S'han publicat en el BOP del 7 d'agost de 2017 la concessió d'estes ajudes.

CONCESSIÓ D'AJUDES

La Diputació de València està ultimant aquestes setmanes el pla d'acció amb el qual vol augmentar la seguretat dels ciclistes que circulen per la xarxa de carreteres de titularitat provincial, un assumpte que s'ha convertit en prioritari per a l'àrea que dirigeix el diputat Pablo Seguí, qui confia que aquesta pròxima tardor es comencen a engegar ja les primeres mesures. “El plantejament de la Diputació de València se centra principalment en tres línies d'actuació: reforç de la senyalització d'advertiment de la presència de ciclistes, limitació de la velocitat de circulació a vehicles i ampliació de vorals allí on es detecte que són insuficients, actuacions que ara cal decidir com, on i quan s'executen”, ha indicat Seguí.

El diputat de Carreteres ha recordat que en aquesta tasca és “clau” la col·laboració interinstitucional que ja s'està duent a terme entre les administracions estatal, autonòmica i provincial, amb l'objectiu de dissenyar un pla que minimitze els riscos per als ciclistes en les carreteres valencianes. Uns riscos que, no obstant açò, en el cas de les vies titularitat de la Diputació de València són menors per tractar-se de carreteres amb menor densitat de vehicles i per tant amb menor accidentalitat ciclista.

Així es desprèn de l'estudi-diagnòstic efectuat en el primer semestre de l'any pels tècnics de l'àrea de Carreteres, i en el qual es determinaven els trams de la xarxa provincial més freqüentats pels ciclistes i, dins d'ells, els que registren una major accidentalitat. Es tracta de 18 itineraris que sumen 260 quilòmetres dels 1.800 del conjunt de la xarxa i l'accidentalitat de la qual segons les dades del servei de Seguretat Vial s'ha mantingut constant en els últims anys quant a nombre i amb un nivell de gravetat molt menor al d'altres xarxes de carreteres amb major densitat de circulació.

Aquestes dades no eviten, no obstant açò, que l'interès de la institució provincial en aquesta matèria siga màxim: “Des del primer dia hem apostat per la seguretat vial com a fil conductor de totes les nostres actuacions i açò implica no solament augmentar els recursos que destinem a mantenir en perfecte estat les nostres carreteres sinó també estudiar i dur a terme mesures complementàries, destinades a eixos altres usuaris que comparteixen la calçada amb els vehicles i per als quals hem de generar un ‘plus’ que garantisca la seua seguretat”, ha declarat Pablo Seguí.

De fet, no és la primera vegada que la Diputació de València mira cap al col·lectiu de ciclistes que es desplacen per les seues carreteres. Ja el passat estiu la institució va dur a terme una campanya de senyalització de ports ciclistes, per advertir als conductors de la possible presència d'aquests usuaris i de la necessitat d'extremar la seua precaució, i més recentment es va presentar un ambiciós Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, amb 97 actuacions projectades que arriben a 102 municipis i que suposarà una inversió de més de 36 milions d'euros, dirigides a la resta d'usuaris no motoritzats de la carretera, com són les persones que utilitzen les carreteres provincials per a desplaçar-se ja siga a peu o amb bicicleta entre municipis, acudir a centres d'oci o de treball, o com a esplai.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha fet balanç de les vendes dels seus llibres al llarg del primer semestre de 2017. En total, s’han distribuït 5.300 exemplars dels diferents títols de l’extens catàleg del Magnànim, xifra que suposa un significatiu increment respecte a exercicis anteriors i que confirma la revitalització experimentada per la institució en aquesta nova etapa.

La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana, d’Ignasi Gironés i Vicent Guerola; La violència política contra les dones (1936-1953), d’Antoni Simó i Ricard Camil Torres, i La idea del socialisme. Assaig d’una actualització, d’Axel Honneth són els llibres més demandats pels lectors entre la vintena d’obres publicada en aquest període. També destaca de la demanda d’altres títols, com ara la novel·la Ícar o la impotència, d’Artur Perucho; Crònica de l’òpera representada a València (1936-1959), d’Ernest Gonzàlez, o Diari de Sotaia, el dietari de Joan Pellicer, que tot i que és una publicació recent ja figura entre les més sol·licitades.

Setembre carregat de novetats

L’inici del curs es presenta intens, ple de llibres i activitats. Començarà amb els llibres Txernòbil, Fukushima i la Central Nuclear de Cofrentes, de Raquel Montón i Francesc J. Hernàndez, que reflexiona sobre el futur de la central de Cofrents; Wilson Ferrus, amb Renovació i innovació educativa en les escoles laiques i republicanes valencianes (1900-1939) estudiarà el model d’escola que impulsà el blasquisme a la ciutat de València, mentre que El camino filosófico de Hans Blumenberg, dintre de la col·lecció Novatores, de Pedro García-Duran, analitza l’obra del filòsof alemany.

