La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presenta, amb motiu del seu 70 aniversari, el llibre ‘El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana’, amb un contingut ampli i detallat, i on un conjunt d’investigadors universitaris -Santi Cortés, Ferran Martínez Sanchis, Pau Viciano, Francesc Hernàndez, Pedro Ruiz-Castell, Vicent Simbor, Miquel Nicolás i Gonçal López-Pampló- sota la direcció de Gustau Muñoz, hi analitzen la història de la Institució, la trajectòria de la revista Debats i l’evolució de diversos camps del saber i de la cultura valenciana al llarg de les darreres set dècades. El llibre es presentarà el pròxim dijous 14 de febrer, a les 19 hores, al Centre del Carme de Cultura Contemporània i comptarà amb l’assistència de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra;  Gustau Muñoz; i el periodista Adolf Beltran. El llibre està publicat en la col·lecció Arxius i Documents i es pot comprar en llibreries i en la botiga online del Magnànim: www.alfonselmagnanim.com.

Els diferents moments del Magnànim

La Institució Alfons el Magnànim concentra en la seua història tot el conjunt de contradiccions, assoliments, aspiracions i frustracions d’una societat, circumstància que la fa d’un enorme interès com a reflex, com a espill, d’un temps i d’un país. El 2018 es compleixen 70 anys de funcionament de la Institució Alfons el Magnànim. Nascuda en un temps ombrívol, en ple franquisme, ha conegut etapes molt diferenciades, algunes lluminoses, altres no tant. La seua contribució a la cultura valenciana és incontestable. Les seues contradiccions, també. D’ací l’interès de reconstruir i recórrer una trajectòria rica i intensa, complexa i amb alts i baixos, que ha reflectit l’evolució de la societat valenciana i els seus condicionaments exteriors.

La Institució Alfons el Magnànim té una llarga història. Fou fundada efectivament el 1948 (encara que l’acord de constituir-la era ja del 1947) amb l'ambició de sistematitzar els estudis locals en l'òrbita de les iniciatives tutelars del CSIC. La Institució inicial, que sofrí diverses remodelacions, va promoure malgrat tot investigacions i publicacions valuoses.

El 1980, amb el PSPV al capdavant de la Diputació, començà una renovació cabdal. El 1985 es va transformar en la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), sota la forma legal d’un consorci amb la Generalitat Valenciana que estenia la seua activitat al conjunt del país, superant la limitació provincial. La IVEI arribà a assolir un gran prestigi tant en el camp de la investigació com de les publicacions, a través de les Edicions Alfons el Magnànim i la revista Debats.

Arran de les eleccions municipals i autonòmiques en 1995, amb l’arribada del PP a les institucions, es va procedir a dissoldre una Institució -la IVEI- destinada a acomplir, i en bona mesura aconseguí fer-ho realitat, un somni llargament acaronat pels valencians compromesos amb la cultura pròpia: comptar amb un organisme cultural potent arrelat i al servei del país. En aquesta fase es va reconstituir l’antiga Institució Alfons el Magnànim, però amb grans limitacions i escassos resultats. En les noves circumstàncies polítiques obertes a partir de les eleccions de 2015, el Magnànim va encetar una nova etapa, l’actual, amb noves idees i ambicions.

‘El Magnànim, 70 anys de cultura valenciana’ ofereix una panoràmica al llarg del temps. S’obri amb un pròleg de l’editor del llibre, Gustau Muñoz, que situa el contingut del volum i traça els objectius de la publicació. Tot seguit, la història del Magnànim es pot resseguir amb detall en el rigorós estudi  a cura de l’investigador Santi Cortés. També s’analitza la trajectòria de la històrica revista Debats, de la mà de l’historiador del periodisme Francesc Martínez Sanchis.

D’altra banda, la història de la Institució s’emmarca en el seu context cultural i intel·lectual precís, per a fer-la més entenedora i coherent. En aquest sentit, els estudis a càrrec de Pau Viciano (Historiografia), Francesc Hernàndez (Sociologia), Pedro Ruiz-Castell (Ciència),  Vicent Simbor i Miquel Nicolás (Llengua i Literatura) i Gonçal López-Pampló (Assaig) marquen la pauta o les grans línies d’una història de la cultura contemporània al País Valencià. Estableixen, així, una panoràmica del que han estat la historiografia, la sociologia, la ciència, la problemàtica de la llengua i la literatura i l’assaig els darrers 70 anys. Aquest conjunt d’àmbits del saber i de la cultura conformen el rerefons de l’activitat del Magnànim al llarg de set dècades. Uns àmbits a tots els quals ha fet al llarg del temps una aportació incontestable.

