La 34ª edició del Campionat Autonòmic de Raspall-Trofeu Diputació de València viu aquest cap de setmana la jornada inaugural en la seua categoria absoluta. En ella els equips de Planes i Vilallonga oferiran una jornada històrica, amb el seu debut en la primera divisió d'aquesta competició.

En el cas dels jugadors del Planes jugaran a casa davant el Xeraco. Els de la Safor tornen al campionat en el qual són els guanyadors de major nombre d'edicions. Per la seua banda, el Vilallonga viurà la que serà la seua primera partida també com a local, en aquest cas enfront de l'Oliva. Per la seua banda, el vigent campió i defensor del títol, Bicorp, descansarà en aquesta primera jornada per imperatius del calendari.

En primera categoria de la competició femenina del torneig es viurà la segona jornada. De moment, el grup està encapçalat per Bicorp i Borbotó, dos dels equips favorits per arribar a la final del trofeu, i que no van donar motiu a la sorpresa la setmana passada i van guanyar amb solvència en la jornada inaugural.

A més, durant el cap de setmana es produiran els següents enfrontaments: Beniparrell rebrà al Moixent; Bicorp acollirà al seu trinquet la visita de l’Alqueria d’Asnar; Borbotó i Tavernes Blanques jugaran el derbi de l’Horta Nord; mentre que la partida entre Beniarbeig i Montserrat tancarà la jornada.

Una altra de les notes destacades de la present edició de l'Autonòmic de Raspall és l'augment de la participació femenina, que enguany comptarà amb un 20% més de clubs formats per dones, com ha destacat el president de la Federació de Pilota Valenciana, José Daniel Sanjuan. “La incorporació de la dona a aquest esport ha sigut molt significativa en els últims anys, especialment a la modalitat de raspall”, ha assenyalat el president de Federació.

Per la seua banda, la diputada d'Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García, ha assegurat que “l'augment de la presència femenina en aquest esport, fortament masculinitzat, és fruit de les polítiques transversals d'Igualtat impulsades per aquesta Corporació”, mesures que formen un dels principals eixos del nou equip de Govern, en la seua aposta pel foment de l'equitat en tots els àmbits, inclòs l'esportiu.

Seleccionat com a candidat al Premi Max per Millor Adaptació Teatral i Millor Vestuari, el musical Les aventures de T.Sawyer de la Teta Calva desembarca del 7 al 12 de març al Palau de les Arts Reina Sofia per a seguir cantant a la llibertat, combatre l'avorriment amb la imaginació i defensar la infància com un dels majors tresors.

Després del seu pas pel Teatre El Musical durant quasi dos mesos amb funcions per a escolars i dues per al públic familiar, Joe Harper, Tomasa Sawyer i Huckleberry Finn tornen així als escenaris valencians amb Les aventures de T.Sawyer, una producció del Teatre Escalante i la Diputació de València, la història de la qual, una adaptació lliure dels textos de Mark Twain escrita per Xavo Giménez i María Cárdenas fomenta els valors de l'amistat, el respecte i la tolerància.

La diputada de Teatres, Memòria Històrica i Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, mostra el seu agraïment a l'intendent del Palau de les Arts, Davide Livermore, “per haver-nos deixat la Sala Martín i Soler per a representar Les aventures de T. Sawyer”: “Per a nosaltres, en aquest curs ha sigut molt important la col·laboració d'altres administracions com la del Palau de les Arts en aquest cas, dependent de la Generalitat Valenciana, o la del Teatre El Musical, de l'Ajuntament de València, ja que tots dos acords ens ha permès mantenir tota la nostra programació i poder oferir així al públic infantil, juvenil i familiar les obres i produccions de l’Escalante”. Per la seua banda, Davide Livermore destaca que l'arribada de l’Escalante a Les Arts mostra el que ha de ser el model d'un teatre públic: “Una institució que interactua, coopera i aporta al seu teixit cultural. Un model en el qual teatres grans i xicotets treballen braç a braç per a garantir un servei cultural a la ciutadania. Aquest és un primer pas, la nostra primera col·laboració amb la Diputació de València, a la qual estem encantats d'obrir les portes de Les Arts”.

