L’àrea de Modernització de la Diputació de València, encapçalada pel diputat Iván Martí, ha obtingut el premi de Protecció de Dades 2018, ‘Bones pràctiques en privacitat i protecció de dades personals sobre iniciatives per adaptar-se al Reglament europeu de Protecció de Dades’  que atorga l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, pel seu projecte d’assistència a les entitats locals per al compliment de la normativa de protecció de dades, #DivalData.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha rebut al despatx de vicepresidència a Eusebio Moya, cap del departament de Protecció de Dades i Seguretat de la Informació, que dirigeix el projecte #DivalData, i a José Benedito, cap de  servei l’Àrea d’Informàtica, i principals propulsors d’aquest projecte. Amigó ha ressaltat que “aquest reconeixement posa en valor la tasca realitzada per part de tots els treballadors i totes les treballadores que conformen l’àrea de Modernització, i que treballen perquè tant pobles grans com menuts puguen comptar amb el que requereix la Lley de la Unió Europea en matèria de protecció de dades”.  Per la seua banda, Moya ha destacat que aquest projecte “ha estat el guanyador d’entre 30 candidatures presentades per administracions públiques de tot el territori espanyol, reconeixent el treball que durant molts anys la Diputació porta endavant en matèria de protecció de dades”.  

El diputat de Modernització, Iván Martí, s’ha mostrat molt content “per este reconeixement tan important per part d’un organisme tan prestigiós com és l’Agència Espanyola de Protecció de Dades”. I ha continuat: “Es reconeix la tasca realitzada pel personal del departament de Modernització i és un impuls en la implantació i assessorament als municipis en tot el que respecta a la privacitat i la protecció de dades, una matèria cada volta més important en el dia a dia de tots els ciutadans”.

Tal y com manifesta l’Agència Espanyola en Protecció de Dades, la Diputació ha estat mereixedora d’aquest premi “pel grau d’implicació de la institució, per desenvolupar el projecte principalment amb mitjans i recursos propis i aportar una proposta innovadora en el que es refereix a la formació i recolzament al Delegats de Protecció de Dades en l’àmbit local, i especialment en els municipis més xicotets”. 

El projecte #DivalData s’emmarca dintre del Pla Connecta València

El projecte #DivalData, emmarcat dintre del Pla Connecta València, compren un conjunt d’actuacions d’assistència tècnica , jurídica i organitzativa de la Diputació dirigida a les Entitats Locals de la província amb els objectius de facilitar a les entitats el compliment de la normativa legal de protecció de dades personals; establir unes directrius d’actuació en la matèria el més uniforme possible en el conjunt de les Administracions Locals del territori; així com fomentar una cultura administrativa sensibilitzada amb el respecte al dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal dels ciutadans.

A més, el projecte guanyador està conformat per quatre tipus de sots projectes, DivalData-Formació; DivalDalta-Assistència en DPD; DivalData-Recolzament al DPD; i DivalData-Polítiques i normatives.

El primer sots projecte, DivalData-Formació, és un conjunt d’activitats formatives (jornades, conferències i tallers) i actualitzacions continues en matèria de protecció de dades personals. Aquestes activitats van dirigides als empleats i càrrecs públics de les Entitats Locals del territori valencià, fent-se càrrec la Diputació de tots els costos associats. Entre aquestes activitats destaca l'itinerari formatiu d'especialistes en protecció de dades, dirigit a formar futurs delegats de protecció de dades i pioner en tota l'administració pública, que coordina Eusebio Moya.

En quant a DivalData-Assistència en DPD, la corporació provincial té previst dur a termela prestació de les competències inherents a la figura del Delegat de Protecció de Dades a través del àrea administrativa dedicada a l’àmbit de protecció de dades personals de la corporació mitjançant la incorporació de recursos humans i tècnics necessaris. Aquest sots projecte, l’àrea de Modernització de la Diputació l’ha dividit en dos fases; la primera, es que hi  es prestarà assistència a les corporacions locals que no superen el 10.000 habitants; i la segona, la Diputació ampliarà l’assistència a municipis que compten entre 10.000 i 20.000 habitants.

També, en DivalData-Assistència en DPD, la Diputació té previst la constitució d’una ‘Oficina provincial del Delegat de Protecció de Dades’, perquè es puguen canalitzar totes les actuacions d’informació, comunicació i contacte amb els titulars de les dades personals afectats per tractaments duts a terme per les entitats locals, així com per a la gestió de les relacions amb les autoritats de control.

