La Diputació de València posa en marxa el Pla Integral Estratègic de Territori Rural Intel·ligent (TRI) a la comarca Requena-Utiel, amb l'objectiu d'establir un full de ruta per a implementar amb majors garanties d'èxit polítiques públiques tendents a revitalitzar el teixit productiu, modernitzar els serveis que s'oferixen a la ciutadania i, en definitiva, fer més competitiu el món rural.

La localitat de Sinarcas acull este dimecres la presentació del pla, impulsat per la delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació que dirigix Ramiro Rivera. El diputat presenta la iniciativa en el marc de les actuacions de la delegació encaminades a “fomentar que la vida en el medi rural siga atractiva per al desenvolupament dels projectes personals dels seus actuals habitants i de potencials nous veïns”.

Les matèries a abordar inclouran temàtiques com la connectivitat digital, la formació a distància, el comerç i distribució de proximitat, la participació ciutadana, i la innovació, emprenedoria i transferència de coneixement, en tot cas tenint en compte eixos transversals essencials com la igualtat de gènere i inclusió social, la descarbonització de l'economia, la cohesió territorial i la coordinació amb altres iniciatives com el projecte Smart City provincial Connecta València i les respectives estratègies de desenvolupament local de cada territori.

La Diputació ha encarregat a la consultora especialitzada ZWIT Project la redacció d'un projecte basat en el coneixement del procés d'evolució cap a un model de territori rural intel·ligent, així com en la identificació dels principals reptes i les maneres d'afrontar-los amb noves metodologies d'actuació. El projecte compta amb la col·laboració de les agències de desenvolupament local i la resta de serveis tècnics de les entitats locals de la comarca.

Mitjançant un procés de participació ciutadana, es determinaran i valoraran econòmicament les actuacions específiques necessàries per a assegurar la transició digital i ecològica i afrontar el risc de despoblació, així com facilitar la identificació de les convocatòries d'ajudes dels fons Next Generation més adaptades a les necessitats i prioritats locals.

Els treballs de redacció del projecte s'han iniciat amb la remissió a les entitats locals de la comarca d'una fitxa de dades on recopilar informació relacionada amb les infraestructures bàsiques municipals, els serveis digitals i els programes de suport a col·lectius específics i sectors econòmics essencials.

Altres accions de desenvolupament rural

El pla estratègic de desenvolupament rural que s'inicia a la comarca Requena-Utiel forma part d'un ampli catàleg d'accions impulsades des de la Diputació en la lluita contra la despoblació. Entre elles trobem les ajudes a l'escola rural per a activitats extraescolars, educació infantil, menjadors i transport a centres educatius; les subvencions a projectes de dinamització socioeconòmica rural impulsats per entitats sense ànim de lucre; i les accions de suport a l'emprenedoria amb programes com Emprendeaventura Rural i Mentoring Rural.

A estes accions cal sumar l'aportació de 1,7 milions d'euros que realitza cada any la Diputació en el marc del Fons de Cooperació Municipal contra la Despoblació, que s'abonarà en breu amb 243.516 euros destinats a millorar el finançament de sis municipis de la comarca, cas de Sinarcas, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.

També suma en matèria de desenvolupament rural la col·laboració amb el Grup d'Acció Local GAL Rurable en projectes de promoció econòmica, com el recentment estrenat Observatori de la Dona en la Nova Ruralitat. I la posada en marxa d'iniciatives pilot de sensorització per a la detecció de patrons de mobilitat rural, com a avantsala al desplegament de sensors en tota la província dins del Smart City provincial Connecta València.

La Diputació de València i els Ajuntaments de La Llosa de Ranes, a la Costera, i Castelló de Rugat, a la Vall d'Albaida, avancen els projectes de construcció de dos centres de majors, amb una ajuda directa de dos milions d'euros de la corporació provincial al consistori de cada municipi, que cediran els terrenys en els quals se situaran els nous centres.

La diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, s'ha reunit en seu provincial amb l'alcalde de La Llosa de Ranes, Evarist Aznar, i amb el seu homòleg a Castelló de Rugat, Antonio Esquinas, amb la finalitat d'abordar el procediment tècnic d'esta subvenció concedida per la Diputació en el marc del Pla Convivint. En concret, els projectes d'estos municipis formen part dels huit acordats este mateix mes amb la Generalitat, com a ampliació al centenar de projectes inicialment aprovats a la província dins d'este programa d'infraestructures socials basat en la col·laboració institucional.

La col·laboració es traduïx en la implicació dels ajuntaments, que s'encarreguen d'aportar els terrenys; les diputacions, que subvencionen els projectes de construcció i l'execució dels centres de majors i, en el seu cas, residències de diversitat funcional; i la Generalitat, que en última instància equipa les instal·lacions construïdes i les dota del personal necessari per a la seua posada en marxa.

Dels aspectes tècnics i dels temps del procés han parlat la responsable provincial i els alcaldes de La Llosa i Castelló de Rugat, els qui han realitzat les gestions oportunes, modificacions urbanístiques incloses en el cas del municipi de la Vall, per a donar viabilitat al projecte de construcció dels nous centres de majors.

Per part seua, Pilar Sarrión ha explicat als responsables locals que l'ajuda de la corporació es transferirà en el moment en què el Consell publique l'aprovació definitiva dels projectes en el DOGV, i que podrà destinar-se tant a la redacció com a la direcció d'obra i la construcció dels centres. “La intenció de la Diputació és que els diners arriben este mateix any als ajuntaments perquè puguen iniciar la fase constructiva”, apunta la diputada.

Ampliació del Pla Convivint

Els dos milions d'euros destinats a La Llosa de Ranes i Castelló de Rugat per als seus centres de majors formen part dels 17,5 milions d'euros que la Diputació de València ha invertit en l'ampliació del llistat de projectes aprovats inicialment en el Pla Convivint, en el qual participa al costat de la Generalitat. La selecció de les propostes es basa en el mapa de necessitats elaborat per la Conselleria de Polítiques Inclusives.

El llistat de projectes aprovats per la Conselleria dins d'esta ampliació inclou una desena de municipis valencians. En el cas dels nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i L'Eliana i els centres de majors que preveuen construir Albalat dels Sorells, Corbera, La Llosa de Ranes i Castelló de Rugat, la Diputació transferirà les ajudes directament als ajuntaments després de la publicació en el DOGV, perquè estos puguen posar en marxa les obres sobre els solars o terrenys municipals que han disposat.

A més, Real ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase del qual ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació. En este cas, el consistori de la Ribera Alta rebrà 500.000 euros per a continuar l'obra, mentre que Gandia rebrà quatre milions d'euros per a la seua residència de diversitat funcional; Torrent disposarà de tres milions per al seu centre de majors i diversitat funcional; i Corbera a la Ribera Baixa; Albalat dels Sorells a l'Horta Nord; i L'Eliana al Camp de Túria tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

La Diputació de València i els Ajuntaments de Corbera i Real continuen avançant en els projectes de construcció dels centres de majors en els municipis de la Ribera Baixa y la Ribera Alta. Per a dur-los a terme, la corporació provincial destinarà una ajuda directa de dos milions d'euros al consistori de Corbera, que cedirà els terrenys en els quals se situarà el nou centre. Per part seua, l'Ajuntament de Real, que ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase del qual ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació, rebrà una aportació directa de 500.000 euros per a finalitzar l'obra.

La diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, s'ha reunit en seu provincial amb la regidora de Serveis Socials de Corbera i diputada provincial, Mentxu Balaguer, que ha estat acompanyada pel regidor de Patrimoni, Jordi Xavier Vicedo; i amb l'alcalde de Real, Gerardo López, per a abordar el procediment tècnic de la subvenció concedida per la Diputació en el marc del Pla Convivint.

