AJUDES FALLES 2017

La Diputació de València obri el termini per a sol·licitar les ajudes a les

falles per al 2017.

 

BASES / SOL·LICITUD

 

Termini de sol·licitud fins al 7 de març de 2017.

El Fons de Cooperació Municipal injecta 3,5 milions d’euros als ajuntaments de L’Horta Sud

Els 12 municipis de L'Horta Sud comptaran enguany amb vora 3,5 milions d’euros extra per a destinar a inversions o despesa corrent, gràcies al recentment creat Fons Valencià de Cooperació Municipal, un mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial a fi de potenciar l'autonomia local dels municipis valencians i que, en opinió del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”.


La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. Amb tot, pràcticament la meitat dels quasi 3 milions i mig d'euros que corresponen a L’Horta Sud es repartiran entre els 4 municipis que compten amb més de 20.000 habitants, que són Catarroja, Paiporta, Alfafar i Picassent. Els ajuntaments d’estes localitats rebran, per ordre, 449.601,96 euros, 422.450,74 euros, 387.686,24 euros i 381.101,27 euros.

 

Per la seua banda, Silla, Albal, Benetússer, Sedaví, Alcàsser i Massanassa, tots ells amb entre 9.000 i 18.000 habitants comptaran amb assignacions que van des dels 237.000 fins als 359.000 euros. Els dos municipis més xicotets de la comarca, que són Beniparrell, amb un padró d'1.948 veïns, i Llocnou de la Corona, amb només 137, rebran 79.019,60 euros i 13.245,36 euros, respectivament.


El Fons de Cooperació Municipal compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, “en resposta al que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”, ha destacat Jorge Rodríguez. 


Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 


En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Local, Rodríguez va destacar les paraules del president de la Generalitat, Ximo Puig, en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en este sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”.

 

Amb la seua participació al Fons, la Diputació de València continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions. 

 

 

*S’ADJUNTA TAULA DE DISTRIBUCIÓ DEL FONS PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

Faura augmentarà la funcionalitat i accessibilitat de l’Espai dels Majors amb l’ajuda de la Diputació

L'Ajuntament de Faura té previst començar en les pròximes setmanes les obres d'adequació de l’Espai dels Majors, l’objectiu de les quals és augmentar la funcionalitat de l’edifici i ampliar l’espai útil del qual disposen els usuaris, mitjançant l’habilitació de la planta superior, actualmente en desús, de manera que s’hi permeta la realització de noves activitats. El projecte serà finançat íntegrament per la Diputació de València, que ha concedit una ajuda de 60.500 euros a través del Àrea de Benestar Social.

 

L’Espai dels Majors, el disseny del qual imita una nau taronjera, va ser inaugurat a l'abril de 2012, després de la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament i l'Associació de Jubilats i Pensionistes. En la seua construcció es van invertir un total de 300.000 euros, procedents del Plan E, impulsat pel Govern central. En la distribució de l'edifici, ubicat al costat del Parc de la Canaleta, destaca la funcionalitat de les diferents estades, pensades per a permetre un accés adequat a persones amb mobilitat reduïda. Els espais són amplis i dinàmics, de manera que permeten fer tot tipus d'activitats, que són organitzades per la Regidoria d'Igualtat. 

 

L’alcalde de Faura, Toni Gaspar, ha explicat que amb l'actuació que es va a dur a terme ara, l'Ajuntament de Faura vol augmentar la versatilitat i accesibilitat d'este espai, ampliant la zona d'activitat també a la primera planta, actuació que va quedar pendent en la primera fase de l’obra. “Amb este objectiu, les obres projectades inclouen tant l'adequació de la planta superior com la col·locació d'un ascensor i una escala que faciliten una completa accessibilitat a tot tipus d'usuaris”, ha afegit.

 


500.000 euros per a millores en centres socials


L'actuació de Faura és una de les 17 obres que han obtingut finançament especial de la Diputació de València per a dur a terme obres en d'altres centres socials. En total, la corporació que presideix Jorge Rodríguez ha destinat 490.000 euros per a millorar les instal·lacions de residències, centres de dia, llars del jubilat i altres dependències que, en paraules del president, “ajuden directament a les persones o bé serveixen com a lloc de trobada i socialització”. 


Per la seua banda, la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha explicat que “aquestes millores en més d'una quinzena de municipis serveixen per a resoldre reivindicacions en alguns casos històriques, i totes tenen en comú que van en benefici de col·lectius de persones majors, amb algun tipus de dependència o socialment desfavorides”.