Les aventures de T.Sawyer, que fomenta la lectura com a motor d'aventures i eina de creativitat i promou el valor d'una educació basada en la igualtat, va ser seleccionat el passat mes de febrer per a ser representat en FETEN 2017, la fira europea més important d’arts escèniques per al públic infantil i juvenil, en el qual va obtenir el Premi al Millor Vestuari.

"L'experiència de FETEN ha sigut molt superior a l'esperada. Des que es va baixar el teló hem començat a tancar dates per a una gira nacional. Les dues funcions van ser màgiques. Més de sis-centes persones cada dia clavades a la butaca. És bell veure a xiquets, pares i professionals del món del teatre, gaudir tant! Fins a la premsa va comentar l'endemà la llarguíssima estona que el públic va estar aplaudint. Aqueix és el millor premi per a nosaltres”, explica Xavo Giménez, director de la companyia La Teta Calva.

País Basc, Murcia, León, Mallorca, Valladolid i Madrid són algunes de les ciutatsque visitarà Tomasa Sawyer en la seua gira nacional, després de passar per la Sala Martin i Soler del Palau de les Arts amb funcions per a col·legis del 7 al 10 de març, i dues noves funcions per al públic familiar el dissabte 11 i el diumenge 12 de març a les 18 hores.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat en la jornada de hui les instal·lacions de l'empresa Ecofrag d’Agullent, on s'està desenvolupant maquinària d'última generació per tractar els residus voluminosos. Aquesta visita es desenvolupa en el marc del projecte URBANREC, una iniciativa europea en què és sòcia la Diputació de València i, mitjançant la qual, s'estan buscant solucions perquè aquest tipus de residus no acaben en un abocador. De fet, la tecnologia que s'està desenvolupant permetrà transformar, per exemple, els tèxtils i plàstics dels mobles en desús en nous materials per elaborar mobiliari urbà.

Una altra de les innovacions del projecte URBANREC consistirà en desenvolupar un procés químic innovador per aconseguir transformar les escumes i tèxtils d'un vell matalàs en matèries primeres per a la fabricació d'adhesius, dissolvents i fins i tot biocombustibles.

Per a Josep Bort, aquesta tecnologia de fragmentació «permetrà donar una segona vida als residus voluminosos gestionats en els ecoparcs de les comarques de València, aconseguint que es transformen en recursos propis per als mateixos municipis». A més, la participació de la Diputació en URBANREC «permetrà que València siga una de les regions europees on implantar aquest nou model de gestió per als municipis, amb l'objectiu de millorar la prevenció, el reciclatge i la reutilització d'aquests residus», ha assegurat el diputat.

De fet, Josep Bort ha incidit en que la corporació provincial «serà el principal interlocutor entre els diferents socis del projecte i les autoritats locals, de manera que entre tots siguem referents en la gestió de residus voluminosos a nivell estatal i europeu», ha recalcat.

Per la seua part, l’alcalde d’Agullent, Jesús Pla, ha considerat la iniciativa «molt interessant» ja que es tracta «d’un projecte fruit de la col·laboració público-privada» i que «aposta per la sostenibilitat i el tractament dels residus, la minorització del volum dels mateixos i el respecte pel medi ambient», ha destacat.

En última instància, Antonio Ferrero, administrador d’Ecofrag, empresa sòcio tecnològica del projecte, ha explicat que mitjançant aquesta iniciativa «s’aconsegueix donar una eixida de vida final útil als residus voluminosos dels nostres ecoparcs per a obtenir altres matèries primeres i evitar el seu abocament per tal de contribuir a la sostenibilitat del medi ambient», ha destacat.

Repte ambiental 

La gestió dels residus voluminosos, com els mobles, somiers, matalassos, entre d'altres, suposa un gran repte ambiental per als municipis ja que generen, en molts casos, greus impactes ambientals com l'aparició d'abocadors incontrolats o la saturació d’instal·lacions municipals.

