El Museu de Prehistòria de València, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, prorroga l’exposició Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca fins el proper 24 de setembre.

Es tracta d’una proposta perquè el públic aprofite aquest proper mes per visitar l’exposició, amb la família, o els amics al Centre Cultural La Beneficència. 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que aquesta exposició, que podrà visitar-se fins finals del mes de setembre, «és una gran oportunitat per a conèixer una cultura quasi germana perquè, contemporàniament, coincideix amb una part substancial de la cultura ibera, amb la seua singular arquitectura talaiòtica, molt especialment a Menorca».

De moment, la quantitat de públic que ha visitat aquesta mostra posa de manifest la seua bona acollida, ja que des de la seua inauguració el passat 16 de maig i fins a l’última setmana de juliol, han estat 3.759  les persones que han passat a conèixer-la, ja siga a través de les visites guiades organitzades al museu, per lliure o participant en els diferents tallers didàctics derivats de la mateixa exposició.

Destaca la presencia de públic estranger, sobretot pel que respecta als visitants italians –representen una tercera part–, seguits dels anglesos i els provinents d’altres països europeus. També hi han passat per l’exposició personals naturals de la Xina, Birmània, Austràlia, el Canadà, Ucraïna o Kazakhstan, entre d’altres localitzacions.

Exposició d'una cultura excepcional

La mostra que ja s'ha exposat a Alcalá de Henares i Eivissa presenta 66 objectes arqueològics originals que provenen dels museus de Menorca i Ciutadella. A més, s'acompanya de fotografies dels monuments, il·lustracions que recreen la seua relació amb el paisatge, així com d'algunes maquetes que mostren els detalls morfològics i constructius de les diferents tipologies arquitectòniques.

L'arquitectura talaiòtica constitueix un patrimoni arqueològic de valor universal excepcional per l'ús de la tècnica constructiva ciclòpia, per la seua autenticitat, exclusivitat, originalitat i singularitat en el marc cronològic en el qual es desenvolupa i per ser testimoniatge únic d'una societat prehistòrica mediterrània insular.

Són monuments que, malgrat la seua antiguitat, destaquen per conservar-se en un molt bon estat, per la seua monumentalitat i l’emplaçament que ocupen, molt presents en el paisatge menorquí. A més, també és excepcional la seua elevada concentració: l'illa, amb una superfície de 700 km2, té 1.574 jaciments arqueològics, dels quals 1.401 estan catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

La comarca de Los Serranos rebrà un total de 1.345.703 euros del tercer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València, amb l'objectiu de reforçar el finançament dels municipis valencians i l'autonomia dels seus ajuntaments, a més de fer front a la despoblació de les zones d’interior de la província.

El nou equip de govern de la Corporació provincial reafirma d'aquesta manera la seua intenció de “no deixar a ningú en el camí” i que comarques com Los Serranos, el Rincón de Ademuz, la Hoya de Buñol o la plana Utiel-Requena, amb un índex de població de 25 habitants per quilòmetre quadrat, puguen consolidar-se com a nuclis urbans.

Així mateix, la institució va a invertir 21,8 milions d’euros dels 33,3 del superàvit en la posada en marxa d'aquest nou pla, el tercer de la legislatura després dels 70 milions invertits en els 266 municipis de la província només va entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.

La intenció d'aquests plans és la de reconèixer que els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “necessiten un finançament suficient i adequada per a poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, "el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les que cooperem en lloc de competir".

En concret, els 19 municipis de Los Serranos percebran un total de 1.345.703 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Alcublas: 50.361 euros.

Alpuente: 135.008 euros. 

Andilla: 95.482 euros.

Aras de los Olmos: 65.562 euros.

Benagéber: 76.418 euros.

Bugarra: 47.491 euros.

Calles: 67.743 euros.

Chelva: 101.531 euros. 

Chulilla: 73.879 euros.

Domeño: 70.842 euros.

Gestalgar: 61.553 euros.

Higueruelas: 45.636 euros. 

La Yesa: 61.187 euros.

Losa del Obispo: 45.662 euros.

Pedralba: 80.693 euros.

Sot de Chera: 50.166 euros.  

Titaguas: 62.724 euros.

Tuéjar: 83.333 euros.   

Villar del Arzobispo: 70.433 euros. 

