Un grup de 42 agents de viatge i mitjans de comunicació hongaresos han visitat la costa sud de la província de València, en concret els municipis de Gandia i Cullera, dins del viatge de familiarització o fam trip organitzat per Turisme Comunitat Valenciana amb Turespaña, i en el qual col·labora la Diputació de València a través de la seua marca València Turisme.

Gandia i Cullera han oferit a la comitiva hongaresa un recorregut per totes dos localitats per a mostrar-los tots els recursos, serveis i productes turístics que els agents de viatge poden oferir als seus clients d'Hongria, les principals demandes dels quals se centren en el turisme familiar, gastronòmic i de sol i platja.

El fam trip, que finalitza hui i en el qual també col·laboren Visit València, Castelló, Costa Blanca, Benidorm i Alicante City & Beach, s'ha estés també a les províncies de Castelló i Alacant, amb l'objectiu de donar a conéixer l'oferta turística de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

En concret, participen en este viatge agents de turoperación de 17 agències diferents, a més de reporters de 10 mitjans de comunicació hongaresos i representants de la companyia aèria Wizz Air, que manté connexions aèries entre Budapest i els aeroports de Castelló i Alacant, a més de les connexions que oferix actualment Ryanair, per la qual cosa les tres capitals de província de la Comunitat Valenciana estan connectades mitjançant vols directes amb la capital hongaresa.

La Diputació de València invertix altres 17,5 milions d'euros per a finançar nous centres de dia i residències per a persones amb diversitat funcional en huit municipis de la província. Amb la transferència d'estes ajudes als ajuntaments, que són els que projecten i executen les infraestructures, la Conselleria d'Igualtat i la Diputació amplien la subvenció per a noves places d'atenció social a la província més enllà de les incloses en el Pla Convivint 2021-2025, tal com van abordar en una reunió recent el president provincial, Toni Gaspar, i la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas.

La reunió d'este dimarts entre la diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, i els responsables de la Conselleria de Polítiques Inclusives, representada pel secretari autonòmic de Planificació i Organització del Sistema, Xavier Uceda, i el director general d'Infraestructures de Serveis Socials, Enric Juan Alcocer, ha donat llum verda a la desena de projectes que seran finançats per la Diputació en esta espècie d'annex del Pla Convivint. Les noves actuacions se sumen a les 93 aprovades en municipis de la província en el marc d'este pla autonòmic dotat amb 561 milions d'euros, amb el suport inversor de les diputacions.

Nous projectes finançats

El llistat de projectes aprovats per la Conselleria inclou una desena de municipis valencians. En el cas dels nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i l'Eliana i els centres de majors que preveuen construir Albalat dels Sorells, Corbera, la Llosa de Ranes i Castelló de Rugat, la Diputació transferirà les ajudes directament als ajuntaments després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV), perquè estos puguen posar en marxa les obres sobre els solars o terrenys municipals que han disposat.

A més, Real ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase del qual ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació. En este cas, el consistori de la Ribera Alta rebrà 500.000 euros per a continuar l'obra, mentre que Castelló de Rugat a la Vall d'Albaida; la Llosa de Ranes a la Costera; Corbera a la Ribera Baixa; Albalat dels Sorells a l'Horta Nord; i l'Eliana al Camp de Túria tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

En el cas de municipis amb major població, Torrent a l'Horta Sud disposarà de tres milions d'euros i Gandia, a la Safor, de quatre milions per a alçar els seus nous centres de dia i diversitat funcional, amb la possibilitat de cofinançament municipal. El llistat de noves actuacions subvencionades a la província el completen Alberic, que rebrà un milió d'euros dels pressupostos participatius de la Generalitat per al seu centre de dia; i Almàssera, que té assignats 200.000 euros del mateix fons per a la redacció del projecte del seu centre de majors.

Col·laboració institucional

La responsable provincial de Benestar, Pilar Sarrión, destaca la importància de la “col·laboració institucional que va permetre impulsar en el seu moment 93 infraestructures socials als nostres pobles, amb centenars de noves places d'atenció social, i que ara amplia la subvenció a altres deu municipis que també havien presentat els seus projectes”.

