L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha iniciat les obres per a la restauració ambiental i l’adequació per a l’ús públic d’una zona ocupada per l’antic abocador de Guadassuar,clausurat en maig de 1998 i annex al complex de valorització de residus domèstics del municipi de la Ribera Alta. Els treballs, adjudicats a l’empresa de Transformació Agrària S.A., TRAGSA, compten amb un
pressupost d’execució de 598.365 €.

Este antic abocador de residus no perillosos presentava, en els seus inicis, un forat a causa de l’activitat extractiva de matèries primeres per a la construcció, el qual es va anar omplint d’aigua procedent de la infiltració del reg dels camps dels voltants. Esta làmina d’aigua ocupa una superfície d’1,22 hectàrees i un volum aproximat de 100.000 m³.Ja que el seu buidatge no és possible, la solució proposada per al seu tractament és un filtre verd.

Els filtres verds es poden definir com a sistemes passius de depuració, constituïts per llacunes o canals poc profunds, amb plantes pròpies de zones humides, anomenades macròfites, en els processos de les quals la descontaminació s’executa simultàniament per components físics, químics i biològics. Les plantes aquàtiques contribuïxen a l’acció depuradora assimilant els nutrients i aportant oxigen.

Es tracta d’un sistema de depuració senzill que, en general, no requerix energia externa per a funcionar, ja que l’aigua es mou per gravetat, i els processos com el de ventilació es produïxen mitjançant l’intercanvi gasós de les macròfites. En estos sistemes l’aigua entra per un extrem de la cel·la, circula a través del llit de graves que suporten a les plantes i ix depurada per l’altre extrem. En els buits existents entre les graves es desenvolupen poblacions bacterianes que realitzen l’acció transformadora de la matèria orgànica.

Tal com explica la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, “amb estos sistemes es creen nous espais que imiten als aiguamolls naturals i servixen de protecció per a espècies animals i vegetals. Són sistemes que requerixen un manteniment baix i, des del punt de vista ambiental, són capaços de depurar les aigües millorant el paisatge, objectiu que es pretén assolir amb esta actuació”.

Per al president del Consorci Ribera i Valldigna, Voro Montañana, el projecte suposa “unes obres esperades des de fa molts anys que, juntament amb el complex de valorització de residus que ja és una planta de referència a nivell estatal, permetrà comptar amb un espai que serà un exemple de recuperació ambiental i paisatgística d'una zona degradada. D'esta manera, un antic abocador es convertirà en àrea verda per a la ciutadania”.

La Diputació de València ha aprovat la llista definitiva de subvencions d’enguany per a ajuntaments adherits a la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, impulsada per l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial. En total, 418.000 euros que es repartiran entre 92 municipis de les 15 comarques valencianes, i que oscil·len entre els 800 euros de la Font de la Figuera i els més d’11.000 que rebrà Alzira.

La responsable de la delegació provincial d'Igualtat, Eli García, explica que estes ajudes “permeten als ajuntaments posar en marxa programes que incidixen en la prevenció i la formació per a fer front a la violència contra les dones, al mateix temps que reforcen l'intercanvi d'experiències i el treball en xarxa que proposa la Diputació amb la finalitat de donar la millor resposta possible contra la xacra masclista”.

Entre les sol·licituds admeses per l'equip d'expertes i el personal tècnic de l'àrea d'Igualtat destaquen els projectes formatius en matèria d'igualtat i de detecció de conductes violentes contra les dones; programes educatius de foment d'una comunicació basada en la visibilitat de la dona; tallers per a incentivar la igualtat entre l'alumnat de centres escolars; protocols i eines per al personal tècnic i polític contra la violència de gènere; i fins i tot, una gimcana coeducativa que a Alaquàs han batejat com Doy la chapa por la igualdad.

Repartiment comarcal

Per comarques, l'Horta rebrà 133.000 euros en ajudes que es repartiran 13 ajuntaments de l'Horta Nord i altres 13 de l'Horta Sud, mentre que la Ribera supera els 87.000 euros que serviran per a finançar projectes de set consistoris de la Ribera Baixa i 10 municipis de la Ribera Alta. Destaquen igualment la comarca Requena-Utiel, amb 34.000 euros que es repartiran set dels seus nou municipis; i La Hoya de Buñol, amb 20.000 euros per a finançar projectes en sis dels seus nou consistoris.

