El Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) ha celebrat este dimecres la seua assemblea general al Saló de Plens de la Diputació. Un dels aspectes més rellevants que s'hi han abordat ha sigut la proposta de reorganització de les brigades forestals del Consorci, fent possible una distribució territorial que s'adeqüe als objectius i competències del CPBV. La reordenació arriba després que este 2022, el Consorci assumira la integració de les brigades i dels 381 treballadors de brigades subrogats, per la qual cosa ha impulsat una reestructuració més ajustada al nombre de treballadors i treballadores i a prioritats com ara l'efectivitat i la reubicació en les àrees més sensibles del territori valencià.

Pel que fa al nombre de brigades, la proposta inclou un número total de 38, de dos torns cada una, a més de les brigades de segona activitat. Les 38 s'integrarien en les cinc zones forestals en les quals ja opera actualment el CPBV, duent a terme una distribució estratègica en aquells punts que hi presenten un major nombre de zones d'interfície (cal recordar que esta és la funció principal, ja que la prevenció forestal és competència de les brigades forestals que depenen de la Generalitat Valenciana) i d'alta recurrència d'incendis forestals, millorant així el temps de resposta a este tipus d'emergències.

A llarg termini, les brigades es reordenaran en 18 bases, completant una xarxa dissenyada per tècnics del Consorci i que es completa amb bombers professionals, bombers voluntaris i bombers forestals de la Generalitat Valenciana, que permetrà donar la millor resposta enfront de l'emergència forestal a tota la ciutadania.

Interfícies urbano-forestals

Amb esta distribució la major part de brigades (23, el 60% d’elles) se situaran en zones molt pròximes a interfícies urbano-forestals, així com zones d'alta i molt alta recurrència d'incendis forestals. La resta de les brigades (15, el 40%) mantenen una distribució adequada en la resta del territori per a poder atendre de manera efectiva a totes les emergències que es puguen produir.

Esta reestructuració ve acompanyada d'un pla d'inversions. Així, el Consorci té prevista la construcció de 18 bases operatives de brigades, dins de les cinc zones forestals del CPBV, havent-hi dos parcs principals per zona i entre un i dos parcs auxiliars per zona forestal. A més, este pla d'inversions contempla l'adquisició de 10 autobombes forestals que es distribuiran entre els parcs principals. D'altra banda, per ajustar-se a estos projectes, serà necessari proveir entre 20 i 40 places d'empleat públic per als conductors d'autobomba forestal en la RPT del CPBV.

Una vegada exposat tot el programa de reestructuració de les brigades per part del Gerent del Consorci Josep Ballester, cap representant dels grups polítics que integren l'assemblea ha realitzat cap intervenció ni pregunta al respecte.

No ha sigut l'únic tema abordat en l'assemblea de hui. A banda d'estos avanços, un altre dels aspectes que s'ha tractat a l'assemblea general ha sigut l'aprovació de la modificació de llocs de treball i plantilla del Consorci per a aplicar les conclusions de l'estudi i dimensionament de la plantilla i RLT elaborat per part de la Universitat de València, que feia presents determinades necessitats.

S'hi ha aprovat avançar en el full de ruta establert pel Consorci per als pròxims cinc anys, concretament continuant amb l'execució de les fases 0 i 1 de l'estudi, després de la revisió pertinent per part del servei d'operacions del Consorci, que ha conclòs que mantenint les necessitats globals que l'estudi llança, s'hi han d'efectuar modificacions de la distribució per categories i parcs per a implementar el nivell d'operativitat.

Per tot això, vistes les necessitats, s'ha aprovat per a 2022 escometre part de les mancances de l'estudi de redimensionament de plantilla de les Fases 0 i 1, així com la fase 2, efectuant els canvis adients, que suposen la creació de places de la forma següent: 24 bombers, sis caporals, tres sergents, tres oficials, i una persona d'administració, en total, 37 noves places.

I més novetats, ja que també a l'assemblea celebrada hui s'ha acceptat la cessió, a través d'una mutació demanial subjectiva externa, d'una parcel·la municipal de l'Ajuntament de Burjassot, situada al PRI Cementos Turia, que ha sigut objecte de la modificació del PGOU de Burjassot, per albergar la seu del Consorci i un parc de bombers en la zona operativa 2, un projecte que amb esta parcel·la, està cada vegada més a prop.

Una representació del Consell Insular de Menorca encapçalada per la consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local, Cristina Gómez, i la directora Insular d'Ocupació, Innovació i Cooperació Local, Natividad Benejam Begur, s'ha reunit amb la diputada de Modernització de la Diputació de València, Mentxu Balaguer, juntament amb una representació tècnica formada per José Benedito, Daniel Marchuet, Vicent Mayans i Carlos Alarcón, amb l’objectiu de conéixer l’experiència d'implantació de l’estratègia Smart City impulsada per l’àrea d'Informàtica de la Diputació.

La diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, ha destacat el treball realitzat per la Diputació en este camp, convertint-se en referent per a altres administracions i pionera en la implementació d'estratègies smart per a aconseguir un territori intel·ligent.

La taula de treball s'ha centrat en l'explicació, per part dels tècnics de la corporació provincial, de la gestió de les subvencions als ajuntaments, tant a nivell estratègic i econòmic, com tècnic, donant a conéixer l'arquitectura tecnològica de la plataforma, el nivell de dades rebut diàriament, la capacitat de maquinari necessària per a fer front a l’entrada de dades, etc.

Respecte de la plataforma, s'han mostrat els diferents quadres de comandament proporcionats als ajuntaments en les diferents verticals com medi ambient, meteorologia, gasos nocius, pàrquing, mobilitat, recollida de residus, així com les diferents alarmes que es poden gestionar.

La diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, juntament amb l'equip tècnic de l'àrea d'Informàtica, ha destacat entre els factors d'èxit “la implicació d'actors clau com empreses i organitzacions locals, l'alineació amb definició de dades seguint els estàndards a nivell nacional i europeu, i la captació de subvencions de fons NextGen”.

La diputada de Diversitat, Dolors Gimeno, ha participat, amb la presidenta de l'EAPN Comunitat Valenciana, Lola Fernández, la directora de la Xarxa Valenciana per la Inclusió, Núria Tendeiro, i el director general d'Igualtat en la Diversitat de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, José de Lamo, en la jornada Juntes frenem l'odi, organitzada per la Xarxa per a la Inclusió Social.

En la taula inaugural de les jornades destinades a commemorar el Dia Europeu en memòria dels delictes d'odi que se celebra el pròxim 22 de juliol, la diputada Gimeno ha reivindicat "la necessitat de teixir xarxes per combatre l'odi i mantenir tots els avanços que s'han produït els últims anys en la defensa dels drets de totes i una societat diversa i plural". Així mateix, la diputada ha destacat la coordinació interinstitucional entre la Diputació i la Generalitat en matèria de diversitat, així com el treball del tercer sector materialitzat a través de les associacions.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, acull fins al 13 de novembre l’exposició temporal ‘Espill de festa. El Corpus’, presentada este dijous al Centre Cultural la Beneficència per part del diputat de Cultura, Xavier Rius, el director de l’ETNO, Francesc Tamarit, i la comissària de l’exposició i conservadora del museu, Pilar Payà.

Segons ha introduït el diputat de Cultura, Xavier Rius, la mostra acosta al visitant al Corpus, una festa col·lectiva que se celebra a València carregada de rituals simbòlics que es reproduïxen any rere any. Així mateix, amb este projecte L'ETNO presenta a la societat una mostra de la seua col·lecció d'indumentària procedent de Casa Insa, entitat que durant més d'un segle proporcionà als valencians i valencianes vestits i accessoris per a la festa.

Al llarg de la seua història, la processó del Corpus va esdevindre una de les més destacades expressions de la religiositat popular, gràcies a les novetats i invencions que reflectien el luxe i la modernitat del moment. Esta celebració va brollar com espill per a la resta de ciutats i viles importants del Regne. La participació i socialització dels ciutadans mitjançant elements lúdics, religiosos, socials i culturals de la desfilada afirmava els valors confessionals i polítics de l’elit de la ciutat, alhora que els conjugava en una imatge que mostrava la societat terrenal i la celestial. Les dos jerarquies es legitimaven irradiant la imatge d’una societat perfecta.

Durant més de sis segles, la processó del Corpus ha viscut tota classe de vicissituds fins als nostres dies. A hores d’ara continua amb la recuperació i revalorització del seguici popular amb bèsties, personatges bíblics, balls, músiques i danses rituals, que mostren els reflexos de l’antiga festa grossa.

Pruducció de L’ETNO

L’exposició ha estat produïda per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i està comissariada per Pilar Payá, conservadora de L’ETNO, i per Xavier Rausell, investigador d’indumentària. El disseny de la mostra ha estat a càrrec d’Aureli Domènech, museògraf, que ha dissenyat l’exposició amb dos criteris: una aposta per la creació d’escenes senzilles, sense ornaments, deixant tot el protagonisme als fons, entenent que els propis objectes exposats tenen la suficient força ornamental i estètica per a presentar-se de forma única i individual. El segon criteri ha estat la consideració de la sostenibilitat del muntatge apostant per materials i estructures provinents d’altres exposicions i pensant, per als de nova creació, en el seu ús posterior. També s’ha considerat el reciclatge de materials plàstics per a convertir-los en bosses.

L’exposició està precedida per un espai introductori en el qual es projecta un documental sobre el Corpus i l’expansió cap a altres festes del territori valencià. La mostra està composta per més de 150 peces entre les quals cal destacar la maça de cerimonial del Servei de Protocol de l’Ajuntament de València, banderes dels gremis de sabaters i sastres, el vestit de Moma del segle XIX, l’Àguila de Morella, dues Custòdies del segle XVIII i del segle XX, i un llibre de registre d’entrega de vestits pel Corpus de Casa Insa.

