La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i la Diputació de València, juntament amb l'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia (AVAESEN) i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), han presentat davant 11 municipis valencians l'eina de Smarts Cities que avalua el nivell d'innovació dels municipis i amb la qual els ajuntaments poden identificar de manera àgil i efectiva la seua situació quant a competències digitals. L'objectiu és ajudar les poblacions a avançar en la seua transformació cap a municipis més innovadors.

Els ajuntaments de Bellús, Benigànim, Canet d’en Berenger, el Genovés, el Verger, Gandia, Gata de Gorgos, Godella, Quatretonda, el Ràfol de Salem i Vinaròs han inaugurat estes jornades celebrades a la seu de la FVMP, qui coordinarà la convocatòria de noves sessions obertes a tots els municipis de la Comunitat Valenciana a partir de setembre.

Estes actuacions formen part del programa ‘Territoris Innovadors’ que la Direcció General d'Innovació està desenvolupant i que compta amb un pressupost de 2,9 milions d'euros. El programa té per objecte dotar als municipis i els territoris de les capacitats i els recursos necessaris per a impulsar la innovació i la transformació digital.

A partir d'estes jornades, els ajuntaments podran començar a usar la primera eina d'autodiagnòstic per a consistoris que contribuix al desenvolupament innovador dels municipis de la Comunitat Valenciana, ajudant-los a fer el primer pas per a convertir el seu municipi en una Smart City.

L‘Índex Smart’ és una eina pionera a España, intuïtiva en el seu ús i útil per a ajuntaments de totes les grandàries que els permet identificar els reptes de transformació digital en quatre blocs temàtics: Transició verda i sostenibilitat; Transició digital; Ciutadania i qualitat de vida, i Govern i econòmica.

La diputada d'Informàtica i Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació de la Diputació de València, Mentxu Balaguer, ha explicat que l'estratègia Smart de la Diputació “ha evolucionat al llarg dels últims cinc anys amb tres conceptes clau: la planificació per poder arribar a tots els municipis de la província, el treball en xarxa prioritzant una plataforma Smart de codi obert a la disposició dels ajuntaments i l'acompanyament econòmic i formatiu en l'estratègia smart dels municipis pensant, especialment, en els més xicotets”.

La directora general d'Innovació, Sonia Tirado, ha indicat que “el decidit impuls del Govern del Botànic cap a les polítiques d'Innovació ens ha permés posar en marxa el programa Territoris Innovadors”, en concret, este projecte que ha posat en marxa la Direcció General d'Innovació juntament amb la FVMP, “permetrà conéixer i orientar les actuacions dels municipis valencians a impulsar la innovació i la transformació digital”.

El president d’AVAESEN, Marcos J. Lacruz, ha ressaltat que “gràcies a l‘Índex Smart’, els responsables de la gestió municipal tindran una visió global de l'estat del seu municipi, podran comparar-se amb altres similars i planificar, de manera estratègica, els seus reptes futurs establint prioritats a l'hora de licitar inversions i trobant sinergies amb altres ajuntaments amb necessitats similars”.

La ‘Asociación Mujeres en las Artes visuales’ (MAV) ha entregat el distintiu Una gota MAV al MuVIM pel seu treball per la igualtat.

A més del museu de l'àrea de Cultura de la Diputació, MAV ha distingit a altres sis museus valencians. Tots ells han usat l'Eina d'Autodiagnòstic per la Igualtat, una aplicació desenvolupada per MAV que permet realitzar un retrat complet i rigorós de l'entitat des d'una perspectiva igualitària, democràtica i inclusiva. Emplenar-la, és un senyal de compromís.

Amb este reconeixement es vol, com assenyala la presidenta de l'associació, Maribel Domènech “agrair i recolzar als museus pel seu esforç a favor de la igualtat. La gota vol significar que la igualtat és un procés i una suma d'esforços, i que xicotets gestos generen grans conquestes”. La diputada del MuVIM, Glòria Tello, ha incidit en “el treball del museu com a generador de debat en l'esfera pública i el seu compromís ineludible amb la igualtat”.

Els museus valencians distingits són: a Alacant, el MACA; a Castelló, el Museu de la Ciutat de Castelló i el MACVAC de Vilafamés; i a València, el MUVIM, el Museo Nacional de Artes Suntuarias González Martí, el Centre del Carme i el Museu de Belles arts.

