cap de Didàctica, Exposicions i Difusió del Museu de Prehistòria de València, Santiago Grau ha afirmat que “el museu es compromet amb el desenvolupament de tres eixos fonamentals: que la inclusió siga una filosofia compartida per tota la institució; potenciar el departament de didàctica per a crear recursos per a un espectre més ampli; i la realització de programes específics amb l’objectiu de millorar l’atenció amb les persones amb necessitats especials i, per tant, amb el públic general”.

Grau ha volgut destacar que per al Museu de Prehistòria de València “la inclusió és un treball constant i, per això, necessitem continuar treballant amb tot el nostre compromís per a assolir els nous reptes de cada dia”. Grau també ha donant compte d’un programa d’acostament cultural amb els barris del Carme i Tendetes amb diferents associacions implantades en aquest teixit urbà. Fins a un total de 50 associacions ja estan en contacte al barri.

Altres treballs en la línia inclusiva del museu són activitats didàctiques per a xiquets i xiquetes dins del projecte TEA, amb materials de recolzament per a persones de l’espectre autista; també una aplicació per a mòbils que permetrà seguir els itineraris de l’espai “Món romà” amb audiodescripcions.

Exercicis de recuperació de la memòria

Per la seua banda, Francesc Cabañes, cap de Difusió Cultural, Didàctica i Comunicació del Museu Valencià d’Etnologia, ha explicat que “el museu enfoca aquest repte entorn a dos àmbits: el canvi de paradigma del treball des de l’origen del procés creatiu; i la construcció de programes específics per a facilitar l’accessibilitat de determinats col·lectius”. En paraules de Cabañes, “els museus, en el moment actual, han de començar a adquirir un altre paper en la societat, ampliant els seus públics i donant resposta als col·lectius que tenen problemes per a accedir als continguts dels museus”.

Com a accions concretes, el Museu d’Etnologia ha plantejat un projecte d’evocació col·lectiva anomenat “La caixa dels records”, orientats a persones amb incipients problemes de memòria.

Un MuVIM inclusiu i amb perspectiva de gènere

Per últim, ha tancat la roda de premsa, el cap de Producció i Difusió Cultural del MuVIM, Marc Borràs, destacant la importància de “superar les barreres físiques que dificulten, o directament impedeixen, gaudir d’un dret universal i inalienable com és l’accés a la cultura”. Borràs ha afirmat que des del MuVIM “portem molt de temps treballant amb accions puntuals i específiques, però amb aquest programa pilot ens podem coordinar amb la resta de museus i centres de l’àrea de Cultura per a aconseguir dissenyar productes culturals entregats a l’accessibilitat”.

Algunes importants accions del MuVIM ja porten duguent-se a terme des de fa temps, com per exemple activitats d’Arteteràpia, treballades conjuntament entre artistes i psicòlegs, orientades com a suport emocional a diversos tipologies de traumes i conflictes. La prevenció del bullyng, o treballs que conjuguen art i didàctica orientats a la població reclusa femenina també s’han dut a terme en els darrers mesos.

A futur, millores en l’accessibilitat dels edificis

La col·laboració amb COCEMFE-València ja ha permés unes primeres visites de voluntaris de l’associació que han testejat els espais culturals dels museus des del punt de vista de la mobilitat reduïda. Amb tot, l’àrea de Cultura insisteix que aquesta primera presentació del programa ‘Friendly Museums’ permetrà tindre en breu una relació clara d’aquelles deficiències arquitectòniques dels espais culturals de la Diputació, susceptibles de poder-se millorar.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut aquest dijous al president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, en la seu de la corporació provincial en Plaça Manises. Gaspar i Noguer han intercanviat impressions sobre diferents assumptes que afecten les institucions que presideixen, en una trobada en què també han estat presents la diputada valenciana de Benestar Social, Mercedes Berenguer, i el de Carreteres, Pablo Seguí.

Entre els temes que han abordat tots dos presidents destaca el projecte del Corredor Mediterrani, una infraestructura molt necessària per als interessos i el futur de les dues províncies i les autonomies en les quals s'emmarquen, tant Catalunya com la Comunitat Valenciana.

Acompanyat pel president de la Diputació de València i els diputats provincials, Miquel Noguer ha visitat la institució i ha signat en el Llibre d'Honor, en el Saló de Plens de la corporació valenciana. Toni Gaspar ha agraït al president de la Diputació de Girona la visita, així com “el bon tarannà i la predisposició perquè totes dues institucions puguen fer coses en comú”.

Per la seua part, Miquel Noguer s'ha mostrat molt satisfet amb la rebuda i ha destacat la possibilitat que “s'establisquen sinergies per al futur dels nostres territoris”. Els responsables de les diputacions de València i Girona s'han emplaçat, durant la visita d'aquest dijous, a una futura trobada en terres gironines.

Després de la recepció en la Diputació, Noguer ha visitat, acompanyat per Toni Gaspar i l'alcalde de Cheste, José Morell, la planta que el grup carni gironí Cañigueral té en aquest municipi valencià, en què ha invertit 30 milions d'euros en els últims tres anys.

