La Vuelta arriba a terres valencianes de la mà de la Diputació

“Encara ens queden moltes coses per mostrar junts”, li va traslladar el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, al director de la Vuelta, Javier Guillén, el passat mes de juliol durant la presentació a Llíria de les etapes valencianes de la ronda ciclista, que avui arriba a la província amb l'ascens als ports de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí i meta en el Port de Sagunt.

 

Els responsables de la Diputació de València, amb Rodríguez al capdavant, veuen en la Vuelta no solament un esdeveniment esportiu que garanteix l'espectacle, sinó una potent eina de vertebració del territori, d'unes comarques valencianes que poden vendre els seus encants en un aparador televisiu amb 40 canals que donen senyal a prop de 200 països.

 

“Encara ens queden moltes coses per mostrar junts”, li va traslladar el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, al director de la Vuelta, Javier Guillén, el passat mes de juliol durant la presentació a Llíria de les etapes valencianes de la ronda ciclista, que avui arriba a la província amb l'ascens als ports de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí i meta en el Port de Sagunt.

 

Els responsables de la Diputació de València, amb Rodríguez al capdavant, veuen en la Vuelta no solament un esdeveniment esportiu que garanteix l'espectacle, sinó una potent eina de vertebració del territori, d'unes comarques valencianes que poden vendre els seus encants en un aparador televisiu amb 40 canals que donen senyal a prop de 200 països.

 

Amb aquesta idea es va tancar l'acord perquè la Vuelta 2016 comptara amb l'etapa Requena-Gandia, que va travessar la província de l'interior a la costa deixant una tornada econòmica d'al voltant de 500.000 euros en els municipis pels quals va passar la carrera, especialment els punts d'eixida i arribada. I amb el mateix esperit s'ha consolidat la presència de l'esdeveniment esportiu en terres valencianes, en una edició de 2017 que entrarà a la província per l'alt de la Chirivilla, baixant per Gàtova i Olocau, i l'abandonarà pels Serrans, rumb a Conca.

 

En paraules del president de la Diputació, que torna a apostar per invertir en la ronda ciclista perquè la serp multicolor travesse un any més les carreteres valencianes, “la consolidació de la Vuelta en la nostra província és un pas més en l'acostament d'aquesta institució cap a les comarques, que estem duent a terme no solament en l'àmbit de la gestió i els serveis, sinó també a través de projectes culturals i esdeveniments esportius”.

 

El president provincial afig que les xifres de la Vuelta justifiquen la inversió realitzada per les àrees d'Esports i Turisme, ja que “pocs esdeveniments tenen la capacitat de difondre els tresors turístics de les nostres comarques amb 3 hores de retransmissió en directe per televisió”. Rodríguez ha posat en valor la capacitat d'organització dels responsables de la Vuelta i ha deixat les portes de la província obertes a la carrera, per la seua capacitat per a vertebrar i oferir els atractius de les comarques valencianes al món.

 

Una finestra al món

 

La sisena etapa de la Vuelta 17, entre Vila-real i Sagunt, presenta un recorregut de 204 quilòmetres, amb l'ascensió als ports de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí i el pas pels termes de Gàtova, Olocau, Bétera, Nàquera, Serra, Torres-Torres, Segart, Algímia d'Alfara i Estivella. La setena etapa partirà des de Llíria rumb a Conca, i l'escamot travessarà o passarà al costat d'altres municipis de la província com Domeño, Casinos, Losa del Obispo, Calles, Chelva, Tuéjar, Titaguas i Aras de los Olmos. La línia de meta estarà situada a Conca després de recórrer 205 quilòmetres en l'etapa més llarga de la Vuelta.

 

Les diputades d'Esports i Turisme, Isabel García i Pilar Moncho, presenciaran aquest dijous en el Port de Sagunt l'arribada d'aquesta sisena etapa de la Vuelta, mentre que el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, seguirà l'eixida de l'etapa del divendres des de Llíria, acompanyat pel director de la Vuelta, Javier Guillén, i l'alcalde de la localitat, Manuel Civera, en una ‘fan zone’ en la qual els aficionats podran estar en contacte amb els protagonistes de la carrera.

 

El director de la Vuelta considera “molt enriquidores” les etapes de Sagunt i Lliria, que “es van començar a gestar en acabar l'etapa Requena-Gandia de l'any passat i creiem que vertebren bé els municipis valencians, ja que anem més enllà d'una prova amb 198 corredors que cerquen la victòria i tractem també de vendre territori”. Guillén ha anunciat les novetats en la cobertura de la carrera, una finestra al món que “aquesta vegada compta amb dos helicòpters, un per a arreplegar amb imatges aèries els encants turístics dels municipis”. Les dades d'audiències del passat any, amb 1,5 milions d'espectadors per etapa i 364 milions d'espectadors de 190 països en total, demostren el potencial d'aquest projecte esportiu i turístic “global”.