Els projectes de Corbera i Real són dos dels huit acordats este mateix mes amb la Generalitat com a ampliació al centenar de projectes inicialment aprovats a la província dins d'este programa d'infraestructures socials basat en la col·laboració institucional.

La col·laboració es traduïx en la implicació dels ajuntaments, que s'encarreguen d'aportar els terrenys; les diputacions, que subvencionen els projectes de construcció i l'execució dels centres de majors i residències de diversitat funcional; i la Generalitat, que en última instància equipa les instal·lacions construïdes i les dota del personal necessari per a la seua posada en marxa.

D'estos aspectes tècnics i dels temps del procés han parlat la diputada i els responsables locals de Corbera i Real. En concret, l'Ajuntament de Corbera contempla diferents terrenys municipals amb la viabilitat necessària per a alçar la nova residència de majors. Quant a Real, ja s'ha oferit un immoble de titularitat municipal en sòl urbà del qual ja s'ha realitzat la primera fase amb fons provincials.

Per part seua, Pilar Sarrión els ha explicat que l'ajuda de la corporació es transferirà en el moment en què el Consell publique l'aprovació definitiva del projecte en el DOGV, i que podrà destinar-se tant a la redacció com a la direcció d'obra i la construcció o, en el seu cas, finalització del centre. “La intenció de la Diputació és que els diners arriben enguany als ajuntaments perquè puguen iniciar la fase constructiva”, apunta la diputada.

Ampliació del Pla Convivint

Els 2,5 milions d'euros destinats a Corbera i Real per als seus centres de majors, un tipus de centre prioritari seguint el mapa de necessitats elaborat per la Conselleria de Polítiques Inclusives, formen part dels 17,5 milions d'euros que la Diputació de València ha invertit en l'ampliació del llistat de projectes aprovats inicialment en el Pla Convivint, en el qual participa al costat de la Generalitat.

El llistat de projectes aprovats per la Conselleria dins d'esta ampliació inclou una desena de municipis valencians. En el cas dels nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i L'Eliana i els centres de majors que preveuen construir Albalat dels Sorells, Corbera, La Llosa de Ranes, Castelló de Rugat i Real, la Diputació transferirà les ajudes directament als ajuntaments després de la publicació en el DOGV, perquè estos puguen posar en marxa les obres sobre els solars o immobles municipals que han disposat.

Gandia i Torrent disposaran de quatre i tres milions respectivament per als seus centre de dia i diversitat funcional i Castelló de Rugat a la Vall d'Albaida; La Llosa de Ranes a la Costera; Albalat dels Sorells a l'Horta Nord; i L'Eliana al Camp de Túria tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha lliurat este dimecres els guardons als comerços premiats per l'ús del valencià, que reconeixen “la tasca del comerç local com a teixit econòmic indispensable de la nostra terra, a través d'uns reconeixements en l'ús del valencià amb el valor afegit de la proximitat en l'atenció a la clientela", ha explicat la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno.

En esta tercera edició, els 25 ajuntaments que han instaurat els premis a l'ús del valencià en el comerç local reben els guardons tant pel bon ús de la nostra llengua en retolació, cartelleria, fullets i propaganda i també els usos en xarxes socials, webs i apps.

Els consistoris participants són Catarroja, Burjassot, Quart de Poblet, Silla, Massamagrell, Algemesí, l'Alcúdia, Alboraia, Xàtiva, Montserrat, Manises, Gandia, Alzira, Canet d'en Berenguer, l'Eliana, El Palomar, la Pobla de Farnals, Sedaví, Benifairó de les Valls, Meliana, Alfarp, Corbera i Catadau. Instaurats en 2020, des de la Unitat de Normalització Lingüística se sufraga el 80% de les despeses destinades a reconéixer l’ús del valencià en el comerç local.

Els ajuntaments que han creat els premis reben un guardó per a la categoria d'ús analògic i un altre per a la categoria d'ús digital que fan arribar als comerços premiats. Són unes figures creades per artesans fallers de l'empresa Vàlua, autora de la campanya 'Apadrina un ninot', que expressen la unió entre el comerç de proximitat i la llengua pròpia, els valors de qualitat i atenció personalitzada encarnats en l'ús del valencià.

