La visibilitat de dones referents en el medi rural, posant en valor trajectòries vitals que han impulsat l'associacionisme i el teixit social dels seus municipis, defensat la igualtat des de l'escena pública o fomentat l'emprenedoria és un dels eixos d'acció de l'àrea provincial d'Igualtat que dirigix Eli García, hui diputada i abans mestra en diferents llogarets de Requena. La segona edició dels premis ‘Fem que les dones compten’ consolida un dels molts projectes que la Diputació ha posat en marxa en defensa de la dona rural.

Els premis convocats per l'àrea d'Igualtat de la Diputació de València, amb la col·laboració de Fademur, la Federació d'Associacions de Dones Rurals, visibilitzen 33 experiències vitals d'una trentena de municipis de la Ribera Alta, el Camp de Túria, el Valle de Ayora i la Vall d'Albaida. Entre les premiades trobem mèdiques, investigadores, professores, esportistes, empresàries i responsables de l'escena pública que s'han convertit en referents per a les seues veïnes i veïns, el carisma i el treball de les quals s'ha vist reconegut bé per la seua trajectòria vital, per la defensa de la igualtat en l'àmbit públic o per la seua labor emprenedora en el medi rural.

En paraules d'Eli García, “sense dones no és possible imaginar el món rural, un espai destacat de la nostra societat que, pese al fantasma de la despoblació, continua comptant amb una important voluntat de permanència”. Eixa esperança d'aferrar-se al medi rural és possible, en bona part, gràcies a l'esforç i la implicació social de dones com Amparo Albors (Montroi, 93 anys) i Natividad Lacuesta (Zarra, 85 anys), però també de “joves emprenedores que cada dia reivindiquen amb el seu treball els drets de la dona i la seua rellevància en el teixit social dels nostres pobles”.

Quatre comarques, 33 dones

La presidenta de Fademur, Regina Campos, ha destacat l'enorme valor dels guardons ja que a les premiades “les han triades les seues veïnes i veïns”. En concret, 33 dones d'una trentena de municipis de quatre comarques valencianes. A la Ribera Alta, han sigut guardonades Teresa Sanz (Manuel), Concha Trini Añó (Alfarp), María Bisbal (L'Alcúdia), Maribel Martínez (Turís), Amparo Albors (Montroi), Coto Talens (Algemesí), Damiana González (Senyera), Enriqueta García i Aguas Vivas Catalá (Carcaixent) i Josefa Bosch, la ‘Tia Pepica’ de Montserrat.

Al Camp de Túria, el reconeixement ha sigut per a Inmaculada García (L'Eliana), Mª Amparo Ponce (Loriguilla), Fina Pérez (Llíria), Mª Antonia Aja (Casinos), Francisca Navarro (la Pobla de Vallbona), Mª Dulce Pérez (Marines), Mercedes Agustí (Olocau), Mª Luisa Verdú (Bétera), Aurora Martínez (Domeño), Sofia Romero (Gàtova) i Pilar Campos (Nàquera).

Els ajuntaments de la Vall d'Albaida han proposat a Conxa Sanz (Carrícola), Consuelo Linares (Llutxent), Elena Tormo (Alfarrasí), Gisela Benavent (Benisuera), Mª José Silvestre (Bocairent), Carmen García (El Palomar), María Cabanes (Otos), Hermeregilda Ramos ‘Mere’ i Carmen Tormo (Albaida) i Conxa Rubio (Atzeneta d'Albaida). Finalment, al Valle de Ayora han sigut premiades Natividad Lacuesta (Zarra) i Trinidad Catalán (Ayora).

Entre les guardonades es registren trajectòries tan diverses, i al seu torn tan similars quant a la seua aportació al teixit social i la connectivitat entre les dones, com les de Mª Dulce Pérez, de professió infermera, Damiana González, investigadora, i María José Silvestre, ultraciclista.

