En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 19.646.740 euros en la comarca de la Safor a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en les obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació d'antany, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant el curtplacisme i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En concret, en els dos últims anys la Safor ha rebut 8.467.436 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), concretament 6.542.745 euros en 2015 i 1.924.691 euros en 2016; 3.125.652 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 3.155.844 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 869.997 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 305.895 euros del Pla d'Ocupació; i 3.721.916 del Fons de Cooperació Municipal.

Millora de la seguretat vial i respecte al medi ambient

Aquesta inversió ha permès el desenvolupament de projectes com la reforma de la passarel·la de vianants ‘Sender Blau’ a Gandia, a través d'una subvenció de 125.000 euros inclosa dins del Pla d'Infraestructures Turístiques del Patronat de Turisme de València. Aquesta reforma respon al model turístic promogut per la Corporació provincial, desenvolupant actuacions que promoguen hàbits de vida saludables, el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.

Altres de les mesures destacades en la comarca han sigut les obres de l'Avinguda de la Mar del municipi de Bellreguard per a millorar l'accessibilitat i seguretat vial, amb una inversió de 228.000 euros, i la restauració del pont que connecta Beniarjó i el Real de Gandia, reivindicació històrica dels veïns dels municipis.

A més, els plans provincials han deixat en la comarca desenes d'obres de millores de carrers i camins, bàsicament d'asfaltat i accessibilitat; l'adequació d'edificis públics i zones verdes; la rehabilitació de patrimoni; la modernització de les xarxes d'aigua potable i nous equipaments en zones i instal·lacions esportives. Actuacions que en molts casos venien reclamant els veïns durant anys i que, en tots els casos, milloren els serveis i la qualitat de vida de les persones.

“Hem posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat”, ha assenyalat la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, qui ha afegit que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquesta aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i donar continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, suposa també un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen aquestos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem desterrat d'aquesta institució”.

La comarca de La Vall d’Albaida rebrà un total de 1.041.321 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 125% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de La Vall d’Albaida suposa una injecció de 38.380 euros per als veïns i veïnes d’Agullent, 65.444 per a Aielo de Malferit, 123.384 per a Albaida, 110.339 per a Benigànim, 5.894 per a Benissuera, 86.408 per a Bocairent, 150.963 per a Castelló de Rugat, 36.987 per a Llutxent, 143.979 per a L’Olleria, 119.500 per a Montaverner, 68.539 per a Palomar i 43.232 per a Quatretonda. Per altra banda, La Pobla del Duc rebrà 48.272 euros, xifra especialment significativa ja que el municipi no havia rebut amb anterioritat les ajudes de la Corporació provincial.

L’actuació per programes

Per programes, els 38.380 euros destinats a Agullent es dividiran en 18.155 per al reforçament de l’equip tècnic, 3.375 per a prestacions individualitzades, 15.000 per al programa d’ajuda a domicili i 1.850 per a actuacions de prevenció i inserció social. Aielo de Malferit dedicarà 37.717 euros al reforçament de l’equip professional, 900 per al centre social, 7.200 per a prestacions econòmiques individualitzades, 3.900 euros per a acabar amb l’empobriment energètic, 7.827 per al programa d’ajuda a domicili, 400 per a cooperació social i 7.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  Albaida, per la seua banda, invertirà 62.634 euros per al reforçament de l’equip professional, 11.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 37.500 per al programa d’ajuda a domicili, 2.000 per a cooperació social i 5.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

Benigànimfarà una inversió de 74.630 per al reforçament de l’equip tècnic, 11.250 per a prestacions econòmiques individualitzades, 6.209 per a acabar amb l’empobriment energètic, 13.200 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència i 4.150 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de Benissuera, s’invertiran 2.905 per al reforçament de l’equip professional, 900 per a prestacions econòmiques individualitzades, 1.419 per al programa d’ajuda a domicili, 420 per als anomenats clubs de convivència i 250 per a cooperació social. Bocairent dedicarà45.387 euros per al reforçament de l’equip professional, 9.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 17.121 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 7.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