La Diputació de València i els Ajuntaments de Torrent, a l'Horta Sud, i Albalat dels Sorells, a l'Horta Nord, avancen els projectes de construcció de dos nous centres d'atenció social. En el cas de Torrent, el consistori rebrà tres milions d'euros de la corporació provincial per al projecte i l'obra del seu centre de dia de majors i diversitat funcional. Albalat dels Sorells, per part seua, disposarà de dos milions d'euros per al nou centre de majors.

La diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, s'ha reunit en seu provincial amb l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt, i amb el regidor d'Atenció i Solidaritat de l'Ajuntament de Torrent, José Antonio Castillejo, amb la finalitat d'abordar el procediment tècnic d'esta subvenció concedida per la Diputació en el marc del Pla Convivint. En concret, els projectes d'estos municipis formen part dels huit acordats este mateix mes amb la Generalitat, com a ampliació al centenar de projectes inicialment aprovats a la província dins d'este programa d'infraestructures socials basat en la col·laboració institucional.

La col·laboració es traduïx en la implicació dels ajuntaments, que s'encarreguen d'aportar els terrenys; les diputacions, que subvencionen els projectes de construcció i l'execució dels centres de majors i, en el seu cas, residències de diversitat funcional; i la Generalitat, que en última instància equipa les instal·lacions construïdes i les dota del personal necessari per a la seua posada en marxa. Torrent, per exemple, disposa de terrenys en bona ubicació dins de la seua zona d'expansió, i el consistori està disposat a participar en el cofinançament del centre de majors i diversitat funcional. A Albalat dels Sorells oferixen dos terrenys ben situats, a l'entorn del centre mèdic, per a construir la unitat de dia per a persones majors.

Dels aspectes tècnics i dels temps del procés han parlat la diputada de Benestar Social i els responsables locals de Torrent i Albalat dels Sorells, els qui han realitzat les gestions oportunes per a donar viabilitat al projecte de construcció dels nous centres socials. Pilar Sarrión ha explicat que la corporació transferirà els diners als consistoris en el moment en què el Consell publique l'aprovació definitiva dels projectes en el DOGV, i que podrà destinar-se tant a la redacció com a la direcció d'obra i la construcció dels centres. “La intenció de la Diputació és que els diners arriben este mateix any als ajuntaments perquè puguen iniciar la fase constructiva”, apunta la diputada.

Ampliació del Pla Convivint

Els tres milions d'euros destinats a Torrent i els dos milions d'Albalat dels Sorells per als seus centres d'atenció social formen part dels 17,5 milions d'euros que la Diputació de València ha invertit en l'ampliació del llistat de projectes aprovats inicialment en el Pla Convivint, en el qual participa al costat de la Generalitat. La selecció de les propostes es basa en el mapa de necessitats elaborat per la Conselleria de Polítiques Inclusives.

El llistat de projectes aprovats per la Conselleria dins d'esta ampliació inclou una desena de municipis valencians. En el cas dels nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i L'Eliana i els centres de majors que preveuen construir Albalat dels Sorells, Corbera, La Llosa de Ranes i Castelló de Rugat, la Diputació transferirà les ajudes directament als ajuntaments després de la publicació en el DOGV, perquè estos puguen posar en marxa les obres sobre els solars o terrenys municipals que han disposat.

A més, Real ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase del qual ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació. En este cas, el consistori de la Ribera Alta rebrà 500.000 euros per a continuar l'obra, mentre que Gandia rebrà quatre milions d'euros per a la seua residència de diversitat funcional; i Corbera a la Ribera Baixa, L'Eliana al Camp de Túria, Castelló de Rugat a la Vall d'Albaida i la Llosa de Ranes a la Costera tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

Un paisatge d'absències i silencis, un territori en el qual buscar i trobar-se, un espai per a la visibilitat i el record rep des d'este dijous 20 d'octubre als visitants del MuVIM. El projecte ‘La nit la llum, encara’, de l'artista de L'Eliana Ricardo Cotanda, va resultar seleccionat entre mig centenar d'obres presentades a la convocatòria oberta Art³ realitzada pel museu de la Diputació, en la qual també va resultar seleccionada la creació ‘Un assaig sobre l'espai’ de Miquel Ponce, a realitzar en 2023.

