Un total de 15.592 persones majors que viuen soles o estan en situació de dependència compten amb atenció sanitària ‘a un botó de distància’ gràcies al servei de Teleassistència de la Diputació de València, que permet mantenir l'autosuficiència en la llar a les persones de més edat i en molts casos amb mobilitat reduïda.

“Cada etapa de la nostra vida té uneixes necessitats diferents i, quan arribem a certa edat, la inseguretat d'estar sols a casa ens preocupa i també a les nostres famílies”, assenyala la diputada de Salut, Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer. “Una de les millors opcions per a cobrir aquesta necessitat és el que es coneix com ‘el botó’ o servei de teleassistencia”, afig.

La població de més edat s'ha incrementat gradualment en els últims anys i una bona part pateix trastorns crònics com artrosis, problemes de circulació, dolor d'esquena o ossos, que poden arribar a limitar l'activitat diària o restar qualitat de vida. El Servei de Teleassistencia de la Diputació garanteix una major seguretat a casa, així com major independència i tranquil·litat.

Solament en 2016, l'ens provincial va donar d'alta 2.236 dispositius nous i va destinar un pressupost de 2,1 milions a aquest servei -implantat en tots els municipis de la província de València, excepte en la capital- que s'acobla a la línia telefònica per a connectar als seus usuaris a una central receptora d'alarmes amb tan sol prémer un botó.

D'aquesta manera, els veïns de més de 65 anys que viuen sols o estan convalescents tenen garantida atenció sanitària professional davant qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, la qual cosa contribueix a la seua tranquil·litat i una major independència a l'hora de viure en el seu domicili. 

Segons explica Esperanza Vidal, directora territorial de l'empresa prestatària del servei, Atenzia, el 80% dels usuaris són dones, i més de la meitat (60%) tenen edats compreses entre els 80 i els 90 anys. No en va, el perfil majoritari dels usuaris de la Teleassistència és el d'una dona d'entre 75 i 89 anys, generalment vídua, que viu sola i té certes dificultats de mobilitat. 

“Cada vegada més es valora el ‘envelliment a casa’, que contempla positivament qüestions com la familiaritat que la pròpia llar aporta a les persones majors, la sensació d'estabilitat de “estar a casa” que produeix, i l'autonomia i control que els atorga sobre la seua vida”, conclou la diputada Mercedes Berenguer.

Professionals disponibles en cas d'emergència

Els dispositius del servei de Teleassistència, que la Diputació ofereix als municipis a través d'Atenzia, són uns terminals senzills que s'instal·len en el domicili de les persones sol·licitants, de manera que un transmissor acoblat a la línia telefònica els connecta amb la central.

D'aquesta manera, en una situació d'emergència, solament han de prémer un botó que els permetrà contactar directa i immediatament amb professionals que proporcionen la resposta més adequada a la situació, mobilitzant en cas necessari recursos sanitaris, socials i familiars. 

En el Centre d'Atenció d'Atenzia a València, una vintena de professionals reben les trucades, i també les fan fins i tot diàriament segons la situació dels usuaris, amb un to calmat i amable que reforça la sensació de seguretat que cerca prestar el servei.

“Solament prement un botó, tenim l'ajuda necessària per a superar qualsevol obstacle que se'ns plantege en la vida diària, apunta la diputada. L'objectiu és que les persones majors se senten independents i, al mateix temps, puguen aconseguir ajuda en qualsevol moment”, ressalta Berenguer.

Dispositius per a monitoritzar l'entorn

A més del servei bàsic de Teleassistència, l'Àrea de Benestar Social de la Corporació completa la seua oferta amb dispositius “perifèrics”, equips que s'instal·len en els domicilis dels usuaris en addició al terminal habitual en funció de les circumstàncies especials de cada persona i que monitoritzen l'entorn per a garantir l'atenció en cas d'emergència.

Aquests dispositius han permès en molts casos evitar situacions de perill, ja que detecten tant l'acció –fum, foc, gas- com la inacció –mancada de moviment o inactivitat- i envien un senyal al terminal de Teleassistència, que entra en contacte amb el centre d'atenció.

Cadascun dels dispositius perifèrics té una codificació diferent que permet a l'operadora de la central identificar i diferenciar el tipus de perill i actuar en conseqüència. En aquest sentit, a cada usuari se li informa del funcionament concret del seu dispositiu durant els processos d'instal·lació.

Els dispositius perifèrics destaquen per la seua eficàcia a alertar de perills, que són tractats i evitats pels professionals de l'empresa concessionària Atenzia. Així mateix, es revisen anualment, però si es detecta qualsevol anomalia l'empresa ho substitueix de manera immediata.

