4 PLACES DE TÈCNIC/A DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INFORMATIVES

La Diputació de València convoca estes places pel procediment d'oposició lliure.

 

BASES / LLISTAT PROVISIONAL

 

Termini de sol·licitud de l'11 al 30 de març de 2017.

12 PLACES D'OFICIAL/A DE RECAPTACIÓ

La Diputació de València convoca estes places pel procediment d'oposició lliure.

 

BASES / LLISTAT PROVISIONAL

 

Termini de sol·licitud de l'11 al 30 de març de 2017.

 

 

Els municipis de l’Horta reben 1,22 milions d’euros de la Diputació per a contractar aturats de llarga durada

La Diputació de València ha creat un Pla d'Ocupació dotat amb 3 milions d'euros dirigit als municipis de la província per a contrarestar el repunt de l'atur que tradicionalment es produeix després de les campanyes de Nadal i rebaixes. En els municipis de l'Horta, que concentren el major nombre de població de la província i també el gruix de la desocupació, el pla distribuirà 1.220.289 euros atenent a un criteri objectiu: el nombre d'aturats que té cada localitat. 


Amb aquest pla, la institució provincial se suma al programa de foment de l'ocupació de la Generalitat Valenciana i aportarà tres milions d'euros dels seus fons propis per a promoure la contractació d'aturats en els municipis de la província. En paraules del president, Jorge Rodríguez, «després de mantindre o crear llocs de treball per a 2.500 persones amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, la Diputació ha volgut fer un pas més destinant 3 milions d'euros perquè els ajuntaments facen plans que traguen de l'atur els seus veïns en un moment de l'any en el qual solen repuntar les xifres d'aturats».


Amb aquest fi, cada ajuntament comptarà amb una quantitat que va des dels 2.000 euros fins als més de 100.000 euros que rebran Paterna i Torrent, on les xifres de la desocupació superen les 6.500 persones. En total, a l'Horta figuren inscrits com a demandants d'ocupació 72.332 veïns,  cosa que representa el 45% de l'atur acumulat per les comarques de la província exceptuant València.


Per zones, la major incidència de la desocupació es registra a l'Horta Oest, on els seus set municipis sumen 36.577 aturats, seguida de l'Horta Nord, amb 18.562 aturats entre els seus vint-i-dos municipis. Els dotze municipis de l'Horta Sud acumulen un registre de 17.193 demandants d'ocupació. Sobre la base d'aquestes xifres, l'Horta Oest rebrà 592.864 euros del Pla d'Ocupació de la Diputació de València; l'Horta Nord, 333.985 euros, i l'Horta Sud, 293.440 euros.

 

Aquestos fons volen garantir que tots els municipis puguen fer plans d'ocupació locals en un moment de dificultat especial en el mercat laboral, una vegada concloses les campanyes de Nadal i rebaixes. D’acord amb aquest objectiu, les contractacions hauran de fer-se per un període d'almenys tres mesos i amb una jornada de trenta hores setmanals. Tenint en compte els fons assignats, açò suposa en els municipis de l'Horta la possibilitat de fer vora cinc-cents contractes.


La diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, ha declarat que l'execució d'obres i serveis d'interés general i social haurà de ser el criteri que predomine en les contractacions, «de manera que aquest pla servisca no només per a ajudar a donar ocupació a aquestes persones, sinó que d'alguna manera aquest benefici repercutisca també en la resta dels veïns de la població» —ha declarat.

 

Utilitat coŀlectiva

Així doncs, les actuacions o serveis d'interés general o social que han d'inspirar les contractacions es divideixen en tres grups: serveis d'utilitat coŀlectiva, serveis d'oci i culturals, i serveis personalitzats de caràcter quotidià. Entre els considerats d'utilitat coŀlectiva, es troben la millora i el manteniment d'immobles, la revaloració d'espais públics degradats, el transport coŀlectiu i activitats que tinguen relació amb la gestió de residus o d'aigües, la protecció i el manteniment de zones naturals i el control de l'energia.