La iniciativa ‘Art al Cub’ permet participar en la programació expositiva als nostres creadors i creadores en l'espai més visible del museu, el Cub. “Personalment ha sigut una aposta molt important esta convocatòria oberta amb la qual es donen cabuda en les nostres exposicions als professionals seleccionats pel tribunal. D'esta manera, reforcem que el MuVIM siga un museu de totes i tots, un referent que impulse encara més als nostres grans professionals”, assenyala Gloria Tello, diputada responsable del museu de la Diputació.

La nit la llum, encara

Cotanda sustenta el seu treball en el més pròxim, en allò quotidià, en objectes i experiències recognoscibles per tots. Els objectes recullen i reflectixen coses que tots compartim, funcionant com a espills en els quals reconéixer-nos, buscant la implicació dels qui s'acosten a veure esta instal·lació.

En ‘La nit la llum, encara’, que este dijous presenta el MuVIM, l'artista juga amb l'ambigüitat de l'evident; les coses són el que semblen al mateix temps que semblen el que no són. Cotanda es troba còmode en el límit, en el tall, entre el públic i el privat. Un projecte en el qual s'observa “un profund compromís per integrar les experiències, les vivències individuals, però també totes aquelles circumstàncies compartides”, destaca Amador Griñó, cap d'exposicions del museu.

El joc, element de primera magnitud en el desenvolupament de l'ésser humà, sinònim de diversió en xiquets i adults, protagonitza una instal·lació concebuda per a contemplar-se durant les 24 hores del dia, i en la qual cada espectador podrà veure's representat des de la seua experiència de vida.

Ricardo Cotanda

Des de finals dels huitanta, Ricardo Cotanda mostra el seu treball en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant en galeries privades com Tomás March, Joan Prats, Miguel Marcos y Estrany De La Mota, com en espais públics com La Caixa, La Gallera, La Panera, la Sala Parpalló, El Roser, Koldo Mitxelena i l'IVAM.

Trobem les seues obres en col·leccions privades i públiques, com l'Ajuntament i la Diputació de València, el Museu Gargallo de Zaragoza, la Diputación de Murcia, la Col·lecció Banesto, el Centre Espais de Girona, el Centre La Panera de Lleida, l'IVAM, la Fundació La Caixa i el Museu Marugame del Japó.

Llicenciat i Doctor en Belles arts, des de 1989 desenvolupa la seua labor com a docent de la UCLM en la Facultat de BBAA de Cuenca.

El Pati dels Scala de la Diputació de València ha acollit este dijous la presentació del torneig Open Ciudad de Valencia de tennis femení i de la Copa Faulcombridge de categoria masculina, que se celebraran durant la mateixa setmana, del 20 al 27 de novembre, en les pistes de terra del Club de Tenis de la capital valenciana. L'acte ha comptat amb la presència de la diputada Pilar Molina, el regidor d'Esports de l'Ajuntament de València, Javier Mateo, els directors dels tornejos Ana Salas i Pablo Andújar, la directora del Club de Tenis, Paz Zúnica, l'ex tennista David Ferrer i el tennista Carlos Taverner.

Durant uns dies València es convertirà en l'epicentre del tennis mundial en el que ja es coneix com la gran setmana del tennis valencià, amb la disputa de dos tornejos de primer nivell. D'una banda, es recupera, 20 anys després de jugar-se l'última edició, la Copa Faulcombridge, un torneig icònic per a la ciutat i amb molta història que va nàixer en 1933. Per part seua, tindrà lloc el VI Open Ciudad de Valencia, una competició plenament consolidada en el panorama internacional.