Dulce va exercir durant quasi mig segle com a infermera a Marines, a la disposició del veïnat del municipi les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. En paral·lel a la seua ocupació, va divulgar el ioga, que encara practica a la seua avançada edat, pels pobles de la comarca amb els seus valors d'assossec mental i alegria espiritual. Damiana, per part seua, va implantar el diagnòstic serològic en La Fe ajudant a previndre malalties infeccioses en la infància; fa uns anys va tornar al seu poble natal, Senyera, per a continuar treballant prop dels seus. Quant a Mª José Silvestre, natural de Bocairent, el seu és l'esport extrem. Va ser la primera dona que va competir en una prova de ultraciclisme fora del país, i la impulsora de la primera marxa cicloturista de dones a España.

Primera edició

La primera edició dels premis ‘Fem que les dones compten’ es va celebrar fa un any, en el marc del Dia Internacional de les Dones Rurals. L'àrea provincial d'Igualtat va guardonar a 24 dones de les comarques de la Serranía, la Hoya de Buñol-Chiva i Requena-Utiel per la seua important contribució en el desenvolupament econòmic, social i cultural del medi rural.

Entre les premiades, la primera presidenta de la cooperativa agroalimentària de Camporrobles; una professora de música que ha recuperat les cançons i jocs populars de Fuenterrobles; emprenedores que han alçat els seus negocis hostalers a Chera, Alborache i Buñol; i una farmacèutica rural que al seu torn és empresària en el cultiu de la taronja. El dia a dia de totes elles és una llavor que aporta en la lluita per la Igualtat.

El Festival de Piano Iturbi, organitzat per la Diputació de València, prepara la seua segona edició amb una programació que oferirà, del 28 d'octubre al 4 de novembre, un total de nou concerts. En la inauguració del Festival de Piano Iturbi, la pianista portuguesa Maria João Pires oferirà un recital en el qual interpretarà les Sonates en La major, opus 120 D 664, i la Sonata en Si bemoll major, D 960, les dos de Schubert, així com la Suite Bergamasque de Debussy. Este concert forma part de la temporada d'abonament de Tardor 2022 del Palau de la Música, i és fruit de la col·laboració institucional.

Li seguiran intèrprets de referència com Carlos Apellániz, Yulianna Avdeeva, Claudio Carbó, Josep Colom, Bartomeu Jaume, María Linares, Carles Marín, Óscar Oliver, Luis Fernando Pérez, Maria João Pires, Noelia Rodiles i Xavier Torres, que completen el planter de solistes juntament amb Diego Ares (clavecín), Antonio Simón (fortepiano) i el director hispà-veneçolà Manuel Hernández Silva, que dirigirà un “concert de concerts” amb la participació de l’Orquestra de València.

La Diputació de València dóna continuïtat així a un festival, baix la direcció artística de Justo Romero, que va commemorar el 125 aniversari del naixement de José Iturbi en 2020 i que tindrà lloc els anys parells, mentre que el Premi Iturbi se celebrarà, també amb caràcter biennal, els anys imparells. 

El Festival es durà a terme en diferents escenaris de la ciutat de València com són el Teatre Principal, Palau de les Arts, Centre Cultural la Beneficència i L’Almodí. Compta amb la col·laboració del Ajuntament de València, del Palau de la Música, del Institut Valencià de Cultura a través de la Direcció Adjunta de la Música i Cultura Popular, de la Real Academia de España a Roma adscrita al Ministerio de Asuntos Exteriores, del Palacio de las Artes Reina Sofía i del Festival Piano aux Jacobins.

Gloria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, ha destacat que “comencem la segona edició d'este magnífic Festival Iturbi de la millor manera possible, amb l'excel·lència musical de Maria João Pires, una de les pianistes més volgudes i admirades pel públic valencià, que va recabar excel·lents crítiques en el seu recent concert amb l'Orquestra de València”. Tello ha valorat molt positivament la col·laboració institucional amb el Palau de la Música, que ha propiciat a part d'este recital, un programa dins del cicle Cambra al Palau, i un altre concert d'abonament de l'Orquestra de València, que “enriquix la programació i conjumina esforços per a fer arribar la cultura, i que puga gaudir d'ella tota la ciutadania”.       

