El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha assenyalat aquest dissabte que “la Fira d’Agost de Xàtiva és un dels grans esdeveniments dels quals podem presumir els valencians i dels quals millor mostren al món el nostre caràcter emprenedor i obert, així com la història, les tradicions i els encants turístics d'un poble i de tota una província”. Per al màxim responsable provincial, la Fira de Xàtiva “és ja una de les més grans de la Comunitat Valenciana”.

Rodríguez ha visitat Xàtiva en un dels dies grans d'una fira renovada, amb importants canvis pels quals ha felicitat a l'alcalde, Roger Cerdà, i al seu equip de govern. “Tots els canvis han d'assimilar-se i necessiten temps per a anar ajustant detalls i millorar coses, però la idea d'ampliar el recinte firal i dinamitzar tant l'apartat comercial com el d'oci és un encert i cal valorar-ho molt positivament”, ha afegit el responsable provincial.

Jorge Rodríguez ha recorregut el renovat recinte firal al costat de Cerdà, membres de l'equip de govern local i els diputats Pablo Seguí i Voro Femenía, detenint-se en algunes de les casetes de la Fira xativina, que s'estenen al llarg de les avingudes Selgas i Jaume I, la popular Albereda de la capital de la Costera.

Per la seua banda, l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha agraït la visita del president de la Diputació a la festa més important del municipi, “una Fira que és de tots els valencians”. L'alcalde ha qualificat com “molt important” el suport de la Diputació i la resta d'institucions valencianes en “un any de grans canvis en la Fira”, i ha expressat el seu desig que Rodríguez “seguisca acompanyant-nos en la nostra festa gran cada any, com ve fent des que és president de la Diputació”.

Cerdà ha explicat a Rodríguez durant el recorregut els canvis introduïts en la Fira d’Agost, que enguany compta amb un 30% més de superfície expositiva i, a més de l'Albereda, arriba a la Plaça Santa Anna amb una mostra de productes típics de la terra, i els carrers de l'Eixample, on hi ha expositors de promoció turística, automòbils i empreses. Aquests canvis es completen amb l'ampliació del parc d'atraccions en l'avinguda Juan Francés.

Roger Cerdà ha coincidit amb Jorge Rodríguez i el diputat de Comarcalització, Voro Femenía, en la importància de la Fira de Xàtiva en la vertebració de les comarques valencianes, amb aquest aparador comercial, turístic i econòmic en el qual tenen cabuda stands de diferents municipis, que mostren aquests dies en la capital de la Costera els seus encants turístics, les seues tradicions i la seua gastronomia.

Tant l’alcalde de Xàtiva com el president de la Diputació han destacat igualment el concert d’aquest dissabte del programa musical Sona la Dipu a la capital de la Costera, on es disputa la tercera semifinal amb joves grups valencians i Love of Lesbian com a cap de cartell. Roger Cerdà ha indicat que “existeix una gran expectació a la ciutat per a disfrutar d’aquest concert de Love of Lesbian que també ens permetrà descobrir el talent de joves musics valencians que tenen al Sona la Dipu la seua llançadera”.   

Hi ha imatges per a descarregar al FTP de Dival. 

La comarca de la Safor rebrà un total de 2.021.476 euros del tercer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València, amb l'objectiu de reforçar el finançament dels municipis valencians i l'autonomia dels seus ajuntaments, els quals decideixen a què destinar les inversions.

La Corporació provincial invertix 21,8 milions d’euros dels 33,3 del superàvit en la posada en marxa d'aquest nou pla, el tercer de la legislatura després dels 70 milions invertits en els 266 municipis de la província només va entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.

La intenció d'aquests plans és la de reconèixer que els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “necessiten un finançament suficient i adequada per a poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, "el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les que cooperem en lloc de competir".

En concret, els 30 municipis de la Safor percebran un total de 2.021.476 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Ador: 56.739 euros.

Alfauir: 56.820 euros.

Almiserà: 49.353 euros.

Almoines: 73.074 euros.

L'Alqueria de la Comtessa: 73.181 euros.

Barx: 57.961 euros.

Bellreguard: 85.825 euros.

Beniarjó: 67.921 euros.

Benifairó de la Valldigna: 54.774 euros.

Beniflá: 62.733 euros.

Benirredrà: 63.854 euros.

Castellonet de la Conquesta: 42.473 euros.  

Daimús: 70.781 euros.

La Font d'en Carròs: 81.630 euros.

