Reobrir el trinquet de Carlet no solament implica el suport a l'esport autòcton, sinó la recuperació de la cultura i el patrimoni històric dels municipis valencians. Gràcies a l'ajuda de la Corporació provincial, l'ajuntament de Carlet ha adquirit aquest emblemàtic espai, que es troba en desús, per a recuperar la reputació que va tindre en el passat.

“Gràcies als plans de la Diputació, podem posar en valor edificis tan emblemàtics i representatius com el trinquet de Carlet i retornar-li tota la seua esplendor en aquesta zona de tradició de pilotaris”, ha manifestat el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, recordant jugadors històrics del municipi com Roget i Xatet II. Rodríguez ha emfatitzat el compromís de l'ens provincial per recolzar el joc de les ‘tres parets’, sobretot en la comarca de la Ribera Alta com “un dels referents de la pilota valenciana”.

La compra d'aquest espai, que passarà a ser de titularitat municipal, va ser un dels projectes més destacats aprovats en el ple de Diputació de València el passat més juliol de 2017, amb un pressupost de 171.753 euros.

El renovat pla d'obres i serveis en els municipis

Aquesta actuació en la localitat de Carlet ha sigut possible a través del renovat Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de la Diputació de València. En total, la inversió de la Corporació provincial en les comarques valencianes serà de 33 milions d'euros per als ajuntaments i un milió d'euros per a les mancomunitats.

Aquest programa –abans anomenat PPOS– ha sigut presentat per part de la corporació provincial amb modificacions encaminades a agilitar la concessió de les subvencions i simplificar els procediments d'aprovació de les obres en els municipis valencians. També implementa una nova fórmula per al repartiment de les ajudes, en la qual s'accentuen els criteris socials –la taxa d'atur, per exemple– o mediambientals, com el Pacte d'Alcaldies.

El president de la Diputació ha manifestat que en aquesta legislatura “el nostre propòsit és treballar colze a colze amb els ajuntaments i que tota la ciutadania dispose dels mateixos drets i serveis”. En paraules de Rodríguez, “la principal línia d'actuació del pla és l'autonomia financera dels municipis”.

Un simple gest com desbloquejar el mòbil, encendre la llum o pujar en ascensor és possible gràcies a l'herència del medi ambient, que en ocasions oblidem que és limitada. Compromesa amb el consum eficient i l'estalvi d'energia, la Diputació de València ha rebut el certificat que el subministrament elèctric de la institució prové exclusivament de fonts renovables.

La Corporació provincial va adjudicar i va contractar amb certificació de Garantia d'Origen, avalat per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, el subministrament d'energia elèctrica a l'empresa Iberdrola. Així mateix, aquest document prova que el consum d'energia garanteix el respecte al medi ambient i la no emissió de CO² i altres gasos contaminants.

Per al president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, aquest reconeixement demostra el “bon treball que s'està duent a terme en la Diputació en la seua aposta per dur a terme polítiques mediambientals i de consum eficient, com és en aquest cas, el consum d'energia de fonts renovables, o en la pròxima adquisició de vehicles híbrids per al parc mòbil”.

Es tracta d'un certificat que se suma al contracte signat per la institució provincial amb Iberdrola per al subministrament d'energia elèctrica en els seus 45 immobles, segons el qual la Diputació abonarà enguany un màxim de 717.530 euros pel seu consum entre els mesos de maig a desembre; i 358.765 entre gener i abril de 2018, que serà quan vença el contracte.

Aquesta és una de les nombroses actuacions iniciades per l'equip de govern de la Diputació de València per a fomentar el respecte per l'hàbitat, com la gestió ambiental de les ‘smart cities’ (ciutats intel·ligents) o el Pacte d'Alcaldies, basat a escometre actuacions en contra del canvi climàtic.

Altres accions dutes a terme per a la protecció del medi ambient són l'ocupació de vehicles híbrids en la institució provincial. El Butlletí Oficial de València va publicar un concurs per a l'adquisició de dos vehicles híbrids i d'un monovolum. Així mateix, la flota de turismes per a l'atenció domiciliària de l'Hospital General de València també és de consum híbrid.

En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 4.257.076,08 euros en la comarca de la Canal de Navarrés a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en les obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació d'antany, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant el ‘curtterminisme’ i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En concret, en els dos últims anys La Canal de Navarrés ha rebut un total de 4.257.076,08 euros, dels quals 1.175.012,48 euros han sigut destinats al Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), concretament 688.129,37 euros en 2015 i 486.883,11 euros en 2016; 965.167,28 euros del Pla de Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 975.885,53 euros del SOM; 481.330,85 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 37.410 euros del Pla d'Ocupació; i 622.269,94 del Fons de Cooperació Municipal.

