La Diputació de València ha invertit 3.028.000 euros en exhumacions i anàlisis genètiques de víctimes de la Guerra Civil, des que en 2016 la primera delegació de Memòria Històrica de la institució iniciara les accions de reparació i reconeixement dels represaliats, tant del règim franquista com del bàndol republicà. L'aposta per la memòria democràtica s'ha traduït estos anys en 35 projectes desenvolupats en 11 municipis, amb 1.160 víctimes exhumades i més d'un centenar identificades després de l'anàlisi antropològica i les proves d'ADN.

La major part d'estes exhumacions corresponen a sol·licituds realitzades per associacions de familiars de les víctimes i es localitzen al cementeri de Paterna, conegut popularment com el Paredón de España per ser escenari de l'afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels propis ajuntaments, que cada vegada més es presenten com a promotors en la cerca de persones desaparegudes durant i en els anys posteriors al conflicte bèl·lic.

En xifres, la delegació de Memòria Històrica que dirigix actualment Ramiro Rivera ha cobert les despeses de 21 projectes en fosses comunes del cementeri de Paterna, amb 700 víctimes exhumades, de les quals 145 han estat ja identificades després de la corresponent anàlisi genètica. De totes elles, la 114, coneguda popularment com a ‘fossa de la cultura’ per trobar-se entre els represaliats personalitats del món de l'art, ha estat la que més nombre d'exhumacions ha registrat, 176, pendents totes elles d'identificació genètica.

A més, les empreses ArqueoAntro i Paleolab han realitzat excavacions als cementeris d'Ontinyent, Castelló, Alfarp i Gandia, a les que caldria afegir els treballs realitzats per l'equip de Cristina Albir en una cuneta de la CV-345 entre Higueruelas y el Cerro de la Nevera, finançats per l'àrea provincial de Carreteres en produir-se la troballa durant l'ampliació d'esta carretera de La Serranía, al terme municipal d'Andilla.

A Ontinyent van ser recuperades les restes de 13 persones, amb tres identificacions, mentre que a Castelló es van exhumar tres cossos, amb una víctima identificada. A Gandia i Alfarp no es va poder donar amb les víctimes malgrat les previsions de trobar més de 60 represaliats al cementeri de la capital de la Safor i en altres dos al municipi de la Ribera Alta, mentre que en la carretera d'Andilla es van comptabilitzar 14 exhumacions.

Convenis 2022-23

El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, destaca “la necessària col·laboració entre municipis, diputacions i altres entitats locals i col·lectius familiars en les accions de reparació i reconeixement de les víctimes”, i assegura que la corporació valenciana continuarà destinant fons per a este procés d'exhumació i identificació que té com a fi la dignificació de les víctimes i els seus familiars.

Rivera avança els convenis signats per a enguany i el pròxim, amb projectes a les fosses 69, 101 i 139 del cementeri de Paterna, en les quals s'espera trobar les restes de 37 represaliats; i altres exhumacions previstes a Utiel, Venta del Moro, Enguera, Llíria, Villar del Arzobispo i Albaida, esta última promoguda pel Memorial Democràtic de la Vall d'Albaida amb una inversió prevista per part de la Diputació de quasi 100.000 euros i la previsió de localitzar 22 víctimes del conflicte armat.

El projecte més recent, amb una subvenció de 77.500 euros, és el de la fossa 6 de Llíria, on s'espera trobar les restes de 12 persones represaliades. El passat cap de setmana, el diputat de Memòria Històrica i el coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, van visitar la capital del Camp de Túria per a acompanyar als familiars de les víctimes de la fossa 6 de Llíria, on s'han recuperat ja les restes de sis de les víctimes.

En referència a la gestió de la memòria democràtica, el diputat Rivera explica els canvis que s'han produït en el trànsit de les subvencions de concurrència competitiva a les directes mitjançant convenis amb les associacions i ajuntaments sol·licitants, que permeten que un projecte ja iniciat “no es quede sense finançament a l'any següent”. Respecte de les subvencions directes, el responsable de Memòria Històrica posa en valor el paper de la Diputació com a interlocutora amb les famílies i els consistoris, però també amb els laboratoris d'identificació genètica i la resta dels professionals que intervenen en el procés.

