El Butlletí Oficial de la Província (BOP) va publicar el dijous l'anunci de la convocatòria de subvencions per als ajuntaments adherits a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València. D'esta manera, els 236 consistoris que integren la Xarxa disposen de 20 dies hàbils per a presentar els projectes i campanyes que seran subvencionats per l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial.

Al capdavant de l'àrea d'Igualtat està la vicepresidenta Natàlia Enguix, qui anima als consistoris a “presentar eixos projectes i iniciatives que tracten de donar la millor resposta possible davant la xacra de la violència exercida contra les dones, al mateix temps que ens permeten enfortir eixa xarxa de treball provincial on els ajuntaments poden compartir bones pràctiques i experiències eficaces que ajuden a erradicar el problema”.

La dotació econòmica de la convocatòria “s'ha incrementat de 700.000 a 900.000 euros, al que hem de sumar els 180.000 euros per a associacions, que hem duplicat enguany”, assenyala Enguix, qui confia en “poder acabar la legislatura amb tots els municipis valencians treballant en xarxa per a fer front a la violència exercida contra les dones”.

La convocatòria regula la concessió de les ajudes econòmiques en règim de concurrència competitiva per als consistoris que integren la Xarxa provincial. Entre els projectes subvencionables destaquen els relacionats amb la prevenció, detecció i lluita contra la violència de gènere; la coeducació dirigida a la comunitat educativa i agents socials dels municipis; l'atenció integral per a dones en el sistema prostitucional i víctimes d'explotació sexual; la formació especialitzada per al personal tècnic, polític i de serveis socials dels ajuntaments; i els protocols de protecció coordinats amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Altres propostes que poden rebre finançament de la Diputació són les contemplades en els plans d'Igualtat locals i les incloses en el Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià. A més, els ajuntaments que integren la Xarxa poden sol·licitar ajuda per a la posada en marxa de campanyes de sensibilització en mitjans i suports publicitaris, així com de prevenció del consum de prostitució.

El 90% de la província

L'onzena Assemblea de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València va aprovar el passat 9 d'abril l'adhesió de 25 nous membres a la plataforma que treballa conjuntament per a donar resposta a la violència exercida contra les dones. Al final de l'assemblea, celebrada en les instal·lacions de l'IVAF, centre educatiu dependent de la Diputació, el president Vicent Mompó i la vicepresidenta Enguix van destacar que amb estes adhesions “són ja 236 dels 266 municipis valencians els que formen part d'una Xarxa que arriba al 90% de la província”.

Per comarques, la Vall d’Albaida i Ribera Alta són les que més municipis tenen adherits a la Xarxa de la Diputació, amb 33 cadascuna, seguides de prop per la Safor amb 29 ajuntaments membres; la llista la completen l'Horta Nord (22); l'Horta Sud (19); el Camp de Túria (16); la Costera i la Serranía (15); la Ribera Baixa (11); la Plana Utiel-Requena i el Camp de Morvedre (9); la Canal de Navarrés i l’Hoya de Buñol-Chiva (8); el Valle de Ayora-Cofrentes (6); i el Rincón de Ademuz (4).

El text de la convocatòria i els seus annexos estan disponibles en la pàgina web de la Diputació Provincial de València: /igualtat

Potenciar el turisme a través de la digitalització del patrimoni cultural del territori: eixe és l'objectiu del grup de treball internacional que liderarà la Diputació de València, al costat de representants de Romania, Itàlia, Sèrbia, Bulgària i Polònia; així com personal tècnic de les províncies de Cáceres i Córdoba.

L'anunci s'ha fet a la ciutat italiana de Lucca, on demà dimarts tindrà lloc una trobada promoguda per la xarxa europea Paternalia, i en la qual estaran presents les vicepresidentes primera i segona de la Diputació, Natalia Enguix i Reme Mazzolari, i el diputat de Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, a més d'un equip tècnic de les seccions d'Assessorament Europeu i Servicis Innovadors de la institució provincial.