A més, la Vall d'Albaida disposarà de 51.000 euros per a una dotzena d'ajuntaments; el Camp de Túria distribuirà més de 25.000 euros entre sis municipis; la Costera i la Safor disposaran de 20.500 i 16.500 euros respectivament per a cinc projectes en altres tantes localitats de cada comarca; i la Canal rebrà poc més de 10.000 euros que arribaran a Enguera, Anna i Navarrés. El repartiment es completa amb ajudes per a Villar del Arzobispo i Chelva en la Serranía; Ademuz en el Rincón; Sagunt en el Camp de Morvedre; i Ayora a la vall que porta el seu nom.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va crear en novembre de 2018 amb mig centenar de membres fundadors. En l'actualitat compta amb 144 municipis adherits, més de la mitat dels ajuntaments de la província.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha mantingut este dimecres una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, per a estudiar una ampliació del Pla Convivint a la província de València, l'estratègia autonòmica que permetrà dotar d'infraestructures públiques al sistema públic valencià de serveis socials i per a la qual la Conselleria ha disposat un pressupost de 561 milions fins a 2025.

A la reunió han assistit el secretari autonòmic de Planificació i Organització del Sistema, Xavier Uceda; el cap de gabinet de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Ignacio Lara; la diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, i la diputada responsable de Política de Transferències, Mancomunitats i Comarcalització, Dolors Gimeno.

En concret, la voluntat de les dos institucions és la d'incrementar el nombre de places que existixen actualment per a l'atenció a persones amb diversitat funcional a la província de València, seguint així una col·laboració que va arrancar la passada legislatura i que ha portat a la institució provincial a participar en 93 projectes proposats per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives dins del Pla Convivint, tots ells amb la seua consignació pressupostària.

Les delegacions han posat en valor la col·laboració entre les dos institucions en matèria d'infraestructures socials públiques. En este sentit, tant la vicepresidenta del Consell com el president de la Diputació de València han coincidit en la necessitat de seguir amb esta línia de treball i mantindre els criteris objectius i de transparència aplicats en col·laboracions anteriors.

Naix Artilugio, el certamen de joves creadors promogut per l'àrea de Joventut i Esports de la Diputació de València, que se celebrarà durant la segona quinzena de setembre de 2022. El nou esdeveniment es basa en la vocació d'impulsar el desenvolupament artístic de joves creadors d'entre 18 i 30 anys residents a la província de València. I ho fa en el marc de l'Any Europeu de la Joventut, que busca incentivar activitats i projectes per als joves tractant d'atenuar les conseqüències de la pandèmia.

El termini d'inscripció en Artilugio per a joves creadors va arrancar el 15 de juliol i es prolongarà fins al 15 d'agost; es pot formalitzar en la web del certamen, artilugiovalencia.com, o directament punxant en l'enllaç https://artilugiovalencia.com/wp-content/uploads/2022/07/ficha-de-inscripcion.pdf. Els interessats poden inscriure's en qualsevol de les cinc disciplines del certamen: narrativa, poesia, fotografia, cinema i còmic/il·lustració.

En paraules d'Andrés Campos, diputat de Joventut, “Artilugio respon a la intenció que tenim en l'àrea de crear nous projectes dirigits als joves, no sols per a impulsar el seu talent sinó perquè existisca una interacció entre els propis creadors, en la línia que varem iniciar amb el festival Salitre, que difon la literatura a través de la música i les arts visuals i que va tindre un gran èxit en la seua primera edició”.

Disciplines i mentors

El responsable provincial de Joventut explica que Artilugio treballarà en tres nivells: selecció de millors joves creadors, acompanyament de creadors consagrats i diàleg entre joves creadors. El certamen “té un caràcter multidisciplinari”, assenyala Andrés Campos, ja que incidirà en “diferents àrees creatives com la narrativa, la poesia, la fotografia, el cinema i l'univers del còmic i la il·lustració”.

