La Diputació de València ha mostrat el seu suport al Corredor Mediterrani amb la presència de la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, i del diputat de Cultura, Xavier Rius, a la jornada internacional de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani que s’ha celebrat al Palau de Congressos de València i que ha estat organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga.

Maria Josep Amigó ha indicat que «el Corredor Mediterrani constitueix una infraestructura absolutament necessària per potenciar l’economia valenciana». És per això, ha recordat el consens existent al voltant de «la importància»de disposar d’aquest eix ferroviari i ha advocat per «fer força» entre tots els agents «implicats en aquest Corredor Mediterrani per a que la nostra economia i els nostres serveis se potencien i que els valencians i les valencianes ocupem, d’una vegada, el lloc que ens mereixem», ha apuntat.

Així mateix, Maria Josep Amigó ha considerat «absolutament necessari que reclamem d’una manera ferma i contundent un finançament just per a la Comunitat Valenciana» ja que els valencians i les valencianes «hem estat tradicionalment maltractats pels recursos transferits per part de l’Estat». La vicepresidenta ha emfatitzat que «es tracta d’una qüestió sobre la que existeix un consens entre empresaris, societat civil i formacions polítiques perquè el fet de no rebre el finançament que ens pertoca ens perjudica a nivell de prestació de serveis, de creixement econòmic i d’infraestructures».

Maria Josep Amigó ha insistit en que aquest infrafinançament «repercuteix molt negativament en els municipis de les comarques de València». Una situació que «els obliga a sol·licitar ajudes a la Diputació per poder fer front a la prestació dels serveis bàsics que no poden atendre». Davant situacions com aquesta, la vicepresidenta ha reivindicat «un tracte igualitari dels valencians i les valencianes en relació amb la resta d’autonomies d’acord amb el nostre pes poblacional».

Debats i taules rodones amb professionals del sector

Aquesta jornada internacional de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani ha comptat amb una nodrida representació de professionals, polítics i empresaris d’aquest territori, per posar en comú i articular una sèrie de reclamacions vinculades amb les infraestructures i el seu finançament.

La sessió és la culminació d’una sèrie de 22 debats i taules rodones celebrades a diferents territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani i que han implicat a més de 400 persones, entre empresaris i decisors polítics.

En concret, el col·loqui al voltant del Corredor Mediterrani i la mobilitat a l’EURAM ha comptat amb la participació de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Maria José Salvador, del  conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons, i del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull. 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València ha posat en marxa la campanya 2017 del Servei de Neteja de Platges, amb el propòsit d’adequar i posar a punt les costes del litoral valencià i fer-ho al mateix cost per metre quadrat per als consistoris que en exercicis anteriors. És a dir, 0,217 euros a l’any, IVA inclòs, tal i com ha informat el diputat de Medi Ambient, Josep Bort.

En aquest sentit, Bort ha incidit en que per a la present temporada de neteja de platges «el pressupost s’ha incrementat en 133.000 euros», al passar d’una inversió de 230.000 euros de l’exercici 2016 a 363.000 euros en la present. A l’hora que també ha destacat que aquest pressupost «contempla una inversió de 140.000 euros per a l’adquisició de dos nous tractors», ha apuntat.

«Els ajuntaments abonen prop d'un 13% dels costos totals d'aquest treball, que és molt beneficiós per a la ciutadania, i reconeixen que el servei que prestem és molt necessari i estan molt agraïts de que la Diputació col·labore amb els municipis», ha manifestat el diputat.

De la mateixa manera, Bort ha posat èmfasi en el «compromís, per part de l’Àrea de Medi Ambient, amb tots els municipis del litoral de les comarques de València» y ha assenyalat que aquest servei de la Diputació «s’orienta especialment als municipis més menuts i que disposen d’un menor volum de recursos», ha indicat.

Per a la present campanya, la Diputació de València posarà al servei dels municipis una infraestructura dotada de 15 tractors, altres 15 màquines de neteja de platges i tres camions de transport de residus. Tot plegat permetrà abastar un total de 500.000m² de superfície de platges, a través de 22.000 metres de línia de costa pertanyents a platges d’un total de 15 localitats.

En concret, es tracta de set platges del nord –Puçol, El Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Foios i Meliana– a més d’altres huit platges de la zona sud –Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles.