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València publicarà els propers dies les subvencions per a la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals, incloses en la segona fase de l’estratègia Reacciona 2022. Esta convocatòria regula la concessió d’ajudes perquè les entitats locals mitiguen i s’adapten al canvi climàtic.

Segons explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, “en 2019 estes ajudes tenienun pressupost de dos milions d’euros, en 2020 el duplicàrem fins als quatre milions i les integràrem en la convocatòria Reacciona amb altres subvencions perquè tingueren més visibilitat. Enguany, ja comptem amb un pressupost de huit milions d’euros”.

D’una banda, a les ajudes de gestió forestal poden optar els municipis de menys de 20.000 habitants i amb més de 25 hectàrees de Muntanya d’Utilitat Pública (MUP) de titularitat municipal. Algunes de les actuacionsque les entitats poden sol·licitar són la reforestació amb espècies arbustives i arbòries mediterrànies, la retirada i l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, el manteniment de repoblacions forestals, la plantació per a l’aprofitament de productes forestals o agroforestals i la redacció de plans tècnics d’ús del medi natural o de Plans Locals de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF).

Prevenció d’incendis

A les ajudes deprevenció d’incendis poden optar els municipis que tinguen el PLPIF aprovat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica abans de la data de publicació de la convocatòria.Maria Josep Amigó remarca que “el treball en equip junt amb la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals dona els seus fruits: en 2020 només hi havien 32 municipis amb el Pla aprovat, en 2021 passàrem a 118 i enguany superarem els 200”.

En este sentit,els treballs i les inversions en matèria de prevenció d’incendis forestals que poden sol·licitar les entitats locals són la reparacióde camins i pistes forestals, el manteniment de línies de defensa contra incendis forestals (tallafocs, faixes auxiliars, interfície urbana-forestal...), l’impuls de la ramaderia extensiva i la compra de ferramentes, maquinària o de fins i totde calderes per a la calefacció d’edificis públics que empren com a combustible sòlid el material procedent de la gestió forestal i/o la prevenció d’incendis forestals.

Amigó afirma que “junt amb les mesures de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, cal polítiques transversals de gestió del territori de la mà de les persones que hi viuen allí. Cal canviar la percepció del bosc”.

La també presidenta del Consorci de Bombers de la Diputació de València destaca que“totes estes ajudes es complementen amb el treball que diàriament fa el Consorci, que actualment consta de més de 700 bombers i on recentment s’han incorporat 380 brigadistes forestals. La Diputació és l’única en tot l’Estat que ha integrat les brigades forestals al Consorci de Bombers, fent una aposta clara i decidida per sumar, de forma coordinada, prevenció i extinció d’incendis”.

La sala Joan Francesc Mira de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, acull la mostra “Mudances”, un projecte que tracta la narració i divulgació de les experiències de les persones migrades, impulsatpel Centre de Formació de Persones Adultes Vicent Ventura en col·laboració amb la facilitadora del procés, Lidia Jaramillo.

En paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “es tracta d’una reflexió al voltant de la societat valenciana basada en la mirada i experiències de les persones nouvingudes”.

El projecte utilitza la tècnica del Photovoice, en la qual la fotografia s’utilitza com ferramenta perquè les persones manifesten les seues inquietuds i reclamacions, en combinació amb entrevistes de vida i tallers; amb l’objectiu de donar veu a l’alumnat immigrant i també al nadiu, que estava estudiant en este centre per obtindre el grau de secundària.

Origen, travessia i arribada

“Mudances” gira al volant dels tres moments bàsics de l’experiència de les persones migrades: l’origen, la travessia i l’arribada; i pretén provocar la reflexió comuna entre elles i les persones d’ací.

El migrants ens parlen del seu origen, de les seues raons per migrar, moltes vegades esdevingudes per conflictes de diferents tipus, la qual cosa provoca un major coneixement per part dels nadius.