El tercer sots projecte, DivalData-Recolzament al Delegat de Protecció de Dades, en el qual la Diputació el que pretén, és abastir als DPD en diferents tipus de recursos per poder realitzar el millor possible la seua feina. La corporació provincial posarà a l’abast una plataforma tecnològica on podran trobar assessorament com repositoris documentals, bancs de recursos jurídics, ferramentes TIC i un apartat per intercanviar opinions, problemàtiques i inquietuds.

I per últim, el quart, l’objectiu de DivalData-Polítiques i normatives, és proporcionar a les entitats locals un conjunt de normatives i polítiques internes que regulen tots els aspectes relatius a la protecció de dades personals. Cal recordar, que la Diputació ja contempla una normativa de 2013 en aquest aspecte: el Reglament de Política de Seguretat i de la Protecció de Dades de Caràcter Personal de la Diputació de València, aprovat pel Ple de la Corporació, en sessió celebrada el 18 de juny de 2013 (BOP n 159, de 6 de desembre).

Este projecte ha estat posat en marxa el passat any, i té una projecció inicial de tres anys.

El Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València, presenta la segona producció de la temporada: ‘Anna i la màquina del temps’, un espectacle creat per DacsaProduccions i inspirat en l'obra de G.H. Wells. De Wells es manté la idea de la màquina del temps i del viatge a una societat post apocalíptica, però la protagonista en aquest cas és Anna, la filla d'un científic, una xiqueta curiosa que vol aprendre de tot el que li envolta. El muntatge s'escenifica en el Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts, del 6 al 24 de febrer.

De forma accidental, Anna acaba damunt d'una màquina que només viatja cap al futur i en aquest viatge pel temps es troba amb els “números”, una espècie d'humans sotmesos per uns éssers superiors que els han llevat la capacitat de pensar. “Sobre aquesta realitat m'agradaria que pensaren els xiquets”, diu Manuel Valls, autor del text. “Vivim en una societat en què a penes podem opinar, votem cada quatre anys i sembla que els polítics assumeixen que tenen un xec en blanc”, afig Valls.

La producció busca que xiquets i xiquetes aprenguen a diferenciar entre el que està bé i el que està malament, fent front a algú que vol imposar-se als altres en el col·legi, cuidant el medi ambient o ajudant  els que el necessiten. La protagonista de l'espectacle aprén a prendre decisions davant situacions injustes.

El dramaturg també té un missatge per als adults, el pare d'Anna és un científic obsessionat amb el seu treball i Anna li farà entendre que el temps que vivim no és infinit i hem de saber invertir el nostre temps amb aquells als quals volem. ‘Anna i la màquina del temps’ és la conjunció perfecta entre aventura i emoció. Grans dosis de fantasia per a estimular la imaginació dels nostres xiquets però sense perdre la connexió amb la realitat de cada dia, on juguen un paper fonamental les emocions i els sentiments.

El poder de la imatge

“Un espectacle amb vídeo-mapping és complex perquè has de definir la naturalesa de la imatge; a vegades és un ambient, unes altres és un personatge més que ajuda a contar la història, altres vegades pot ser un simple efecte que requereix detall i precisió”, explica la directora de l'obra, Cristina Fernández, que destaca l'esforç d'un gran equip liderat per Manuel Conde.

Fernández admet que li agrada enfrontar-se a les històries des del moviment: “crec que el dinamisme en una història d'aventures com aquesta és important i així l'he abordada, des del cos de cadascun dels intèrprets: Laura Romero, Manuel Valls, Alejandra Mandli, Clara Crespo i Ramón Ródenas, un elenc de professionals amb unes meravelloses trajectòries als quals he tingut la gran sort de dirigir”.

Dacsa Produccions ha reunit un experimentat equip de professionals en les arts escèniques: Luis Crespo ha construït l'espai perquè tots els llenguatges tinguen cabuda; Luis Perdiguero il·lumina l'escena; la música la componen Lluna i Panorama d'Insectes; María Almudéver és la dissenyadora de vestuari i l'ajudant de direcció; els gràfics Jordi Alonso, Melissa Franch i Premier Frame han creat i animat les imatges; i Amador Artiga fa possible que la tècnica no falle cada dia.

Josep Policarpo, director del Teatre Escalante valora l'accent femení que té aquesta producció de l'Escalante. Tant ell com Javier Crespo, responsable de Dacsa Produccions, han treballat sense complexos per a definir un equip creatiu majoritàriament femení.

Per la seua part, Rosa Pérez Garijo, diputada de Teatres, insisteix que l'Escalante està fent una aposta decidida per la producció d'espectacles amb un segell netament valencià: “les nostres inversions han de consolidar el teixit professional valencià i fer-lo créixer artísticament perquè s'aconseguisca la major projecció possible. En aquest camí continuem treballant”. 