El procés d'inscripció permetrà seleccionar entre cinc i deu joves creadors per disciplina, en cadascuna de les quals comptaran amb el suport de mentors consagrats. Estos mentors són la figura clau del certamen, ja que “transcendixen la figura del professor convencional i aportaran la seua experiència amb models i testimoniatges en primera persona; un elenc de professionals mai abans vist que acompanya el naixement d'un projecte il·lusionant que ajudarà a formar noves generacions de creadors”.

En esta primera edició, Artilugio comptarà amb mentors de la talla del dibuixant i il·lustrador Paco Roca, Premi Nacional del Còmic; l'escriptora Espido Freire, Premi Planeta; el cineasta Daniel Monzón, guanyador del Goya per ‘Celda 211’ i ‘Las leyes de la frontera’; el fotògraf Txema Salvans, premi FotoPres; i la novel·lista i poeta Marta Sanz, reconeguda amb el Ojo Crítico i el Herralde entre altres premis, com el de la Crítica de Madrid pel seu poemari ‘Vintage’.

Comité de selecció

La selecció es farà a partir dels treballs previs dels aspirants, que seran avaluats per un comité triat per l'organització d'Artilugio. Durant el mes de setembre, els seleccionats gaudiran de masterclass impartides per professionals consagrats, així com d'acompanyaments particulars, durant els quals abordaran un aspecte concret de la disciplina en la qual participen i es plantejarà l'elaboració de treballs.

En la tercera fase, s'avaluaran tots els treballs encarregats pels lectors i es triaran els millors, els quals rebran un reconeixement posterior. Artilugio naix amb la vocació de perdurar i de formar, a través de successives edicions, un selecte grup de mentors que configurarà un planter històric sobre el qual construirà el seu prestigi. Un patrimoni que es veurà enriquit pels joves creadors els treballs dels quals siguen reconeguts pel certamen, al qual podran tornar per a oferir testimoniatge de la seua evolució creativa.

El director del certamen, Santiago Álvarez, celebra que les administracions “estiguen al costat dels joves quan estos fan els seus primers passos en el món de la creació”. En el cas d'Artilugio, esta primera edició arranca amb un elenc de mentors excel·lent, però confiem en les immenses possibilitats de creixement en el futur, amb la intenció de desenvolupar noves activitats i dinàmiques perquè el certamen evolucione, sempre sota el prisma de la creativitat, i que servisca d'eina per a adaptar-se als nous temps”.

L'Ajuntament de Silla, a través de la Regidoria de Normalització Lingüística, ha lliurat els III Premis a l'ús del valencià al comerç local subvencionats per la Diputació de València, amb l'assistència de la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, l'alcalde, Vicente Zaragozá, y la regidora de Normalització, Laura Millán.

Silla és un dels 34 pobles que han rebut l'ajuda “Endavant, l'atenem en valencià!” un projecte “per guardonar l'ús de la llengua pròpia en els establiments comercials en una clara aposta per posar en valor l'atenció en valencià al comerç i ajudar el sector comercial de proximitat” ha explicat la diputada Dolors Gimeno, qui ha aprofitat per a felicitar els comerciants “per mantenir la llengua viva al comerç”.

Pel que fa als premiats, el guardó per l’ús del valencià aplicat a les noves tecnologies va recaure en la cafeteria L’Olivereta. El primer premi per l’ús del valencià en la retolació i en el material imprés ha recaigut en Mi roperito; el segon, en Estanc núm. 1, i el tercer s’ha atorgat als quatre comerços restants: Pentinats Àngela, bar La Lírica, bar El Cantonet i bar Plaça.

L’alcalde de Silla i regidor de Comerç, Vicente Zaragozá, ha agraït que la Diputació, a través de la Unitat de Normalització Lingüística, subvencionara estos premis i ha afirmat que “en estos moments, qualsevol iniciativa que promoga l’ús del valencià i el comerç sempre serà benvinguda”, mentre que la regidora de Normalització Lingüística, Laura Millán, ha manifestat que “any rere any, més comerços se sumen a esta iniciativa que té com a objectiu promoure i recuperar l’ús del valencià al nostre comerç”.