Condicionament de traçat i obres de millora en la via pública

Aquesta inversió ha permès el desenvolupament de projectes com el condicionament del traçat de la via CV-580 en el tram que va des del punt quilomètric 15.750 al 16.750, que uneix els municipis de Navarrés i Quesa. Un projecte que preveu la millora del traçat de la carretera, així com la seua ampliació, amb la incorporació de vorals i l'augment de la seua amplària, de manera que tota la via que connecta ambdues localitats reunisca les condicions òptimes de seguretat.

A més, els plans provincials han deixat en la comarca desenes d'obres de millores de carrers i camins, bàsicament d'asfaltat i accessibilitat; l'adequació d'edificis públics i zones verdes; la rehabilitació de patrimoni; la modernització de les xarxes d'aigua potable i nous equipaments en zones i instal·lacions esportives. Actuacions que en molts casos venien reclamant els veïns durant anys i que, en tots els casos, milloren els serveis i la qualitat de vida de les persones.

Per al president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, eixa aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i donar continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, suposa també un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen eixos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem bandejat d'aquesta institució”.

Per la seua banda, la vicepresidenta de la institució provincial, Mª Josep Amigó, assenyala que s'han posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat, afegint que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.

La comarca de la Ribera Alta rebrà un total de 1.278.258 euros gràcies al nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València. Aquesta quantitat suposa l’increment del 148% de l’aportació de la corporació en la comarca, durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar el passat mes de juny davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de la comarca de la Ribera Alta suposa una injecció de 80.472 euros per als veïns i veïnes de Guadassuar, 91.153 euros per a La Pobla Llarga, 164.195 euros per a Turís i 157.473 euros per a Villanueva de Castellón. En el cas de les mancomunitats, El Marquesat rebrà 140.466 euros, laRibera Alta 374.672 euros, i la Vall dels Alcalans 71.271 euros.D’altra banda, la mancomunitat d’Aigües Potables farà una inversió de 103.757 euros i Benestar Social 94.799 euros.          

Per programes, els 80.472 euros destinats a Guadassuar es dividiran en 37.822 per al reforçament de l’equip tècnic, 9.000 per a prestacions individualitzades, 30.000 per al programa d’ajuda a domicili, 500 per a cooperació social i 3.150 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de La Pobla Llarga, es farà una inversió de 48.528 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 15.000 per a prestacions individualitzades, 5.000 per a casos de pobresa energètica, 21.000 per al programa d’ajuda a domicili i 1.625 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. Turís rebrà 85.087 per al reforçament de l’equip tècnic, 1.000 per a informació i assessorament, 18.750 per a prestacions individualitzades, 6.000 per a casos de pobresa energètica, 37.500 per al programa d’ajuda a domicili, 858 per als anomenats clubs de convivència i 15.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. Per últim, Villanueva de Castellón invertirà 79.543 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 30.000 per a prestacions individualitzades, 10.680 per a casos de pobresa energètica, 18.750 per al programa d’ajuda a domicili, 3.500 per a cooperació social i 15.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Quant a les mancomunitats, Aigües Potables invertirà 56.405euros per a l’equip social base, 8.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 4.000 per a reduir l’empobriment energètic, 31.254 per al programa d’ajuda a domicili, 2.103 per als anomenats clubs de convivència i 1.745 per a intervencions de prevenció i inserció social. El Marquesat comptarà amb 140.466 euros que seran distribuïts de la següent manera: 68.966 per a l’equip social base, 22.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a reduir l’empobriment energètic, 28.500 per al programa d’ajuda a domicili, 2.700 per als anomenats clubs de convivència, 300 per al pla de cooperació social i 12.500 per a intervencions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, la mancomunitat de la Ribera Alta destinarà 225.720 per a l’equip social base, 38.680 per a prestacions econòmiques individualitzades, 10.912 per a reduir l’empobriment energètic, 77.355 per al programa d’ajuda a domicili, 7.142 per als anomenats clubs de convivència, 250 per a cooperació social i 14.613 per a intervencions de prevenció i inserció social.Valls dels Alcalansinjectarà 41.804 euros per a l'equip social base, 6.300 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.000 per a reduir l'empobriment energètic, 18.567 per al programa d'ajuda a domicili, 1.600 per als anomenats clubs de convivència, 200 per a cooperació social i 800 per a intervencions de prevenció i inserció social.