Campanya de neteja

El Servei de neteja de Platges s’articula al voltant de diferents campanyes d’execució. Així, la campanya de primavera es porta a terme de l'1 de març al 31 de maig, i efectua actuacions de neteja profunda. Suposa el treball més important per a que el litoral presente la seua millor imatge durant els mesos d’estiu, impedint el desenvolupament de fongs i rents i retirant els residus més soterrats.

La campanya d’estiu es realitza de l'1 de juny al 30 de setembre i se circumscriu a actuacions de neteja i manteniment. A més, hi ha una campanya a la tardor en la qual es recullen els residus generats durant els temporals marítims, que s'efectua de l'1 de novembre al 16 de desembre.

Totes aquestes actuacions es compaginen amb les tasques de conservació i manteniment dels cordons dunars i foment del desenvolupament de la vegetació embrionària per a la consolidació de dunes.

Un servei que, tot plegat, té implantat el Sistema de Gestió  Ambiental d’acord amb la Norma UNE-EN ISO 14001, certificada per l’empresa All World Certification S.L.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, visita aquest divendres, 3 de març, les instal·lacions de la planta pilot Ecofrag, on s’està desenvolupant maquinària d’última generació per a tractar els residus voluminosos en una iniciativa que forma part del projecte URBANREC. Una iniciativa europea on la Diputació de València participa com a soci i on es compta amb 21 entitats europees, centres d’investigació i administracions públiques.

Aquesta mercantil treballa en la recerca de solucions perquè aquest tipus de residus no acaben als abocadors. La tecnologia que s'està desenvolupant permetrà transformar, per exemple, els tèxtils i plàstics dels mobles en desús en nous materials per elaborar mobiliari urbà.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 3 de març de 2017.

Hora:12:30 hores.

Lloc: Empresa Ecofrag. Polígon Industrial IP4 Passeig L’Havana, núm. 20. Agullent.

La col·laboració establerta entre la Diputació de València i la Generalitat ha permès recuperar l’aspecte original de les pintures murals i frescos del mestre José Vergara al cambril de la Mare de Déu del Puig al Monestir de Santa Maria del Puig. El diputat de Cooperació Municipal i Restauració de Béns Culturals, Emili Altur, ha visitat en la jornada de hui els treballs de restauració realitzats sobre aquest conjunt pictòric a través de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració, i per als quals la corporació provincial ha destinat una inversió de 40.000 euros.

Emili Altur s’ha mostrat «satisfet» perquè els fons de la Diputació «ajuden a recuperar un conjunt pictòric com el que revesteix un monestir tan emblemàtic com el de El Puig de Santa Maria». Un projecte que ha estat fruit de la col·laboració institucional, entre la mateixa Diputació i la Generalitat Valenciana, a través de la direcció general de Patrimoni i Cultura. En aquest sentit, Altur ha incidit «en el valor de la coordinació existent entre administracions per determinar la directriu global en matèria de política cultural i de recuperació del nostre patrimoni».

Per la seua part, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, s’ha confessat «molt satisfeta d’aquesta actuació que escenifica la col·laboració institucional que des d’un primer moment s’està aconseguint articular entre la Conselleria i la mateixa Diputació de València». Amoraga ha reivindicat que aquesta harmonització de les polítiques «beneficia a la ciutadania» ja que en el curt termini «es va a poder gaudir de les meravelloses pintures que atresora el Monestir de Santa Maria del Puig».

D’altra banda, l’alcaldessa d’aquesta localitat de l’Horta Nord, Luisa Salvador, ha destacat «la importància de poder portar a terme aquestes actuacions per a la recuperació de les pintures i frescos de José Vergara», especialment  «pel valor que representa poder-les exhibir a tots els visitants de la forma més fidedigna que lluïen durant els seus primers dies», ha afirmat.

Consolidació d’esquerdes i eliminació de brutícia

Aquest cambril es troba situat darrere de l'altar major. Constitueix una estància rectangular finalitzada en setembre de 1780 i on José Vergara va estar l'encarregat de la decoració pictòrica de la cúpula, petxines i medallons del recinte en què es representen escenes relatives a la història i culte de la imatge de la verge que va trobar Sant Pere Nolasc.

A l’inici de les actuacions, la cúpula presentava unes esquerdes estructurals que travessaven algunes zones dels frescos. Les pintures, a més, presentaven un aspecte enfosquit a causa, possiblement, al fum de les veles i de la contínua deposició de partícules de pols de naturalesa més o menys greixosa. Com a conseqüència d’aquest enfosquiment no es podien apreciar amb claredat els colors i volums de cadascuna de les composicions. També es varen detectar eflorescències salines, localitzades especialment a les petxines i en la part inferior de la cúpula, que provocaren el despreniment de la pel·lícula pictòrica en moltes zones, i amb això pèrdua de part de la policrornia i del dibuix.