En paraules de Sarrión, “la posada en marxa de nous centres de dia i residències en municipis de totes les comarques demostra que està funcionant el model mixt en el qual els ajuntaments s'encarreguen dels terrenys, les diputacions financen la construcció dels centres i la Conselleria dota els mateixos tant de mobiliari com de personal per al seu posterior funcionament”.

Quant als criteris de selecció dels nous projectes subvencionats, la diputada ha explicat que s'ha tingut en compte que l'ajuntament en qüestió no estiguera inclòs en el Pla Convivint, el mapa de necessitats de cada zona del territori valencià i la cobertura de places de diversitat funcional. L'equitat territorial ha sigut un altre factor determinant, ja que cadascun dels huit projectes aprovats pertany a un departament de serveis socials diferent.

El Servici de Formació de la Diputació de València organitza el pròxim 18 d'octubre la conferència inaugural amb motiu de la 4a edició de #DIVALDirectia: Lideratge, Direcció i Millora de la Gestió de les Administracions Locals, a càrrec d’Adela Mesa del Olmo.

Conferència on coneixerem els principals aspectes que actualment estan provocant la creixent separació entre l’Administració Pública i la Ciutadania en matèria digital, i on s'abordaran estratègies i solucions que haurem d'adoptar des del Sector Públic per a minimitzar aquesta bretxa estructural. Tot això, des de l'experiència d'Adela Mesa, especialista en matèria de Govern Obert i Administració Electrònica.

Inscripció: Fes clic en TELETRAMITACIÓ i completa el procés de sol·licitud. El termini d'inscripció finalitza el dia 11 d'octubre (inclusivament). Recorda que és necessari tindre les teues dades personals actualitzades en la plataforma.

Quan? Dimarts, 18 de octubre. De 09:00 a 11:00 hores. ADEIT

Places limitades. Uns dies abans de la celebració rebràs la notificació en cas d'haver sigut admés/esa. 

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 55 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats a la comarca Requena-Utiel, composta per nou ajuntaments i les mancomunitats de Tierra del Vino i El Tejo, per a una aportació total de més de 5,7 milions d'euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg d'enguany i el pròxim, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou més de mig centenar de projectes presentats pels consistoris de la comarca. Chera ha sigut el municipi que ha distribuït l'assignació del Pla d'Inversions en un major nombre d'actuacions, amb 13; mentre que Requena la destinarà a 11 projectes, Venta del Moro a huit i Utiel a sis. Altres municipis han apostat per concentrar la seua assignació en actuacions de major importància, com Camporrobles i Sinarcas, amb tres cadascuna, i Villargordo del Cabriel, amb dues intervencions.

Les xifres defineixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas dels municipis de la comarca Requena-Utiel, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent de “agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'aquest pla inversor de la Diputació és que pràcticament la meitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincideixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

Un exemple són els 260.000 euros que destinarà Camporrobles a la substitució de canonades de proveïment d'aigua i la integració de zones verdes a la ‘illa de calor’ de la plaça d'Espanya; o els 177.000 euros de Sinarcas per a la rehabilitació energètica i l'adequació d'espais en la llar del jubilat i el centre de joventut.

En xifres globals, el ple provincial ha aprovat 16 obres de millora en infraestructures i serveis públics sol·licitades pels ajuntaments de la comarca, sent aquest l'àmbit amb major nombre d'intervencions. Li segueixen les actuacions d'urbanisme i accessibilitat (12); les inversions en instal·lacions esportives (10) i la renovació de xarxes de sanejament (8).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Altres actuacions a la comarca

Les actuacions projectades pels ajuntaments de la comarca Requena-Utiel s'emmarquen en diferents àmbits. Així, Villargordo del Cabriel substituirà una canonada de proveïment d'aigua i eliminarà barreres arquitectòniques en diferents espais. Caudete de las Fuentes, per part seua, concentrarà la majoria de la seua assignació en dues obres: un pou en Bicuerca, i la urbanització dels carrers València, Arc, Barranco i Castillo. Utiel, entre altres actuacions, habilitarà un espai degradat al carrer García Berlanga per a transformar-lo en una zona urbana per als vianants; mentre que Chera, que ha decidit diversificar el seu pressupost en un gran nombre d'obres, aposta especialment per la millora d'infraestructures, espais públics i serveis.

