La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació ha presentat este divendres en el Centre Cultural La Beneficència la gala i les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2022, uns premis amb trajectòria consolidada i de referència indispensable en el calendari literari i cultural amb reconeixements en les modalitats d'assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica tant en valencià com en castellà.

En l’acte han estat presents, a més de la presidenta del Magnànim i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el director de la institució, Vicent Flor, els autors i autores guardonats i els llibres ja editats. Entre les novetats de l’edició d’enguany, destaquen l’increment de la quantia dels premis i l’ampliació de les possibilitats de participació en els premis València Nova, on s’han pogut presentar autors de qualsevol edat sense obres publicades.

La concessió dels guardons comporta la publicació de l'obra, un quadre original de l'artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 13.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 9.000  euros en les de poesia; i de 12.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l'obra i l'obra de Boix, són de 7.000 euros en narrativa i assaig; i 5.000 euros en poesia.

Maria Josep Amigó ha felicitat els autors i les autores guanyadores, i ha destacat la qualitat de les obres i el prestigi que aporten a la “marca València”. També ha tingut paraules d’agraïment per als 24 membres dels sis diferents jurats de cada modalitat, ressaltant la seua independència i qualificació.

Dos-centes personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme han confirmat la seua assistència a la gala que se celebra este mateix divendres a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. L’acte estarà presentat per Pepa Cases i María Minaya i comptarà amb l’actuació de Mireia Vives i Borja Penalba, que retran homenatge a l’escriptor Joan Fuster en el seu centenari.

El Premi València de narrativa en valencià, ‘Pavana per a un infant difunt’, de Vicent Enric Belda (Agullent, 1962), escriptor amb una llarga trajectòria literària, és una novel·la policíaca ambientada en la València de començaments del segle XX. Al llibre, Eduard Ferragut, un rendista i cronista a la premsa, s’endinsa en una investigació policial al costat de l’inspector Carles Verdú, després de l’aparició del cadàver d’un xiquet a la vora d’una séquia. El lector trobarà una obra plena de referències literàries, que dóna a conéixer els costums de la societat de l’època i l’ambient de València en un temps marcat per les personalitats antagòniques de Teodor Llorente i de Blasco Ibáñez. Ha sigut editada per Bromera (Alzira).

Francisco López Serrano(Épila, Zaragoza, 1960), escriptor amb diverses obres publicades de narrativa, poesia i contes, és el guanyador del Premi València de narrativa en castellà amb ‘La piel muda’. El narrador del llibre, un galerista que es troba enclaustrat al llit després de patir un infart cerebral i que es sent convertit en una espècie d'objecte, aspira a redimir-se a través de l'art i concep el pla de convertir-se ell mateix en obra, en l'objecte d'una performance que ha de constituir la seua venjança contra si mateix i contra el món. La novel·la esdevé un relat sobre la banalitat de l'art, de les relacions i de la vida, i sobre el remordiment i la culpa. Ha sigut editada per Versátil(Barcelona).

El Premi València de poesia en valencià va atorgar-se a ‘L'illa de Henderson’ d’Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970). En el poemari, editat per Bromera, l’autor reflexiona sobre la contemporaneïtat i les seues derivades des d’una perspectiva crítica: les experiències vicàries, la hiperdigitalització de les nostres vides i rutines o la superficialitat en què ha caigut la societat. El Premi València de poesia en castellà ‘Vida salvaje’, de l’escriptor i traductor Juan Ramón Santos (Plasencia, 1975), està editat per Hiperión (Madrid). El jurat va triar l’obra per la seua construcció formal i l’emoció que provoca, que condueix al lector a fer una reflexió metafísica sobre la pròpia existència.

L’assaig guanyador del Premi València ha sigut ‘De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959- 2020)’, de Toni Bellón Climent, un recorregut pels darrers seixanta anys de la festa algemesinenca, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i la seua configuració com a mecanisme aglutinador de la identitat col·lectiva valenciana. Està editat pel Magnànim, i és el número 184 de la col·lecció ‘Estudis Universitaris’.

Per últim, Candela Sierra (Ronda, 1990) guanya el Premi València de novel·la gràfica amb ‘Rotunda’ que publicarà Andana (Picassent). L’obra reflecteix la situació de precarietat laboral de les persones que intenten obrir-se camí en el món laboral i retrata la deriva d’una societat, segons l’autora, només preocupada pels diners.

Pel que fa als guardonats dels premis València Nova, dirigits a autors novells sense obres publicades amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i les noves veus, Pablo Alaña (Castelló de la Plana, 1991)ha sigut el guanyador de la modalitat de narrativa en castellà amb ‘La sospecha eterna’, editada per Versátil; una trepidant novel·la negra ambientada a Santander en l’època contemporània.

