Catarroja ha percebut entre 2015 i 2019 més del doble d’inversions de la Diputació de València que a l’etapa anterior. En aquests anys, les inversions dels plans d’ajudes reglades de la Diputació al municipi de l’Horta Sud han sigut de 3.365.518 euros, una xifra un 118% major que els 1.537.641,53 euros destinats a aquesta localitat durant l’anterior legislatura. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, va subratllar durant la visita a Catarroja que “hem potenciat l’autonomia municipal i el repartiment dels fons de la Diputació amb criteris objectius i justos”.

Maria Josep Amigó, acompanyada per l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, va destacar que “el fet de que Catarroja reba més del doble d’inversions provincials que abans es deu a que hem potenciat l’autonomia municipal, posant més diners en els plans que arriben a tots els municipis, i hem eliminat els convenis singulars i els plans teledirigits”. Segons la vicepresidenta, “aquesta és una bona mesura, perquè els pobles reben més fons que abans, i són ells, des de la seua autonomia municipal, els qui decideixen on volen invertir”.

Per la seua banda, l’alcalde de Catarroja va coincidir en assenyalar que “hem millorat moltíssim, i això és per l’aposta més que demostrada de la Diputació en fer un repartiment de la inversió equitativa i en no afavorir de manera partidista als pobles”. Jesús Monzó també va explicar que “Catarroja ha sigut capaç d’invertir molt més diners en obres i serveix, al mateix temps que acabarem la legislatura amb una reducció del deute del 56%”.

L’increment de les inversions suposa que les arques públiques del municipi han disposat d’1.827.877 euros més que en l’anterior període. Amb aquest increment dels recursos, el veïnat de Catarroja ha passat de percebre 56,26 euros per habitant en inversions de la Diputació entre 2011 i 2015, a 121,55 euros en l’actual legislatura.

Amb aquests recursos s’han realitzat millores com l’augment de l’eficiència energètica del CEIP Jaume I amb una inversió de 140.000 euros del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles de 2018, que ha permés la renovació de les portes i finestres del centre i la millora en el seu aïllament tèrmic.

El consistori també ha destinat part de les ajudes provincials a projectes com la reparació i condicionament de l’escola d’adults municipals, amb una inversió de 100.819 euros del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) de 2016, o la remodelació de la plaça del port de Catarroja amb 68.122 euros del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de 2018.

La millora i condicionament integral del pont de la ronda Nord del municipi també s’ha realitzat amb recursos de la Diputació, un total de 173.691 euros de distints plans com els IFS de 2018 i el Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) bianuals de 2018 i 2019. A més, el consistori ha executat distints projectes a l’avinguda de la Diputació, com la rehabilitació de les pistes de tenis i de les instal·lacions del camp de futbol, ubicades al poliesportiu municipal, amb 785.000 euros. 

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i el diputat de Transparència, Roberto Jaramillo, faran lliurament aquest dimarts, 5 de febrer, dels Premis GO! al Pati dels Scala de la Diputació, amb la presència del conseller de Transparència, Manuel Alcaraz.

Es tracta de la primera edició d'uns guardons, convocats per la corporació provincial, que reconeixen la labor de persones físiques i jurídiques en els camps de la investigació, la divulgació, el desenvolupament d'aplicacions i la promoció de la cultura de Govern Obert.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 5 de febrer de 2019

Lloc: Pati dels Scala, Plaça de Manises, nº4, València

Hora: 10.00 hores

El diputat de Cultura, Xavier Rius, acompanyat pel cap del Servei de Cultura de la Diputació, Josep Vidal, lliuraren el passat dissabte els ‘Reconeixements de la Cultura de 2019’ als ajuntaments de Carrícola i Otos, per posar en valor el treball de tots dos ajuntaments en la promoció del seu patrimoni cultural i artístic. Al mateix acte s’atorgà un especial reconeixement a la Federació de Colles de Dimonis i Diables, per la seua promoció de la cultura festiva del foc.

L’acte de lliurament, celebrat a les Antigues Escoles de Carrícola, va comptar amb les actuacions musicals dels grups ‘La Morralla’ i ‘Cashalada’ i va cloure amb un correfoc pels carrers d’Otos, a càrrec dels ‘Dimonis de l’Avern’. El diputat de Cultura, Xavier Rius va voler ressenyar “el gran esforç realitzat en matèria cultural per dos pobles tan menuts, que, sense dubte, esdevenen ja un interesant pol d’atracció turística i cultural de la Vall d’Albaida”.