Els fons exposats provenen de la Col·lecció Insa de L’ETNO i de diverses institucions públiques i privades: Museu Històric Municipal (Ajuntament de València), Ajuntament de Morella, Ajuntament d’Ontinyent, Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent, Real Parròquia dels Sants Joans de València i Confraria de Sant Vicent Ferrer de la Canyada.

L’exposició ha comptat amb un bon nombre de col·laboradors, com l’especialista en cultura popular Fermín Pardo, Gil Manuel Hernandez (Director del Museu del Corpus-Casa de les Roques), la historiadora de l’art Oreto Trescolí, Jaime Sancho (Delegat Diocesà de BBCC i Patrimoni Artístic), així com especialistes provinents de la Universitat de València (Rafael Narbona, Antonio Ariño, Amadeo Serra) i de la Facultat de BBAA (Vicent Guerola).

Seccions de la mostra

La mostra s’organitza en cinc apartats i una entrada on es projecta el documental. La primera part es dedica als ‘Elements de la Festa’. En este apartat es tracten aspectes com la representació i els signes identitaris propis de la religiositat i del poder polític i institucional de la ciutat de València; les mutacions que sofria la ciutat com a escenari de la festa; la vida associativa i la participació de la societat organitzada al voltant de l’esdeveniment, on lluïen amb especial protagonisme dels gremis i les confraries religioses; les roques o carros triomfals, espais de figures de caràcter religiós on es representaven paisatges bíblics, o els actes religiosos i danses com ara la dansa de la Moma.

L’exposició es fixa en els atributs bàsics de les representacions o identificadors dels personatges bíblics de l’Antic o Nou Testament, entre els quals sobreixien els referents a la Mare de Déu o la Custòdia, ostensori de metall valuós per tal de presentar la Sagrada Forma consagrada a l’adoració dels fidels.    

El segon gran apartat de l’exposició aborda la irradiació que la Festa del Corpus tingué en el ‘territori valencià’. El model festiu en totes les poblacions del Regne consistia en una processó general i única, per a la qual el Corpus de la ciutat de València va esdevindre l’espill a imitar a escala local. La jerarquització d’una desfilada civicoreligiosa representava el poder i el seu repartiment. Amb una participació i un protocol ben reglats, el veïnat accentuava l’exaltació a la divinitat i, al mateix temps, reforçava la seua identitat.

La tercera secció ens parla de ‘Vestir la Festa’, destacant la importància de les roberies, que foren uns establiments que van funcionar des d’antic a la ciutat de València i que trobaren en la festa del Corpus un negoci important. Eren establiments com Casa Insa, que es dedicaren a la confecció i lloguer d’indumentària nova i usada, així com elements i decoracions per a la festa.

Els dos últims apartats ens informen, per una banda, de la transformació d’una festa de més de sis-cents cinquanta anys, que també es reflexe de les transformacions socials de la ciutat, on es fa palesa la seua paulatina laïcització, tal i com ha ocorregut en la societat valenciana, o la importància que l’associacionisme religiós ha adquirit davant la desaparició dels gremis, principals impulsors i mantenidors del Corpus.

Finalment i per a concloure, l’exposició ens convida a pensar en el paper que la festa i més concretament la Festa del Corpus ocupa dins el món actual, on estes manifestacions giravolten sovint entre les dimensions simbòliques i identitàries, en una tensió constant per mantindre la pròpia identitat, adaptar-se a les actuals sensibilitats socials o convertir-se en un esdeveniment massificat o un producte de consum.

La Diputació i la Universitat de València (UV) han analitzat la situació de la dona rural en més d'un centenar de municipis de 13 comarques valencianes, amb l'objectiu de visibilitzar els problemes detectats a causa de la discriminació per gènere i enfocar les accions necessàries per a combatre les desigualtats i garantir el desenvolupament sostenible del medi rural. Titaguas va acollir este dijous la presentació de l'estudi ‘La mujer en el sistema rural’, realitzat per equips d'experts de la UV i subvencionat per la delegació d'Igualtat de la Diputació.

El treball de recerca s'ha desenvolupat en la mitat dels municipis de la província, amb qüestionaris que han respost les àrees d'Igualtat dels ajuntaments i més de 3.000 enquestes personals a dones que habiten estos 133 pobles de menys de 3.000 habitants, afectats pel fantasma de la despoblació. L'èxode rural femení, l'envelliment, la masculinització en l'àmbit agrari, la falta de relleu generacional i la bretxa digital són alguns dels temes sobre els quals s'ha consultat a les dones participants.

