Ecofira, la fira internacional de les solucions mediambientals i transició ecològica, ha celebrat la seua XIX edició en Fira València. Un punt de trobada en el que empreses i organismes públics presenten els últims avanços en gestió mediambiental eficient.

En la fira han participat els consorcis de residus, dels quals la Diputació de València forma part, entre ells, el Consorci de Residus V5-COR, que gestiona la transferència, tractament, valorització i eliminació dels residus de 93 municipis de les comarques de la Safor, Vall d’Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i el Valle de Cofrentes-Ayora, o el Consorci Ribera i Valldigna, creat per a prestar el servei de tractament de residus domèstics i la gestió d’ecoparcs als 51 municipis i 3 entitats locals menors adherides.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, i la presidenta de GIRSA, Mentxu Balaguer, han visitat els expositors dels consorcis de residus a Ecofira acompanyades pel president del COR, Vicent Muñoz, i el president del Consorci Ribera i Valldigna, Salvador Montañana.

La Gira Escalante 2022 acosta 'El xiquet que volia una falda escocesa', d'Escalante i Bullanga Compañía Teatral, a deu municipis valencians. Un recorregut que va arrancar este dijous 6 d'octubre i finalitza l'11 de desembre i amb el qual el públic descobrirà la història sobre la recerca de la identitat de gènere d'un xiquet.

"Es tracta, sens dubte, d'una obra que suposa tot un viatge d'emocions a través dels seus personatges, i especialment del seu protagonista. Una història necessària per a totes les generacions amb la qual el seu autor, Adrián Novella, va aconseguir el Premi de Teatre Infantil Escalante en 2017", ha recordat Glòria Tello, diputada de Teatres de la Diputació de València.

Per part seua, la coordinadora artística del centre d'arts escèniques de la institució provincial, Marylène Albentosa, ha valorat que "és una gran notícia que el camí cap a l'acceptació que brinda esta peça protagonitze la nostra proposta itinerant, que ens permet acostar els valors d'Escalante als pobles de la província de València i eixir més enllà de la ciutat".

Així, la gira podrà gaudir-se en deu localitats valencianes entre octubre i desembre. 'El xiquet que volia una falda escocesa' va començar la gira a la Casa de Cultura de Puçol; el 25 d'octubre es podrà veure en el Centre Cultural Papa Calixte III de Canals; i el 27 d'octubre, a la Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt.

Al novembre, l'obra es representarà el dia 5 en el Teatre Principal de Requena; el 6, a l'Auditori Municipal de l'Eliana; el 8, en el Centre Cultural Tívoli de Burjassot; el 25, en el Teatre Echegaray d'Ontinyent; i el 27, a l'Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet. Finalment, el 4 de desembre es podrà gaudir en el Centre Municipal Bernat i Baldoví de Sueca, i l'11, en el Teatre l'Agrícola d'Alboraia.

Escalante i Bullanga Compañía Teatral

'El xiquet que volia una falda escocesa' és una coproducció entre el Teatre Escalante i Bullanga Compañía Teatral, amb Adrián Novella com a autor i director. En 2017, el jurat format per Empar Canet, Eva Zapico i Chema Cardeña va atorgar el Premi de Teatre Infantil Escalante a Novella, la qual cosa va traslladar l'obra al paper de la mà de l'editorial Bromera.

Es tracta d'una obra de teatre en valencià destinada a públic a partir de set anys amb la qual els espectadors i espectadores coneixeran la història d'un xiquet que emprén un viatge cap a Escòcia, l'únic lloc on els homes poden vestir falda, com ell desitja. Un llarg camí on els seus pares es convertiran en companys, mestres i enemics, però també en fades, cavallers, ovelles rockeres i bruixes, per a avançar cap a l'acceptació, cap a la cerca de la identitat que definirà al seu fill.

L'equip que compon l'obra està liderat per Novella i format per Gabriel Benavent, Estela Martínez i Vicent Pastor, com a intèrprets; Alejandra García com a responsable de moviment i coreografia; Raquel Molano en la composició i direcció musical; Sara Recatalà en vestuari; Luis Crespo en espai escènic; Ximo Olcina en il·luminació; i Eduardo Soriano en espai sonor.

