La comarca de la Ribera Baixa rebrà un total de 581.090 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 170% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de la comarca de la Ribera Baixa suposa una injecció de 156.287 euros per als veïns i veïnes d’Almussafes i 93.634 euros per a Sollana. En el cas de les mancomunitats, la Ribera Baixa rebrà 331.169 euros, xifra que triplica la partida anual de 2015.          

Per programes, els 156.287 euros destinats a Almussafes es dividiran en 85.087 per al reforçament de l’equip tècnic, 30.000 per a prestacions individualitzades, 7.300 per a lluitar contra la pobresa energètica, 28.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 per als anomenats clubs de convivència i 3.750 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de Sollana, es farà una inversió de 46.413 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 3.750 per a prestacions individualitzades, 8.000 per a casos de pobresa energètica, 33.750 per al programa d’ajuda a domicili, 300 per a cooperació social i 1.412 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

Quant a les mancomunitats, la Ribera Baixa destinarà 217.841 per a l’equip social base, 46.140 per a prestacions econòmiques individualitzades, 14.488 per a reduir l’empobriment energètic, 37.500 per al programa d’ajuda a domicili, 7.200 per als anomenats clubs de convivència, 500 per a cooperació social i 7.500 per a intervencions de prevenció i inserció social.

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

Un total de 14 nous municipis ja compten amb portals web accessibles per a persones amb deficiències visuals o psicomotrius gràcies a la seua adhesió a la plataforma Inclusite, una aplicació que des de l’Àrea de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Diputació de València es posa al servei dels ajuntaments perquè disposen de webs adaptades i navegables per a tota la ciutadania.

En concret, de la modalitat de portals amb plantilla estàndard ja estan operatius i gaudint dels avantatges d’aquesta aplicació les localitats d’Albalat de la Ribera, Alborache, Algímia d’Alfara, Almiserà, Benetússer, Benigànim, Bocairent, Higueruelas, la Font d’En Carròs, Llutxent, Marines, Moixent i Navarrés. Mentre que Rafelbunyol també compta ja amb aquest servei, tot i que aquest municipi en la modalitat de plantilla no estàndard.

El diputat de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica, Ivan Martí, ha assegurat que amb la incorporació d’aquests nous 14 municipis a la plataforma Inclusite «donem un pas més en el nostre propòsit de que totes les localitats de la demarcació de València compten amb portals web accessibles, per a que tots els veïns i veïnes disposen dels mateixos serveis virtuals, independentment de les seues necessitats o condicions visuals i físiques».

El diputat ha explicat que les webs municipals, «han adquirit una gran importància, fins a l’extrem d’esdevenir una eina fonamental en el funcionament de qualsevol ajuntament. Per això, és important que ningú es quede despenjat i hem de posar tot aquest potencial a l'abast de les persones, fent accessibles les webs municipals per a donar servei als nostres municipis i al conjunt de la ciutadania», ha indicat Martí.

Al llarg dels exercicis 2016 i 2017, «la Diputació de València completarà una inversió propera als 92.000 euros per tal d’afavorir l’adaptabilitat dels portals web, en un programa on els consistoris només es comprometen a abonar la seua subscripció a la plataforma», la qual té un cost de 245 euros anuals per municipi en el cas de les plantilles estàndard –la gran majoria–, i de 500 euros per als portals que compten amb un disseny propi i específic, ha detallat Ivan Martí.

Aquests 14 nous municipis s'uneixen a aquells que ja gaudien de les possibilitats d'adaptabilitat web que ofereix la plataforma Inclusite. Es tracta d’Utiel, Alfarb, Almàssera, Corbera, Gilet, Piles, Benigànim, L'Eliana, Sedaví, Casas Altas, Pinet, Rotglà i Corberà, Vallés i Carcaixent. Així com també la Mancomunitat de Les Valls, la Mancomunitat de La Serrania i la Mancomunitat de la Canal de Navarrés.

Eina gratuïta i multifuncional

Inclusite és una eina que facilita l'accés a continguts i serveis web. Es tracta d'una solució innovadora capaç de proporcionar una major accessibilitat i usabilitat web a tots els usuaris d'Internet, independentment de la seua edat o capacitats.  