Justo Romero subratlla que “esta edició reivindica el seu compromís amb l'excel·lència artística, amb la música espanyola i contemporània; la qualitat sense passaports i la decidida obstinació de convertir-se en reflex de l'actual univers pianístic”. El director artístic considera que “la memòria inspiradora de José Iturbi requerix i reclama la màxima exigència artística i un alt voltatge pianístic i musical”, i ho resumeix en cinc paraules, “virtuosisme, expressió, fidelitat, nitidesa i compromís”.

25 músics i tres estrenes          

Al recital de Maria João Pires li seguirà Quintets amb piano I, el grup format per Luis Fernando Pérez (piano), Gjorgi Dimchevski i Santiago Juan (violins), David Fons (viola) i David Apellániz (violoncel), que abordarà l'estrena absoluta del Quintet Les lògiques exquisides, creat expressament pel compositor valencià Francisco Coll com a resposta a l'encàrrec formulat pel propi Festival. En el mateix concert s'escoltaran els Quintets per a piano i cordes de Schumann i Xostakóvitx. Serà en el Centre Cultural La Beneficència dissabte que ve 29, a les 12h.

Els pianistes Bartomeu Jaume i Xavier Torres, amb el programa Obra per a piano de Javier Costa, interpretaran el catàleg pianístic complet de Costa, inclosos dos estrenes absolutes: Preludis efímers i Remember me!! (L’Almodí, 29 novembre, 19.30h). Este concert compta amb la col·laboració del Cicle de Cambra del Palau de la Música. 

Entre els 25 intèrprets que participen en l'actual edició, destaca també la pianista asturiana Noelia Rodiles, qui protagonitzarà un recital en el qual tocarà un programa de contrastos i reflexos que alterna obres de Schubert (Impromptus i Moments musicals) i els espanyols David del Puerto i Jesús Rueda, la Sonata del qual número 5, “The Butterfly Effect” clausurarà l'actuació en L’Almodí, el diumenge 30, a les 12h.

Liber Quartet, format pels pianistes Carlos Apellániz i Óscar Oliver, Javier Eguillor (timbals i percussió) i Jesús Salvador Chapi (percussió), interpretaran la Rapsòdia en blue de George Gershwin, en versió per a dos pianos dels propis intèrprets inspirada en l'enregistrament de José i Amparo Iturbi, i obres de Bartók (Sonata per a dos pianos i percussió) i Stravinski, de qui tocaran la versió per a dos pianos que va preparar el propi compositor de La consagració de la primavera (Centre Cultural La Beneficència, 30 octubre, 19.30h).

Yulianna Avdeeva i Carles Marín

En l'equador del festival, la pianista moscovita Yulianna Avdeeva, brillant Primer premi i Medalla d'or del Concurs Chopin de Varsòvia en 2005, actuarà amb obres de Chopin, Władysław Spilzman, Mieczysław Weinberg i Rajmáninov, en el Centre Cultural La Beneficència, el dilluns 31, a les 19.30h. El programa Quintets amb piano II presentarà una formació integrada pel pianista Carles Marín, Roberto Turlo (oboé), Vicente Alberola (clarinet), Salvador Sanchis (fagot) i María Rubio (trompa), que brindaran un concert que confrontarà els quintets per a piano i vents de Mozart i Beethoven, precedits per sengles fantasies per a piano de tots dos compositors (Centre Cultural La Beneficència, dimecres, 2 novembre, 19.30h).

La huitena cita del Festival serà en col·laboració amb el Palau de la Música. En ella, l’Orquestra de València, de la mà del mestre Manuel Hernández Silva, oferirà un “concert de concerts” en el qual s'interpretaran, per primera vegada junts en la història de la música, el Concert per a quatre pianos i cordes de Bach; el de tres pianos de Mozart, el Concert per a clau, fortepiano i orquestra de Carl Philipp Emanuel Bach, el Totentanz de Liszt (per a piano i orquestra), i el rares vegades tocat Concert per a piano per a la mà esquerra de Prokófiev. Actuaran com a solistes en esta singular cita els pianistes Carlos Apellániz, Claudio Carbó, María Linares, Óscar Oliver, Xavier Torres, així com Diego Ares (clavecín) i Antonio Simón (fortepiano i piano). Serà en el Teatre Principal, el dijous 3 novembre, 19.30h.