Fernando Escartín acumula hores i hores d'entrenament a València, on va aprendre “el que és parar a esmorzar quan ixes de ruta”. Escartín és un dels grans escaladors del ciclisme espanyol, dues vegades subcampió de la Volta i virtual vencedor d'aquell Tour de 1999. Hui és director tècnic de la ronda espanyola, enguany “més valenciana que mai” amb dues etapes a la província, on tocarà el terme de 32 municipis, i set en la Comunitat.

L'ex ciclista professional ha destacat l'etapa entre Cullera i El Puig, que es correrà el dimarts 27 d'agost, com “la que més municipis travessa”, tots ells a la província de València. Amb eixida a Cullera i un recorregut de 177 quilòmetres, en el perfil apareixen municipis com Favara, Llaurí, Corbera, Alzira, Algemesí, Almussafes, Benifaió, Alfarp, Llombai, Catadau, Montroi, Real, Montserrat, Cheste, Vilamarxant, Riba-roja, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Bétera, Nàquera, Serra, Torres-Torres, Quart de les Valls, Benavites, Faura, Canet, Sagunt i Puçol, abans de la meta situada al costat del Monestir del Puig.

L’endemà, l'escamot prendrà l'eixida des de l'Eliana i passarà per Lliria i el Port de les Alcubles abans d'abandonar la província rumb a l'Observatori Astrofísic de Javalambre, on tindrà lloc el primer final enlaire de la Volta. En total, la carrera travessarà més d'una trentena de municipis valencians de la Ribera Alta i Baixa, l'Horta, la Foia de Bunyol, el Camp de Túria, el Camp de Morvedre i Els Serrans.

En la seua explicació tècnica, Escartín ha destacat les picabaralles que poden produir-se en la pujada a l’Oronet, “un port que coneixen bé els aficionats valencians i que encara que no ha de trencar la carrera sí que pot endurir-la de cara a desbancar als esprintadors per a l'arribada al Puig”. L'alcaldessa d'aquesta localitat, Luisa Salvador, ha estat present en l'acte de la Diputació al costat de l'alcalde de l'Eliana, Salvador Torrent, i el regidor d'Esports de Cullera, Javier Cerveró.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha felicitat els municipis ambaixadors d'aquestes dues etapes valencianes de la Volta i ha agraït als organitzadors que la carrera torne a València després del parèntesi de l’any passat. Gaspar ha destacat la col·laboració entre institucions, municipis, aficionats i espectadors que “ha fet possible gaudir de nou d'aquest gran espectacle, un exemple de convivència i competició que tots hem de seguir, des de la política i en qualsevol altre àmbit”.

Per la seua part, el director de la Volta, Javier Guillén, ha exposat que “el repte era tornar a terres valencianes i millorar, i l'hem fet amb set etapes en la Comunitat i dues a la província, amb un recorregut atractiu esportivament però també que compleix les expectatives turístiques dels municipis, amb tres hores de televisió en directe fent arribar les imatges dels pobles valencians a milió i mig d'espectadors a Espanya i 400 milions a tot el món”.

El responsable de la ronda ciclista ha recordat que és la primera vegada que la Volta arriba al Puig i l'Eliana, i també que “la segona carrera més vista després del Tour es concep en termes esportius i d'entreteniment”. En aquest sentit, Javier Guillén ha qualificat aquestes jornades esportives com a “dies festius en què els aficionats i les famílies podran gaudir d'activitats paral·leles com la fan zone, la caravana de la Volta o la carrera júnior en què participaran un centenar de xiquets de 12 i 13 anys de col·legis de la zona”.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha presentat avui, en el Cub dels Comarques de la Marina de València, la programació de la gran festa valenciana del vol aerostàtic “Tro 19” que se celebrarà aquest cap de setmana a Bocairent i Fontanars dels Alforins per a promocionar el turisme d'interior a les comarques valencianes, a través del paisatge, la gastronomia i les activitats experiencials.