A més, Castelló de Rugat, durant el primer any que rep l’ajuda de la Diputació de València, invertirà 95.895 per al reforçament de l’equip professional, 1.838 per al centre social, 1.000 per a informació i assessorament, 15.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 29.250 per al programa d’ajuda a domicili, 6.480 per als anomenats clubs de convivència i 1.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. La Pobla del Duc destinarà 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 250 per a informació i assessorament, 2.715 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.414 per a acabar amb l’empobriment energètic, 11.421 per al programa d’ajuda a domicili, 781 per als anomenats clubs de convivència, 1.000 per a cooperació social i 2.459 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per la seua banda, Llutxent rebrà 22.512 euros per al reforçament de l’equip professional, 3.975 per a prestacions econòmiques individualitzades, 9.000 per al programa d’ajuda a domicili i 1.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. L’Olleria invertirà 85.087 euros per al reforçament de l’equip professional, 1.275 per al centre social, 18.750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 6.664 per a acabar amb l’empobriment energètic, 22.203 per al programa d’ajuda a domicili, 2.500 i 7.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

El municipi de Montaverner destinarà 57.464 euros per al reforçament de l’equip professional, 18.750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 8.636 per a acabar amb l’empobriment energètic, 30.000 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència, 750 per a cooperació social i 3.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  Palomar invertirà 37.040 euros per al reforçament de l’equip professional, 6.705 per a prestacions econòmiques individualitzades, 14.994 per al programa d’ajuda a domicili, 6.300 per als anomenats clubs de convivència, 700 per a cooperació social i 2.800 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per últim, Quatretonda farà una injecció de 27.232 euros per al reforçament de l’equip professional, 250 per a informació i assessorament, 4.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 1.000 per a acabar amb l’empobriment energètic, 8.250 per al programa d’ajuda a domicili, 500 per a cooperació social i 1.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

L’aposta de la Diputació de València per els serveis socials

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

Per tercer any consecutiu la localitat d’Alzira ha celebrat el Descens del riu Xúquer, activitat promoguda per l’Ajuntament d’Alzira i que persegueix reconèixer el paper d’aquest caudal com a element vertebrador i representatiu, no només d’Alzira, sinó de la comarca de la Ribera Alta en el seu conjunt. Una iniciativa en la que ha participat el diputat de Medi Ambient, Josep Bort; la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián; a més de l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; i el regidor de Medi Ambient, Pep Carreres.

Els clubs de piragüisme d'Antella i d'Alzira han estat encarregats de subministrar el material i dirigir les embarcacions en un recorregut que s’ha iniciat al terme de l'Almúnia i que estava previst que acabara una hora després junt al Pont de Ferro.

Totes tres administracions –Generalitat, Diputació i Ajuntament– treballen conjuntament en la implementació de diferents actuacions i iniciatives encaminades a afavorir la recuperació del riu Xúquer com a valor natural de gran rellevància i el seu ús per a activitats recreatives i esportives, com ara el piragüisme.

El diputat Josep Bort ha reivindicat que «el riu Xúquer és un regal de la natura al qual no se li pot donar l’esquena. Les properes generacions i també les presents han de veure i viure el riu com el important recurs natural que és, i aprofitar el seu valor natural i patrimonial», ha apuntat Bort.

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha incidit en que l’equip de govern municipal «ha identificat la necessitat de dinamitzar aquest entorn i amb els esforços conjunts de totes les administracions, Alzira i les immediacions del riu Xúquer seran un lloc millor per a viure, amb millors condicions ambientals i majors oportunitats d’esbarjo per a tota la ciutadania. Un nou full de ruta on el riu Xúquer jugarà un paper molt rellevant», ha emfatitzat el diputat.