Carlos Martín il·lumina la nit del divendres a La Beneficència amb jazz, flamenc i ritmes llatins

L'artista Carlos Martín s'ha guanyat un lloc en els circuits musicals com a virtuós d'incomptables instruments, amb els quals interpreta les seues composicions de mestissatge dels estils jazz, flamenc i ritmes llatins. Aquest divendres, 25 d'agost, el músic actuarà en el Centre Cultural La Beneficència dins del cicle ‘Estiu a la Bene’, els concerts que l'àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per als caps de setmana d'estiu, que van començar en juliol i es perllongaran fins a finals de setembre.

 

L'artista Carlos Martín s'ha guanyat un lloc en els circuits musicals com a virtuós d'incomptables instruments, amb els quals interpreta les seues composicions de mestissatge dels estils jazz, flamenc i ritmes llatins. Aquest divendres, 25 d'agost, el músic actuarà en el Centre Cultural La Beneficència dins del cicle ‘Estiu a la Bene’, els concerts que l'àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per als caps de setmana d'estiu, que van començar en juliol i es perllongaran fins a finals de setembre.

 

Així, Carlos Martín donarà vida al trombó, percussió i trompeta. Durant el concert, l'escenari s'omplirà de ritmes i sons de metall en la recerca d'una expressió personal a través de la fusió del llenguatge del jazz, entrellaçada amb el so llatí i el flamenc.

 

Aquest domini d'estils i la seua assentada faceta com a ‘multiinstrumentista’ han portat a Carlos Martín a col·laborar amb importants formacions a nivell internacional com la ‘Mingus Big Band’. També ha acompanyat a músics de la talla de Bebo Valdés, Carla Bley, David Foster, Steve Swallow, Luis Perdomo, Perico Sambeat, Chano Domínguez i Jordy Rossy, entre uns altres. Així mateix, ha format part de les bandes d'artistes reconeguts com Alejandro Sanz, Andrea Bocelli, Alicia Keys, Jorge Drexler, Niña Pastori, Juan Perro o Ana Belén.

 

Tots els divendres en el pati de la Beneficència

 

Per segon any consecutiu, l'àrea de Cultura de la Diputació de València organitza la sèrie ‘Estiu a la Bene’, un programa destinat al públic valencià i els visitants de la ciutat que se celebra els divendres dels mesos més calorosos de l'any. Es tracta d'un total de 14 concerts, repartits entre els mesos de juliol, agost i setembre amb presència de variats estils musicals que passen pel pop, blues, jazz, o soul.

 

Per la seua banda, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que aquesta proposta “està pensada perquè el públic familiar gaudisca de la bona música, amb el bon temps que permeten les temperatures estivals”. “Crec que és una alternativa cultural i d'oci en un lloc excepcional, que acosta diversos estils de música a totes les persones que vulguen escoltar-la i ballar-la”, ha afegit.

 

Per a assistir, és necessari descarregar l'entrada gratuïta a través de la pàgina http://www.labeneficencia.es o dirigint-se al punt d'informació situat en el vestíbul del centre (c/ Corona, 34) totes les setmanes de concert. L'horari per a la recollida d'entrades és de 10.00 a 20.00 hores, tenint en compte que depèn de l'aforament permès i, durant els concerts, hi ha servei de cafeteria disponible en el propi pati.

 

Els pròxims concerts, ja en setembre, se celebraran els divendres a les 22.00 hores i comptaran amb la presència de ‘La romàntica del Saladar’, ‘Victorija Pilatovic’, ‘Rascanya’ i ‘Domisol sisters’.

Jorge Rodríguez i l’alcalde de Llíria donen l’eixida de la setena etapa de la Vuelta

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, acompanyats pel director de la Vuelta, Javier Guillén, donaran l'eixida de la setena etapa de la ronda ciclista, que uneix la capital edetana amb Conca en un recorregut de 205 quilòmetres, el més llarg de la present edició de la carrera.

 

Jorge Rodríguez, que segueix apostant per que la Diputació porte la Vuelta a terres valencianes, l'amfitrió Manuel Civera, i el director de Unipublic, Javier Guillén, atendran als mitjans abans de l'inici de l'etapa, en la ‘fan zone’ en la qual els aficionats podran conèixer d'a prop als grans estels del ciclisme actual.