Criteris socials

El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros a les comarques valencianes, tindrà un termini de presentació de projectes que es prolongarà fins a finals de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a aquestes actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tenir cabuda en el pla.

Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,8 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es varen emprar al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa d'atur (10%), els nuclis de població separats, com llogarets i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Ajuntaments, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 d’euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma a la coberta i la façana del Teatre Principal; 400.000 euros per a la posada en marxa de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 d’euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per subvencionar clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

La Diputació de València, mantenint la seua línia de treball de suport als emprenedors, ha jugat un paper “imprescindible” en l'obtenció dels 50.000 euros de finançament de l'Instrument Pime, sol·licitats per l'empresa valenciana Idai Nature per desenvolupar el seu projecte innovador ‘LSB Protection’.

Gràcies a aquesta subvenció del programa Marc Europeu de finançament I+D Horizon 2020, destinat a xicotetes i mitjanes empreses, la pime valenciana podrà dur a terme una nova línia de treball centrada en reduir la producció de residus químics en cultius i aliments. El diputat provincial de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha volgut felicitar a l'equip “pel gran projecte que estan desenvolupant, centrat en valors tan imprescindibles com la sostenibilitat i l'ecologia i que ofereix solucions assequibles als nostres agricultors”.

Per la seua banda, Nofuentes ha assegurat que “des de la Diputació de València tenim el ferm compromís de continuar donant el suport necessari als nostres emprenedors i a tot el teixit empresarial valencià”, un objectiu que passa per “acostar aquestes ajudes europees que permeten que iniciatives tan innovadores i necessàries puguen desenvolupar-se”.

Protegir els cultius de les plagues

‘LSB Protection’ es tracta d'una iniciativa l’ objectiu principal de la qual és augmentar la protecció dels cultius orgànics contra la plaga de l’oídi, reduint els residus químics en cultius i aliments. La seua innovació radica en una reformulació del sofre com una molècula orgànica, obtenint sofre líquid biodisponible que assegura la conservació de les plantes. Així mateix, aquest producte proporciona un ampli control de l'activitat de l’oídi, mentre que dota a les plantes de mecanismes de defensa, convertint-ho en substitut d'altres productes convencionals que produeixen una major quantitat de residus químics.

Arreglar les zones enjardinades, eliminar barreres arquitectòniques i rehabilitar la zona del parc infantil: en definitiva, millorar l'aspecte i la comoditat del barri. Gràcies a l'ajuda de la Diputació de València, l'Ajuntament d'Alboraia reurbanitzarà el carrer Grup San José Obrer, que es troba en condicions “precàries”, afectant a veïns que en la seua majoria són persones majors, a més de desconnectar les sèquies en els carrers Benimaclet i Racó Sant Llorens per a evitar inundacions.

“Ja s'han arreglat les zones enjardinades entre els blocs d'habitatge, i ara falta canviar el paviment de la zona per als vianants i unificar-ho amb un carrer adjacent”, ha assenyalat l'alcalde de la localitat, Miguel Chavarría, a més de manifestar que aquesta actuació “donarà millor aspecte i comoditat al barri”.

La proposta, inclosa en la subvenció del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de la Corporació provincial, consisteix en la reurbanització del Grup San José Obrer i la desconnexió de sèquies en els carrers Benimaclet i Racó Sant Llorens. L'import de l'actuació ascendeix a 137.255 euros i, per a justificar les obres, s'ha realitzat la inspecció per part dels Serveis Tècnics Municipals de la situació de la xarxa de clavegueram municipal.

Es tracta d'un dels barris més antics d'Alboraia, amb unes infraestructures de sanejament “precàries”, que genera des de fa anys problemes en el funcionament del desguàs de les aigües fecals i desbordaments en cas de pluges moderades o fortes.

Aquesta situació ha generat inundacions en les primeres plantes dels immobles, afectant en la seua majoria a residents de tercera edat amb problemes de mobilitat, la qual cosa fa que l'execució de les obres siga considerat pel consistori “de caràcter d'urgència”. Per la seua banda, Chavarría ha recordat que una altra demanda important dels veïns són les olors en els embornals situats al costat dels habitatges, a causa del mal estat de les canalitzacions.