Guardamar de la Safor: 48.643euros.

Llocnou de Sant Jeroni: 54.634 euros.

Miramar: 64.861euros.

Oliva: 126.727 euros.

Palma de Gandía: 60.453 euros.

Palmera: 58.634euros.

Piles: 65.873 euros.

Potries: 54.431 euros.

Rafelcofer: 60.838euros.

Real de Gandía: 65.601 euros.

Rótova: 58.121 euros.

Simat de la Valldigna: 75.242 euros.

Tavernes de la Valldigna: 110.636 euros.

Vilallonga/Villalonga: 74.349euros.

Xeraco: 80.297 euros.

Xeresa: 65.016 euros.

Criteris socials

El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros a les comarques valencianes, tindrà un termini de presentació de projectes que es prolongarà fins a finals de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a aquestes actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tenir cabuda en el pla.

Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,8 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es varen emprar al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa d'atur (10%), els nuclis de població separats, com llogarets i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Ajuntaments, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 d’euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma a la coberta i la façana del Teatre Principal; 400.000 euros per a la posada en marxa de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 d’euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per subvencionar clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

L'Ajuntament de Xiva té previst concentrar els departaments del conjunt de serveis socials que es presten des del consistori al Centre Polivalent Municipal, per la qual cosa procedirà a l'adequació de l'immoble a partir dels fons cedits per part de la Diputació de València. Així ho ha traslladat l'alcalde d'aquesta localitat de la Foia de Bunyol, Emilio Morales, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la seua recent visita al municipi.

La intenció del consistori de Xiva és adequar el Centre Polivalent Municipal per a albergar les diferents delegacions de l'Àrea de Serveis Socials, actualment distribuïdes per diferents emplaçaments. En aquest immoble es troba ubicada la Biblioteca Pública Municipal, tot i que la intenció de l'actual equip de govern és poder traslladar l'agència de lectura fins al conegut com Edifici de la Mútua, sempre que fructifiquen les diferents iniciatives per municipalitzar aquest històric edifici i convertir-lo en centre cultural. El baix del Centre Polivalent ha albergat durant molts anys un local dedicat a l'hostaleria, encara que recentment es va adoptar la decisió de no licitar l'explotació d'aquest espai com a bar i dotar-lo d'un ús social.

Per adequar l'immoble a la seua nova funcionalitat s'escometran treballs de parcel·lament i condicionament de l'edifici, s'habilitaran despatxos i es millorarà l'accessibilitat del recinte. Per a això, es destinarà una partida pressupostària pròxima als 60.000 euros, corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de 2017 de la Diputació de València –abans anomenat PPOS–mitjançant el qual la localitat de Xiva percebrà un total de 201.905,60 euros en el present exercici.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha reivindicat la materialització «d'aquest tipus de projectes que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones i a facilitar l'accés de la ciutadania als serveis públics bàsics que es presten, en aquest cas, per part de l'administració local», ha indicat.

En aquesta mateixa línia, Maria Josep Amigó ha defensat «l'autonomia municipal a l'hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis». Per això, s'ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball de les corporacions locals», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb l'esperit i les línies de treball marcades per l'equip de govern de la Diputació, i que se centren en prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l'alcalde de Xiva, Emilio Morales, ha explicat que el nou emplaçament dels departaments de serveis socials «permetrà disposar d'unes instal·lacions acords a les necessitats que requereix la prestació d'aquest tipus de serveis, amb estàncies més àmplies i en condicions més òptimes per a l'exercici d'aquestes funcions», ha relatat.

Morales també ha incidit en que el canvi de localització dels serveis socials «ve acompanyat per un notable increment del personal laboral del departament, en passar de tres treballadors socials a dotze especialistes. Amb tot, aconseguirem oferir als nostres veïns i veïnes uns serveis de major qualitat en un àmbit que resulta molt sensible per a la ciutadania», ha remarcat.

Les melodies rockeres amb influències del hard rock, el blues i el garage de The Vibrowaves han conquistat al jurat en la tercera semifinal del Sona la Dipu 2017, que ha tingut lloc en la ciutat de Xàtiva. Davant un públic entusiasmat amb més de 1.700 persones, el duo ha engegat el seu potent directe, delectant als assistents.

El camp municipal La Murta va albergar una vetlada inoblidable amb un alt nivell musical, en el qual els tres grups participants van desplegar els seus millors atributs en l'escenari, que van compartir amb els catalans Love of Lesbian, que van tocar temes del seu últim treball, ‘El Poeta Halley’, combinats amb alguns dels seus majors èxits.