La delegació espanyola ha destacat que “la promoció del patrimoni cultural suposa l'aposta per un turisme de qualitat, cosa que a més servix per a posar en valor la història i costums del nostre territori”, i ha indicat que “es tracta d'un projecte que la Diputació de València escomet amb una visió transversal, en la qual es treballarà de manera conjunta a través de les àrees de Fons Europeus, Innovació, Cooperació Municipal i Turisme”.

En la mateixa línia, hui dilluns ha tingut lloc una reunió on diputats i tècnics de la Diputació han treballat amb representants provincials de Lucca, per detectar i desenvolupar possibles sinergies entorn del patrimoni cultural i el turisme, amb especial atenció al potencial del vi i l'oli d'oliva com a possibles elements tractors de projectes de promoció i desenvolupament.

També Lucca serà, demà dimarts, seu d'una trobada amb el president del Comité de les Regions, a la qual assistiran les vicepresidentes Enguix i Mazzolari, i el diputat Adsuara.

En esta reunió, els representants de la Diputació de València defendran que les institucions provincials són l'entitat pública més indicada per a catalitzar l'arribada de fons europeus als ajuntaments: “fonamentalment pel seu caràcter supramunicipal, el seu profund coneixement del territori i la constant comunicació entre institució i consistoris, a través dels grans plans d'actuació que es duen a terme des de les diputacions per a executar en els municipis”, conclouen.

La Diputació de València renova un any més la seua col·laboració amb ACNUR, el Comité espanyol de l'Agència de l'ONU per als Refugiats, a través de la delegació de Cooperació Internacional que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix. La institució provincial destinarà en 2024 una partida de 40.000 euros per al projecte de protecció i ajuda humanitària a la població desplaçada a Yemen.

D'esta manera, “la Diputació consolida la seua col·laboració amb ACNUR, a la qual hem d'agrair la gran faena que realitza per a donar atenció bàsica al personal civil que patix les conseqüències de les guerres, com en este cas a Yemen, un conflicte oblidat que requerix ajuda permanent per als dos milions de persones que viuen en assentaments informals i en condicions extremes”, explica la vicepresidenta Enguix.

Per part seua, la coordinadora de la delegació valenciana d'ACNUR, Arancha García, agraïx la col·laboració de la Diputació en el programa que el Comité espanyol presta fora de les fronteres del país, principalment en “emergències cròniques com la de Yemen, on s'han complit ja nou anys d'un conflicte intern que manté atrapada i en una situació molt difícil a la població civil, i on gràcies a estes ajudes podem actuar per a garantir refugi i en la prevenció de la violència sexual en dones i xiquetes”.

La Diputació de València ve col·laborant amb ACNUR en el projecte d'ajuda humanitària a Yemen des de 2019, amb diferents subvencions que superen els 200.000 euros i que han servit, per exemple, per a distribuir kits d'articles bàsics com a mantes, sabó, poals, mosquiteres i utensilis de cuina.

Esforç inversor

Natàlia Enguix ha destacat que la Diputació “ha fet enguany un esforç inversor en matèria de Cooperació Internacional, amb mig milió d'euros més de pressupost davant l'increment i intensificació de diferents conflictes armats que, com és habitual, patixen especialment les persones desplaçades i refugiades”.

En el cas d'ACNUR, la corporació provincial ha firmat des de 2012 diferents convenis i concedit subvencions al Comité espanyol per valor de 270.000 euros, inclosa la partida per a enguany a Yemen, que se suma a les ajudes destinades al país situat a Orient Pròxim i a altres invertides anteriorment a Kenya, Sahel i Jordània. A més, des de 2007 ha aportat altres 65.000 euros per a projectes de sensibilització desenvolupats per l'agència a la província de València.

ACNUR, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va sorgir després de la Segona Guerra Mundial, al desembre de 1950, amb la finalitat d'ajudar a les persones desplaçades pel conflicte a Europa.