 

En els serveis d'oci i culturals, s'emmarcarien actuacions de promoció turística, desenvolupament cultural local, promoció de l'esport i relacionades amb el sector audiovisual o el manteniment del patrimoni cultural.

 

Pel que fa als serveis personalitzats de caràcter quotidià, s’hi inclouen els de cuidar xiquets, prestar serveis a domicili a persones incapacitades o majors i ajudar joves en dificultat i amb desarrelament social.


Per a la selecció dels treballadors, les entitats podran soŀlicitar una oferta d'ocupació al centre del Servef que els corresponga o contractar treballadors de les borses de treball que pogueren tindre constituïdes abans de la publicació de les bases, sempre que es tracte de persones aturades, inscrites com a demandants d'ocupació en algun centre del Servef de la Comunitat Valenciana i que mantinguen aquesta condició en el moment de la contractació.

‘Debats’ entra en l’ERIH PLUS, índex de referència internacional en revistes de ciències socials i humanitats

El passat 12 de febrer la revista Debats, que publica la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València, després de ser reavaluada, va estar inclosa en el ERIH Plus, prestigiós índex europeu de revistes d’humanitats i ciències socials, utilitzat internacionalment per avaluar les publicacions científiques d’eixe àmbit.

 

«Estem molt contents perquè es tracta d’un dels índexs internacionals de referència en humanitats i ciències socials i és utilitzat, per exemple, per avaluar a la memòria de recerca de la Universitat de València o per l’acreditació dels sexennis», ha explicat Joaquim Rius, director de Debats, qui destaca que «la inclusió en aquest índex suposa un reconeixement a la nova etapa de la publicació iniciada en 2016 i contribuirà a millorar la seua qualitat científica, perquè els articles publicats obtindran una millor valoració en el món científic i acadèmic».

 

ERIH Plus (Índex Europeu de Referèncias en Humanitats i Ciències Socials) va ser creat el 2008 per la comissió d’humanitats de la ESF (Fundació Europea de la Ciència) i des del 2014 la responsabilitat del seu funcionament recau en el Norwegian Centre for Research Data, estenent el seu àmbit a totes les ciències socials. Per ser incloses a l’ERIH Plus les publicacions han de complir tota una sèrie de requisits, com ara establir procediments per a la revisió externa per parells dels articles, que un percentatge dels autors siga d’altres institucions i països diferents de l’editor o que els articles vagen acompanyats d’un resum en anglés i informació sobre els autors.

 

A més de figurar a l’ERIH Plus, Debats també apareix referenciada al DICE i al RESH (índexs espanyols d’humanitats i ciències socials i jurídiques), així com al Latindex (repertori de revistes científiques d’Amèrica Llatina, Espanya i Portugal) i al MIAR (base de dades per a la identificació i l’anàlisi de revistes científiques de la Universitat de Barcelona). I acaba d’estar acceptada a la REDIB (Xarxa Iberoamericana d'Innovació i Coneixement Científic). A hores d’ara la revista del Magnànim també es troba en procés d’avaluació a índexs de qualitat científica d’abast internacional com Scopus o Web of Science.

Llíria es reinvindica com a simfonia de cultures i destinació excel·lent en l'Oficina de Promoció de València Turisme

Llíria es reivindica com a destinació turística excel·lent i com a “simfonia de cultures” en l'Oficina de Promoció que el Patronat de Turisme de València-València Turisme posa a la disposició dels pobles i comarques valencians al cap-i-casal.

 

A més, el Patronat ha ampliat, amb l'ajuda de la Fundació Turisme València, la seua col·laboració turística amb els municipis que es promocionen en l'oficina amb l'organització dels “València Gastronomic Tours”. Aquests tallers gastronòmics s'imparteixen els divendres al migdia i estan oberts a tot el públic fins a completar l'aforament disponible de 15 places per sessió. Les reserves per a participar en l'activitat han de realitzar-se amb 24 hores d'antelació per correu electrònic en la següent adreça: comercial@visitvalencia.com.