La població afectada per aquesta situació és de 145 persones, segons dades d'empadronament, encara que les obres beneficiaran tant als barris adjacents com al col·legi D. José Lluch. Així mateix, l'actuació també resoldrà el problema d'inundacions de la sèquia durant les pluges, així com la millora de la urbanització al voltant del parc, utilitzat diàriament pels residents del barri i per una guarderia situada enfront del mateix.

D'altra banda, les obres subvencionades per la Diputació de València preveuen la desconnexió del clavegueram municipal a la xarxa de sèquies en els carrers Benimaclet i Racó Sant Llorens, millorant el funcionament dels desguassos dels immobles i eliminant episodis de filtracions en les propietats privades.

El renovat pla d'obres i serveis en els municipis

Aquesta actuació en la localitat d'Alboraia ha sigut possible a través del renovat SOM de la Diputació de València. En total, la inversió de la Corporació provincial en les comarques valencianes serà de 33 milions d'euros per als ajuntaments i un milió d'euros per a les mancomunitats.

El programa ha sigut presentat per part de la Corporació provincial amb modificacions encaminades a agilitar la concessió de les subvencions i simplificar els procediments d'aprovació de les obres en els municipis valencians. També implementa una nova fórmula per al repartiment de les ajudes, en la qual s'accentuen els criteris socials –la taxa d'atur, per exemple– o mediambientals, com el Pacte d'Alcaldies.

Per la seua banda, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha manifestat que en aquesta legislatura el seu propòsit és “treballar colze a cik¡¡olze amb els ajuntaments, i que tota la ciutadania dispose dels mateixos drets i serveis”. En paraules de Rodríguez, “la principal línia d'actuació del pla és l'autonomia financera dels municipis”.

La Diputació de València ha aprovat destinar 710.000 euros als municipis d’Alzira, Benifaió, Massalavés, Turís i Fortaleny  perquè des dels consistoris s’escometen actuacions de conservació i manteniment en un total de cinc centres d’Educació Infantil i Primària radicats en aquestes localitats. Aquesta partida pressupostària forma part del primer Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, en el que participen de forma conjunta la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i els Ajuntaments de les comarques valencianes.

En concret, s’actuarà en un total de quatre centres de la comarca de la Ribera Alta: el CEIP García Lorca, d’Alzira (130.000 euros); el CEIP Santa Bàrbara, de Benifaió (230.000 euros); el CEIP Blasco Ibáñez, de Massalavés (85.000 euros); i el CEIP Joaquín Muñoz, de Turís (180.000 euros). A més, en la comarca de la Ribera Baixa, també s’intervindrà al CEIP Sant Antoni Abat de Fortaleny (85.000 euros) per tal de millorar l’estat de les seues instal·lacions.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha assegurat sentir-se «molt contenta de comprovar com aquestes inversions són rebudes amb tanta satisfacció per part dels responsables dels centres educatius i dels equips de govern municipals». La vicepresidenta ha recordat que «des de l’inici vàrem tenir molt clar la necessitat d’establir vies de col·laboració entre les distintes administracions per tal d’implementar polítiques que permeten millorar la qualitat de vida de les persones». En aquest sentit, ha explicat que a través d’aquest programa «la Diputació de València sufraga actuacions de conservació i manteniment en un total de 44 centres d’educació infantil i primària pertanyents a nuclis poblacionals diferents i distribuïts entre les 14 comarques de València, cinc dels quals corresponen a la Ribera». Un programa que tindrà continuïtat al llarg dels propers exercicis i que, només aquest any, beneficiarà els vora 14.000 alumnes matriculats en aquestes 44 escoles on existeix la previsió d’actuar.

Maria Josep Amigó ha recordat que la competència del manteniment dels col·legis d'infantil i primària «correspon als ajuntaments, però no sempre aquestes administracions compten amb els recursos suficients per poder mantenir en òptimes condicions un parc d'escoles generalment envellit», ha indicat.

Per la seua part, el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha ressaltat que les actuacions previstes al Pla Municipal de Manteniment d’Escoles «responen a un repartiment objectiu i transparent dels recursos, atenent a criteris estrictament tècnics i pensant en la ciutadania». El conseller ha apuntat que aquest programa «és necessari perquè durant 20 anys no s’han efectuat les inversions necessàries en infraestructures educatives ja existents», alhora que ha assegurat que permet abastar un triple objectiu: «fa possible que els Ajuntaments, escassos de recursos, puguen afrontar les inversions necessàries; permet que els i les alumnes puguen gaudir d’instal·lacions més dignes; i, finalment, s’aconsegueix millorar en eficiència energètica, sostenibilitat i respecte pel medi ambient».