Aquesta plataforma no té cap cost per a l'usuari, no necessita de software o hardware addicional i ofereix quatre formes diferents de navegació totalment autònomes, que milloren l'accessibilitat i la navegabilitat d’un portal web. 

Al sistema Inclusite es pot accedir a través del teclat adaptat –número reduït de tecles– per a persones amb discapacitat visual o que presenten limitacions a causa de l’edat; mitjançant el mode Dialogant, pensat per a persones amb mobilitat reduïda o absència d’extremitats superiors. La tercera tipologia d’interface funciona amb modulació de so i està adreçat a persones que acrediten problemes de vocalització o paràlisis severes. Finalment, existeix una quarta modalitat que incorpora lectors de pantalla per a totes aquelles persones que naveguen per Internet amb el suport d’aquest dispositiu. 

La comarca del Rincón de Ademuz rebrà un total de 462.307 euros en concepte del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València, amb l'objectiu de reforçar el finançament dels municipis valencians i l'autonomia dels seus ajuntaments, els qui decideixen en què destinar les inversions.

La Corporació provincial ha decidit destinar 21,8 milions dels 33,3 del superàvit a la posada en marxa d'aquest nou pla, el tercer de la legislatura després dels 70 milions invertits en els 266 municipis de la província gens en entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.

La intenció d'aquests plans és la de reconèixer que els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “necessiten un finançament suficient i adequada per a poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, "el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les que cooperem en lloc de competir".

En concret, els 7 municipis del Rincón de Ademuz percebran un total de 462.307 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Ademuz:97.329 euros.

Casas Altas:45.098 euros.  

Casas Bajas:48.550 euros.  

Castielfabib:104.056 euros.  

Puebla de San Miguel:53.493 euros.  

Torrebaja:50.961 euros.  

Vallanca:62.820 euros.

Criteris socials

El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros a les comarques valencianes, s'aprovarà entre finals de juliol i principis d'agost i tindrà un termini de presentació de projectes que es prolongarà fins a finals de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a aquestes actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tenir cabuda en el pla.

Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,8 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es varen emprar al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa d'atur (10%), els nuclis de població separats, com llogarets i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Ajuntaments, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 d’euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma a la coberta i la façana del Teatre Principal; 400.000 euros per a la posada en marxa de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 d’euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per subvencionar clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

La Diputació de València ha rebut als 24 joves que participen en la iniciativa ‘European Work Camp’ (EWOCA), que està celebrant la seua tercera i última trobada en el municipi valencià de Quart de Poblet. Es tracta d'un projecte d'intercanvi de caràcter mediambiental en el qual participen joves d'entre 16 i 17 anys d'Alemanya, Lituània i Espanya i que està finançat per la regió federal alemanya de Renània Palatinat i per la Unió Europea dins del programa Erasmus+.

Després dels intercanvis realitzats en 2015 a Alemanya i 2016 a Lituània, durant la primera quinzena del mes d'agost ha sigut la localitat valenciana de Quart de Poblet la que ha acollit el projecte. Així, sota el nom de ‘Quart en Verd’, huit lituans, huit alemanys i huit quarters, sempre sota la supervisió del coordinador del projecte i de huit monitors experimentats, s'han encarregat de dur a terme la catalogació, documentació i retolació de les espècies existents en la zona del Parc Poliesportiu del municipi.

L'àrea de Projectes Europeus de la institució provincial, en la seua aposta per la innovació, el coneixement i la difusió d'una Europa sense fronteres, ha acollit i disseminat aquest projecte “amb l'objectiu de treballar espais, fent especial èmfasi en els més joves, perquè vegen a Europa com un tot, treballant àmbits com el medi ambient i l'economia circular”, ha assenyalat el diputat de l'àrea, Bartolomé Nofuentes, qui ha afegit que d’aquesta manera “el treball realitzat compta amb el suport d'institucions com la Diputació”.

