La Diputació de València, en col·laboració amb el Think tank Smart Cities, el hub impulsat per AVAESEN (Associació Valenciana d’Empreses del Sector de l’Energia), ha organitzat una Escola de Tecnologies destinada a ajuntaments, amb la finalitat d'ajudar-los en el repte de transformació digital que han d'afrontar per a no perdre competitivitat i poder fer front al desenvolupament de les ajudes per a digitalització que arribaran a través dels fons Next Generation.

La importància i protagonisme creixent de la tecnologia està provocant un increment de la bretxa digital. Per a reduir-la, els responsables i tècnics de les administracions locals han d’entendre el llenguatge tecnològic i ser capaços de definir els requeriments de les licitacions per a l'adquisició de béns i serveis tecnològics, comprendre les propostes que els proveïdors de base tecnològica inclouen en les seues ofertes a l'administració, i entendre l'abast i potencial impacte derivat de les noves tecnologies.

El curs, dirigit a alcaldes, regidors, caps de servei i tècnics de l'administració local, s'ha inaugurat hui i tindrà una segona sessió dimecres que ve, 22. Es tracta d'una prova pilot en la qual han participat Alcàsser, Alpuente, Elda, el Verger, Gandia, Manises, Petrés, Quartell, Sagunt, Sueca, Torrent i Vilallonga, i que s'ampliarà a la resta d'ajuntaments en els pròxims mesos.

Per a acompanyar als ajuntaments en la transformació digital, l'Escola de Tecnologies revisarà matèries com blockchain, intel·ligència artificial, internet de les coses (IoT), cloud o big data, entre altres, des d'un punt de vista pràctic i enfocat a la labor que han d'escometre els ajuntaments en el seu dia a dia.

L'objectiu és ajudar les administracions locals a adquirir uns coneixements globals sobre les principals tecnologies digitals i les seues potencials aplicacions, de manera que els assistents, en finalitzar, entenguen millor el llenguatge que utilitzen els proveïdors tecnològics, puguen identificar el potencial d'un projecte innovador o proposta de tall tecnològic, disposen de criteri per a opinar i preguntar a tercers sobre els seus desenvolupaments, i tinguen seguretat i confiança per a poder incorporar determinades tecnologies a l'administració local.

A l'obertura ha acudit la diputada de Modernització de la Diputació de València i presidenta de GIRSA, Mentxu Balaguer, que ha acompanyat al president d’AVAESEN, Marcos J. Lacruz. Balaguer ha destacat l'aposta de la corporació provincial per impulsar la modernització dels ajuntaments, sobretot els de menys de 20.000 habitants, que a la província de València són la majoria. Per a Balaguer, “la clau d'eixa necessària modernització passa per donar eines als ajuntaments en forma de recursos, acompanyament i finançament, cosa que la Diputació fa a través de diferents línies de subvencions, com la de Smart Cities, que compta enguany amb 2,5 milions d'euros”.

D’altra banda, Lacruz ha ressaltat que estem a les portes d'una revolució on es donaran canvis profunds i accelerats, i necessitem estar preparats per al que vindrà. Per això, des del Think tank Smart Cities d’AVAESEN, “treballem intensament per acompanyar eixos municipis valents i proactius que treballen, com el Think tank, per a millorar la vida dels ciutadans”.

Lacruz ha comentat que, a través del Think tank, que compta amb un ecosistema de més de 300 actors que treballen per la smartització de les ciutats, s'ha ajudat a accelerar una inversió de 165 milions d'euros, i ha recordat que un alt percentatge dels Fons Next Generation s'implementaran en local i regional, per la qual cosa el paper dels municipis és fonamental.

La Diputació de València té en marxa cinc obres de millora de la seguretat viària en altres tantes carreteres de la xarxa provincial. L'àrea d'Infraestructures executa projectes en la CV-345 en la Serranía; la CV-450 a Requena-Utiel; la CV-435 en Real i la CV-415 entre Montserrat i Turís, a la Ribera Alta; i la CV-673 a Bellreguard, en l'accés a la platja del municipi de la Safor.