D'aquesta manera, The Vibrowaves s'uneix a Dûrga i Frida en la final que tindrà lloc a Sueca el pròxim 2 de setembre, cita en la qual actuaran La Raíz, Zoo i Oques Grasses. Però abans quedarà per conéixer el quart grup que formarà part d'eixa final i que es decidirà dimecres que ve 30 d'agost a Buñol, amb la participació d’Indian Hawk, Mireia Vilar i Odd Cherry Pie.

Per a consultar més informació sobre la semifinal, escoltar als grups o obtenir més informació es poden consultar els perfils del Sona la Dipu en Facebook (@sonaladipu) i Twitter (@Sona_la_Dipu) o visitar la seua pàgina web www.sonaladipu.es

En la Cova de Bolomor comença hui la vintè novena campanya d'excavacions, que es va a perllongar durant un mes i en la qual participaran més de quaranta investigadors, entre doctors, llicenciats i estudiants, de diferents universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.

Les excavacions en aquest jaciment es desenvolupen de forma sistemàtica des de 1989 com a part de les intervencions anuals del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Entre els objectius de la campanya està l'excavació d'un dels nivells més significatius de la seqüència estratigràfica del jaciment: el nivell XIII.

Aquest nivell, amb una datació de més de 200.000 anys, s'excava en extensió des de fa 4 campanyes. El pla d'enguany és continuar amb els treballs en l'àrea situada més al nord del jaciment, on es va recuperar en passat any un bifaç en calcària, que constitueix una de les peces més significatives entre les recuperades fins al moment en el jaciment.

En anteriors campanyes, aquest mateix nivell va proporcionar una dent canina superior d'un individu adult masculí i dues estructures de combustió de fa 235.000 anys, que es troben entre les més antigues d'Europa.

A més, es continuarà amb l'excavació dels nivells més recents del jaciment, en els quals l'any passat es van trobar quatre restes cranials humans amb una antiguitat de 130.000 anys.

La Cova de Bolomor acollirà el pròxim dia 2 de setembre una jornada de portes obertes en la qual els visitants podran conéixer amb detall el treball realitzat en el jaciment i el conjunt de restes recuperades.

Utiel, El Puig, Paiporta, Alzira i Catarroja són les primeres localitats valencianes en acollir-se al programa Ciutat Lectora, promogut per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) amb el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Amb la implicació de la ciutadania i agents de cadascun dels municipis, aquest programa pretén promoure el gust per la lectura a tots els àmbits i nivells de la vida cultural, des de l’escola fins a l’edat adulta, amb l’objectiu d’aconseguir uns majors índex de lectura entre els veïns i veïnes de cada localitat on s’implanta el programa.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha subratllat que el projecte de Ciutat Lectora «és un programa d’acompanyament durant quatre anys dissenyat per a la implementació, estratègica i planificada, d’accions municipals de motivació i estímul de la lectura, adreçades a tota la ciutadania d’una població. La fórmula creada permet la combinació de cultura, coneixement i foment de la indústria editorial en un mateix projecte». Rius ha explicat que el suport de la Diputació de València a aquesta iniciativa «és fruit de la revisió de les propostes d’impuls i foment de la lectura, així com de l’esforç en voler contribuir a l’increment de l’índex de lectura al nostre territori», ha remarcat.

L’objectiu del programa, destaca Jesús Figuerola, president de FULL, és «establir llaços entre el sector públic i la societat civil centrats en l’educació, les biblioteques, l’orientació familiar, la cultura i la salut, perquè interioritzen la importància de promoure la lectura».

Ciutat Lectora consta de cinc fases. La fase inicial, en la qual es troben actualment immersos els cinc municipis indicats, se circumscriu a la constitució del Consell de Lectura Municipal (CLM), conformat per representats dels agents més importants per a la promoció del llibre i la lectura del municipi –centres educatius, AMPA, Biblioteca, associacions, llibreries, editorials, etc...–, òrgan encarregat de dissenyar les accions estratègiques i desenvolupar activitats pròpies per a la promoció del llibre i la lectura al municipi. Després es repeteixen les fases de disseny, implementació i avaluació de forma anual.