El turoperador holandés Working Remotly, especialitzat en viatges relacionats amb nòmades digitals, ha visitat diversos municipis de l'interior de la província com a possible destí per a assentar població que trasllade la seua residència i la seua vida laboral.

Durant la setmana passada i fins ahir diumenge 21, dos representants del turoperador han realitzat una experiència immersiva per a la pràctica del treball en remot o teletreball a les comarques de Utiel-Requena i la Serranía, en un fam trip emmarcat en el programa ‘Fem Poble’ de la Diputació de València per a la promoció del turisme d'interior i contra la despoblació.

L'acció, impulsada per la Diputació de València, a través de València Turisme, i Tuespaña, en col·laboració amb el projecte públic-privat Rural Life, de Tierra Bobal i l'empresa Ruting, ha permés als visitants conéixer els servicis i experiències que oferix al seu perfil de client, així com l'estil de vida i la cultura d'estes poblacions.

“Els municipis de l'interior de la província, fins i tot els que patixen risc de despoblació, té un potencial enorme per a este tipus de visitants, que se senten atrets pel seu bon clima, la seua gastronomia, la naturalesa i l'estil de vida tranquil i afable d'estes poblacions, enfront del ritme de vida cada vegada més frenètic de les seues ciutats”, ha destacat el diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta.

El diputat ha explicat que este tipus d'accions “són les que realment ‘venen’ la nostra província, perquè en només uns dies estos professionals del turisme viuen i coneixen en primera persona el que per a un client pot ser traslladar ací la seua residència i treball”.

Una setmana de moltes experiències

Així, els visitants holandesos han conegut de primera mà els servicis d'allotjament, restauració, culturals i esportius que oferixen als nòmades digitals municipis com Requena, Chera i Chulilla, a més de disfrutar dels paratges de las Hoces del Turia i del Cabriel, Chera-Sot de Chera i els ponts penjants de Chulilla.

A més, en les successives jornades -en les quals es van allotjar a la Casa del Agua (Requena)- van conéixer diversos productes gastronòmics valencians i van degustar elaboracions culinàries locals en restaurants com El Yantar, Balneario del Cabriel, Kiko Park i Las Viñuelas, a més de visitar els cellers Sierra Norte i Pago de Tharsys, experiències que van completar amb una activitat esportiva de rafting en el riu Cabriel.

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Administració General que dirigix el diputat Ricardo Gabaldón, s'ha sumat a les celebracions pel Dia Internacional del Llibre difonent imatges d'un dels documents més especials que conserva en el seu Arxiu General i Fotogràfic. Es tracta de l'únic fragment manuscrit conegut en el món de la novel·la de cavalleriaTirant lo Blanch de Joanot Martorell, ja que no s'ha conservat cap manuscrit de l'obra.

El contingut de l'únic testimoniatge de la tradició manuscrita de Tirant lo Blanch, que va ser descobert a principis dels anys 90 per Jaume J. Chiner en el fons Duquessa d'Almodóvar, correspon a una part dels capítols 407 i 408, és a dir, quasi de l'última part de la novel·la.

En paraules del diputat Ricardo Gabaldón, “este descobriment posa una vegada més de manifest el valor històric i patrimonial dels fons que conserva la Diputació, no sols a nivell artístic, amb obres de grans figures com Sorolla, Benlliure i Pinazo, sinó també quant a material fotogràfic i documents, molts d'ells de col·leccions privades que han sigut donades a la institució per a la seua conservació i difusió”.

El més curiós és que el full manuscrit va ser utilitzat com a guarda d'un plet del segle XV. El full va ser arrancat del manuscrit per a reutilitzar-lo, plegat per la mitat, com a carpeta per a protegir els documents d'un procés judicial que va tindre lloc en 1454 relacionat amb la família Loris (Isabel de Loris és citada en el colofó del Tirant). Cal tindre en compte que la primera edició de l'obra es va realitzar a València en 1490, i este fragment manuscrit es pot datar amb anterioritat a eixa any.