La travessia es presenta com un moment que no sols servix per reflexionar sobre com s’ha produït la migració sinó com un moment de trànsit vital que abasta les transformacions i canvis personals dels participants.

Per últim l’arribada, moment en el qual estes persones manifestes els seus somnis, i les seues aspiracions, moltes vegades difuses i difícils d’explicitar.

Reflexió sobre la pluralitat de la societat

En les sessions s’aporten objectes relacionats amb cadascun del moments tractats, es realitzen entrevistes a estes persones i es prenen fotografies, que acabaran en esta exposició. Els tallers pemeten establir el marc d’actuació per a les entrevistes, i les reflexions prèvies a l’elecció d’un objecte representatiu de la migració. La fotografia ha estat un element facilitador de l’expressió dels alumnes i les entrevistes han sigut el complement narratiu en tota l’experiència. Tot el material generat s’ha difós per les xarxes socials (instagram i youtube). 

Mitjançant este projecte, L’ETNO pretén continuar amb la seua tasca de difusió i reflexió al voltant de la pluralitat de la societat valenciana, i molt en particular de la situació i l’experiència de les persones migrades que viuen amb nosaltres. Alhora, el projecte permet enfortir la línia de treball de col·laboració amb institucions com el centre de formació Vicent Ventura que, fins fa poc, estava localitzat al mateix barri que el museu.

Més info: https://letno.dival.es/ca/exposicion/exposicio-temporal/mudances

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha comunicat a la Diputació de València la desestimació de la denúncia presentada davant el jutjat Nº 6 contenciós administratiu de València per part de l’entitat Lo Rat Penat, en la qual reclamava una subvenció de 112.500 euros denegada per part de la corporació provincial

En la convocatòria de subvencions de 2016, l’entitat Lo Rat Penat fou inicialment beneficiada amb una quantia de 112.000 euros. En la comprovació dels requisits exigits per poder rebre la subvenció es va poder verificar l’incompliment de Lo Rat Penat d’un dels aspectes, l’ús de la normativa lingüística establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tal com regula l’Estatut d’Autonomia.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, dictà una resolució, deixant sense efecte la subvenció atorgada inicialment a l’entitat secessionista, qui presentà la denúncia davant el Jutjat Nº 6 contenciós administratiu de València, el qual desestimà totes les seues argumentacions i ratificà la resolució i argumentacions de la Diputació.

La Diputació mostra la seua satisfacció per la demostració, amb estes sentències, de l’escrupolós compliment de la legalitat i els seus procediments que es volia qüestionar per part de Lo Rat Penat.

La diputada de Diversitat de la Diputació de València, Dolors Gimeno, s'ha reunit amb els responsables de la Asociación valenciana contra el acoso escolar (Avalcae), per aprofundir en el projecte "Convivència escolar en la igualtat. Identificació i intervenció en col·lectius vulnerables" desenvolupat en l'àmbit escolar i que està subvencionat amb 7.250 euros per la Diputació.

El projecte té com a objectiu principal lluitar contra l'assetjament, el bullying i cyberbullying en l'alumnat per motius d'orientació sexual, ètnics o cap a persones afectades per malalties, a través de diverses activitats com són xarrades celebrades en centres escolars amb la col·laboració dels ajuntaments i de les AMPES; programes de voluntariat; i edició de materials de sensibilització i informació.

En este sentit, la diputada Dolors Gimeno, ha remarcat “la importància de les intervencions en l'àmbit escolar per detectar conductes d'assajament entre l'alumnat per ajudar les víctimes a superar aquestes situacions, a més d'incentivar l'educació de la igualtat en la diversitat”.

Amb vint-i-dos anys de trajectòria, Avalcae ha gestionat més de 3.600 expedients d'assetjaments amb un resultat d'un 91% d'efectivitat. En el present curs escolar, l'associació ha realitzat vora 600 xarrades en centres escolars, amb una programació que inclou, a partir de setembre, jornades de sensibilització als centres de Puçol, Moixent, Picassent i la Canyada, segons han informat la diputada els representants de l'entitat.