L'estudi va ser presentat este dijous a Titaguas per la diputada d'Igualtat, Eli García, i el catedràtic de Geografia de la UV i director del treball, Jorge Hermosilla, amb l'alcalde i diputat de Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, com a amfitrió. La responsable provincial d'Igualtat ha explicat que la iniciativa pretén “obtindre informació detallada sobre la situació de les dones per a visibilitzar la discriminació de la qual són objecte i emprendre accions que servisquen per a combatre les desigualtats de gènere”. Eli García va posar en valor “l'aportació de la dona a l'economia productiva i reproductiva d'estes comarques”, així com la labor de les dones emprenedores que en diferents ocasions ha visibilitzat la Diputació.

A Titaguas estaven convidats els alcaldes i alcaldesses d'una trentena de municipis de quatre comarques, amb la Serranía i el Rincón de Ademuz al complet i municipis del Camp de Morvedre. Este va ser el primer dels tres actes programats per la Diputació i la Universitat per a acostar als ajuntaments els resultats de l'estudi i fer-los partícips en la cerca de solucions. La segona presentació tindrà lloc a Senyera i convocarà a responsables locals de la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor. Finalment, Requena acollirà l'acte al qual assistiran alcaldes i alcaldesses de la pròpia comarca i de la Canal, el Valle de Ayora, la Hoya de Buñol i el Camp de Túria.

Problemes i propostes

Entre les conclusions de l'estudi ‘La mujer en el sistema rural’ destaca el nivell formatiu i les competències tecnològiques de les dones enquestades, especialment en comarques d'interior com la Serranía i el Rincón de Ademuz. No obstant això, un alt percentatge de les entrevistades, sobretot les de major edat, admeten que hi ha molt de marge de millora en l'ús de les noves tecnologies i la seua aplicació en aspectes diaris.

En el context d'una millora generalitzada de l'ocupació, es manté la bretxa de gènere, destacant comarques com la Canal i el Valle de Ayora. En el segon trimestre de 2021, la contractació masculina supera àmpliament a la femenina en totes les franges d'edat, amb pics marcats entre els 16 i els 19 anys i en majors de 65, mentre que la franja entre 50 i 54 anys és l'única que apareix equilibrada. Estes diferències són molt significatives en el sector agrari, on apareix el problema de les treballadores invisibles i l'economia informal.

Malgrat la discriminació de gènere que persistix en l'àmbit laboral i els problemes de mobilitat que porten a moltes dones a plantejar-se l'èxode a les ciutats, un 80% de les enquestades, amb independència de tindre estudis primaris o universitaris, pensa que continuarà vivint al seu poble en un futur. Un raig d'esperança en la lluita contra la despoblació que anima a institucions com la Diputació a impulsar mesures que puguen resultar efectives per a fixar població en zones rurals.

Entre les propostes que recull l'estudi, com a base per a la seua posterior aplicació, destaca la cura de les persones majors com a font d'ocupació, que al costat de la millora del transport formen les principals reivindicacions de la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (FADEMUR); la implantació de més serveis públics per a cuidar a menors i dependents; la digitalització del sistema rural, formant als seus habitants en noves tecnologies; i el foment de l'associacionisme i el cooperativisme rural, cuidant a eixes emprenedores que amb els seus projectes dinamitzen l'economia dels pobles d'interior.

El MuVIM acull l'exposicióElena Francis. Franquisme i subordinació de la dona, una mostra que complementa el cicle expositiu Franquisme i resistència del museu, conformat per altres dues exposicions dedicades a la campanya dels XXV Años de Paz i a l'activitat en l'exili francés dels intel·lectuals i artistes reunits entorn de l'editorial Ruedo Ibérico.

Segons la diputada del MuVIM, Glòria Tello, “el MuVIM sempre para atenció a la situació de les dones, al punt de vista femení de les coses, habitualment oblidat en els discursos hegemònics. Esta exposició ens permet reconstruir l'ambient opressiu en el qual van viure aquelles dones considerades eternes menors d'edat, sempre necessitades de tutela masculina. Una cosa que ara ens sembla inaudita i inadmissible però que aleshores era de sentit comú. És, per tant, una exposició absolutament necessària, perquè no es pot entendre adequadament el franquisme sense conéixer el que va suposar, quant a reculada personal i social, per a totes les dones de l'època”.

Per la seua banda, el cap d'investigació del museu i comissari de la mostra, Marc Borràs, indica que l’exposició “vol cridar l'atenció sobre el paper subordinat al qual el règim va condemnar les dones, revertint els avanços legislatius aconseguits anteriorment —la Llei del Divorci de 1932, el matrimoni civil, els drets de societat conjugal, el dret a vot— i limitant la situació jurídica de la dona, sobretot de la casada, que es va veure en una posició totalment supeditada al marit, convertit en el seu representant legal i al qual tenia l'obligació legal d'obeir”.

