L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de València, ha presentat la nova guia de la seua exposició permanent. La publicació es mostra com a complement de la nova permanent No és fàcil ser valencià o valenciana inaugurada el 2020, i permet al públic interessat aprofundir en alguns dels continguts que es plantegen com a museu de cultura popular.

Amb esta perspectiva s’ha bastit la publicació, realitzada pel l’equip de conservadores i conservadors del centre i algunes col·laboracions externes. El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en la importància de mantindre viu l’esperit del museu, per això, ha agraït “el gran esforç del personal de L’ETNO en revisar continguts, actualitzar museografies i posar al dia el que passa per ser un dels museus més engrescadors i actius del panorama valencià i europeu”.

La Guia aporta, d’una manera gràfica i de fàcil accés, una mirada més detallada sobre el discurs de la cultura popular valenciana. A més, es presenta com a publicació que informa sobre altres temes importants del centre com ara la seua història, les seues col·leccions, el seu equip de treball, la seua filosofia i l’orientació de la seua activitat com a institució pública.

El contingut s’organitza en diversos eixos, cas de ‘La localització del museu’. En este apartat introductori s'escriu sobre la geografia concreta de València, on s’hi troba el museu i de l'edifici que l'alberga, el Centre Cultural La Beneficència, descrivint-los a partir d'un discurs històric. En l’apartat ‘L’ETNO’, s’introduix el lector en la filosofia de treball del museu, els seus serveis, els seu valors, la seua funció social i la forma en la qual es tracta el patrimoni custodiat: la cultura popular valenciana. 

Els següents apartats de la guia desenvolupen els continguts de cadascuna de les seccions de l’exposició permanent No és fàcil ser valencià o valenciana: la ciutat, on es parla de la tensió entre allò global i allò local; l’Horta i la marjal, on tracta la forma en la qual es veuen les persones que no són d’ací; i secà i muntanya, una part dedicada a la zona muntanyenca valenciana que, encara que menys visible, és importantíssima en termes culturals i territorials.

La guia es pot adquirir en la tenda del museu o consultar-se a la Biblioteca de L’ETNO, i esta escrita en valencià, castellà i anglés.

La Junta de Govern extraordinària d'este dijous ha donat llum verda a les ajudes de la Diputació a les escoles rurals en el present exercici, que ascendixen a 305.000 euros enfront dels 116.000 concedits l'any passat. L'àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació que dirigix Ramiro Rivera multiplica per 2,7 l'import total de les ajudes, incrementa de 28 a 67 les sol·licituds concedides i arriba a 51 municipis i dos mancomunitats, enfront dels 21 ajuntaments i la mancomunitat que van ser subvencionats en l'anterior edició del programa Escola Rural.

La convocatòria 2022-23 va ser presentada en març als responsables locals pel diputat Rivera, que va avançar un pressupost ampliable de 269.000 euros per a cobrir les quatre línies de subvenció existents, des de transport a menjadors escolars, passant per aularis d'educació infantil de 0 a 2 anys i activitats extraescolars en pobles o nuclis de població de menys de 300 habitants.

El responsable provincial de Desenvolupament Rural destaca “la novetat que suposa poder oferir activitats extraescolars en pobles que no tenen col·legis”, una línia de subvenció en la qual s'han concedit 17 sol·licituds enfront de les nou del passat curs, amb un import global de 82.000 euros enfront dels 40.000 destinats en 2021 a municipis que podien arribar als 1.500 habitants.

També duplica els paràmetres la línia d'ajuda a aularis infantils de 0 a 2 anys, malgrat rebre's menys sol·licituds a causa de la cobertura que la Generalitat oferix al tram de 2 a 3 anys que en l'anterior edició subvencionava la Diputació. En xifres, la corporació provincial concedix en 2022 una vintena de sol·licituds amb una dotació de 94.000 euros, enfront de les nou peticions complides i els 45.000 euros de l'anterior exercici.

Transport i menjadors escolars

L'increment més significatiu es dona en les línies de transport i menjadors escolars, on la Diputació quadruplica les ajudes. En el cas concret del transport escolar, els beneficiaris del qual són ajuntaments amb Col·legis Rurals Agrupats (CRA) que donen servei a diversos pobles, o bé consistoris amb alumnat empadronat al seu municipi que es desplaça a un centre escolar assignat en una altra localitat, s'han concedit set sol·licituds per un import global de 63.000 euros, enfront de les quatre concessions i els 16.000 euros de 2021.