L'Arxiu de la Duquessa d'Almodóvar comprén aproximadament 700 unitats d'instal·lació (caixes i volums) i abasta des del segle XIII fins a principis del segle XIX, d'ací la dificultat de trobar el preuat document.

Per a explicar com han acabat els fons de la Duquessa d'Almodóvar en l'Arxiu de la institució provincial, cal remuntar-se al testament de l'última duquessa d'Almodóvar, escrit en 1804 i en el qual donya Josefa Dominga Catalá de Valeriola y Lujánnomena executors testamentaris i, després d'uns llegats, disposa que amb el restant nomene hereua a la seua ànima i en sufragi d'esta, ordenant que els seus béns o el producte dels quals es vengueren, es distribuïsca entre pobres orfes d'un i un altre sexe que estigueren en estat de contraure matrimoni i siguen d'honestos costums i que foren vassalls seus.

Morta la duquessa en 1813, es va organitzar la testamentàría per a executar el seu testament i ho va fer autònomament fins que la Llei de Beneficència de 20 de juny de 1849 crea les Juntes provincials de Beneficència, que tenien al seu càrrec, com a auxiliars del Govern, els Establiments Provincials de Beneficència. Quan van ser suprimits, el 17 de desembre de 1868, totes les funcions directives i administratives que exercien van ser assumides per les Diputacions Provincials, passant a estes els fons documentals i efectes de les Juntes Provincials.

Difusiódel fragment manuscrit

L'investigador Jaume J. Chiner va donar a conéixer la fulla manuscrita en les seues publicacions ‘El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell’ (1993) i ‘Entorn d'una fulla manuscrita del Tirant lo Blanch’ (1997). Arran del descobriment, la Universitat d'Alacant va sol·licitar la digitalització del manuscrit per al seu projecte de la ‘Biblioteca d’obra Tirant lo Blanch’, en el marc del Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, organitzat pel Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al setembre de 2003.

Anys més tard, la televisió autonòmica Canal 9 va realitzar el documental ‘Joanot i Tirant, Lletres i Batalles’, amb motiu del sisé centenari del naixement de l'escriptor. També, la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques va sol·licitar la cessió temporal de la fulla manuscrita per a l'exposició produïda per la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, en col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, per a commemorar el 520 aniversari de la publicació del Tirant lo Blanch (1490-2010).

Fermax, empresa valenciana líder en la fabricació de sistemes de porter, videoporter, control d'accessos i solucions de connectivitat per a la llar, ha donat la seua icònica placa de carrer CityLine, un dels productes més representatius de la marca, a la col·lecció permanent de L’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, l'espai cultural dependent de la Diputació reconegut com a Museu Europeu de l'Any pel European Museum Fòrum.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha posat en valor la importància de la col·laboració públic-privada en l'ecosistema empresarial valencià, i ha destacat a Fermax com a exemple capdavanter de “les empreses del nostre entorn que generen riquesa i llocs de treball, amb les quals sempre hem d'estar disposats a col·laborar des de les institucions públiques perquè són fonamentals per al creixement i el benestar de la societat en la qual vivim”.

Per part seua, el president i CEO de Fermax, Jeremy Palacio, ha expressat la seua gratitud per la distinció que suposa per a la firma col·laborar amb el millor museu europeu de l'any: "És un honor contribuir al patrimoni cultural de València i d'Europa a través de la donació de la nostra placa de carrer CityLine a L’ETNO, un gest que reflectix el nostre compromís amb la innovació, el disseny i la preservació del llegat tecnològic".

En la mateixa línia, Joan Seguí, director de L’ETNO, ha comentat respecte a la incorporació de la placa CityLine a la seua col·lecció, que és “un símbol de l'evolució tecnològica i del disseny industrial en la societat valenciana contemporània, i la seua inclusió en la nostra col·lecció ampliarà el compromís de documentar i celebrar el progrés tecnològic, enriquint la mostra permanent del museu amb un objecte emblemàtic de les nostres ciutats".