Els alcaldes d’Otos i Carrícola arreplegaren el guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras i lliurat a proposta del servei de Promoció Cultural, en reconeixement al treball d’aquestes corporacions municipals amb dos projectes que han suposat un vertader impuls econòmic, turístic i, sobretot, cultural per a aquestes localitats de la Vall d’Albaida. Els projectes en qüestió són la ruta artística ‘Biodivers’ de Carrícola, i la ‘Ruta dels rellotges de sol’ d’Otos, dos exemples d’accions que singularitzen els territoris d’interior i contribueixen a la promoció dels municipis i a la seua lluita contra el despoblament.

Intervencions artístiques als entorns naturals de Carrícola

En un moment com l’actual, la comunitat de Carrícola evidencia un gran perill de desaparició, a causa de l’envelliment de la població i l’abandonament dels veïns i veïnes cap a altres ciutats i pobles del voltant. Davant d’aquesta evidència Carrícola inicià un període de reflexió per tal valorar i visibilitzar el món rural, generar ocupació, preservar l’entorn natural i posar en valor el patrimoni etnològic. És així com naix el projecte d’espai d’art mediambiental ‘Biodivers’, un projecte d’intervencions artístiques a les rutes i entorns naturals del municipi que es concep com un punt d’encontre de reflexió creativa i propostes culturals.

Otos, un referent del turisme cultural valencià

En el cas d’Otos, aquest guardó reconeix la iniciativa i l’evolució de la ‘Ruta dels rellotges de sol’, un projecte cultural en el qual han participat artistes valencians de reconegut prestigi nacional i internacional, com ara Artur Heras, Toni Miró, Arcadi Blasco, Rafael Armengol, Manuel Boix, Andreu Alfaro, Elisa Martí o Rafael Amorós. Aquesta ruta va nàixer l’any 2005 i ha anat creixent al llarg dels anys amb la incorporació de noves obres artístiques, etnogràfiques i científiques. El projecte ha esdevingut una realitat turística que manté una clara trajectòria ascendent i que ha convertit el municipi en un referent del turisme cultural valencià, amb 30 rellotges supervisats per l’especialista en gnomònica, Joan Olivares. L’Ajuntament d’Otos ha mantingut i consolidat el compromís amb la ruta per tal de fomentar el turisme cultural i atendre la demanda creixent de visitants. A més, aquesta ruta es completa amb la visita a la col·lecció d’art permanent d’Antoni Miró, que es troba al Palau d’Otos.

Pròxim ‘Reconeixement’ al Museu de la Rajoleria de Paiporta

El pròxim dimecres 6 de febrer, a les 19.00 hores, al Museu de la Rajoleria de Paiporta, es lliurarà el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ a aquest museu, a proposta del Museu Valencià d’Etnologia. Aquest premi vol destacar la tasca de recuperació i difusió del patrimoni etnològic que el Museu de la Rajoleria de Paiporta du a terme a través de diferents activitats i exposicions. L’acte, que comptarà amb la presència del diputat de Cultura, estarà amenitzat per la Borriana Big Band.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, presentarà el dijous 7 de febrer ‘Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València’, de Lucas Marco, que ha estat el guanyador de 2017 del I Premi Josep Torrent d’Investigació Periodística. L'acte de presentació tindrà lloc a la seu de la UIMP a València (Palau Pineda, plaça del Carme, 4), a les 18.30 hores, i en ell està anunciada la participació, junt amb l'autor, d’Ignasi Muñoz (periodista), de Cristina Chirivella (secretària de la Unió de Periodistes) i de Guillermo López (professor de Periodisme de la UV i director de la col·lecció Periodisme del Magnànim, on s’ha publicat el llibre). Es pot comprar en llibreries i en la botiga online del Magnànim: www.alfonselmagnanim.com.

Una intensa i difícil recerca

El llibre ‘Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de Valencia’ desvela per primera vegada qui eren els agents de la repressió policial franquista a la capital del Túria. Amb materials inèdits d’arxiu i entrevistes a policies i detinguts, el periodista Lucas Marco traça les històries dels agents de la Brigada Político Social durant el franquisme i el seu esdevenir després de la mort de Franco. Pel llibre desfilen alguns dels més importants agents, com ara Antonio Cano, José de Oleza, Tomás Cossías, Manuel Ballesteros o Benjamín Solsona, aquest últim investigat pel Jutjat d’Instrucció número 1 de València arran de la querella presentada recentment per detinguts antifranquistes.