En conseqüència, les actuacions escomeses han consistit en la consolidació de les esquerdes existents als frescos, l’eliminació de la capa de pols i brutícia dipositada sobre la superfície de les pintures i la reposició de materials respectant l’original. Així mateix, s’ha substituït el sistema d’il·luminació existent per un de tecnologia LED, ja que no irradia calor, ni emet raigs UV ni IR, pel que protegeix i preserva les pintures al no danyar colors ni textures.

Una vegada restaurada la cúpula, es procedirà al sanejament dels murs del cambril, i el posterior repintat, amb tons més acords amb la restauració realitzada. I en última instància, per tal de protegir tot el conjunt, se substituirà la impermeabilització existent a la coberta.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València, a través de la Unitat de Normalització Lingüística, ha llançat el vídeo Un passeig per les Falles, un audiovisual de curta durada que repassa els termes i el vocabulari faller més emprat al llarg d'una jornada típica de Falles. Un projecte que ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura Festiva i la Junta Central Fallera.

L’acte de presentació ha tingut lloc en la jornada de hui al Saló de Cristall de l’Ajuntament de València, amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, a més dels autors de l’audiovisual i estudiants de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (ESAD), Pablo Asensio i Pepa Pascual, la Fallera Major de València, Raquel Alario i la seua cort d’honor.

Xavier Rius ha agraït a l’Ajuntament de València i a la Junta Central Fallera «la seua col·laboració per recuperar el lèxic propi de les Falles». El responsable de l’Àrea de Cultura ha incidit en que aquesta festa i les comissions falleres «han constituït durant dècades un reducte que ha mantingut viu el valencià i el seu ús social», ha apuntat.

En relació al videoclip presentat, Xavier Rius ha assegurat que «es tracta d’una animació fresca i barrejada amb molt d’humor», per la qual cosa s’ha mostrat convençut «que serà tot un èxit viral durant aquestes pròximes Falles».

Per la seua part, el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha incidit en el fet que aquest audiovisual «permetrà promoure, difondre i preservar el patrimoni lingüístic que aporten les Falles», perquè «el nostre vocabulari específic de la festa també és Patrimoni Immaterial de la Humanitat», ha emfatitzat.

El també president de la Junta Central Fallera, s’ha manifestat en una línia molt semblant a l’expressada pel diputat de Cultura a l’hora de reivindicar les Falles «com a garants de l’ús del valencià a la ciutat» i ha mostrat «l’obligació de les comissions i de les Falles, en el seu conjunt, de preservar la nostra llengua pròpia».

L’audiovisual té una durada aproximada de dos minuts en els quals s’explica què ocorre a València el dia gran de les Falles, el dia de Sant Josep. Entre els termes que repassa el vídeo es troben «fallera major», «ninots», «mascletà», «ofrena», «cremà» o «Mare de Déu», entre d’altres.

Un dels objectius d'aquest material és que el compartisquen els membres més joves de les agrupacions falleres, a més d’estar disponible a plataformes com YouTube i Vimeo.

Els actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones es traslladen a diferents municipis de la província. És la principal línia que manté la Diputació de València amb motiu de la celebració del 8 de març. “Es tracta d'una aposta que mantenim enguany, la de fer partícips a tots els municipis valencians de les activitats programades”, ha assenyalat la diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García.

Al llarg d'una setmana, la Corporació provincial ha programat accions a Xàtiva, Favara, Albalat dels Sorells i València, combinant xarrades i conferències amb espectacles i exposicions. “Com a institució apostem per la defensa dels drets de les dones, per la Igualtat real. Bona prova d'açò són totes les activitats que s'han organitzat des d'aquest equip de Govern”, ha assegurat Isabel García.

El dilluns 6 de març s'inaugura l'exposició ‘Nosaltres, les escriptores valencianes en el temps’, un acte en el qual hi haurà un espectacle de lectura dramatitzada i acompanyament de guitarra, en el qual en paraules de la diputada “es pretén posar en valor la creativitat de les dones dins de la Igualtat”. El 7 de març s'han organitzat xarrades sobre violència de gènere per als alumnes d'entre 9 i 12 anys del Col·legi Félix Olmos de Favara.

