Les xiques del València Sports arribaven empatades amb el FC Barcelona a la carrera de relleus que havia de decidir les guanyadores de la Copa de la Reina. El 4x400 de Modesta Juste, Raquel Meaños, Solagne Pereira i Laura Bueno va desfer la igualada a 71 punts i va proclamar campiones de Copa a les atletes del València Sports per vint-i-cinquena vegada consecutiva.

El màxim responsable del club, Rafa Blanquer, va explicar aquest dimecres al president de la Diputació, Toni Gaspar, que aquest ha sigut el títol més complicat d'una sèrie triomfal històrica que aconsegueix el quart de segle. “El Barça s'ha reforçat moltíssim i la dificultat era màxima, però les nostres lleones han tornat a fer-ho”, recordava Blanquer amb orgull revivint aqueixa carrera de relleus que manté l'hegemonia del València Sports.

Gaspar, per part seua, va felicitar les integrants de l'equip que van visitar la seu de la Diputació en Plaza Manises, no solament per aquest èxit recent sinó per “l'extraordinària trajectòria que porta un club que ha sigut capaç de guanyar 25 copes i 26 lligues consecutives, una cosa inimaginable en qualsevol altra disciplina de l'esport d'elit”.

El president de la Diputació va acompanyar a les atletes en el recorregut per la institució, en el qual també va participar el director tècnic del club, Rafa Blanquer Ángel. El responsable institucional va introduir la història de la corporació a Modesta, Fátima, Havana, María, Alicia, Sandra, Paula, Carmen Marín i Carmen Marco, les atletes que van visitar la Diputació, i les va animar a continuar fent història amb la consecució d'un nou títol de Lliga. “Us esperem ací a l'estiu per a celebrar nous èxits”, els va dir Gaspar.

Les atletes del València Sports s'enfronten ara al Campionat nacional Sub-23 que es disputa a Salamanca, encara que el gran repte de la temporada serà, a més de reeditar el títol de lliga, la Copa d'Europa de clubs. Per a això, l'equip “continuarà comptant amb el suport de la Diputació, que aposta per la pedrera i la formació dels clubs valencians i molt especialment per l'esport femení, que continua collint èxits amb passes de gegant”, va assenyalar Gaspar.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va lliurar ahir, dimecres 6 de febrer, el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ al Museu de la Rajoleria de Paiporta (MURPA), a proposta del Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’àrea de Cultura. L’acte va comptar amb la presència del director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, així com d’alguns dels treballadors i treballadores de les diferents àrees del museu. Durant el lliurament del guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras, els veïns i veïnes de Paiporta van poder gaudir de l’actuació musical del grup Borriana Big Band.

El mateix Museu de la Rajoleria va acollir aquesta gala, en la qual l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, va ser l’encarregada d’arreplegar el premi i mostrar el seu agraïment a l’àrea de Cultura i al Museu Valencià d’Etnologia per reconéixer el treball de la corporació municipal i els tècnics i les tècniques amb el Museu de la Rajoleria. En paraules de Martín, “els museus etnològics han passat, amb aquesta nova administració, a convertir-se en entitats dinàmiques i actives que vertebren la cultura d’aquest país, que expliquen la història dels pobles, les seues arrels i els trets identificatius de cada lloc”.

Per la seua banda, el diputat de Cultura, Xavier Rius, va afirmar que “s’estan fent moltes coses i molt interessants des de l’Ajuntament de Paiporta, la seua àrea de Cultura i el Museu de la Rajoleria i, per això, hem volgut reconéixer i posar en valor tot aquest treball”.

Un bon exemple de museu local dinamitzador social i cultural

El Museu de la Rajoleria de Paiporta és membre de l’ETNOXARXA, un projecte de cooperació i col·laboració dels museus etnològics de la província de València, liderat pel Museu Valencià d’Etnologia, que abasta activitats de cooperació econòmica, formació i assessorament.