L’autor, que va obtenir la I Beca de Periodisme d’Investigació Josep Torrent atorgada per la Unió de Periodistes, presenta el retrat més complet dels agents de la Brigada Político Social de València realitzat fins a dia de hui, així com aspectes desconeguts, com ara la influència de la Gestapo. El llibre també inclou fotografies i diversa documentació al voltant de la repressió franquista a València des de la postguerra. 

Lucas Marco (València 1985) és llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques per la Universitat de València i màster en Història Contemporània i del Món Actual per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en mitjans com el diari Público o el digital linformatiu.com, entre d’altres.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim.

Ni un pas enrere. La lluita feminista no pot abandonar els carrers, amb la pau i la Igualtat per bandera, i ha d'ocupar també els espais de poder. Aquesta ha sigut la conclusió a la qual han arribat les diverses veus autoritzades del feminisme actual que han reflexionat davant de més de mil persones en la quarta edició del Feminari.

El congrés organitzat per la Diputació de València, que aborda els reptes actuals del feminisme, ha apostat per la pluralitat, el laïcisme i l'ambició política com a aliats, i arriba a les portes del 8 de març en un moment marcat per la incertesa, en què els drets i llibertats de les dones estan sent qüestionats.

Enfront d'aquestes noves amenaces del feminisme, els responsables polítics de la Diputació i el Govern d'Espanya han coincidit amb les ponents en la necessitat de mantindre aquest pols en tots els àmbits socials, especialment al carrer, en vespres del 8 de març, i les institucions, amb l'objectiu de no retrocedir en matèria de drets i llibertats i en els avanços aconseguits en Igualtat.

En paraules de la diputada d'Igualtat, Isabel García, “no podem permetre que aquest país torne a estar en blanc i negre, hem d'estar sempre juntes i unides, i les que ocupem espais de poder tenim l'obligació d'obrir aquests espais a altres companyes i aplicar polítiques feministes”. Per a García, aquest Feminari ha sigut “el més especial per l'homenatge i reconeixement a Carmen Alborch i perquè s'ha superat amb escreix les expectatives de participació”.   

Una lluita transversal

Els reptes que les dones troben en el seu dia a dia, la cultura, l'esport, la religió, la política o la relació del feminisme amb el moviment LGTBI han ocupat els debats d'aquest Feminari, per a visibilitzar el sistemàtic oblit i la discriminació que han patit i encara pateixen les dones en tots els àmbits de les seues vides. Com ha assenyalat l'escriptora Rosa Regàs, “tenim lleis que defensen la Igualtat, però quantes dones continuen anant a comissaria denunciant una agressió i no els creuen? Quantes són assassinades tenint una ordre d'allunyament perquè ningú els va fer cas?”

Veus com les de la directora general de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat del Govern d'Espanya, Silvia Buabent, que ha recordat el tren de la llibertat d'aquell 1 de febrer de fa cinc anys com a punt d'inflexió en la lluita feminista; o l'escriptora Laura Freixas, que en la conferència inaugural d'aquest congrés ha desmuntat el mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a la dona i ha remarcat que aquest relat misogin “encara segueix molt viu en l'actualitat”.

L'activista i psicòloga Ibtissame Betty Lachgar, per la seua part, ha fet una defensa del laïcisme en l'educació i l'Estat com a única via per a la igualtat real. Per a aquest fet ha utilitzat l'exemple del seu país natal: “al Marroc l'educació islàmica a les escoles és obligatòria i ensenya bàsicament odi i misogínia”. L'activista ha defensat que laïcisme i feminisme van de la mà, “perquè totes les religions són misògines”, ha declarat.

Ambició política

“Els homes hem de començar a sentir-nos interpel·lats per la realitat i prendre consciència del nostre lloc privilegiat, el feminisme naix de la injustícia i el malestar que una part de la humanitat pateix”, ha indicat l’escriptor i jurista, Octavio Salazar, durant la taula ‘Feminisme i política’, i ha apel·lat a una “urgent reforma constitucional per a aconseguir un estat realment paritari”.

Per la seua part, la històrica activista i represaliada per la dictadura franquista, Lidia Falcón, ha criticat l'immobilisme del moviment feminista i ha apuntat que “fer fora Gallardón va ser una fita en la lluita feminista, així que no hem de conformar-nos, hem de continuar lluitant i tindre ambició política”. En aquesta línia, Falcón ha declarat que “el futur serà feminista o no serà”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, assistirà demà dimecres, 6 de febrer, a la clausura del cicle de jornades sobre gestió forestal sostenible que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València.