Els responsables d'estos museus han rebut el distintiu Una gota MAV de mans de sòcies valencianes de l'associació com a gest de “afecte i reconeixement als museus que mostren la seua disposició al fet que la igualtat de gènere impregne totes les seues decisions, així com a cuidar la participació i la diversitat”, indica la presidenta de MAV.

A més d'estos set museus valencians, han obtingut este reconeixement altres 41 centres artístics repartits per tota la geografia espanyola, tant d'art contemporani com de belles arts i altres de diferent caràcter. Entre els primers figuren el MACBA, el Reina Sofía, Es Baluard, el Thyssen, el CGAG o el Picasso de Málaga; entre els segons el de Murcia o el d'Oviedo. En altres disciplines, ens trobem amb centres com el Museo Nacional de Artes Decorativas i, allunyats dels centres urbans, espais com el Museu de Cervera de Lleida. Assenyalem també a la majoria dels pertanyents a la Red de Museos Estales del Ministerio de Cultura.

L'eina MAV d'Autodiagnòstic és un qüestionari en línia compost per 60 preguntes que analitzen diferents aspectes de la vida del museu: composició dels seus fons, adquisicions, programa expositiu, investigació, comunicació, adequació dels espais, governança, participació, estructura econòmica, divisió del treball, etc.

Esta completa autoavaluació permet als museus prendre consciència de la seua realitat i dels aspectes a millorar per a complir amb la Llei d'Igualtat i amb paràmetres de democràcia i diversitat. El disseny de l'eina va ser a càrrec d'un equip multidisciplinari d'expertes en sociologia, art i gènere, i es va posar a la disposició dels museus de manera gratuïta en 2021.

Creada en 2009, MAV és hui l'associació de referència en l'Estat espanyol sobre la seua àrea d'interés, les arts visuals. Reunix 675 sòcies repartides per tot el país: artistes, comissàries, gestores culturals, historiadores de l'art, crítiques d'art, docents, o galeristes. A la Comunitat Valenciana l'entitat compta amb 87 sòcies.

Música en Construccióés un programa de l'àrea de Cultura de la Diputació de València que vol obrir finestres al repertori clàssic de la música. La fórmula se sustenta en la promoció del talent i les joves promeses de la música valenciana, que en són moltes. Després de sis mesos d'activitat oberta a l'església neobizantina de La Beneficència, coneguda com a sala Alfons el Magnànim, el programa presenta ara la segona part de la programació de 2022.

Els primers mesos de l'any han vist passar fins a huit propostes de gran vàlua, tant en l'espai de la Beneficència com també en altre espai de referència patrimonial com és el Monestir de Corpus Christi de Llutxent, propietat de la Diputació, i que enguany compleix sis-cents anys de la seua fundació.

Música en Construcciópretén convertir-se en un espai de germinació per a les figures emergents de la música, i consolidar una estratègia de promoció de la música valenciana basada en el pas intermedi del món amateur al professional.

Un exemple recent de la filosofia del programa es fa palés amb el recent concert del passat dia 9 de juliol, de la jove violinista de Castelló (La Ribera), Marta Encarnación Garrido. Amb 17 anys, Garrido és el viu exemple de la tenacitat i l'amor per la música. Al concert de diumenge passat va interpretar obres del repertori violinístic, de Corelli, Bach, Paganini, Bruch, Achron i Kabalevsky, amb molta tècnica i una acurada delicadesa.

Un altre dels objectius de l'ideari del programa és la promoció, sempre des de la música, de l'activitat dels museus de La Beneficència. Així, amb el suport del Museu de Prehistòria de València també s'ha posat en escena l'espectacle anomenat "Apol·lo. Art i Mite", amb els músics Emilio Villalba i Sara Marina, encarregats del concert i la companyia de dansa Armonía Danza, amb Marco Bendoni i Sherezade Soriano. Un homenatge en tota regla a les arts escèniques grecollatines que serveix de pretext per a referenciar una singular peça dipositada al Museu de Prehistòria, com és l'escultura en bronze de l'Apol·lo de Pinedo.

Amb motiu del concert, també s'han organitzat visites complementàries prèvies dedicades a la troballa de la peça.

Nova programació fins a Nadal a la Bene i a Llutxent

Al llarg dels propers mesos Musica en Construcció continuarà oferint els concerts gratuïts a la Sala Alfons el Magnànim de La Beneficència. El divendres 12 d’agost, a les 18h. tindrà lloc un concert del duo Silento, format per Celina Jiménez (veu) i Ana Ferrer (guitarra). Un format íntim i acústic amb música hispanoamericana.