 

 

NOTA ALS MITJANS

 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, acompanyats pel director de la Vuelta, Javier Guillén, donaran l'eixida de la setena etapa de la ronda ciclista, que uneix la capital edetana amb Conca en un recorregut de 205 quilòmetres, el més llarg de la present edició de la carrera.

 

Jorge Rodríguez, que segueix apostant per que la Diputació porte la Vuelta a terres valencianes, l'amfitrió Manuel Civera, i el director de Unipublic, Javier Guillén, atendran als mitjans abans de l'inici de l'etapa, en la ‘fan zone’ en la qual els aficionats podran conèixer d'a prop als grans estels del ciclisme actual.

 

 

NOTA ALS MITJANS

 

Dia: Divendres, 25 d’agost de 2017

Lloc: Porta principal del pavelló Plà de l’Arc, en l’Avinguda Plà de l’Arc de Llíria

Hora: 11:20 hores

L’aposta de la Diputació per la Vuelta universalitza els cims valencians de l’Oronet i el Garbí

Els ports de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí són grans clàssics del ciclisme a València, destinació cada cap de setmana de milers de ciclistes aficionats que senten passió pel segon esport més practicat en la província, solament per darrere del futbol. Des d'aquest dijous, aquests cims es converteixen en patrimoni universal gràcies al senyal televisiu que arriba a prop de 200 països amb la retransmissió de la Vuelta.

 

Els ports de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí són grans clàssics del ciclisme a València, destinació cada cap de setmana de milers de ciclistes aficionats que senten passió pel segon esport més practicat en la província, solament per darrere del futbol. Des d'aquest dijous, aquests cims es converteixen en patrimoni universal gràcies al senyal televisiu que arriba a prop de 200 països amb la retransmissió de la Vuelta.

 

És un dels motius pels quals la Diputació de València ve apostant decididament per l'esdeveniment esportiu, “un gran espectacle que mostra a la gent els valors de l'esforç i el treball en equip amb els quals ens sentim identificats en la Diputació”, ha assenyalat la titular d'Esports, Isabel García, que ha presenciat el final d'etapa a Sagunt al costat dels també diputats Pilar Moncho, Bartolomé Nofuentes, Josep Bort, Voro Femenía i Mamen Peris.

 

García, cap del departament que ha participat, al costat del Patronat de Turisme provincial, en la inversió per a portar un any més la carrera a terres valencianes, ha destacat “la grandesa d'un esport participatiu i molt exigent que es practica a totes les edats i que aposta per la igualtat, com s'està veient cada vegada més amb la presència de dones ciclistes en les nostres carreteres i l'organització de proves de féminas com la Volta a València, que enguany ha celebrat la seua segona edició amb un centenar de corredores”.

 

La diputada ha destacat el nivell de la Vuelta, amb “els millors corredors del moment” i ha assegurat que la ronda espanyola forma part de “la Champions del ciclisme”, si bé ha afegit que des de la Diputació no solament es recolzen aquest tipus d'esdeveniments d'elit, sinó també la base de “un dels esports que més practiquen els valencians”.

 

Molt més que esport

 

La Vuelta a Espanya, que al llarg de tres setmanes acapara l'atenció dels mitjans i espais esportius, és molt més que esport, una idea que sosté el propi director de la Vuelta, Javier Guillén, qui no es cansa de repetir que un dels seus objectius és el de vertebrar el territori. Per a açò, cerquen recorreguts que no solament garantisquen l'emoció de la competició, sinó també un encant paisatgístic que situe als municipis, en aquest cas els valencians, en el mapa turístic.

 

En aquest sentit, la diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha destacat el compromís de la Diputació i del seu Patronat de Turisme amb les comarques valencianes, “també a l'hora de fomentar la seua projecció i promoció públiques amb la celebració de grans esdeveniments com la Vuelta a Espanya, que possibilita que milers de persones descobrisquen sobre el terreny i també des de les seues cases, a través de la seua retransmissió per televisió, el territori valencià, a més de les seues múltiples possibilitats turístiques, unides en moltes ocasions també a les esportives”.

 

“València Turisme ha volgut estar un any més amb la Vuelta, ja que és una via excepcional per a mostrar el paisatge que som i atraure l'atenció dels seguidors d'esta gran cita esportiva cap a l'àmbit valencià, just en una de les millors èpoques de l'any”, ha agregat la responsable del Patronat de Turisme de València.