L'ajuda a Avalcae s'emmarca dins l'acord de coordinació interinstitucional entre la Diputació i la Generalitat Valenciana per ajudar associacions en matèria de diversitat, objectius que es desenvolupen dins del pla de subvencions de la delegació de Diversitat de la Diputació de València.

Destinades a municipis i entitats locals menors de la província per al foment de la participació ciutadana, la transparència i el bon govern.

BOP dilluns 25 de juliol de 2022 (vore anunci)

Més Informació ací: /servicio-transparencia/content/subvencions-2022

L'exposició Art rupestre en la terra d’Arnhem, Austràlia, convida als visitants del Museu de Prehistòria de València (Mupreva) a descobrir una de les tradicions rupestres pintades més longeves i contínues de la història de la humanitat. A través dels seus cinc àmbits descobrirem la riquesa i complexitat d'esta tradició artística i la seua relació amb el paisatge, la societat i la cultura aborigen.

L'exposició, presentada este dimecres pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i la directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro, està comissariada per Inés Domingo, investigadora d’ICREA i de la Universitat de Barcelona, especialista en art rupestre prehistòric i etnoarqueologia, i per l'arqueòloga i antropòloga Sally K. May de la University of Adelaide, especialista en art de les poblacions aborígens del nord d'Austràlia.

La mostra presenta els diferents estils i temes de l'art rupestre de la Terra d’Arnhem a través d'escenografies projectades per l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete i construïdes al taller artesà de Vicent Vendrell. El resultat és una singular simbiosi entre l'art aborigen i el saber fer artesà valencià, dos tradicions en les quals el binomi mestre/aprenent és fonamental en el procés d'aprenentatge.

Els aborígens

Els aborígens definixen l'art com una porta d'entrada a la cultura, utilitzada durant milers d'anys per a transmetre les seues tradicions i creences de generació en generació. L'art rupestre és un relat visual del temps de la creació, encara que també inclou imatges quotidianes. Tant l'art com les creences i les pràctiques socioculturals vinculades a ell (cerimònies, danses, relats i cançons) es funden sota el concepte de Djang, paraula local que es traduïx vagament en anglès com Dreaming (Temps dels Somnis). El Djang fa referència a les creences, valors i sistemes de coneixement que articulen la vida social d'estos grups, i que unixen passat i present. Durant el passat ancestral, els Éssers de la Creació, coneguts com Nayuhyunggi, van recórrer el territori modelant el paisatge i creant vida al seu pas.

També van crear a la població, així com les seues llengües, lleis i pràctiques socioculturals i religioses. En finalitzar la creació estos éssers no van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar amb el paisatge sota la forma de roques, rius, arbres o fins i tot pintures rupestres.

Àmbits de l’exposició

El primer àmbit ens trasllada a la primera colonització d'Austràlia i l'origen de l'art rupestre. L'arqueologia indica que l'ocupació d'Austràlia es va produir entre fa 65.000 i 50.000 anys. L'art rupestre figuratiu de la Terra d’Arnhern va començar fa almenys 28.000 anys. La seua evolució temporal il·lustra successius canvis culturals i mediambientals. En els últims 400 anys, als estils tradicionals es van sumar imatges de contacte que registren trobades amb diverses poblacions foranes (navegants indonesis, exploradors europeus, colons britànics i missioners). Hui, els abrics rupestres són com una enciclopèdia il·lustrada de la història i la mitologia aborigen.

El segon àmbit ens trasllada als paisatges del Temps dels Somnis. La Terra d’Arnhem i el Parc Nacional Kakadú són un territori de clima monsònic que constituïx una àrea de refugi molt important per a la flora i fauna de la regió i una font de recursos per als humans. Estos paisatges alberguen, a més, una singular pinacoteca a l'aire lliure, amb obres mestres de múltiples generacions d'artistes que evoquen la creació, el Djang, la cultura i les tradicions ancestrals.

