La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, s'ha desplaçat hui a Bocairent per a participar en la jornada inaugural de Tro’19, la primera trobada de globus aerostàtics organitzada per València Turisme, Tot Globo i els ajuntaments de Bocairent i Fontanars dels Alforins que reuneix durant tot el cap de setmana els millors pilots de l’aerostació estatal.

Un dolçainer i un tabaleter interpretaran música en directe des del globus “llebre” que marcarà el ritme de les proves de la competició aerostàtica que han començat aquest matí i continuaran durant tot el cap de setmana.

Tal com ha assenyalat Pilar Moncho, l'objectiu de la trobada és convertir-se en paradigma del treball col·laboratiu entre l'administració pública i les empreses privades per a fomentar la “unió entre pobles i contribuir a la desestacionalització del turisme mitjançant la celebració d'un esdeveniment apte per a tots els públics”.

L'exhibició aerostàtica ha arrancat aquest matí amb un primer vol de reconeixement i continuarà durant tot el cap de setmana amb diversos vols de competició, així com diverses activitats paral·leles, entre les quals destaca un concurs de dibuix per a xiquets i xiquetes i una trobada d'associacions de fotògrafs.

Seguiment de l'esdeveniment en Facebook

Tro’19 ha creat un esdeveniment en Facebook per a informar de les hores i llocs exactes de cada vol així com del desenvolupament de la competició i de les diferents activitats previstes.

En aquesta primera trobada de globus aerostàtics també participen com a col·laboradors l'Hotel L’Estació de Bocairent, on s'allotgen els pilots procedents de tot el país; el Restaurant Casa Julio de Fontanars dels Alforins; Terres dels Alforins, les vinyes del qual són un dels paisatges més espectaculars que s'admiren des dels globus; Òpticas Claravisión, Globos Ultramagic, i la Colla de Dolçainers  i Talabaleters L’Aljub de Bocairent .

Un escenari privilegiat

La zona de vol habitual de Totglobo és Bocairent i la Serra de Mariola, un entorn natural que ofereix una experiència diferent i visualment evocadora. Sobrevolar el barri antic de Bocairent o contemplar els cims del Montcabrer, el Benicadell o Aitana són alguns dels atractius que permet gaudir aquesta activitat.

A través d'uns cremadors, l'aire de l'interior del globus es calfa i això permet elevar l'aeronau. L'activitat és molt tranquil·la i segura i el material especial amb què està fabricada la tela la fa especialment resistent a les altes temperatures.

El globus no es dirigeix, es desplaça amb el vent i això ho converteix en una modalitat singular en el món aeronàutic. En els campionats, estatals i internacionals, com els que disputen els germans Carbonell de Tot Globo –Blai és l'actual campió d'Espanya- es posa a prova la perícia i capacitat de navegació dels pilots per a intentar conduir el globus cap els objectius prèviament marcats.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va presentar el passat dijous 14 de febrer el llibre col·lectiu ‘El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana’, una reunió de diferents capítols al voltant de les set dècades d’història de la institució i un repàs a la cultura valenciana dels últims 70 anys. La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va ser l’encarregada, acompanyada del diputat de Cultura, Xavier Rius, el periodista Adolf Beltrán i el coordinador del llibre, Gustau Muñoz, de presentar el llibre. L’acte va comptar amb la presència de personalitats del món de la política i la cultura, com ara, el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, o el poeta Marc Granell.

Adolf Beltrán va ressenyar que aquest és “un llibre que serveix per a fer-nos una idea d’allò que els valencians som capaços de fer si entenem que construir país és tindre els ulls oberts al que passa al món”. Beltrán també va destacar que el Magnànim “és una institució que ha jugat un paper molt important en la nostra societat”, per a indicar, a continuació, que “el Magnànim, en aquesta nova etapa, ha recuperat la vocació der ser allò que va ser” i reivindicar que “per a acabar d’aconseguir-ho, hauria de convertir-se en una institució d’àmbit autonòmic”.

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va voler reivindicar el treball del Magnànim, “una institució que és un espill, un reflex de les pràctiques culturals del nostre país”. En quant al llibre, Oltra destacà que “no és només la història d’una institució que ha fet 70 anys, sinó que és una aproximació molt polièdrica a la història de la cultura, la ciència i la investigació valencianes en les últimes set dècades; una mirada de 360 graus que no és una, sinó que són moltes mirades diferents”. La vicepresidenta va destacar que “és molt important el compromís del Magnànim amb la societat i la cultura i el paper de pont entre investigadors i ciutadania, fent arribant la cultura a la major part possible de la població”.