Quatre comarques presenten activitat en infraestructures viàries en l’inici de l'estiu, amb actuacions que contemplen en tots els casos la millora de la funcionalitat, el drenatge, la repavimentació i l'ampliació de plataforma, i en alguns casos la solució a interseccions perilloses mitjançant glorietes i la construcció de vorals més amplis i traçats ciclovianants. L'objectiu de totes les obres és “mantindre en el millor estat possible les carreteres que comuniquen els nostres pobles i dotar-les de la seguretat necessària per a evitar accidents en punts especialment conflictius”, explica el responsable provincial de l'àrea, Rafa García.

La més avançada d'estes actuacions és la que es duu a terme en la CV-435, que unix les localitats de Real i Dos Aguas, a la comarca de la Ribera. Concretament, el tram entre el nucli urbà de Real i la CV-422, al terme municipal de Montroi. Amb un pressupost de poc més de tres milions d'euros, les obres es van iniciar el mes d'octubre passat i la reobertura al trànsit està prevista per a abans de final d'any. Es tracta d'una actuació fonamental per a millorar la seguretat de la via, considerada com a Tram de Concentració d'Accidents (TCA), ja que comptava amb una plataforma molt estreta i un traçat inadequat, sense vorals i amb el paviment en mal estat.

Els treballs estan molt avançats, sent visible la configuració de la nova glorieta d'accés a Real i el passeig urbà ciclopeatonal que connecta amb el polígon i el poliesportiu municipal. Esta connexió és molt important en una carretera amb una quantitat considerable d'accessos directes a indústries, explotacions agrícoles, camins i nuclis residencials. També s'han reposat ja els serveis afectats, cas de tanques, xarxa de reg i subministraments elèctrics, i han finalitzat els treballs de drenatge transversal.

Altres actuacions en marxa

A la fi de maig van començar a treballar les màquines en un tram de tres quilòmetres de la CV-415, també a la Ribera. L'actuació consistix en ampliar la calçada, millorar el drenatge i evitar la perillositat de la intersecció entre la CV-415 i la CV-416, que unix Montserrat i Turís. La calçada disposarà de sis metres d'ample, amb dos carrils i vorals d'un metre. S'ha iniciat ja el desbrossament dels terrenys disponibles, procedint a l'execució dels moviments de terra i el drenatge transversal.

Fa uns dies van començar les obres en la CV-450, entre l’aldea de San Antonio i Utiel, en concret des de la intersecció d'accés al llogaret i la rotonda d'enllaç amb l'A-3, a l'entrada d'Utiel. Amb un termini d'execució previst de quatre mesos, els treballs consistixen a ampliar la plataforma en algunes zones, repavimentar i regularitzar els peralts en les corbes, a més de renovar la senyalització, abalisament i defenses.

En la Serranía, a l'inici de l'any es va escometre l'adequació del tram de la CV-345 comprés entre l'accés al nucli urbà de Titaguas i Campo Abajo, pedania d'Alpuente. La renovació i ampliació d'estos quatre quilòmetres de via dona continuïtat al projecte de millora de la seguretat de tota la carretera. Amb una inversió de 1,7 milions d'euros i un termini d'execució de huit mesos, l'obra inclou la repavimentació del ferm i un ample de calçada de més de nou metres. Actualment, els operaris procedixen al farciment de l'esplanada després del moviment de terres i als treballs de drenatge transversal que donen continuïtat als escolaments de les aigües.

Finalment, l'àrea provincial de Carreteres treballa en la millora de la funcionalitat de la carretera que connecta Bellreguard amb la platja d'este municipi de la Safor. Amb un pressupost de 2,6 milions d'euros, l'obra es va iniciar al començament de maig i permetrà ampliar la plataforma i evitar les habituals inundacions en un tram que suporta un trànsit de 10.000 vehicles diaris.

L'actuació, que es troba en fase de reposició dels serveis afectats, contempla l'eliminació d'un pas inferior inundable a l'altura de l'antiga línia de ferrocarril, així com una nova passarel·la per a la via ciclista Gandia-Oliva, en el marc d'una ampliació general de la calçada en més d'un quilòmetre per a millorar la seguretat de la carretera. Els operaris han completat ja la demolició del pas superior i la fonamentació del futur pas de la via verda.

El termini de presentació de sol·licituds serà deL 21 de juny fins al 19 de juliol de 2022.

Més informació /deporte/content/clubs-esportius-valencians

BOP dilluns 20 de juny de 2022 (vore anunci)

Més informació en els documents adjunts.