A Europa es generen 19 milions de tones de residus voluminosos i, d'aquests, més d'un 60% acaba als abocadors. Aquesta situació es podria revertir mitjançant polítiques de reciclatge i aprofitament d'aquests materials, tal com es pretén amb aquest projecte.

URBANREC naix per buscar solucions a aquest repte ambiental, on investigar en nous enfocaments per a la valorització dels residus voluminosos d'origen urbà en productes reciclats d'alt valor afegit.

A més, aquest projecte internacional ha estat seleccionat dintre del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea i ha rebut huit milions d'euros per al seu desenvolupament. L'objectiu d'aquesta iniciativa és aconseguir la valorització del 82% dels residus voluminosos a Europa. Per a això, s'han d'aplicar innovacions en la logística i el tractament del residu que facen possible el seu reciclatge en quatre regions europees, una de les quals les comarques de València.

La Diputació de València participa com a soci en aquesta iniciativa europea que està coordinada per l'Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), i que compta per al seu desenvolupament amb 21 entitats europees, xicotetes i grans empreses, així com centres d'investigacions i administracions públiques. La representació espanyola en URBANREC la conformen el mateix Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), la Diputació de València, el Consorci València Interior (CVI) i les empreses Ecofrag, Matalassos Delax i BlueplasmaPower.

Aquest projecte també preveu implantar en els municipis mesures innovadores per al foment del reciclatge de residus voluminosos, com el desenvolupament de mesures de recompensa als usuaris, un sistema que premiarà les persones que més i millor reciclen. En el marc del projecte es desenvoluparan campanyes a nivell local de sensibilització ambiental entre més de 12.000 habitants per a traslladar-los la importància de la seua implicació i participació en la gestió dels residus.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia presenta aquest proper dimarts, a les 19:00 hores, i dintre del cicle En veu Alta a la Biblioteca el llibre «Els bastonets d'Algemesí» de Toni Bellón, Premi Bernat Capó en la seua 18ena edició (2016). Un guardó de difusió de la cultura popular coorganitzat pel museu dependent de la Diputació de València i Edicions del Bullent, que pretén motivar la investigació i la divulgació de la cultura tradicional valenciana.

«Els bastonets d'Algemesí», de Toni Bellón, descriu el ball de bastons d’aquesta localitat de la comarca de la Ribera Alta des de les darreries del segle XIX fins al present, a través del constants canvis que ha anat patint amb el pas del temps, segons el context social, polític i econòmic de cada època. Modificacions i innovacions en la indumentària, en els balls i en la música, en la composició interna de la colla i en el nombre de colles, en el gènere que hi ballava –atés que abans sols hi ballaven els homes, i des de 1980 també ho fan les dones– o en el significat del ball, entre d’altres aspectes.

Malgrat formar part de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut –és una de les set danses que composen el seguici processional–, elevada a la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2011, no s’havia fet fins al moment cap estudi envers els Bastonets.

Toni Bellón, nascut a Algemesí en 1984, és graduat en Geografia i Ordenació del Territori per la Universitat d’Alacant (2015). Ha realitzat un Màster en Antropologia Social Pràctica en la Universitat Miguel Hernández d’Elx (2016). Ha publicat diversos articles en revistes de geografia i ciències socials, com GeoGraphos o GeocritiQ. En 2016, a més d’haver guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, ha estat guanyador del I Certamen literari per a la Igualtat ‘Casa de la Dona’ d’Elx en la modalitat de narrativa en valencià, pel relat breu «La igualtat entre gèneres en la muixeranga d’Algemesí».

A més de l'autor Toni Bellón, en la presentació participaran el director del Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, Nuria Sendra, directora d'Edicions del Bullent, i Juli Blasco, director del Museu de la Festa d'Algemesí.