 

Cresol de civilitzacions durant 3.000 anys

 

Tal com ja va avançar en Fitur l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, “a més de ser coneguda com la ciutat de la música, Llíria també és un cresol de civilitzacions i permet al visitant recórrer 3.000 anys d'història en un sol dia”. En aquest sentit, el municipi ofereix al turista diverses rutes entre les quals destaca la Ibèrica i la Llíria històrica que ofereix un recorregut des de l'Edetania fins al Barroc passant per l'Edeta romana, amb els seus mausoleus i el Santuari Oracular de Mura, la Vila Vella i els Banys àrabs.

 

Altres propostes són la Ruta de les Ermites, les Senderes de la Concòrdia o l'itinerari botànic, paisatgístic i històric de la Senda dels Tossals que discorre a través de cims de baixa altura que envolten el municipi i aconsegueixen la seua màxima altitud al Tossal de Sant Miquel i al Tossal de la Buitrera.

 

Cent anys de la troballa del mosaic 'Dotze treballs d'Hèrcules'

 

A més, enguany la capital de Camp de Túria celebra el centenari de la troballa del cèlebre mosaic 'Dotze treballs d'Hèrcules' exposat actualment en el Museu Arqueològic Nacional.

 

L'Oficina de Promoció de “València Turisme”, situada al costat del Teatre Principal de València, està oberta al públic de dimecres a divendres, de 10:00 a 14:30, als matins, i de 16:00 a 19:00, a les vesprades, i el dissabte de 10:00 a 14:00.

Albalat dels Sorells recuperarà els antics taulells del Castell amb l’ajuda de la Diputació

La Diputació de València aportarà fons perquè Albalat dels Sorells puga instal·lar els antics taulells del segle XV en una de les estàncies del Castell d’aquesta localitat, que actualment alberga la seu de l’Ajuntament. Així ho ha comunicat la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, durant la visita que ha efectuat en la jornada de hui a aquest municipi per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) i el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), així com les necessitats que acredita aquesta localitat de la comarca de l’Horta Nord.

 

Maria Josep Amigó ha destacat «el gran interès» manifestat per part de l’equip de govern municipal «en poder engegar un projecte per revertir les actuacions realitzades en la fortalesa durant els anys 70 del segle passat, quan encara no s’atorgava cap valor al patrimoni material i arquitectònic», i on els taulells originaris del segle XV varen estar substituïts per altres més actuals. En aquest moment, el consistori d’Albalat dels Sorells, a través de l’Àrea de Patrimoni de la corporació provincial, ha sol·licitat una ajuda econòmica per poder escometre aquesta actuació i recuperar la imatge original del seu castell.   

 

A aquest respecte, la vicepresidenta ha reiterat «l’aposta de la Diputació per recuperar els nostres béns immobles»,i en aquest sentit «el Castell d’Albalat dels Sorells mereix les línies d’ajuda habilitades per part de la corporació provincial per a que aquesta fortalesa torne a lluir com ho feia en el segle passat».

 

Segons han explicat diferents tècnics municipals, els taulells retirats durant la intervenció efectuada en els anys 70 es troben en possessió del Consistori. Per això, s’ha sol·licitat a la mateixa Diputació de València una còpia de l’expedient d’obres de substitució del paviment on s’inclouen instantànies amb el mosaic que conformaven aquests taulells en el sòl per tal de recuperar i reconstruir la seua disposició de la forma més fidedigna possible.

 

Rehabilitació del CEIP El Castell

 

Durant la seua visita als diferents projectes executats amb els fons de la Diputació, on ha estat acompanyada per l’alcalde de la localitat, Nicolau Claramunt, i resta de membres de la corporació municipal, la vicepresidenta s’ha congratulat de comprovar «la capacitat de treball mostrada pels equips de govern locals a l’hora de prioritzar a les persones i escometre actuacions amb un tarannà social, que ajuden a millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Albalat dels Sorells n’és un clar exemple», ha incidit.