Gustau Muñoz, per la seua banda, va destacar que “els valencians i les valencianes som molt donats a oblidar-nos de les coses o tendim a l’exageració i la glorificació d’altres coses” i, per això, és important destacar que “s’han fet coses molt bones en aquesta societat i hi ha que posar-les en valor”, perquè “l’antiga IVEI (actual Magnànim) va ser una institució de la qual ens podem sentir molt orgullosos, una institució cultural que, amb escassos mitjans, va aconseguir moltes coses”. Muñoz també va indicar que “era molt important que hi haguera una història ben escrita i ben tractada sobre el Magnànim en totes les seues fases diferenciades, sense cap interferència, i amb les seues llums i les seues ombres”.

Per a cloure l’acte, el diputat de Cultura, Xavier Rius, va afirmar estar “orgullós del treball del Magnànim i de que la societat valenciana torne a confiar en la institució”. Rius va felicitar a “treballadors i treballadores, així com al seu director i totes les persones involucrades amb el Magnànim, pel seu treball”.

Un repàs per setanta anys de cultura valenciana

‘El Magnànim, 70 anys de cultura valenciana’ ofereix una panoràmica al llarg del temps. S’obri amb un pròleg de l’editor del llibre, Gustau Muñoz, que situa el contingut del volum i traça els objectius de la publicació. Tot seguit, la història del Magnànim es pot resseguir amb detall en el rigorós estudi  a cura de l’investigador Santi Cortés. També s’analitza la trajectòria de la històrica revista Debats, de la mà de l’historiador del periodisme Francesc Martínez Sanchis.

D’altra banda, la història de la Institució s’emmarca en el seu context cultural i intel·lectual precís, per a fer-la més entenedora i coherent. En aquest sentit, els estudis a càrrec de Pau Viciano (Historiografia), Francesc Hernàndez (Sociologia), Pedro Ruiz-Castell (Ciència),  Vicent Simbor i Miquel Nicolás (Llengua i Literatura) i Gonçal López-Pampló (Assaig) marquen la pauta o les grans línies d’una història de la cultura contemporània al País Valencià. Estableixen, així, una panoràmica del que han estat la historiografia, la sociologia, la ciència, la problemàtica de la llengua i la literatura i l’assaig els darrers 70 anys. Aquest conjunt d’àmbits del saber i de la cultura conformen el rerefons de l’activitat del Magnànim al llarg de set dècades. Uns àmbits a tots els quals ha fet al llarg del temps una aportació incontestable.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha assistit a la comissió de treball permanent del Projecte de Recuperació del Traçat de l’Antic Trenet que unia Dénia amb Carcaixent mitjançant una via verda, a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, per presentar i avaluar els avanços que s’han estat realitzant des de finals de l’any 2017.

Bort durant aquesta comissió ha estat acompanyat pel sotsdirector general de Mobilitat i Obres Públiques de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Llin; el  president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Txema Peláez; l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan; i el regidor de Medi Ambient d’Alzira, Pep Carreres.

Josep Bort durant la seua intervenció a la reunió de seguiment ha manifestat que “la mobilitat blana té la capacitat de transformar la nostra forma de viure i entendre el territori”. I ha continuat, “és molt encoratjador el treball que s’està fent des de les comarques de la Ribera, la Valldigna i la Safor per dur endavant aquesta via verda”.

La Diputació de València, mitjançant l’àrea de Medi Ambient, que dóna recolzament a aquest projecte ha realitzat un estudi de factibilitat per a la realització de la via verda en el tram ferroviari Carcaixent-Dènia, amb una longitud de més de 52 quilòmetres de via cicloturista, senderista i de persones amb mobilitat reduïda i, implicarà als municipis d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la província d’Alacant.

L'elaboració de l'estudi de factibilitat, que ha realitzat la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, ha tingut com a objectiu essencial analitzar les possibilitats d'ús alternatiu com a via verda que acredita aquest traçat de ferrocarril en desús, sobre el traçat finalment considerat.

Aquesta via verda constituirà un eix vertebrador del territori i a més el fomentarà el respecte pel medi natural i, facilitarà la connexió entre els diferents nuclis rurals, a més, també serà una manera de promoure l’esport i d’esta manera que la ciutadania acolla hàbits més saludables.