Fins a 194 obres han impulsat i executat els ajuntaments de L’Horta Nord en el marc del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS). Obres a les quals se sumen 59 projectes i direccions d'obra finançats amb càrrec a aquest mateix pla, la qual cosa suposa un total de 253 actuacions dutes a terme en la comarca gràcies a un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear gens més accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes.

Aquesta decisió va suposar per als 23 municipis que integren L’Horta Nord una injecció addicional de quasi 10 milions d'euros amb els quals poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques. Inversió que, al temps, possibilitava la generació o, si escau, la conservació de 350 llocs d'ocupació directa en la zona, aconseguint d'aquesta manera un notable impacte social.

Els ajuntaments van tenir un primer termini de poc més de dos mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat l'ajustat, s'ha saldat amb un 100% d'execució. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

Resoldre “problemes reals”

Els 9.622.606,86 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS en L’Horta Nord han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que aqueixes inversions s'executen i avui siguen realitats que poden gaudir els veïns dels municipis valencians”. 

Per tipus d'inversió, de les 253 actuacions, el 23% corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 194, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, 91 (47%) han anat destinades a la rehabilitació o ampliació de l'equipament, amb 33 intervencions en instal·lacions esportives, 11 en edificis o espais culturals, 11 en equipament social, 9 en instal·lacions educatives, 6 en edificis administratius o institucionals i 21 han anat destinades a la millora d'un altre tipus d'instal·lacions (sanitàries, turístiques o lúdiques, entre altres).

L'actuació en la via pública, mitjançant la reurbanització, asfaltat o pavimentació de carrers i la millora de carreteres i camins ha sigut l'objectiu de 47 de les obres realitzades (24%), mentre que 16 s'han destinat a la intervenció en zones verdes (8%). La resta de les inversions han anat destinades a realitzar millores en les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament (8%) i en l'enllumenat públic (5%) així com a l'aplicació de les noves tecnologies, a fi d'informatitzar o modernitzar serveis municipals (8%).

Els municipis de la comarca de la Vall d’Albaida  disposaran de 2,5 milions d’euros del nou Fons de Cooperació Municipal, un mecanisme impulsat de forma conjunta per part de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València amb el propòsit de potenciar l’autonomia local dels consistoris en matèria d’inversions i despesa corrent.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha incidit en que «davant l’infrafinançament crònic per part de l’Estat, les administracions valencianes hem apostat per unir esforços i dotar de recursos als nostres Ajuntaments». En aquesta mateixa línia, ha destacat que mitjançant l’activació d’aquest mecanisme «des de les administracions treballem per fomentar la inversió i reduir la despesa corrent dels consistoris, dos objectius que ens permeten avançar cap a l’autonomia municipal en compliment dels principis recollits al Pacte del Botànic», ha indicat.

Precisament, una de les principals reivindicacions dels Ajuntaments radica en comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, «ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adient resulta complicat poder oferir aquestes prestacions bàsiques a la ciutadania», ha explicat Maria Josep Amigó. En aquest sentit, els ajuntaments podran determinar a què destinen els recursos del Fons de Cooperació, donat que les aportacions del qual són incondicionades, per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues.

La distribució dels fons s’ha efectuat atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que prevalen els municipis de menor població. Així, segons aquest repartiment, a les 34 localitats que conformen la comarca de la Vall d’Albaida els corresponen un total de 2.500.000 euros.

Entre els consistoris que majors quantitats percebran figuren Ontinyent, que amb un cens superior als 30.000 habitants percebrà 524.442,34 euros, i l’Olleria, amb 8.400 habitants i 220.511,60 euros. En la situació oposada es troben Sempere i Carrícola, localitats que no apleguen al centenar d’habitants i que disposaran de 8.616,36 euros i 10.930,87 euros d’assignació, respectivament.

El Fons de Cooperació Local compta amb una dotació total de 40,1 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D'aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.

La Diputació de València presenta aquest dimarts 6 de març en la seu de la institució el Circuit de Carreres Populars 2017, que aplega a la seua vigésima edició. A l’acte assistiran la diputada d’Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García; la directora d’Esports de la Corporació provincial, Mª Ángeles Medrano; i Guillermo Peñalver, de 42K Running.