La principal novetat és el suport al transport escolar en Educació Secundària, com succeïx en la mancomunitat Tierra del Vino, que comptarà amb ajuda de la Diputació per a acostar alumnat de la comarca a centres educatius de Requena, cas de l'Escola de Viticultura i Enologia de la pròpia corporació provincial.

Pel que fa a les ajudes a menjadors escolars, que poden sol·licitar ajuntaments de menys de 1.500 habitants i mancomunitats, s'han concedit 23 de les 25 sol·licituds presentades, enfront de les sis aprovades el curs passat. La dotació econòmica passa dels 15.000 als 66.000 euros.

El responsable de Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, ha insistit en la importància de “mantindre infraestructures educatives al medi rural, en pobles que les necessiten per a atraure noves famílies o perquè les residents no busquen altres destins”.

El balanç del programa Escola Rural en 2021 reflectix que les subvencions van arribar a 21 municipis de la Serranía, el Rincón de Ademuz, la Vall d'Albaida, el Valle de Ayora-Cofrentes i en menor mesura a altres comarques com la Ribera Alta, la Safor i el Camp de Túria, així com a la mancomunitat Rincón de Ademuz.

Més informació clic ací

BOP 01 de julio de 2022 (vore anunci)

BOP 01 de julio de 2022 (vore anunci)

València torna a posar en marxa una targeta gratuïta de promocions i descomptes perquè els residents s'animen a realitzar activitats turístiques i consumisquen aquelles propostes que, tradicionalment, consumixen les persones que visiten el territori. “València ON” és una targeta virtual, que haurà de descarregar al telèfon mòbil i està disponible tant per a Android com per a IOS.

Jordi Mayor, diputat de Turisme de la Diputació de València, ha manifestat que esta iniciativa “suma esforços en benefici del turisme de proximitat i generarà nous prescriptors del turisme al nostre territori, que seran els propis residents de la província que gaudisquen de les experiències i productes turístics oferits als municipis i a la ciutat, mitjançant la utilització de la targeta València ON”.

Emiliano García, regidor de Turisme de l'Ajuntament de València i president de Visit València, ha destacat que “es tracta d'una targeta amb la qual pretenem, d'una banda, impulsar el consum de proximitat i convertir-nos en suport al comerç i l'oferta turística local; d’altra, que els residents puguen descobrir tot el que oferix, no només la ciutat sinó també, la província. Descobrir allò que oferixen els nostres barris, les seues tradicions, els seus establiments més emblemàtics… suposa sens dubte una oportunitat per a posar en valor la nostra identitat i sentir-nos orgullosos d'allò que som i tenim”.

S'han adherit a la “Targeta València ON” un total de 165 establiments, 98 de la ciutat de València i 67 en municipis com Ademuz, Benagéber, Bocairent, Carcaixent, Chelva, Cofrentes, Cullera, Gandia, Montroi, Requena, Utiel o Sueca. En total, establiments de 30 municipis.

Entre les propostes que podem trobar destaquen activitats nàutiques, com baptismes de busseig o experiències nàutiques amb velers i motos d'aigua, visites guiades per barris, pobles i cellers, visites a museus, activitats de turisme actiu com rafting, allotjaments, compres de productes tradicionals com per exemple ventalls, artesania o producte gastronòmic, entrades de teatres, lloguer de bicicletes, experiències gastronòmiques o spas, entre altres.

La targeta es llança durant la temporada d'estiu, es mantindrà activa durant els mesos de 2022, i compta amb noves funcionalitats com la proposta d'ofertes més pròximes a la ubicació de l'usuari a través de geolocalització.

Més informació: https://www.tarjetavalenciaon.com/es

La segona edició de 2022 del programa Emprendeaventura ha arribat a la seua fi amb una sessió de networking entre els projectes participants celebrada a les instal·lacions de CEEI València.

Es tracta d'una iniciativa finançada per la Diputació de València dins la seua política de suport al territori rural i de lluita contra la despoblació, i desenvolupada per CEEI (Centre Europeu d'Empreses i Innovació) de València. El programa ha comptat amb la col·laboració dels Grups d'Acció Local (GAL) Túria-Calderona, Rurable, Som Rurals, Caroig-Xúquer i Gandia-Albufera.

En esta edició, les persones emprenedores responsables de 14 idees de negoci han realitzat el programa entre maig i juny, sent alguns dels municipis dels projectes participants els d'Ayora, Dosaguas, Gátova, la Pobla Llarga, Titaguas o Venta del Moro.