En aquest sentit, des de l'Àrea de Medi Ambient s’ha aprovat recentment la concessió a l'Ajuntament d'Alzira d'una subvenció, per valor de 50.000 dins euros, emmarcada dintre del programa de Recuperació d'Espais Degradats implantat per aquest departament, i que té com a principal objectiu escometre tasques per a la recuperació de la flora i vegetació de la ribera del riu. En concret, les actuacions previstes s’executaran en el tram que va des del Pont de Ferro i fins el recinte firal. Una demarcació on  recentment s'han trobat exemplars de l’espècie coneguda com  herba sabonera (saponaria officinalis), planta que tradicionalment s'ha utilitzat per a la confecció del sabó, quan no es coneixia la sosa càustica i la producció d’aquest element resultava artesanal.

D’altra banda, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural col·labora en aquest projecte mitjançant el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Comunitat Valenciana. Un organisme que facilita els plançons per a la recuperació del riu Xúquer, en un projecte en el que també estan implicats els diferents col·legis d'Alzira i la Fundació Limne, i que enguany, a més, abordarà noves zones i farà partícips a nous centres educatius de la ciutat.

L’Ajuntament de Corbera ha escomès actuacions d’adequació i millora sobre la caixa escènica del Cinema-Teatre Ricardo Cebolla d’aquesta localitat de la Ribera Baixa. Unes intervencions que han estat visitades recentment per la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, l’alcalde del municipi, Jordi Xavier Vicedo, i membres de la corporació municipal.

En concret, el consistori de Corbera ha fet servir una partida pressupostària de 36.905 euros, corresponent al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– de la corporació provincial per a la remodelació de la caixa escènica principal del Cinema-Teatre Ricardo Cebolla, un fet que permetrà acollir actuacions culturals de diferent índole, ja siguen representacions teatrals, concerts, propostes de música i dansa o projeccions cinematogràfiques.

Així mateix, s’ha procedit a la substitució i motorització de l’estructura d’il·luminació, afavorint així una millor disposició dels focus depenent de quines siguen les necessitats en cadascun dels espectacles. En el curt termini també existeix la previsió de procedir a la substitució del cortinatge, el qual es troba actualment en un avançat estat de deteriorament, i millorar l’acústica del recinte. Uns treballs per als quals es comptarà amb una partida pressupostària de 33.000 euros de fons municipals.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha aprofitat la seua visita a la Ribera Baixa per a reivindicar «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis». Per això, Maria Josep Amigó s’ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball de les corporacions locals», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb l’esperit i les línies de treball marcades pel nou equip de govern de la Diputació de prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l’alcalde de Corbera, Jordi Xavier Vicedo,ha assegurat que aquestes intervencions realitzades al Cinema-Teatre Ricardo Cebolla «permeten adequar aquest espai escènic a les exigències d’una ampla i variada programació cultural amb què compta el municipi, amb activitats i propostes per a tots els públics i gustos». De fet, Corbera forma part enguany per primera vegada del Circuit CulturArts de la Generalitat Valenciana.

Així mateix, Vicedo també ha incidit en que aquestes últimes actuacions d’adequació «troben una continuïtat amb les ja executades l’exercici passat, orientades a millorar les entrades del recinte, a afavorir l’accés de persones amb mobilitat reduïda, i l’habilitació de les eixides d’emergència», ha explicat l’alcalde de Corbera.

El Cinema-Teatre Ricardo Cebolla de Corbera és hereu de l’antic cinema Salón Rosa. Aquest immoble va estar adquirit pel Consistori i el condicionà com a espai cultural polivalent. Des d’aleshores ha estat un contenidor escènic capaç d’albergar actuacions teatrals, concerts de música, dansa o projeccions cinematogràfiques, entre d’altres propostes culturals. A més de resultar un espai propici per a la celebració de diferents activitats i iniciatives per part de les associacions i col·lectius cívics de la localitat. 

La Bien Querida en acústico arriba aquest divendres al Centre Cultural La Beneficència per participar en el cicle Estiu a la Bene, els concerts que l'Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per als caps de setmana dels mesos d'estiu.

La Bien Querida, en acústico es presenta amb Ana Fernández-Villaverde al capdavant; una bilbaïna, pintora de professió i música vocacional que va començar il·lustrant la portada del recopilatori d'Extremoduro.