En l'àmbit esportiu també trobem obres d'envergadura, com a Fuenterrobles, que invertirà quasi 200.000 euros a instal·lar gespa artificial en el camp de futbol; Requena, que construirà pistes de pàdel en un edifici multifuncional, amb un pressupost de 220.000 euros; o Venta del Moro, que dedicarà més de 72.000 euros a un camp de futbol sala i la renovació del sòl del frontó en el llogaret de Las Monjas.

Altres projectes destacats, per pressupost, són la reurbanització del carrer Beato Gálvez d'Utiel (387.000 euros); la reforma de l'edifici i les instal·lacions de l'antic escorxador de Requena per a convertir-lo en seu de la brigada municipal (224.000 euros); la substitució de la canonada de proveïment d'aigua, amb repavimentació i eliminació de barreres arquitectòniques a Sinarcas (214.000); o la reurbanització de diferents carrers de Venta del Moro (254.000).

Quant a les mancomunitats de la comarca, la del Tejo adquirirà un camió amb cistella elevadora i diferents mòduls d'escenari per als esdeveniments dels municipis mancomunats (82.000 euros en total); mentre que Tierra del Vino destinarà els seus quasi 137.000 euros a l'adequació de la gossera comarcal, dotant-la també d'un vehicle, i també a reformar la segona planta de la seu de la mancomunitat per a fer despatxos multiusos.

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 74 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments de la Hoya de Buñol-Chiva i el Valle de Ayora-Cofrentes i la Mancomunitat de la Hoya de Buñol, amb una aportació global de 8,6 milions d'euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg d'enguany i el pròxim exercici, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 48 projectes dels consistoris de la Hoya de Buñol-Chiva, a més de la mancomunitat, i 25 projectes dels pobles del Valle de Ayora-Cofrentes.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas del Valle de Ayora i la Hoya de Buñol, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent de “agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i xarxa d'aigua potable

Altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de la Hoya de Buñol, el ple provincial ha aprovat 16 obres de millora d'infraestructures i serveis públics, una tercera part del total de projectes sol·licitats pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions vinculades a la reurbanització de carrers i places i la millora de l'accessibilitat (12); les de renovació de la xarxa d'aigua potable i clavegueram (7); obres de millora d'instal·lacions esportives (6); i l'adequació de zones verdes i parcs infantils (4).

En el Valle de Ayora, en canvi, són majoritàries les actuacions relacionades amb la renovació de la xarxa d'aigua potable i clavegueram, amb un total de nou projectes que suposen una tercera part de les sol·licituds validades a la comarca. A continuació, se situen les actuacions de reurbanitzacions i millora de l'accessibilitat en carrers i places de diferents municipis (6); les relacionades amb el desenvolupament sostenible (4), i a una certa distància l'adequació d'instal·lacions esportives i zones verdes, amb dos projectes de cada categoria; un projecte per a adequar camins i una altra actuació per a la millora d'infraestructures i serveis públics.

En xifres globals de les dos comarques, en els pròxims mesos es duran a terme 18 obres de reurbanització i millora de l'accessibilitat en carrers i places; 17 obres de millora d'infraestructures i serveis públics; 16 de substitució de la xarxa d'aigua potable i clavegueram; 10 obres d'eficiència energètica; sis actuacions de creació o manteniment de zones verdes i parcs infantils; quatre projectes d'ampliació i renovació d'instal·lacions esportives; dos de reurbanització i millora de l'accessibilitat en carrers i places; dos de millora de camins en diversos municipis, i una altra relacionada amb la millora de serveis informàtics.