La comarca de La Safor va rebre un total de 1.031.501 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat va suposar un increment molt significatiu de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018, convertint-se en una de les comarques que més ajudes ha rebut a la província.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas de La Safor suposà l’any 2018 una injecció de 38.953 euros per als veïns i veïnes de Benirredrà, 98.814 euros per al municipi de Vilallonga i 47.378 euros per a Xeresa. Pel que fa a la mancomunitat de La Safor s’invertiren 846.356, xifra especialment rellevant ja que fins 2017 aquesta entitat local no va rebre aquests ingressos.

Per programes, els 38.953 euros destinats a Benirredrà es dividiren en 27.232 per al reforçament de l’equip tècnic, 2.250 per a prestacions individualitzades, 2.000 per fer front a l’empobriment energètic, 5.250  per al programa d’ajuda a domicili, 721 per als anomenats clubs de convivència i 1.500 per a cooperació social. En el cas de Vilallonga, es va fer una inversió de 54.464 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 9.000 per a prestacions individualitzades, 5.000 per a casos de pobresa energètica, 26.250 per al programa d’ajuda a domicili i 4.100 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. Xeresa va rebre 27.232 per al reforçament de l’equip tècnic, 2.625 per a prestacions individualitzades, 1.000 per a casos de pobresa energètica, 11.121 per al programa d’ajuda a domicili, 400 per als clubs de convivència i 5.000 per a actuacions de prevenció i inserció social.

Per últim, els 846.356 euros atorgats a la mancomunitat de La Safor es distribuïren entre el reforçament de l’equip tècnic (561.157), centre social (449), prestacions econòmiques individualitzades (75.000), la lluita contra la pobresa energètica (50.000), el servei d’ajuda a domicili (112.500), els clubs de convivència (38.500) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (8.750).

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

El laïcisme i la llibertat de consciència són, segons la psicòloga i activista marroquí, Ibtissame Betty Lachgar, els pilars fonamentals de la llibertat de les dones. Una realitat a la qual l'escriptora Rosa Regàs afig la necessitat que l'Estat siga aconfessional i per tant “l'educació pública i laica”. Una mirada feminista que en el context actual de creixent polarització política i social entorn de la Igualtat pren cada vegada més rellevància en el debat públic.

La compatibilitat entre igualtat de gènere i religió s'ha debatut aquest dissabte en la ponència ‘Feminisme i religions: són compatibles?’, en el marc del IV Feminari organitzat per la Diputació de València. Un debat moderat per Raquel Ortiz, de l'organització València Laica, en el qual s'ha conclòs que tant l'Islam com el Catolicisme “són centres de poder i estructuren la societat de forma piramidal. Déu, ministres, homes i finalment, les dones”, ha destacat Rosa Regàs.

Betty Lachgar ha fet durant la seua intervenció una defensa clara del laïcisme en l'educació i l'Estat com a única via per a la igualtat real, posant d'exemple el seu país natal: “al Marroc l'educació islàmica a les escoles és obligatòria i ensenya bàsicament odi i misogínia”. L'activista ha defensat que laïcisme i feminisme van de la mà, “perquè totes les religions són misògines”, ha declarat.

Afirmació que ha subscrit l'escriptora Rosa Regàs, qui a més ha posat l'accent que la separació de l'Església i l'Estat és una condició bàsica per a un Estat igualitari, “un govern no ha de ficar-se en l'ànima ni en la consciència de ningú”, conclou.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, visita demà dijous, 7 de febrer, el municipi de Carcaixent, a la comarca de la Ribera Alta, per a conèixer les instal·lacions del CRIS i el Centre de Dia per a malalts mentals de Carcaixent, finançats amb fons de la Diputació, Generalitat i Ajuntament.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde de Carcaixent, Paco Salom; per la regidora de Benestar Social, Teresa Oliver, i per la resta de membres de la corporació municipal. La recepció està prevista a les 11.00 hores al consistori del municipi i a les 11:30 la visita a les noves instal·lacions, ubicades en C/ Àgora Grup de Teatre.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dijous, 07 de febrer de 2019

Lloc: Ajuntament de Carcaixent, Plaça Major, 1

Hora:11.00 hores

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assisteix demà dijous, 7 de febrer, al municipi d’Alzira, a la presentació del Llibret de la Falla Plaça la Malva, titulat com els darrers anys “Tro d’avís” i en aquesta ocasió el lema és “Sostenim amb trellat”. A més, també s’entregarà el Guardó d’Or la Malva a Vicent Cucarella, Síndic Major de Comptes de la Generalitat.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la presentació per l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; i per tota la corporació municipal, així com també, pel diputat al Congrés, Joan Baldoví; i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística. L’acte està previst que comence a les 19:30 hores a l’Auditori de la Casa de la Cultura.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dijous, 07 de febrer de 2019