A més, tal com va assenyalar el diputat Bort: “es crearan noves oportunitats d’ocupació gràcies a les activitats econòmiques associades a l’ús de la bicicleta i al desenvolupament no motoritzat del territori”

Els dies 27 i 28 de febrer, a la seu de la Fundació Bancaixa, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació –amb el patrocini de l’entitat esmentada– contribuirà a recordar el 600 aniversari de la mort de sant Vicent Ferrer amb un congrés internacional en el qual participaran investigadors de diverses universitats europees.

Segons  ha indicat Vicent Flor, director del Magnànim, l’objectiu d’aquest encontre acadèmic institucional de primer nivell, titulat Sant Vicent Ferrer i el poble valencià, és  "contribuir des del rigor i l’estudi a posar en valor la figura de sant Vicent al llarg de la història i promoure-la en tant que element cohesionador de la societat valenciana".

Per la seua banda, el director del congrés, el professor de la Universitat de València Vicent J. Escartí, ha assenyalat que "aquest congrés és molt rellevant, perquè en ell es presentaran dades desconegudes i estudis inèdits”, entre els quals cal destacar l’estudi que el mateix Escartí presentarà al si del congrés, titulat Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), publicat pel Magnànim amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa.

Literatura en valencià al segle XVIII

La idea que sant Vicent Ferrer predicava en valencià allà on anava va ser difosa i lloada pels hagiògrafs del sant medieval. Això va contribuir com cap altra cosa a generar la imatge d'un sant especialment valencià i, també, va fer que el seu record anara lligat a la presència de la nostra llengua. El 1755, la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent va suscitar un allau de festes en la ciutat de València que, en l'àmbit literari, van ser molt productives. A analitzar aquella literatura en valencià es dedica l’estudi d’Escartí, que conté, també, l'edició d'aquells escrits ben significatius dels gustos i les preferències dels valencians de mitjans del segle XVIII. Segons afirma el director del congrés, aquestos textos “esdevenen una font inestimable per conéixer l’ús de la nostra llengua en aquelles demostracions públiques de caire festívol” i, en especial, els poètics perquè, eren “un instrument idoni per transmetre la ideologia dominant a àmplies capes de la població”.

El treball d’Escartí és el resultat d’una laboriosa recerca per tal de localitzar textos en valencià que ens han pervingut, relacionats amb aquella efemèride, estudiar-los en el seu context i, finalment, oferir-ne l'edició, per tal de donar-los a conéixer. L’estructura del seu treball està dedicada a fer una ullada al record del sant des de la seua canonització, especialment en els centenaris de 1555 i 1655, tot acostant-se ja de ple al tercer centenar, el 1755.

Un congrés interessant, rigorós i pluridisciplinar sobre el sant valencià

Aquest, però, no serà l’únic focus d’interés per al figura i la producció literària al voltant del sant valencià, en aquest congrés. La ponència inaugural anirà a càrrec del professor Gil Manuel Henández, titulada “La festa popular vicentina a València”. A ella li seguiran la de Jordi Colomina (Universitat d’Alacant): "La llengua dels sermons valencians de sant Vicent Ferrer", Vicent Baydal (Universitat Jaume I - Castelló): "Sant Vicent Ferrer i la nació dels valencians", Rafael Roca Ricart (Universitat de València): "El record de sant Vicent, a València, el 1919", Vicent J. Escartí (Universitat de València): "L'ús del valencià en les festes vicentines del centenari de la canonització del 1665", Anna Maria Babbi (Università di Verona): "La presenza di Vicent Ferrer nel nord d'Italia: Iconografia", Chiara Concina (Università di Verona): " La presenza di Vicent Ferrer nel nord Italia: le Vite e i Sermoni". La sessió matutina finalitzarà amb la presentació del volum de sermons de Sant Vicent Ferrer, traduïts a l’italià per Aniello Fratta Vicent Ferrer: Sermoni scelti (Roma, Aracne, 2018).

De vesprada, el congrés reiniciarà la seua activitat amb Joan Borja (Universitat d'Alacant): “Sant Vicent Ferrer en l'imaginari popular valencià”, Joan Carles Gomis Corell (Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló): "Els goigs valencians de sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant", Emilio Callado (Univeritat Cardenal Herrera-CEU): "Pels seus ossos els coneixereu. Relíquies vicentines a la València del barroc", Marinela Garcia Sempere (Universitat d'Alacant): "Vicent Ferrer i el santoral: el sermó de santa Caterina, Anna I. Peirats (Universitat Catòlica de València): "Dels vicis femenins a la conversió espiritual en els sermons de Giordano de Pisa, Bernardí de Siena i sant Vicent Ferrer". A més, abans de la presentació de l’estudi d’Escartí –prevista a les 20 hores– hi haurà la taula redona "Imatges femenines en sant Vicent Ferrer" a càrrec de Carme Arronis (UA), Albert Toldrà (UV), Anna I. Peirats (UCV). Moderarà: Eulàlia Miralles (UV).