“És un orgull participar en Tro’19, la primera iniciativa d'aquestes característiques celebrada a les nostres comarques amb l'objectiu d'unir territori i trencar barreres des de l'aire”, destaca Pilar Moncho

La responsable de Turisme de la Diputació ha assenyalat la capacitat d'unió que genera aquest tipus d'iniciatives i ha felicitat Tot Globo, l'empresa organitzadora de l'esdeveniment al costat de València Turisme i els ajuntaments de Bocairent i Fontanars dels Alforins, per la imatge gràfica dissenyada expressament per a promocionar Tro’19, “a través del paisatge vitivinícola de Terres dels Alforins, del cel valencià, i de la varietat de perspectives per a conèixer un territori”.

La trobada estatal de globus Tro’19 se celebra a Bocairent i Fontanars dels Alforins del 15 al 17 de febrer i reunirà els millors pilots aerostàtics, entre els quals destaca l'actual campió d'Espanya, Blai Carbonell, que va desbancar a l'octubre a l'heptacampeón de La Rioja, Iván Ayala.

Música valenciana des de l'aire

L'exhibició aerostàtica inclou una competició entre globus amb un vehicle “llebre” en el qual viatjarà un dolçainer i un tabaleter que interpretaran música valenciana per als participants i per al públic assistent. Aquest globus "llebre" serà perseguit per la resta i baixarà durant el seu vol en un parell d'ocasions per a deixar exposada una diana (la segona serà la d'aterratge) on hauran de llançar un "testimoni" el més a prop possible la resta de globus que li seguiran. En la segona i definitiva baixada, els músics estaran esperant a la resta de globus i, en funció de l'èxit de la seua aproximació interpretaran l'una o l'altra peça (més festiva quant millor resultat aconseguisquen).

El guanyador de cadascuna d'aquestes dianes tindrà un premi, cortesia dels col·laboradors de la "Trobada". Al pilot que més dianes aconseguisca durant els tres vols se li donarà un premi de guanyador de l'esdeveniment.

En la trobada amb mitjans de comunicació també han participat el director del Patronat de Turisme de València, Evarist Caselles; els alcaldes de Bocairent, Josep Vicent Ferre, i de Fontanars dels Alforins, Julio Biosca, i els pilots valencians Raúl i Blai Carbonell, de Tot Globo (Bocairent).

“És una gran satisfacció exercir, per primera vegada, d'amfitrions d'un esdeveniment d'aquestes característiques i propiciar que els valencians i les valencianes puguen participar d'aquesta gran festa”, comenta Blai Carbonell qui, amb el seu germà Raúl, dirigeix l'empresa Tot Globo, pionera en experiències de vol aerostàtic a València i amfitriona de la cita.

Vertebració de paisatges

Raúl Carbonell ha agraït la confiança que les administracions públiques han dipositat en Tot Globo. El pilot ha posat l'accent en l'èxit ja aconseguit en presentar una iniciativa que afavoreix unió. “És un plaer contribuir a la vertebració del nostre territori a través del paisatge i, sobretot, a través d'una activitat que és capaç d'unir persones”.

Unió de pobles

En la seua intervenció, l'alcalde de Bocairent, Josep Vicent Ferre, ha manifestat l'orgull “per ser el bressol d'aquesta gran experiència que és capaç d'unir dos pobles, amb moltes coses en comú, i l'única barrera de les quals és orogràfica, la muntanya que ens separa de Fontanars, que salvem en elevar-nos i contemplar des de l'aire com de prop estem”.

Per la seua part, el primer edil de Fontanars dels Alforins, Julio Biosca, ha assegurat que “els vols de Tot Globo donen molta vida al nostre poble. Cada cap de setmana és un espectacle veure, a peu de terreny, el descens o l'enlairament –segons les condicions meteorològiques del dia- dels globus”. Segons Biosca, Tro’19 és el paradigma de les sinergies creades en iniciatives que combinen la col·laboració del públic i del privat.

NOTA als MITJANS: En el document adjunt s'especifica l'horari previst de les activitats així com el punt de trobada i lloc d'enlairament, que es publicarà també a través de l'esdeveniment Tro’19 creat en Facebook.

El Museu de Prehistòria de València, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació i amb seu al Centre Cultural La Beneficència (Corona, 36), reobri hui al públic la primera planta de la seua exposició permanent dedicada a les ‘Societats prehistòriques’. La sala ha estat sotmesa, durant els últims mesos, a treballs de millora i adequació de l’espai i, a partir d’ara, ja es podrà tornar a visitar.