La cantant va gravar una maqueta que va ser un rotund èxit i el seu camí musical l'ha portada a festivals com el FIB o l'Arenal Sound i a ocupar els primers llocs de les llistes dels millors de l'any. Al llarg d'aquest periple ha passat per diferents registres i ara es presenta al públic valencià amb una formació, La Bien Querida, en acústico, que està despertant molt interès dintre del panorama musical.

Per segon any consecutiu, l'Àrea de Cultura de la Diputació de València organitza el cicle Estiu a la Bene, un programa destinat al públic valencià i als visitants de la ciutat, amb diferents propostes musicals programades per a les nits dels divendres durant els mesos més calorosos de l'any.

Un total de 14 concerts, repartits entre els mesos de juliol, agost i setembre, amb presència de diversos estils musicals que passen pel pop, el blues, el jazz, o el soul, entre d'altres.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat sobre aquesta iniciativa que «es tracta d'un cicle pensat per al públic familiar, amb l'objectiu que puguen gaudir de la bona música. És una alternativa cultural i d'oci allotjada en un lloc excepcional i que, a més, compta amb entrada gratuïta, un fet que permet apropar diferents estils musicals a totes les persones que desitgen escoltar-los i ballar-los», ha indicat el diputat.

Els interessats en assistir als concerts només han de disposar de la seua entrada gratuïta, la qual es pot obtenir a través de la pàgina web www.labeneficencia.es o dirigint-se al punt d'informació situat al vestíbul del centre. La retirada de localitats tindrà lloc cada setmana de concert, a partir del dimarts, de 10:00 a 20:00 hores, fins al mateix dia del recital o fins a completar l'aforament.

Els propers concerts d'agost i setembre se celebraran, seguint el mateix horari, els divendres a les 22:00 hores i comptaran amb la presència de grups com “Urbàlia Rurana”, “A contra blues”, “Carlos Martín quintet”, “La romántica del saladar", “Victorija Pilatovic”, "Actuación indie-fusión", “Rascanya” i “Domisol sisters”.

El Patronat de Turisme de València perfila una nova línia d'ajudes per a activar les economies de municipis costaners amb platja en mesos no estivals, “amb l'objectiu de combatre l'estacionalitat turística amb accions efectives i, per descomptat, amb la garantia de pluralitat i concurrència pública que marquen la nostra filosofia de treball”, ha anunciat la vicepresidenta del Patronat de Turisme i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho.

Amb la nova línia d'ajudes, el Patronat completa la seua acció estratègica de gestió turística iniciada amb les bases de subvencions que impulsen l'explotació de recursos i l'ordenació d'activitats amb nous productes turístics competitius i sostenibles en tots els municipis. “D'igual manera que ja hem treballat amb municipis d'interior nous projectes per a desestacionalitzar el turisme, també hem d'abordar accions per a proposar solucions i alternatives als pobles del litoral durant les èpoques no estivals”, ha manifestat la diputada de Turisme.

Els beneficiaris de les noves ajudes seran els 24 municipis costaners valencians que tenen platja: Sagunt, Canet d'en Berenguer, Puçol, El Puig, La Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Albalat dels Sorells, Foios, Meliana, Alboraia, València, Sueca, Cullera, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia, Daimús, Guardamar, Bellreguard, Miramar, Piles i Oliva.

Reunió de treball amb regidors i técnics de Turisme

Per a avançar en la convocatòria del nou pla d'ajudes, el Patronat va organitzar una reunió de treball amb regidors i tècnics de Turisme dels municipis. “Les aportacions i suggeriments dels representants locals ens ajuden a millorar la convocatòria d'ajudes, la fi última de les quals és equiparar-la a totes les bases de subvencions que obrim amb criteris objectius i tècnics, perquè volem eradicar la discrecionalitat”, ha puntualitzat Pilar Moncho.

Nous productes turístics per a desestacionalitzar el turisme

La nova direcció del Patronat porta mesos treballant en un programa turístic que posa en valor nous productes turístics, competitius, mitjançant activitats d'anàlisi, experiència, promoció i combinació durant tot l'any, per a afavorir la desestacionalitat turística.