 

Per la seua part, Nicolau Claramunt ha apuntat que amb els recursos facilitats per la Diputació «hem procurat invertir-los en aquelles actuacions que hem considerat prioritàries per a la ciutadania». Així, els treballs executats s’han orientat a tasques de rehabilitació del pati del CEIP El Castell, que constituïa «una reivindicació històrica de pares, mares i personal docent que ara, gràcies a les ajudes provincials, hem pogut materialitzar», ha apuntat. S’han escomès actuacions per eliminar tanques arquitectòniques i millorar l’accessibilitat en voreres i carrers per facilitar la circulació de majors i persones amb mobilitat reduïda. A més d’efectuar treballs de pintura viària per millorar la seguretat dels vianants i del transit rodat i abordar reparacions i intervencions al Centre Cívic de la localitat, on també s’ha millorat la sonoritat de l’immoble.

 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.
WEB 2017.02.22 MJOSEP AMIGO A ALBALAT DEL SORELLS.mp4
AUDIO 2017.02.22 MJOSEP AMIGO ALBALAT SORELLS.mp3
AUDIO 2017.02.22 ALCALDE ALABALAT DELS SORELLS.mp3

La Diputació proposa crear un catàleg de camins comarcals intermunicipals que necessiten actuacions immediates

El diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, ha visitat el Camí dels Valls a Sagunt acompanyat per l'alcalde de Faura i vicepresident segon de la Diputació, Toni Gaspar, i l'alcalde de Benifairó de les Valls, Antonio Sanfrancisco, juntament amb tècnics de la casa per a analitzar in situ aquesta via, que “és tremendament transitada i genera certa perillositat i que a més de Faura, toca municipis com Sagunt i Els Valls”. 


L'objectiu, després d'haver fet que aquest camí forme part de l'agenda de la Diputació, seria, segons es va concloure en la visita, redactar un estudi en el qual cada comarca compte amb actuacions en camins d'aquesta tipologia, que enllacen més de dues poblacions i que són molt utilitzats a més de vertebradors del territori.


En la mateixa reunió es va plantejar la solució de presentar aquest estudi a nivell comarcal de la província i que aquest Camí de Sagunt als Valls poguera ser un dels primers en els quals s'actue una vegada s'hagen establit uns criteris assenyats i que cobrisquen altres camins de característiques semblants d'altres comarques. La proposta és la creació d'un catàleg de camins comarcals intermunicipals que necessiten una actuació immediata.


Cal recordar que en l'anterior legislatura, el ple de la Diputació va acordar per unanimitat realitzar un estudi sobre aquest mateix camí. Actualment la situació es troba en un procés previ d'estudi, però es té la certesa i l'esperança de poder dur a terme actuacions que planifiquen i programen de manera ben definida una correcta adequació d'aquests camins concrets. 

Maria Josep Amigó assisteix a la projecció de la MICE a Bonrepòs i Mirambell

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, assisteix aquest dijous a les projeccions de la cinquena edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) que se celebren a la localitat de Bonrepòs i Mirambell.

 

En concret, la vicepresidenta assistirà al passe en versió original subtitulada de Pappu Ki Pugdandi (Camí de Pau), que tindrà lloc a partir de les 20:00 hores a l’Auditori de l’Ajuntament d’aquesta localitat de l’Horta Nord. El llargmetratge, del CFSI del Ministeri de Broadcasting de l’Índia i dirigit per Seemaa Desai, comptarà amb la participació de Mònica Wahi, directora del Southasian Children’s Cinema Forum, qui abordarà l’estat del cinema infantil al sud d’Àsia.

 

Prèviament, durant la sessió matinal, tindran lloc projeccions escolars orientades als alumnes d’Educació Infantil i Primària, així com també d’altres per a estudiants d’Educació Secundària i Batxillerat.

 

Aquesta cinquena Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) projectarà més de 300 pel·lícules a les seues seus de la ciutat de València i altres set municipis de les comarques valencianes fins el proper 26 de febrer. Els llargmetratges són professionals i realitzats per centres educatius, i es preveu que puguen  congregar a prop de 20.000 espectadors entre els diferents passes. L'objectiu de la mostra és seguir utilitzant el llenguatge audiovisual com a eina de formació.