Ara és el torn de reformar la part dedicada a les ‘Societats caçadores-recol·lectores del Paleolític’, per tal d’adequar els espais del museu a les noves tendències museogràfiques i a necessitats d’accessibilitat. Durant els treballs de reforma, els i les visitants del Museu de Prehistòria podran accedir a la sala de les ‘Societats prehistòriques’ mitjançant un nou accés, creat per a l’ocasió, als patis de La Beneficència. Fins a la finalització d’aquests treballs d’adequació, les visites es realitzaran per aquest nou accés, mantenint-se la concertació de grups per a les visites guiades.

A més, el Museu de Prehistòria ofereix als i les visitants una nova mostra amb els materials paleolítics més destacats que dóna inici a les sales dedicades a la sala de les ‘Societats neolítiques’ i a la de la ‘Edat dels metalls’.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, presenta aquest dijous, 14 de febrer, en el Centre Cultural La Beneficència el documental ‘Les llavors que van creixent. Fossa 22’, produït per la Diputació de València i realitzat per InfovalenciaTV. A aquesta presentació assistiran també els directors i guionistes del documental, Óskar Navarro i Sergi Tarín.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 14 de febrer de 2019

Lloc: Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, C/Corona, 36, València.

Hora: 18.30 hores

La Diputació de València avança en la rehabilitació del pont entre Beniarjó i Real de Gandia, després d'esfondrar-se una part del mateix per les intenses pluges registrades a la tardor de 2007, la qual cosa va fer que quedara inhabilitat tant per al trànsit rodat com per al pas de vianants. L'actuació es va iniciar a la fi de desembre del passat any i està previst que finalitze en els pròxims mesos, amb maig com a data màxima, amb l'objectiu de tornar a posar en funcionament una infraestructura inutilitzada des de fa més d'una dècada.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha visitat aquest dimecres les obres dutes a terme en el pont sobre el riu Vernissa i ha destacat que la intervenció de la corporació provincial permetrà als veïns i veïnes de la comarca tornar a utilitzar “una infraestructura reivindicada durant anys”.

El projecte de reparació, en el qual la Diputació ha invertit 453.000 euros, inclou actuacions de murs en el marge esquerre del llit del riu, la construcció del tauler de la primera obertura del pont, la protecció amb escullera del llit del riu, així com la millora de l'accessibilitat i la seguretat de la circulació viària al llarg de la infraestructura. A més, es rehabilitaran els danys per corrosió en les zones crítiques.

Noves glorietes

D'altra banda, el responsable de l'àrea provincial de Carreteres també ha visitat aquest dimecres altres dos projectes realitzats per la corporació a la comarca de La Safor, concretament en les localitats de Simat de la Valldigna i Villalonga. En totes dues actuacions s'han realitzat noves glorietes amb l'objectiu de generar itineraris més segurs i accessibles.

A Simat de la Valldigna, amb un pressupost de 145.000 euros, la glorieta s'ha executat en la trobada entre la CV-600 i l'Avinguda Font Menor per a millorar els moviments dels vehicles, al mateix temps que s'han remodelat les voreres fins a la glorieta del PK 19+630, repavimentado tot l'àmbit d'actuació i instal·lat nova senyalització vertical i horitzontal.

Quant a Villalonga, l'actuació s'ha dut a terme en la trobada entre els carrers Ador Carretera (CV-685) i Gandia carretera (CV-680, pk 0+390), amb l'execució d'una miniglorieta que millora els moviments dels vehicles. A més, s'han remodelat les voreres de l'entorn per a adequar-les a la nova rotonda, repavimentado la zona d'actuació i instal·lat nova senyalització vertical i horitzontal. En aquest cas, el pressupost ascendeix a quasi 53.000 euros.

“S'equivocaven els qui pensaven que la ràdio es quedaria enrere”, ha assegurat aquest dimecres el president de la Diputació, Toni Gaspar, en l'acte organitzat per la Generalitat i la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes per a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. Per a Gaspar, aquestes emissores locals són “el cor de la ràdio” i “donen veu als nostres municipis”.

La gestió de la corporació provincial en la present legislatura s'ha cimentat sobre la base de “la majoria d'edat dels ajuntaments”, i aquesta aposta per l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de decidir la destinació de les ajudes provincials es fa extensible a l'impuls i manteniment d'aquestes emissores municipals. La Diputació contribueix amb les beques de formació de les i els periodistes que porten avant aquests projectes, que necessiten la implicació dels consistoris per a continuar donant veu a les veïnes i veïns d'aquests municipis.