Humana ha reconegut el treball que Girsa, l'empresa de gestió integral de residus de la Diputació de València, realitza per a facilitar les tasques de reciclatge de producte tèxtil en la seua planta de Picassent. Així doncs, en el marc de Ecofira, la Fira Internacional de les Solucions Mediambientals i Transició Ecològica que s'ha desenvolupat esta setmana en Fira València, ha entregat un dels seus premis Humana Circular a l'empresa mixta de la Diputació. Mentxu Balaguer, presidenta del Consell d'Administració de Girsa, ha sigut l'encarregada de recollir el premi al costat de la directora de la planta de Picassent, María Morales, i el responsable d'estratègia de Girsa, David Cebolla.

“Li donem una gran importància a este premi pels dos valors que reunix. D’una banda la sostenibilitat, però també la labor humanitària i de cooperació. Des de Girsa continuem avançant en la modernització i les noves idees que impliquen l'economia circular i la reutilització”, ha explicat Mentxu Balaguer, presidenta de Girsa. “Nosaltres, durant els 30 anys que porta operant Girsa per a millorar la gestió de residus, detectarem que podíem valorar esta fracció tèxtil, per això va ser una sort que Humana es creuara en el nostre camí i per part nostra estem encantats de treballar amb ells”, explica David Cebolla, responsable del departament d'estratègia de Girsa.

A l'inici de l'any, Humana Fundació Poble i Girsa van aconseguir un acord per a la instal·lació de dos contenidors de roba usada en les instal·lacions de Picassent. En ells s'ha estat depositant la roba, el calçat, els complements i la roba de llar que ja no s'utilitza, per a donar-los una segona vida a través de la reutilització i el reciclatge.

La reutilització del tèxtil usat contribuix a la reducció de les emissions de CO₂: per cada kg de roba recuperada (i no conduïda a un centre de tractament de residus per a la seua incineració o disposició final) s'evita l'emissió de 6,1 kg de CO₂. D'altra banda, els recursos obtinguts amb la gestió del residu tèxtil permeten la creació d'ocupacions verdes (Humana genera una ocupació indefinida per cada 30 tones de tèxtil recollit) i financen programes de desenvolupament als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals.

El Gremi de Pastissers i Forners i el Gremi de Mestres Confiters de València han visitat este divendres la Diputació per a entregar al president, Toni Gaspar, la tradicional ‘Mocadorà’ del dia de Sant Donís, patró dels enamorats valencians.

En vespres de la celebració del 9 d’Octubre, els responsables dels dos gremis han volgut celebrar, un any més, una tradició que es remunta al segle XVIII i que consistix en regalar un mocador que embolica dolços de massapà de diferents formes i colors, entre els quals destaquen la ‘piruleta’ i el ‘tronaor’ al costat d'una àmplia varietat de fruites i hortalisses valencianes.

Per part del Gremi de Forners i Pastissers han visitat la Diputació el vicepresident primer, Enric Canet, i la secretària general, Laura de Juan. Quant al Gremi de Mestres Confiters, han entregat la ‘mocadorà’ al president Gaspar el cap d'estudis de l'Escola Superior de Pastisseria, Pedro García Coy, i la professora Queti Olmeda.

La Vuelta a España tornarà a recórrer en 2023 carreteres valencianes amb una etapa prevista per a l'1 de setembre i que podria travessar diferents comarques de la província. Així ho han acordat este dimarts el president de la Diputació, Toni Gaspar, i el director de la ronda ciclista, Javier Guillén, en una reunió en la qual també ha participat el responsable provincial d'Esports, Andrés Campos.

D'esta manera, i després del parèntesi de l'edició d’enguany, on la carrera no va passar per la província, es recupera una col·laboració que s'ha produït en cinc de les últimes huit edicions de La Vuelta, l'última d'elles en 2021 amb l'etapa del 19 d'agost entre Requena i Cullera i la jornada següent amb eixida des de Gandia amb destinació Alacant.

En paraules del president Gaspar, “recuperem un esdeveniment que ha demostrat àmpliament la seua rendibilitat per als nostres pobles, tant des del punt de vista del retorn econòmic que genera la carrera com en el potencial turístic que té en convertir-se en aparador internacional de les diferents localitats que travessa”.

Per part seua, el director de La Vuelta, Javier Guillén, ha expressat la seua satisfacció per “tornar a una província que sempre ens tracta molt bé i que és terra de ciclisme, amb un gran nombre d'aficionats i unes carreteres que faciliten el treball de l'organització”. Si bé encara no és oficial el recorregut de l'edició de 2023, que arrancarà el 26 d'agost amb una crono per equips a Barcelona, “segur que tindrem una etapa en terres valencianes molt interessant a nivell esportiu i molt atractiva per als milions d'espectadors que seguixen La Vuelta a tot el món”, ha afegit el responsable d’Unipublic.