Josep Colom, fermall d'or     

El fermall d'or al II Festival de Piano Iturbi arribarà el divendres 4 de novembre, quan el pianista barceloní Josep Colom, un dels noms propis de la història interpretativa del piano espanyol, aborde en L’Almodí, a les 19.30h, un ambiciós programa  amb obres de Franck, Stravinski, Falla (Fantasia Baetica), els Dotze estudis opus 25 de Chopin i la novetat d'una Xicoteta Dansa espanyola composta pel mateix José Iturbi.

D'altra banda, el Cicle de Recitals Iturbi ha brindat enguany, del 6 de maig al 23 d'octubre, un total d'onze concerts a Roma, Tolosa, València, i en ciutats i municipis valencians com Gandia, Chiva, Xàtiva i Sagunt, a càrrec d'alguns dels guanyadors de l'anterior edició: Salome Jordania, Ryutaro Suzuki i Zifan Ye.

Impacte internacional                             

La primera edició del Festival Iturbi en 2020, que va aconseguir un gran impacte nacional i internacional, va comptar amb la presència de prestigiosos intèrprets i formacions com Javier Perianes, el Quartet Quiroga, Gustavo Díaz Jerez, Marta Zabaleta, Josu de Solaun, Franziska Pietsch i el Quartetto Indaco; i va incloure activitats com Toques el piano?, amb instruments situats en cinc cèntriques places i un concert amb deu pianos en la Plaça de la Mare de Déu de València.

Les entrades per als concerts són gratuïtes fins a completar l'aforament. El procediment per a aconseguir entrades és el següent: el dimarts de la setmana del concert/recital poden reservar-se a través de la web www.entradesvalencia.com. També es distribueixen presencialment en el punt d'informació del Centre Cultural La Beneficència. Per als concerts en col·laboració amb el Palau de la Música (recital inaugural; obra per a piano de Javier Costa; Concert de l’Orquestra de València), les entrades poden adquirir-se en el Palau de la Música.

La Diputació de València ha finalitzat les obres de millora del camí que unix Ahíllas, pedania de Chelva, amb el municipi de La Yesa, a la comarca de la Serranía. Amb un pressupost de 700.000 euros i un termini d'execució de cinc mesos, l'àrea d'Infraestructures que dirigix Rafa García ha rebut l'obra executada per l'empresa Probisa S. A., una actuació que ha servit per a condicionar els nou quilòmetres que separen Ahíllas de La Yesa.

En concret, l'obra ha consistit en el reforç del ferm, amb segellament de fissures i una nova capa de rodadura en tot el trajecte; la millora del drenatge, amb neteja de les cunetes i ampliant capacitat per a alleujar el gual inundable sobre la rambla d’Ahíllas; la instal·lació de barreres de seguretat; nova senyalítica tant horitzontal com vertical; i formigonada de bermes en els entorns urbans per a garantir la seguretat dels vianants.

La intervenció en el camí que connecta Ahíllas i La Yesa, que forma part de la primera fase del programa de Millora de Camins d'Interés Territorial, “és important en tractar-se d'una zona afectada per la despoblació i en la qual les administracions han d'actuar per a oferir les millors condicions d'habitabilitat”, assenyala Rafa García, com en este cas amb la millora de les comunicacions i d'una xarxa viària que permet desplaçar-se per la comarca.

L'obra s'ha executat a través d'un conveni entre la Diputació de València i els ajuntaments de Chelva i la Yesa.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Desenvolupament Rural que dirigix Ramiro Rivera, ha posat en marxa la tercera edició del programa Emprendeaventura Rural, que té com a objectiu facilitar a les persones emprenedores la definició de projectes de negoci o la consolidació d'empreses de recent constitució en entorns rurals, mitjançant una plataforma col·laborativa i amb l'ajuda d'eines per a compartir coneixements i inquietuds per a enriquir els seus projectes.

El programa d'este curs consta de tretze sessions de treball i tutoria, impartides en línia en horari de 9.30 a 13.30 hores, que culminaran a mitjan desembre amb una sessió presencial de networking entre els projectes participants en la iniciativa. Durant el cicle formatiu s'aborden matèries com la generació d'idees de negoci i l'aplicació de la creativitat per al seu desenvolupament, a més del modelatge d'idees i enfocament a mercat mitjançant metodologies com Canvas i Design Thinking.