Instal·lat a l'antiga fàbrica de rajoles i teules de Bauset, el Museu de la Rajoleria de Paiporta, que acaba de fer 18 anys, s'ha transformat en un important referent cultural. A més de ser un exemple de recuperació i posada en valor d'un edifici significatiu del passat industrial de la localitat, el museu ha desenvolupat una intensa tasca de recuperació i difusió del patrimoni etnològic a través múltiples activitats, més enllà del fet expositiu. Però, a més, ha portat a terme una política constant de foment de la participació d'associacions i col·lectius locals en la vida del museu, fent que paiportins i paiportines el senten com una institució propera i pròpia. En definitiva el Museu de la Rajoleria és un exemple de com un museu local, amb la professionalitat del seu personal i el suport de les institucions, es pot transformar en dinamitzador social i cultural de la seua comunitat.

Castelló de la Ribera i Titaigües, els pròxims guardonats

Els ajuntaments de Castelló de la Ribera i Titaigües rebran els seus ‘Reconeixements de la Cultura 2019’ en els pròxims dies. A proposta del SARC, l’àrea de Cultura vol premiar el compromís de l’Ajuntament de Castelló de la Ribera amb les activitats del seu catàleg, així com la participació del mateix en les diverses convocatòries i subvencions d’aquest servei. L’acte tindrà lloc el pròxim divendres 8 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Ajuntament i a l’Auditori Rex, i comptarà amb l’actuació de la Cercavila de Gegants i Cabuts, així com del grup Ingràvid Sax Quartet. A més del diputat de Cultura, Xavier Rius, assistiran la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort.

Per la seua banda, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat ha decidit premiar la col·laboració de l’Ajuntament de Titaigües en la creació del projecte museístic ‘La Casa de las Luces’ com a Centre de Difusió Cultural associat al MuVIM i centrat en la figura del titaigüenc Simón de Rojas Clemente. La gala de lliurament es durà a terme el pròxim dissabte 9 de febrer, a les 12.00 hores, al Teatre Municipal de Titaigües i comptarà amb la presència del diputat de Cultura i el director del MuVIM, Rafael Company, així com amb l’actuació de la Borriana Big Band.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València i el Servei d’Assistència i Recursos Culturals, més conegut com el SARC, lliuraran un nou ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ a l’Ajuntament de Castelló de la Ribera el pròxim divendres 8 de febrer, a les 18.30 hores. L’acte comptarà amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el diputat de Medi Ambient, Josep Bort; i la directora del SARC, Yolanda Sifres; així com de l’alcalde de Castelló de la Ribera, Òscar Noguera, i la regidora de Cultura i Joventut, Marta Grimaltos, que seran els encarregats de rebre el guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras. La gala de lliurament comptarà amb l’actuació musical de l’Ingràvid Six Quartet i de la Cercavila de Gegants i Cabuts.

Amb aquest premi, el SARC, vol reconéixer a l’Ajuntament de Castelló de la Ribera per confiar en les activitats del seu catàleg per a conformar la seua programació cultural subvencionada, així com per participar en els programes d’audiovisual, premis literaris i programació de música clàssica.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 8 de febrer de 2019

Lloc: Ajuntament de Castelló de la Ribera i Auditori Rex

Hora: 18.30 hores

El municipi de Sueca i La Ribera Baixa disposaran enguany de 80 noves places públiques en el gran complex social que obrirà les seues portes en els pròxims mesos després d'una inversió d'una mica més de 2 milions d'euros per part de la Diputació de València, en el marc del programa d'ajudes per a centres socials que s'ha traduït en una desena de projectes en diferents comarques i mig miler de places després de 20 anys de reivindicacions veïnals i familiars. La posada en marxa del centre crearà mig centenar d'ocupacions, segons l'estimació dels responsables locals.