Durant 34 anys consecutius, milions de dones espanyoles encenien la ràdio per les vesprades i s'asseien a escoltar-la. Una dolça i parsimoniosa veu femenina els donava la benvinguda i contestava amb un idiosincràtic “querida amiga” a les cartes que innombrables dones turmentades enviaven, demanant consell, a l'emissora. En principi, el Consultori per a la dona d'Elena Francis va nàixer en 1950 com un programa de Radio Barcelona patrocinat per l’Instituto de Belleza y Depilación Francis. És a dir, que era en realitat un artifici comercial que, sota l'espècie de consultori sentimental, pretenia oferir consells de bellesa promocionant productes de la marca Francis. La idea no era nova: seguia la línia de programes anteriors amb formats similars com Radiofémina o Ella, Revista Femenina Literario-Musical,també de Radio Barcelona.

Però l'èxit del programa va ser tan gran que el que en principi era només un enginy publicitari —respondre a les demandes de les oïdores—va acabar convertint-se en el vertader eix central del programa. I és que el consultori d'Elena Francis va ser molt més que un espai que oferia “guía y consuelo” per a “innumerables mujeres atormentadas por diversos problemas que –afortunadamente– ven resueltos gracias a las bondadosas indicaciones y acertados consejos que les proporciona Elena Francis”. Com donava a conéixer el programa, va acabar sent una formidable màquina propagandística del franquisme: dels seus principis doctrinals i els seus fonaments nacionalcatòlics, als quals havien d'emmotlar-se les dones espanyoles “de bien”. Un aparell propagandístic formidable perquè feia ús del mitjà de comunicació més massiu de l'època: la ràdio.

Un adoctrinament per a la submissió

Però Elena Francis, com la Mercedes Fortuny de Radiofémina, mai va existir realment. El personatge —la seua filosofia de vida— va ser una creació sobretot d'Àngela Castells, que va marcar el to i les directrius ideològiques durant els primers anys, sempre d'acord amb els fonaments ideològics de la Sección Femenina de la Falange i els principis religiosos d'Acción Católica, grups amb els quals va estar estretament relacionada a través del Patronato de Protección a la Mujer, institució franquista amb la qual col·laborava i que treballava per a la “dignificación moral de la mujer”. Després de Castells van vindre altres dones guionistes fins que, en els últims 18 anys de vida del programa, un home —Juan Soto Viñolo— va ser el responsable de redactar els consells i els retrets que la “querida señora” feia a les seues oïdores femenines.

Dignificació moral de la dona significava, en el llenguatge franquista de l'època, preparar-la per a ser una bona esposa, una mare atenta i una catòlica devota, ensinistrada per a obeir sempre a l'autoritat, fora aquesta paternal, marital, política o religiosa. “Las Secciones Femeninas, respecto a sus Jefes, tienen que tener una actitud de obediencia y subordinación absoluta. Como es siempre el papel de la mujer en la vida, de sumisión al hombre”, s'afirmava en la revista Medina, de la Sección Femenina de F.E.T. i de les J.O.N. S., en gener de 1944. “Usted por encima de todo, hasta por encima del cuidado de la casa, se debe a su marido”, responia uns anys després Elena Francis a una de les seues corresponsals.

'Resignación, querida’

Són innombrables els consells que la dolça veu d'Elena Francis repartia al seu públic fonamentalment femení insistint en eixe principi de submissió incondicional de la dona al marit. “Le aconsejo que procure complacer a su esposo aun en los más pequeños detalles, no le lleve la contraria y haga lo que él desee”, contestava a una altra dona que li escrivia apesarada pel comportament erràtic del seu cònjuge. Perquè, passara el que passara, la dona espanyola “como Dios manda” havia de “hacer de su hogar el estuche en que destaque el esposo y salgan hijos de provecho”. I és que, segons l'ideari franquista que Elena Francis tant contribuïa a difondre, el destí de la dona, a més d'esposa fidel i servicial, era “el de ser madres, y las madres tienen la exclusiva del dolor y del sacrificio en pro de los suyos”.

“Una madre de veras lleva la cruz a cuestas”, sentenciava la consellera sentimental més famosa de la postguerra. “Estas líneas —deia a una altra dona que escrivia atordida per les infidelitats del marit— se las he puesto para que tenga resignación, pues el matrimonio es una cosa muy seria, siendo un lazo de unión tan grande que es imposible romperlo. Mucha resignación, querida. Rece y pídaselo a Dios, que él no la dejará de su mano”.

Perquè deure de la dona era també mantindre ferm el timó del matrimoni, malgrat les febleses o infidelitats dels esposos, que mai eren responsables del seu comportament deslleial, perquè —assegurava Elena Francis— “la desgracia de una mujer es siempre otra mujer”. L'home podia ser físicament molt més fort que la dona, fins i tot “cerebralmente”, però  “sensitivamente” no: “el hombre es un niño grande al que se le engaña con facilidad”, deia la senyora Francis, a la qual no ofenia en absolut “lo que algunos hombres piensan de la mujer: lo que me ofende es la actitud de las de mi sexo que provocan estas opiniones tan desagradables. Y por eso he dicho antes que nosotras tenemos la culpa”.