Divendres 3 de setembre, a les 18h.les joves promeses de l’ESMAR, grup format a l’ombra de l’Escola Superior de Música d’Alt Rendiment, mostrarà tot el potencial d’aquestos joves músics en projecció.

Dissabte 24 de setembre. El duet format per Blanca Vázquez (veu) i Jorge Giménez (piano) presentarà un repertori cambrístic vocal escollit entre els autors valencians del segle XX.

Dissabte 5 de novembre, amb la col·laboració de l’ETNO, es presentarà a dos joves acordions diatònics, Jordi Pastor i Pau Barberà, en l’òrbita de les rondallesnarrades per Almudena Francés.

Dissabte 3 de desembre, a les 18h. Continuarà la promoció de les joves promeses, amb presència de l’alumnat guanyador dels premis extraordinaris final de Grau en Ensenyament Artístic. Concert amb la col·laboració de l’ISEACV.

Per altra banda, al claustre del Monestir de Llutxent es presentaran els següents concerts:

Dissabte 2 de juliol, 20h. Trio Ausiàs March,. Una mostra dels compositors valencians actuals; Dissabte 13 d’agost, 20h. Ensemble Galatea. Quartet de corda eclèctic que oferirà un recorregut per algunes peces de corda escollides.

Dissabte 1 d’octubre, a les 20h. Concert d’orgue amb Arturo Barba, organista, i Raúl Junquera, trompeta. Amb clàssics tan distants com Bach o Phillip Glass.

La Diputació de València arriba enguany a una històrica aportació de 80 milions d'euros al Fons de Cooperació Municipal 2022, amb una tercera entrega que s'aprovarà al ple del mes de juliol. La corporació provincial ha ingressat ja 60 milions als ajuntaments de la província i repartirà altres 20 milions més abans de finalitzar l'estiu, completant així una assignació que quadruplica la dotació del Consell als municipis valencians en este programa en el qual la Diputació participa junt amb la Generalitat.

La Diputació quadruplica també els 20,6 milions d'euros que va començar aportant al Fons de Cooperació en 2017, any en què es va crear l'eina de finançament municipal que permet als consistoris destinar les ajudes tant a inversió com a despesa corrent. En paraules del president Gaspar, “l'esforç inversor que esta institució realitza tant a través del Fons com del Pla d'Inversions, i que enguany es traduïx en la injecció directa de més de 200 milions d'euros als ajuntaments, demostra que la prioritat de la Diputació són els pobles als quals representa, especialment els de menys de 10.000 habitants que són els que més la necessiten”.

Toni Gaspar recorda que estes transferències directes als municipis s'han incrementat en els últims anys fruit de la gestió d'un equip de govern que “prioritza la liquiditat dels consistoris i reinvertix el romanent als pobles, ajudant-los a eixir de la pandèmia i a fer front a problemes conjunturals com és hui el de la inflació”.

Repartiment comarcal

El màxim responsable provincial ha explicat que en este tercer repartiment del Fons de Cooperació 2022, com ja succeïra en la segona entrega, la Diputació compensa als municipis d'entre 3.000 i 10.000 habitants, “eixos que habitualment queden fora dels criteris correctors al no ser del tot xicotets ni arriben a disposar dels ingressos que tenen localitats amb major població”.

Per comarques, l'Horta rebrà 5.466.262 euros de la Diputació en esta tercera i definitiva entrega del Fons de Cooperació d'enguany, mentre que la Ribera té assignats 3.810.713 euros i la Safor 2.033.158. Superen el milió i mig d'euros la Vall d'Albaida, amb 1.714.634 euros, i el Camp de Túria, amb 1.644.893; i la Costera el milió, amb 1.149.602 euros.

A més, el Camp de Morvedre té una assignació de 970.470 euros; la Serranía 750.000 i l’Hoya de Buñol 672.000. Els municipis de la comarca Requena-Utiel es repartiran 565.000 euros; 428.000 els de la Canal; 320.000 els pobles del Valle de Ayora-Cofrentes; i 223.000 les set localitats del Rincón de Ademuz.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dimarts amb els responsables de la Junta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a abordar futures col·laboracions entre les dos institucions. La reunió de treball ha tingut lloc a la sala 9 d’Octubre de la corporació provincial.