La construcció de la residència i la tercera fase del centre de dia, que completa unes instal·lacions que tenen el seu origen en 1985, quan va obrir les seues portes un centre ocupacional que en l'actualitat compta amb 41 usuaris, dotaran a Sueca d'un gran complex per a persones amb diversitat funcional intel·lectual. En total, 120 places públiques repartides entre la residència, el centre ocupacional i el centre de dia, 80 d'elles de nova creació, la meitat d'atenció diürna i l'altra meitat 24 hores.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, i la de Turisme i regidora local, Pilar Moncho, han visitat al costat de l'alcaldessa, Raquel Tamarit, i els responsables de les obres unes instal·lacions que podrien estar en funcionament al llarg de l'estiu, encara que tots desitgen poder avançar els terminis per a posar en servei com més prompte millor les 80 noves places d'atenció social.

Amb la intenció de concebre un espai “centrat en les persones que l'usaran”, l'arquitecte Vicente Meseguer i el responsable d'Acció Social de l'Ajuntament de Sueca, Antonio Bañuls, han treballat en temps rècord en aquest “projecte de vida” centrat en la “promoció de l'autonomia personal” d'aquests usuaris de 18 i 65 anys que, malgrat els seus diferents graus de dependència, “poden ser independents amb els suports tècnics i personals necessaris”, segons explica el mateix Bañuls.

Col·laboració institucional

Les diputades Mercedes Berenguer i Pilar Moncho han coincidit a l'hora de destacar que “fruit de la col·laboració entre institucions s'han fet realitat aqueixes inversions en residències i centres de dia que no arribaven des de fa dues dècades, i que ara es plasmen en els pressupostos i es porten avant gràcies a l'esforç tècnic dels ajuntaments”. Aquestes obres ofereixen una eixida a moltes persones amb discapacitat intel·lectual o deficiències cognitives que fins ara es troben en residències privades o a les seues cases”, ha afegit Berenguer.

En la mateixa línia s'ha expressat l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, que a més de destacar aqueixa col·laboració institucional per damunt de colors polítics per a portar avant aquests projectes socials de gran envergadura, ha manifestat que amb aquesta actuació “es posa punt i final a molts anys de lluita de les famílies dels usuaris actuals i futurs d'aquests centres”.

Les instal·lacions del nou complex social de Sueca comptaran amb llum natural, un sistema de prevenció d'incendis i evacuació equivalent al d'un hospital, tres sales d'estar i diverses terrasses. Els diferents mòduls estan connectats internament o per una pèrgola exterior, en el cas del taller ocupacional, i disposaran d'una cuina industrial, assistència psicològica i sanitària, gimnàs, zones d'administració i control, vestuaris i habitacions dobles i individuals.

El Centre de Rehabilitació i Inclusió Social (CRIS) i el Centre de Dia per a malalts mentals de Carcaixent ja són una realitat i començaran a funcionar a la primavera de 2019. La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha afirmat, durant la jornada de portes obertes del centre a entitats i associacions del municipi, que aquesta nova infraestructura “era i és una prioritat per a nosaltres”.  

Maria Josep Amigó ha estat acompanyada per l’alcalde del Carcaixent, Paco Salom, la regidora de Benestar Social, Teresa Oliver, i els representants de la Fundació Manantial, encarregada de la construcció del centre. Amigó ha subratllat que “feia més de 20 anys que no s’obria cap plaça pública a centres socials, i amb aquestes col·laboracions a tres bandes entre la Diputació, la Conselleria i els ajuntaments, seran més de 500 noves les que es crearan”. 

La vicepresidenta ha valorat positivament que “el centre de Carcaixent és un espai integrat dins de la població, i això és molt important, perquè les persones usuàries quedaran integrades dins del poble i no apartades, i amb això s’evita l’estigmatització d’aquestes persones amb malalties mentals”.

L’alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha incidit per la seua banda que “aquest centre tindrà un impacte positiu a la comarca, ja que és una infraestructura que naix amb vocació comarcal, i en aquest cas, la nostra comarca compta amb al voltant d’unes 800 o 900 persones amb malalties mentals”. “És un recurs públic que no existia fins ara en aquesta comarca —ha remarcat Salom—, i gràcies al treball conjunt entre les tres administracions, s’ha fet realitat amb un caràcter marcat de proximitat”. 