Huit etapes des de 2015

En La Vuelta a España 2015, l'etapa amb eixida a València i meta a Castelló de la Plana va posar fi a uns anys de distanciament de la província amb la ronda ciclista. A partir d'eixe moment, es va produir un punt d'inflexió i la carrera ha rodat per carreteres valencianes en cinc de les seues últimes huit edicions.

A més de l'eixida des de la capital en 2015, La Vuelta va tornar un any després amb l'etapa entre Requena i Gandia. En 2017, la col·laboració de la Diputació va permetre que el recorregut incloguera una arribada en el Port de Sagunt i una eixida des de Llíria.

Des d'eixe moment, la participació de la institució provincial en l'esdeveniment organitzat per Unipublic s'ha vingut donant en anys alterns. En 2018 el traçat de la carrera no va arribar a les comarques valencianes, però un any després, en 2019, es va viure una emocionant etapa amb eixida a Cullera i final en el Monestir de Santa María del Puig, i una eixida des de L'Eliana amb destinació Javalambre. En 2020 no va haver-hi etapes a la província, i l'any passat es van registrar les ja citades eixides des de Requena i Gandia i el final d'etapa al Castell de Cullera.

Els actes de commemoració pel 600 aniversari del Monestir de Llutxent, en els quals la Diputació de València col·labora amb l'Ajuntament, tindran el seu punt àlgid el cap de setmana del 21 al 23 d'octubre, quan el municipi de La Vall d'Albaida viatjarà a través del temps per a tornar al segle XIII. Els seus carrers s'ambientaran amb atrezzo de l'època, es realitzarà una fira medieval, i es muntarà un campament històric amb tota mena d'estris de l'Edat mitjana.

Sens dubte l'esdeveniment principal del cap de setmana serà la recreació històrica de la coneguda com a ‘Batalla dels Corporals i La Conquesta de València’, que acollirà el Monestir de Llutxent el diumenge a les 11.30 hores. La batalla, datada en 1239, va ser un dels esdeveniments més importants de l'incipient Regne de València, i en ella va tindre lloc la gestació del Miracle dels Corporals, que va dotar a este fet de singularitat, expectació i gran devoció, i que desembocaria en la construcció del convent en 1422.

La corporació provincial, propietària d'esta joia arquitectònica, s'ha bolcat, mà a mà amb l'ajuntament de Llutxent, en l'organització de la qual serà la recreació de la batalla campal més gran que haja tingut lloc a España en els últims deu anys. Este dimarts ha tingut lloc la presentació de l'acte en el Pati dels Scala de la Diputació. En este, el diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha afirmat que l'objectiu és “convertir l'atractiu d'un esdeveniment històric en un atractiu turístic, que atraga a molta gent. És la primera vegada que se celebra una cosa així i la Diputació havia d'estar fent costat a l'ajuntament”.

En este sentit, l'alcaldessa de la localitat, Xaro Boscà, ha subratllat la transcendència de l'acte “per a promocionar i donar a conéixer el monestir. Gràcies a la Diputació hem recuperat el monument i ara és un bon moment per a posar-lo en valor”. Per part seua, el diputat de Patrimoni, Andreu Salom, ha posat l'accent que “el que pretenem és recuperar tot el complex tant per a funcions culturals com per a realitzar una labor educativa”.

Cap de setmana medieval

A més de la recreació de la Batalla dels Corporals, tot aquell que s'acoste a Llutxent entre el 21 i el 23 d'octubre, podrà gaudir de diferents actes que ajudaran a oferir una visió molt precisa de com era la vida en 1239. No sols coneixeran de primera mà la manera de vestir o les armes que s'empraven en aqueixa època, sinó que a més es recrearan altres fets que formaven part del dia a dia, com una fira medieval o una venda d'esclaus.

Dins del complex del Monestir de Llutxent es recrearà, durant els tres dies, un campament medieval on s'exhibiran oficis, combats d'esgrima i tècniques de combat medieval. També acollirà, el dissabte 22 d'octubre a les 11 hores, el I Torneig de Arquería Històrica i Tradicional. Aqueixa mateixa vesprada, a les 19 hores, se celebrarà un concert de música del segle XIII.

La Diputació col·laborarà amb la Fundació València Diversitat en l'organització dels Gay Games 2026, un esdeveniment esportiu amb multitud d'activitats socials i culturals que pretén convertir la ciutat en “capital de la diversitat”.