Per al diputat de Desenvolupament Rural de la Diputació, Ramiro Rivera, “l'activitat empresarial és bàsica en la fixació de població en municipis rurals, contribuint a generar ocupació, donar servei a la seua població i a atraure visitants a estes zones, per la qual cosa l'acompanyament brindat per iniciatives com Emprendeaventura Rural resulten del màxim interés per al territori”.

En la present edició s'han inscrit 18 projectes d'emprenedoria rural de sectors com les acadèmies de formació, els serveis personals, el turisme actiu, l'allotjament rural, la confecció de joieria, l'agroecologia o la producció agroalimentària. Estos emprenedors estan situats a les comarques de la Hoya de Buñol, el Camp de Morvedre, Utiel-Requena, la Ribera, La Serranía, La Safor o El Valle de Ayora-Cofrentes.

Els projectes seleccionats per a participar en Emprendeaventura Rural reben a més formació sobre comunicació digital i màrqueting en línia per a traure el màxim partit a les xarxes socials, així com nocions clau sobre la construcció d'equips de treball, la viabilitat econòmica i financera de la idea de negoci, i la definició de preus dels productes o serveis a comercialitzar.

Una vegada completats els continguts teòrics, el programa conclou amb sessions de tutories de projectes a càrrec de l'equip tècnic de CEEI (Centro Europeo de Empresas Innovadoras). En este sentit, cal remarcar que, després del seu pas per este programa, els projectes poden obtindre assessorament específic sobre matèries de gestió de la seua empresa a través del programa Mentoring Rural, igualment finançat per la Diputació i impartit per CEEI València.

Primera sessió

La tercera edició de Emprendeaventura ha arrancat este dimecres, en una trobada en línia que va comptar amb la participació del diputat delegat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València, Ramiro Rivera, al costat de Pablo Ceinos, director d'Operacions, projectes i formació de CEEI València, i Pepa Tornero, gerent del Grup d'Acció Local (GAL) Caroig-Xúquer, que va exposar les ajudes LEADER gestionades pels GAL per a empreses rurals.

La Diputació de València i l'Ajuntament de l'Eliana avancen el projecte de construcció d'un centre de dia de diversitat funcional en el municipi del Camp de Túria, amb una ajuda directa de dos milions d'euros de la corporació provincial al consistori, que oferix diferents parcel·les dotacionals per a la ubicació del nou centre.

La diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, s'ha reunit en seu provincial amb l'alcalde de l'Eliana, Salva Torrent, per a abordar el procediment tècnic d'esta subvenció concedida per la Diputació en el marc del Pla Convivint. En concret, el projecte de l'Eliana és un dels huit acordats este mateix mes amb la Generalitat com a ampliació al centenar de projectes inicialment aprovats a la província dins d'este programa d'infraestructures socials basat en la col·laboració institucional.

La col·laboració es traduïx en la implicació dels ajuntaments, que s'encarreguen d'aportar els terrenys; les diputacions, que subvencionen els projectes de construcció i l'execució dels centres de majors i residències de diversitat funcional; i la Generalitat, que en última instància equipa les instal·lacions construïdes i les dota del personal necessari per a la seua posada en marxa.

D'estos aspectes tècnics i dels temps del procés han parlat la responsable provincial i l'alcalde de l'Eliana, qui contempla diferents terrenys amb la viabilitat necessària per a alçar la nova residència de diversitat funcional. Per part seua, Pilar Sarrión ha explicat a Salva Torrent que l'ajuda de la corporació es transferirà en el moment en què el Consell publique l'aprovació definitiva del projecte en el DOGV, i que podrà destinar-se tant a la redacció com a la direcció d'obra i la construcció del centre. “La intenció de la Diputació és que els diners arriben enguany als ajuntaments perquè puguen iniciar la fase constructiva”, apunta la diputada.