“Aqueix valor que comença a ser reconegut de la llar com a espai referent per a un bon envelliment és un element imprescindible perquè la societat aprenga a contemplar als majors com a persones capaces d'organitzar la seua vida mentre segueixen vivint en un entorn conegut i confortable, com és la seua casa”, conclou Mercedes Berenguer. 

La diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha destacat aquest dilluns, Dia Mundial de la Justícia Social, que la Delegació que gestiona està “implementant els objectius de govern de la Diputació en matèria de justícia social” a través de les noves ajudes al sosteniment dels Serveis Socials Generals, les bases de les quals i la convocatòria única s'aprovaran en la Junta de Govern que celebra demà l'ens provincial.

“Posem les bases d'un model que avança en justícia social i que aposta per les polítiques de prevenció, de manera que les ajudes no es limiten a quanties reduïdes quan fan falta amb molta urgència sinó que es detecten els problemes abans que siguen més greus”, ha explicat la diputada.

Enguany, les ajudes presenten la novetat d'estar unificades en una sola convocatòria de subvenció amb la finalitat de reduir la burocràcia administrativa per als sol·licitants. 

“En lloc d'oferir moltes ajudes de petites quanties, que sumien als treballadors socials en tràmits burocràtics, ara convoquem una sola subvenció que tindrà diferents conceptes: pobresa energètica, necessitats alimentàries, i tot el que és necessari traure endavant des dels serveis socials de base en els municipis de menys de 10.000 habitants”, ha desgranat Pérez Garijo.

A més, les noves ajudes obrin la porta a la contractació de nous professionals –una inversió que la Diputació assumeix al 100% per primera vegada– perquè els Ajuntaments tinguen la possibilitat de conformar equips d'atenció social primària.

Malgrat l'ajust de 15 milions d'euros en el pressupost global de la Corporació per a 2017 a causa de la retallada de les aportacions de l'Estat, Pérez Garijo ha reivindicat l'increment de 3 milions en la partida d'ajudes als ajuntaments menors de 10.000 habitants per a serveis socials bàsics com una “aposta clara per la justícia social, que senta les bases d'un nou model”.

“En la Diputació de València heretem una gestió de serveis socials basada fonamentalment en l'assistencialisme, que des del principi de la legislatura hem treballat per canviar”, ha asseverat.

Per a la diputada, aquesta nova subvenció representa un “canvi de rumb respecte al model de serveis socials caracteritzat per la privatització dels serveis públics, la utilització de criteris polítics en el repartiment de les ajudes, la falta de participació dels professionals en la presa de decisions i l'absència total de coordinació amb la Generalitat”.

Nou model de serveis socials

“El nostre treball polític està enfocat a ser un agent de primer ordre en la consecució d'un nou model de serveis socials, basat en el principi de justícia social”, ha subratllat Pérez Garijo. “Pretenem revertir el model neoliberal i apostem pel desenvolupament i enfortiment dels serveis socials públics, partint dels principis de normalització, accessibilitat universal i no discriminació”.

Entre els objectius del nou model de serveis socials que impulsa la Corporació es troba l'atenció a la prevenció i les causes de l'exclusió social, així com la intervenció comunitària “enfront d'una gestió majoritàriament burocràtica d'ajudes merament pal·liatives”, ha opinat la diputada.

Una altra de les claus és la coordinació política i interadministrativa amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives “per a aconseguir una ordenació i mapificació dels serveis socials en el nostre territori, basada en la planificació i l'avaluació”, característiques de les quals “mancava el model assistencial del Partit Popular”, apunta Pérez Garijo.

Per a la Delegació d'Inclusió Social, el municipalisme “en el seu vessant polític, i també entès des del compromís de la Diputació amb la cooperació tècnica i econòmica dels Ajuntaments de la província” és l'eix d'aquests objectius. 

“És important tenir en compte que els serveis socials són l'únic sistema de benestar on l'administració local exerceix àmplies competències i, per tant, l'harmonització entre les Entitats Locals i la Comunitat Autònoma és fonamental”, ha raonat la diputada.

I, en aquesta línia, “fa falta escoltar, valorar i respectar als i les professionals, que han de ser els agents centrals del nou model”, caracteritzat en última instància per la “màxima transparència i participació”, conclou.

Criteris objectius

La subvenció es basa en el model social bàsic, establit per la Conselleria d'Igualtat i Política Inclusives, i segons la Delegació d'inclusió Social és una “aposta institucional de governs” que col·laboren per a reconèixer als professionals i entitats locals preocupats “per prevenir l'exclusió social, que els indicadors apunten que està desbocada”.