Oblide i perdone

Així doncs, si el marit era infidel, era la dona la que havia de tirar mà de “táctica y paciencia” per a aconseguir que tornara al seu costat. Fins i tot quan el marit es passejava alterosa i despreocupadament del braç de l'amant, Elena Francis recomanava altes dosis de cristiana resignació: “si les vuelve a ver juntos no se altere, haga como si tal cosa y ofrezca al Señor ese sacrificio”, recomanava a una radiooient. I si, cansat de la seua aventura extramarital, l'home tornava finalment al seu costat, la dona mai havia de tirar-li en cara res en absolut: “ábrale los brazos, no le haga reproches, olvide y perdone, y vivan el resto de sus días felices”, recomanava a una oient; “no debe maltratarle de palabra ni mostrarse dura con él”, li deia a una altra. Al cap i a la fi, als homes —emocionalment immadurs— “les gusta conquistar”.

‘(Tan solo) Un pequeño gemido por tu parte’

En aquells primers anys del franquisme, la mediocritat i adoctrinament de la dona en el principi de subordinació absoluta a l'home arribava a tocar els extrems més íntims de la vida conjugal: “si tu marido sugiere la unión”,

deia una guia per al matrimoni dels anys 40, “entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer; cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar”.

Elena Francis, per la seua banda, reprenia a una dona que es declarava disposada a tot amb la condició d'aconseguir l'atenció de l'home que estimava: als homes –assegurava la consellera radiofònica– no els agrada que “se lo den todo hecho. Como mujer no le agradaría en absoluto que, para conseguir el cariño del hombre amado, hubiera tenido que destocarse del casto y misterioso velo espiritual del pudor femenino”.

L'accés a l'exposició, que es pot visitar a la Sala de la Torre del MuVIM, és gratuït. Només cal informar-se al Punt d'Informació situat al vestíbul del centre.

+INFO: http://www.muvim.es/es/content/elena-francis-franquismo-subordinacion-mujer

La gran batalla musical entre la Sociedad Musical La Artística de Buñol, més coneguda com ‘Los Feos’, i el Centro Instructivo Musical La Armònica, amb el sobrenom de ‘El Litro’, torna després de l'aturada de 2020 i 2021 a causa de la pandèmia. La Diputació de València ha acollit este divendres la presentació del ‘Mano a mano’ de Buñol, que celebrarà la seua 47ª edició el pròxim 20 d'agost a l'Auditori Municipal del Passeig de Sant Lluís.

El popular concert s'ha presentat al pati del Palau dels Scala amb la presència de la diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión; l'alcaldessa de Buñol, Juncal Carrascosa; la regidora de Cultura, Mireia Parla; la presidenta del CIM La Armònica de Buñol, Rosario Pardo; el president de la SM La Artística, Paco Blasco; els directors de les dos bandes, Saül Gómez y Mario Ortuño, i el President d'Honor de la 47ª edició, José Rafael Pascual Vilaplana.

Este gran espectacle de música de banda comptarà, com és habitual, amb prop de 400 músics que posaran sobre l'escenari obres de destacats compositors internacionals. Tal com ha informat la regidora de Cultura, Mireia Parla, les dos societats musicals “han preparat un programa que no deixarà indiferent ningú”.

Així mateix, la regidora ha avançat que en esta nova edició actuarà en primer lloc La Artística, i conclourà el Centre Instructiu Musical La Armònica. “Este 20 d'agost, Buñol es vestirà de música i de passió, una passió que ve de generació en generació, la qual cosa genera una rivalitat sana entre les dos societats”, ha apuntat la responsable de Cultura de l'ajuntament.

La festa més important

Per part seua, l'alcaldessa, Juncal Carrascosa, ha volgut destacar en la presentació que el Mano a mano “és la festa més important que tenim a Buñol, moment de comunió amb la música i en un marc meravellós com és l'auditori de Sant Lluís, on s'ajunta la passió, la tensió, el treball, i l'esforç”.

La diputada Pilar Sarrión, en representació de la Diputació de València, ha animat als directors de la Societat Musical La Artística i del Centro Instructivo Musical La Armònica a “continuar treballant amb les seues bandes per a delectar-nos a tots amb les seues interpretacions”.

Així mateix, ha destacat el paper de José Rafael Pascual Vilaplana en este certamen, així com el treball de les societats musicals, “dos de les màximes exponents del panorama bandístic autonòmic i nacional, i guardonades tant dins com fora de la nostra terra”. Sarrión ha apuntat també que des de la Diputació i, en concret, des de l'àrea de Bandes de Música que dirigix Jordi Mayor, “s'està treballant perquè els nostres músics, les societats musicals i les escoles de música us vegeu recolzats”.