Prèviament, s’han lliurat els sis carros de la campanya “Som de barri, de ciutat, de botiga, de mercat” de la Diputació que se sortejaven entre tota la clientela dels 15 establiments que fins ara han participat en estos premis: Amossos, Raons de Pes, Passarel·la, pastisseria Bon Gust, Centre Òptic Mirades, La Botigueta, Joies Anabel Machancoses, Unika Loli Blázquez, Mi Roperito, Estanc núm. 1, Pentinats Àngela, bar La Lírica, bar El Cantonet, bar Plaça i cafeteria L’Olivereta.

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha visitat Alfauir i Llocnou de Sant Jeroni, a la comarca de la Safor, per a seguir de prop els projectes que la Diputació té en marxa en els dos municipis. Mascarell ha recorregut al costat dels alcaldes diferents espais que estan sent millorats amb fons provincials, especialment a través del Pla d'Inversions, que enguany ha destinat 325.000 euros a Alfauir i 345.000 a Llocnou de Sant Jeroni per a projectes que han d'executar-se entre 2022 i 2023.

Les actuacions que s'han completat ja o que es troben en la seua fase final d'execució pertanyen a l'anterior Pla d'Inversions, que en el cas d'Alfauir ha permés la construcció d'un pavelló cobert en el poliesportiu i la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l'auditori municipal, amb una inversió que supera els 300.000 euros. A Llocnou de Sant Jeroni, els 336.000 euros assignats per la Diputació en 2020 han servit per a emprendre obres com l'asfaltat de carrers, l'adequació de l'ajuntament o la instal·lació d'una pista de pàdel en les piscines municipals, entre altres obres i serveis.

Tant Marcos García, alcalde d'Alfauir, com Ricard Igualde, alcalde de Llocnou de Sant Jeroni, han aprofitat la visita del diputat Mascarell per a abordar alguns dels projectes que tenen previst escometre els dos consistoris en el marc del Pla d'Inversions de la Diputació 2022-23.

Este mes de juliol s’ha reprès, després de dos anys de parada per la pandèmia, el projecte de recerca al llogaret de la Torre a Alpuente, a la comarca de la Serranía, centrat en recopilar informació sobre els processos d’abandonament i reocupació que han afectat els establiments rurals com la Torre. Este projecte es desenvolupa des de 2018 per un equip de L’ETNO en col·laboració amb antropòlegs de la universitat americana Wayne Styate University de Detroit (EUA).

L’objectiu de la iniciativa és assolir un millor coneixement al voltant de processos culturals que envolten el poblament i el despoblament d’espais de l’interior valencià. El projecte planteja una mirada multidisciplinar, que inclou professionals de l’antropologia i també col·laboracions des de l’arqueologia i la geografia.

La campanya d’enguany ha estat centrada en analitzar el desenvolupament del sistema de reg en terrasses vinculat al llogaret.

Així, s’ha continuat recopilant informació sobre l’ús de l’aigua de reg (un be escás) i sobre l’establiment d’una horta abancalada. Les dades recopilades permeten afinar les fases de construcció del sistema de reg i millorar el nostre coneixement sobre l’economia tradicional d’assentaments de muntanya.

El municipi de Senyera va acollir ahir dijous la presentació de l'estudi elaborat per experts de la Universitat de València (UV), en col·laboració amb l'àrea d'Igualtat de la Diputació, per a analitzar la situació de la dona rural en més d'un centenar de municipis de 13 comarques valencianes.

La diputada d'Igualtat, Eli García, i el catedràtic de Geografia de la UV i director del treball, Jorge Hermosilla, junt amb Paqui Momparler -alcaldessa de Senyera- i Mª José Jordan -advocada especialista en violència de gènere- van explicar les claus de l'estudi a una nodrida representació d'alcaldes, alcaldesses, tècnics i associacions de 70 municipis de la Ribera, la Costera, la Safor i la Vall d'Albaida.

L'objectiu d'esta anàlisi és visibilitzar els problemes detectats a causa de la discriminació per gènere i enfocar les accions necessàries per a combatre les desigualtats i garantir el desenvolupament sostenible del medi rural.

Per això, el treball de recerca s'ha desenvolupat en els 133 municipis de menys de 3.000 habitants que hi ha a la província, apuntant en una doble direcció: qüestionaris dirigits a les àrees d'Igualtat dels ajuntaments i més de 3.000 enquestes personals a dones que habiten estes poblacions amenaçades pel fantasma de la despoblació.