Gaspar ha defensat que “els diners que gestionen les institucions no tenen color polític” i que aquestes estan “obligades a col·laborar per a servir millor a les persones, com succeeix amb aquestes ràdios municipals tan pròximes a la gent dels nostres pobles”. El president de la Diputació ha aplaudit la normalització que el Consell ha dut a terme d'aquestes llicències radiofòniques, la qual cosa “beneficia la convivència i permet tindre una societat més avançada que té en compte a tots els ciutadans”.

Precisament el president de la Generalitat, Ximo Puig, que igual que Gaspar ha sigut entrevistat de forma col·lectiva per aquesta Xarxa d'Emissores Municipals, ha agraït l'esforç i la convicció democràtica que “els ajuntaments que impulsen aquestes emissores des de la independència i la pluralitat”. Per a Puig, que coneix bé el mitjà després del seu pas per Radio Popular i Antena 3 Radio, “una societat és més avançada com més mitjans de comunicació té, tant públics com privats”.

El president del Consell considera que “la ràdio és un mitjà insubstituïble; el més pròxim, el que genera més emocions i el que ha demostrat tindre potencial i capacitat per a connectar amb les noves tecnologies”. En aquest context, Puig ha explicat la determinació del seu govern per a regularitzar les llicències i posar ordre en un sector que “necessitava seguretat i estabilitat”.

Per la seua part, els alcaldes i alcaldesses dels més de 20 municipis que formen part de la Xarxa d'Emissores Municipals han coincidit en la importància que les institucions òbriguen les seues portes a les ràdios locals en un dia tan assenyalat. Els alcaldes d'Albal, Ramón Marí, Canals, Ricardo Requena, Marines, Mª Dolores Celda, i l'Eliana, Salvador Torrent, defensen el paper dels ajuntaments com a promotors d'aquests projectes radiofònics que “recullen el dia a dia i les inquietuds de les persones que habiten els nostres municipis”.

Albal, Canals, Marines i l'Eliana, amb Turia Radio, són exemples d'una xarxa radiofònica en què també trobem a Ràdio l’Om Picassent, Alzira Ràdio, Radio Manises, Aldaia Radio, Llosa FM, Radio Godella, Valldigna Radio, Radio Bétera i Radio Riba-roja, totes elles a la província de València. Una Xarxa que suma més de 20 plataformes amb les emissores de municipis d'Alacant i Castelló, totes aquestes presents en la gran festa de la ràdio organitzada per la Generalitat.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, participarà demà dijous, 14 de febrer, a l’apertura de la VI Jornada sobre Ciutats segures, sostenibles i intel·ligents que acollirà la Universitat Politècnica de València.

La sessió es celebrarà de 9 a 14.10 hores a l’auditori Ciutat Politècnica de la Innovació (Cub blau) de la UPV. El diputat serà l’encarregat d’inaugurar la jornada junt amb el director de coordinació de la FVMP, Eugeni de Manuel, i el coordinador de les jornades i representant de la UPV, Antonio Reig.

El programa de la sessió, organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyer de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITCV), inclourà quatre conferències i tres taules rodones al voltant de temes com la qualitat de vida en edificis i ciutats, la gestió intel·ligent de l’aigua o la mobilitat elèctrica i l’autoconsum.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 14 de febrer de 2019

Lloc: Camí de Vera s/n, Edifici 8G, Accés A, 3º, 46022 València, Ciutat Politècnica de la Innovació (Cub blau) de la UPV

Hora: 9 hores 

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, realitzarà demà dijous, 14 de febrer, a l’Hospital Universitari de La Ribera a Alzira, una roda de premsa per explicar la cessió al consistori alzireny d’una parcel·la de 3.255 m2, depenent de la Diputació al polígon 48 d’Alzira, per a destinar-la a aparcament provisional per als veïns i veïnes de la localitat i per als usuaris i les usuàries de l’hospital.   

La vicepresidenta intervindrà a la  roda de premsa junt amb l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, i començarà a les 10:30 hores a les instal·lacions de l’Hospital Universitari de La Ribera. 

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dijous, 14 de febrer de 2019

Lloc: Hospital Universitari de La Ribera, Ctra. Corbera, km1, Alzira

Hora:10.30 hores