El projecte consta d'una important part digital, a través dels codis QR, que permetrà accedir a la informació a través de les pàgines web municipals. Una manera de, no solament donar a conéixer la flora del municipi, sinó també de posar en valor el patrimoni ambiental de Quart de Poblet. Una idea que Bartolomé Nofuentes ha aplaudit, ja que “compleix una doble missió, oferir un espai de convivència i interculturalitat, mentre es realitza un treball d'utilitat pública”.

A més, Nofuentes ha ressaltat el caràcter social del projecte, en el qual “joves amb menys oportunitats poden gaudir d'un campament en el qual aprendre i desenvolupar les seues capacitats”. L'associació de Quart de Poblet ‘Opendoors’ ha sigut l'encarregada de coordinar la trobada al costat de les associacions dels altres dos països, ‘VšĮ Telšių jaunimo centras’, de Lituània i l'alemanya ‘Mediencooperative Steinfurt i.V.’.

El projecte disposa de pressupost de 27.700€, procedent de la Fundació Mercator i del programa Erasmus+ d’INJUVE, amb la qual cosa es cobreixen totes les despeses, incloent els materials per al producte final.

Des de diputacions de diferents províncies espanyoles fins a responsables d'empreses i institucions relacionades amb la gestió de les carreteres a Perú, passant per la pròpia Generalitat Valenciana, ja són més d'una desena les administracions que s'han interessat pel modern sistema informàtic implantat per la Diputació de València per a gestionar l'àrea de Carreteres i donar resposta de forma ràpida a qualsevol tipus d'incidència que es puga produir en algun dels més de 1.800 quilòmetres de xarxa provincial.

Es tracta d'un avançat software, dissenyat a mesura per a la institució amb la col·laboració dels seus tècnics, que recorre a l’ús de dispositius mòbils tipus tablet, connectats a internet, per a notificar i gestionar les incidències amb tan sol un clic: el que es requereix per anotar el punt quilomètric en el qual s'ha detectat el problema i de quin tipus és (sot, deterioració de senyalització, presència d'obstacles, etc.). Aquesta anotació és realitzada in situ pels vigilants amb els quals la institució compta en les diferents demarcacions, la qual cosa genera una alerta que és rebuda de forma instantània en les oficines de la Diputació pel tècnic responsable de zona qui, una vegada valorada, la redirigeix també a través del sistema a l'empresa encarregada de la Conservació en eixa àrea, perquè actue sobre ella.

Gràcies a aquest sistema la Diputació de València ha aconseguit reduir notablement els temps en la gestió d'incidències, a més d'eliminar possibles errors en la transmissió de la informació, ja que aquesta es realitza directament sobre un mapa geolocalitzat que conté el detall de tot el tramat viari. D'aquesta forma, el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, considera que s'ha aconseguit donar “un important salt qualitatiu” en la gestió d'un àrea d'enorme complexitat donat l'extens de la xarxa i la multiplicitat d'incidències que són susceptibles d'aparèixer i d'afectar a la seguretat dels usuaris que la transiten.

“En reduir els temps de reacció i optimitzar l'eficàcia de les comunicacions entre vigilants, tècnics i operaris –ha destacat Seguí– aconseguim solucionar més ràpid qualsevol problema que es produïsca i açò, sens dubte, redunda en una major seguretat vial”.

El responsable de Carreteres s'ha referit també als avantatges addicionals que proporciona treballar en xarxa a través d'un programa informàtic que guarda registre de tot el que succeeix i dels temps emprats en cada tipus d'incidència: “Les dades que s'emmagatzemen ens permeten anar generant anàlisis i estadístiques, la qual cosa a la llarga és una informació molt valuosa sobre l'operativitat de l'àrea de Carreteres ja que ens ofereix les claus de com seguir millorant-la dia a dia”, ha declarat Seguí.

Tots aquests motius són els que han portat a diverses institucions tant provincials com autonòmiques del nostre país, però també d'altres llocs del món, a interessar-se pel funcionament i disseny d'una eina que, des que s'engegara fa poc més de dos anys, no ha deixat de millorar-se. Per al titular de Carreteres, açò confirma “l'aposta de la Diputació de València per la innovació i per l'aprofitament de les noves tecnologies per augmentar l'eficiència d'un servei que va directament dirigit a la ciutadania i que el seu principal objectiu, en el nostre cas, és garantir als usuaris de la carretera la major seguretat en els seus desplaçaments”.