 

L'etapa, la sisena de la present edició de la ronda ciclista, la ha guanyat el corredor polonés del Lotto Tomasz Marczynski, al que van lliurar el trofeu com a vencedor les diputades d'Esports i Turisme, al costat de l'amfitrió de la jornada, l'alcalde de Sagunt Quico Fernández. Marczynski es va imposar en un sprint a tres als altres dos supervivents d'una larguísima escapada de 190 quilòmetres, l'espanyol Enric Mas i el també polonés Pawel Poljanski.

 

En qüestió d’hores, la caravana de la Vuelta estarà a Llíria per a prendre l'eixida de la setena etapa rumb a Cuenca. Allí estarà el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, qui serà protagonista de l'eixida neutralitzada pels carrers de la capital edetana al costat del director de la Volta i l'alcalde de Llíria, Manuel Civera.

 

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

WEB 2017.08.24 LA VUELTA.mp4
AUDIO 2017.08.24 ISABEL GARCIA.mp3
AUDIO 2017.08.24 PILAR MONCHO.mp3
AUDIO 2017.08.24 ALCALDE SAGUNT.mp3

Requena acull un tribut a la música dels 80 com a part del projecte cultural ‘Diputació a les comarques’

Tot va començar en to de broma, durant una conversa sobre el pop i el rock espanyol. “Així sorgeix la idea de fer una actuació en algun pub de la ciutat, i des de llavors no hem parat de tocar”, explica el músic Dioni Ortiz en presentar el grup IV Cuatro, que tocarà aquest diumenge 27 d'agost a Requena dins de la programació del projecte cultural ‘La Diputació a les comarques’.

 

Tot va començar en to de broma, durant una conversa sobre el pop i el rock espanyol. “Així sorgeix la idea de fer una actuació en algun pub de la ciutat, i des de llavors no hem parat de tocar”, explica el músic Dioni Ortiz en presentar el grup IV Cuatro, que tocarà aquest diumenge 27 d'agost a Requena dins de la programació del projecte cultural ‘La Diputació a les comarques’.

 

El programa musical Sona la Dipu portarà aquesta banda, que rendeix tribut a la música dels anys 80, a la capital de la comarca Requena-Utiel com a colofó de les seues festes patronals. Així mateix, els veïns i visitants del municipi podran gaudir d'un ampli catàleg de propostes culturals oferides per la Diputació, entre les quals destaca l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, amb obres d'artistes com Sorolla, Pinazo o Equip Crònica.

 

“Gràcies als plans de la Diputació, podem posar en valor les comarques valencianes i convertir als seus municipis en epicentre cultural de la província”, ha assenyalat el president de la institució, Jorge Rodríguez. D'aquesta forma, la Corporació provincial reafirma la seua aposta per la vertebració del territori i la descentralització de les seues línies d'actuació, entre elles la cultura “per a portar el patrimoni de la Diputació a tots els racons de la província”.

 

Himnes generacionals

 

La banda espanyola IV Cuatro recordarà els “himnes generacionals” d'artistes reconeguts com Loquillo y los Trogloditas, Alaska i Dinarama, Radio Futura, Julio Iglesias, Duncan Dhu i Seguridad Social, entre uns altres. Aquest homenatge en forma de concert tindrà lloc en l'escenari de la plaça Grandia a les 23.30 hores, després d'una jornada repleta d'activitats culturals, gastronòmiques i lúdiques per a tots els públics.

 

Així mateix, el programa musical Sona la Dipu segueix reforçant la seua presència en els festivals nacionals i festes dels municipis valencians, sobretot durant els calorosos mesos d'estiu.

La Diputació impulsa una campanya de sensibilització per a la protecció i conservació de la posidònia oceànica

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha posat en marxa una campanya de divulgació i sensibilització ambiental orientada a la protecció i conservació de les praderies de posidònia oceànica. Una espècie aquàtica, endèmica del Mediterrani, que forma grans praderies als fons de sorra propers a la costa on existeix aigua neta, transparent i ben oxigenada. Aquesta planta marina disposa d’una notable importància ecològica al nostre ecosistema, exercint una labor essencial en la protecció de la línia de costa davant l’erosió i com a reservori de diversos organismes animals i vegetals marins.

 

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha posat en marxa una campanya de divulgació i sensibilització ambiental orientada a la protecció i conservació de les praderies de posidònia oceànica. Una espècie aquàtica, endèmica del Mediterrani, que forma grans praderies als fons de sorra propers a la costa on existeix aigua neta, transparent i ben oxigenada. Aquesta planta marina disposa d’una notable importància ecològica al nostre ecosistema, exercint una labor essencial en la protecció de la línia de costa davant l’erosió i com a reservori de diversos organismes animals i vegetals marins.