La diputada Pilar Molina ha volgut ressaltar “el compromís de la Diputació amb l'esport de la nostra província, per a això és fonamental donar tot el suport possible a esdeveniments internacionals com estos perquè es continuen celebrant durant molts anys”. En este sentit, el regidor d'Esports de la ciutat, Javier Mateo, ha posat l'accent en “l'atractiu que suposa la disputa d'estos tornejos per a València, que a més la reafirmen com una de les capitals mundials de l'esport”.

La novetat que el Club de Tenis aculla tots dos tornejos en la mateixa setmana suposa un al·licient per a l'aficionat que s'acoste a gaudir aqueixos dies de l'esport de la raqueta. “Teníem una espina clavada amb la Copa Faulcombridge i a la fi l'hem recuperada, esperem tornar a donar lluentor a un trofeu amb tanta solera”, ha declarat la presidenta del club, Paz Zúnica.

La competició

El Open Ciudad de Valencia, pertanyent al circuit ITF Professional W80, celebra la seua sisena edició que comptarà amb la participació de 32 jugadores en el quadre individual i 16 parelles en el de dobles, procedents de 20 nacionalitats. “Es tracta d'un dels tornejos més importants que es disputen a España. Està ja plenament assentat i estem convençut que el fet d'anar de bracet d'un altre torneig masculí ens farà créixer encara més”, ha emfatitzat la seua directora, Ana Sales.

Quant a la Copa Faulcombridge, es tracta d'una competició que traspua història. Creada en 1933, durant dècades va comptar en els seus quadres amb la participació de celebritats nacionals com Manolo Santana, Andrés Gimeno, o Manuel Orantes; i internacionals, com el tennista suec Bjorn Borg. El director del torneig, Pablo Andújar, ha desitjat que “volem que siga una setmana no sols de tennis, sinó festiva i oberta a tota mena de públic. També volem acostar el tennis als més joves”.

20 anys després que David Ferrer guanyara l'última edició, València recupera una copa en la qual jugaran 32 tennistes individuals i 16 parelles de dobles. El mateix Ferrer ha vaticinat que “els campions de les pròximes edicions seran els que dominen en el tennis a nivell mundial”. Per part seua, Carlos Taverner, que disputarà la present edició, espera “amb molta il·lusió una competició de la qual he sentit parlar molt, i estic segur que oferirem un gran espectacle als aficionats”.

Els quarts de final, les semifinals i la final del Open Ciutat de València seran retransmeses per À Punt.

La jornada organitzada per Avaesen i la Diputació de València sobre emergència climàtica, en el marc del Think tank Smart Cities en el qual col·laboren les dos institucions, ha comptat amb la participació de mig centenar de municipis i empreses que han exposat els seus projectes per a generar noves oportunitats i transformar les ciutats de manera sostenible.

Entre les idees presentades en el Demo Day ‘Emergència climàtica, noves oportunitats per a transformar ciutats’, destaquen la proposta d'un districte urbà amb zero emissions, la posada en marxa de ‘comptes ambientals’ perquè els ciutadans sàpien el que consumixen i la gestió de la mobilitat dels vehicles visitants en els municipis turístics, entre altres.

En la jornada han participat municipis amb poc més de 300 habitants, cas de Bellús, l'alcaldessa del qual Susana Navarro apunta la necessitat de gestionar l'obsolescència de les tecnologies i proposa crear comptes ambientals perquè cada veí conega la seua petjada de carboni; fins a grans ciutats com la capital de la província, on el CEO de València Clima i Energia, Carlos Sánchez, ha explicat com estan treballant en la creació d'un districte neutre en carboni, que consistix en descarbonitzar totes les àrees, des dels residus fins a la mobilitat, passant per la rehabilitació energètica d'edificis.