Teresa Oliver, regidora de Benestar Social del consistori carcaixentí, ha assenyalat també que “el centre de dia atendrà a aquells pacients mentals més greus, mentre que el centre de rehabilitació i inclusió social serà per a aquelles persones amb trastorns mentals més lleus, que conserven encara certa autonomia i habilitats socials, i que podran acudir al centre per realitzar activitats i tallers del seu interés”. “Un objectiu fonamental és el treball amb la família i la integració en la comunitat”, ha remarcat Oliver.

El projecte s’ha realitzat gràcies a la col·laboració interinstitucional entre la Diputació de València, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i l’Ajuntament de Carcaixent. La construcció del centre ha comptat amb un pressupost total d’1.613.275 euros, dels que la institució provincial ha aportat 800.000 euros.

Els dos centres, ubicats en el carrer Agora Grup de Teatre núm. 2 donaran cobertura a 90 usuaris, 70 al CRIS i 20 al Centre de Dia, i ocuparan a més de 20 persones. Aquest últim serà un centre específic on es desenvoluparan programes intensius de recuperació funcional i activitats estructurades d’ocupació del temps lliure. El CRIS oferirà per la seua banda serveis específics i especialitzats orientats al món laboral, i adequats a les necessitats i situacions concretes de les persones usuàries.

El de Carcaixent serà el primer dels 10 centres socials d’abast comarcal que començarà a funcionar. Les noves instal·lacions han sigut construïdes per l’organització sense ànim de lucre Fundació Manantial, la qual s’encarregarà també de la gestió del centre junt amb la Conselleria. La creació d’aquesta nova infraestructura social és un projecte que duen a terme les administracions autonòmica i provincial en col·laboració amb els ajuntaments.

17 milions d’euros invertits en infraestructures socials

La Diputació de València ha destinat a la construcció de centres socials un total de 17 milions d’euros des de l’any 2017. Als exercicis 2018 i 2019, la institució invertirà 11.019.428 euros en la construcció de sis nous centres socials comarcals de titularitat pública a les localitats d’Ademús, Agullent, Aras de los Olmos, la Font de la Figuera, Meliana i Mislata. A aquests fons cal sumar els 5.589.725 euros invertits en 2017 per a la creació de diversos espais a Carcaixent, Paterna, Sueca i Llíria.

La inversió en infraestructura social permetrà la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment a 10 comarques de València. En cadascun d’aquests projectes la col·laboració interinstitucional ha sigut clau, l’ajuntament ha aportat els terrenys, la Diputació ha invertit en la construcció, i la Generalitat Valenciana dotarà els centres de recursos per fer front a les despeses de funcionament i de personal.

El Parc Mòbil de la Diputació de València adquireix tres nous vehicles elèctrics, en el full de ruta marcat per l'actual equip de govern de renovar la flota prioritzant la sostenibilitat i el transport ecològic.

En total són 4 els vehicles cent per cent elèctrics amb els quals compta la Diputació, sumant el que va adquirir el Parc Mòbil en 2014, a més de dos vehicles híbrids que, igual que els elèctrics, s'utilitzen diàriament en els desplaçaments de les diputades i diputats i els serveis entre dependències de la corporació.

Els nous cotxes elèctrics de la Diputació tenen una autonomia de 400 quilòmetres, aconsegueixen una velocitat màxima de 130 quilòmetres per hora i poden recarregar-se en els 4 punts de recàrrega amb els quals compta el Parc Mòbil provincial, un de càrrega ràpida i tres que funcionen durant la nit per a economitzar el servei. 

La Unió Europea ha marcat tres eixos estratègics en l'horitzó 2020 que afecten el sector del transport per carretera: en primer lloc, la diversificació de les fonts d'energia; en segon, la reducció de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle; i finalment, la utilització de nous combustibles i sistemes de propulsió sostenibles, que tenint com a fi un transport net, impulsa l'ús d'energies alternatives, entre elles l'electricitat associada al transport.