Per últim, els 94.799 euros atorgats a la mancomunitat de Benestar Social es distribuiran entre el reforçament de l’equip tècnic (46.564), prestacions econòmiques individualitzades (13.125), la lluita contra la pobresa energètica (1.000), el servei d’ajuda a domicili (26.250), els clubs de convivència (4.500), cooperació social (1.910) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (1.450).

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

L’Ajuntament de Xiva ha procedit a la renovació i adquisició de nova maquinària per a la conservació i manteniment de les seues vies i camins rurals a través d’una dotació econòmica de 138.094 euros corresponent al Pla de Camins i Vials de la Diputació de València. En aquest sentit, l’adquisició de retroexcavadores, aplanadores o tractors amb trailla per tal d’arreglar els camins és un dels punts bàsics que inclou el pla, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltat de vies públiques urbanes.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha visitat recentment aquesta localitat de la Foia de Bunyol per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els fons aportats per part de de la corporació provincial, i ha explicat que «antigament aquest programa permetia destinar els recursos disponibles exclusivament a l’asfaltat de camins i vies rurals. En canvi, des del nou equip de govern de la Diputació de València vàrem pensar que resultava important no solament poder escometre l’asfaltat dels camins, sinó també poder optar a l’adquisició de maquinària per al seu manteniment, tal i com han fet al municipi de Xiva», ha indicat.

Maria Josep Amigó ha destacat que aquesta localitat «disposa d’un terme municipal molt ampli, de més de 300 kilòmetres, amb un gran nombre de camins rurals que requereixen estar en òptimes condicions perquè l’agricultura i els agricultors constitueixen una base molt important de l’economia local», ha asseverat.

En concret, el consistori de Xiva ha adquirit una desbrossadora, una motoserra, una retropala de cartepillar, un tractor i un tripuntal davanter. Tots ells estris necessaris per a la conservació dels camins del seu terme municipal.

Autonomia municipal

Com en la resta de plans engegats des de que es va iniciar la present legislatura, el nou encuny de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes i alcaldesses a l'hora d'invertir les ajudes de la Corporació provincial. «El Pla de Camins i Vials està concebut amb el mateix esperit que la resta de programes i actuacions de la Diputació, respectant l'autonomia dels equips de govern municipals a l'hora de determinar en què necessiten invertir les ajudes», ha explicat Maria Josep Amigó.

En la línia de la gestió responsable de l’equip de govern provincial, el repartiment dels fons d’aquest programa està basat «en criteris objectius i transparents que busquen posar fi al clientelisme», ha destacat la vicepresidenta.

En el cas del Pla de Camins i Vials (PCV), des de la Diputació de València s’ha apostat per quatre variables, més enllà del criteri poblacional que ara ocupa solament un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cadascun dels municipis. A més del cens poblacional, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants reben una part lineal fixa que constitueix un 35% de la subvenció, en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten percebre un major volum de diners a aquells municipis que disposen d’un major nombre de camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’altra, la longitud dels camins.

En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 8.168.957,81 euros en la comarca de Los Serranos a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en les obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, qui destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació d'antany, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant el ‘curtterminisme’ i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En concret, en els dos últims anys Los Serranos ha rebut un total de 8.168.957,81 euros, dels quals 2.091.459,3 euros han sigut destinats al Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), concretament 1.051.240,60 euros en 2015 i 1.040.218,70 euros en 2016; 2.170.250,71 euros del Pla de Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 2.100.854,31 euros del SOM; 945.452,84 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 54.028 euros del Pla d'Ocupació; i 806.912,65 del Fons de Cooperació Municipal.

Combatre la despoblació rural creant ocupació

Aquesta inversió ha permès el desenvolupament de projectes que han servit per a combatre la despoblació rural, com ha sigut el de completar els accessos al polígon industrial d’Higueruelas, amb una injecció de 300.000 euros, la qual cosa a més de facilitar l'entrada i eixida de camions, ha permès a l'empresa Power Electronics ampliar les seues instal·lacions i donar treball a més de 500 persones.

Un altre exemple de l'aposta de la institució provincial per la reindustrialització dels polígons de les comarques valencianes es troba a Titaguas, municipi en el qual la Diputació ha destinat una subvenció de 95.000 euros per a millorar la interconnexió de les línies elèctriques de la zona industrial, la qual cosa ha possibilitat a l'empresa Monteturia, que dóna treball a 40 persones de la comarca, ampliar la potència necessària per a mantenir la seua producció en Los Serranos.