“La nostra prioritat és activar, turísticament, les economies locals dels municipis costaners amb platges, també en mesos no estivals; cal oferir productes turístics que capten l'interès dels visitants i per a açò, res millor que acudir a l'excel·lència de productes turístics autòctons, tal com abandera el programa ‘Del Tros al Plat’ coordinat per València Turisme i desenvolupat amb la col·laboració d'institucions públiques i agents privats”, ha assegurat la diputada de Turisme.

309.000 euros per a combatre l'estacionalitat turística

A més, segons Moncho, “tenim un contracte subscrit amb els nostres ciutadans, fa ara dos anys, que hem de complir. Hem rebut el mandat social de treballar per a les persones, de fer possible una nova manera de governar, oberta a tots i totes, plural, transparent, i açò implica la valentia de proposar plans nous, com les noves línies que combatran l'estacionalitat turística i que volem convocar, si els terminis administratius ho permeten, aquest mateix any”.

La nova línia d'ajudes comptarà amb un pressupost de 309.000 euros i substituirà les subvencions directes que s'atorgaven per disposar de les banderes “Q” de qualitat que concedeix l'ICTE.

La comarca de la Hoya de Buñol-Chiva rebrà un total de 780.741 euros en concepte del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València, amb l'objectiu de reforçar el finançament dels municipis valencians i l'autonomia dels seus ajuntaments, els qui decideixen en què destinar les inversions.

La Corporació provincial ha decidit destinar 21,8 milions dels 33,3 del superàvit a la posada en marxa d'aquest nou pla, el tercer de la legislatura després dels 70 milions invertits en els 266 municipis de la província gens en entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.

La intenció d'aquests plans és la de reconèixer que els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “necessiten un finançament suficient i adequada per a poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, "el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les que cooperem en lloc de competir".

En concret, els 9 municipis de la Hoya de Buñol-Chiva percebran un total de 780.741 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Alborache:57.208 euros.

Buñol:116.703 euros.   

Cheste:107.286 euros.  

Chiva:129.331 euros.   

Dos Aguas:70.941 euros.   

Godelleta:69.566 euros.   

Macastre:60.925 euros.   

Siete Aguas:78.266 euros.   

Yátova:90.514 euros.   

Criteris socials

El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros a les comarques valencianes, s'aprovarà entre finals de juliol i principis d'agost i tindrà un termini de presentació de projectes que es prolongarà fins a finals de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a aquestes actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tenir cabuda en el pla.

Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,8 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es varen emprar al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa d'atur (10%), els nuclis de població separats, com llogarets i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Ajuntaments, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 d’euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma a la coberta i la façana del Teatre Principal; 400.000 euros per a la posada en marxa de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 d’euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per subvencionar clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha visitat aquest matí els treballs d'excavació de la Fossa 92 del cementeri de Paterna, en la qual l'equip d'arqueòlegs ha exhumat fins al moment dos cossos amb ferides perimortem. La diputada, juntament amb els experts d’ArqueoAntro, Miguel Mezquida i Javier Iglesias, i el president de l'associació de familiars de les víctimes, Eduardo Ortuño, han comparegut en la seu judicial del municipi per a testificar l'aparició dels cossos en el jutjat de guàrdia.

La 92 constitueix la segona fase de les excavacions iniciades en la número 82, on s'esperava trobar les restes de fins a 20 afusellats el 25 i 27 d'octubre de 1939, i tan sols van trobar fragments ossis de dos d'ells. Davant les alteracions en el registre municipal, en aquesta segona fase s'ha seguit el testimoniatge oral d'Isabel Cuallado, filla d'una de les víctimes, que recorda portar flors a la fossa on ara treballa l'equip d’ArqueoAntro.