En aquests moments, la institució provincial està treballant en el desenvolupament d'una aplicació complementària a aquest software per al seu ús per part de la ciutadania.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha consolidat al llarg d’aquests dos últims anys la seua aposta d’obrir les portes i fons dels museus a la xarxa, a través de l’enciclopèdia online Viquipèdia. Una col·laboració amb Amical Wikimedia iniciada durant la tardor del 2015 i que ha comptat amb el treball de Francesc Josep Fort, primer viquipedista resident de tota la Comunitat Valenciana, en un projecte que va començar amb la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que posteriorment s’ha exportat a la resta de museus i centres d’estudis: el Museu Valencià de la Iŀlustració i de la Modernitat (MuVIM), el Museu de Prehistòria de València i la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha remarcat que a la nostra societat «som allò que editem» i ha explicat que «el coneixement no és propietat de ningú, i els principis amb els quals treballa la Viquipèdia venen a obrir encara més el sentit integrador i socialitzador d’aquest enorme finestral», ha incidit. 

Aquesta col·laboració està permetent el desenvolupament d’un ‘viquiprojecte’, mitjançant el qual els diferents museus i centres d’estudis dependents de l’Àrea de Cultura estan incrementant la seua presència i compartint els seus continguts a l’enciclopèdia online més consultada. En conseqüència, en l’actualitat es pot tenir accés a molta més informació sobre jaciments, arqueologia, autors i cultura valenciana, entre d’altres. Uns recursos que s’acompanyen d’imatges extretes dels mateixos fons bibliogràfics i documentals dels centres expositius.

D’imatges a música popular

La relació entre Amical Wikimedia i els museus ha fet possible la celebració de ‘viquitrobades’ al Museu Valencià d’Etnologia –la primera en territori valencià– i el MuVIM. Es tracta de cicles de conferències i debats, pensades de forma col·laborativa, que comptaren amb les aportacions dels més de mig centenar d’editors de Wikipedia, bibliotecaris i personal de museus i centres d’estudis que hi assistiren.

Així mateix, s’ha engegat la convocatòria mundial del concurs Wiki Loves Monuments, un certamen fotogràfic que persegueix disposar d’instantànies –lliures de drets– de tots els monuments d’arreu del món. Seguint aquesta línia, durant el present exercici s’han impulsat diversos premis temàtics a Wiki Loves Folk, aconseguint reunir més de 500 fotografies del concurs d’instantànies falleres. Una iniciativa que es complementa durant aquest estiu amb una nova convocatòria de fotografies relatives a la celebració de les festes patronals als municipis valencians.

En aquests dos anys de treball en aquest camp la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ha compartit 675 imatges, s’han obtingut prop d’un miler arran els diferents concursos convocats i s’han aconseguit ampliar desenes d’articles d’aquest centre.

A més, en col·laboració amb l’Arxiu de Requena s’ha alliberat el fons audiovisual de l’expert en musica tradicional valenciana Fermín Pardo, integrat per un total de 390 cintes de cassette digitalitzades amb patrimoni oral-musical del nostre poble. Els fitxers s’han convertit al format ogg (llicència lliure) per tal que estiguen accessibles de forma online i a través de Wikimedia Commons, plataforma multimèdia de lliure accés als continguts.

Prehistòria i Il·lustració

Des de que s’iniciara la col·laboració entre Amical Wikimedia i el Museu de Prehistòria de València s’han alliberat imatges del catàleg i del fons fotogràfic, la major part en blanc i negre, relatives a les primeres excavacions realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica, depenent del museu. Materials que han servit per a la difusió dels primers articles relatius al Museu de Prehistòria de València a través de l’enciclopèdia online.

D’altra banda, la tasca desenvolupada al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) al llarg dels darrers anys en aquest camp ha estat orientada a la seua biblioteca, especialitzada en el coneixement de la Il·lustració i de la Modernitat i que compta amb un original de l’Encyclopédie, l’obra de D’Alembert i Diderot que data del 1751. En aquest sentit, l’objectiu radica en ampliar el coneixement existent envers  la Il·lustració i l’enciclopedisme. Alhora, també s’ha treballat amb els continguts generats a partir de les exposicions temporals del MuVIM, com ara la mostra dedicada a la figura del pintor valencià Francesc Sempere Fernández de Mesa (Albaida, 1915-1996), més conegut artísticament pel pseudònim de Messa.