 

L’Escola de Capatassos Agrícoles acosta l’apicultura als seus alumnes

L'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja acull el pròxim 15 de febrer una Jornada d'Introducció a l'Apicultura, impartida per professionals de l'Oficina Municipal de l'Arbre de València (OMAV) i La Unió de Llauradors i Ramaders, que se centrarà en el “paper fonamental” de les abelles en la pol·linització dels ecosistemes.

 

“Les abelles juguen un paper fonamental en la pol·linització de tots els ecosistemes, per la qual cosa és important que els alumnes entenguen el paper que exerceixen en la naturalesa i com gestionar-ho”, ha explicat el director del centre Vital García-Espanya.

 

La formació està dirigida als alumnes de primer i segon del cicle mitjà de Producció Agroecològica, i els del cicle superior de Paisatgisme i Mitjà Rural també assistiran a la part teòrica.

 

Quant a les ponències, Santiago Uribarrena (Coordinador de l’OMAV) presentarà la jornada, Rafael Todolí (OMAV) farà una aproximació biològica sobre les abelles en la ciutat i Carlos Muñoz (Sector Apícola, La Unió) se centrarà en l'apicultura ecològica.

 

Després d'una taula redona en la qual participaran els ponents, les jornades continuaran amb una part pràctica, un taller d'apicultura impartit per Enrique Dobón, Vicente Pradas i Rafa Morales (tots ells de l’OMAV).

 

La Diputació de València, de la qual depèn l'Escola de Capatassos, és col·laboradora de la jornada amb La Unió. L'organització és a càrrec de València en Verd, l'Ajuntament de València i l’OMAV.

 

 

Escola de Capatassos Agrícoles

 

L’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja té una experiència de 60 anys impartint FP Agrària al llarg dels quals s'han format grans professionals que ocupen en l'actualitat càrrecs rellevants en el sector agrari, paisatgista i forestal.

 

Tots els cicles tenen una durada de dos cursos lectius, sent presencials excepte l'últim trimestre del segon curs on es realitzen pràctiques en empreses del sector Agrari-Forestal dins de la Comunitat Valenciana, puntualment en altres Comunitats Autònomes i progressivament en Països de la UE a través dels programes Erasmus.

 

L’Escola disposa de 30.000 m2 de camps de cultiu, fruiters, hivernacles i jardins per a la realització de pràctiques, tant manuals com d'ús de maquinaria agrícola. Disposa així mateix de laboratoris de fitopatologia i fitotècnia, biblioteca i aules-taller de botànica, floristeria, informàtica, jardineria, medi ambient, mecànica i regs.

La Diputació destina 14.500 euros a millorar l’accessibilitat del Club de Convivència de Vilamarxant

La Diputació de València, a través de l'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer, ha concedit una subvenció de 14.544,19 euros a l'Ajuntament de Vilamarxant per a dur a terme les obres de remodelació de l'edifici municipal que alberga el Club de Convivència. Tal com ha explicat l'alcalde de Vilamarxant, Jesús Montesinos, l’ajuda de la institució provincial permetrà dur a terme millores en matèria d'accessibilitat “que resulten completament necessàries però que el consistori no és capaç d'assumir amb els seus propis mitjans”.


El Club de Convivència de Vilamarxant es troba en un edifici de dues altures la planta baixa de les quals compta amb un saló multiusos, un xicotet bar i despatxos, i en la planta superior, diverses sales que fan la vegada de llocs de reunió i seu d'activitats per a públics reduïts. Totes aquestes instal·lacions són utilitzades al llarg de tot l'any per les diverses associacions del municipi, per a organitzar esdeveniments de gran aforament, tals com a xarrades, festivals o sopars. Alguns col·lectius, tenen a més un espai assignat de forma permanent, com l'Associació de Jubilats i Pensionistes, l'Associació Espanyola Contra el Càncer o Amamanta.


Malgrat que les instal·lacions no són molt antigues, Jesús Montesinos assegura que s'han detectat algunes deficiències en matèria d'accessibilitat tant en les condícies com en les portes interiors de l'immoble. “El problema principal en tots dos casos és que les mesures no estan adaptades a la normativa vigent, per la qual cosa és necessari **reconfigurar les condícies i eixamplar els buits de les portes per a permetre l'accés sense problemes a tot tipus de persones”, ha explicat el primer edil.