L'èxode rural femení, l'envelliment, la masculinització en l'àmbit agrari, la falta de relleu generacional i la bretxa digital són alguns dels temes sobre els quals s'ha consultat a les dones participants.

La responsable provincial d'Igualtat, Eli García, explica que la iniciativa pretén “obtenir informació detallada sobre la situació de les dones per a visibilitzar la discriminació de la qual són objecte i emprendre accions que servisquen per a combatre les desigualtats de gènere”. La diputada va posar en valor “l'aportació de la dona a l'economia productiva i reproductiva d'estes comarques”, així com la labor de les dones emprenedores que en diferents ocasions ha visibilitzat la Diputació.

L'esdeveniment de Senyera, en el qual estaven convocats 70 municipis de les comarques centrals de la província, va ser el segon dels tres actes programats per Diputació i Universitat per a acostar als ajuntaments els resultats de l'estudi i fer-los partícips en la cerca de solucions.

Així, després de l'esdeveniment celebrat a Titaguas el passat 14 de juliol i el d'ahir a Senyera, Requena acollirà pròximament l'acte al qual assistiran alcaldes i alcaldesses de la pròpia comarca i de la Canal, la Vall d'Aiora, la Hoya de Buñol i el Camp de Túria.

Problemes i propostes

Entre les conclusions de l'estudi ‘La dona en el sistema rural’ destaca el nivell formatiu i les competències tecnològiques de les dones enquestades, especialment en comarques d'interior com la Serranía i el Rincón de Ademuz. No obstant això, un alt percentatge de les entrevistades, sobretot les de major edat, admeten que hi ha molt de marge de millora en l'ús de les noves tecnologies i la seua aplicació en aspectes diaris.

En el context d'una millora generalitzada de l'ocupació, es manté la bretxa de gènere, destacant comarques com la Canal i el Valle de Ayora. En el segon trimestre de 2021, la contractació masculina supera àmpliament la femenina en totes les franges d'edat, amb pics marcats entre els 16 i els 19 anys i en majors de 65, mentre que la franja entre 50 i 54 anys és l'única que apareix equilibrada. Estes diferències són molt significatives en el sector agrari, on apareix el problema de les treballadores invisibles i l'economia informal.

Malgrat la discriminació de gènere que persistix en l'àmbit laboral i els problemes de mobilitat que porten a moltes dones a plantejar-se l'èxode a les ciutats, un 80% de les enquestades, amb independència de tindre estudis primaris o universitaris, pensa que continuarà vivint al seu poble en un futur. Un raig d'esperança en la lluita contra la despoblació que anima a institucions com la Diputació a impulsar mesures que puguen resultar efectives per a fixar població en zones rurals.

Entre les propostes que recull l'estudi, com a base per a la seua posterior aplicació destaca la cura de les persones majors com a font d'ocupació, que, amb la millora del transport, formen les principals reivindicacions de la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales(FADEMUR); la implantació de més serveis públics per a cuidar a menors i dependents; la digitalització del sistema rural formant els seus habitants en noves tecnologies; i el foment de l'associacionisme i el cooperativisme rural, cuidant estes emprenedores que amb els seus projectes dinamitzen l'economia dels pobles d'interior.

Prop de 200 ajuntaments valencians podran recuperar l'IVA que van pagar a Hisenda per l'assessorament tècnic de personal laboral que ja cotitzava a la Seguretat Social. La sentència del Tribunal Económico y Administrativo Regional (TEAR), que depén precisament del Ministeri d'Hisenda, a favor de l'Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer obri el procés de devolució impulsat per la Diputació de València en considerar que els consistoris “no han de pagar dos vegades pel mateix servei”, segons explica la responsable d'Assessorament Municipal, Amparo Orts.

Els tècnics de la corporació provincial estimen que els municipis de menys de 5.000 habitants podran recuperar en total uns sis milions d'euros que van pagar en el seu moment a Hisenda en concepte d'assessorament tècnic, a través de la contractació de “professionals que al principi eren autònoms i que el Suprem va considerar personal laboral que, per tant, estava donat d'alta en la Seguretat Social”, afig la responsable provincial, qui va impulsar la reclamació de recuperar l'IVA recaptat per Hisenda al costat del president de la Diputació, Toni Gaspar, i els tècnics de l'àrea.