Altres títols previstos per als mesos de setembre i octubre són L’esport valencià durant la guerra civil, de Josep Andreu Bosch; El carlismo en las comarcas valencianas, d’Antonio Caridad; Missa de Glòria a tres veus i cor. Una obra inèdita, de José Serrano, amb estudi i edició de Ramón Ahulló; L’estat actual de la medicina, de Ramon Trullenque, o Marc Granell. Poesia completa, 1976-2016. Finalment, el Magnànim també editarà Antropologías en transformación, sentidos, compromisos y utopías, que presenta les ponències del XIV Congrés d’Antropologia que se celebrarà en setembre a València.

A més, dintre de la col·lecció Estudis Universitaris, es publicaran en octubre els llibres guanyadors dels Premis València d’assaig: Plaer de la carn. Sexe i temperament a la cultura medieval, d’Albert Toldrà, i Panòptics i integrats, de Javier Cigüela.

Sota el lema Stop al foc. Protegeix el teu Habitatge i la teua Urbanització, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ve realitzant una campanya informativo-divulgativa per a la prevenció d’incendis a la interfície urbana forestal, municipis i urbanitzacions, la qual apel·la a la responsabilitat de la ciutadania per tal d’evitar qualsevol tipus de negligència. Es tracta d’una iniciativa centrada en la celebració de sessions informatives en les mateixes urbanitzacions, nuclis rurals dispersos i disseminats limítrofs a terreny forestal amb un elevat risc d’incendis, i que compta amb la col·laboració de la Diputació de València, els ajuntaments valencians, el Consorci de Bombers de València, els agents mediambientals i representants de les mateixes urbanitzacions.

Durant el transcurs d’aquestes sessions informatives, més enllà dels consells proporcionats per part dels monitors perquè els residents en aquestes zones de risc puguen reaccionar adequadament en cas de perill, als participants se'ls lliuren fullets divulgatius dissenyats per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València. «Aquests inclouen recomanacions i pautes de comportament explícites en relació amb l'edificació, el manteniment de les parcel·les i la cura de l'entorn per tal de reduir el risc d'incendis forestals, afavorir la reacció adequada i garantir l’auto-protecció en cas de perill, avançant-se així al sinistre. Estem compartint informació útil amb les persones residents en aquestes zones de risc», ha explicat Josep Bort, diputat de Medi Ambient.

Bort també ha incidit «en la necessitat d’incrementar l’alerta i l’atenció de la ciutadania, amb el propòsit de fer disminuir els descuits que poden desencadenar en un incendi forestal, especialment en les zones que acrediten un alt risc», ha remarcat. El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha recordat que les estadístiques «ens indiquen que un elevat percentatge dels incendis decretats a les nostres comarques estan motivats per negligències o l’incompliment de les prohibicions de fer foc en zones o en èpoques determinades», pel que ha reivindicat «el compromís de tota la ciutadania amb el nostre patrimoni natural i la nostra terra».

Per la seua part, la directora general de Prevenció d’Incendis Forestals, Delia Álvarez, ha explicat que amb la campanya Stop al foc «pretenem que els habitants d'aquests enclavaments siguen conscients dels riscos inherents de viure en un espai envoltat de massa forestal i de la necessitat d'involucrar-se i comprometre’s, tant personalment com des de la comunitat, en adoptar les mesures que siguen necessàries per minimitzar al màxim el risc d'incendis».

Empatia amb l’entorn natural

Aquesta campanya va iniciar el seu camí el passat 22 d'abril. Des d’aleshores, ha visitat la Serra d’Espadà, les urbanitzacions de la Barraca d'Aigües Vives, Gilet, Torres-Torres, Segart i Estivella. Al juliol s'han realitzat sessions en les quals han participat residents dels municipis d'Olocau, Marines, Nàquera, Oliva i Carcaixent, entre d’altres.

Ara, tindrà la seua continuïtat durant aquests mesos d'agost i setembre. Així, segons ha avançat Delia Álvarez, «hi ha molts consistoris que ja han mostrat interès per aquesta iniciativa, i han sol·licitat formalment la realització de sessions en els seus respectius municipis, amb els quals s'està en contacte per buscar dates per a la seua celebració. Concretament, a dia d'avui, hem tancat sessions informatives que se celebraran al llarg del mes d'agost en diverses urbanitzacions dels termes municipals de Requena –concretament en les seues pedanies de Los Pedrones i Casas de Soto–, Sagunt, Bocairent, Gandia i Pego». Fins a la data s'han realitzat 17 sessions informatives en 13 municipis diferents, participant un total de 358 assistents que representen a 61 urbanitzacions d'alt risc.