Els criteris d'adjudicació de les ajudes prioritzaran el reforç dels equips socials de base i tindran en compte el pressupost que l'entitat local dedica als serveis socials, així com el nivell d'execució i l'avaluació de cada programa en exercicis anteriors.

Així mateix, es valoraran les necessitats objectives dels municipis en relació a la seua problemàtica social, que es quantifica en indicadors com la dispersió poblacional, les dificultats en la mobilitat i les comunicacions, la reculada demogràfica, l'envelliment i el risc d'exclusió, entre uns altres.

L'àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València projecta una nova rotonda en la CV- 505 entre Alzira i Sueca amb un pressupost de 826.585,78 euros. La glorieta se situarà en l'accés al polígon industrial ‘carretera d'Albalat’, que hui suporta un trànsit diari de quasi 13.000 vehicles.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha volgut destacar “l'esforç que es fa des de la Diputació sempre tenint en compte la millora de la seguretat vial. Un compromís que hem adquirit i que estem complint amb la ciutadania”.

A més de la nova rotonda, l'obra inclourà l'ampliació de la plataforma i el reforç del ferm en la carretera CV-505 entre la nova rotonda a construir i la ja existent en la intersecció amb la carretera CV-506 (carretera d'accés al Forn de Carrascosa). S'inclou també una via ciclopeatonal en la marge esquerra del nou vial condicionat.

La secció del tram de carretera condicionat consisteix en 10 metres d'ample de plataforma, amb dos carrils de 3,5 metres i vorals d'1,5 metres.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals 3.385.992,31 euros es distribuirán entre els 16 ajuntaments de la comarca de Camp de Túria. Tal com va destacar Jorge Rodríguez aquest mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. D'aquesta manera, els municipis del Camp de Túria que major aportació rebran són La Pobla de Vallbona, Llíria, Bétera i Riba-roja de Túria, tots ells amb poblacions entre els 21.000 i els 23.000 habitants i amb una assignació unitària que ronda els 400.000 euros, seguits de L'Eliana, que amb un padró proper als 18.000 veïns, comptarà amb una aportació de 345.000 euros. 

Gàtova, el més xicotet dels municipis de la comarca, comptarà en aquest exercici amb 24.314 euros del Fons de Cooperació. La resta d'ajuntaments rebran quantitats que oscil·len entre els 71.000 i els 263.000 euros.

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Municipal, Rodríguez va destacar les paraules del president de la Generalitat, Ximo Puig, en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

El Fons de Cooperació Municipal compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’ aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions. 

 

*S’ADJUNTA TAULA DE DISTRIBUCIÓ PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

La sessió del mes de febrer del Ple de la Diputació de València se celebrarà dimarts 21 de febrer a les 12 hores.

NOTA ALS MITJANS

Día: Dimarts, 21 de febrer de 2017

Lugar: Saló de Plens de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 12 hores

La Diputació de València s'ha sumat aquest dilluns a la Generalitat Valenciana i ha guardat tres minuts de silenci en memòria de la dona morta aquest diumenge al Campello, en un altre presumpte cas de violència de gènere.

Diputats i treballadors de la Corporació provincial s'han sumat a la concentració en la porta del Palau de la Generalitat, a la qual s'han donat cita, a més del president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, consellers, directors generals, el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, treballadors públics i diversos col·lectius socials.

La Diputació de València condemna amb contundència la violència de gènere i estarà de forma irrenunciable en la lluita contra aquesta xacra social, que en el que portem d'any s'ha cobrat a Espanya la vida d'11 dones.

La Diputació ha valorat en 606.608,71 euros els danys provocats per les pluges del passat temporal de desembre en els municipis de Llaurí, Corbera, Cullera, Llombai, Antella i Carcaixent, en les comarques de La Ribera Alta i La Ribera Baixa. “La Diputació ha volgut avançar-se i ajudar tècnicament als municipis afectats pel temporal, amb la finalitat d'agilitar la sol·licitud d'ajuda a altres institucions”, ha assenyalat Conxa Garcia, diputada d'Assessorament Municipal.

Els desperfectes pel temporal de desembre es concentren principalment en camins municipals, amb vies afectades per despreniment de terres, vessants, arrossegament de canyes i caiguda d'arbres, entre altres desperfectes. Així mateix, a Cullera s'han detectat danys en equipaments de la platja i el seu entorn natural, i a Carcaixent en la seu de l'Ajuntament i en la pista d'atletisme. Per a solucionar-ho, es preveuen labors de neteja, reposició del ferm i reperfilat de camins, entre altres actuacions.