La comarca de La Costera va rebre un total de 743.398 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat suposà l’increment del 195,38% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de La Costera suposà en 2018 una injecció de 114.984 euros per als veïns i veïnes de Genovés i Barxeta (conjuntament), 121.000 euros per al municipi de La Font de la Figuera i 135.419 euros per a l’Alcúdia de Crespins. En Llocnou d’En Fenollet la inversió va ser de 22.066 euros, superant en més del 440% la quantitat rebuda en 2015, 83.164 per a Llosa de Ranes, 85.154 per a Moixent i 244.439 per a la mancomunitat La Costera - Canal.

Per programes, els 114.984 euros destinats a Genovés i Barxeta es dividiren en 54.464 per al reforçament de l’equip tècnic, 200 per a informar i assessorar, 13.500 per a prestacions individualitzades, 12.000 per fer front a l’empobriment energètic, 25.620  per al programa d’ajuda a domicili, 1.700 per als anomenats clubs de convivència i 7.500 per a cooperació social. En el cas de La Font de la Figuera, es va fer una inversió de 70.080 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 500 per a informació i assessorament, 5.970 per a prestacions individualitzades, 3.000 per a casos de pobresa energètica, 37.500 per al programa d’ajuda a domicili, 2.700 per als clubs de convivència  i 1.250 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. L’Alcúdia de Crespins va rebre 91.895 per al reforçament de l’equip tècnic, 4.860 per a prestacions individualitzades, 4.000 per a casos de pobresa energètica, 30.714 per al programa d’ajuda a domicili, 700 en cooperació social i 3.250 per a actuacions de prevenció i inserció social. Llocnou d’En Fenollet va invertir 13.616 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 250 en informació i assessorament, 1.250 per a prestacions individualitzades, 1.000 per a casos de pobresa energètica i 6.000 per al programa d’ajuda a domicili.  

Llosa de Ranes va distribuir 54.464euros per a l’equip social base, 7.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.484 per a reduir l’empobriment energètic, 13.455 per al programa d’ajuda a domicili, 840 per als anomenats clubs de convivència i 4.421 per a intervencions de prevenció i inserció social. Moixent comptà amb 85.154 euros que seran distribuïts de la següent manera: 54.464 per a l’equip social base, 2.100 per a centres socials, 500 en informació i assessorament, 4.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 1.300 per a reduir l’empobriment energètic, 13.290 per al programa d’ajuda a domicili, 1.000 per als anomenats clubs de convivència, 700 per al pla de cooperació social i 7.300 per a intervencions de prevenció i inserció social.

Per últim, els 181.611 euros atorgats a la mancomunitat de La Costera - Canal es distribuïren entre el reforçament de l’equip tècnic (123.627), prestacions econòmiques individualitzades (5.400), la lluita contra la pobresa energètica (3.400), el servei d’ajuda a domicili (38.880), els clubs de convivència (5.239), cooperació social (595) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (4.470).

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

Gentrificació, pujada de lloguers, desnonaments, especulació, joves que no poden independitzar-se... la crisi de l’habitatge ocupa cada dia els titulars dels nostres mitjans de comunicació i centrarà la sessió del 6 de febrer de ‘Els Debats del Magnànim’, que comptarà amb la presència de David J. Madden i durà per títol En defensa de l'habitatge. Madden (Nova York) és sociòleg a la London School of Economics and Political Science. L'acte tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset, a les 19.00 hores, i serà presentat per Iñaki Vallejo, activista de la PAH i regidor per Castelló en Moviment a la capital de la Plana. Cal recordar que l'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala La Muralla i que la intervenció de Madden serà en anglés i els assistents disposaran de traducció simultània al valencià.

Contra l'alienació residencial

Madden és coautor, junt amb Peter Marcuse,del llibre ‘En defensa la vivienda’ (Capitán Swing, 2018) que realitza una anàlisi històrica dels orígens del "problema" de l'habitatge i de la bombolla immobiliària (que ells consideren sistèmic) i les estratègies de l'Estat per a solucionar-ho, en el marc de la tensió entre la dinàmica capitalista que considera l'habitatge com una mercaderia més. Els autors introdueixen el concepte d'alienació i opressió residencial, desmunten els mites de les polítiques públiques d’habitatge i revelen el procés de mercantilització de l'habitatge en el marc de la política neoliberal, així com les estratègies de resistència per fer front a aquest procés (centrant-se especialment a la història de la resistència ciutadana a la ciutat de Nova York) i explorant quines són les vies possibles per defensar el necessari valor social de l'habitatge.

Sophie Baby i la transició espanyola

La historiadora francesa Sophie Baby, qui parlarà de La transición violenta, serà la pròxima participant als Debats del Magnànim. Serà el 28 de febrer, al MuVIM, amb presentació de l'historiador Ferran Archilés. Baby és l'autora del llibre El mito de la transición pacífica: violencia y política en España (1975-1982), (Akal, 2018), que posa de relleu l'important paper de la violència política durant el pas del franquisme a la democràcia. Tancaran la programació, després de Baby, la divulgadora nord-americana Dava Sobel (5 de març, L'univers de cristall) i el sociòleg xilé Cristóbal Rovira (11 de març, Populismo).