Ampliació del Pla Convivint

Els dos milions d'euros destinats a l'Eliana per al seu centre de dia de diversitat funcional, un tipus de centre prioritari seguint el mapa de necessitats elaborat per la Conselleria de Polítiques Inclusives, formen part dels 17,5 milions d'euros que la Diputació de València ha invertit en l'ampliació del llistat de projectes aprovats inicialment en el Pla Convivint en el qual participa al costat de la Generalitat.

El llistat de projectes aprovats per la Conselleria dins d'esta ampliació inclou una desena de municipis valencians. En el cas dels nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i l'Eliana i els centres de majors que preveuen construir Albalat dels Sorells, Corbera, La Llosa de Ranes i Castelló de Rugat, la Diputació transferirà les ajudes directament als ajuntaments després de la publicació en el DOGV, perquè estos puguen posar en marxa les obres sobre els solars o terrenys municipals que han disposat.

A més, Real ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase del qual ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació. En este cas, el consistori de la Ribera Alta rebrà 500.000 euros per a continuar l'obra, mentre que Gandia disposarà de quatre milions per a la seua residència de diversitat funcional; Torrent tindrà tres milions de finançament per als seus centres de dia de diversitat funcional i majors; i Castelló de Rugat a la Vall d'Albaida; La Llosa de Ranes a la Costera; Corbera a la Ribera Baixa; i Albalat dels Sorells a l'Horta Nord tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

València Turisme acudix de nou a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, que se celebra del 29 d'octubre a l'1 de novembre, per a donar a conéixer l'oferta turística de la província de València en un certamen que congrega en cada edició centenars de visitants de tota la Comunitat Valenciana.

La marca turística de la Diputació de València serà present en el certamen amb un estand propi, que tindrà com coexpositores a l'Associació de Municipis Vall del Xúquer-Cabriol, Cofrents, la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, Cullera, Oliva, Sueca, Gandia, Simat de la Valldigna, Turisme La Costera, la Mancomunitat de la Canal de Navarrés i Terra Boval (Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi).

Turisme, medi ambient, maquinària, artesania, esports, tèxtil, productes naturals i alimentació són alguns dels variats continguts dels 800 expositors que congregarà el certamen, el qual se situarà, com cada any, en el nucli urbà de Cocentaina, amb un horari comercial de 9 a 21 hores.

Fira Borja de Xàtiva

La Diputació, d'altra banda, també col·labora en la Fira Borja que se celebrarà des de hui i fins a l'1 de novembre a Xàtiva, dedicada al turisme, la gastronomia, la música, la història i l'artesania, al voltant de la família i el territori Borja.

Visites teatralitzades, demostracions i tallers d'oficis, concerts, exposicions, espectacles multisensorials i degustacions de dolços tradicionals són algunes de les propostes que inclou la seua extensa programació per a estos dies, a més d'una llarga carta de menús tancats elaborats per a l'ocasió per nombrosos establiments de la localitat. 

BOP 27 d'octubre de 2022 (vore anunci)

La Diputació de València col·laborarà amb el Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de Valencia (MICOF) per a organitzar, entre el 3 de novembre i el 20 de desembre, circuits saludables en un total de 13 municipis de la província de València. Estos circuits consistixen en la instal·lació de carpes en la via pública per al garbellat de malalties prevalents entre la població. La iniciativa s'emmarca dins de la segona edició del projecte ‘Sostenibilitat de la farmàcia rural i VEC com a base per a la millora de la vida en el medi rural i la seua despoblació’.

L'objectiu d'estos circuits és oferir a la població que proveix a les Farmàcies de Viabilitat Econòmica Compromesa (VEC) quatre serveis professionals de garbellat de nivells de glucèmia, d'Hipertensió Arterial, d'adherència a la dieta mediterrània i de la funció renal. Per a això, s'instal·laran quatre carpes -una per servei- en cada municipi perquè totes les persones que ho desitgen puguen acostar-se i ser ateses per professionals farmacèutics en el garbellat de malalties prevalents.

La diputada de Benestar Social de la Diputació, Pilar Sarrión, ha destacat, després de la reunió mantinguda amb el president del MICOF, Jaime Giner, “la col·laboració entre les dos entitats perquè este tipus d'iniciatives tan beneficioses per a la població arribe a municipis que per la seua grandària no compten amb esta mena de serveis”. Per part seua, Jaime Giner ha declarat que “d'esta manera, els farmacèutics podran dur a terme la seua labor assistencial i aconsellar sobre hàbits saludables, evidenciant la importància d'estos professionals sanitaris en nuclis poblacions amenaçats pel despoblament, on les farmàcies es convertixen en un servei essencial”.