Lloc: Auditori de la Casa de la Cultura d’Alzira, C/Escoles Píes, 4

Hora:19.30 hores

La Diputació de València i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències han signat aquest dimecres un conveni de col·laboració en matèria de formació per a policies locals en la lluita contra el terrorisme jihadista. L'acord ha sigut rubricat pel president provincial, Toni Gaspar, i el director de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, en el marc de la col·laboració que totes dues institucions mantenen des de l'inici de la legislatura.

L'Institut Valencià de Salut Pública i Emergències (IVASPE) homologarà a través d'aquest conveni les activitats formatives sobre jihadisme que la Diputació de València incorpore al seu pla de formació per a policies locals de la província, en la línia dels cursos formatius per als agents de les policies locals que s'han dut a terme en matèria de violència de gènere, fruit de la col·laboració de totes dues institucions.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha mostrat la seua predisposició a continuar col·laborant amb l'Agència de Resposta a les Emergències de la Generalitat en qualsevol projecte que “ajude a reforçar la seguretat de les veïnes i veïns dels nostres municipis, com no podia ser d'una altra manera”.

Per la seua part, el responsable de l'Agència de Seguretat, José María Ángel, ha indicat que “aquesta formació específica dirigida al cos de Policies Locals respon al compromís adoptat per la Generalitat amb la lluita antiterrorista i antijihadista, i d'augmentar el pla de cursos de formació previstos per l’IVASPE en aquesta matèria atesa una petició dels agents municipals de dotar-se de més i millors mecanismes destinats a la prevenció i autoprotecció”.

L’IVASPE desenvolupa en l'actualitat, dins dels seus plans de formació contínua, cursos monogràfics i d'especialització per als membres de la policia local de la Comunitat Valenciana i està interessat a promoure la docència i la investigació, el desenvolupament i innovació en matèries de seguretat i emergències.

La signatura d'aquest conveni amb la Diputació de València se suma a aquest interés docent de l’IVASPE, que serà l'encarregat de supervisar la formació que imparteix l'administració provincial. 

La Diputació de València invertirà 380.000 euros per a la millora de 10 escoletes infantils de la ciutat de València i els seus pobles, amb una ajuda per a cadascuna d’elles de 38.000 euros. Tal i com ha indicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, durant la visita al CEIP José Senent de Massarrojos, la institució provincial ja ha ingressat el 80% de les ajudes al consistori de la capital, tant les subvencions per al condicionament de les escoletes infantils com les ajudes per als centres d’infantil i primària.

Maria Josep Amigó, durant la visita a Massarrojos que ha realitzat junt amb l’alcalde de València, Joan Ribó, i l’alcalde pedani, Carles Verdaguer, ha explicat també que “el projecte de col·laboració amb la Conselleria d’Educació per millorar l’eficiència energètica dels col·legis també ha arribat als pobles de València”. La vicepresidenta ha indicat que “aquestes millores arribaran a cinc col·legis públics de la ciutat i els pobles de València, l’educació pública per a nosaltres és una prioritat i invertirem més d’1 milió d’euros en el seu condicionament”.

La vicepresidenta de la Diputació ha afirmat que “aquestes obres eren molt necessàries i la col·laboració entre les institucions també, perquè tot i que el manteniment dels centres és competència municipal, malauradament no sempre compten amb la capacitat per fer-ho”.

Joan Ribó ha subratllat per la seua banda que “la col·laboració entre l’ajuntament de València i la Diputació d’aquests anys ha estat molt bona a molts nivells, i precisament en els pobles de València és on més s’ha notat”. “Jo crec que és molt important —ha continuat Joan Ribó— i pense que els temps en que cadascú anava per la seua banda s’han superat, i això possibilita que es facen més coses, molt millor i més ràpid”. 

Millora de l’eficiència del CEIP José Senent de Massarrojos

La reforma i condicionament del CEIP José Senent de Massarrojos ha comptat amb una subvenció de 85.000 euros del Pla de Manteniment d’Escoles de la Diputació. Els diners han permés la renovació de les portes i finestres, i també el canvi de la il·luminació. D’aquesta manera, s’ha millorat l’aïllament tèrmic de l’edifici i la seua eficiència energètica.

El batlle de València, Joan Ribó, ha afirmat que el projecte de canvi de portes i finestres del CEIP José Senent “és un pas endavant i, sobre tot, millora l’eficiència del centre i la qualitat del servei, tal i com han manifestat el director i la cap d’estudis del centre”.