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Inversions en les dos comarques

El llistat d'actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 de la Diputació de València presenta municipis que han decidit destinar la seua assignació a un sol projecte, cas de Cheste en la Hoya de Buñol i Jalance en el Valle de Ayora, enfront de localitats que han distribuït la inversió en múltiples projectes de menor pressupost però igualment importants, com per exemple Macastre amb 11 sol·licituds aprovades, seguida de Siete Aguas i Ayora amb huit, i Yátova amb set.

Entre les obres amb major pressupost en la Hoya de Buñol destaquen els més de 730.000 euros que Cheste té previst invertir en la renovació de la canalització subterrània del Barranc Silleta i el condicionament dels carrers superiors, carrer Laurel i carrer Ramón Codoñer; la instal·lació d'elements de joc, sòl de cautxú i mobiliari urbà en parcs infantils de Chiva amb una dotació de 580.000 euros; el projecte d'adequació mediambiental i de mobilitat urbana sostenible en l'avinguda València d'Alborache, amb un cost de 310.000 euros; i el projecte de construcció de dos rotondes en l'avinguda Vicente Lassala de Godelleta, així com un mur de contenció, i millores en l'enllumenat públic en la prolongació de la mateixa avinguda fins al passeig del Recreo, amb un pressupost de 263.000 euros.

També destaquen els projectes de creació d'un parc infantil amb arbratge i aparells de manteniment per als majors en Alborache; l'ampliació de l'Ajuntament de Buñol mitjançant el local confrontant a l'edifici i el seu condicionament interior per a ús administratiu; la millora de l'accessibilitat dels carrers Doctor Nacher i Pascual Piquer a Chiva; i el projecte de reurbanització completa del carrer Peñas i l'asfaltat dels carrers Azabaches, Turquesa, Amatista, Cristal de roca, Zirconita, Jaspe, Topacio, Nácar, Aventurina, Rubí, Ópalo, Ágata, Zafiro, Puerto Conterras y Rincón Cuesta del Cardador, en la mateixa localitat.

En esta comarca s'executaran altres projectes com la fase VII de la restauració parcial del Castell de Dos Aguas; la rehabilitació de la Casa de la Música de Macastre o el projecte per a l'adquisició d'una nau al carrer Esports per a usar-la com a gimnàs; la millora de l'accessibilitat de l'edifici que alberga l'Ajuntament de Siete Aguas, així com l'adquisició d'un vehicle per a la Policia local d'esta localitat. Per part seua, la Mancomunitat Hoya de Buñol-Chiva ampliarà les seues instal·lacions.

En el Valle de Ayora trobem projectes d'envergadura com la reurbanització completa del carrer Colón de Jalance (384.000 euros). Cortes de Pallás també reurbanitzarà el carrer Cantó i la plaça Chirel (372.000); Cofrentes urbanitzarà la zona industrial per a facilitar la implantació d'empreses i fomentar l'ocupació (363.000 euros); Teresa de Cofrentes destinarà 300.000 euros per a la renovació de l'enllumenat públic de tot el municipi; Ayora optarà per millorar el frontó municipal cobrint la instal·lació esportiva amb 259.000 euros del pla provincial, i el mateix municipi millorarà la pavimentació d'alguns camins (200.000 euros); Jarafuel aposta per la renovació de la xarxa d'aigua potable i sanejament i per la substitució del paviment al carrer i en la placeta Morchón; i Zarra se suma a les actuacions de renovació de les xarxes d'aigua potable i sanejament al carrer Arriba, el carrer Tollo i el carrer Alta, així com la pavimentació d'estos vials.

En un altre àmbit, Zarra també construirà una rampa d'accés per a la piscina municipal; Cofrentes instal·larà pèrgoles solars fotovoltaiques en les places d'aparcament en el Balneari Hervideros per a autoconsum i punts de recàrrega de vehicles (fase 2); i Ayora construirà instal·lacions de compostatge comunitari en les aldees de San Benito i Casas de Madrona.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha visitat la ruta cultural y turística de Cheste, inclosa dintre del Festival Internacional de Street Art, que ja té més de 120 murals per tota la localitat, “un exemple de cultura com a motor econòmic on espais degradats s’han convertit en art urbà amb un gran atractiu turístic i cultural”, ha manifestat Xavier Rius.