 

La MICE, impulsada per l'associació cultural Jordi El Mussol, desplega la seua oferta en diversos espais de la capital, com el Palau dels Arts Reina Sofia, el Centre del Carme, l'IVAM o el Centre Municipal de Joventut d'Algirós, entre d'altres. A més, aquest any adquirirà un especial protagonisme al barri del Cabanyal, que acollirà una part important de les activitats al Teatre El Musical i el Museu de la Setmana Santa Marinera.

 

Així mateix, a les propostes de la ciutat de València, cal incorporar els municipis que edició rere edició s'han anat sumant a la mostra. En aquesta ocasió, també gaudiran de projeccions i tallers les localitats de Bonrepòs i Mirambell, Benetússer, Sueca, Benifaió, Pedreguer, Sagunt i l'Eliana. Cal recordar que la MICE també té una cita cada estiu a Estivella i una altra a Madrid.

 

Quant als homenatjats, la mostra comptarà amb la visita del director de cinema català Ventura Pons, que presentarà El virus de la por, i l'actriu Maria Rosari Omaggio, protagonista d’El virgo de Visanteta. A més, l'Índia és el país convidat a la present edició de la MICE.

Vídeo mapping i escenografia estesa arriben al Centre del Carme de la mà de «Fotogràfica»

El Centre del Carme acull fins el proper 19 de març TeatroImmagine, una instal·lació audiovisual que resumeix la trajectòria del director i escenògraf italià Giancarlo Cauteruccio.

 

La mostra —que ha estat hui presentada per José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, acompanyats de Giancarlo Cauteruccio—forma part de Fotogràfica17, un projecte que el nou equip directiu del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha rellançat aquest any amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana-Centre del Carme, l'Agrupació Fotogràfica de València (AGFOVAL), la Biblioteca Pública de València i la Llibreria Railowsky.

 

José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, ha manifestat la seua satisfacció perquè s’haja pogut reprendre un projecte com Fotogràfica i ha presentat aquesta exposició de Cauteruccio com «una intervenció efímera que fusiona magistralment diferents llenguatges artístics: l'arquitectònic, el audiovisual i el escenogràfic».

 

Per la seua part, Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM i impulsor del projecte, ha agraït poder comptar —per a aquesta edició de fotogràfica—amb un espai àulic com el de la Sala Refectori del Centre del Carme Cultura Contemporània i ha insistit que «el fet que representants de diferents institucions puguen posar-se d'acord per tirar endavant un projecte de l'envergadura i la complexitat de Fotogràfica vol dir que el que a tots ens preocupa és oferir una bona oferta cultural a la ciutadania», ha remarcat.

 

Sobre TeatroImmagine, Griñó ha destacat que la mostra «és una oportunitat única, presentada en format expositiu per primera vegada al món, de contemplar el treball d'un escenògraf i director de teatre experimentat i experimental tan internacionalment reconegut com Giancarlo Cauteruccio», ha indicat. «Totes les exposicions d'aquesta edició de Fotogràfica —ha dit Griñó—aborden la relació del cos amb la cultura i l'art. I aquest és precisament un dels leitmotiv principals de l'obra de Cauteruccio. Així que era inevitable que formés part d'aquest projecte».

 

D’altra banda, Giancarlo Cauteruccio ha presentat la seua mostra com un recorregut antològic pels seus prop de 40 anys de professió: «jo vaig arribar al teatre d'una manera poc habitual. Normalment un comença sent actor abans de ser director; jo vaig començar com a director i escenògraf i només més tard vaig aconseguir ser actor». Cateruccio ha confessat que, de jove, els seus interessos se centraven en el món de la pintura i —ja en la Universitat—de l'arquitectura. Més tard va descobrir que el teatre li permetia conjugar creativament tots dos interessos.