Aquesta edició comptarà amb un total de 12 proves amb distàncies d’entre 10 i 21 quilòmetres, que començaran el pròxim 9 d'abril a Quart de les Valls i finalitzaran el 5 de novembre a Xirivella.

NOTA ALS MITJANS

Día: Dimarts, 07 de març de 2017

Lugar: Sala de Premsa de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 12 hores

Amb motiu de la celebració imminent de la festa de les Falles, el Museu Valencià d’Etnologia, dependent de la Diputació de València, ha organitzat una sèrie de visites guiades gratuïtes a l'exposició temporal «Inventant la tradició. Indumentària i Identitat» a càrrec del comissari de la mostra, Xavier Raussell.

Les visites començaran el 9 de març i s'estendran fins a divendres 17 de març, i se’n faran dos al dia: una a les 12 h i una altra a les 17:30 hores. Diumenge 12 de març, només es farà la visita guiada de la vesprada, i, dilluns 14 de març, el museu romandrà tancat.

La mostra «Inventant la tradició. Indumentària i identitat» ofereix una reflexió sobre la moda i la indumentària tradicional valenciana en un recorregut cronològic que comença el segle XIX i acaba en la dècada dels vuitanta del segle passat. S’hi mostren conjunts i peces de moda internacional, indumentària popular i festiva, i objectes i documents que ajuden a comprendre la conformació d'una de les icones més significatives de la cultura valenciana.

Per a fer la reserva i participar en aquestes visites guiades, restringides a grups d’un màxim de 25 persones, cal remetre un correu electrònic a l’adreça muvaet@dival.es o telefonar al 96 388 35 78 i indicar el nombre de persones a participar. També es pot fer la visita sense inscriure's si queden places disponibles.

Passarel·la de conjunts de roba

La mostra exhibeix un conjunt de 180 peces i conjunts de roba, algunes d’elles restaurades, acompanyades per un centenar d’objectes entre obra gràfica, ceràmica, retalls de premsa i complements. Els conjunts s’han extret de l’important fons tèxtil que atresora el Museu Valencià d’Etnologia, que darrerament s’ha nodrit d’aportacions destacades gràcies a la col·lecció històrica de Casa Insa i el fons d’Elio Puig–Vilaplana fins arribar en l’actualitat a les 14.000 peces d’indumentària.

«Inventant la tradició. Indumentària i identitat» repara en com sorgeix la idea de la identitat valenciana, simbolitzada en unes peces de vestir que pretenen ser representatives de la nostra essència, les connexions existents entre el moment socioeconòmic i polític i la creació i l’evolució d'aquestes, la influència dels corrents internacionals i l’existència d’unes modes populars que evolucionen i s’adapten als nous usos dels valencians.

Es mostren peces pròpies del període romàntic (moment d’ascens de la burgesia i naixement de les classes obreres), dels Jocs Florals i la Renaixença, de la creació de les imatges idíl·liques de la vida en la fèrtil horta de València, del gloriós passat velluter de la ciutat, de la revolució dels transports i la comunicació, de l’aparició de la societat de masses, de corsets i panxells, de les milicianes i els Coros y Danzas de la Sección Femenina, de falleres majors i vestits de panderola, de toreros i de la moda a l’antiga o del segle XVIII, entre d’altres.

Amb motiu de les celebracions al voltant del Dia Internacional de la Dona, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de la Diputació de València, acull aquest dimarts 7 de març la inauguració d'una mostra dedicada a la pintora valenciana Rosa Torres i una conferència que reivindica el paper de la dona en el món de l'art.

La jornada arrancarà a les 18:00 hores amb la inauguració de la mostra dedicada a la pintora valenciana Rosa Torres, amb una instal·lació al hall del museu i un espai expositiu dedicat a la presentació del seu treball. El centre museístic dóna així continuïtat al projecte, iniciat el 2016, de reservar aquests espais per contribuir a la visibilització de l'obra d'artistes plàstiques contemporànies.