Les localitats que acolliran estos circuits són Terrateig, el 3 de novembre; Aielo de Rugat, el 9 de novembre; Benimuslem, el 16 de novembre; Almiserà, el 17 de novembre; Sempere, el 23 de novembre; Benagéber, el 24 de novembre; Alfauir, el 29 de novembre; Benissuera, el 30 de novembre; Casas Altas, l'1 de desembre; Casas Bajas, el 13 de desembre; Cotes, el 14 de desembre; Salem, el 15 de desembre; i Vallés, el 20 de desembre. Les carpes estaran actives des de les 15.00 a les 17.00 hores.

Sostenibilitat de les farmàcies rurals i VEC

El projecte ‘Sostenibilitat de la farmàcia rural i VEC com a base per a la millora de la vida en el medi rural i la seua despoblació’ es va posar en marxa al juny de 2021 amb la primera edició, en la qual un total de 15 farmàcies rurals i de VEC de la província de València van comptar amb una aportació extra de 60.000 euros que va gestionar el MICOF a partir d'una subvenció de 30.000 euros aportada per la Diputació de València i altres 30.000 aportats pel propi Col·legi.

En esta segona edició són 13 les farmàcies que es beneficiaran de la subvenció de 60.000 euros aportada a parts iguals per la Diputació i el MICOF amb l'objectiu, igual que en la primera edició, de respondre a la preocupació per la delicada situació d'estes farmàcies que majoritàriament es troben en àrees amb poca densitat de població a causa del seu envelliment i a la falta de serveis, entre altres aspectes, i que realitzen una labor sanitària essencial.

En l’acte de lliurament celebrat en la vesprada del divendres al Castell d’Alaquàs s’ha concedit el XXIIIé premi Bernat Capó de Cultura Popular a Albert Toldrà i Vilardell pel treball ‘Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València’.

El treball guardonat amb el premi de la Diputació “reflexiona sobre el paper que va jugar l’alimentació com element cultural en el conflicte històric produït entre els jueus, cristians i musulmans. El document es centra en el fet que la majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenien, mes enllà de motius estrictament religiosos, del menjar i el beure: què menjaven, i què no menjaven uns i altres i quins rituals, en el fet de menjar, observaven o ignoraven cadascun d’estos col·lectius”, explicà l’autor Albert Toldrà.

En l'acte de lliurament van participar en representació de l'Institut d'Estudis Comarcals - IDECO, Josep Maria Tarazona i Núria Sendra, de l'editorial del Bullent. El conservador de l'ETNO, Joan Seguí va remarcar que "els Bernat Capó formen part de l'ADN del museu, amb una trajectòria de vint-i-tres anys". L'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, destacà la col·laboració encetada l'any passat amb els premis per la consonància "amb una línia d'investigació en la recuperació de la nostra memòria i patrimoni" de la localitat.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, comentà que "per als Bernat Capó és una satisfacció guardonar el treball de Toldrà amb una investigació sobre el menjar i la seua relació amb la identitat i costums" i convidà a "aprofitar l'ETNO, no únicament pel seu vessant investigador, sinó per totes les iniciatives del i les grans professionals del museu com els premis Joan Franscesc Mira, Etnomusic, o el projecte Espanta la por de recuperació de monstres valencians enfront de la globalització, entre altres".

El guanyador Albert Toldrà i Vilardell és llicenciat en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval i doctor en Història per esta Universitat. Ha desenvolupat el seu treball investigador al voltant de la història cultural medieval i moderna, la història de la religiositat i l’imaginari del més enllà, així com la història de la dona, de la sexualitat i la Inquisició. Ha publicat diversos libres sobre esta temàtica i ha estat guanyador de premis com el Premi Octubre d’assaig (2000), Premi Micalet d’Assaig (2011) o el Premi València d’assaig (2017. Institució Alfons el Magnànim).