Al llarg de l'activitat s'aconsegueix que els assistents empatitzen amb el seu entorn, sent molt més conscients de la seua fragilitat en finalitzar la sessió. La prevenció és l’eina més eficaç per tal de lluitar contra els incendis forestals. Una prevenció que, en el cas de les persones residents en la interfície urbano-forestal, requereix de major informació i conscienciació.

‘Eixirem en l’Ambaixà!’ és el títol del llibre que Josep Requena i Vidal va escriure entre 1975 i 1999 per als parlaments de l'ambaixador moro i el cristià quan es disposen a conquistar el castell del municipi. Es tracta d'un repàs a l'actualitat local en to satíric, una obra en la publicació de la qual ha col·laborat la Diputació de València i que ha sigut presentada en la Casa de la Cultura d'Alfarrasí.

Un acte al que ha assistit el diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenía, qui ha destacat el valor d'ajudar a la difusió de llibres escrits en valencià, així com a ressaltar figures com les de Josep Requena i Vidal. Per la seua banda, l'autor del pròleg, Simeó Martí, ha destacat de l'obra que “és una autèntica crònica de la vida local que arreplega allò succeït en política local, món de la cultura, successos, festes i esdeveniments dignes de celebrar”.

En el llibre es fa un repàs a la vida anual del poble, consta de 530 pàgines i mitja dotzena de fotografies. Un equip de 12 persones ha treballat en la transcripció dels textos, tres en la correcció, més el maquetador i l'autora del disseny. L'obra no es troba a la venda, però les persones interessades el podran adquirir a canvi d'un donatiu per a l'Associació de Parkinson Benicadell.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha programat, dintre de les accions de foment del valencià, el Pla de Normalització Lingüística destinat als municipis que no disposen de personal tècnic en l’àmbit lingüístic.

Durant el passat exercici, aquest mateix departament va engegar el programa pilot de normalització lingüística en els ajuntaments de Rocafort, Ròtova, Massalfassar, Corbera, Antella i Benimuslem, amb uns resultats molt satisfactoris i una experiència que ara, millorada, oferirà a un total de deu nous municipis adherits al programa en aquest 2017.

Atesa l’elevada demanda, s’ha prioritzat i s’han considerat les peticions dels consistoris que no disposen d’oficina de promoció del valencià i que no han rebut aquest tipus d’assistència tècnica lingüística anteriorment. Amb el resultat de la selecció, les deu poblacions que en els propers mesos disposaran de l’assistència lingüística representen a localitats mitjanes –a partir de 5.000 habitants– com Canals, Meliana, Vilamarxant, Canet d’En Berenguer, Sollana i Foios; a més d’altres municipis amb un cens inferior als 5.000 habitants, com són la Llosa de Ranes, Piles, Favara i Estivella.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que «per a poder establir pautes de normalitat en l’ús de la llengua hem de pensar també en els serveis administratius dels ajuntaments. Per això, aquest programa anirà estenent-se progressivament a altres consistoris valencians, amb la supervisió de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació», ha apuntat.

Per la seua part, la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, ha considerat que amb la implementació d’aquest programa «hem aconseguit portar la normalització lingüística als ajuntaments. No fem política lingüística des de València, anem als pobles i atenem les seues necessitats», ha destacat. En aquest sentit, Cerdà ha remarcat que «cada municipi és un món i es tracta de reforçar allò que ja fan bé i corregir tots aquells aspectes que es poden millorar», ha incidit.

Formació i foment del valencià

Aquest Pla de Normalització Lingüística es portarà a terme durant un període tres mesos –entre setembre i desembre–, amb un total de 13 setmanes.

Entre les diferents actuacions planificades, hi ha contemplades accions prèvies encaminades a elaborar una enquesta de necessitats i usos lingüístics en cadascun dels municipis; i la visita a les localitats per part dels tècnics de la Diputació de València.

Així mateix, durant els tres mesos de durada  d’aquest programa d’assistència lingüística es procedirà a la normalització de la documentació administrativa; la formació dels funcionaris i tècnics municipals en capacitació lingüística i llenguatge administratiu; a més de tenir lloc la implementació de diferents campanyes de foment del valencià per a la localitat.

L’assistència correrà a càrrec de tècnics lingüístics de les empreses I més, Serveis Lingüístics; Sarrià Masià; Serveis Lingüístics i Noupertres; i Serveis Integrals, amb la supervisió de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València.