El Servici de Formació de la Diputació de València organitza la 4a edició de l'Itinerari Formatiu #DIVALDirectia: Lideratge, Direcció i Millora de la Gestió de les Administracions Locals.

Una edició que comptarà amb nou professorat, continguts i metodologia com a novetats més destacades.

Tríptic informatiu

INSCRIPCIONS

El termini d'inscripció finalitza el 9 de setembre de 2022 (inclusivament).

Fes clic en este enllaç per a iniciar el procés de matriculació.

MÉS INFORMACIÓ

Consulta la pàgina web de #DIVALDirectia per a ampliar la informació relacionada amb l'itinerari formatiu: mòduls i unitats temàtiques, coordinadors, professorat, calendari i altres continguts d'interés.

La Diputació impulsa una iniciativa de governança per a millorar el transport públic en l'àrea metropolitana de València, i insta a la Generalitat a dotar de base legal la creació d'un organisme supramunicipal que permeta la co-gobernança entre municipis i ciutats amb la finalitat de garantir la millor gestió possible de serveis bàsics com l'habitatge, la seguretat, l'aigua o els residus, sense prevaldre uns municipis en detriment d'altres.

La proposta del PSPV i Compromís ha tirat avant al ple de juny amb els vots de l'equip de govern provincial, després d'un intens debat en el qual s’ha començat tractant la moció presentada pel grup popular sobre la implantació justa del transport a l'Horta. La votació definitiva aposta per una iniciativa que va més enllà de la mobilitat i que serà traslladada al Consell, l'Autoritat de Transport Metropolità de València, Les Corts i els ajuntaments afectats, sol·licitant un nou marc jurídic que canalitze les necessitats de les àrees metropolitanes en transport i altres serveis sota criteris de sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.

En opinió del diputat socialista i regidor a l'Ajuntament de Torrent, Andrés Campos, “és necessària una vertadera política metropolitana que genere oportunitats en mobilitat, infraestructures, transport, ocupació, innovació i desenvolupament empresarial, i per a això proposem derrocar murs, unir persones i cohesionar el nostre territori amb una nova governança per a una metròpoli resilient, pròspera i coordinada, en la qual tots els ajuntaments participen en la presa de decisions i no se senten discriminats”.

Campos ha apel·lat a la “generositat, cessió de competències i un marc regulador clar per a aconseguir acords en la millora dels serveis metropolitans”, alhora que convida a “deixar arrere la visió monolítica que les mancances metropolitanes són un problema de ciutat” i proposa solucionar “problemes estructurals” com el del transport entre la ciutat i els municipis i entre els propis municipis “amb la participació dels afectats, definint abans l'àmbit territorial del que és l'àrea metropolitana i les seues competències”.

El popular Juan Ramón Adsuara, alcalde d'Alfafar, ha defensat una moció que reclama “una millor coordinació entre els alcaldes i l'Autoritat de Transport Metropolità, un dels set organismes existents en matèria de transport públic, malgrat la qual cosa, no ens aclarim”. El PP, igual que Ciutadans i Vox, que han votat a favor de la proposta popular i en contra de la de l'equip de govern, no són partidaris de crear un nou ens supramunicipal i insistixen que “es done veu als alcaldes en els organismes existents”.

Punts de trobada

En el que sí coincidixen tots els grups amb representació en la cambra provincial és en el creixement exponencial de l'àrea metropolitana, la necessària implicació de totes les administracions i la conveniència de trobar solucions coordinades entre els municipis, més d'un centenar si es té en compte la segona corona metropolitana amb prop de dos milions d'habitants. Les diferències apareixen en la manera de dur a terme la re-definició d'àrea metropolitana.

Mentre l'equip de govern proposa que la legislació empare “un nou òrgan garantista i efectiu, que va més enllà de l'Autoritat de Transport Metropolità i té molt en compte la mobilitat sostenible”, segons explica la diputada de Compromís, Dolors Gimeno, Adsuara (PP) lamenta “la caiguda d'usuaris del transport públic i l'increment de cotxes de segona mà, més contaminants, per a moure's per les àrees metropolitanes davant les deficiències del transport públic i la falta de criteris clars a l'hora d'executar els projectes que proposen els ajuntaments”.