Inversió de 7 milions

La Diputació de València va decidir destinar en el pressupost de 2017 un total de set milions d'euros en ajudes directes als municipis per al manteniment dels col·legis. Per tal de determinar els centres beneficiaris d’aquestes inversions, s’ha comptat amb l’assessorament tècnic de la Conselleria d'Educació. En primer lloc, amb l'establiment de prioritats en el tipus d'actuacions –s'ha optat per la substitució i adequació de portes i finestres, ja que incideixen directament en una millora de l'eficiència energètica–, com també en la consideració de criteris d'equilibri territorial i poblacional; i posteriorment, a l’hora d’escollir centres de municipis de diversos trams de població; a més d’establir un màxim d'una ajuda per localitat.

Per tal de quantificar les intervencions, s'han considerat les necessitats de cada centre: nombre d'alumnes, nombre de línies, metres quadrats i número de portes i finestres a canviar. Amb aquestes dades s'ha calculat un coeficient que ha servit per establir quatre trams d'ajudes: 85.000 euros, 130.000 euros, 180.000 euros i 230.000 euros.

Increment de l’1% i actualització dels complements al grup E

Com ja haureu comprovat s'ha produït un increment en la nòmina d'agost. En el cas dels funcionaris del grup E, aquest increment conté l'augment salarial de l'1% de l'any 2017, en tots els conceptes, i la recuperació del 4% dels complements, específic i destinació, que s'havia reduït de forma no ajustada a dret en juny del 2010 com ho demostren les últimes sentències de les demandes guanyades ja per alguns companys.

Així doncs, en la nòmina d'agost ja apareixen actualitzats tots els conceptes salarials i, a més a més, apareixen també els endarreriments corresponents al període comprés entre l'1 de gener de 2017 i el 31 de juliol de 2017.

Tanmateix, açò no tanca el procés iniciat amb les demandes del grup E que finalitzarà en el moment es faça efectiu el dret al fet que s'abonen amb efectes retroactius des de l'1 de juny de 2010, en el període no prescrit des de la seua sol·licitud, la diferència entre les retribucions complementàries percebudes (que van contemplar una reducció del 5%) i les que es van haver de percebre (amb una reducció de l'1%).

L'aposta de la Diputació de València per la Vuelta i l'atracció dels responsables de la ronda ciclista per la província és inqüestionable. El president de la institució provincial, Jorge Rodríguez, i el director de la ronda ciclista, Javier Guillén, coincideixen que València i la Vuelta estaran unides sempre que el traçat ho permeta. “Encara ens queden moltes coses per mostrar al món junts”, asseguraven Rodríguez i Guillén minuts abans de l'eixida de la setena etapa des de Llíria.

Els responsables de la carrera tenen molt clar el potencial de l'esdeveniment per a vertebrar el territori, cuidant molt l'aparador turístic en què es converteix cadascuna de les etapes d'un grandíssim espectacle esportiu. A la Diputació de Rodríguez li convencen els dos vessants de la Vuelta: la tornada econòmica per als municipis i les imatges dels encants de les comarques valencianes que arriben a 300 milions d'espectadors; i el foment d'hàbits saludables i els valors de l'esforç i el treball en equip que destil·la l'escamot en aquestes tres setmanes de ciclisme d'elit.

Milers de persones han confirmat aquest atractiu de la carrera i han evidenciat la passió dels valencians pel ciclisme. Aquesta resposta massiva s'ha pogut comprovar en la meta situada en el Passeig Marítim de Sagunt o la fan zone al costat de l'eixida a Llíria, però també en el pas per cadascun dels municipis del Camp de Turia i Els Serrans i en aquells ports de muntanya que són cims sagrats per als aficionats de la terra i que amb els atacs de Contador a Froome han passat a ser patrimoni de la comunitat ciclista de 180 països.

Ports de muntanya amb rampes endiablades, patrimoni natural i històric i platges de primera qualitat que ha captat l'helicòpter que enguany s'encarrega bàsicament de mostrar als teleespectadors l'altra cara de la carrera, la de les singularitats i atractius del territori que travessa la caravana ciclista. Una caravana que discorre per carreteres que, en el cas de les valencianes, han rebut els elogis dels comentaristes i experts d'un esport en el qual el ferm és la principal garantia de seguretat.