El diputat, acompanyat per la regidora de Cultura, Maria Ángeles Lorente, i el coordinador del Festival Internacional de Street Art, Toni Espinar, ha recorregut l’itinerari museístic a l’aire lliure que enguany ha celebrat la setena edició, i que mostra obres d’artistes nacionals i internacionals com ara Dridali, Alessia Innocenti, Juantxo, Salvaje selva, Zabou, Frescales o Julieta XLF.

El projecte Graffitea va sorgir en 2016 i “compta amb la implicació de gran part de la ciutadania, ja que es posen a la disposició dels artistes tot tipus d'espais, bé façanes privades, centres educatius o murs municipals, tot això perquè els artistes pinten amb total llibertat”, explica la regidora Maria Ángeles Lorente.

En la mateixa línia, el coordinador del festival, Toni Espinar, explica que “el festival ha anat adquirint cada vegada més rellevància en cada edició i cada vegada ens visita més gent, i per això es fan visites guiades els caps de setmana”.

El projecte forma part des de 2017 de la Xarxa de Centres d'Art Contemporani en l'entorn rural de l'Agència Valenciana de Turisme de la Comunitat Valenciana i, en 2020, va rebre el premi al Bon Govern de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies com a millor iniciativa cultural.

La Diputació de València i el Gremi d'Artistes Fallers tornen a dur a terme la iniciativa de plantar monuments en una trentena de municipis de la província en els quals no existix tradició fallera. D'esta manera, es dona continuïtat a un projecte que es va iniciar l'any passat amb dos objectius principals: d'una banda, continuar contribuint a la reactivació dels tallers fallers dos anys després de l'inici de la pandèmia, i per una altra, acostar la cultura i festa de les Falles a localitats valencianes que no han viscut mai el que és una plantà.

Una part important dels monuments es plantaran durant els pròxims dies, amb motiu de la festivitat del 9 d’Octubre, i fins i tot alguns d'ells s'han plantat ja, com és el cas de la de Francisco Roca a La Granja de la Costera, la de Juanjo Salom a Gavarda, i la de Paco Olivares a Torres Torres. La resta l'aniran fent al llarg de l'últim trimestre de 2022, depenent de les particularitats de cada monument i cada localització.

Les falles han sigut creades per una trentena d'artistes fallers entre els quals es poden apreciar diferents estils. “Cal destacar que dels artistes que han participat enguany es troben noms amb una llarga trajectòria en el sector i al mateix temps joves amb gran projecció. A més també han participat nombrosos col·laboradors, per la qual cosa l'ajuda de la Diputació ha arribat a bastants més persones”, assenyala el mestre major del Gremi, Paco Pellicer.

Per a desenvolupar esta activitat, el Gremi d'Artistes Fallers ha rebut una ajuda de 300.000 euros de la Diputació de València, una subvenció que s'emmarca dins dels 1,3 milions d'euros que la corporació ha concedit en 2022 als sectors tradicionals afectats per la pandèmia per a dinamitzar la seua activitat, entre els quals es troben artistes, comissions, pirotècnics, floristes i indumentaristas.

Els 30 municipis

Els monuments subvencionats per la Diputació, creats en 29 tallers valencians, arribaran a Losa del Obispo, Alcublas, Chelva i Villar del Arzobispo en la Serranía; Bicorp a la Canal de Navarrés; Agullent, Aielo de Malferit, Bellús i Guadasséquies a la Vall d'Albaida; Alcàntera de Xúquer, Sant Joanet, Tous i Gavarda a la Ribera Alta; Vallés, Barxeta, La Granja de la Costera i Canals a la Costera; Benissanó al Camp de Túria; La Font d’en Carrós, Piles i Real de Gandia a la Safor; Algar de Palància, Estivella, Albalat dels Tarongers, Quart de les Valls, Alfara de la Baronia, Torres Torres, Benavites i Canet d'en Berenguer al Camp de Morvedre; i Caudete de las Fuentes a la comarca Requena-Utiel.