La resolució del TEAR de 5 de juliol d'enguany en favor d'Alcàntera de Xúquer confirma que el plantejament de la Diputació que no procedia pagar doblement per la prestació del mateix servei era correcta, i obri el camí a la resta de consistoris que van abonar l'IVA entre 2012 i 2015 pels serveis d'arquitectes, enginyers, advocats i altres professionals als quals el Suprem va qualificar com a personal laboral arran de les denúncies interposades per la Inspecció Provincial de Treball en els anys 2016 i 2017.

Antecedents

L'origen del contenciós el trobem en la prestació de serveis tècnics als 185 municipis de la província de menys de 5.000 habitants que oferia la Diputació als ajuntaments a través d'una sèrie de convenis amb els col·legis professionals. Estos tècnics especialitzats en Arquitectura, Dret o diferents enginyeries resultaven de vital importància per a xicotets consistoris que no podien disposar d'estos perfils entre el seu personal, i van vindre desenvolupant el seu treball per als consistoris com a autònoms fins que Inspecció de Treball va reclamar la seua condició de personal laboral.

Entre 2016 i 2017 es van multiplicar les denúncies als consistoris per part d'Inspecció de Treball i s’obriren 170 procediments que es van anar resolent en els tribunals de manera independent. Les primeres sentències van augmentar encara més la confusió sobre la idoneïtat del model, ja que uns tribunals van fallar en favor de l'òrgan dependent del Ministeri de Treball i altres dels ajuntaments demandats.

El conflicte l'acabaria resolent el Tribunal Suprem, que en 2020 va unificar la doctrina considerant que la relació dels professionals amb els consistoris en els quals presten els seus serveis és laboral. En eixe mateix moment, la Diputació va recomanar als municipis seguir avant amb els processos judicials que s'havien suspés, donant per fet que les sentències serien desfavorables, amb la finalitat de tancar el primer front obert en els tribunals i iniciar un segon procés per a recuperar els diners indegudament pagats pels consistoris en concepte d'IVA.

Segons la Llei de l'Impost sobre el Valor Afegit, només està subjecta a l'IVA la prestació de serveis per professionals i no “els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència derivat de relacions laborals”, situació en la qual ens trobem després de la intervenció del Tribunal Suprem.

Suport de la Diputació

L'àrea d'Assessorament Municipal que dirigix Amparo Orts i abans Conxa García es va posar des del primer moment a la disposició dels ajuntaments afectats per a garantir la prestació del servei, adaptar-lo al marc legal establit pels tribunals i pal·liar l'impacte econòmic que el procés poguera tindre en les arques locals.

La corporació ha remés una circular a tots els ajuntaments afectats informant sobre la sentència d'Alcàntera de Xúquer i els passos a seguir per a presentar la reclamació davant Hisenda, que bàsicament consistix en reflectir els diners pagats entre 2012 i 2015 en concepte d'IVA per l'assessorament de professionals tècnics i adjuntar les corresponents factures. En la missiva, es recorda als responsables locals que el període de prescripció es va iniciar arran de la sentència del Suprem de fa una mica més d'un any, la qual cosa permet als consistoris disposar de termini suficient per a presentar les seues reclamacions.

La diputada d'Assessorament Municipal, Amparo Orts, insta els alcaldes i alcaldesses a “seguir les indicacions que reben dels tècnics de la Diputació per a recuperar els diners que van pagar en el seu moment a Hisenda en concepte de l’IVA, una vegada ha quedat clara en els tribunals la doctrina a seguir i el model que ha d'aplicar-se per a la prestació de l'assessorament tècnic”.

En paral·lel, la corporació provincial ha canviat el funcionament substituint els convenis amb col·legis professionals per la contractació de funcionaris interins que reforcen el seu servei d'Assistència Tècnica, que actualment atén directament les necessitats dels ajuntaments de menys de 900 habitants, amb la intenció d'ampliar progressivament el servei a municipis de major població.