L'agenda d'actes preparada per la institució provincial continua el 8 de març amb l'espectacle-conferència ‘Clownferencia Dona, Vida i Riure’, en l’Espai Cultural de l'Ajuntament d'Albalat dels Sorells; i culmina el divendres 10, en el jardí Botànic de València, amb la conferència de l'escriptora algeriana Wassyla Tamzali sota el títol ‘El burka com a excusa, no és religió, és política’, acte estrella dins de les activitats previstes en la programació de la Corporació.

D'aquesta manera, la Diputació de València mostra el seu compromís amb la Igualtat de gènere entre dones i homes, una de les línies estratègiques del nou equip de Govern de la institució provincial, que porta treballant des de l'inici de la legislatura en la promoció d'accions que afavorisquen l'equitat. Entre les seues pròximes accions, destaquen l'aprovació aquest mes de març del Pla d'Igualtat, així com la realització de cursos dirigits a personal tècnic i polític en aquesta matèria.

La Diputació de València ha engegat un Pla d'Ocupació dotat amb 3 milions d'euros dirigit als municipis valencians per a contrarestar el repunt de l'atur que tradicionalment es produeix després de les campanyes de Nadal i Rebaixes. Un Pla que en el cas de La Ribera, distribuirà, atenent a un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada localitat, un total de 493.342 euros, que permetran crear al voltant de cent cinquanta llocs de treball.

Amb aquest pla, la institució provincial se suma al programa de foment de l'ocupació de la Generalitat Valenciana i aportarà tres milions d'euros dels seus fons propis per a promoure la contractació d'aturats en els municipis valencians. En paraules del president, Jorge Rodríguez, “després de mantenir o generar llocs de treball per a 2.500 persones amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, la Diputació ha volgut fer un pas més destinant 3 milions d'euros al fet que els ajuntaments engeguen plans que traguen de l'atur als seus veïns, coincidint amb un moment de l'any en el qual solen repuntar les xifres d'aturats”.

Per a açò, cada ajuntament comptarà amb una quantitat fixa de 1.900 euros i una altra variable, en funció del nombre d’aturats registrats, de manera que es garantisca que tots els Municipis puguen contratar almenys una persona. Així, poblacions com Cotes, Sellent, Sant Joanet i Beneixida, tots ells amb menys de 60 aturats, rebran al voltant de 2.500 euros, mentre Carcaixent, Sueca i Algemesí, que superen la xifra de 2.000 persones en atur, comptaran amb entre 33.600 y 40.000 euros. La major dotació, però, será per a Alzira, on figuren 4.185 demandants d’ocupació i que rebrà 67.777 euros.

En total, a La Ribera figuren inscrits 25.306 veïns i veïnes com a demandants, la qual cosa representa el 16% de l'atur acumulat a les comarques valencianes, exceptuant València ciutat. En ambdós casos, les xifras d’aturats representan un poc més del 8% del total d’habitantes de cada una de les comarques. Per zones, la major incidència de la desocupació es registra a La Ribera Alta, on els seus 36 municipis sumen 18.725 aturats. Pel que respecta a La Ribera Baixa, les 14 localitats que la componen acumulen un registre de 6.581 demandants d'ocupació. Sobre la base d'aquestes xifres, La Ribera Alta rebrà 363.151 euros del Pla d'Ocupació de la Diputació de València i La Ribera Baixa, 130.191 euros.

Aquests fons persegueixen garantir que tots els municipis puguen engegar plans d'ocupació locals en un moment d'especial dificultat en el mercat laboral, una vegada concloses les campanyes de Nadal i de Rebaixes. En línia amb aquest objectiu, les contractacions, que es podran realitzar fins al pròxim 15 de febrer, hauran de ser per un període d'almenys 3 mesos i amb una jornada de 30 hores setmanals. Tenint en compte els fons assignats, açò suposa en els municipis de La Ribera la possibilitat de realitzar al voltant de cent cinquanta  contractes.

La Diputada d'Assessorament Municipal,  Conxa Garcia, ha declarat que l'execució d'obres i serveis d'interès general i social haurà de ser el criteri que predomine en les contractacions, “de manera que aquest pla servisca no solament per a ajudar a la empleabilitat d'aquestes persones sinó que d'alguna manera aquest benefici repercutisca també en la resta dels veïns i veïnes de la població”, ha declarat.