Per part de la Diputació, en la trobada han participat el president Gaspar i la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Imma Cerdà, al seu torn secretària de l'AVL, mentre que per l'Acadèmia han assistit la presidenta, Verònica Cantó, el vicepresident, Joan Rafael Ramos, els vocals Mª Angels Francés i Artur Ahuir i la cap de gabinet Empar Marco.

Per a Francisco Brines, eixa casa d'infància, com saben tots els seus lectors, es diu Elca, un espai real i al mateix temps mitològic, el nucli sentimental en el qual el poeta va adquirir bona part de la seua manera de veure el món, des del qual va irradiar la seua energia literària. Són paraules d'un deixeble de Brines, el poeta Carlos Marzal, un dels autors que participa en la publicació i l'audiovisual sobre la vida i obra del mestre amb els quals la Diputació de València li ret homenatge.

Elca. Feliz vida és el títol del compendi amb treballs del poeta d'Oliva, Premio Nacional de las Letras, Reina Sofía de Poesía Iberoamericana i Miguel de Cervantes, entre altres reconeixements, i articles dels poetes Carlos Marzal i Vicente Gallego i l'escriptor i periodista Fernando Delgado sobre la vida i el talent de Brines com a referent literari. El llibre, que difondrà la Diputació com a regal institucional, compta amb una cuidada selecció d'imatges de Bleda i Rosa, Premi Nacional de Fotografia, que il·lustren la icònica vila en la qual l'autor passava els estius.

La iniciativa de Presidència de la Diputació es completa amb un audiovisual produït per Ángela Pla i dirigit per Juan Lagardera, responsable també de l'edició del llibre dissenyat i maquetat per Berta Ferrer. En catorze minuts, el documental ens permet viatjar i endinsar-nos en els dominis d’Elca, síntesis de l'univers Brines. Les portes i finestres de l'alqueria s'obrin per a mostrar l'organitzat desordre de Paco Brines, la seua passió per la vida, l'art i la naturalesa. De la benvinguda a la casa dels somnis de Brines s'encarrega Carlos Marzal recitant Trastorno de la mañana, un poema que sona com un ocell i és també una flor.

Referents culturals

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha exercit d'amfitrió en l'acte celebrat este dimarts a la Beneficència per a presentar l'homenatge a Brines en l'àmbit de la cultura nacional. Envoltat de poetes, catedràtics, editors, periodistes, assessors culturals i amics de l'autor d'Oliva, Gaspar ha mostrat el tribut com “un recorregut pels paisatges de Brines, un bibliòfil empedreït que dormia embolicat en llibres i estimava per damunt de tot gaudir de la vida, i que va beure de la font d'il·lustres figures de la poesia com Cernuda, Machado i Juan Ramón Jiménez”.

El màxim responsable provincial ha exercit el dret a l'admiració “en temps d'impostats savis” i s'ha declarat admirador d'aquells que veuen la vida com ho feia Brines. “Admire i admiraré la vida, la personalitat, l'obra, el patrimoni, l'entorn i la memòria d'un poeta valencià al qual res podia agradar més que un grup d'amics parlant dels divins i els humans, en plural”, ha sentenciat Gaspar.

Entre l'àmplia nòmina de referents culturals que han participat en l'acte convocat per la Diputació destaca el poeta, assagista i catedràtic en la Universitat de Granada Luis García Montero, director de l'Instituto Cervantes i Premio Nacional de Poesía. Junt amb García Montero, altres poetes com Juan Pablo Zapater i el murcià Eloy Sánchez, amic íntim de Brines; llibreters com Jesús García, editor de Visor, i Juan Cerezo, editor de Tusquets, assessors culturals com Juan Cruz, de Premsa Ibèrica i Enrique Loewe Lynch, creador del premi internacional de poesia Loewe.

En representació de l'àmbit cultural en els mitjans, l'acte ha comptat amb la presència de Jesús Marchamalo i Javier Lostalé, de ‘La hora azul’ de Radio Nacional; Miguel Ángel Hoyos de ‘El ojo crítico’ de Televisión Española; Javier Rodríguez Marcos, del suplement d'El País ‘Babelia’; Jesús Calero, director d'ABC Cultural; i Ignacio Elguero, director de Radio Nacional.

El tribut de la Diputació a Brines es va acabar d'imprimir en maig d’enguany en la impremta de la Diputació, mesos després que l'il·lustre poeta valencià s'acomiadara de la seua feliç vida. Un trajecte que pren la casa d'infància del poeta com a punt de partida tant en el format imprés com en l'audiovisual, i proposa un viatge des del paisatge d’Elca a altres paisatges del món, amb eixe rerefons de la pèrdua i la cerca del paradís que caracteritza l'obra de Francisco Brines.

La delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació i la Universitat de València, a través del seu Vicerectorat d'Innovació i Transferència en col·laboració amb el Vicerectorat de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació i UVpràctiques, han posat en marxa la tercera edició del programa UVemprén Rural.

UVemprén Rural és un programa intensiu de formació en emprenedoria rural, actiu i sostenible que té com a objectiu principal seleccionar les millors iniciatives emprenedores i idees de negoci aplicables a l'àmbit rural que, a més, estiguen en sintonia amb els objectius i metes de desenvolupament sostenible recollits als ODS 2030.

Com en edicions anteriors, ajuntaments, mancomunitats, grups d'acció local i empreses situades en municipis de menys de 3.000 habitants de la província de València s'han inscrit en el programa per a oferir un total de 69 estades en pràctiques a alumnat de la Universitat que tinga un projecte emprenedor i vulga donar-li forma en alguna de les 33 entitats col·laboradores.

El diputat delegat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la despoblació, Ramiro Rivera, ha destacat que iniciatives com esta “permeten que l'alumnat universitari conega de primera mà durant la seua estada en pràctiques el treball d'entitats públiques i privades del territori rural, així com les oportunitats de les zones d'interior per a albergar projectes d'emprenedoria”.

Premis als millors projectes

El pressupost de la iniciativa UVemprén Rural, gràcies a la participació de la Diputació de València, arriba enguany als 30.000 euros, dels quals 24.000 es destinen a desenvolupar pràctiques d'emprenedoria en el medi rural, d'entre un i tres mesos de duració amb un import de 1.000 euros mensuals, amb el pertinent certificat en tècniques d'emprenedoria innovadora en entorns rurals per als participants.

A més, com a novetat, en la convocatòria d'esta tercera edició s'han establit quatre premis per un import total de 6.000 euros per a reconéixer les millors iniciatives de l'alumnat. S'establix un premi de 3.000 euros al millor projecte UVemprén Rural, i altres tres premis dotats amb 1.000 euros cadascun per a reconéixer el millor projecte innovador, el millor de triple impacte (social, econòmic i ambiental) i el millor d'emprenedoria femenina.

L'estudiantat matriculat en alguna titulació oficial de grau, màster o doctorat de la Universitat de València que estiga interessat en l'emprenedoria rural pot presentar la seua sol·licitud de participació fins al pròxim 16 de setembre.

Els requisits per a participar en el programa són: no tindre empadronament al municipi on es realitzaran les pràctiques, complir els requeriments específics de les estades en pràctiques de cada titulació, i no tindre relació contractual prèvia amb l'entitat on vaja a fer les pràctiques.

El programa València per la Pau, impulsat pel Fons Valencià per la Solidaritat i la Diputació de València, desenvoluparà diferents activitats de sensibilització i didàctiques basades en la cultura de pau i la no-violència per a complir amb l'objectiu d'acostar l’ODS número 16 (Pau, justícia i institucions sòlides) a la població de diferents municipis de la província de València.

En concret el projecte, que celebra enguany la seua tercera edició, es desenvoluparà als municipis d'Agullent, Benifaió, Bocairent, Favara, Llutxent, la Llosa de Ranes, Sagunt i Xàtiva; i les accions programades versaran sobre la construcció de societats pacífiques, justes i amb institucions democràtiques que respecten les llibertats i els drets humans.

La presentació ha tingut lloc al Centre Cultural La Beneficència, i ha estat a càrrec de Mentxu Balaguer, diputada de Cooperació Internacional, i Álvaro Escorihuela, president del Fons Valencià per la Solidaritat, amb la presència també de diputats i diputades provincials, i personal polític, tècnic i docent de les localitats on s'executarà esta edició.

Per la seua part, la diputada Mentxu Balaguer ha expressat “la necessitat d'educar a la ciutadania entorn de l’ODS 16, perquè la població actue com a agent en la promoció i consecució de les metes que planteja este objectiu”, incidint també en què “amb esta nova edició del projecte, es consolida l'aposta de la Diputació amb els ODS i la relació de la institució provincial amb el Fons”.