En la mateixa línia, la portaveu de Ciutadans, Rocío Gil, ha qüestionat l'eficiència de “una EMT que no dona el servei que mereixen els valencians, a més de ser una entitat clarament deficitària”, enfront de la qual proposa “dotar dels recursos necessaris a l'Autoritat de Transport Metropolità sense necessitat de crear un ens nou”.

El socialista Andrés Campos insistix que “no és qüestió d'analitzar les línies en marxa i veure als qui beneficien o perjudiquen, sinó de redefinir l'àmbit competencial i aprofitar l'arribada dels fons Next Generation per a promoure la creació d'un òrgan que, per damunt de colors polítics i amb la participació de tots, done respostes a les necessitats de tota la ciutadania”.

El ple de juny a la Diputació, que s’ha iniciat amb l'habitual crit de ràbia del president Gaspar contra els assassins de dones (19 víctimes mortals per violència de gènere registrades en el que portem d'any), ha comptat amb l'aprovació del segon Pla d'Igualtat de la corporació, entre altres assumptes.

“Des de hui Divalterra només existix en la història. Punt i final. S’ha acabat”. Amb estes paraules ha conclòs el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, la seua intervenció en l'última Junta General de l'empresa pública, la que certifica el tancament de l'antiga Imelsa després de completar-se un procés de liquidació que ha durat 453 dies, des que el 23 de març de 2021 el president Gaspar anunciara la decisió d'acabar amb un ens “massa vegades utilitzat com a icona de la perversió”.

La Junta General celebrada després del ple de juny de la corporació provincial ha posat fi a les tres dècades d'existència de la mercantil, “fruit d'una anàlisi detallada i exhaustiva que té darrere anys de treball i que d'haver-se iniciat abans haguera evitat alguns sofriments”, ha assenyalat Gaspar, qui ha agraït la professionalitat d’Afianza Asesores durant el procés de liquidació i la responsabilitat i la comprensió de treballadors, sindicats, habilitats nacionals i equip de govern per a “salvar les persones que integren l'empresa i la funció que exercixen”.

El màxim responsable provincial ha recordat que la decisió de tancar Divalterra es va prendre “per a garantir la dignitat i l'estabilitat laboral de les seues treballadores i treballadors, per a acabar amb la incertesa, el desprestigi i la ineficàcia d'una empresa que tantes vegades s'ha allunyat del seu objecte fundacional, i perquè les brigades deixaren de ser prebenda, moneda de canvi d'alguns polítics o vedat particular de cap ajuntament, que és el que aconseguim deixant treballar als brigadistes sota la coordinació i professionalitat del Consorci de Bombers”.

Després dels agraïments, inclòs el dirigit a la bancada de l'oposició per “els silencis públics i els consells discrets per a salvaguardar la dignitat de moltes famílies valencianes”, una crítica al “soroll polític improductiu i irresponsable, que busca el protagonisme sense pudor ni memòria”. Amb la mirada posada en el grup Popular, el president Gaspar ha defensat que “quan no prens partit contra la corrupció l'estàs alimentant, per incompetència o per foscos interessos”, alhora que ha enlletgit els “continus comunicats públics en els quals les paraules més utilitzades eren bloqueig i paralització”.

Gaspar ha arremés contra una actitud política “basada en l'amenaça i no en la presumpció d'innocència i les bones intencions, tan inútil per a la societat com per a la reputació de les persones que tractem de gestionar els recursos públics, amb decisions a vegades arriscades enfront de les quals preferixen la comoditat com a companya de viatge”. “Al Partit Popular d'esta Diputació, gràcies, per res”, ha rematat el president.

Més d'un any de procés

El tancament definitiu de Divalterra posa fi a anys de treball de l'equip de govern encapçalat per Gaspar, amb l'epíleg d'una liquidació que ha executat Afianza Asesores, amb la col·laboració dels habilitats nacionals i els funcionaris de la institució en un procés que ha durat aproximadament 15 mesos. El balanç de comptes deixa un saldo positiu de tres milions d'euros que passen a disposició de la Diputació.

El balanç final de liquidació ha sigut aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció de la resta de grups, entre ells Ciudadanos, que malgrat mantindre la seua postura inicial respecte al procés, ha destacat “la gran labor i el treball minuciós” dut a terme per l'empresa liquidadora de Divalterra.