Aquestes són algunes de les raons per les quals la Diputació considera la Vuelta un més dels atractius turístics de la província i seguirà apostant per acostar la carrera a les comarques valencianes sempre que l'itinerari traçat pels organitzadors ho permeta. La sintonia amb els responsables de l'esdeveniment és perfecta. En paraules de Javier Guillén, director de Unipublic, “la Vuelta necessita a la Comunitat Valenciana”.

Sona la Dipu 2017 celebra aquest dimecres la seua última semifinal, i Bunyol serà la localitat on Indian Hawk, Mireia Vilar i Odd Cherry Pie es pugen a l'escenari per a aconseguir la seua selecció com un dels finalistes d'enguany, en un dia festiu que coincideix amb la celebració de la tradicional Tomatina.

Al contrari que la resta de semifinals, les bandes del programa musical de la Diputació de València actuaran intercalant-se amb els grups ja rodats: Varry Brava –amb el seu nou disc ‘Safari Emocional’-, Second -que aquest any han estrenat nova cançó, ‘Invierno Dulce’- i Miss Caffeina - amb una reedició enguany del seu últim LP ‘Detroit’-. Així, l'auditori municipal de Bunyol exhibirà una gran varietat musical, des del pop-folk de Odd Cherry Pie fins al rock americà de Indian Hawk o el dream pop electrònic de Mireia Vilar.

Des de les 19.45 hores, els tres grups mostraran les seues populars melodies indies al públic, convertint l'última semifinal en una pista de ball. I com ja és habitual, el jurat comunicarà després de les actuacions quines bandes s'uniran a la final del concurs, el 2 de setembre a Sueca, on esperen Dûrga, Frida i The Vibrowaves. La Raíz, Oques Grasses y ZOO seran els artistes convidats.

Calendari Sona la Dipu 2017

30 d’agosto Bunyol / Semifinal: Indian Hawk + Mireia Vilar + Odd Cherry Pie + Miss Caffeina + Second + Varry brava

2 de setembre Sueca / Final: Dûrga + Frida + dos semifinalistes més + La Raíz + Oques Grasses + Escala i Corda Dj Set

9 de setembre Picassent / Presentació guanyadors: Dos guanyadors Sona la Dipu + Amaral

Tota la informació sobre les entrades està en la nova web www.sonaladipu.es

Per quart any consecutiu el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, posa en marxa el programa d'activitats lúdiques i culturals de caps de setmana, les quals arrancaran aquest proper cap de setmana. Als tallers i visites guiades habituals, enguany s'inclou una nova activitat: visites teatralitzades orientades als més menuts de la casa i les seues famílies.

Els diferents tallers que ofereix el museu estan estretament relacionats amb el cicle festiu anual, les temàtiques de les exposicions temporals i de la col·lecció permanent, a més d'atendre la diversitat cultural. El passat curs (de setembre de 2016 a juny de 2017), es varen realitzar un total de 13 tallers, en els quals varen participar més d'un miler de xiquets i xiquetes.

Per aquesta propera tardor es proposen quatre tallers diferents. Una primera activitat de construcció de riuraus, en el qual es donarà a conèixer el procediment d'assecat de la passa i l'ús que se li dóna a aquest tipus de construccions tan característiques de la nostra societat rural. A l'octubre es farà un taller de xocolata relacionat amb la festa del 9 d'Octubre, festivitat de Sant Donís, en la qual és tradició regalar dolços entre les parelles enamorades (Mocaorà). Per al mes de novembre s'ha programat el taller Espanta la por, inclòs dintre del cicle d'activitats que desenvolupen de manera conjunta la biblioteca i el departament de didàctica del museu, en el qual es pretén donar a conèixer l'imaginari valencià relatiu als monstres, en una clara contraposició a la festa anglosaxona de Halloween. L'any finalitzarà amb un taller de figures africanes característiques de Zàmbia. Tots els tallers tindran lloc els diumenges a les 12:30 hores, amb accés gratuït.