D’altra banda, el president del Fons Valencià per la Solidaritat, Álvaro Escorihuela, ha destacat “la importància d'enfortir les bases de la societat que responen als valors de la pau des de la cooperació i la solidaritat, així com de territorializar els ODS”, valorant el paper del Fons com a “eina vertebradora del municipalisme valencià que vol treballar per un desenvolupament humà basat en la pau i la no-violència”.

Accions dissenyades per a diferents públics

València per la pau compta amb una línia d'actuació dirigida a la població general que consistix en un taller didàctic enfocat als centres educatius, així com una jornada formativa dirigida a persones docents i personal polític de les entitats locals sòcies del Fons.

Pel que fa a les accions municipals, destaca una campanya de sensibilització a través del documental d'investigació Els fils del tauler del Col·lectiu Mirades, el qual parla sobre les causes i conseqüències que generen els conflictes bèl·lics, seguit d'un espai per a la reflexió amb un cinefòrum que comptarà amb la participació de protagonistes del documental i del públic assistent.

Així mateix, l'exposició El fil de la por crearà un espai de divulgació i sensibilització, des d'un punt de vista visual, directe i pedagògic, sobre qué hi ha darrere dels desplaçaments forçats de persones refugiades i les responsabilitats que tenim els països occidentals, especialment la Unió Europea.

Pel que respecta al taller didàctic Esborrem les armes; escrivim la pau que es desenvoluparà als centres educatius, estarà format per dues sessions: la realització del cinefòrum a partir del documental Els fils del tauler i una visita guiada a l'exposició El fil de la por, sota la dinamització del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Este taller té com a finalitat explicar les situacions de violència armada a tot el món i la responsabilitat dels països europeus en l'èxode massiu de persones refugiades que tracten d'arribar a Europa.

Finalment, la jornada formativa que es durà a terme entre el 18 i el 20 d'octubre a Xàtiva, amb la col·laboració del CEFIRE de la ciutat, denominada Ciutadania per la pau. La cultura de pau com element transversal en l’educació, donarà a conéixer a persones docents, personal tècnic i polític dels ajuntaments i mancomunitats membres del Fons, diferents recursos i experiències per a transversalizar la cultura de pau en l'educació.

Trés dècades de col·laboració entre el Fons i la Diputació

La relació de col·laboració entre el Fons Valencià per la Solidaritat i la Diputació de València es remunta als inicis de l'associació municipalista solidària, fa ja 30 anys. Ambdues entitats treballen conjuntament des de llavors cofinançant i executant de manera mútua projectes de cooperació internacional al desenvolupament i l'educació, materialitzant així polítiques per a un progrés humà equitatiu, just i sostenible des del municipalisme valencià i la descentralització.

En la present legislatura, els llaços de cooperació entre la institució provincial i l'entitat supramunicipal per la solidaritat s'han consolidat apostant per l'educació per al desenvolupament i la ciutadania global, així com amb la sensibilització, per a potenciar una societat crítica i compromesa a través de les tres edicions del projecte València per la pau.

A més, es recalca el fort caràcter solidari del municipalisme de la província de València, sent 93 els ajuntaments socis, la qual cosa equival al 35% del total d'ajuntaments de la província. A més, és la que més pes té del total de províncies de la Comunitat Valenciana, acumulant el 74% del total d'ajuntaments socis del Fons.

La Diputació de València i Ecovidrio, l'entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge dels residus d'envasos de vidre a España, han posat en marxa hui la tercera edició del Moviment Banderes verdes.

La iniciativa s'ha presentat este matí a Cullera, en un acte que ha comptat amb la participació del diputat de Turisme de la Diputació de València i alcalde de Cullera, Jordi Mayor, i del gerent de zona d’Ecovidrio, Roberto Fuentes.

Jordi Mayor ha agraït a Ecovidrio la col·laboració amb la Diputació en esta campanya “perquè tots puguem tindre un millor planeta a partir d'un xicotet gest, com és depositar un envàs de vidre al contenidor verd”.

“El mal al medi ambient podem reduir-lo amb esta mena de polítiques que aglutinen tots els sectors necessaris, com en este cas les administracions, el sector econòmic i el turístic, i tambéa la ciutadania, la qual és part de la solució, no el problema”.

Per això, “hui la província de València se suma al repte del reciclatge i es compromet novament amb la sostenibilitat del turisme i la seua contribució a l'economia circular en el seu territori”, ha manifestat el diputat.