El president Gaspar ha traslladat als responsables de l'organització dels Gay Games la predisposició de la Diputació a continuar col·laborant en el desenvolupament de l'esdeveniment “de la mà de la resta d'administracions”, en una trobada celebrada este dimarts en seu provincial a la qual han assistit diferents responsables institucionals i de l'organització, cas dels copresidents de les àrees de Turisme i Diversitat de la Fundació, Juan Velasco i Fran Fernández, i Jorge García en representació de la copresidencia de l'àrea esportiva.

Els diputats d'Esports i Turisme, Andrés Campos i Jordi Mayor, han acompanyat a Toni Gaspar en una reunió en la qual s'ha posat de manifest la importància dels Gay Games “a nivell turístic, esportiu i des del necessari prisma de la diversitat”, mentre que la responsable de Comunicació de València Diversitat, Amparo Barriga, ha destacat el compromís de la Diputació des del moment en què la ciutat va ser triada com a seu a la fi de 2021.

Els Gay Games es van celebrar per primera vegada a San Francisco en 1982 com un esdeveniment atlètic i cultural obert a la participació. Des d’eixe moment, s'han vingut convocant cada quatre anys amb un nombre creixent de disciplines esportives i un ambiciós programa sociocultural en paral·lel. De cara a l'edició de 2026, València espera acollir a unes 15.000 persones participants i més de 100.000 visitants, amb un important retorn econòmic per a la ciutat.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, s’ha reunit este dimarts amb representants de l’Associació de municipis valencians per a la recollida selectiva porta a porta, concretament amb el seu president Txema Peláez, de la Mancomunitat de la Ribera Alta; David Salán, comissionat tècnic; José Vicente Anaya, alcalde d’Ayora; Sayo Gandia, regidora de Sostenibilitat d’Ontinyent i Ramiro Rivera, alcalde de Titaguas i diputat de Desenvolupament Rural, per tal d’aprofundir en les línies de treball, necessitats i prioritats de l’associació.

Amigó ha informat a l’associació que l’estratègia per a la gestió de residus duta a terme des de la Diputació està basada en la diagnosi, l’acció i l’educació ambiental. En primer lloc, gràcies a les ajudes Reacciona, 127 municipis i nou mancomunitats han pogut redactar, entre 2020 i 2022, els seus Plans Locals de Gestió de Residus, amb una inversió global de 700.000 euros.

Així mateix, en 2021 es van concedir ajudes per a la implantació d’estos Plans en 32 municipis i set mancomunitats, i enguany s’han rebut 63 sol·licituds per a inversions en compostatge i agrocompostatge domèstic i comunitari; recollida porta a porta; aprofitament energètic dels bioresidus i sistemes d’identificació de l’usuari que permeten aplicar polítiques econòmiques i fiscals a la ciutadania. El pressupost total 21-22 és de 2,5 milions d’euros.

La vicepresidenta Amigó també ha citat la importància de l’educació ambiental i de l’acompanyament a la ciutadania, que des de la Diputació s’oferix mitjançant la contractació de les educadores ambientals i la posada en marxa de l’Observatori en Ruta.

Per últim, s’ha informat a l’associació de la preparació de les Jornades Comarcals Porta a Porta, que tindran lloc a finals d’any, per a compartir experiències i projectes, i ser un punt de trobada entorn l’únic model de recollida selectiva que permet assolir amb garanties els objectius fixats per les normatives en matèria de residus, ja que la qualitat i la quantitat de les fraccions recollides és molt superior a la dels contenidors oberts i anònims i per tant, es reduïx el volum de residus que acaben en els abocadors.

El sistema de recollida porta a porta es fonamenta en el fet que la ciutadania i els comerços separen en origen les diverses fraccions dels residus, però en compte de dipositar-les en uns contenidors, que de forma permanent romanen a la via pública, les diverses fraccions són recollides directament en el punt de generació (la porta de l’habitatge o comerç) d’acord amb un calendari preestablert.

El teatre de la Unió Musical de Llíria acollirà este dissabte, 15 d'octubre, la 45a edició del Certamen de Bandes de la Diputació de València, que comptarà amb la participació de sis societats musicals i un jurat internacional que contribuïx a obtindre una major promoció del fenomen bandístic valencià.

La societat musical ‘Unió de Pescadors’ de València, ‘La Familiar’ de Benissanó i l’Entusiasta de Benifairó de la Valldigna competiran en la secció segona a partir de les 17.00 hores del dissabte, amb un màxim de 70 músics, amb peça obligada de Rafael Talens. ‘Golden Land’, de Saúl Gómez, serà l'obra lliure de la Unió de Pescadors; ‘Taj Mahal’, d'Hugo Chinesta, la triada per la Familiar de Benissanó; i ‘The Rise of the Phoenix’, de Teodoro Aparicio, la interpretació lliure de l’Entusista de Benifairó de la Valldigna.