Institució Alfons el Magnànim

El recent treball conjunt amb la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha permès tenir accés a més de 150 instantànies, a més d’efectuar la cobertura de la conferència oferida per part del politòleg i escriptor alemany Raul Zelik, qui participà el passat setembre en una de les edicions dels Debats del Magnànim.

Una col·laboració que, a més, ha possibilitat prestar assessorament a la institució en relació a l’ús de les llicències creative commons per a la nova etapa de la revista Afers. Unes consideracions que també s’han portat a la pràctica per tal d’estandarditzar i difondre els materials confeccionats per part de la Unitat de Normalització Lingüística de la mateixa Diputació de València.

Una realitat a Europa i el món

Les coŀlaboracions entre viquipedistes i entitats culturals, conegudes en la Viquipèdia com GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), són una realitat a Europa i la resta del món des de fa anys. Contenidors tan prestigiosos com el MOMA de Nova York, el British Museum, el Palau de Versalles o el Museu Picasso de Barcelona han desenvolupat diversos projectes d’aquest tipus. La seua feina consisteix en organitzar el material didàctic que atresoren les institucions culturals per a generar articles de qualitat, ja siga relacionant-lo directament amb el museu o amb aspectes més concrets tractats en alguna de les seues exposicions o publicacions.

En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 16.127.163 euros en la comarca de la Vall d'Albaida a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació del passat, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant les mesures a curt termini i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En concret, en els dos últims anys la Vall d'Albaida ha rebut 5.599.883 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), 3.948.446 euros en 2015 i 1.651.437 euros en 2016; 3.304.691 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 3.414.249 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 1.099.017 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 185.145 euros del Pla d'Ocupació; i 2.524.177 del Fons de Cooperació Municipal.

Aprofitar el potencial cultural de la comarca

El passat any, Rodríguez va fer escala en la comarca per a comprovar l'estat de les obres del pla inversor més ambiciós de la Corporació provincial, el PIFS, que ha deixat quasi quatre milions d'euros als 34 municipis de la Vall d'Albaida. Durant la seua ruta, el president de la Diputació va visitar les velles escoles de Quatretonta, convertides en un centre sociocultural de referència amb una inversió de 86.000 euros.

La Diputació ha permès també el desenvolupament de nombrosos projectes per a potenciar el valor històric i cultural dels municipis de la comarca. Un d'ells ha sigut la recuperació de dos refugis antiaeris a Ontinyent, divulgant així el paper de la capital de la Vall d'Albaida com a ciutat hospitalària durant la Guerra Civil. En aquesta línia, Jorge Rodríguez ha destacat “l'esforç col·lectiu per a avançar en la recuperació de la dignitat històrica”.

Una altra de les mesures destacades en la comarca ha sigut la remodelació integral del poliesportiu municipal d'Albaida, que ha rebut una injecció de 269.652 euros. Els veïns del municipi ja poden gaudir de les instal·lacions amb nous vestuaris i l'adequació dels accessos, així com la rehabilitació del frontó i pista de futbol, entre altres actuacions.

A més, els plans provincials han deixat en la comarca desenes d'obres de millores de carrers i camins, bàsicament d'asfaltat i accessibilitat; l'adequació d'edificis públics i zones verdes; la rehabilitació de patrimoni; la modernització de les xarxes d'aigua potable i nous equipaments en zones i instal·lacions esportives. Actuacions que en molts casos venien reclamant els veïns durant anys i que, en tots els casos, milloren els serveis i la qualitat de vida de les persones.

“Hem posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat”, ha assenyalat la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, qui ha afegit que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.

Per al president de la Diputació, aquesta aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i donar continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, suposa també un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen aqueixos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem desterrat d'aquesta institució”.