En representació d’Afianza Asesores, Elena Mazón ha explicat que “la millor solució per a Divalterra era la seua dissolució”, i ha agraït la confiança depositada per la institució, el paper dels habilitats nacionals i l'esforç de la plantilla i els sindicats per a portar el procés a bon terme. “En cap moment ens hem sentit pressionats”, ha manifestat la responsable de l'empresa liquidadora.

A finals de març de 2021, Toni Gaspar anunciava en la Junta General de Divalterra el “tancament ordenat i definitiu” de la mercantil, situant als treballadors i treballadores com a “màxima prioritat”. El següent pas, de manera simultània, va ser informar les seccions sindicals de l'empresa pública que els llocs de treball estaven assegurats, ja que els serveis es continuarien prestant amb independència del tancament.

Professionalitat i diàleg

Dos mesos després, la Diputació aprovava en un ple extraordinari l'acord per al traspàs de personal de la mercantil al Consorci Provincial de Bombers i la pròpia corporació, assumint així oficialment les funcions de Divalterra. El procés va continuar amb el nomenament d’Afianza Asesores com a òrgan liquidador, a proposta conjunta d'Intervenció i Secretaria de la Diputació, atés que els habilitats nacionals consideraven a esta firma madrilenya com “l'oferta professionalment més adequada”.

En este context, el Consell d'Administració de Divalterra va cessar en les seues funcions perquè foren l'interventor i el secretari els qui treballaren junt amb els liquidadors en el trànsit fins al tancament, en la línia expressada pel president Gaspar de “deixar treballar als que saben, de la mà de la llei”.

A finals de 2021, fruit del diàleg entre la Diputació i les seccions sindicals de Divalterra, es va posar en marxa un pla de baixes voluntàries en condicions avantatjoses al qual es van acollir 87 persones. Este seria el pas immediatament anterior a la integració de les brigades forestals en el Consorci de Bombers i l'assumpció de la resta de la plantilla en diferents àrees de la Diputació.

D'esta manera culminava el traspàs de la plantilla des de l'extinta mercantil cap a la corporació i Bombers, amb les mateixes condicions laborals que les treballadores i els treballadors tenien en Divalterra. Actualment, la totalitat dels serveis que oferia l'empresa pública es continuen prestant des de l'ens provincial i els seus organismes públics.

La Diputació de València ha finalitzat les obres de la carretera CV-345 entre el PK 30+550 i el PK 40+530, des del camí d'accés al Cerro de la Nevera, fin l'entrada al nucli urbà de la Yesa.

22/6/2022

Aquesta via connecta les zones baixes amb la regió muntanyenca alta a La Yesa a través del Cerro de la Nevera. Els treballs són la continuació de les millores dutes a terme en 2019 i 2020 en el tram entre Higueruelas y el Cerro de la Nevera.
L'existència de pedreres a la comarca comporta un gran percentatge de vehicles pesants en aquest tram de la CV-345, que han motivat, durant anys, la deterioració del ferm; aquest faactor, sumat al traçat de muntanya de la carretera, provocava que es generaren situacions de risc i un nivell de servei reduït.
La inversió realitzada és de dos milions d'euros. Amb la millora del ferm i la rectificació puntual del traçat s'ha aconseguit que els usuaris de la via circulen en condicions de major seguretat i comoditat.
 

Detalls de l'obra
Les obres realitzades han consistit en el sanejament i reasfaltat de tot el tram d'actuació, així com en l'ampliació de la calçada existent, garantint un mínim de 6 m d'amplària en tota la carretera, i augmentant-la fins als 7 m o més en nombrosos trams del traçat.
Per a les ampliacions s'ha procedit al desmunt dels talussos en roca existents en la carretera, ampliant l'amplària de la plataforma en una mitjana de 2 m. Per a l'assegurament dels nous talussos en aquelles zones més inestables, s'ha procedit a la instal·lació de malla de triple torsió.
A més, s'ha rectificat el traçat en quatre zones de corbes, augmentant tant el radi de curvatura com l'amplària de la plataforma. Per al rectificat d'aquestes corbes ha sigut necessari augmentar el terraplé existent i prolongar les obres de drenatge transversal, i s'hi han construit sengles murs d'escullera en dues de les corbes rectificades.
D'altra banda, s'ha millorat el drenatge de tota la carretera, executant diferents trams amb cunetes de seguretat en formigó i s'han realitzat noves obres de drenatge transversal en aquells punts de la traça en els quals es va constatar la seua necessitat.
Finalment, s'ha implantat la senyalització horitzontal de tota la traça, afegint nova senyalització vertical en les corbes rectificades i disposant nous sistemes de contenció en aquests trams, mitjançant la instal·lació de barreres de seguretat.