 

Aquesta iniciativa presenta una vessant pedagògica i està orientada  específicament a ajuntaments i banyistes, amb tota una sèrie de recomanacions encaminades a saber actuar en cas d’una arribada massiva de cúmuls d’algues i plantes marines, a més de prendre consciència de la seua presència com a bioindicador de la qualitat de les aigües marines costeres.

 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit en que, lluny del que es puga pensar, «les algues no són fem i aquestes compleixen una funció mediambiental molt important a les platges i ecosistemes marins. Per això, resulta essencial conèixer les seues funcions i els motius pels quals arriben massivament a les nostres platges en determinats períodes». Perquè «ser conscient dels motius ens permet comprendre les situacions i no dramatitzar ni alarmar-nos per processos que formen part de la normalitat dels nostres ecosistemes», ha remarcat Bort.

 

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha detallat que les praderies de posidònia oceànica «són cabdals com a generadores d’oxigen i consumidores de CO2 marí, a més de constituir un reservori de fauna i flora a les nostres costes, el que afavoreix la biodiversitat, l’increment dels recursos pesquers i són font creixent de turisme ecològic a les nostres platges».

 

Problemàtica de la retirada

 

Josep Bort ha reconegut que tot i que els cúmuls d’algues i de plantes marines a la vora de platges i cales «poden ocasionar, amb caràcter puntual,  molèsties per als banyistes i per a la realització d’activitats recreatives», el ben cert és que tots els protocols establerts per part de les institucions internacionals «ens indiquen que cal deixar-les a la vora de la mar i respectar un període de dos o tres dies de repostatge, davant de la possibilitat de que les marees puguen absorbir novament la posidònia i aquesta contribuïsca a la generació de nova flora». En conseqüència, el diputat ha advocat per «prendre consciència de la necessitat de trobar l’equilibri entre la neteja de platges i la conservació del medi ambient».

 

Des d’aquesta àrea expliquen que, només en el cas que l'acumulació i podridura ocasionen molèsties evidents i condicions d'insalubritat caldria procedir a la retirada de les platges de les algues i restes de vegetació marina. En aquest cas, però, l'extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d'algues sobre la sorra. Des del departament insisteixen en que en ningun cas s'han de transportar a l'abocador ni s'han d'eliminar les algues durant l'hivern o la primavera, sinó que la seua retirada, en cas de produir-se, s’ha de realitzar durant el període estival. Durant aquest procés, és necessari amuntonar-les perquè s’assequen en una zona propera a la mar, de manera que el cúmul vaja perdent sorra per poder reincorporar-les posteriorment o crear cordons dunars embrionaris. De fet, els estudis realitzats al respecte indiquen que la retirada de 1.000 metres cúbics de restes de posidònia oceànica implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics de sorra de platja.

 

En l’actualitat s’està investigant la manera de donar-li nous usos a les restes de posidònia. Per això, s’estudia la seua utilització com a material de construcció, material ignífug i, fins i tot, s’estan valorant les seues propietats sanitàries.

 

Conscienciació de les generacions futures


«La presa de decisions sobre la forma de gestionar, mantenir o netejar les nostres platges pot incidir dràsticament sobre el seu futur. Ajudar els municipis en la presa de decisions ambientalment correctes és per a nosaltres una prioritat», ha indicat el diputat Josep Bort, qui ha posat l'accent en la necessitat de sensibilitzar les generacions futures sobre la consciència ambiental.

 

«Cal que les generacions futures cresquen amb uns nivells de consciència ambiental superiors als que tinguérem nosaltres. El futur està en les seues mans. No ho podem oblidar, perquè ells són l'oportunitat, per això és tan important desenvolupar campanyes de difusió, sensibilització i pedagogia ambiental destinades als més menuts», ha subratllat Bort.

 

 

 

El torneig de Raspall Parelles de la Diputació tindrà la major participació femenina de la seua història

La 19ª edició del Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, gran trofeu Diputació de València, començarà el primer cap de setmana de setembre amb més d'un centenar d'equips participants i la major representació femenina de la seua història.

 

Per primera vegada en la història del trofeu, enguany hi haurà la mateixa quantitat de categories sèniors de competició masculina com a femenina. Dels 110 equips inscrits, quasi la meitat són formacions integrades per dones, la qual cosa li converteix en el campionat autonòmic amb major representació de dones i xiquetes en la història de la pilota valenciana.

 

La 19ª edició del Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, gran trofeu Diputació de València, començarà el primer cap de setmana de setembre amb més d'un centenar d'equips participants i la major representació femenina de la seua història.