La segona sessió del congrés tindrà lloc l’endemà 28 de febrer, la qual començarà amb la ponència d’Antoni Furió (Universitat de València): "Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i mentalitat religiosa popular a la baixa edat mitjana, seguida de la d’Immaculada Fàbregas (Université de Bretagne Sud-Lorient): "Sant Vicent Ferrer a la Bretanya: de l'infern al paradís a través de la missa de Kernaskledenn", Josep Enric Rubio (Universitat de València): "La llengua com a nus temàtic en els sermons vicentins", Anna Maria Compagna (Università di Napoli Federico II): "Sulle tracce di San Vicent Ferrer in quello che fu il Regno di Napoli e Sicilia",  Vicent Martines (Universitat d'Alacant): "Sant Vicent Ferrer i l'opció política dels clàssics" i la d’Abel Soler (Universitat de València): "Els cavallers i l'estament militar en els sermons de fra Vicent Ferrer". La ponència de cloenda anirà a càrrec d’Antoni Ferrando(Universitat de València): "Sant Vicent com a recurs apologètic de la llengua valenciana".

Per a fer possible aquest encontre internacional, la Institució Alfons el Magnànim ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa, del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, IVITRA. El comité científic compta amb prestigiosos investigadors de les universitats de València, Roma, Barcelona, Illes Balears, Perpinyà, Jaume I de Castelló i de l’Institut d’Estudis Catalans. Tots els actes són d’accés lliure.

Mostrar la tasca realitzada per la Diputació de València en matèria d'exhumacions científiques a la província i dignificar la memòria de les persones represaliades és el que pretén ‘Les llavors que van creixent. Fossa 22’, el documental produït per la corporació provincial, que completa la trilogia cinematogràfica sobre memòria històrica de Sergi Tarín i Óskar Navarro.

La Beneficència va acollir aquest dijous la presentació del documental davant de més de 200 persones, entre les quals es trobaven els directors i guionistes i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo. El projecte inclou testimoniatges de familiars i converses que mantenen amb els experts, i mostra el procés d'investigació i exhumació de la fossa comuna número 22 del cementeri de Paterna, realitzat per l'associació Arqueoantro amb la línia d'ajudes de la Diputació.

El treball de Tarín i Navarro tanca la trilogia sobre la repressió franquista a València, que va començar fa una dècada amb ‘El Terrer. Un poble emmudit’, que relatava la primera exhumació científica a Paterna, i va continuar cinc anys després amb el documental ‘Dones de Novembre. Les fosses clandestines del franquisme’. 

La responsable de Memòria Històrica de la Diputació, Rosa Pérez Garijo, recorda que “memòria, justícia i reparació” són els tres eixos de l'àrea que dirigeix. En opinió de Pérez Garijo, aquest audiovisual plasma una de les “actuacions fonamentals” que ha realitzat la corporació provisional en aquesta matèria, que és l'exhumació de les fosses comunes. En aquest sentit, “encara que aquest documental recull només els treballs en la fossa 22 de Paterna, també s'han dut a terme accions en altres poblacions com Ontinyent o Chiva”.

Suport de la Diputació

En paraules del guionista i director d'aquest documental, Óskar Navarro, es tracta “d’una metàfora de totes les exhumacions que s'estan fent; cadascuna té les seues pròpies característiques, però totes tenen trets comuns i revelen la repressió sistemàtica que va haver-hi. Això ja no és qüestió d'ideologia, sinó de recuperar la dignitat de les persones represaliades”. Així mateix, ha destacat la labor de la corporació provincial, que actualment és l'única administració que està donant suport per a fer exhumacions.

Per la seua part, Sergi Tarín, també director i guionista de l'audiovisual, ha destacat la importància de “rescatar els qui van ser massacrats i també els qui estan afonats en vida, que són els familiars que han heretat aquest drama”. En aquest punt, Tarín ha remarcat que “és una mirada de dones, ja que han sigut elles, les esposes, mares, germanes, filles…, les que han mantingut viva la memòria de les seues víctimes, en les èpoques immediates a la repressió i sobretot en les èpoques posteriors”.