La durada prevista del programa Ciutat Lectora és de quatre anys. Durant aquest període de temps FULL s’encarrega de la gestió  i coordinació del projecte, mentre que la Diputació de València el dota econòmicament per fer efectives les tasques de coordinació general del programa, acompanyament i assessorament al municipi, comunicació, estudis i anàlisi estadístic. FULL anirà reduint el suport segons cada Consell de Lectura vaja adquirint autonomia en les seues accions, de la mateixa manera que la corporació provincial impulsarà la implementació del programa i la seua aportació decreixerà a mesura que els diferents consistoris incrementen la seua contribució al projecte.

A més, i amb el suport de la Diputació de València, se celebrarà anualment una Trobada de Ciutats Lectores, on s’intercanviaran experiències i es realitzaran diferents tallers formatius.

Nous municipis

A banda de les cinc localitats adherides al programa Ciutat Lectora, altres sis municipis de la demarcació de València ja han manifestat el seu interès en poder convertir-se en ciutats lectores. Es tracta de Benetússer, Bocairent, Corbera, Xest, Marines i Simat de Valldigna. Per a finals de 2018 està previst que el programa estiga funcionant en més d’una desena localitats valencianes.

El projecte Ciutat Lectora forma part de les activitats del Pla Valencià  de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 (PVFLL) que porta a terme la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de FULL. El PVFLL té com objecte millorar i consolidar els hàbits de lectura a la Comunitat Valenciana apropant la mitjana de lectura dels valencians (56’8%) a la mitjana de la resta de l’Estat (59’1%).

En concret, Ciutat Lectora s’inspira en altres projectes semblants, els quals venen funcionant en altres països i comunitats autònomes, com Municipi Lector a Catalunya; Book Towns o Viles del llibre. I també en experiències com Leer en familia a Colòmbia, o la Campanya Book Star del Regne Unit.

La comarca del Valle de Ayora rebrà un total de 605.368 euros del tercer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València, amb l'objectiu de reforçar el finançament de les zones rurals front a la despoblació i l'autonomia dels seus ajuntaments, els qui decideixen a què destinar les inversions.

La Corporació provincial invertirà 21,8 milions dels 33,3 del superàvit a la posada en marxa d'aquest nou pla, el tercer de la legislatura després dels 70 milions repartits entre els 266 municipis de la província només entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.

La intenció d'aquests plans és la de reconèixer que els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “necessiten un finançament suficient i adequada per a poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, qui destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, "el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les que cooperem en lloc de competir".

En concret, els 7 municipis del Valle de Ayora percebran un total de 605.368 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Ayora: 132.163 euros.

Cofrentes: 83.506 euros.  

Cortes de Pallás: 119.288 euros.  

Jalance: 63.484 euros.  

Jarafuel: 79.797 euros.  

Teresa de Cofrentes: 73.376 euros.  

Zarra: 53.753 euros. 

Criteris socials

El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros a les comarques valencianes, tindrà un termini de presentació de projectes que es prolongarà fins a finals de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a aquestes actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tenir cabuda en el pla.

Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,8 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es varen emprar al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa d'atur (10%), els nuclis de població separats, com llogarets i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Ajuntaments, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 d’euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma a la coberta i la façana del Teatre Principal; 400.000 euros per a la posada en marxa de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 d’euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per subvencionar clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 2.520.158,83 euros en la comarca del Rincón de Ademuz a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en les obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació del passat, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant la política a curt termini i “posant en pràctica la de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En els dos últims anys, el Rincón de Ademuz ha rebut 613.165,41 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), concretament 350.000 euros en 2015 i 263.165,41 euros en 2016; 750.012,02 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 721.733,7 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 265.180,07 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 15.708 euros del Pla d'Ocupació; i 154.359,62 del Fons de Cooperació Municipal.

Combatre la despoblació i fomentar el turisme rural

Entre les inversions més destacades en El Rincón de Ademuz es troben l'engegada del pont d'ús agrícola en Los Arenales de Ademuz, la substitució de la bomba d'aigua en el pou de Casas Bajas i la col·locació de panells explicatius en el poblat íber de Castielfabib, ajudes que segons van destacar els alcaldes dels municipis de la comarca en una visita del president a la zona “són necessàries per a la subsistència de la regió”.

Accions dirigides a combatre la despoblació de la comarca i a revitalitzar aquesta part del territori valencià, que segons va destacar Jorge Rodríguez en la seua visita “pretenen visibilizar el suport a aquests municipis, que no solament es manifesta a través d'inversions directes, com poden ser les reformes en una casa del metge, una piscina o un pou, sinó també amb la nostra presència sobre el terreny per a conèixer la realitat i les necessitats de les veïnes i veïns del Rincón de Ademuz”.