En aquest sentit, l'alcalde de Vilamarxant està convençut que l'ajuda de la Diputació de València bastarà per a escometre la reforma necessària, que compta ja amb tots els informes favorables i que es durà a terme en les pròximes setmanes.

 

 

 500.000 euros per a millores en centres socials


L'actuació de Vilamarxant és una de les 17 obres que han obtingut finançament especial de la Diputació de València per a dur a terme obres en d'altres centres socials. En total, la corporació que presideix Jorge Rodríguez ha destinat 490.000 euros per a millorar les instal·lacions de residències, centres de dia, llars del jubilat i altres dependències que, en paraules del president, “ajuden directament a les persones o bé serveixen com a lloc de trobada i socialització”. 


Per la seua banda, la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha explicat que “aquestes millores en més d'una quinzena de municipis serveixen per a resoldre reivindicacions en alguns casos històriques, i totes tenen en comú que van en benefici de col·lectius de persones majors, amb algun tipus de dependència o socialment desfavorides”.

 

 


 

La Diputació produeix un documental sobre l'impacte de la repressió franquista en la societat valenciana

La Diputació de València, a través de la delegació de Memòria Històrica que encapçala Rosa Pérez Garijo, ha produït un documental que analitza l'impacte de la repressió franquista sobre la població valenciana en diversos àmbits, i que es projectarà amb finalitats didàctiques en els instituts valencians en col·laboració amb la Conselleria d'Educació.


“Fills del silenci” és una cinta de 40 minuts que arreplega testimoniatges de víctimes de la repressió i entrevistes a professors universitaris, com el Catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Angel Viñas, sota la direcció de la periodista Rosa Brines i amb l'impuls de l'Associació Stanbrook (Centre d’estudis i Documentació de la Memòria Republicana).


La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha rebut aquesta setmana a representants de l'associació radicada a Tavernes Blanques, entre ells els periodistes Rosa Brines i David Coronat i l'escriptor Rafa Arnal, que han agraït a la Diputació la seua sensibilitat cap als temes de memòria històrica.


El pròxim mes de març, la Delegació de Memòria Històrica presentarà oficialment l'audiovisual, que anirà acompanyat d'una guia didàctica elaborada per la Conselleria d'Educació perquè el professorat l’incorpore al currículum de 4º de l'ESO i 2º de Batxiller.


D'altra banda, la Diputació oferirà “Fills del silenci” als Ajuntaments que sol·liciten fer projeccions, de manera que el contingut didàctic no quedarà limitat a l'àmbit acadèmic. 


Segons el documental, la repressió franquista va crear una societat de silenci i por sociològica que va tenir greus conseqüències en les generacions posteriors i l'esdevenir sociopolític d'Espanya, sense oblidar als pobles valencians, caracteritzats per tenir una llengua i cultura pròpies.


En aquest sentit, “els valencians van veure com els seus trets identitaris eren desprestigiats i condemnats a l'ostracisme, iniciant així un procés de destrucció de la identitat que encara avui no s'ha recuperat del tot”, explica l'Associació Stanbrook.


L'audiovisual arreplega el testimoniatge d'una jove de Torrent, Beatriz Villarroya, que descobreix que el seu besavi va ser afusellat en 1939 i, davant la falta d'informació, inicia la seua pròpia cerca, conscient del silenci en el qual han viscut les generacions més joves d'aquest país.


També ofereix el seu testimoniatge Josefa Celda, de 86 anys, que recorda que a l'edat de 8 va visitar al seu pare en la presó just el dia abans de ser executat. Enrique Ginés, pioner de la ràdio valenciana, sorprèn amb un testimoniatge escruixidor sobre la repressió que va patir la seua família, i Antonio Ruiz parla del temps de confinament que va patir en diverses presons per la seua condició d'homosexual.


D'altra banda, el professor Ismael Saz, catedràtic d'Història Contemporània de la UV, dóna compte d'anys de repressió franquista mentre que la catedràtica Ana Aguado analitza la societat del patriarcat i el model de dona falangista lliurada a la vida domèstica, una intervenció recolzada pel testimoniatge d'Isabel Rodrigo.


El professor de Dret Pascual Marzal repassa de forma didàctica el concepte de falsa justícia que sostenia al règim franquista, i l'experta en processos de duel, Helena Villasante, explica la necessitat de moltes famílies de recuperar els cossos dels seus sers estimats.