Per la seua banda, l’alcalde pedani de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha incidit en què “aquestes inversions eren molt necessàries per al funcionament adequat de les instal·lacions educatives”. Verdaguer ha explicat que al col·legi públic, a més, s’han invertit part de los fondos provincials en la reforma dels lavabos i el clavegueram, i també en la reforma de l’accessibilitat de l’edifici.

Més d’1 milió d’euros invertits als centres educatius públics de València

La Diputació, a través del Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019, ha destinat 380.000 euros per tal de millorar 10 escoletes municipals de València. A més, els Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018 han invertit a València 625.000 euros per a millorar l’eficiència energètica dels col·legis Gaspar Gil Polo, Arquitecto Santiago Calatrava, José Senent, José Manuel Montoya i Torrefiel.

Aquestes ajudes de la Diputació, que sumen més d’1 milió d’euros en total, complementen el Pla Edificant que desenvolupa la Conselleria d’Educació i estan destinades als centres que no s’inclouen al pla autonòmic, d’acord amb els criteris definits pel personal tècnic de la Conselleria.

La gestió sostenible dels recursos forestals constitueix una ferramenta clau per a la dinamització de l’economia rural de les comarques de València, i també per a combatre el despoblament d’aquestes àrees d’interior. Així ho ha assenyalat el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, durant la cloenda del cicle de jornades comarcals que s’ha celebrat hui a València.

Josep Bort ha indicat durant la seua intervenció que “hui posem la cloenda a una sèrie de jornades al llarg del territori que ha posat en valor les possibilitats que tenim dins de la gestió forestal sostenible”. El diputat ha explicat que “ja portem tres anys dedicant pràcticament sis milions d’euros a la gestió forestal sostenible, que és important perquè es tracta de millorar la vida de les persones, millorar la nostra natura i cuidar els nostres recursos naturals”.

Bort ha subratllat que “des de l’àrea de Medi Ambient, hem apostat fortament per vertebrar aquest tipus d’ajudes a les comarques d’interior, per tal de cuidar la nostra natura i assentar població.”

El Centre Cultural La Beneficència de València ha acollit la última sessió del cicle ‘Gestió forestal sostenible com a motor de l’economia rural’ que ha desenvolupat l’àrea de Medi Ambient de la Diputació des del passat desembre. El cicle ha recorregut les comarques de València amb major superfície forestal i ha inclòs quatre sessions divulgatives que s’han celebrat a Villar del Arzobispo, Requena, Llutxent i Serra.

Les jornades han analitzat la situació actual del sector forestal i han realitzat una caracterització del territori de les distintes comarques. Les sessions han posat el focus també en el paper que juguen la societat civil i les empreses en la dinamització d’aquests recursos. A més, la Diputació ha presentat les línies d’ajudes municipals que desenvolupa per a facilitar la gestió forestal sostenible, la millora d’aquests ecosistemes i la seua protecció contra incendis forestals.

3,5 milions entre 2017 i 2018 en ajudes a la gestió forestal sostenible

Des del llançament de la primera línia d’ajudes municipals per a la gestió forestal sostenible en 2017, la Diputació ha destinat 3.570.000 d’euros a la preservació dels ecosistemes forestals de les comarques de València. Aquestes inversions faciliten als municipis la realització de treballs silvícoles a les masses forestals dels seus termes municipals, així com també el manteniment de camins, l’adquisició de maquinària i la millora de la xarxa de senders i d’àrees recreatives.

La primera convocatòria de subvencions forestals va comptar amb un pressupost d’1.570.000 euros. Aquest primer pla va beneficiar a 75 municipis de menys de 20.000 habitants i una superfície forestal de més de 25 hectàrees, i també a 27 municipis que ja comptaven amb un pla local de prevenció d’incendis aprovat. Al 2018, el segon programa d’ajudes ha comptat amb un pressupost de 2 milions d’euros. Aquests fons s’han destinat a 77 municipis del primer grup, i a altres 31 localitats del segon tipus.

La comarca del Raco d’Ademús va rebre un total de 133.589 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat la setmana passada per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat va suposar l’increment del 254,34% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. La inversió en 2018 en la mancomunitat Rincón de Ademuz va ser distribuïda de la següent manera: 86.196 per a l’equip social base, 11.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.500 per a reduir l’empobriment energètic, 15.000 per al programa d’ajuda a domicili, 16.660 per al programa de Servei d’Atenció a Domicili en dependència i 1.983 per als clubs de convivència.

Línies d'actuació

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".