El tercer àmbit desgrana el procés de producció artística. Per als aborígens, la creació artística entranya una mica més que una sèrie de tècniques, matèries primeres i eines. El propi procés de creació és un acte de connexió amb la cultura. Mentre pinten, els artistes connecten amb la seua terra natal i els seus ancestres a través dels temes representats, dels llocs triats per a pintar, i fins i tot dels materials que utilitzen. Tots ells guarden un estret vincle amb el Djang.

Un quart àmbit enllaça Etnoarqueología i art rupestre. La informació etnogràfica és clau per a comprendre el significat de l'art aborigen i la varietat de contextos en els quals s'utilitza esta forma de comunicació visual. Esta informació també confirma la dificultat d'interpretar l'art d'altres cultures sense l'ajuda dels seus autors o de registres escrits. La invasió europea d'Austràlia va tindre un fort impacte en les formes de vida tradicionals. Però la declaració de la Terra d’Arnhem com a reserva aborigen en 1932 va permetre una certa continuïtat cultural.

L'últim àmbit ens acosta a l'art aborigen al segle XXI. Les manifestacions artístiques que es produïxen hui en la Terra d’Arnhem sobre diversos suports continuen estretament relacionades amb les tradicions rupestres anteriors i amb el Djang, el sistema de creences culturals d'estes poblacions. Hui dia, artistes i artesans continuen mantenint protocols estrictes que establixen el que cada artista pot pintar i un sistema tradicional d'aprenentatge que guia l'artista en formació a través de les narracions culturals que ha de conéixer per a poder expandir el seu repertori artístic. Fins i tot quan produïxen art per a vendre’l al públic, els artistes estan reafirmant les seues ancestrals connexions.

Ampliar el termini d'execució i de justificació de la convocatòria fins al 31 de març de 2023 i el 27 d'abril de 2023, respectivament.

Anunci publicat en BOP dilluns 17 d'Octubre de 2022 (vore anunci)

Anunci publicat en BOP dimecres 27 de juliol de 2022 (vore anunci)

Dissabte, 30 de juliol, se celebrarà a Ontinyent l'acte central de les trobades D'Arrel que organitza el Servei de Cultura de la Diputació de València, en la que serà una gran exhibició de músiques, balls, folklore i festes valencianes. La trobada arrancarà, amb tres cercaviles, des de les places de la Concepció, Sant Doménec i Major, per acabar en la plaça de la Coronació amb una selecció d'actuacions de totes les entitats participants en la trobada.

Sobre les trobades D'Arrel, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha volgut destacar que enguany han tingut una "programació molt ambiciosa, amb un acte principal que es durà a terme a Ontinyent, i amb un ventall amplíssim d'entitats participants i d'expressions culturals de les nostres comarques. A més, hem volgut que este acte se sume a les celebracions del 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia".

El coordinador artístic de la cercavila, Alejandro Blai, explica que "la peculiaritat d'este esdeveniment és la fusió entre la mostra estàtica i la mateixa desfilada, i pretén combinar i fusionar diferents aspectes de música, dansa i rituals de les nostres comarques". D'una banda, i a manera de desfilada es realitzarà un itinerari, mentre que en diferents llocs se celebraran actuacions estàtiques que consistiran en una mostra de les nostres costums, música, rituals i tradicions. En finalitzar les actuacions aniran incorporant-se les entitats a la desfilada, segons l'itinerari programat, per a concloure tots en la plaça de la Coronació.

Allí actuaran des de grups de trompetes naturals, grups de dansa, danses rituals, grups de música antiga i menestrils, colles de tabal i dolçaina, gegants, cabuts, moros, cristians i societats musicals. Entre el ventall d'entitats participants tenim manifestacions de música antiga com el Trio Duna, Vent Mediterrani, Sacsons i els Menestrils d'Ontinyent. També les actuacions de La Regalada, Septet la Xafigà, Els grups de danses d'Ontinyent, els Tornejants d'Algemesí, la Muixeranga de Xàtiva, Cantares Viejos i Gegants i cabuts d'Ontinyent. Tampoc no faltaran diverses colles de dolçainers, entre d'altres, Tabalaina, El Raval, El Regall o el grup de la mateixa Federació Valenciana de Dolçainers i tabaleters i una selecció de músics de les diferents bandes de música d'Ontinyent.