Utilitat col·lectiva

Així, les actuacions o serveis d'interès general o social que han d'inspirar les contractacions es divideixen en tres grups: serveis d'utilitat col·lectiva, serveis d'oci i culturals i serveis personalitzats de caràcter quotidià. Entre els considerats d'utilitat col·lectiva, es troben la millora i manteniment d'immobles, la revaloració d'espais públics degradats, el transport col·lectiu, i activitats que tinguen relació amb la gestió de residus o d'aigües, la protecció i manteniment de zones naturals i el control de l'energia.

En els serveis d'oci i culturals s'emmarcarien actuacions de promoció turística, desenvolupament cultural local o de promoció de l'esport, i aquelles incardinades en el sector audiovisual o en el manteniment del patrimoni cultural. Finalment, quant als serveis personalitzats de caràcter quotidià, l'ordre inclou entre ells els de cura de xiquets, la prestació de serveis a domicili a persones incapacitades o majors i l'ajuda a joves en dificultat i amb desarrelament social.

Per a la selecció dels treballadors, les entitats podran sol·licitar oferta d'ocupació al centre Servef que els corresponga o bé contractar a treballadors de les borses de treball que pogueren tenir constituïdes amb anterioritat a la publicació de les bases, sempre que es tracte de persones aturades, inscrites com a demandants d'ocupació en algun centre Servef de la Comunitat Valenciana i que mantinguen aquesta condició en el moment de la contractació.

La Diputada delegada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, va mantindre aquest dilluns una trobada amb el Delegat del Consell per al nou model social valencià, Xavier Uceda, i amb tècnics d'ambdues administracions, amb l'objectiu d'establir vies de col·laboració en matèria de creació i transferència de coneixement en el camp de la innovació social.

Concretament, Uceda va donar a conèixer a Garijo una proposta per a crear una xarxa institucional entre la Generalitat, les universitats públiques valencianes, diversos ajuntaments i mancomunitats, així com les Diputacions de Castelló i Alacant, per al foment de la recerca i la formació en matèria d'igualtat i polítiques inclusives.

 “Compartim el diagnòstic pel que fa a la falta de sinèrgies entre les institucions públiques, que desenvolupen el sistema de Serveis Socials, i les universitats, que generen el coneixement científic. Per això valorem molt positivament aquesta proposta, que cerca construir un espai de col·laboració que permeta avançar al sistema de Serveis Socials mitjançant la generació d'un sistema d'evidències científiques” ha apuntat la diputada. 

La Diputació de València ha destinat 4.205.210,69 euros a la millora i conservació d'instal·lacions esportives en 35 municipis valencians, a través de l'àrea d'Igualtat, Joventut i Esports que dirigeix Isabel García. Aquestes actuacions, que es van iniciar a la fi de 2016 i s'acabaran d'executar en el present any, encara que moltes d'elles es troben ja en funcionament, han aplegat en el Camp de Túria a un total de cinc municipis amb una inversió global de 685.305,72 euros.

Dels més de 4 milions destinats per la Diputació de València a les comarques valencianes, 2.200.000 euros han servit per a “donar resposta al deute històric de la Generalitat amb alguns municipis i infraestructures esportives que es van projectar en el periode 2007-2012 però mai van arribar a executar-se, i que ara gràcies a la col·laboració del nou Consell i la Diputació hem desbloquejat perquè aqueixos diners no desaparega i aquests municipis vegen per fi millorades les seues instal·lacions esportives”, ha explicat el president, Jorge Rodríguez.

“No parlem d'obres faraòniques o megaprojectes que després queden sobre el paper”, ha assegurat Rodríguez, “sinó d'actuacions que s'han dut a terme o s'estan executant actualment i que resolen problemes reals dels veïns en l'ús de les instal·lacions esportives dels seus municipis”.

Prova d'açò són les diferents actuacions que el pla ha permès impulsar al Camp de Túria, i que tenen totes com a finalitat millorar via rehabilitacions, condicionaments o ampliacions d'ús instal·lacions esportives ja existents, com la reparació de la pista de tennis de L'Eliana, la rehabilitació de les infraestructures de La Pobla de Vallbona o l'adequació integral del pavelló Pla de l’Arc de Llíria que, amb un pressupost de 269.652 euros, és l'actuació de major envergadura de les de la comarca. A aquestes inversions s'ha sumat la instal·lació de gespa artificial en els camps de futbol de Marines i Olocau.