L'elecció de les obres, en general, reflectix l'aposta de la Delegació de Bandes de Música de la Diputació, organitzadora del certamen, pels drets d'edició i composició o l'encàrrec fins i tot de noves peces amb l'objectiu de cuidar i difondre el repertori compositiu valencià.

És el cas de la secció tercera, que arrancarà esta nova edició del certamen provincial de bandes en la matinal del dissabte. ‘El Globo de Milá’, d'Hugo Chinesta, serà la peça obligada per a les tres agrupacions concursants; una partitura de nova creació que hauran d'interpretar les societats musicals Santa Cecilia del Grau, l'Artístic Musical Carròs i la Unió Musical Algímia, amb un màxim de 50 components cada banda.

L'Agrupació Musical Santa Cecilia també ha optat com a peça lliure per una creació d'Hugo Chinesta, titulada ‘Seres’; el ‘Rubicon’ de Bert Appermont és l'obra triada per la banda de La Font d'en Carròs; mentre que la Musical d'Algímia d'Alfara interpretarà 'Éxodo', de Salvador Rojo. La Societat Instructiu Musical del Palmar posarà el fermall a la matinal del certamen provincial com a banda convidada.

En paraules del diputat de Bandes de Música, Jordi Mayor, “la descentralització del festival de bandes i la seua celebració a Llíria és una de les grans novetats del certamen d'enguany, que continua contribuint a la vertebració sociocultural del nostre territori, però en esta ocasió eixint de la ciutat de València i desplaçant-se fins a un dels bressols de la música de banda”.

El responsable provincial ha destacat igualment l'impuls de la dotació econòmica en la present edició, amb l'increment en els premis, i novetats organitzatives tendents a modernitzar el certamen d'acord amb altres competicions nacionals i internacionals. El sistema de puntuació es basarà en una desena de criteris que valorarà un jurat presidit pel compositor Marco Pütz, amb la participació dels directors d'orquestra Tobias Haussig i Eva María Folch.

L'exposició ‘25 anys de pau? El llavat de cara del franquisme en 1964’ que ha acollit el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) del 26 d'abril al 2 d'octubre ha sigut un important atractiu per a les 77.615 persones que han passat pel museu de la Diputació de València durant el temps d'exhibició.

El diumenge 2 d'octubre el museu de la Diputació va donar per concloses les mostres ‘25 anys de pau? El llavat de cara del franquisme en 1964’ i ‘Ruedo ibérico. Un exili intel·lectual en temps del franquisme’, realitzada en col·laboració amb la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Cuenca. Dos exposicions que, al costat de ‘Elena Francis. Franquisme i subordinació de la dona’, conformaven el cicle ‘Franquisme i resistència’.

Una vegada arribada la seua fi, Rafael Company, director del museu i comissari de l'exposició dedicada als 25 anys de pau, ha aprofitat per a fer balanç i aportar conclusions: “Hem apostat per explicar la campanya propagandística més espectacular duta a terme a España en el segle XX amb el rigor que ens caracteritza com a museu, amb un cicle expositiu obert a tota mena de públic, i oferint una experiència irrepetible amb un consens social molt ampli”.

“Encara que el projecte expositiu va poder ser percebut amb escepticisme en un primer moment, hem comprovat que, a mesura que diferents persones, amb diferències ideològiques enormes entre si, s'anaven acostant al museu, canviaven la seua percepció sobre l'exposició, arribant a públics de tota mena sense importar les seues procedències o coneixements sobre la matèria”, ha assenyalat el director.

Una mostra de producció pròpia de grans dimensions i de molta complexitat discursiva que ha suposat un enorme esforç de documentació i síntesi per part de l'equip del museu. “Una decidida aposta per intervindre en el debat cívic preguntant-nos per qüestions decisives sobre el passat més o menys recents i com ha incidit en el nostre present i futur”, indica Gloria Tello, diputada delegada del MuVIM.

Consolidació de les visites guiades

Un de les grans fites del cicle ha sigut la gran acceptació que han tingut les visites guiades. Unes visites obertes a tota la ciutadania cada dissabte i diumenge durant tot el cicle, però que també han acostat a grups universitaris al museu per a conéixer més de prop una campanya publicitària tan complexa com va ser la de 25 anys de pau.