Finalment, el professor i ex-religiós Joan Lluís Sanxis assenyala el menyspreu a la llengua i la cultura del poble valencià, sense oblidar el paper fonamental que va jugar l'Església Catòlica a l'hora de legitimar el règim franquista. 


Participen també els ex-dirigents de CCOO Joan Sifre i Antonio Montalbán com a representants de la lluita antifranquista des de l'àmbit del treball, així com una de les últimes dones empresonades pel règim, Elisa Sanchis, en el conegut episodi de "la caiguda dels estudiants". 


La banda sonora del documental inclou cançons del valencià Raimon i Luis Eduardo Aute. 

Mig centenar de tècnics lingüístics dels ajuntaments es reuneixen a la Diputació per a planificar accions de foment del valencià

Mig centenar de professionals, representants de les més de setanta oficines municipals de promoció del valencià de la Comunitat Valenciana, de la Diputació de València, de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i de les mancomunitats de la Safor i la Ribera Alta, han celebrat una sessió de treball a la seu de la corporació provincial, en la que han abordat la planificació de les pròximes campanyes de difusió de la llengua pròpia després d'avaluar l'exercici actual.

 

Durant la reunió s’han posat en comú les bones pràctiques lingüístiques que han desplegat els ajuntaments al llarg del 2016 i s’han programat accions per a l’exercici 2017 atenent el nou marc normatiu, amb els canvis de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i la nova llei de la Funció Pública

 

Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, ha destacat «l'àmplia resposta mostrada pels tècnics lingüístics que han acudit a la reunió procedents de tota la Comunitat Valenciana».

 

Sobre l'avaluació de les iniciatives desplegades enguany, els tècnics han felicitat la Diputació especialment per les campanyes de CD de nadales Ara ve Nadal i la campanya Benvinguda a casa, que incorporarà el CD de cançons de bressol, Bressolant.

La Diputació se suma a l'acte d'homenatge a les víctimes del Bombardeig de Xàtiva de 1939

La diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, assistirà aquest diumenge en representació del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i al costat del diputat de Carreteres, Pablo Seguí, a l'acte d'homenatge a les víctimes del Bombardeig de Xàtiva de 1939, que es realitzarà en la Plaça de l'Estació de la localitat de La Costera.


Segons la diputada, “el bombardeig de l'estació de Xátiva és un dels nostres particulars Guernica, un crim de lesa humanitat perpetrat per una potència estrangera, per la qual cosa aquest homenatge a les víctimes constitueix un acte necessari de reparació que ha de comptar amb el suport de les institucions democràtiques”.


“La memòria històrica no és un compromís publicitari d'aquest Govern, sinó que respon al nostre convenciment ple de la necessitat de construir una adequada política de memòria, totalment absent en els últims anys”, ha afegit Pérez Garijo.


L'homenatge, que l'any passat també va comptar amb l'assistència de representants de la Diputació, commemora als més de 150 morts i 200 ferits que van provocar les bombes de l'aviació feixista italiana en el moment en el qual un tren ple de soldats republicans arribava a l'estació de Xàtiva procedent del front, un 12 de febrer fa 78 anys.

Maria Josep Amigó: «La Mostra de l’Embotit de Requena potencia la indústria artesanal de les nostres comarques»

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha participat en la jornada de hui en l’acte d’inauguració de la XXIV Mostra de l’Embotit Artesà i de Qualitat de Requena, on se l’ha distingit amb el nomenament com a ‘Mondonguera’ d’honor per part de la Asociación de Elaboradores de Embutido Artesano y de Calidadd’aquest mateix municipi.

 

Maria Josep Amigó s’ha mostrat «molt orgullosa» de rebre el reconeixement per part de la localitat de Requena i de la Asociación de Elaboradores de Embutido Artesano y de Calidad. La vicepresidenta ha reivindicat «l’esforç i tenacitat de cadascun dels comerços locals per tal de potenciar el valor de la Mostra i de la tradició, amb el clar propòsit de donar a conèixer els seus millors productes», alhora que ha valorat el nomenament de ‘Mondonguera’ d’honor com «un reconeixement a les dones que en l’economia domèstica han contribuït tradicionalment a fer grans els nostres pobles, les nostres comarques i el nostre país», ha indicat.