Més informació: Institució Alfons el Magnànim.

L'Àrea de Cultura de la Diputació de València, posa a disposició de les televisions d’àmbit local o comarcal de la demarcació de València, la sèrie documental D'Arrel. Es tracta d’unes produccions que arrepleguen la gran diversitat del folklore valencià barrejades amb les singularitats i riquesa dels paisatges de les nostres comarques i els municipis on s’ha celebrat aquesta peculiar trobada.

Així quedaran a disposició dels ens sol·licitants les gravacions D’Arrel de Montesa (La Costera), Sumacàrcer (Ribera Alta), Quartell (Camp de Morvedre) i València, totes dins de la III Trobada de Folklore, música, cançons i balls valencians. Cada documental té una durada estimada de 25 minuts.

Amb un aire renovat, D’Arrel pretén donar un nou sentit a les manifestacions folklòriques valencianes, visibilitzant l'experimentació amb el mestissatge d'estils més actuals del panorama artístic contemporani. El producte permet enriquir els repertoris folklòrics clàssics amb els múltiples i variats matisos que donen les fusions artístiques.

Sumacàrcer, Montesa, Quartell i València seran doncs, els protagonistes d'aquesta primera temporada de "D'Arrel". Les produccions han estat a càrrec de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, i han participat diversos grups de folklore (locals i comarcals), correfocs, -Dimonis de l'Avern i Colla de Dimonis de Massalfassar-, grups musicals, -Aljub o, La POP-, i cantautors valencians molt reconeguts, com Carles Dénia, Jonatan Penalba o Xavi Richart, que interpreten el folklore i la música popular valenciana, amb una combinatòria contemporània molt diversa.

La sèrie, adreçada a diferents públics, que tindrà continuïtat amb nous capítols en 2019, acosta l'espectador a la riquesa natural, patrimonial -material i immaterial-, i cultural dels municipis valencians, des de diferents fusions i perspectives artístiques.

Igualment, es pot disposar de dos audiovisuals de ‘València és Música’ amb un recorregut per les localitats de Requena i Carlet amb la música de les seues societats musicals, com també del concert de la guanyadora del darrer Premi Iturbi de Piano, Fatima Dsuzova, al Palau de les Arts en 2018 o vídeos dels Certàmens de Bandes de la Diputació.

Amb aquests audiovisuals, la corporació provincial pretén recollir el testimoni de les nostres tradicions culturals i garantir l’accés de tothom a la cultura, motiu pel qual es posa a disposició de televisions interessades a difondre folklore i la nostra música valenciana.

Si es troben interessats a poder accedir a aquests continguts, contacten al correu: josep.vidal@dival.es facilitant persona de contacte i número de telèfon.

L'obra executada a la carretera CV-475 ha consistit principalment en el reforç del ferm mitjançant asfaltat entre Fuenterrobles i Camporrobles. També s'hi ha renovat i completat la senyalització vertical i horizontal del tram esmentat i s'han realitzat uns 3.000 m. de cuneta de seguretat.

S'ha substituït la cartelleria que estava en pitjor estat de conservació i s'ha millorat la intersecció de los Corrales mitjançant illetes amb rastrell. També s'ha construït una nova vorera a las Cuevas amb una cuneta de seguretat adjacent.

Els responsables de l’àrea de Cultura i el servei de Promoció Cultural de la Diputació de València faran entrega el pròxim dissabte 2 de febrer, a les 19.30 hores i a les Antigues Escoles de Carrícola, dels ‘Reconeixements de la Cultura 2019’ per als ajuntaments d’Otos i de Carrícola. A més, també es lliurarà un reconeixement a la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià. El guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras, es lliurarà en una acte al qual assistiran tant el diputat de Cultura, Xavier Rius, i el cap del servei de Promoció Cultura, Josep Vidal, com els representants de les dos corporacions municipals. Aquesta jornada festiva comptarà amb les actuacions dels grups ‘La Morralla’ i ‘Cashalada’ i, com a cloenda, a partir de les 23.30 hores, el correfoc dels ‘Dimonis de l’Avern’ recorrerà els carrers d’Otos.

Els ‘Reconeixements de la Cultura 2019’ són uns premis creats per l’àrea de Cultura de la Diputació i atorgats per cadascun dels serveis que la conformen. En aquest cas, ha estat el servei de Promoció Cultural l’encarregat de premiar amb aquest guardo el treball de, per una banda, l’Ajuntament d’Otos amb la ‘Ruta dels Rellotges de Sol’ i, per l’altra, el de Carrícola amb l’espai d’art mediambiental ‘Biodivers’. Ambdós projectes han suposat un impuls econòmic, turístic i, sobre tot, cultural per a aquest dos municipis de la Vall d’Albaida.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 2 de febrer de 2019

Lloc: Antigues Escoles de Carrícola

Hora: 19.30 hores