La última sessió del cicle es celebrarà al centre cultural ‘La Beneficència’ de 9 a 14 hores i estarà presentada pel diputat Josep Bort. La jornada inclourà ponències a càrrec d’Eduardo Rojas Briales, degà del Col·legi oficial d’Enginyers de Monts; Ferran Dalmau, representant del gabinet Medi XXI; Salvador Bru Tortosa, cap de la secció de Medi Natural i Gestió Forestal de la Diputació; i Álvaro Escrig Del Valle, representant de Divalterra.

Durant la segona part de la jornada s’abordarà la gestió forestal des de l’òptica empresarial i des del nivell municipal. Hi intervindran Noelia Segarra Ros, d’ASEMFO-LEVANTE; Pablo Talens Gil, tècnic de l’Ajuntament de Bicorp; José Serra Mercé, propietari forestal; Xavier Ródenas Mayor, regidor de l’Ajuntament de Gandia; Virginia Espinosa Ruíz, tècnica de l’Ajuntament d’Aras de los Olmos; i Pilar Mocé Aguelo, tècnica de l’Ajuntament de Serra.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 6 de febrer de 2019

Lloc: Centre Cultural La Beneficència, c/ Corona, 36, València

Hora: 9 hores

La Diputació de València ha entregat aquest dimarts els primers premis Go! de Transparència, en el full de ruta de la corporació provincial per reforçar el diàleg entre les institucions i la ciutadania. Jordi Vila, en Investigació, modalitat Transparència; Adrián Vicente i Áurea Jordán, en la modalitat Participació; ACICOM en la promoció del govern obert en Col·lectius Socials; i Rafael Camacho en Mitjans i Xarxes Socials han sigut els guardonats. A més, Lucas Pérez ha sigut reconegut amb un accèssit pel seu treball de recerca en la modalitat de Transparència.

En paraules del president de la Diputació, Toni Gaspar, “la transparència no fa a les institucions vulnerables, sinó que enforteix la seua credibilitat, honestedat i confiança”. Per a Gaspar, que ha clausurat l'acte celebrat al Pati dels Scala de la Diputació, amb la presència del conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, “la participació democràtica ja no cap només en les urnes; també necessita espais i temps permanents per al diàleg entre la institució i els ciutadans”.

Per part seua, el diputat de Transparència, Roberto Jaramillo, ha explicat que “el compromís fonamental de l'estratègia Go! de la Diputació és treballar en el marc d'un vertader projecte d'innovació social i democràtica”. Per a aconseguir aquest objectiu naixen aquests premis que “reconeixen la labor de persones físiques i jurídiques en els camps de la investigació, la divulgació, el desenvolupament d'aplicacions i la promoció de la cultura de Govern Obert”, ha afegit Jaramillo.

Transversalitat i discreció

El conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, ha tancat un acte al qual també ha assistit la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, les diputades Rosa Pérez Garijo i Pilar Moncho, i els diputats Miguel Bailach i Rafael Soler. El conseller ha assenyalat que “en transparència hem avançat molt, sobretot referent a dació de comptes, però encara queda molt per fer”.

Alcaraz ha manifestat que “la transparència no és màgica, però tampoc pot quedar reduïda a un gest de bona voluntat”. En opinió del responsable del Consell, “la transversalitat i la discreció són essencials tant en política com en transparència”.

Projectes premiats

En aquesta primera convocatòria dels premis Go! Ha sigut reconeguda la utilitat del projecte de Jordi Vila, amb el seu treball basat en informes de la Sindicatura de Comptes sobre el control intern d'ajuntaments valencians de 20.000 i 50.000 habitants. La investigació premiada analitza igualment els factors polítics i socials que poden influir sobre la transparència d'aquests ens locals.

Adrián Vicente i Áurea Jordán també han destacat en matèria d'investigació, amb un áccesit en Transparència i el primer premi en la modalitat de Participació, amb el seu projecte sobre la participació ciutadana amb anàlisi a entitats locals i estrangeres que els van permetre identificar que, encara que moltes vegades es parla de participació, no totes les experiències són transparents i col·laboratives i posen a la ciutadania en el centre.