La Diputació de València treballa conjuntament amb els ajuntaments de Xeresa i Xeraco en un projecte per a habilitar una via verda junt a la Sèquia Travessera que connecte la marjal d’ambdues localitats i permeta posar en valor el patrimoni natural de la comarca de la Safor, des de Gandia fins a La Valldigna. La vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, ha mantingut recentment una reunió de treball amb representants d’ambdós consistoris per continuar avançant en els diferents aspectes que facen possible la materialització d’aquest projecte.

La sèquia Travessera –també coneguda com Sèquia dels Trénor– creua pràcticament de nord a sud la Marjal de la Safor, a més de constituir una infraestructura hidràulica de primer ordre per a la canalització d’aigua i el control del nivell freàtic de la marjal entre els termes de Xeresa i Xeraco. Amb el pas del temps, aquesta canalització ha anat perdent funcionalitat i actualment es troba en un avançat estat de deteriorament. L’objectiu conjunt d’ambdues localitats, amb la col·laboració de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, és restaurar la Sèquia Travessera, i convertir aquest tram en un atractiu turístic i mediambiental.

La intenció és habilitar un passeig natural junt a la sèquia, de prop de quatre kilòmetres de distància, que permeta connectar els paratges de la marjal de Gandia i Xeraco, actuant sobre el drenatge del caudal i la rehabilitació de la mota, que separa dues parcel·les dintre de la zona humida; l’àrea més antropitzada, dedicada al conreu de cítrics i hortalisses en sistema de minifundisme; i la zona del canyar, coneguda aquesta última com les Galerasses, formada per làmines d’aigua que tendeixen a assecar-se durant l’estiu i a mostrar una vegetació palustre.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha manifestat el recolzament de la corporació provincial a aquest projecte, el qual «permetrà dinamitzar i donar a conèixer l’ampli patrimoni natural que atresora la comarca de la Safor, la qual alberga multitud d’espècies endèmiques, tant de flora com de fauna autòctones, que podran ser conegudes per part de tots els visitants», ha incidit.

Per la seua part, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, ha considerat aquesta intervenció «necessària, tant des del punt de vista turístic com ambiental». Donat que aquesta iniciativa «farà possible recuperar la Sèquia Travessera, una infraestructura cabdal per poder recircular l’aigua i contribuir a la seua oxigenació. El resultat serà l’eliminació d’espècies invasores i afavorirà l’agricultura, fent possible el transvasament de l’excedent d’aigua existent en la zona de conreu», ha detallat. «La sèquia és la barrera que separa la marjal i les parcel·les de cítrics i la seua degradació és negativa per a ambdues zones», ha recalcat l’alcalde de Xeresa.

D’altra banda, el tinent d’alcalde i regidor d’Agricultura, Turisme i Platges de l’Ajuntament de Xeraco, Francesc Serralta, ha posat èmfasi «en el valor estratègic» d’aquesta actuació, ja que segons el seu parer «farà possible transitar per una Zona d’Especial Conservació –així declarada per la Red Natura 2000–, evitant l’expansió d’espècies oclusives amb un tractament directe sobre les seues arrels, i procedint a la plantació d’arbreda autòctona, capaç de projectar l’ombra necessària per minimitzar la nova proliferació de canyes i altres plantes invasores com la ludvigia», ha remarcat Serralta.

Alt valor natural

Tot aquest territori constitueix una zona d'alt valor natural, en ser la frontera entre dos ecosistemes diferenciats. La sèquia no ha estat drenada al llarg dels darrers anys i la mota que discorre al seu costat ha perdut alçada com a conseqüència de l'erosió del vent i la pluja. Aquest menut monticle de sorra és el garant de que no es barregen les aigües de la marjal i la sèquia.

Per això, el projecte en el qual es treballa contempla també la restauració de la mota. Aquesta actuació, conjuntament amb la neteja de la llera de la sèquia, millorarà el cicle de l'aigua entre les parcel·les de cultiu i la zona de canyar. En època de pluges els únics llocs per on poden alleugerar-se aquestes terres d'aiguamolls perquè no s'inunden ni traspassen el nivell de terres de conreu i camins de Xeraco i Xeresa són l'Auir i, en especial, la Travessera. Aquesta sèquia esdevé la primera i  resulta molt important  la seua neteja per tractar-se d'una línia transversal de defensa de les marjals de Xeraco, Xeresa i gran part de la de Gandia.