El Mano a mano arriba a la seua 47ª edició amb el músic, director i compositor José Rafael Pascual Vilaplana com a president d'honor, qui ha manifestat que este certamen ha sigut sempre “un lloc de pelegrinatge per als qui hem eixit de les bandes de música; des de xicotet venia amb els meus familiars i amics, i és d'una gran generositat que pensen a reconéixer la tasca d'algú”.

Història

El Mano a mano té el seu origen en 1974. Originalment tenia lloc el dimecres de fira, i a partir de 1978 va passar a realitzar-se dimarts. En 2006 es va avançar al dissabte anterior a l'inici de la fira i festes, per a evitar els sorolls relacionats amb el funcionament de la fira. Com que es tracta d'una tradició oral, es conta que l'origen va ser el comentari entre músics de les dos bandes, que deien que “anaven a tirar un Mano a mano”.

És el major duel musical de bandes simfòniques que existix al nostre país. Durant quasi tres hores de concert, prop de 400 músics donen tot el que tenen a canvi del reconeixement del públic i de la satisfacció del treball ben fet. A més, el concert també servix de motivació per als directors, que aprofiten l'ocasió per a estrenar obres que han sol·licitat als compositors més prestigiosos del món.

La Diputació de València ha aprovat hui dimarts en sessió plenària, un Pla de Mesures Antifrau que té com a objectiu previndre, detectar, corregir i perseguir possibles processos fraudulents i conflictes d'interessos i implica la corporació “al nivell més alt” en la lluita contra la corrupció. Esta és una de les principals conclusions de l'informe del secretari, que destaca la “integritat institucional” de la Diputació en el marc del pla estatal de Resiliència i els fons Next Generation, així com en qualsevol dels processos tramitats des de l'ens provincial.

Els grups amb representació en la Diputació han recolzat de manera unànime el document basat en l'acord sobre la lluita contra el frau aprovat en l'anterior sessió plenària, publicat en la web i el portal de transparència de la institució sobre la base dels valors d'integritat, objectivitat, rendició de comptes i honradesa en l'exercici de la funció pública. El pla serà ara remés al Servei Nacional de Coordinació Antifrau.

En el seu informe, el secretari posa en valor “el compromís de tota l'organització amb la cultura de la integritat”, posant com a exemples el codi de conducta per a empleats públics que anteposa principis com l'austeritat, responsabilitat, honradesa i respecte a la igualtat entre homes i dones, així com l'adhesió dels alts càrrecs al Codi de Bon Govern de la Generalitat i el desenvolupament d'un sistema eficaç de control intern, en el qual exercixen un paper fonamental els habilitats nacionals.

Comité Antifrau

En el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol, creat per a donar resposta a la crisi de la Covid i del qual pot resultar executora la Diputació al costat de la resta d'ens públics, l'àrea provincial de Transparència ha avaluat el risc de frau en la Diputació i ha dissenyat una sèrie de mesures concretes, en col·laboració amb els serveis d'Intervenció, Contractació i Formació.

Per a assegurar l'aplicació i seguiment d'estes mesures, el primer pas és la creació d'un Comité Antifrau, amb una composició eminentment tècnica i l'obligació de col·laborar de tots els serveis de la institució. Tindran molt en compte indicadors com la bandera roja, que obliga els responsables a romandre vigilants; el conflicte d'interessos aparent o real; la corrupció activa o passiva; el frau en qualsevol dels seus graus i en general tot tipus d'irregularitat que puga detectar-se a través dels mecanismes de control intern.

Els caps de servei de Presidència, Transparència i Contractació, els responsables en la gestió dels fons europeus, i els habilitats nacionals, secretari, interventor i tresorera, formaran part d'este comité que avaluarà periòdicament el risc de frau; sensibilitzarà i instruirà al personal de la Diputació en la matèria; establirà protocols per a gestionar els conflictes d'interessos; obrirà expedients informatius davant qualsevol sospita; assistirà als organismes encarregats de recuperar imports indegudament obtinguts; i donarà a conéixer el canal de denúncies tant intern com extern.

Mesures concretes

El pla de la Diputació de València establix mesures concretes en tots els eixos del cicle antifrau. Començant per la prevenció, s'incorporen accions formatives com a cursos i seminaris sobre corrupció amb la finalitat de detectar pràctiques poc ètiques; es presenta com a obligatòria la declaració d'absència de conflicte d'interessos per al personal que redacte plecs i bases de licitacions i convocatòries; i s'incorpora un codi de conducta per a tots els empleats públics, amb l'objectivitat, neutralitat i honradesa com a principis bàsics.

La detecció es basa en la implantació d'un sistema de control intern eficaç i en el seguiment de les eines disponibles en matèria de prevenció. El control intern està garantit amb el reconeixement de Presidència a la funció interventora i un nou Pla d'Acció impulsat pel president Gaspar en el qual es dona resposta a les “recomanacions d’aquells que més saben”, com es referix el màxim responsable provincial als habilitats nacionals.