 

Per primera vegada en la història del trofeu, enguany hi haurà la mateixa quantitat de categories sèniors de competició masculina com a femenina. Dels 110 equips inscrits, quasi la meitat són formacions integrades per dones, la qual cosa li converteix en el campionat autonòmic amb major representació de dones i xiquetes en la història de la pilota valenciana.

 

Tots els clubs amb major representació numèrica de la competició tenen equips femenins. Per exemple, l'entitat més participativa és Beniparrell, on els seus 9 equips són tots femenins; Bicorb, un dels clàssics de la modalitat, presenta 8 formacions, de les quals 3 són de dones; i també cal destacar els 7 equips de xiques de Meliana.

 

Respecte a les principals categories, en la primera masculina serà Xeraco qui defense el títol aconseguit davant Rafelbunyol en 2016. Amb aquest triomf, el club de la Safor portava la seua cinquena copa de campions a les seues vitrines. Aquests equips tornaran a lluitar per a jugar la final de la present edició, al costat de les formacions dels clubs de Fenollet, Bicorb, Bellreguard i La Vall d’Alcàntera-Càrcer.

 

En la màxima categoria femenina, Mar de Bicorb i Victòria de València, que l'any passat van guanyar la copa de campiones per al club de Rafelbunyol, enguany jugaran pel club de Bicorb. La resta de formacions de primera femenina seran les de Beniparrell, actuals subcampiones, Alqueria de Asnar, Borbotó, que presenta dos equips en primera, la Marina i Tavernes Blanques.

 

Tots els participants de la competició intentaran disputar les finals de cadascuna de les categories, que es jugaran els dies 16 i 17 de desembre, en un trinquet encara per a determinar. D'altra banda, el termini per a sol·licitar ser seu de les finals estarà obert per als clubs i ajuntaments interessats fins a finals de setembre.

Alzira exposarà noves peces del patrimoni de la Diputació amb l'arribada de ‘Memòria de la Modernitat’

Moltes persones hauran somiat en més d'una ocasió poder observar per un forat i contemplar què hi ha a l'altre costat. Si s'imagina un moment històric concret o una escena quotidiana del passat la idea cobra si cap major atractiu. Apreciar un quadre pot convertir-se en una experiència molt similar, traslladant a l'espectador a una altra època, sent testimoni d'aquest moment.

 

Moltes persones hauran somiat en més d'una ocasió poder observar per un forat i contemplar què hi ha a l'altre costat. Si s'imagina un moment històric concret o una escena quotidiana del passat la idea cobra si cap major atractiu. Apreciar un quadre pot convertir-se en una experiència molt similar, traslladant a l'espectador a una altra època, sent testimoni d'aquest moment.

 

És l'emoció que el visitant podrà sentir en posar-se davant de ‘El Tribunal de les Aigües’, una peça del pintor valencià Bernardo Ferrándiz Badenes, una de les seues obres més conegudes. L'oli, d'unes dimensions de 200 x 300 cm, forma part de la col·lecció de la Diputació de València i podrà gaudir-se en l'exposició ‘Memòria de la Modernitat’ al seu pas per la ciutat d'Alzira, on arribarà aquesta tardor.

 

El llenç representa una escena costumista de la més antiga institució de justícia existent a Europa, en la qual es reunien les comunitats de regants per a discutir sobre diferents assumptes, especialment relacionats amb la distribució de l'aigua. El quadre descriu un dels moments de negociació, amb personatges vestits amb la indumentària tradicional valenciana de l'època.

 

Bernardo Ferrándiz Badenes es va formar en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i en la de San Fernando de Madrid, per a traslladar-se posteriorment a París per a ampliar la seua formació en l'Escola Imperial. L'obra del pintor va contribuir a renovar la pintura valenciana i va influir en les futures generacions d'artistes llevantins, com Francisco Domingo Marqués, Emilio Sala i Joaquín Sorolla.

 

El quadre s'exposarà a Alzira a partir d'octubre amb l'arribada a la capital de la Ribera Alta de la mostra ‘Memòria de la Modernitat’, en la qual es poden contemplar desenes de tresors artístics de la Diputació de València. Una exposició itinerant que en aquests moments es pot visitar a Requena i que a més es podrà veure a Gandia, Ontinyent, Torrent i Sagunt en els pròxims dos anys.

Jorge Rodríguez: “La Vuelta és ja un atractiu més en la promoció turística de les comarques valencianes”

La Vuelta ha abandonat aquest divendres terres valencianes per Los Serranos després d'arribar el dijous pel Camp de Turia i haver recorregut part d'aquestes dues comarques i el Camp de Morvedre. Però aquesta eixida és només provisional, ja que en paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, la ronda ciclista “és ja un atractiu més en la promoció turística de les comarques valencianes”.