 

Per la seua part, l’alcalde de Requena, Mario Sánchez, ha incidit en que la Mostra de l’Embotit Artesà i de Qualitat d’aquesta localitat constitueix «la fira d’hivern més important de la Comunitat Valenciana», així com un aparador per tal de «potenciar, en definitiva, els nostres productes de qualitat», ha remarcat.

 

En l’acte també han participat el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, així com diputats, alcaldes de municipis de la comarca, el president de l’Associació de l’Embotit Artesà i de Qualitat, Miguel García, a més d’altres representants d’associacions i col·lectius implicats amb la Mostra.

 

Precisament, Enric Morera ha incidit en que Requena «ha fet de la tradició, de la identitat i de la comercialització dels productes artesanals una economia potent, i on les comarques d’interior han desenvolupat un paper fonamental». Així mateix, el president de Les Corts ha remarcat el caràcter «d’indústria artesanal» de la Mostra i ha advocat per «potenciar-la, divulgar-la i valorar allò que és nostre» com una aposta que «afavorirà una eixida més ràpida de la crisi econòmica i laboral», ha apuntat.

 

Amb posterioritat a l’acte inaugural, la vicepresidenta Maria Josep Amigó, juntament amb la resta de la comitiva d’autoritats, ha visitat al diferents estands que integren una Mostra que amalgama tradició i modernitat, declarada d’Interès Turístic Autonòmic i que acollirà a un elevat nombre de visitants fins aquest proper diumenge.

 

Durant aquestes tres properes jornades, des de la Mostra s’han organitzat tota una sèrie d’iniciatives i activitats al voltant dels productes locals, com degustacions i sessions de show cooking de receptes que compten amb l’embotit com a ingredient protagonista.

 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

WEB 2017.02.10 FIRA EMBOTIT REQUENA.mp4
AUDIO 2017.02.10 MJOSEP AMIGO REQUENA.mp3
AUDIO 2017.02.10 ALCALDE REQUENA.mp3
AUDIO 2017.02.10 ENRIC MORERA.mp3

El Magnànim compta un nou número de «Debats», l’anuari en anglés i l’aplicació per a dispositius mòbils

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València ha presentat aquest dijous, l’últim número, el 130/2, de Debats. Revista de cultura, poder i societat, així com l’anuari en anglès i la nova aplicació per a dispositius mòbils.

 

L’acte, celebrat a la a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València, va comptar amb la presència de la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, i amb la participació del diputat de Cultura, Xavier Rius, el director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura del Magnànim, Antonio Ariño, i Joaquim Rius, director de Debats, que explicaren el contingut de la publicació.

 

L’últim número de Debats, publicat el passat mes de desembre amb el monogràfic “Cultura i Estat: autonomia creativa, lluita política i instrumentalització”, compta amb articles de Clive Gray, Vincent Dubois, Per Mangset, Pierre-Michel Menger, Gisèle Sapiro, Juan Arturo Rubio, Francesc Hernàndez i Benno Herzog, i analitza la sempre problemàtica relació entre l’Estat i la cultura, a més d’acostar-nos als debats actuals sobre aquesta qüestió a l’Estat espanyol i a altres països com França i Gran Bretanya.

 

S’inclou una entrevista a Antonio Ariño, realitzada per Ignasi Zafra. En la mateixa, Ariño, catedràtic de Sociologia, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura del Magnànim, assenyala que «la democràcia està sent buidada de contingut per la desigualtat» i parla del llibre que juntament amb Joan Romeroha publicat recentment, La secesión de los ricos, en el qual estudia el paper, les característiques i els comportaments de les noves elits d’enorme poder econòmic en el marc d’una societat cada dia més desigual.

 

L’acte va servir, a més, per presentar l’edició de l’anuari en anglés, que reuneix en un volum els articles publicats al llarg de l’any en els seus diferents números. Aquesta edició permet una major difusió internacional i una millor valoració als índexs de qualificació de publicacions científiques. Cal assenyalar que cada número de Debats es publica (en paper) en dues versions (en castellà i en valencià), i també es pot descarregar íntegrament i de forma gratuïta a través de la web del Magnànim (www.alfonselmagnanim.net). 

 

Així mateix, la revista Debats ja compta amb la nova aplicació mòbil, ja disponible per a Android i Apple, que possibilitarà l’accés a tota la col·lecció de la publicació en format PDF. De moment, ja es pot accedir (a banda dels exemplars publicats en 2016) al contingut de la primera època (1983-1995), període de major esplendor, i en pocs dies estarà disponible també la segona etapa (1995-2015).

 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.