“Els mitjans han de visibilitzar a les dones en l'esport perquè les xiquetes tinguen referents, igual que els xiquets des de xicotets volen imitar als seus ídols”, va reivindicar la periodista Paloma del Río en el marc del IV Feminari de la Diputació. Del Río va subratllar “la responsabilitat” que tenen els mitjans i la “desigualtat històrica en el tracte” que aquests donen a les dones, “diferenciat i sexista”. “Les maltracten, millor dit, i les invisibilitzen; l'esport femení no ocupa ni el 8% del total de les notícies i la majoria de les vegades es dona una informació degradant, centrada en el seu físic”, afegia la professional de Televisió Espanyola. 

La periodista esportiva, qui al llarg de la seua carrera ha cobert més de 60 mundials i europeus de gimnàstica artística, rítmica, patinatge i hípica, així com 14 Jocs Olímpics, va fer aquestes declaracions en el congrés organitzat per la Diputació de València, on va participar juntament amb la secretaria d'Estat d'Esports, Mª José Rienda, en un debat sobre la complicada relació entre el feminisme i l'esport, moderat per la periodista Cristina Gallo.

Per la seua part, la secretaria d'Estat d'Esports, qui a més es distingeix per haver sigut l'esquiadora espanyola amb més victòries en la Copa del Món de la Federació Internacional d'Esquí (FIS), va recordar que el Govern ha impulsat una nova Llei d'Esport i Activitat Física per a promoure “la igualtat real i efectiva” i l'esport inclusiu. “Es tracta d'una llei pionera, l'anterior, de 1990, ni tan sols esmentava ni tenia en compte a les dones esportistes, per això ara volem protegir i impulsar l'esport femení”, va explicar Regna.

En aquesta línia, va posar en relleu que el 2018 ha sigut l'any de l'esport femení espanyol, “han sigut elles els qui han collit èxits i ens han donat moltes alegries”. Per a això va destacar alguns exemples d'aquestes victòries, com és el cas de Carolina Marín, que va guanyar l'or en el Campionat d'Europa de bàdminton, la quarta corona continental per a ella; Lydia Valentín, que va guanyar l'europeu d'halterofília per quarta vegada en la seua carrera; o la selecció femenina de bàsquet, que va aconseguir el bronze en el mundial, entre altres triomfs.

Dones al comandament

L'esport ha sigut un símbol de llibertat i avanç per a les dones al llarg de la història, però la seua incorporació al món esportiu ha sigut un procés llarg que s'ha fet a comptagotes i en el món directiu la seua presència encara brilla per la seua absència. Totes dues expertes van coincidir en la necessitat que hi haja dones directives en el món de la gestió per a continuar avançant i “trencar la bretxa de gènere”. “Dones al comandament” que organitzen, dirigisquen i gestionen.

La comarca de La Vall d’Aiora-Cofrents va rebre un total de 348.941 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València en 2018, el qual va ser presentat per part de la Corporació provincial el passat mes de setembre. Aquesta quantitat suposà l’increment del 211,42% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2018.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de més de 12 milions d'euros, ha quadruplicat al llarg dels últims anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. En el cas d’aquesta comarca va suposar l’any 2018 una injecció de 48.374 euros per als veïns i veïnes de Teresa de Cofrentes - Zarra, 161.895 euros per al municipi de Aiora, 42.982 euros per a Cofrents, 36.835 euros per a Cortes de Pallás, 29.268 euros per a Jalance i 29.587 euros per a Jarafuel.