A més, es projecta en la comarca el manteniment i reforç de la seguretat en la CV-345, en el tram comprès entre Higueruelas i el Cerro de la Nevera en una primera fase, i entre el Cerro de la Nevera i La Yesa en una segona fase que està previst executar abans del final de la legislatura, una iniciativa dins de l'àrea de Carreteres de la Corporació provincial.

Propostes que para Jorge Rodríguez reforcen l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses, donant continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, la qual cosa suposa un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen aqueixos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem bandejat d'aquesta institució”.

Per la seua banda, la vicepresidenta de la institució provincial, Mª Josep Amigó, assenyala que s'han posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat, afegint que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.

Urbàlia Rurana arriba aquest divendres al patí del Centre Cultural La Beneficència per participar en el cicle Estiu a la Bene, els concerts que l'Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per als caps de setmana dels mesos d'estiu.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha comentat que «aquesta iniciativa que organitzem per segon any, és una alternativa cultural y d’oci en un lloc excepcional». Rius ha afegit que «es tracta d'un cicle pensat per al públic familiar, amb l'objectiu de que puguen gaudir de la bona música». A més, «compta amb entrada gratuïta, un fet que permet apropar diferents estils musicals a totes les persones que desitgen escoltar-los i ballar-los», ha indicat el diputat.

El grup Urbàlia Rurana es va crear l’any 1990 amb el propòsit de fer música d’arrel valenciana i mediterrània. La idea era difondre un repertori prou treballat a escala local i de Comunitat Valenciana, però poc conegut a l’exterior, i combinar-lo amb les músiques germanes de l’àmbit de l’Europa mediterrània, com ara les d’Eivissa, Occitània, el Piemont, Calàbria o Macedònia, entre d’altres.

La instrumentació del grup és exclusivament «acústica» per tal de preservar una sonoritat popular i ètnica de regust mediterrani.

Els interessats en assistir als concerts només han de disposar de la seua entrada gratuïta, la qual es pot obtenir a través de la pàgina web www.labeneficencia.es o dirigint-se al punt d'informació situat al vestíbul del centre. La retirada de localitats tindrà lloc cada setmana de concert, a partir del dimarts, de 10:00 a 20:00 hores, fins al mateix dia del recital o fins a completar l'aforament.

Els propers concerts d'agost i setembre se celebraran, seguint el mateix horari, els divendres a les 22:00 hores i comptaran amb la presència de grups com “A contra blues”, “Carlos Martín quintet”, “La romántica del saladar", “Victorija Pilatovic”, Actuación indie-fusión, “Rascanya” i “Domisol sisters”.

La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Utiel-Requena per fi ha recuperat el seu nom i, després de sis anys de reivindicacions, deixa de pertànyer a la Denominació d'Origen València. Es tracta d'una reclamació que va encapçalar la Diputació de València, convertint-se en la primera institució valenciana a presentar diverses mocions davant el ple del Consell amb la finalitat de paralitzar la desaparició de la històrica DO.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha volgut felicitar als municipis involucrats i ha mostrat el seu agraïment al Consell pel treball conjunt realitzat amb la Diputació per aconseguir aquest objectiu “és una mesura que resulta bàsica per a mantenir l'economia i la cultura d'aquesta comarca vives” i ha recordat que “des de la Diputació hem recorregut un llarg camí lluitant per defensar als agricultors i cooperatives de la nostra zona, que s'havien vist seriosament perjudicats en perdre la seua pròpia denominació d'origen”.

Finalment, el diputat ha conclòs que “és de justícia que es reconega el valor dels productes d'aquestes zones i la seua qualitat, i açò passa per la diferenciació, per la qual cosa les DOP Utiel-Requena i Alacant havien de recuperar-se”.

Cal destacar el suport que des de la Diputació de València, s'ha mostrat sempre a la comarca, arribant a celebrar a Brussel·les nombroses jornades per a donar a conéixer la seua denominació d'origen.