Per això, una vegada drenat el llit i restaurada la mota, Xeresa i Xeraco aprofitaran per crear un passeig natural a la zona humida. Aquest corredor facilitarà una ruta amb inici a l’àrea recreativa i d’observació d’aus de la marjal de Gandia, continuarà el seu pas per Xeresa fins arribar al Mirador d’Aus de Xeraco. El trajecte discorrerà en paral·lel a la Sèquia Travessera  i constituirà  un reclam turístic per a excursionistes, cicloturistes i rutes a cavall molt atractiu i de primer ordre ja que, a més de connectar La Safor amb l’àrea de la Valldigna, servirà per posar en valor un dels ecosistemes més valuosos i fràgils de la comarca. 

L'empresa pública de la Diputació de València, Divalterra, engegarà el programa Dival Garantia Juvenil, pel qual es duran a terme accions d'atenció, orientació, formació i qualificació destinades a joves d'entre 16 i 30 anys.

Aquest projecte, que es durà a terme en coordinació amb l'àrea de Cooperació Municipal de la Diputació, compta amb un pressupost de 674.497,16 euros, subvencionat en un 91,89% per Garantia Juvenil, una iniciativa del Fons Social Europeu que pretén facilitar l'accés dels joves al món laboral.

El president de la Diputació i del Consell d'Administració de Divalterra, Jorge Rodríguez, ha formalitzat l'acceptació de la subvenció de la Unió Europea per al desenvolupament d'aquest programa, i ha incidit que “l'execució de polítiques actives d'ocupació són una de les raons de ser de l'àrea de Promoció Econòmica de Divalterra”.

Per la seua banda, Emili Altur, diputat de Cooperació Municipal i responsable de l'àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Projectes de Formació de Divalterra, ha destacat “l'aposta de Dival Garantia Juvenil per la formació, com a element clau per a aconseguir l'accés dels joves al mercat laboral amb les màximes garanties d'èxit”.

Els resposnsables de la institució provincial consideren que amb l'encàrrec per part de la Diputació de gestionar aquest programa europeu, “es demostra que la reversió d'aquesta empresa pública és cada vegada més visible, recuperant l'objecte social per al qual va ser creada, en aquest cas a través d'un programa per al foment de l'ocupació jove en el nostre territori”.

Dival Garantia Juvenil

El programa formatiu beneficiarà a 270 persones d'entre 16 i 30 anys registrades en el Sistema de Garantia Juvenil i que es troben en situació de desocupació i no estiguen integrades en els sistemes d'educació o formació.

El director de l'àrea de Promoció Econòmica, Josep Melero, ha informat que “l'objectiu del programa és atorgar la formació i qualificació que millor s'adapta tant als alumnes com a les necessitats del mercat laboral, amb la finalitat de generar llocs de treball de qualitat”.

Itineraris

Els itineraris formatius previstos per a 2018 són: Confecció i publicació de pàgines web, Serveis per al Control de la plaga, Atenció soci-sanitària a persones en el domicili, Gestió de repoblacions forestals i tractaments selvícoles, Promoció turística local i informació al visitant, Agricultura Ecològica, Anglés atenció al públic, Neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals i Dinamització d'activitats de temps lliure, educatiu infantil i juvenil.

El programa acollirà a joves de tots els municipis de la província de menys de 50.000 habitants. Està previst que cada acció formativa es desenvolupe en dues edicions i que en total arribe a 270 joves repartits en 18 cursos de 15 alumnes cadascun. Un total de 14 cursos permetran l'obtenció del certificat de professionalitat.

Garantia Juvenil és una iniciativa europea que pretén facilitar l'accés dels joves al mercat de treball. A Espanya s'emmarca en l'estratègia de Emprenedoria Jove aprovada al febrer de 2013 pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Així mateix, la recomanació sobre Garantia Juvenil estableix que els joves puguen rebre una oferta d'ocupació, d'educació o formació després d'haver finalitzat els seus estudis o quedar aturats.