Per programes, els 161.895 euros destinats a Aiora es dividiren en 91.895 per al reforçament de l’equip tècnic, 750 per al centre social, 9.750 per a prestacions individualitzades, 3.500 euros per a casos de pobresa energètica, 37.500 euros per al programa d’ajuda a domicili, 10.000 per a l’atenció domiciliaria en dependència, 1.000 per a cooperació social i 7.500 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Cofrents va comptar amb 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 5.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 9.000 euros per al programa d’ajuda a domicili, 1.500 per a cooperació social i 1.000 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Cortes de Pallás va distribuir l’ajuda de la següent manera: 20.924 per a l’equip social base, 750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 8.250 per al programa d’ajuda a domicili, 3.000 per a atenció domiciliària en dependència, 661 per als anomenats clubs de convivència, 750 en cooperació social i 2.500 per a intervencions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Jalance va invertir 13.616 en l’equip social base, 2.250 en prestacions econòmiques individualitzades, 414 en la lluita contra la pobresa energètica, 12.000 en el programa d’ajuda a domicili, 721 en els anomenats clubs de convivència i 267 en intervencions de prevenció i inserció social. Jarafuel va fer una injecció de 13.616 euros per al reforçament de l’equip professional, 750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 12.000 euros per al programa d’ajuda a domicili, 721 per als anomenats clubs de convivència i 2.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per últim, els 48.374 euros atorgats a Teresa de Cofrentes - Zarra es distribuïren entre el reforçament de l’equip tècnic (27.232), informació i assessorament (500) prestacions econòmiques individualitzades (1.380), el servei d’ajuda a domicili (13.500), els clubs de convivència (1.262), la cooperació social (1.000) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (3.500).

Línies d'actuació

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “durant els últims tres anys hem passat d'un sistema assistencial-burocràtic a un altre de responsabilitat pública basat en la prevenció i en la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que va passar d'un per cada 5.400 habitants en 2015 a un per cada 2.091 habitants en 2018.

Així, la titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha fet balanç i ha destacat "la construcció d’una atenció social primària digna, arrelada al territori, ben dotada i amb capacitat de donar resposta a les necessitats socials de totes les persones, sense discriminació".

La càtedra de Tecnologia Cívica i Apoderament de la delegació de Transparència-UPV presenta MEDIADATA com a espai d'investigació en tecnologia cívica.

És un espai de desenvolupament i innovació en tecnologia cívica per a la investigació que vol dotar la ciutadania dels recursos necessaris per al seu apoderament davant de la comunicació de masses buscant solucions innovadores que faciliten l'anàlisi dels continguts oferits en els mitjans de comunicació.

Vols saber-ne més?: mediadata.webs.upv.es

L'aliança entre el patriarcat i el neoliberalisme és, per al jurista i escriptor Octavio Salazar, “un pacte pervers que posa en perill els drets humans, especialment els de les dones”. Una realitat a la qual l'escriptora i política Lídia Falcón afig la necessitat que el moviment feminista adopte “un paper polític i reclame el poder per a defensar els interessos de tots i totes”. Una ponència que guanya pes social a un mes de la celebració del 8 de març en un context de creixent ambigüitat social i política entorn de la igualtat de gènere.

La relació entre feminisme i política es va debatre en la ponència que portava el mateix nom, en el marc del Feminari organitzat per la Diputació de València. Un debat moderat per la diputada autonòmica Rosa Mustafá, en el qual es va concloure que una reforma constitucional és urgent per a aconseguir la paritat. “La Constitució espanyola és un text androcèntric, patriarcal i on les dones no estan. Mai podrà ser avançada si no és paritària”, va declarar Salazar.

El jurista també va apel·lar a la responsabilitat dels homes i a la necessitat que “prenguen consciència del lloc privilegiat en el qual es troben i abandonen la resistència passiva”. Salazar va posar l'accent en l'obligació de la societat de reconèixer “el poder i l'autoritat de les dones”, al mateix temps que “hem de qüestionar-nos la pròpia sexualitat masculina i les relacions de domini que s'exerceixen sobre el cos de la dona”.

Falcón, per part seua, va criticar l'immobilisme del moviment feminista i la seua “poca ambició de poder, en declarar-se històricament apolític”. L'escriptora va apel·lar a aquesta falta d'ambició com una de les “majors equivocacions” del moviment. “Després dels últims esdeveniments mundials, part del feminisme està parlant encara de l'amor cortès, festivals de cinema…”, va subratllar. Falcón va aprofitar el marc del Feminario per a fer una crida als assistents a no conformar-se amb “manifestacions de quatre hores”.