Un dels elements clau per a la potenciació de l'activitat en la comarca és el turisme rural. Com apunten els habitants de la zona, “hi ha molt allotjament, però la gent no arriba en la quantitat desitjada”. Enfront d'aquesta realitat es treballa per a donar un impuls a aquesta oferta turística, al mateix temps que es tracta de generar activitat i ocupació, desenvolupant línies com la producció i distribució de biomassa aprofitant la riquesa forestal de la zona.

Les diputades d'Esports, Isabel García, i Turisme, Pilar Moncho, presenciaran aquest dijous en directe, des del Port de Sagunt, l'arribada de la sisena etapa de la Volta 2017, que parteix des de Vila-real i travessa els ports de muntanya de la Chirivilla, l’Oronet i el Garbí, en les comarques valencianes del Camp de Túria i el Camp de Morvedre.

En la línia de meta, situada en el Port de Sagunt, acompanyaran a Isabel García i Pilar Moncho els diputats Bartolomé Nofuentes i Voro Femenía. Les diputades d'Esports i Turisme atendran als mitjans de comunicació abans de l'arribada de la carrera, al costat de la línia de meta.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 24 d’agost de 2017

Lloc: Avinguda Mediterrani, 135 (front apartaments Ciudad Mar)

Hora: 16.30 hores

La Diputació de València ha incorporat a un total de set nous auxiliars d’informació a partir de la borsa de treball constituïda per la mateixa corporació provincial per a aquesta finalitat, la funció dels quals serà prestar els serveis d'atenció telefònica i telemàtica a la ciutadania, tant en matèria de gestió tributària com d'informació general.

Aquesta labor va començar a realitzar-se en gener de 2016 per personal de la institució provincial. En concret, són vuit persones les que s'encarreguen de l'atenció tributària a nivell telefònic i telemàtic, fins a la total incorporació de la resta d'auxiliars. La contractació d’aquest nou personal laboral s'emmarca dins de la política de reversió de serveis fins ara externalitzats que està portant a terme la Diputació de València, amb l'objectiu de controlar-ne directament la gestió i «garantir una ocupació de major qualitat, amb més garanties i un millor servei d’atenció a la ciutadania», ha explicat el diputat de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica, Ivan Martí. Amb l’arribada d’aquests nous treballadors «aconseguim incrementar el nombre d’operadors, reduir els temps d’espera i millorar la qualitat del servei mitjançant la recuperació de la gestió i la fi de l’externalització», ha ressaltat el diputat.

Ivan Martí també ha explicat que el propòsit de l’àrea que dirigeix radica en «aconseguir aplegar a la gent a través de tots els canals» –mitjans telemàtics, xarxes socials, atenció telefònica i presencial– a més de  «donar una resposta ràpida i fàcil a les necessitats de la ciutadania», ha apuntat.

Com ha exposat Ivan Martí, en els darrers anys, la Diputació ha practicat un gran nombre d'externalitzacions de serveis mitjançant contractes i assistències tècniques, moltes vegades amb la coartada de la falta de personal i la suposada impossibilitat de prestar aquests mateixos serveis directament. Ara s'està desenvolupant el procés invers, i ja s'han donat alguns passos en aquesta direcció. El concret, els beneficiaris de la borsa s’encarregaran de dos serveis que fins ara estaven contractats a empreses externes: el d'informació general, anomenat La Batlia Respon, i el d'informació tributària.

El responsable de l’Àrea de Modernització ha aprofitat l’ocasió per a visitar les instal·lacions des d’on es presten aquests serveis, ubicades a l’Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF) de la Diputació de València, on també s’han escomès diferents tasques d’adequació, renovació i reforma de les dependències i de l’entorn laboral.

Un procés amb 1.900 aspirants

Un total de 1.900 persones es varen presentar a l’examen per formar part  d’aquesta borsa de treball de 50 auxiliars d’informació, convocada per part de la Diputació de València.

Com en les borses convocades amb anterioritat, el procés de selecció va tenir dues fases: la primera va consistir en resoldre per escrit una sèrie de qüestions de caràcter pràctic; i la segona, de baremació de mèrits. Per a la constitució de la borsa també s’ha tingut en compte el fet d’haver ocupat llocs de treball relacionats amb la informació i l’atenció a l'usuari, haver fet cursos de formació i perfeccionament, així com el coneixement d'idiomes.