La nòmina de premiats la completen l'associació ACICOM, que treballa des de 2010 en el camp del Govern Obert, sobre la base de la resiliència i l'apoderament de la ciutadania, segons ha destacat el seu responsable, José Ignacio Pastor; i Rafael Camacho, que ha dedicat el reconeixement a “totes les persones a les quals seguisc i amb les quals compartisc informació”. ACICOM ha sigut guardonada en la categoria de Societat Civil, en la modalitat d'associacions, i Camacho en la modalitat de Mitjans i Xarxes Socials, pel seu projecte ‘Transparència a Espanya’.

‘Transparència a Espanya’ porta en marxa tres anys i mig i reuneix notícies d'actualitat, blogs i articles d'opinió i acadèmics, un compendi de continguts que va començar a analitzar la transparència en clau nacional i es va anar expandint cap a la participació. En l'actualitat és “un repositori amb més de 10.000 continguts d'accés lliure i gratuït que s'ha convertit en espai de referència a Espanya en assumptes de govern obert”.

La comarca de La Vall d’Albaida va rebre un total de 1.313.908 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat va suposar l’increment del 184,14% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de La Vall d’Albaida l’any 2018 va suposar una injecció de 54.732 euros per als veïns i veïnes d’Agullent, 89.859 per a Aielo de Malferit, 165.145 per a Albaida, 140.345 per a Benigànim, 102.994 per a Bocairent, 178.254 per a Castelló de Rugat, 47.722 per a Llutxent, 162.874 per a L’Olleria, 186.144 per a Montaverner, 78.844 per a Palomar i 46.732 per a Quatretonda. A més, La Pobla del Duc va rebre 55.263 euros.

L’actuació per programes

Per programes, els 54.732 euros destinats a Agullent es dividiren en 27.232 per al reforçament de l’equip tècnic, 3.000 per a prestacions individualitzades, 22.500 per al programa d’ajuda a domicili i 2.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. Aielo de Malferit va dedicar 54.464 euros al reforçament de l’equip professional, 1.750 per al centre social, 7.200 per a prestacions econòmiques individualitzades, 3.900 euros per a acabar amb l’empobriment energètic, 7.545 per al programa d’ajuda a domicili, 2.500 per a cooperació social i 12.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  Albaida, per la seua banda, invertí 91.895 euros per al reforçament de l’equip professional, 15.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 48.750 per al programa d’ajuda a domicili, 3.500 per a cooperació social i 1.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

Benigànimva fer una inversió de 91.895 per al reforçament de l’equip tècnic, 12.600 per a prestacions econòmiques individualitzades, 6.300 per a acabar amb l’empobriment energètic, 13.350 per al programa d’ajuda a domicili, 5.000 per al servei d’ajuda domiciliària en dependència, 1.200 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 8.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. Bocairent dedicà54.464 euros per al reforçament de l’equip professional, 3.750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 10.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 17.460 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència, 7.500 per a cooperació social i 8.920 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

A més, Castelló de Rugat va invertir 109.511 per al reforçament de l’equip professional, 1.838 per al centre social, 1.000 per a informació i assessorament, 15.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 29.250 per al programa d’ajuda a domicili, 13.600 per al Servei d’Atenció a Domicili en dependència, 6.480 per als anomenats clubs de convivència i 1.575 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. La Pobla del Duc va destinar 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 250 per a informació i assessorament, 4.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.500 per a acabar amb l’empobriment energètic, 13.500 per al programa d’ajuda a domicili, 781 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 5.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per la seua banda, Llutxent va rebre 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 4.740 per a prestacions econòmiques individualitzades, 3.000 per fer front a la pobresa energètica, 11.250 per al programa d’ajuda a domicili i 1.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. L’Olleria va invertir 91.895 euros per al reforçament de l’equip professional, 1.275 per al centre social, 19.044 per a prestacions econòmiques individualitzades, 6.664 per a acabar amb l’empobriment energètic, 22.596 per al programa d’ajuda a domicili, 2.500 per als clubs de convivència, 8.400 per a cooperació social i 10.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

El municipi de Montaverner destinà 109.011 euros per al reforçament de l’equip professional, 26.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 8.650 per a acabar amb l’empobriment energètic, 33.750 per al programa d’ajuda a domicili, 1.983 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 5.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  Palomar va repartir 43.848 euros per al reforçament de l’equip professional, 500 per a informar i assessorar, 6.834 per a prestacions econòmiques individualitzades, 16.812 per al programa d’ajuda a domicili, 6.300 per als anomenats clubs de convivència, 1.400 per a cooperació social i 3.150 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per últim, Quatretonda va fer una injecció de 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 250 per a informació i assessorament, 4.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 1.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 7.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.500 per a cooperació social i 4.750 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

L’aposta de la Diputació de València per els serveis socials

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el batlle de València, Joan Ribó, visitaran demà dimecres, 6 de febrer, junt amb l’alcalde pedani de Massarrojos, Carles Verdaguer, diversos espais d’educació pública de la pedania de València. Les visites inclouran el CEIP Jose Senent, l’escoleta pública i l’ajuntament de Massarrojos.