CityLine 1991: 2,5 milions d'unitats

La placa CityLine, dissenyada pel visionari dissenyador industrial Ramón Benedito en 1991, representa un element icònic en la història de l'urbanisme a España. Amb més de 2.500.000 unitats instal·lades a tot el món, la seua massiva presència en els portals dels edificis espanyols i d'altres països és un clar símptoma de lideratge en el mercat. Ja en el seu llançament, el disseny d'esta placa va ser reconegut amb el premi València Innovació al Disseny Industrial en 1991.

Fermax no sols és pionera en innovació, sinó que també destaca com l'única empresa del seu sector que continua fabricant a Europa, mantenint els seus principals centres de producció i la seua seu central a València. La firma compta amb set oficines comercials a España on genera ocupació per a més de 250 persones.

Esta implicació amb la ciutat de València ha sigut fonamental en el creixement i la consolidació de Fermax com una marca de renom internacional. "Des de la nostra fundació fa 75 anys, Fermax ha mantingut un ferm compromís amb la ciutat de València, que és la nostra llar i la nostra font d'inspiració. Valorem profundament la relació amb la comunitat i volem que el nostre aniversari siga una celebració que s'estenga a tota la ciutadania i al teixit empresarial valencià”, conclou Palacio.

Amb la donació de Fermax a L’ETNO no sols es commemoren els 75 anys d'història i lideratge de l'empresa valenciana, sinó que també es reconeix el seu paper com una icona cultural contemporània, dins de la labor del centre cultural per estudiar i preservar la cultura material i immaterial de les societats. “La placa CityLine representa un testimoniatge tangible de l'impacte de la innovació i el disseny industrial en la vida quotidiana de les persones”, reafirma el director de L’ETNO, museu de la Diputació de València.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha reivindicat el tren regional València-Madrid-Cuenca, que està sense servici des de fa quasi dos anys i en litigi en el Tribunal Suprem. “S'està deixant a pobles sense un servici vital per a la seua comunicació i supervivència”, ha destacat Mompó, després de qualificar este tren centenari com “una ferramenta fonamental contra la despoblació”.

A més, ha subratllat el president de la Diputació, “afecta, sobretot, a persones d'edat avançada que residixen en localitats com Camporrobles o Utiel, però que continuen conservant les seues cases familiars en municipis com Mira o Narboneta”.

En este sentit, el diputat provincial i alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, ha expressat la seua “preocupació”. “Este dèficit de comunicacions, que s'allarga ja massa, està repercutint negativament en la vida de persones majors, especialment; encara que també en la resta de la població, que necessita estos servicis”, ha explicat Gabaldón, qui ha incidit en “la importància del transport en l'aposta pels pobles més xicotets”.

Mompó ha abordat esta “inconcebible situació” amb els alcaldes d'Huete, Francisco Javier Doménech, i Carboneras de Guadazaón, Carlos Arteche. Els primers edils de Cuenca han agraït al president de la Diputació que “ens haja escoltat i compartisca amb nosaltres la preocupació que tenim a la província de Cuenca per portar tant de temps sense tren”. Tant Doménech com Arteche han esgrimit que “és inconcebible el tancament d'una infraestructura sostenible, econòmica i vertebradora del territori”.

En este sentit, han argumentat, “l'única solució al problema que impedix viatjar amb tren a veïns de municipis de Cuenca, Madrid, Toledo i València és que el Govern d'España reòbriga la infraestructura i que invertisca en ella, igual que l'està fent en altres parts del país”.

Una delegació de la Diputació de València encapçalada pel diputat de Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, ha reivindicat davant el president del Comité de les Regions, Vasco Cordeiro, “que les diputacions siguen els organismes que catalitzen l'arribada de finançament europeu als municipis, pel profund coneixement que tenen del territori”.

La intervenció ha tingut lloc durant la Conferència Política de la CEPLI (Confederació Europea d'Autoritats Locals Intermèdies) que se celebra hui a Lucca, Itàlia, en la qual també han estat presents la vicepresidenta primera de la Diputació i diputada de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, i la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari; a més d'un equip tècnic de les seccions d'Assessorament Europeu i Servicis Innovadors de la institució provincial.