‘Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València’ és una anàlisi cultural sobre el menjar i en esta situació de conflicte, l’autor aborda algunes situacions com ara la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic, i el valor del menjar con un element identitari que supera l’àmbit religiós.

Premis Bernat Capó

El premis Bernat Capo de difusió de la cultura popular reten homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents medis de comunicació. Així mateix  va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià, 1992-94.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 euros i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una figura realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 22 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, les vivendes rurals o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

El jurat de l’edició de 2022 ha estat compost per Raquel Ferrero, conservadora de L’ETNO, Pau Monteagudo, tècnic d’este museu, Carles Rodrigo, guanyador de la passada edició (2021), Sara Sierra (antropòloga i membre de l’Associació Valenciana d’Antropologia AVA) i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent. El jurat ha valorat positivament l’aproximació realitzada a cap a l’alimentació, un element capital de la nostra cultura popular, en la seua dimensió històrica i antropològica, remarcant-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals o inclús punitius.

La profusa documentació arxivística, la interessant hibridació de conceptes i la capacitat de veure el món a través de l’aliment, -amb la seua dimensió espiritual i de classe-, s’ha considerat una troballa molt remarcable en tot el treball. Haver treballat sobre una eina comuna, açò és, l’alimentació amb el seu accentuat valor simbòlic, per a descriure tota una estratègia inquisitorial front a jueus i a moriscos ha estat molt notable i valuós en opinió del jurat.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar; juntament amb l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto; el president de la Fundació per a la Restauració de la Insigne Col·legiata de Gandia, Francisco Mas; i l'abat de la Col·legiata, Ángel San Eugenio, van signar este divendres el protocol de col·laboració entre estes quatre entitats i organismes per continuar avançant en la promoció, la restauració i la conservació del campanar de l'edifici.

L'acord preveu que el consistori es compromet a participar i col·laborar en la gestió i els tràmits necessaris per a dur a terme el finançament i l'execució de les obres de restauració del Campanar, tal com va aprovar la Junta de Govern el mes d'agost del 2022, mentre que amb l'ajuda de la Diputació, que ja ha aprovat una aportació de 300.000 euros, es contribuirà al finançament de la redacció del projecte i execució de les obres de restauració i conservació del campanar de la Insigne Col·legiata de Gandia. Este projecte també compta amb la implicació i col·laboració de la Generalitat Valenciana.

La durada de l'acord és de quinze mesos, encara que es preveu la pròrroga en cas que les parts arriben a un acord exprés.

Després de la signatura del protocol, José Manuel Prieto va mostrar la seua satisfacció afirmant que "hui, el dia del naixement de Sant Francesc de Borja, podem afirmar que a l'Any Jubilar hem complert l'objectiu que la celebració siga més que les activitats i aconseguim que s'inicie la rehabilitació del campanar de la Seu". La màxima autoritat municipal va agrair al president de la Diputació la visita a Gandia i la complicitat demostrada per iniciar un protocol que "permetrà lʻexecució dʻunes obres necessàries".

Per la seua banda, el president de la Diputació, Toni Gaspar, va declarar que "tornem a Gandia per tancar un Any Jubilar que no només ha servit per a recordar Sant Francesc sinó que possibilitarà que quede una empremta d'este esdeveniment". "Agraïm a l'Ajuntament, Generalitat, Abad i Fundació la feina que s'ha fet per aconseguir el que hui plasmem en un document", va afegir Gaspar.

L'abat Ángel San Eugenio va mostrar el seu agraïment per la signatura de l'acord. "Demanàrem a l'alcalde ajuda, i en pocs dies el president de la Diputació va mostrar la seua disposició per implicar-se. Abans-d'ahir es van complir 523 anys que la Col·legiata va ser declarada com a tal. Estem agraïts a l'alcalde i al president de la Diputació pel seu compromís i afecte. Això ens unix a tots".

Finalment, Francisco Mas va explicar que "estem davant d'una realitat palpable. Tant l'alcalde com el president són membres nats de la Fundació i des del primer moment han sumat per aconseguir l'objectiu. És un projecte per a tota Gandia, siguen creients o no perquè la Col·legiata és un emblema de la ciutat".