D'altra banda, la presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes de Paterna, Amelia Hernández Monzó, neta d'una de les víctimes que s’han trobat en la fossa número 22, ha destacat la importància que administracions com la Diputació els ajuden i ha recordat que “no estem vacunats contra el que va passar i no podem deixar que torne a succeir, necessitem que es faça justícia”.

L'acte va comptar amb l'actuació musical d'Enrique Villarreal, excantant i baixista del grup de rock Barricada, amb el qual va publicar el disc-llibre ‘La tierra está sorda’ basat en la Guerra Civil i la repressió franquista. La cançó ‘Los Maestros’, pertanyent a aquest disc, és la banda sonora d'aquesta peça documental.

Atenció i suport a les víctimes

La Diputació de València va obrir a l'octubre en la Beneficència l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el Franquisme. Es tracta d'un projecte pioner en la Comunitat, que recopila els testimonis de les persones represaliades i els seus familiars i complementa a les exhumacions.

De la mateixa manera, en el marc d'aquesta iniciativa s'han pogut presentar les primeres sis querelles per tortures en la Prefectura de Policia de València, juntament amb la Plataforma de Suport a la Querella Argentina, CEAQUA. Els querellants formen part d'un grup de 15 persones, detingudes en 1971, i atribueixen a Benjamín Solsona, membre de la Brigada Polític-Social de València, vexacions i tortures durant els 19 dies de la seua detenció.

El tresor patrimonial de la Diputació de València, que recull l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, ha despertat un gran interés en el seu pas per la capital de la Vall d'Albaida. Fruit de les prop de 6.500 visites que acumula la mostra artística, la corporació provincial ha decidit prorrogar la seua estada a la Casa de Cultura d'Ontinyent fins al pròxim 28 de febrer.

L'exposició, que reuneix a Ontinyent quasi un centenar de tresors de l'art valencià, amb pintures, dibuixos, escultures i gravats, es complementa amb activitats gratuïtes com a visites guiades, taules redones, diàlegs amb les obres o tallers didàctics familiars i escolars. Així mateix, amb la finalitat d'apropar l'art a tota la Vall d'Albaida, s'han organitzat visites comarcals en què veïnes i veïns de L'Olleria, La Pobla del Duc i Albaida han pogut gaudir també d'aquesta col·lecció provincial.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

47.000 visites

Prop de 47.000 persones han visitat la mostra des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira, Gandia i Ontinyent. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre ells ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignasi Pinazo Camarlench; ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent poden inscriure's a través del telèfon 962 918 230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en què es dona a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

El tresor patrimonial de la Diputació de València, que recull l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, ha despertat un gran interés en el seu pas per la capital de la Vall d'Albaida. Fruit de les prop de 6.500 visites que acumula la mostra artística, la corporació provincial ha decidit prorrogar la seua estada a la Casa de Cultura d'Ontinyent fins al pròxim 28 de febrer.

L'exposició, que reuneix a Ontinyent quasi un centenar de tresors de l'art valencià, amb pintures, dibuixos, escultures i gravats, es complementa amb activitats gratuïtes com a visites guiades, taules redones, diàlegs amb les obres o tallers didàctics familiars i escolars. Així mateix, amb la finalitat d'apropar l'art a tota la Vall d'Albaida, s'han organitzat visites comarcals en què veïnes i veïns de L'Olleria, La Pobla del Duc i Albaida han pogut gaudir també d'aquesta col·lecció provincial.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

47.000 visites

Prop de 47.000 persones han visitat la mostra des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira, Gandia i Ontinyent. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre ells ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignasi Pinazo Camarlench; ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent poden inscriure's a través del telèfon 962 918 230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en què es dona a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

Cullera ja ha obert al públic la nova Central de la Policia Local del carrer Sueca, unes modernes instal·lacions en les quals s'han invertit més de 800.000 euros cofinançats per l'ajuntament i la Diputació de València, que es va implicar des del principi en el projecte.

Aquest divendres, l'alcalde del municipi, Jordi Mayor, i el president de la Diputació, Toni Gaspar, han visitat la infraestructura durant la jornada de portes obertes a la ciutadania, en la qual han estat acompanyats per l'el director general de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, qui no ha dubtat a assenyalar que la central policial de Cullera «és, ara com ara, la millor de tot el territori valencià».