Tal i com ha apuntat Nuria Espí, comissària de l’exposició, «el 7 de març novament la vidriera del MuVIM s'ompli de color; de traços potents que, a través de l'arbre, escenifiquen la força de les arrels i l'impuls de les branques cap al cel per trencar el sostre de vidre que encara pretén limitar-nos a les dones», ha emfatitzat.

L'obra de la qual parteix el projecte, i que es podrà veure al hall del museu, Pins vora mar, és un d'aquells «paisatges-finestra» de Rosa Torres amb els quals l'artista s'enfronta a la realitat per tornar-la reinterpretada mitjançant un llenguatge artístic propi, que beu al seu torn dels grans artistes del segle XX als quals escodrinya i reinterpreta passant-los pel seu filtre particular.

Un acte que comptarà amb la participació de Rafael Company, director del MuVIM, Nuria Espí, comissària de la mostra, i la mateixa pintora Rosa Torres.

Conferència

Posteriorment, a les 19:00 hores, al Saló d'Actes del MuVIM tindrà lloc la conferència, Escriptores silenciades. La cultura incompleta, a càrrec de l'escriptora, periodista i docent Marina Izquierdo, autora del llibre 'La mitad silenciada', que opta aquest any als Premis de la Crítica Literària Valenciana en la modalitat de poesia.

Un total de 1.105 persones han iniciat en la jornada de hui les primeres proves físiques per optar a una de les 49 places de bomber per oposició. Aquesta convocatòria correspon al pla establert pel Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) per a mantenir el personal necessari als diferents parcs de bombers, que donen cobertura a tota l'àrea geogràfica de les comarques de València.

De fet, al llarg del 2016 i principis de 2017, s'han incorporat ja, de manera escalonada, un total de cent bombers; 36 dels quals compten amb la seua plaça, per oposició; i 64 ho han fet com a interins, amb els quals s'han cobert places vacants provocades per baixes laborals i jubilacions.

Sobre el procés d'oposició iniciat, el president del Consorci i diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha assenyalat que «s'ha fet un gran esforç i treball per garantir la màxima transparència en la selecció del personal». En aquest sentit, Bort ha destacat «la necessitat de que el Consorci de Bombers fora un òrgan transparent durant la celebració dels seus processos selectius», alhora que ha defensat que aquest «constitueix un dret dels aspirants que garantim una oposició neta i d'igualtat d'oportunitats per a tots». Així mateix, ha indicat  que s'han incorporat «els mecanismes necessaris perquè així siga», i ha traslladat «l’absoluta confiança de la direcció del CPBV amb el tribunal».

D'altra banda, Josep Bort ha destacat el fet que d’entre els aspirants s’hagen presentat 25 dones. I ha defensat que «creiem que cal feminitzar tots els cossos d'emergència, i, sobretot, que la societat compte amb aquestes professionals, el més preparades possible».

Primera fase de l'oposició

Els aspirants s'han sotmès en la jornada de hui a la prova de resistència, una cursa a completar de 3.000 metres que s’ha celebrat a la Ciutat de l'Esport de Torrent i que continuarà demà dimarts.

Les següents proves, que es realitzaran en diferents jornades al llarg del present mes de març, consistiran a pujar a braç una corda llisa de sis metres d’alçada –en un temps màxim estipulat–, l’exercici de natació amb busseig, l'alçament de pes i una última activitat realitzada des de la torre de maniobres.

La fase d'oposició es completarà amb sis exercicis més en diferents dates encara per determinar. Els opositors se sotmetran a un exercici oral i altre escrit amb l'objectiu de valorar els seus coneixements de valencià. I efectuaran un examen teòric, un pràctic, una prova de vertigen i claustrofòbia, proves psicotècniques i tindran que superar el  reconeixement mèdic.

Totes les dates i el llistat d'admesos en cadascuna de les fases es comunicaran a través de la plana web www.bombersdv.es i al tauló d'anuncis del mateix Consorci i dels diferents parcs de bombers.