Corba rectificada en PK 32+550, sentit La Yesa

Talús amb malla de triple torsió en PK 33+350, sentit Higueruelas

Corba rectificada en PK 35+700, sentit La Yesa

L’òpera ‘El tutor burlat’ de Les Arts Volant, el projecte de difusió de la lírica dissenyat i realitzat per Les Arts, en el qual col·laboren la Diputació, la Generalitat i l l'Ajuntament de València, va iniciar la gira 2022 a Quatretonda, en la comarca de la Vall d’Albaida, amb una nova programació d’activitats al voltant de l’obra del compositor Vicente Martín i Soler.

La sisena edició de Les Arts Volant, amb el seu camió ambulant,  incorpora un complement didàctic a l’espectacle, amb la realització de tallers per a tots els públics, cas de ‘VestuArts’, que permet a xiquetes i xiquets de fins a 12 anys descobrir els secrets i la màgia que desprén el vestuari d’una òpera. Des del procés de disseny al de creació, els materials, les tècniques, els estils i el vocabulari propi.

El taller ‘Caracteritzat’ mostra la importància de l’ús de recursos molt diversos en la caracterització dels personatges que actuen sobre l’escena: elements de maquillatge, perruqueria i altres. O el taller ‘Òpera en construcció’, pensat per a públic adult, el qual tracta de posar en valor el treball de coordinació i estratègia dels diferents equips tècnics que treballen alhora en la construcció d’una òpera. També s’incorporen les xerrades prèvies a les representacions amb una breu introducció a l’inici de cada obra que tractarà de ressituar el context de la producció i introduir la trama i els personatges que hi seran presents.

La inclusió d’estes propostes suposa un pas endavant per a possibilitar  l’experiència operística més completa, a més de divulgar el món de la lírica i, en este cas, apropar a la ciutadania l’obra del valencià Vicent Martín i Soler, segons explica Jesús Iglesias, director artístic de Les Arts. L'obra adaptada al valencià per Enedina Lloris, amb direcció d'escena de Jaume Policarpo, es representarà a Albalat de la Ribera el 22 de juny, la Granja de la Costera el 26, i Manuel el 29.

Pel que fa a les novetats d’enguany, el diputat de Cultura, Xavier Rius, constata que "continua el compromís ferm amb Les Arts per a expandir l'òpera als pobles, ara amb una proposta didàctica que agradarà molt als més menuts i menudes". El diputat ha incidit en tota la projecció d'activitats musicals que duu a terme l'àrea provincial de Cultura pels municipis valencians, siga òpera, música clàssica o músiques del món, a més del tradicional suport de la Diputació a les bandes i a festivals de tota mena.

L’autor

Vicent Martín i Soler va nàixer a la ciutat del Túria l’any 1754. Valencià amb vocació primerenca i universal, es va traslladar a Bolonya a completar la seua formació amb el pare Martini, un dels teòrics de la música més importants del seu temps. Jove, il·lusionat i ple de passió meridional, va començar prompte els viatges que marcarien la seua carrera. A Madrid va compondre la seua primera òpera, Il tutore burlato, estrenada a la Cort. No va tardar en repetir els seus triomfs al teatre del Real Sitio de la Granja amb una versió castellana de la mateixa obra i amb diàlegs, que es va titular La madrileña.

L’èxit a la Cort li va servir de carta de presentació a Nàpols, on, en la cort dels Borbons italians, va cimentar una fama que li va fer posar la vista en la cort imperial de Viena. Hi va arribar l’any 1785 i hi va triomfar de seguida, tant que el mateix Mozart va incloure al seu Don Giovanni una melodia d’Una cosa rara, l’òpera més coneguda de Martín i Soler.