Solucions en directe i finançament

A estos reptes, entre altres, han respost les empreses del Think tank aportant diferents solucions en directe, una dinàmica pròpia de l'ecosistema que aglutina Avaesen i que suposa una oportunitat per a tots. En este sentit, el finançament de projectes és una de les principals barreres que troben els municipis. La qüestió l'ha abordada Carlos Llorca, responsable d'Acceleració Digital de l'Agència Levante de Sopra Steria, qui ha explicat als ajuntaments les claus de com presentar projectes per a accedir a les ajudes de l'Ordre TER, amb més de 150.000 milions d'euros per a municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants i les diputacions.

La consultora ha explicat com utilitzar la guia de requisits per a projectes d'entitats locals del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, amb l'objectiu de facilitar el treball de presentació de projectes, destacant les Guies Smart City que es desenvolupen en el Think tank de Avaesen i la Diputació com un punt favorable per a accedir a este tipus de finançament.

Avaesen i la Diputació

La responsable de Modernització de la Diputació de València, Mentxu Balaguer, ha posat en valor durant la jornada el treball dels municipis per a modernitzar-se i ha afirmat que trobades com la d'este dijous “permeten compartir experiències i iniciatives d'uns ajuntaments amb uns altres per a aprofitar el know-how”. Ha destacat, així mateix, l'aposta per les Smart Cities des de la Diputació que, en termes d'inversió, “ha passat en cinc anys d'un pressupost de 250.000 euros a 2,5 milions”.

El Think tank Smart Cities d’Avaesen, en el qual col·labora la corporació provincial, té ja un recorregut de sis anys reunint l'ecosistema de la Comunitat, tal com ha recordat el president d’Avaesen, Marcos Lacruz, qui ha assegurat que l'objectiu és “connectar els reptes dels ajuntaments amb les solucions que aporten empreses i altres organismes per a fer front junts a desafiaments tan importants com l'emergència climàtica en la qual estem immersos”.

Avaesen és l'associació d'empreses d'energies renovables i altres tecnologies netes de la Comunitat Valenciana. Compta amb 160 empreses associades i un volum de negoci total de 4.500 milions d'euros, que donen ocupació a 7.500 persones. Avaesen és el nexe d'unió entre empresa, I+D, govern i finançament, cobrint tota la cadena de valor del sector de les tecnologies netes.

El Museu Valencià d’Etnologia, L’ETNO, presenta la ‘Guia inacabada de la fantasia valenciana’, una obra que pretén abastar tot el coneixement referenciat sobre l’imaginari valencià de la por, a càrrec dels autors Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado, bons coneixedors de la rondallística, llegendes i les criatures fantàstiques que les protagonitzen.

“L’obra naix amb l’objectiu de propiciar la investigació respecte la  fantasia popular. El projecte s’inclou dins del programa anual d’Espanta la por, creat per l’ETNO ara fa set anys, amb la missió de difondre l’imaginari valencià de la por i els monstres quan s’acosta la festa de Tots Sants”, explica el diputat de Cultura, Xavier Rius.

En ‘Guia inacabada de la fantasia valenciana’ els tres escriptors valencians no solament fan recerca a partir d’articles publicats a revistes d’investigació o obres d’assaig, sinó que, també, fan una intensa tasca de difusió a través de la literatura infantil i juvenil, allí on les espantacriatures i el llegendari són els protagonistes. L’últim llibre que els va reunir com a coautors va ser Por o fugirem de l’editorial Andana que recollia les millors llegendes de por actualitzades per al públic juvenil.

Repertori i calendari de criatures

Esta obra respon a tres preguntes: en primer lloc, quines són les criatures fantàstiques que aguaiten els valencians i les valencianes, i que Víctor Labrado respon amb el Repertori alfabètic de llocs, objectes, presències secretes i éssers o criatures de natura ambigua o d’existència improbable. En segon lloc, on s’amaguen estos éssers, i que Francesc Gisbert descobrix amb Geografia màgica i llegendària de personatges, entitats, espais i creences de l’imaginari valencià. I, en tercer lloc, en quin moment els poden trobar en acció, la qual cosa Joan Borja aclarix amb Calendari essencial de personatges, éssers, entitats, espais, creences fantàstiques de l’imaginari popular valencià. 