Els arqueòlegs s'afanyen sota la lona que frena els rajos del sol, a uns 2 metres per sota del nivell del terra, altura a la qual comença la fossa amb els cossos dels afusellats que esperen exhumar en els pròxims dies. Fins al moment, han exhumat dos cossos amb ferides de bala en el crani, un d'ells amb un segon projectil a l'altura del cor, entrellaçats de cap a peus, tal com asseguraven els testimoniatges orals. A més, en les capes superiors a les fosses 91 i 92, l'equip d’ArqueoAntro ha localitzat quatre caixes amb fragments ossis d'uns set o vuit individus, més els cossos de dos xiquets i dos adults enterrats amb anterioritat a la repressió franquista.

La diputada de Memòria Històrica ha reconegut l'esforç realitzat per les famílies malgrat que “en moltes ocasions no tenen els recursos”. “Estem treballant per a retornar la dignitat a aquest país, i les administracions públiques han de tindre un paper fonamental en l'exhumació dels cossos”, ha manifestat Pérez Garijo.

Després de personar-se el metge forense i mentre arriba la resolució de la comissió judicial, els arqueòlegs han reprès els treballs en la fossa. En concret, en la 92 esperen trobar les restes d'afusellats per la repressió franquista originaris de Benifaió, Oliva, Alcúdia, Alginet i Carlet. “S'ha fet molt llarg, portem molt de temps barallant”, s'ha lamentat Isabel i el seu fill Eduardo, qui va iniciar les recerques de l’anomenada ‘causa Benifaió’.

*Hi ha imatges disponibles en FTP Diputació de València*

Després d'un mes de juliol ple de concerts per als finalistes del Sona la Dipu, agost es prepara encara més intens amb les dues últimes semifinals del certamen. Dissabte que ve 19 d'agost, Xàtiva acollirà la tercera semifinal del Sona la Dipu amb L’Emperador, Lost River Bastards i The Vibrowaves, a més de l'actuació dels reconeguts Love of Lesbian.

El 30 d'agost a Bunyol tindrà lloc l'última semifinal amb Indian Hawk, Mireia Vilar i Odd Cherry, a més, aquests últims actuaran juntament amb els aclamats Miss Caffeina, Second i Varry Brava. D'aquestes dos semifinals seran triades dues bandes que, al costat de Dûrga i Frida, participaran en la final del certamen el 2 de setembre a Sueca.

A més d'aquestes cites, al llarg dels 31 dies d'agost hi hauran moltes oportunitats de gaudir de la música amb les bandes participants en Sona la Dipu, tant d'aquesta edició com d'anys anteriors. De fet, la primera setmana del mes comença amb Candela Roots, Geografies i Lígula en l'Arenal Sound (3 i 6 d'agost respectivament), Funkiwis a Aldaia (Cinturó Jove fest, dia 5) i L’Emperador a Xaló (també dissabte 5). La resta de setmanes, serà el torn de Odd Cherry Peu (Dijous al Vés-los, dijous 17), Mediterranean Roots (Nit Jove, Alcàsser, dijous 17) i Mireia Vilar (dijous 24, Dijous al Vés-los), entre uns altres.

Calendari Sona la Dipu 2017

19 d'agostXàtiva / Semifinal: L’Emperador + Lost River Bastards + The Vibrowaves + Love of Lesbian

30 d'agost Buñol / Semifinal: Indian Hawk + Mireia Vilar + Odd Cherry Peu + Miss Caffeina + Second + Varry Brava

2 de setembreSueca / Final: Dûrga + Frida + dos semifinalistes més + L'Arrel + Oques Grasses + Escala i Corda Dj Set.

9 de setembrePicassent / Presentació guanyadors: Dos guanyadors Sona la Dipu + Amaral

Totes les dates s'aniran actualitzant en la nova web del Sona la Dipu http://www.sonaladipu.es

La comarca de Rincón de Ademuz rebrà un total de 108.572 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 187% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

La inversió en la mancomunitat Rincón de Ademuz serà distribuïda de la següent manera: 80.750 per a l’equip social base, 9.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 2.500 per a reduir l’empobriment energètic, 15.000 per al programa d’ajuda a domicili i 1.322 per als clubs de convivència.

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.