La visita començarà a les 10.30 hores al CEIP José Senent, situat al carrer José Senent Ibáñez, on les autoritats estaran acompanyades pel director del centre, Javier Monleón, la cap d’estudis, Ana Berga, i els representants de l’AMPA, Borja Espinosa i Yolanda Ferrando.

A les 11.20 hores visitaran a l’escoleta pública del carrer Carlos Tomás Costa junt amb la directora, Ana Cano; i a les 12 hores, es reuniran amb representants de l’Associació de Persones Majors a l’ajuntament de Massarrojos, al carrer Rector Bau, número 12.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 6 de febrer de 2019

Lloc: CEIP José Senent, c/ José Senent Ibáñez, S/N, 46112 Massarrojos

Hora: 10.30 hores 

“Si volem tindre poder sobre nosaltres mateixes i sobre la societat per a fer-la més justa i igualitària, necessitem desobeir el mandat de silenci i d'ignorància que ens ha imposat el patriarcat a les dones, i per tant necessitem prendre la paraula i ser propietàries del relat”. Així ho va expressar l'escriptora Laura Freixas en la conferència inaugural del IV Feminari, organitzat per la Diputació de València, davant de més de mil persones en el Centre Cultural del Carme.

Laura Freixas va obrir aquest fòrum de debat, que aborda els reptes actuals del feminisme i arriba en vespres del 8 de març en un moment marcat per la “incertesa”, amb una interessant reflexió sobre la històrica hostilitat cap a la dona que parla i sap. Sota el títol ‘La dona callada de tots és lloada’, Freixas va fer un detallat repàs al mandat de silenci que pateixen les dones, des de Fray Luis de León, que atribuïa als homes allò públic i a les dones el tancament, fins a Neruda i el seu ‘m'agrades quan calles’.

En aquest sentit, l'escriptora va posar en evidència com el relat misogin, que ha invisibilitzat a les dones al llarg de la història, ha anat adoptant diferents formes i “ha estat present en totes les èpoques i segueix encara molt viu en l'actual”. Des de llibres clàssics com ‘L'Odissea’ fins a sèries d'actualitat com ‘Merlí’ (TV3), passant per destacats escriptors i poetes com Gustavo Adolfo Bécquer o Charles Baudelaire; dibuixants com Honoré Daumier, o cantants com David Civera o Kevin Roldán, que en ple segle XXI proposen detindre a les dones per mentideres i incontrolables o desitgen dones que ‘no digan naaa’.

Freixas va remarcar que aquest relat androcèntric travessa tota la cultura, ja que “els homes són majoria d'autors en els llibres de text dels centres educatius, ocupen el 80% dels qui opinen en els mitjans… i el missatge sempre ha sigut el mateix: la dona ha de callar, la dona que parla és criminalitzada i desqualificada; la dona culta i poderosa sempre és presentada com a odiosa i ridícula, sempre se la veu amb desconfiança”, va afegir.

Trencar el silenci

D'altra banda, l'escriptora també va recordar a algunes dones que al llarg de la història han desobeït i qüestionat la seua invisibilització cultural. Per a aquest fet va donar veu a dones que s'han atrevit a donar la seua opinió, com María de Zayas, que va protestar contra la prohibició que les dones pogueren estudiar; Rosa Chacel, que es va revoltar contra la imposició de rols sexistes; Virginia Woolf, que va criticar la falta de representació en la literatura dels treballs que tradicionalment han sigut atribuïts a la dona; o Rosalía de Castro, que va posar en evidència l'hostilitat cap a la dona culta, entre altres.

“Què és el que volen exactament que callem i quines són les conseqüències que parlem?”, reflexionava Freixas després de posar en evidència aquest mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a les dones. “És la por al fet que les dones donen la seua visió de les coses, diferent a la dels homes, perquè quan les dones parlen, desmunten el relat patriarcal”, conclou l'escriptora catalana.