 

Preguntat per la relació de la seua instal·lació artística amb la resta d'exposicions de Fotogràfica, l'escenògraf italià ha subratllat que, en el teatre, el cos de l'actor és fonamental. «El teatre estableix sempre una relació entre el temps i l'espai i és precisament el cos qui fa possible la síntesi teatral de tots dos elements. El cos de l'actor sobre l'escenari i el dels espectadors a la platea».

 

D'ací el seu interès per les noves tecnologies aplicades a l'àmbit teatral, perquè «permeten expandir el cos. Gràcies a les modernes tecnologies de la comunicació el cos físic es converteix en cos cultural: en imatge que es pot compartir més enllà de l'acíí i l’ara mateix del teatre». Cauteruccio ha insistit en que, durant tota la seua vida professional, ha intentat «trencar la distància que separa l'actor de l'espectador. I aquest magnífic escenari —la Sala Refectori del Centre del Carme- permet que l'espectador es convertisca també en actor. Quan vinga a visitar la videoprojecció, l'espectador es trobarà dintre de la instal·lació, com un actor sobre l'escenari».

 

Cauteruccio ha citat el futurisme italià com una de les seues majors fonts d'inspiració. «Els futuristes, a principis del segle XX, ja intuïen les potencialitats artístiques de les noves tecnologies, només que no disposaven dels mitjans tècnics que ara tenim». Giacomo Balla, Jackson Pollock i el seu action-painting, a més d'Alberto Burri, han estat els artistes expressament citats per Cauteruccio com a referents de la seua obra, «perquè els seus treballs ja conjugaven les idees de velocitat, moviment i expressió corporal tan característiques del teatre i que ara es poden apreciar en aquesta instal·lació».

 

«L'art ha de preguntar abans que oferir respostes». O, almenys, «aquest és el tipus d'art que m'interessa a mi», ha conclòs Cauteruccio abans d'anunciar que la propera destinació de l'exposició serà el Saló d'Armes del Palazzo Vecchio de Florència.

El primer Pla d’Infraestructures Sostenibles inverteix en La Safor 6,5 milions d’euros i executa el 100% de les obres projectades

Tots els ajuntaments de la Safor han aconseguit concloure a temps les 120 obres impulsades dins del marc del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), a les quals se sumen 68 projectes i direccions d’obra finançats amb càrrec a aquest mateix pla. En total, 186 actuacions realitzades a la comarca gràcies a un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear al accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes. 


Aquesta decisió va suposar per als 31 municipis de La Safor una injecció addicional de més de 6,5 milions d’euros amb els quals poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques.


Els ajuntaments van tenir un primer termini d’ un parell de mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que les actuacions s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat el escàs temps, s'ha saldat amb un 100% d'execució quant a projectes realitzats. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, que és similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

 


Resoldre “problemes reals”

 

Els 6.542.745,39 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS en els municipis de La Safor han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.


En concret, per tipus d'inversió, de les 186 actuacions finançades en la comarca amb càrrec a aquest pla, el 44% corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 120, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, un total de 56 (44%) han anat destinades a la rehabilitació o ampliació de l'equipament, amb 17 intervencions en instal·lacions esportives, 9 en edificis o espais culturals, 8 en equipament social, 6 en instal·lacions educatives, 5 en edificis administratius o institucionals i 11 han sigut destinades a la millora d'un altre tipus d'instal·lacions (sanitàries, turístiques o lúdiques, entre altres).


L'actuació en la via pública, mitjançant la reurbanització, asfaltat o pavimentació de carrers, així com la millora de carreteres i camins, ha sigut l'objectiu de 30 de les obres realitzades (25%), mentre que la intervenció en zones verdes ha centrat 12 de les actuacions (10%). La resta d'obres ha anat destinada a realitzar millores en les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament (8%) i en l'enllumenat públic (3%), així com a l'aplicació de les noves tecnologies, a fi d'informatitzar o modernitzar serveis municipals (7%).


En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren en resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del balanç global del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que les inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns i veïnes dels municipis valencians”.