La Diputació exposa l'obra passada i present del creador valencià Miquel Navarro, Premi Nacional d'Arts Plàstiques. El Saló de Respecte de la corporació provincial acull entre octubre i desembre la mostra ‘Fum controlat. Fumeral’, una selecció de prop de 40 peces del pintor i escultor de Mislata, entre les quals s'inclouen les seues ciutats de terracota, les ximeneres fumejants i reptadores, l'interés per l'aigua i l'àmbit rural i el simbolisme fàl·lic que acompanya molts dels treballs de l'artista de la ciutat i el cos humà.

L'exposició comissariada per la doctora en Història de l'Art i Cultura Visual Mª Dolores Durán ens trasllada al microcosmos concebut per Miquel Navarro entre l'horta i l'urbs, amb les seues fàbriques d'espigolades ximeneres de rajola, el fang, els insectes, els edificis de la gran ciutat i l'enigma del fum; un hàbitat creatiu imbuït de records de la infància i la maduresa de les formes fàl·liques com a font d'energia i desig. ‘Fum controlat. Fumeral’ podrà visitar-se els dissabtes i diumenges, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores en la seu central de la Diputació en plaça Manises, amb accés gratuït i fins a final d'any.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha mostrat la seua satisfacció per poder projectar des de la institució provincial la vida i obra de “un valencià il·lustre, un dels nostres creadors més internacionals que continua donant la volta al món amb les seues reflexions sobre uns orígens humils amb els quals és fàcil identificar-se”. Gaspar ha considerat un privilegi que la Diputació compte entre el seu patrimoni artístic amb una de les obres destacades de Miquel Navarro, la ‘Estructura urbana’ de 1983 que trobem en l'accés a la mostra.

La ciutat de terracota és una de les 37 peces que exhibix la mostra, pertanyents a col·leccions privades i la Fundació Miquel Navarro. Dibuixos, maquetes i escultures de fusta, ferro i algeps que recorren la trajectòria del creador del ‘Parotet’ i la ‘Pantera Rosa’ des dels seus inicis fins a l'actualitat, amb obres clàssiques com ‘La sèquia’ (1976-77) i treballs recents, inacabats, com ‘La ciutat blanca’, una peça de laboratori que, entre efectes de llums i ombres, reflectix l'essència d'un artista multidisciplinari que continua sentint i construint.

El ‘laboratori’ de Miquel Navarro

El propi artista definix l’exposició com “el laboratori de Miquel Navarro, un recorregut per tota la meua trajectòria des dels primers dibuixos dels anys seixanta fins als treballs que estic creant actualment com a base d'altres obres majors”. En paraules del mateix Navarro, “el que podem veure ací en la Diputació és l'ànima de la meua proposta creativa, potser el meu vessant més poètic”.

El recorregut per les etapes artístiques de Miquel Navarro finalitza en una improvisada mini sala de cinema en la qual es projecta un curtmetratge surrealista de 25 minuts produït pel mateix autor. El muntatge, amb música de César Franck i Sergei Rachmaninoff, és una de les peces claus de la mostra, si bé “no té una estructura narrativa, sinó una falsa narració que s'alimenta de la lírica del desig i del treball que he realitzat en tots estos anys”.

L'obra de Miquel Navarro no és fàcil d'explicar de manera categòrica, i això és una cosa premeditada. En paraules del creador valencià, “del meu treball es pot desprendre el que un vulga; tracte que l'espectador raone per si mateix”.

La primera Fira de la Responsabilitat Social de la Diputació de València ha comptat amb la participació de milers de persones que durant el cap de setmana van ocupar cada racó de la valenciana plaça de la Reina per a compartir els valors de la sostenibilitat. Promogut per l'àrea de Govern Obert i Participació que dirigix Mentxu Balaguer, el certamen servix per a mostrar les accions sostenibles que els ajuntaments de la província han dut a terme gràcies a la línia de subvencions de la Diputació.