Pel que fa a la correcció, el seguiment de la possible acció fraudulenta portarà aparellada una avaluació que ha de determinar l'evidència del frau i la immediata suspensió del procediment notificant-la a les autoritats interessades i els organismes implicats. És responsabilitat del Comité Antifrau recopilar tota la informació d'una presumpta irregularitat, revisar exhaustivament la incidència, determinar si és sistèmica o puntual, retirar els projectes afectats i recuperar els fons dels quals un tercer s'haja apropiat de manera indeguda.

En últim lloc, la persecució del frau s'estructura en canals de denúncia interns, perquè qualsevol persona de la institució que sospite d'un fet fraudulent puga comunicar-lo al comité responsable; i externs, basats en protocols de col·laboració amb la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude, el Servicio Nacional de Coordinación Antifraude i la Oficina Europea de Lucha contra el Fraude.

El document de mesures antifrau aprovat al ple de juliol “no és un instrument estàtic”, tal com apunten des del departament de Transparència, sinó un pla que “ha d'estar viu, adaptant-se a situacions circumstancials en cada context”, la qual cosa pot generar contínues revisions i actualitzacions.

El Jutjat contenciós administratiu nº 5 de València ha desestimat el recurs presentat per l'associació Abogados Cristianos contra el decret que aprovava la participació de la Diputació en la producció de l'obra teatral Poder i Santedat. El col·lectiu de juristes considerava que l'obra, coproduïda per la Diputació i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ofenia els sentiments religiosos i suposava una humiliació per a l'Església i la fe catòlica, en abordar temes com la corrupció econòmica i l'homofòbia en l'àmbit del Vaticà.

En sentència de 27 de juny d’enguany, la jutgessa desestima el recurs del col·lectiu jurista contra les dos institucions i els seus responsables, Toni Gaspar com a president de la Diputació i Abel Guarinos com a director de l’IVC, i imposa les costes al recurrent.

La denúncia es va produir després de la col·locació del cartell de l'obra en la façana del Teatre Principal, en el qual es representava al Papa fent una besada en la boca a un xiquet. La magistrada fa referència en l'acte a la polèmica suscitada en el seu moment en la societat civil i el sí de l'Església Catòlica, si bé considera que “no cal entendre que s'excediren els límits de la llibertat d'expressió al no establir-se vinculació directa del cartell amb els creients catòlics i, per tant, sense que del mateix es poguera derivar una incitació a l'odi cap a este col·lectiu”.

Poder i Santedat, escrita per Manuel Molins i dirigida per Paco Azorín, va obrir la temporada del Principal l'octubre de 2020 i es va representar durant dos mesos al teatre de la Diputació. La producció s'endinsa en el món vaticà i tracta dos dels seus problemes, com la corrupció econòmica i l'homofòbia, tant l’una com l’altra contràries a la doctrina cristiana que no tracta de qüestionar.

La Diputació de València sol·licita al Ministeri de Foment la gratuïtat de la línia ferroviària Alcoi-Xàtiva-València fins que finalitzen les necessàries obres de millora de la línia. L'equip de govern provincial ha recolzat la moció presentada per la Vall ens Uneix, que incorpora les esmenes del grup socialista i Compromís i reclama l'execució prioritària del projecte d'Adif per a modernitzar la línia, amb una inversió prevista de 150 milions d'euros.

El diputat de la Vall ens Uneix, Joan Sanchis, ha exposat els motius de la proposta durant la sessió plenària de juliol, abans d'una votació que s'ha resolt amb el suport del PSPV, Compromís i La Vall i el vot en contra de Ciudadanos, Vox i el PP, l'esmena del qual va ser rebutjada. Sanchis ha lamentat els continus retards i cancel·lacions d'una línia que considera obsoleta i que utilitzen diàriament els habitants de les comarques centrals vertebrant el territori.

El responsable de la Vall ens Uneix ha acceptat l'esmena socialista que posa en valor l'aposta del Govern central per la gratuïtat del transport públic dependent del Ministeri i sol·licita aplicar-la a la línia Alcoi-Xàtiva-València fins que s'execute el projecte de millora de la línia, que preveu una inversió de 150 milions d'euros en la modernització integral del traçat.

A més, la proposta final acordada per l'equip de govern i La Vall incorpora altres dos peticions dirigides a l'Executiu, com són la recuperació de les freqüències prèvies a la pandèmia i l'execució prioritària del projecte d'Adif per al tren que connecta València i Alcoi que travessa la província, “un servei públic essencial” per a les comarques centrals.

La moció que ha tirat avant en el ple de juliol inclou també l'esmena del grup Compromís, en la qual s'insta l'Estat a estendre la millora del servei i freqüències proposada per a la línia Alcoi-Xàtiva-València a la resta de línies de Rodalia que operen a les comarques valencianes.