 

La Diputació que presideix Rodríguez ve apostant per l'esdeveniment esportiu des de l'inici de la legislatura, i després de l'etapa del passat any entre Requena i Gandia i les etapes de la Vuelta 17 amb arribada a Sagunt i eixida a Llíria, Rodríguez obri les portes a seguir comptant amb la carrera en terres valencianes com a reclam esportiu i turístic.

 

La Vuelta ha abandonat aquest divendres terres valencianes per Los Serranos després d'arribar el dijous pel Camp de Turia i haver recorregut part d'aquestes dues comarques i el Camp de Morvedre. Però aquesta eixida és només provisional, ja que en paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, la ronda ciclista “és ja un atractiu més en la promoció turística de les comarques valencianes”.

 

La Diputació que presideix Rodríguez ve apostant per l'esdeveniment esportiu des de l'inici de la legislatura, i després de l'etapa del passat any entre Requena i Gandia i les etapes de la Vuelta 17 amb arribada a Sagunt i eixida a Llíria, Rodríguez obri les portes a seguir comptant amb la carrera en terres valencianes com a reclam esportiu i turístic.

 

La de Llìria ha sigut l'etapa més llarga de la Vuelta 17, amb 207 quilòmetres entre la capital edetana i Cuenca. En la fan zone situada en el Plà de l’Arc, l'epicentre esportiu de la capital del Camp de Turia, els autobusos dels equips que prenen part en la carrera i uns convidats d'excepció: 200 músics juvenils de la Primitiva i la Simfònica, les dues bandes de Llíria, entre milers d'aficionats que han gaudit amb la prèvia de la carrera i els 7 quilòmetres de recorregut neutralitzat pels carrers del municipi.

 

Abans que el propi Jorge Rodríguez tallara la cinta que dóna pas a l'eixida de l'etapa, acompanyat pel director de la Vuelta, Javier Guillén, i l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, el president de la Diputació ha avançat que la intenció és seguir comptant en els pròxims anys amb la carrera en terres valencianes, “com a reclam esportiu i turístic”.

 

Rodríguez ha repassat alguns dels motius pels quals la Corporació que dirigeix aposta decididament per la ronda ciclista, des de l'espectacle esportiu en resposta a la gran afició que existeix pel ciclisme en tota la província fins a la tornada econòmica del pas de la caravana de la Vuelta pels municipis valencians, i per descomptat “l'impacte positiu per al turisme de les nostres comarques i la vertebració del territori”.

 

Excel·lents carreteres

 

El president de la Diputació ha destacat també en Llìria l'excel·lent treball realitzat per l'àrea provincial de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí, que “es veu reflectit en el bon estat de les vies per les quals discorre aquests dies la carrera, i que formen part d'una xarxa de 1.800 quilòmetres de titularitat provincial, on la prioritat és el manteniment i el reforç de la seguretat”.

 

Els comentaristes de TVE van reconèixer aquest dijous el bon estat de les carreteres valencianes durant la retransmissió de l'etapa amb final a Sagunt. Sobre aquest tema, el responsable provincial ha volgut posar en valor els dos vessants del ciclisme: l'esportiva i la d'oci, que la Diputació està tenint molt en compte amb l'engegada d'un Pla de Vies Ciclopeatonales amb més de 130 quilòmetres en tota la província.

 

Per la seua banda, el director de la Vuelta, Javier Guillén, ha coincidit en la idoneïtat de les carreteres valencianes, així com del terreny per a la pràctica del ciclisme i el valor paisatgístic afegit, elements que se sumen a “l'extraordinària afició de València al ciclisme, que es demostra en cada etapa que es disputa en aquesta terra”.

 

“Estem emocionats amb aquestes dues etapes espectaculars que hem viscut a València. L'arribada a Sagunt ha sigut fins ara la més seguida en televisió”, ha afegit el director de la Vuelta, que ha deixat clar que “mentre València vulga seguir apostant per la Vuelta estarem a la seua disposició. Necessitem molt aquesta terra pel recorregut i pel seu públic”.

 

Javier Guillén ha incidit igualment en el paper vertebrador de la ronda ciclista, que cada any reforça la seua cobertura paisatgística dels municipis que travessa. “Enguany comptem amb un segon helicòpter que s'encarrega de mostrar al món els tresors turístics, així com el patrimoni i la història dels pobles i ciutats que travessem”.