El president del Comité de les Regions, Vasco Cordeiro, ha assenyalat durant la seua intervenció “la necessitat de simplificar les polítiques de cohesió de la UE accentuant l'enfocament local per a millorar l'execució dels fons europeus, fent partícips als governs intermedis i simplificant els tràmits administratius”.

En este sentit, la delegació valenciana advoca perquè les diputacions “gestionen el 14% dels Fons de Cohesió Territorial a partir del pròxim període que comença en 2027, amb l'objectiu d'incrementar l'execució pressupostària a la província”.

“El municipalisme de la Diputació és la millor garantia perquè els fons europeus arriben a la ciutadania, millorant així la qualitat de vida en els municipis” expliquen, destacant que “és una institució governada per alcaldes i regidors, per la qual cosa el seu coneixement de la realitat local està fora de tot dubte”.

La Confederació Europea d'Autoritats Locals Intermèdies (CEPLI) agrupa set associacions nacionals que representen al voltant de 900 autoritats locals intermèdies de set països (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Romania i España), a més de la xarxa europea Paternalia.

Per part espanyola, a més de la Diputació de València, han estat presents representants de les diputacions de Castellón, Jaén, Almería, León, Cáceres i Badajoz.

Digitalització del patrimoni cultural

El desplaçament a Lucca ha servit també perquè la Diputació de València lidere un projecte per a potenciar el turisme a través de la digitalització del patrimoni cultural del territori, amb un equip de treball que integra a representants de Romania, Itàlia, Sèrbia, Bulgària i Polònia; així com personal tècnic de les diputacions de Càceres i Còrdova.

En eixe sentit, ahir dilluns va tindre lloc una reunió on diputats i tècnics de la Diputació van treballar amb representants provincials de Lucca, per tal de detectar i desenvolupar possibles sinergies entorn del patrimoni cultural i el turisme, amb especial atenció al potencial del vi i l'oli d'oliva com a possibles elements tractors de projectes de promoció i desenvolupament.

La Diputació de València ha entregat els premis a ‘L'ús del valencià en el comerç local’ a 42 establiments de diferents municipis de la província. En esta tercera edició dels premis s'han adherit 24 ajuntaments, que han organitzat la convocatòria en cada localitat amb ajuda de la corporació provincial, i que este matí han acompanyat als seus comerços per a recollir estos guardons en la Diputació.

El president de la Diputació, Vicent Mompó, ha agraït la seua participació tant als consistoris com als comerços per “la seua aposta, valentia i determinació en l'ús de la nostra llengua”. “La intenció és sumar nous establiments a esta causa perquè no s'entén que siguem valencianoparlants a casa o amb els nostres companys de treball i després canviem d'idioma a les botigues, per exemple; és una qüestió que ens preocupa molt”, ha assegurat.

En la mateixa línia, ha esgrimit Mompó, “si volem que les futures generacions continuen disfrutant de la nostra riquesa lingüística, hem de treballar per a integrar el seu ús en els nostres entorns habituals, les institucions hem de treballar unides per a impulsar més iniciatives com estos guardons, per a revitalitzar i normalitzar l'ús del valencià en totes les esferes”. Per això, ha asseverat, “en esta casa sempre ens trobareu protegint, difonent i utilitzant el valencià, sense fissures, sense imposicions, treballant des del respecte i en positiu”.

Per part seua, la responsable de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Imma Cerdà, ha subratllat que “parlar la llengua pròpia del nostre poble s'hauria de considerar normal”. “Hui agraïm i distingim a eixos comerços que creen eixos entorns amables per a la nostra llengua, botigues i empreses que fan de la proximitat del valencià, senyal de qualitat”, ha explicat.

Els ajuntaments que han volgut participar en la convocatòria del 2024 han tingut fins al 5 d'abril per a adherir-se a esta línia de subvencions amb la finalitat d'organitzar estos premis a l'ús del valencià en el comerç local.