El programa Emprendeaventura Rural oferix la possibilitat de formar a responsables de projectes que, per la seua fase de maduresa, no tindrien cabuda en acceleradores i incubadores. D'esta manera, es dona un servei d'assessorament perquè establisquen les bases empresarials de la seua idea i puguen desenvolupar-la.

La segona edició ha finalitzat amb una sessió de networking que ha servit per compartir experiències entre els participants i resoldre els dubtes en relació al llançament i consolidació dels seus projectes. La sessió ha permés que des de l'àrea de Desenvolupament Rural de la Diputació de València es coneguen de primera mà els projectes que s'estan plantejant per als municipis de l'interior de la província.

En dit sentit, el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, ha destacat que “l'emprenedoria rural és de gran importància per a la dinamització socioeconòmica dels municipis, contribuint a fixar i atraure població al territori”.

Les activitats dels projectes que han participat en esta convocatòria són molt diverses, destacant idees de negoci lligades a la producció agroalimentària orientada al segment gurmet (oli d'oliva verge extra i d'ametles torrades de varietats tradicionals), el sector del turisme rural, l'artesania o el màrqueting digital de proximitat per a empreses i institucions de xicotets municipis.

Després del bon acolliment de les edicions anteriors de Emprendeaventura Rural, hui mateix acaba d'obrir-se la inscripció per al III Emprendeaventura, a través dels portals web de la Diputació de València i CEEI València. El termini per a inscriure's acaba el pròxim 3 d'octubre.

La Diputació, a més del programa Emprendeaventura Rural, oferix, a través del CEEI València, un servei de Mentoring Rural per a acompanyar tècnicament, mitjançant assessorament especialitzat, a persones emprenedores i empreses de recent creació en municipis xicotets.

El Centre Cultural La Beneficència ha acollit la presentació de la biografia del valencià José Estivalis, més conegut amb el pseudònim d'Armand Guerra, obra del professor Francesc J. Hernàndez. L’acte ha comptat amb la presència de l’investigador Rafa Maestre i del diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha fet una aproximació al caràcter divulgatiu del llibre, que pertany a la col·lecció Bocins que promou l’àrea de Cultura de la Diputació.

Armand Guerra és un d’aquells personatges amagats al rebost de la història valenciana que mereixien una aproximació biogràfica. Tant l’autor Francesc J. Hernàndez, com l’investigador Rafa Maestre, han volgut glossar el personatge per a descobrir un autor pràcticament desconegut.

Nascut a Llíria el 1886, Armand Guerra, inicialment conegut com José Estivalis, va ser un gran emprenedor i multifacètic personatge, fortament implicat en les reivindicacions de la societat valenciana de les primeries del segle XX.

Armand Guerra destaca, entre altres coses, per dues significatives fites vinculades a la història del cinema. Guerra va dirigir i produir a París, el 1913, Les misèries de l’agulla, considerada pels experts com la primera pel·lícula feminista del cinema. Així, utilitzant encara els habituals recursos del teatre, aconseguix desplegar elements tècnics molt innovadors per a l’època, i sobretot, situar la figura femenina com a protagonista en les denúncies contra les misèries de la societat urbana.

L’altra fita ineludible va ser la projecció de la primera pel·lícula sonora a España. L'esdeveniment tingué lloc a la ciutat de València, al desaparegut Teatro Lírico, en 1926, amb l’ajuda d’uns tècnics que van vindre expressament des de Dinamarca.

Tipògraf, actor, escenògraf, escriptor i director d’escena, entre moltes altres facetes, Armand Guerra va ser, a més, un incansable defensor de les lluites socials de les classes treballadores.

L'esperit indomable d’Estivalis li va permetre establir ponts amb els cercles llibertaris d’arreu d’Europa i viatjar per nombroses ciutats. Va ser també un dels primers corresponsals de guerra, arribant a cobrir la guerra de trinxeres en la rodalia de Madrid el 1936. Després, s’exilià a França, on va morir el 1939.

L’autor del llibre, Francesc J. Hernández, ha ressaltat que Armand Guerra reunix tots els ingredients per a bastir una biografia molt més documentada, la qual hauria de reclamar l’atenció dels estudiosos del cinema. En eixe sentit, ha conclòs que el valencià va ser pioner en establir les pautes per a fer del cinema un llenguatge universal i per promocionar el seu ideari social d’una manera molt directa.