Reclamat pels mecenes més importants, el valencià va recalar a la Rússia de la tsarina Caterina II, la qual, fins i tot, va escriure versos dramàtics per a les seues obres, que es van estrenar als teatres imperials de Sant Petersburg. A Rússia va passar els últims anys de la seua vida, interromputs només per una breu estada a Londres. Però, per a l’art, continua sent el jove animós i viatger, ple de llum i aire fresc de primavera valenciana.

L’obra

El cavaller Don Lelio confessa al seu criat Anselmo el seu amor per Violante, pupil·la del seu amic Fabrizio, qui anhela casar-se amb ella pels seus diners, tot i que ella el menysprea. Don Lelio sol·licita cortejar-la i Fabrizio accedix de mala gana. Violante presumix de no creure en l’amor, fins que es troba amb Pippo, un pastor ric oriünd del seu poble. Els tres homes, cadascú per la seua banda, despleguen una sèrie d’intrigues, gelosia i enganys per a conquistar a la xica. Finalment, surt la flama entre Pippo i Violante, els quals, amb l’ajuda de Menica -la filla del tutor- se les componen per a donar una lliçó als altres dos pretendents. Tots es reunixen al final i canten al triomf de l’amor.

El Palau de la Batlia de la Diputació de València ha acollit este dijous la reunió dels membres del jurat per a resoldre la convocatòria 2022 del premi d'arts visuals Alfons Roig, organitzat per l’àrea de Cultura de la corporació provincial. El premi a la trajectòria artística, amb una dotació de 25.000 euros, ha sigut atorgat de manera unànime a Teresa Lanceta, artista establerta a Alacant, mentre que el guardó al millor projecte a concurs, dotat amb 20.000 euros i la possibilitat d'una exposició, ha recaigut en el projecte ‘20 quilòmetres’, de les artistes Patrícia Gómez i Maria Jesús González.

A proposta de l'Àrea de Cultura, organitzadora del premi, han assistit com a jurat Núria Enguita (directora de l'IVAM), Myriam Rubio (comissària del MACBA), Ángela Molina (crítica d'art), Paula Valero (artista i comissària), Artur Heras (artista) i Ángela García Codoñer (guanyadora del premi Alfons Roig a la trajectòria artística el 2020).

Artur Heras, membre del jurat i promotor del premi en les primeres edicions, ha glossat la figura d'Alfons Roig i el plantejament primigeni de crear el premi en la dècada dels anys huitanta per a estimular l'art valencià. També ha volgut agrair la figura de tots els funcionaris que al llarg dels darrers anys ajudaren a la promoció del premi, en especial la companya de la Diputació Reme Cardona recentment desapareguda.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, que ha presidit l'acte amb els membres del jurat, "ha sigut tot un estímul presenciar l'enriquidor debat amb els jurats, i constatar per veu de professionals i bons coneixedors de l'art, que al País Valencià disposem d'un gran potencial artístic i de figures que s'entreguen esforçadament per fer-lo possible".

Les premiades

Per als membres del jurat l'obra de Teresa Lanceta és un gran actiu de l'art valencià contemporani. Lanceta ha demostrat el compromís del seu art amb la societat al llarg de diverses dècades. Actualment, amb 72 anys, és una artista en plena activitat i efervescència, a més d'estar plenament integrada en el context artístic internacional i europeu. L'obra de Lanceta de vegades s'ha avançat al seu temps sense concessions, i ha fet de la perseverança una virtut.

Tots els membres del jurat han assenyalat el sentit de l'obra de Lanceta com a un treball fortament col·lectiu i participatiu, i assumixen que el premi fa justícia per a esta figura singular.

Les altres premiades, Patricia Gómez i Mª Jesús González, proposen un treball que aprofundix en els plecs de la memòria, amb una solució formal impecable per als membres del jurat. El projecte ‘20 quilòmetres’ tractarà de recuperar l'esperit d'un espai tan simbòlic com l'Hospital PsiquiàtricPare Jofré de Bétera, vinculat històricament a la Diputació.

Les artistes es plantegen la recuperació de les capes superficials de les parets del sanatori amb un sofisticat "arrencament mural" que posteriorment serà dut a exposició. Amb tot, el jurat ha destacat la gran qualitat dels darrers projectes del tàndem Gómez-González, així com la seua vàlua per a presentar-lo i comunicar-lo encertadament.