Moviment Banderes verdes

El moviment Banderes verdes té com a objectiu guardonar l'esforç dels més de 1.016 establiments hostalers de la província de València i l'activisme d'onze dels seus municipis adherits a la campanya per la sostenibilitat durant l'estiu, especialment pel que fa a la gestió correcta dels seus residus.

Les localitats participants de la província són Alboraia, Cullera, Gandia, Miramar, Oliva, la Pobla de Farnals, Puçol, Sagunt, Sueca, València i Xeraco, que tractaran d'arrabassar les Banderes verdes a Calp i al Campello, guardonades en l'última edició de Banderes verdes a la Comunitat Valenciana.

La campanya contempla accions per a donar resposta al notable increment de la generació de residus d'envasos de vidre en zones costaneres ocasionat pel turisme estival. A l'estiu es consumixen un terç dels envasos de vidre que es posen en circulació, i un 50% d'ells es genera directament al sector hostaler, per la qual cosa la seua implicació és clau per a generar una transició real cap a un model més circular i descarbonitzat.

La competició per la Bandera verda: sistema de puntuació

La competició per les banderes verdes d’Ecovidrio compta amb un sistema de puntuació que valora aspectes com l'augment del volum en la recollida selectiva d'envasos de vidre del municipi, el percentatge d'hostaleria local participant i la seua col·laboració per a aconseguir els objectius, i el compromís adquirit pels consistoris locals per a fomentar la campanya entre l'hostaleria i donar-li difusió davant ciutadania i visitants.

Amb la finalitat de facilitar a tots els hostalers la seua labor, Ecovidrio reforçarà el nombre contenidors i entregarà mitjans de manera gratuïta per al transport dels residus. Amb un equip sobre el terreny format per quasi 100 persones, l'entitat recorrerà un a un els establiments per a oferir formació ambiental i fomentar mesures d'economia circular entre els participants. A més, realitzarà un control dels volums d'ompliment per a reforçar les rutes de recollida si és necessari.

‘I Baròmetre sobre la sostenibilitat hostalera’a les nostres costes

Ecovidrio ha posat en marxa el primer estudi de camp per a conéixer el nivell d'implantació de les mesures de sostenibilitat que apliquen els bars i restaurants costaners en tota la Comunitat Valenciana.

Les enquestes les realitzaran educadors ambientals de manera presencial durant el mes de juliol, i aconseguiran un univers de 1.016 establiments entre bars, quiosquets i restaurants de València.

Alguns dels àmbits que s'analitzaran seran la gestió eficient dels residus, l'eficiència energètica o el consum responsable. En un context d'emergència climàtica, serà possible comptar amb una fotografia del sector en este àmbit i compartir casos d'èxit i bones pràctiques escalables.

En finalitzar la temporada, Ecovidrio premiarà els dos establiments de la Comunitat Valenciana més madurs en la gestió ambiental de la seua activitat.

El reciclatge d'envasos de vidre a València

Segons les últimes dades disponibles corresponents a 2021, els ciutadans de la província de València van reciclar un total de 38.105.320 quilograms d'envasos de vidre. Això suposa que cada ciutadà va reciclar una mitjana de 14,7 quilograms.

Respecte la taxa de contenidors, València se situa amb una mitjana de 217 habitants per contenidor, comptant en l'actualitat amb un total d’11.885 iglús per als residus d'envasos de vidre instal·lats al municipi.

Banderes verdes: es consolida el moviment a favor de la sostenibilitat en les nostres costes

Banderes verdeses consolida com una de les iniciatives clau de l'aliança d’Ecovidrio amb l'hostaleria. De fet, a nivell nacional, esta campanya es desenvolupa en 144 municipis costaners, de cinc comunitats autònomes diferents, i compta amb la participació de quasi 15.000 establiments. En total, al tancament de cada edició, s'entregaran huit Banderes verdes en tot l'Estat.

Almeria, Mojácar, Castelldefels, Torroella de Montgrí – l’Estartit, El Campello, Calp, Cartagena i Sant Antoni de Portmany van ser els huit reconeguts pel seu activisme en favor de l'economia circular i la recuperació verda l'any passat i competiran per revalidar el reconeixement.

Gràcies al moviment Banderes verdes, en 2021 es van recollir 31.045 tones d'envasos de vidre en les 127 localitats costaneres participants, el posterior reciclatge de les quals va aconseguir evitar l'emissió de 17.700 tones de CO₂: l’equivalent a retirar 8.000 cotxes de la circulació durant un any.