El BOP núm. 126, de 4 de juliol, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a entitats locals per a Museus i Col·leccions Etnogràfiques 2022.

El termini de justificació finalitzarà el dia 7 de novembre de 2022.

El BOP núm. 126, de 4 de juliol, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a entitats locals per a Museus i Col·leccions Etnogràfiques 2022.

El termini de justificació finalitzarà el dia 7 de novembre de 2022.

L’Observatori En Ruta és un servei d’educació ambiental impulsat per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i la Fundació València Clima i Energia de l’Ajuntament de València, i des de la seua posada en marxa el passat 26 de gener i fins al mes de maig, ha fet 156 activitats a 32 municipis.

“L’Observatori En Ruta es va presentar al CEIP El Campés de la Pobla de Vallbona i des d’aleshores està realitzant activitats sobre canvi climàtic, estalvi energètic, reducció de residus i reutilització, i consum responsable. De moment hem arribat a 10 comarques, atenent un total de 3281 persones en formats molt diversos: al carrer, en escoles i instituts, en fires o en centres cívics”, ha destacat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó. Estes activitats s’actualitzen constantment i s’adapten a les realitats socioambientals i educatives de cada sol·licitud.

Per la seua part, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València, Alejandro Ramón, ha mostrat la seua satisfacció pel fet que “un equipament d’educació ambiental punter a tot l’Estat, com l’Observatori del Canvi Climàtic, puga arribar ara a tota la província de València, gràcies a la col·laboració amb la Diputació de València”. L’Observatori del Canvi Climàtic es posà en marxa en 2012, pel que “després de deu anys de funcionament, és el moment de transmetre i compartir tot l’aprenentatge acumulat sobre com comunicar l’emergència climàtica”. Així mateix, ha subratllat que “l’educació ambiental és un pilar fonamental per a la transició ecològica, cosa que a València tenim molt present amb les Mission i el repte de ser una ciutat climàticament neutra al 2030, un objectiu que només es podrà aconseguir amb una ciutadania conscienciada i informada”. 

A banda de visitar centres educatius, l’Observatori ha participat en fires, trobades i mercats mitjançant la instal·lació d’un estand acompanyat d’elements expositius per tal d’informar sobre conceptes bàsics del canvi climàtic i sensibilitzar sobre la importància de les accions tant col·lectives com individuals per a la seua mitigació.

De fet, durant els darrers mesos ha estat a la Mostra Tasta la Font 3.0 de la Font de la Figuera, la VIII Fira del Comerç i Gastronòmica de Benigànim, la I Biofira de Tavernes de la Valldigna, la VI Marxa d’Escoles per l’Horta a Meliana o la Fira Dinàmica d’Albalat dels Sorells, entre d’altres.

Educació ambiental també a l’estiu

El servei itinerant ofereix una àmplia oferta educativa. Alguns d’aquests tallers són “La ruleta dels aliments”, “Les teues decisions compten” o “Els vampirs de l’energia”, així com les exposicions “Adaptació, l’altra lluita contra el canvi climàtic” i “Emergència climàtica: fets i dades”, que es cedeixen temporalment.

A més, s’ha tematitzat el cotxe que s’utilitza per als desplaçaments,capaç d’arribar en mode elèctric a gran part de les comarques; s’ha dissenyat una maleta pedagògica que inclou materials i recursos didàctics com experiments per conéixer la dinàmica del canvi climàtic i les accions d’adaptació i de mitigació; com també un formulari de compromisos que servirà per a generar una escultura col·laborativa de compromisos front al canvi climàtic.

Com explica Maria Josep Amigó, “l’educació ambiental ens ajuda a replantejar-nos la manera en què vivim en l’actualitat. Ha de ser constant i adreçar-se a totes les edats, especialment als adults: una associació veïnal, un club esportiu, una comissió fallera, jubilats i pensionistes… Per això, en una crisi climàtica i en un planeta amb recursos finits, la necessitem més que mai”.

Amb l’arribada de la calor, l’Observatori s’adapta a escoles d’estiu, campaments urbans, fires o trobades, ja que la lluita contra el canvi climàtic no entén de vacances. Per tant, aquells ajuntaments, entitats o associacions que desitgen incorporar aquests recursos educatius gratuïts a la seua programació estiuenca, poden sol·licitar la visita de l’Observatori a través de l’adreça electrònica oer@climaienergia.como als telèfons 677 629 888 / 678 955 419.