La guia conté dos índexs que faciliten la consulta: un índex onomàstic de criatures i un índex toponímic, a més d’una extensa i acurada bibliografia que inclou des del estudis de Martínez i Martínez, Sanchis Guarner o Capó, reculls i recopilatoris locals fins a obres infantils que han estat referents en la recuperació i revitalització del nostre imaginari com ‘La Maria no té por’ de Francesc Gisbert i Dani Miquel.

Les pàgines d’esta guia estan il·lustrades per Marc Bou, col·laborador en publicacions infantils i juvenils de la mateixa temàtica com ara ‘Els mons de Laia’ de Miquel Puig (Andana editorial), la col·lecció Rondalles valencianes de Tàndem recopilades i adaptades per González Caturla o ‘Tombatossals’ de l’editorial Edelvives. Les il·lustracions de Marc Bou, amb el seu característic traç escultòric, dialoguen a la perfecció amb els textos i tenen un paper essencial per a actualitzar i reviscolar el patrimoni immaterial valencià a través d’esta obra de referència.

La guia és un punt d’inflexió per recollir tot allò que es coneix del nostre imaginari i que, des del seu naixement, es planteja: què ens queda per saber. Els autors són conscients que existixen buits informatius i que no tot ha estat recopilat a tots els racons del territori valencià. En el seu pròleg, la Biblioteca de L’ETNO convida tots els lectors i lectores, així com les biblioteques i els centres d’estudis locals i comarcals, a ajudar a completar-la perquè en un futur siga una guia del tot acabada.

Ademuz ha “despertat els sentits” d'una dotzena d'agents de viatge, guies turístics i comunicadors que han visitat el municipi del Rincón de Ademuz per a conéixer de primera mà els atractius d'este destí.

La Diputació de València, a través de València Turisme, ha organitzat el fam trip o viatge de familiarització #AdemuzConLos5Sentidos, en col·laboració amb l’ajuntamentd’Ademuz y Turisme Comunitat Valenciana (TCV), per a promocionar este municipi i la seua comarca in situ amb una completa jornada en la qual els participants han conegut els principals atractius i actius d’Ademuz, els seus llogarets (Mas del Olmo, Sesga i Val de la Sabina) i la seua comarca.

La jornada, que ha inclòs un recorregut per enclavaments i punts d'interés cultural i mediambiental d'Ademuz, ha permés també conéixer els serveis d'allotjament, restauració i experiències que formen part de l'oferta turística comarcal, la qual combina patrimoni natural, cultural i històric amb la gastronomia local.

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha explicat que esta iniciativa perseguix “col·laborar amb el Rincón de Ademuz en la promoció del seu territori com a destinació turística entre els professionals del sector i els ciutadans, a més de formar i sensibilitzar a la seua població i els seus empresaris en el valor dels seus recursos locals per a desenvolupar el turisme a la comarca, com a força tractora de l'economia local”.

Diferents experiències turístiques

Els assistents van començar la seua visita al Molino de la Vila, on es troba l'oficina de turisme del municipi, i van assistir a la presentació de l'oferta turística local, centrada en el producte #AdemuzConLos5Sentidos. A continuació, el grup va gaudir de l'experiència ‘Descubre Ademuz’, amb un itinerari pels llocs més emblemàtics del nucli urbà (Ermita Virgen de Huerta, Església Arciprestal San Pedro y San Pablo, Conjunt Hidràulic, riu Bohílgues), que va culminar amb una degustació de productes locals.

L’alcalde d’Ademuz, Ángel Andrés González, ha valorat “la col·laboració obtinguda per a recolzar als empresaris de turisme de la comarca, ja que estes sessions estan ajudant els empresaris a tirar una mica més cap avant” en la posada en marxa d'iniciatives enfocades al desenvolupament turístic de la zona.

La jornada va comptar també amb la participació dels directors de València Turisme, Xavi Pascual, i Formació de Turisme Comunitat Valenciana, Javier Solsona.