La Diputació de València ha presentat este divendres el projecte artístic i educatiu ‘Formosíssima’, que té com a objectiu sensibilitzar i reflexionar sobre les diferents expressions de l'amor en l'adolescència, tractant de previndre la violència de gènere entre els joves.

‘Formosíssima’ és un projecte interdisciplinari que recull diferents vessants i especialitats artístiques i educatives, i que compta amb la col·laboració de diverses institucions, cas de la Conselleria de Cultura. La iniciativa de l'àrea d'Educació provincial que dirigix Empar Folgado inclou la realització de cinc espectacles escènics a València, Xàtiva, Alzira, Torrent i Almussafes, amb música i dansa sobre el Carmina Burana de Carl Orff. La primera posada en escena serà este dissabte, 23 de juliol, al Teatre Principal de València, a les 19:00 hores.

L'acte de presentació ha tingut lloc al pati del Palau dels Scala de la corporació provincial, amb la presència de la diputada d'Educació, Empar Folgado, la diputada d'Igualtat, Eli Garcia, la diputada autonòmica Rosa Peris i el coreògraf i director escènic, Joan Crespo.

Tal com ha explicat la diputada Folgado, es tracta d'un projecte “artístic, educatiu, compromés i reivindicatiu que busca ajudar als adolescents de la província de València a visibilitzar el que està passant en estos moments a les aules de Secundària. Els joves s'enamoren cada vegada més prompte, i hi ha relacions tòxiques, per això, cal atorgar-los les eines necessàries perquè tinguen bones relacions”.

Així mateix, la diputada d'Educació ha explicat que el projecte arranca amb la representació del Carmina Burana, amb Joan Crespo en la direcció escènica, “com a punt de partida per a començar a treballar a les aules de la província de València”. En este sentit, ha avançat que “posteriorment s'elaborarà el documental ‘Estime que t’estime’, que es complementa amb una guia amb material educatiu i material per als ajuntaments perquè, a través dels agents d'igualtat dels consistoris i de les escoles i instituts, es treballe amb els adolescents”.

Educació en igualtat

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha posat l'accent en la importància de l'educació en matèria d'igualtat: “Els que treballem en el sector educatiu sabem que existix violència de gènere en menors d'edat, i per desgràcia va en augment. Per això, es fa necessari més que mai incidir en el concepte de coeducació, incidir en l'educació afectiva sexual, i contrarestar la imatge que transmet la pornografia, ja que fa molt de mal a la societat”.

Per la seua banda, la diputada autonòmica Rosa Peris ha apuntat que “és molt important posar sobre la taula l'existència de violència de gènere en l'adolescència, ja que és una cosa que no ix en les estadístiques però sabem que existix, i que les víctimes necessiten el suport de la societat i de les institucions”.

Per al director escènic, Joan Crespo, es tracta d'un projecte que “engloba la dansa, el cant i la música per a posar en escena una temàtica tan dura com esta, amb l'objectiu que els joves que vegen l'espectacle visualitzen a través del cos i l'expressió corporal esta problemàtica de la societat”.

Proposta artística i didàctica

La iniciativa, que fa ús de diferents eines artístiques que promouen la interpretació racional i emocional, visibilitza les relacions i conflictes que porten a situacions d'assetjament o violència en l'adolescència. Per a això, s'empra una proposta musical i coreogràfica així com un documental protagonitzat per joves d'entre 12 i 16 anys, a més de material didàctic que pretén informar el públic adolescent de les principals variables que componen una relació tòxica.

La proposta musical que es presenta este dissabte 23 de juliol en el Teatre Principal de València viatjarà a les poblacions de Xàtiva, Alzira, Torrent i Almussafes. Esta serà la proposta inicial per a desenvolupar el treball didàctic i educatiu, que inclou també el documental sobre l'amor ‘Estime que t’estime’, protagonitzat per joves adolescents. Participaran principalment els municipis on es representarà l'espectacle.

El documental, amb el complement d'una guia didàctica, serà compartit als centres educatius a través dels ajuntaments, com un recurs pedagògic i audiovisual per a previndre la violència de gènere, i com a eina que permeta al professorat introduir la temàtica en les classes.