El poliesportiu de Rafelbunyol s'ha convertit en un espai polivalent on els seus veïns i veïnes poden gaudir d'una variada oferta d'activitats. Gràcies als plans provincials de la Diputació, la localitat de l'Horta Nord va a executar una segona fase per a completar la reforma de les seues instal·lacions.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que va visitar el passat estiu la primera fase de les reformes en el centre, ha mostrat la seua satisfacció en poder comprovar que les inversions provincials “estan arribant a les persones, beneficiant la seua qualitat de vida i fomentant hàbits de vida saludables, com és el cas d'aquestes millores que s'estan realitzant en les instal·lacions esportives municipals”.

Per la seua banda, l'alcalde de Rafelbunyol, Francisco López, ha explicat que gràcies a aquestes obres “es va a poder jugar a básquet i futbol sala en millors condicions, a més d’afavorir la creació de clubs i escoles esportives d'aquestes disciplines”. L'alcalde ha agraït el suport de la Diputació i del seu president “que ha estat sempre atent al desenvolupament de les obres”.

En una primera fase, l'ajuntament va executar, gràcies al Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), una nova pista poliesportiva, la reforma dels frontons, el condicionament dels vestuaris i les graderies del poliesportiu, a més d’habilitar un camp de futbol 7 i rehabilitar els accessos. Ara falta construir la segona fase de les obres, la qual es preveu que comence abans que finalitze l'any. Aquesta segona subvenció, de 160.192 euros, va ser aprovada en el passat ple del mes de juliol de la Diputació i s'emmarca dins del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–.

Gràcies a la coberta de la pista, el club de básquet municipal, que ha celebrat l'ascens de divisió enguany, podrà complir la normativa vigent a més d'estar protegit en cas de pluges. “La gent està molt contenta, sobretot perquè van ser unes obres participatives en les quals els clubs van opinar a l'hora de redactar els projectes. Totes les famílies lligades a la realització d'esports estan esperant veure el final de les obres”, ha afegit l'alcalde.

El renovat pla d'obres i serveis en els municipis

Aquesta actuació en la localitat de Rafelbunyol ha sigut possible a través del renovat SOM de la Diputació de València. En total, la inversió de la Corporació provincial en les comarques valencianes serà de 33 milions d'euros per als ajuntaments i un milió d'euros per a les mancomunitats.

Aquest programa ha sigut presentat per part de la corporació provincial amb modificacions encaminades a agilitar la concessió de les subvencions i simplificar els procediments d'aprovació de les obres en els municipis valencians. També implementa una nova fórmula per al repartiment de les ajudes, en la qual s'accentuen els criteris socials –la taxa d'atur, per exemple– o mediambientals, com el Pacte d'Alcaldies.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha manifestat que en aquesta legislatura “el nostre propòsit és treballar colze a colze amb els ajuntaments, i que tota la ciutadania dispose dels mateixos drets i serveis”. En paraules de Rodríguez, “la principal línia d'actuació del pla és l'autonomia financera dels municipis”.

Els arqueòlegs han tancat hui la fossa 92 del cementeri de Paterna, amb nou cossos exhumats i el compromís per recuperar la dignitat de les víctimes del franquisme intacte. Els treballs d'excavació, finançats per la Diputació de València, han conclòs amb la troballa de dos cossos in situ i quatre caixes amb fragments ossis repartits en les fosses 91 i 91 B.

“El problema que tenim a Paterna és la falta de documentació, hem de basar-nos en els memorials als represaliats i en els testimoniatges de familiars”, ha explicat l'arqueòleg Álex Calpe als peus de la fossa. L'equip d'experts d’ArqueoAntro buscava a les 18 víctimes de l’anomenada ‘Causa Benifaió’, afusellats el 31 d'octubre de 1939, que podrien trobar-se a escassos metres de la fossa exhumada. “Fins que no fem les proves de genètica, no podem descartar res”, ha afegit l'arqueòleg.

Per la seua banda, el president de l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 92 i impulsor dels treballs, Eduardo Ortuño, ha insistit a agrair el suport econòmic i moral del nou equip de govern de la Corporació provincial. “Estem fent història. Fa dotze anys, quan vaig començar a buscar al meu avi, no hi havia cap tipus de suport institucional”, ha explicat Ortuño. El nét de Bautista Cuallado Domenech està decidit a esgotar “fins a l'últim cartutx” sol·licitant l'obertura de la fossa 74 en cas que no es trobe entre els cossos exhumats, els treballs de la qual començarien en 2018. “Ho faig per la meua mare i Dolores Albuixec, filles directes dels afusellats. Cada dia que passa és molt important per a fer justícia i que no es vagen sense trobar als seus pares”, ha manifestat.

*Hi ha imatges disponibles en FTP Diputació de València*