 

La Llíria romana

 

L'amfitrió d'aquesta setena etapa de la Vuelta, Manuel Civera, ha mostrat el seu agraïment a la Diputació i a la Vuelta per donar al seu municipi l'oportunitat d'arribar a tothom: “només puc expressar el meu agraïment a l'organització de la Vuelta, amb el seu director Javier Guillén, i a qui ha fet possible açò, que és la Diputació i el seu president Jorge Rodríguez. Estem feliços de veure gaudir a tota la ciutat d'aquest espectacle esportiu sense igual i poder viure-ho a flor de pell, amb els nostres músics i l'amabilitat que caracteritza a la nostra gent”.

 

A l'eixida d'aquesta setena etapa, que ha recorregut el municipi mostrant els encants turístics de la LLiria romana abans que els corredors prengueren rumb a Cuenca, han assistit també el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, la diputada d'Esports, Isabel García, i els diputats provincials Bartolomé Nofuentes, Mercedes Berenguer i Mamen Peris.

 

*Hi ha imatges disponibles en FTP Diputació de València*

WEB 2017.08.25 LA VUELTA LLIRIA.mp4
AUDIO 2017.08.25 JORGE RODRIGUEZ.mp3
AUDIO 2017.08.25 ALCALDE LLIRIA.mp3
AUDIO 2017.08.25 DIRECTOR LA VUELTA.mp3

La Diputació de València assisteix a la inauguració de la XXVII Fira Requenense del Vi

Un any més, la Diputació de València ha assistit a la inauguració de la XXVII Fira Requenense del Vi (FEREVIN), en la qual una vintena de cellers exposen els millors vins i caves de la Denominació d'Origen Utiel-Requena fins al diumenge 27 d'agost en l'Edifici Multifuncional del Recinte Firal.

 

Així, el diputat provincial de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, el diputat de Mancomunitats, Comarcalització i Egevasa, Voro Femenia, i la diputada Mamen Peris han acompanyat a la corporació municipal de Requena en aquest acte, al que també han assistit el secretari autonòmic d'Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, i la secretària autonòmica de Model econòmic i finançament M. ª José Mira.

 

Un any més, la Diputació de València ha assistit a la inauguració de la XXVII Fira Requenense del Vi (FEREVIN), en la qual una vintena de cellers exposen els millors vins i caves de la Denominació d'Origen Utiel-Requena fins al diumenge 27 d'agost en l'Edifici Multifuncional del Recinte Firal.

 

Així, el diputat provincial de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, el diputat de Mancomunitats, Comarcalització i Egevasa, Voro Femenia, i la diputada Mamen Peris han acompanyat a la corporació municipal de Requena en aquest acte, al que també han assistit el secretari autonòmic d'Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, i la secretària autonòmica de Model econòmic i finançament M. ª José Mira.

 

Nofuentes ha felicitat a l'organització per “la celebració un any més d'una fira de tal envergadura, tan necessària per a fomentar l'economia rural”. “Es tracta d'un aparador inigualable per a mostrar la qualitat d'una denominació d’origen com és la d'Utiel-Requena, així com de tots els productes gastronòmics d'aquesta zona”, ha assenyalat el diputat.

 

En aquest sentit, Nofuentes també ha recordat que “finalment, després de molt treball, hem aconseguit que aquesta denominació d'origen recupere el seu nom i torne a ser reconeguda amb la seua identitat i qualitat pròpies i diferenciades”.

 

Per la seua banda, la regidora de Festes, Mª José Arroyo ha agraït a la Diputació de València la seua assistència a l'esdeveniment, així com “tot el suport que ens han donat, ja que és el que ens permet traure endavant esdeveniments d'aquesta magnitud”. Arroyo també ha convidat al fet que “tota la gent s'acoste a Requena a gaudir de les nostres festes, en les quals hi ha tot tipus d'activitats per a totes les edats”.

 

Els cellers que participen en l'edició d'enguany són Bodega Sebiran, Bodega Sierra Norte, Bodegas Carlos Cárcel, Bodegas Coviñas, Bodegas Cueva, Bodegas Murviedro, Bodegas Rebollar Ernesto Cárcel, Cerro Gallina, Dominio de la Vega, Latorre Agrovinícola, Santiago García Wine Company, Unión Vinícola del Este, Vera de Estenas, Vereda Real, Vinícola Requenense, Vinos y sabores ecológicos i el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Utiel-Requena.

 

Durant l'acte també s'han lliurats els premis de l'III Concurs Ferevin, que han recaigut en productes de Unión Vinícola del Este, Coviñas, Murviedro, Santiago García Wine Company, Sierra Norte i Vinícola Requenense.