Fins a 40 municipis sol·liciten ajuda

Un total de 40 municipis pertanyents a 12 comarques han sol·licitat l'assistència tècnica a la Corporació provincial per a la valoració de danys pel temporal de pluges que va assotar els passats mesos de novembre i desembre a la província, amb l'objectiu que puguen sol·licitar i rebre les ajudes convocades per diferents institucions, tal com havia anunciat el president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, en la visita realitzada al lloc de comandament avançat d'Algemesí al desembre.

L'àrea d'Assessorament Municipal de la Diputació va remetre una carta als municipis valencians en la qual s'oferia als ajuntaments assistència tècnica per a la redacció de memòries d'estimació de danys, un dels requisits per a accedir a les ajudes que el Govern de la Generalitat va anunciar, en un acord publicat en el Diari Oficial el 27 de desembre de 2016.

Per a donar cobertura i assistència tècnica a aquests municipis, l'Àrea d'Assessorament Municipal ha contractat a una empresa d'enginyeria per a realitzar el treball en 25 municipis de la província, mentre que de l'estimació de danys dels altres 15 s'han encarregat els tècnics provincials i els de els ajuntaments.

Les demarcacions amb major nombre de sol·licituds han sigut la Ribera Alta, el Camp de Morvedre, Valle de Ayora-Cofrentes i la Vall d'Albaida. Els municipis tenien de termini fins al 5 de gener per a presentar les sol·licituds d'assistència a la Diputació, amb una primera estimació de danys, ja que el període per a poder optar a les ajudes de la Generalitat Valenciana acaba el pròxim 1 de març.

D'aquesta manera, i tal com arreplega el text publicat en el DOCV, en el qual s'especifica la possibilitat que les diputacions provincials donen suport d'assessorament en estimació de danys, la institució provincial mostra el seu suport als municipis de la província, sent conscient dels “nombrosos danys materials que han patit els nostres municipis”, tal com ha assenyalat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia. “L'important ara és complir amb el termini marcat per la Generalitat i és el que estem fent”, ha conclòs la responsable del Servei d'Assistència Tècnica als Municipis.

La diputada d'Educació, Mercedes Berenguer, va inaugurar aquest diumenge en el Palau de les Arts Reina Sofia de València la cinquena edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), que fins al 26 de febrer projectarà més de 300 pel·lícules en les seues seus de la ciutat de València i altres sis municipis de les comarques valencianes.

En el seu discurs, la diputada va destacar la col·laboració de la Corporació amb aquest esdeveniment educatiu, que se centra en el llenguatge audiovisual com a eina de formació, perquè “siga el detonant que les sales s'òmpliguen de xiquets i xiquetes, i que utilitzen el llenguatge audiovisual en els seus treballs”.

Els curtmetratges són professionals i realitzats per centres educatius, i es preveu que puguen congregar a prop de 20.000 espectadors entre les diferents passades, amb el focus posat en el públic infantil. “La MICE és una iniciativa imprescindible per a visibilizar la importància de l'audiovisual en l'ensenyament: l'alumnat aprendrà així a respectar i valorar el patrimoni audiovisual mentre adquireix competències i enriqueix els seus coneixements culturals i socials”, va explicar Berenguer.

En aquest sentit, la diputada es va fer ressò del realitzador de la televisió francesa Claude Santelli, qui deia que “el llenguatge audiovisual és aquell que comunica les idees a través de les emocions”, per a afirmar que “les joves generacions comprenen sentint”.

A l'acte d'inauguració van assistir, a més de Mercedes Berenguer, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó; l'ambaixador de la Índia -país convidat en aquesta edició-, Venkatesh Varma; la regidora d'Educació de València, María Oliver, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

Desplegament d'activitats

La MICE és un festival amb finalitat educativa i que promociona l'alfabetització audiovisual, impulsat per l'associació cultural Jordi El Mussol. En la seua cinquena edició, desplega la seua oferta en diversos espais de la capital, com el Palau dels Arts Reina Sofia, el Centre del Carmen, l'IVAM o el Centre Municipal de Joventut d'Algirós, entre uns altres. 

A més, enguany adquireix un especial protagonisme el barri del Cabanyal, que acollirà una part important de les activitats en el Teatre El Musical i el Museu de la Setmana Santa Marinera.

Així mateix, a les propostes de la ciutat de València cal incorporar els municipis que edició després d'edició s'han anat sumant a la mostra. En aquesta ocasió, també gaudiran de projeccions i tallers les localitats de Bonrepòs i Mirambell, Benetússer, Sueca, Benifaió, Sagunt i l'Eliana. cal recordar que la MICE també té una cita cada estiu a Estivella i una altra a Madrid.