La central substitueix a la vella reguarda de la plaça d'Espanya, obsolet i que no s'adaptava a les necessitats d'un servei que, si bé en els últims anys havia ampliat les seues prestacions en benefici de la ciutadania, continuava desenvolupant-se en unes condicions de treball poc adequades. No en va, la precarietat de l'anterior seu policial havia propiciat que des de l'any 2014 la Inspecció de Treball alçara diverses actes d'infraccions de seguretat i salut.

«Calia abordar aqueix problema. Teníem una policia moderna i capdavantera en la Comunitat Valenciana quant a formació i serveis, però unes instal·lacions deficitàries que no estaven a la seua altura. Això s'ha solucionat amb un important esforç inversor per part del consistori i amb l'ajuda de la diputació», ha dit Major.

En aqueix sentit, Toni Gaspar s'ha mostrat «orgullós» pel fet que «els diners de la gent faça realitat projectes com aquest» i ha aprofitat per a agrair als policies el seu treball. «Democràcia no és votar cada quatre anys solament, també és respectar la llei. Això ho fan possible els i les policies, un treball que no és fàcil», ha remarcat.

Prestacions

La nova central amplia substancialment la superfície disponible i inclou nous espais de treball fins ara inexistents. Així, es compta amb una àmplia zona administrativa, sala multiusos, despatx d'atestats i sala de detinguts, un armero adequat a la normativa vigent, arxiu, sala de reunions, despatxos per als comandaments i la regidoria, dos amplis magatzems per a senyals o decomisos i una zona d'atenció al públic.

Així mateix, es disposa d'una sala d'estar i àrea de descans per als policies amb cuina. S'han afegit vestuaris per als i les agents amb les seues corresponents dutxes i taquilles.

D'altra banda, l'edifici compleix amb les normes d'accessibilitat, compte amb climatització, està comunicat a través de fibra òptica, té videovigilància en totes les estades i exteriors, s'ha dotat amb un sistema d'obertura de portes mitjançant un sistema d'empremta digital i disposa d'un sistema antincendios amb un tanc d'aigua supletori.

Una altra dels avantatges de la nova seu és la seua ubicació. Emplaçada en el principal accés a la ciutat, permet una millor mobilitat als agents, que poden accedir a través de vies ràpides a qualsevol punt del terme municipal en evitar les eixides des del centre històric, que presenta major complicació per al trànsit. Això augmentarà l'eficiència en el temps de reacció.

La Diputació de València celebra aquest dimarts a les 12.00 hores el ple corresponent al mes de febrer.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimarts, 19 de febrer de 2019

Lloc:Saló de Plens de la Diputació de València. Pl. Manises, 4

Hora:12.00 hores

La Diputació de València ha posat en marxa un programa formatiu a través del qual, coordinadors forestals del Consorci Provincial de Bombers instruiran a les brigades forestals de Divalterra, per a l'obertura de línies de defensa en incendis forestals.

En concret, aquestes jornades formatives se centren en l'organització del personal per a la construcció de línies de defensa, així com l'aplicació correcta dels diferents mètodes de treball en equip.

Per a això, es repassen els procediments de seguretat i s'incideix també en la planificació de cada actuació, ateses les diferents circumstàncies que es poden produir en un incendi forestal.

Les jornades comencen amb una xarrada, on es repassen els aspectes teòrics més importants, per a donar pas a continuació a la part pràctica, en la qual s'executa la línia de defensa mitjançant eina manual i mecànica –motoserres i desbrossadores-.

Línies de defensa

Les línies de defensa en incendis forestals es duen a terme mitjançant l'eliminació del combustible forestal fins al sòl mineral, creant així una discontinuïtat per a l'avanç del foc.

Per a l'execució d'aquests treballs, s'aplica del protocol OCELA, basat en els conceptes d'observació, comunicació, fuita, lloc segur i ancoratge.

Coordinació Divalterra-Consorci de Bombers

La posada en marxa d'aquest programa formatiu s'emmarca en la creixent coordinació entre les brigades forestals de Divalterra i el Consorci Provincial de Bombers de València, tots dos dependents de la Diputació de València.

En aquest sentit, existeix una Comissió de Seguiment de les Brigades Forestals, integrada pel Consorci Provincial de Bombers, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de València i la Direcció de Brigades Forestals de Divalterra, que és l'òrgan encarregat d'establir els criteris d'actuació de les brigades, així com la supervisió d'aquests.