A més, el Museu Valencià d'Etnologia proposa, també per als matins dominicals, dues visites guiades a càrrec dels conservadors del museu. En la primera d'elles es podrà visitar la col·lecció permanent en els seus diferents àmbits: la vida a la ciutat de València de finals del segle XIX i principis del XX, que permet conèixer el tipus de construcció urbana i la seua diferenciació social, les fàbriques i comerços de l'època i l'ús del temps lliure. L'horta i la marjal, mitjançant la qual es coneixeran les barraques, la rompuda dels espais agrícoles, la importància de l'aigua i la rellevància econòmica de la producció agrícola. I finalment, el secà i la muntanya. En aquest apartat s'explica el pes de la muntanya en el conjunt de la Comunitat, i encara que la majoria de la població residesca a la franja costanera, la veritat és que la superfície muntanyosa valenciana és molt superior al litoral. També es tindrà constància del pes de la indústria i la importància del comerç.

La segona visita guiada realitzarà un recorregut per l'exposició temporal que en cada moment exhibesca el museu. Les visites són gratuïtes i tindran lloc els diumenges al matí, a les 11:30 hores i a les 12:30 hores.

Com a novetat, durant els mesos de tardor de 2017 es proposa una nova activitat que porta per títol Viu el Museu, la qual consistirà en una visita guiada-teatralitzada els dissabtes a la vesprada (18:30 hores) dirigida als visitants més menuts. En la mateixa, uns personatges donaran a conèixer les formes de vida dels nostres avis i àvies a la ciutat, a l'horta o a la muntanya, entre d'altres localitzacions. L'entrada serà lliure i gratuïta.

El Patronat de Turisme de València inverteix més d'un milió d'euros en 227 projectes turístics locals a través de les seues principals línies d'ajudes turístiques destinades a promoció i nous productes turístics, i a senyalització turística d'itineraris urbans i senderistes, així com al programa específic per a associacions i entitats sense ànim de lucre.

Les ajudes econòmiques del Patronat de 2017 injectaran 600.000 euros per a la promoció turística dels 141 municipis beneficiaris del programa per a l'organització de fires i certàmens turístics, difusió de festes d'interès turístic o elaboració de projectes de productes turístics. Les subvencions que rebran els ajuntaments oscil·len entre 1.300 i 6.000 euros, segons les característiques dels esdeveniments i projectes locals.

El pla per a millorar la senyalització turística d'itineraris urbans i senderistes adjudica un total de 299.061 euros a 50 municipis valencians, amb ajudes que oscil·len entre els 2.000 i els 10.000 euros, en funció de l'abast de cada projecte.

Pilar Moncho, diputada de Turisme i vicepresidenta del Patronat de Turisme de València ha mostrat la seua satisfacció perquè “assistim a la consolidació del pla d'ajudes turístiques que vam impulsar l'any passat seguint els criteris de transparència, objectivitat i pluralitat i amb el qual hem eradicat les subvencions directes que durant massa temps havien prevalgut l'amiguisme front a la imparcialitat i la professionalitat”.

Tal com ha recordat la diputada Pilar Moncho, “la nostra prioritat és obrir el Patronat a les comarques valencianes i aplicar nous models de gestió turística, més sostenibles i en benefici de la desestacionalització per a enfortir el sector turístic, un dels més potents en el nostre territori”.

Col·laboració amb 36 entitats sense ànim de lucre

Les ajudes de València Turisme es completen amb el programa específic destinat a associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre per a la promoció turística, que enguany ha invertit 193.573 euros en 36 accions turístiques. L'aportació del Patronat varia segons projectes i accions, sent 1.150 euros la menor quantia i 8.071 euros la major subvenció.

Noves ajudes per a activar l’economia local en mesos no estivals

Al costat d'aquestes tres línies de subvencions, l'adjudicació definitiva de les quals està publicada en el BOP (nº157), el Patronat de Turisme ultima l'articulació d'un nou programa per a activar les economies locals en mesos no estivals que comptarà amb un pressupost de 309.000 euros i substituirà les subvencions directes que s'atorgaven per disposar de les banderes “Q” de qualitat de l'ICTE.

Els beneficiaris de les noves ajudes s'amplien fins els 24 municipis costaners valencians que tenen platja, enfront dels 11 que contemplava l'anterior pla de banderes: Sagunt, Canet d’En Berenguer, Puçol, El Puig, La Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Albalat dels Sorells, Foios, Meliana, Alboraia, València, Sueca, Cullera, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia, Daimús, Guardamar, Bellreguard, Miramar, Piles y Oliva.