Enmig d'un gran ambient lúdic i festiu, milers de persones “s'han acostat a conéixer de primera mà les accions que els municipis realitzen en benefici de la seua ciutadania, donant resposta a preocupacions i necessitats socials, culturals, ambientals i econòmiques, sota un ferm compromís ètic”, va explicar després de l'esdeveniment la responsable de Participació de la Diputació.

La diputada Mentxu Balaguer, que va participar tant en l'obertura com en el tancament de la fira, va subratllar la importància de “mirar arrere i tornar a l'estil de vida dels nostres iaios i iaies, aprofitant el que tenim a prop, allò que ens oferix la terra, el consum de productes de proximitat i quilòmetre zero”.

A més dels projectes sostenibles impulsats pels consistoris, els assistents van gaudir de comptacontes, tallers infantils de customització de samarretes i reciclatge de roba, confecció de xapes, jocs per a xiquets i la tercera edat i degustació d'orxata, entre un ampli catàleg d'activitats destinades a un públic familiar i totalment gratuïtes.

Municipis i projectes sostenibles

Durant la jornada del dissabte van explicar els seus projectes els ajuntaments d'Alberic, Énguera, Guadassuar, Montserrat, Montaverner, Quatretonda, Chera, Moixent, Carcaixent, Carrícola, Mislata i Benaguasil; mentre que el diumenge va arribar el torn de Cofrentes, Fortaleny, Corbera, Meliana, Yàtova, Benicull de Xúquer, el Ràfol de Salem, Alfarp i la Mancomunitat de la Ribera Alta.

Entre les iniciatives exposades trobem la producció de cervesa artesanal i ecològica de carabassa; l'intercanvi de productes de segona mà; programes d'educació en els valors de l'agenda 2030 i de difusió de la responsabilitat social; campanyes de reciclatge i recollida selectiva de residus; envelliment actiu; celebració de festes sostenibles; promoció del consum local i utilització de productes sostenibles en la vida diària; i fins a un projecte d'horts escolars inclusius i sostenibles.

La coordinadora valenciana d’ONGD i les ONG’s Ecosol i Petjades van participar en esta primera edició de la Fira de Responsabilitat Social de la Diputació, celebrada en la recentment estrenada plaça de la Reina. Estes entitats van conscienciar als assistents sobre el consum responsable, oferint productes de comerç just. Una batukada va animar el certamen, que va comptar amb música en directe i una gran fi de festa a càrrec de Dani Miquel, amb el seu espectacle ‘La vida és una festa cuidant la natura’.

La Diputació de València ha iniciat les obres de construcció de la connexió ciclo-vianant entre Camporrobles i el centre d'interpretació arqueològic El Molón, un trajecte de 490 metres que discorrerà en paral·lel a la CV-470 de titularitat provincial. La nova via permetrà el trànsit segur per a vianants i ciclistes entre el municipi de la comarca Requena-Utiel i un dels elements destacats en els itineraris turístics i culturals de la zona, el centre arqueològic El Molón.

L'obra compta amb un pressupost de 175.000 euros i té com a principal objectiu millorar l'accés a una destinació turística i divulgativa com és El Molón, sense necessitat d'utilitzar el vehicle per a arribar al centre temàtic, situat en els voltants de Camporrobles.

L'actuació consistix en ampliar la calçada tres metres entre els punts quilomètrics 21+2 i 21+7 de la CV-470, el tram que comunica el poble amb el centre d'interpretació. La nova via disposarà de quasi dos metres per a vianants i ciclistes, mig metre per a ampliar el voral i un altre tant per als separadors, que seran blocs de barreres new jersei prefabricades.

Els treballs tindran en compte les canalitzacions d'aigua potable, les cunetes de desguàs i la instal·lació d'una arqueta per a l'enllumenat al llarg de l'itinerari ciclo-vianant.