A més, dissabte 30 de matí se celebrarà en la plaça de la Concepció una fira artesana de Moros i Cristians, i en la cercavila de la vesprada participaran dos esquadres, una mora i una cristiana, amb els estendards. Finalment, se celebrarà un concert de Blaumut a l'aparcament de la Sala Gomis, una formació musical que combina amb èxit el folk-pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

Totes estes actuacions, segons ha manifestat el diputat de Cultura, Xavier Rius, "tenen com a principal objectiu donar a conéixer a la societat la nostra riquesa cultural musical i patrimonial". A més, les trobades d'Arrel, com ha manifestat Rius, "tenen la voluntat fer poble i fer comarca, d'omplir els carrers i places de les nostres tradicions festives, i fer-ho amb la nostra música i balls com a protagonistes principals".

Per poder dur a terme l’activitat, l'Àrea de Cultura de la Diputació de València s'ha organitzat en col·laboració amb l'Ajuntament d'Ontinyent.

L'acte comptarà amb la presència d'alcaldies, autoritats comarcals, autonòmiques i de l'àmbit cultural com Abel Guarinos, director de l'Institut Valencià de Cultura, i José Ramon Peinado, president de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana i, en tant que acte que se suma a les celebracions del 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia, amb la presència de Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

El MuVIM, ferm en la seua aposta per l'art urbà, obri les seues portes a un nou projecte al seu Mur, situat al vestíbul del museu. Amb l’obra Bebe del sol, bebe de la sombra, l'artista urbà Disneylexya ocupa ara l'espai que el centre dedica a l'art urbà contemporani, “una mostra més de la implicació i suport que el MuVIM oferix a l'expressió artística de l'art urbà d'alt nivell”, destaca la diputada Glòria Tello.

L'artista xilé és una de les figures de l'art urbà de València i són moltes les obres que trobem en les parets de la ciutat i és que ben prompte, va entendre que els murs podien convertir-se en els llenços perfectes per a les seues obres de format més gran i va començar a treballar-hi compartint les seues composicions amb altres artistes com La Nena Wapa o David de Limón. Combina diverses tècniques en els seus murals usant pinzells i esprai, la qual cosa li permet aconseguir un gran detallisme en les seues obres.

Conegut per representar la idea de mutació gràfica basada en la reinterpretació i mescla de mites de l'antiguitat amb la pròpia simbologia, l’experimentació li ha donat com a resultat una amalgama composta per la iconografia de bestiaris medievals europeus, tractats d’alquímia i l'estètica nativa llatinoamericana. Tot això emmarcat en estructures gràfiques que guarden una certa semblança amb les composicions i el llenguatge utilitzat en el muralisme popular xilé dels anys 70.

En la composició creada per al MuVIM, Disneylexya juga amb les contradiccions dels elements en un mural en qué l'hivern i l'estiu rendixen tribut a un nounat alletat per una anciana. Tot això amb una intensa paleta cromàtica amb la qual integrar universos fantàstics i bèsties fantasmagòriques que ens acosten a l'imaginari de l'art prehispànic i indígena a través d'un brindis de sol i ombres.

Disneylexya

Llicenciat en pedagogia de les arts, este artista urbà, dissenyador, escultor i il·lustrador de procedència xilena (Santiago de Chile, 1979) ha portat els últims anys un aire fresc als carrers de València.

El seu propòsit en el muralisme de carrer consistix en gaudir de la llibertat de l'espai públic, intentar fer una cosa diferent i aprofitar l'oportunitat d'arribar a més gent.

La particular psicodèlia de la seua obra té una forta influència de les pròpies arrels sud-americanes. L'art indígena, les il·lustracions de tractats d’alquímia medievals i renaixentistes, i el muralisme xilé dels anys 70.