La diputada d'Esports, Isabel García, ha destacat “l'elaboració d'aquest pla en un temps rècord gràcies a la col·laboració dels municipis”, i ha fet un repàs de les obres en instal·lacions esportives en les quals s'ha implicat la Diputació, valorant la “dotació econòmica que alguns ajuntaments han aportat als projectes per a dur a terme aquestes obres de gran interès ciutadà”.

García ha coincidit amb el president a l'hora de posar en valor la dignificació de la pràctica de l'esport i la “responsabilitat de la Diputació a l'hora d'ajudar als municipis a tenir instal·lacions en bon estat i sostenibles, adequades als usuaris que habitualment les gaudeixen”.  
 

Un total de 5.123 persones majors que viuen soles o estan en situació de dependència compten amb atenció sanitària ‘a un botó de distància’ en els municipis de L’Horta gràcies al servei de Teleassistència de la Diputació de València, que permet mantenir l'autosuficiència en la llar a les persones de més edat i en molts casos amb mobilitat reduïda. “Cada etapa de la nostra vida té une necessitats diferents i, quan arribem a certa edat, les limitacions físiques i la inseguretat d'estar sols a casa ens preocupa i també a les nostres famílies i aquest servei es revela com una de les millors opcions per a garantir una major seguretat, així com major independència i tranquil·litat”, assenyala la diputada de Salut, Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer. 

Els dispositius del servei de Teleassistència, que la Diputació ofereix als municipis a través de Atenzia, són uns terminals senzills que s'instal·len en el domicili de les persones sol·licitants, de manera que un transmissor acoblat a la línia telefònica els connecta amb la central. “D'aquesta manera, solament prement un botó, es mobilitzen els recursos sanitaris, socials i/o familiars necessaris per a superar qualsevol obstacle que se'ns plantege en la vida diària”, ressalta Berenguer, per a qui l'objectiu és “que les persones majors se senten independents i, al mateix temps, puguen aconseguir ajuda en qualsevol moment”.

Solament en 2016, l'ens provincial va donar d'alta 2.236 dispositius nous, elevant a 15.592 la xifra global d'usuaris en les comarques valencianes, exceptuant València ciutat. En termes econòmics, la Diputació de València va destinar l'any passat 2,1 milions a aquest servei, que s'acobla a la línia telefònica per a connectar als seus usuaris a una central receptora d'alarmes amb tan sol prémer un botó. D'aquesta manera, els veïns de més de 65 anys que viuen sols o estan convalescents tenen garantida atenció sanitària professional davant qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, la qual cosa contribueix a la seua tranquil·litat i una major independència a l'hora de viure en el seu domicili. 

Segons explica Esperanza Vidal, directora territorial de l'empresa prestatària del servei,  Atenzia, el 80% dels usuaris són dones, i més de la meitat (60%) tenen edats compreses entre els 80 i els 90 anys. No en va, el perfil majoritari dels usuaris de la Teleassistència és el d'una dona d'entre 75 i 89 anys, generalment vídua, que viu sola i té certes dificultats de mobilitat. 

Del total de 5.123 persones que compten amb aquest servei a L'Horta, 2.040 resideixen en municipis de L'Horta Nord i 3.083 a L'Horta Sud. Per localitats, les que compten amb un major nombre d'usuaris són Paterna, Torrent, Alaquàs i Burjassot, amb més de 340 dispositius, i només Lloc Nou de la Corona, Emperador, Bonrepòs i Mirambell i Vinalesa estan per sota dels 15 usuaris.

Monitoratge complementari de la llar

En el Centre d'Atenció de Atenzia a València, una vintena de professionals reben les trucades i també les realitzen, segons la situació dels usuaris. A més d'aquest servei bàsic de Teleassistència, l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de València completa la seua oferta amb dispositius “perifèrics”, equips que s'instal·len en els domicilis dels usuaris en addició al terminal habitual en funció de les circumstàncies especials de cada persona i que monitoritzen l'entorn per a garantir l'atenció en cas d'emergència.

Aquests dispositius han permès en molts casos evitar situacions de perill, ja que detecten tant l'acció –fum, foc, gas- com la inacció –mancada de moviment o inactivitat- i envien un senyal al terminal de Teleassistència, que entra en contacte amb el centre d'atenció.

“Aqueix valor que comença a ser reconegut de la llar com a espai referent per a un bon envelliment és un element imprescindible perquè la societat aprenga a contemplar als majors com a persones capaces d'organitzar la seua vida mentre segueixen vivint en un entorn conegut i confortable, com és la seua casa”, conclou Mercedes Berenguer.