Quant als homenatjats, la mostra comptarà amb la visita del director de cinema català Ventura Pons, que presentarà ‘El virus de la por’, i l'actriu Maria Rosario Omaggio, protagonista de ‘El virgo de Visanteta’. 

La Diputació de València aposta fermament per la mobilitat sostenible, i prova d'açò és que s'inicien els tràmits necessaris per a la construcció d'una via per a ciclistes i vianants que unirà la població d'Alfarp amb Catadau i Llombai, així com l'adequació i accessos des de la CV-520.

El diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, ha volgut destacar que amb aquesta actuació “la Diputació aposta per posar en valor les vies de comunicació alternatives entre poblacions, sempre tenint com a objectiu la seguretat en el trajecte dels usuaris, així com fomentar la mobilitat sostenible”.

El projecte inclou la remodelació de la intersecció del carrer de la Indústria d'Alfarp amb la carretera CV-520, incorporant carrils centrals a la intersecció en T existent per a millorar la seua funcionalitat i la seua seguretat. Així com la construcció d'una via per a ciclistes i vianants de connexió d'Alfarp amb Catadau i Llombai de 3 metres d'amplària i 320 metres de longitud.

Aquesta obra està prevista dins del pressupost de 2017 amb una partida de 239.259,47 euros i ara mateix es troba en procés de licitació.

L'Escola del Teatre Escalante va començar el novembre passat un projecte d'arts escèniques dirigit a col·lectius vulnerables, que situa al centre depenent de la Diputació com una de les poques opcions a València per a realitzar activitats d'aquest tipus i reflecteix un canvi “molt positiu” en la gestió del centre, en paraules de la diputada de Teatres,  Rosa Pérez Garijo.

Pérez Garijo va visitar aquest dilluns les instal·lacions de l'Escola i va aplaudir el seu “nou funcionament”, fruit del gir social pel qual aposta l'equip de Govern de la Diputació i que s'ha traduït en un programa d'activitats i formació per a intèrprets professionals; xiquets i joves, i col·lectius vulnerables. 

El curs actual ha suposat la transició cap a aquest model d'escola de teatre més social, que es consolidarà durant els cursos 2017/2018 i 2018/2019 a través d'un nou contracte. “Ja estem treballant en els nous plecs que regiran la licitació perquè el servei de l'Escola de Teatre Escalante puga començar el nou curs amb normalitat”, va explicar la diputada.

“Aquesta és una visita que teníem pendent per dues qüestions: primera, perquè el servei de l'Escola és nou, començàrem a principis de novembre; i també perquè volíem veure fins a quin punt estava afectadaper les obres, però ja hem vist que no hi ha problema i està perfecta”, va afegir.

“Enguany hem volgut incloure teatre inclusiu pensat per a gent amb diversitat funcional i dones víctimes de violència masclista, en risc d'exclusió o ambdues coses”, va destacar el director de l'Escalante, Josep Policarpo, qui va acompanyar la diputada per les diferents sales de l’Escola, que està situada en el mateix edifici que alberga el teatre, tancat provisionalment per obres.

Sobre aquestes experiències, materialitzades en diversos grups d'aprenentatge, Policarpo va considerar que estan “resultant especialment gratificants perquè són col·lectius als quals resulta difícil arribar però que, d'altra banda, tenen moltes necessitats i l'instrument del teatre s'està revelant molt útil com a element d'integració i inclusió”.

Pérez Garijo va xarrar amb els i les alumnes per a conéixer “com podem millorar” i va considerar aquesta nova etapa com “molt positiva” per a tots ells, i especialment per als grups de dones, de les quals va comentar amb admiració que estrenaran una obra en una gala benèfica la setmana vinent.

El director de l'Escalante va repassar l'ampli programa que ofereix l'Escola, que abasta una vessant professional, amb un cicle de formació en art dramàtic per als alumnes que volen ser actors, i una altra més social, destinada a xiquets, xiquetes i joves. “Aquests cursos cada vegada tenen més demanda, ja que han demostrat ser els més útils en el procés de formació de la personalitat”, va comentar.

Respecte al projecte de teatre inclusiu, Policarpo va destacar que encara que existia incertesa sobre el seu acolliment, hi ha hagut molts inscrits i constitueix “una de les poques opcions en la ciutat per a fer activitats d'aquest tipus per a un col·lectiu amb aquestes necessitats”.

*IMATGES DE VÍDEO DISPONIBLES AL FTP DIPUTACIÓ