El premi València Nova de la modalitat de poesia en valencià recau sobre Tatiana Hidalgo-Marí (Almoines, 1985) pel ‘Mise in abyme’, editat per Bromera, un poemari sensible i sincer sobre el pas del temps, l’amor i el desamor que homenatja a autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Baudelaire i Miquel Martí i Pol. En poesia en castellà la granadina Mayte Gómez Molina (Madrid, 1993) va guanyar amb ‘Los trabajos sin Hércules’, editat per Hiperión, un llibre que recull la tradició dels mites clàssics, contrastant-la amb una mirada precisa del disbarat social resolta amb intenció poética.

Finalment, Carles Fenollosa és el guanyador de la modalitat d’assaig dels Premis València Nova amb ‘Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890)’, que el Magnànim acull dins de la col·lecció ‘Estudis Universitaris’ amb el número 185 i que explica la història d’aquest autor d’origen aragonés que va esdevindre un dels més destacats de les lletres valencianes en el seu temps.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Desenvolupament Rural que dirigix el diputat Ramiro Rivera, continua fent passos en el seu suport decidit a les dones del món rural. En esta ocasió, i després de la conclusió del ‘Informe estratègic sobre nova ruralitat’, que apuntava a la necessitat d'un relleu de gènere en territoris rurals, s'ha creat l'Observatori de la Dona en Nova Ruralitat. Este nou projecte té com a objectiu conéixer de primera mà les necessitats de les dones en la nova ruralitat i avaluar la seua realitat, executant accions que transformen el relleu de gènere en una cosa estable i constant.

Una de les primeres tasques de l'observatori ha sigut recollir les inquietuds tant de dones que ja han emprés, com de dones que s'enfronten a futurs desafiaments en matèria d'emprenedoria. Després d'això, es va posar en relleu l'absoluta necessitat de proporcionar a estes dones eines tàctiques que ajuden a desenvolupar una estratègia focalitzada a “saber què puc assumir” per a decidir “cap a on vull dirigir-me”.

Programa Hub Transiciona

A partir d'ací es posa en marxa la primera acció de l'Observatori de la Dona en Nova Ruralitat, el Hub Transiciona. Es tracta d'un programa de formació a través de trobades i xarrades que oferixen professionals del sector, amb un contingut molt específic i pràctic en matèries fonamentals com pot ser el màrqueting digital o l'obtenció de finançament.

En definitiva, Hub Transiciona se sustenta en xarrades enfocades cap a un públic objectiu, les condicions del qual (dones, ruralitat i indústria artesanal i tradicional) els fan proclius a rebre missatges adaptats al que suposa ser hui una dona emprenedora en territoris no urbans i en com les necessitats de trobar referents i xarxes de suport són molt més necessàries que a les ciutats.

Les xarrades es desenvolupen tots els divendres d'octubre a desembre, permetent-se l'accés als continguts de manera digital, facilitant la seua consulta en qualsevol moment, com a complement a la retransmissió de les mateixes en directe. Després de les xarrades, hi haurà tutories dirigides a tractar dubtes concrets de cada alumna participant i les dificultats comunes a les quals s'enfronten. La finalitat és generar estratègies d’èxit que servisquen d'exemple per a projectes situats en la nova ruralitat que puguen convertir-se en referents.

Estes xarrades estan plantejades en un esquema circular de comunicació, amb seguiment, feedback i implementació de millores sobre cada alumna.

Els professionals participants en la primera edició del Hub Transiciona ja estan treballant en l'actualitat en projectes (quasi tots propis), en els quals estan desenvolupant les disciplines que compartiran en les xarrades. D'esta manera, es presentaran casos reals, per la qual cosa moltes de les solucions que apliquen són útils des del mateix moment.

Com trobar finançament

Un dels aspectes que més maldecaps suposa per a les noves emprenedores és el que està relacionat amb el finançament. Per això, dos de les xarrades tracten sobre les opcions de finançament dels projectes, explorant iniciatives que van més enllà del finançament bancari tradicional.

De la mateixa manera, els GAL ‘Rurable’ i ‘Túria-Calderona’ narraran detalladament com ser eficaç a l'hora de presentar projectes a les convocatòries LEADER, resolent tots aquells dubtes que puguen sorgir.

Es tracta de la primera col·laboració entre els dos grups d’acció local que, amb el finançament de la Diputació de València, duen a terme una acció directa dirigida a dones en els seus territoris i amb un programa basat en les seues necessitats, la qual cosa posa una bandera en el camí cap al creixement, el canvi de paradigma i la dinamització dels territoris rurals.

L'exposició ‘Art rupestre en la terra d'Arnhem, Austràlia’ s'endinsa en el descobriment de les tradicions rupestres pintades més longeves i contínues de la història de la humanitat i la seua relació amb la tradició, el paisatge, la societat i la cultura aborigen. Al voltant de la mostra, el Museu de Prehistòria de València, pertanyent a la Diputació, ha organitzat activitats complementàries, com les conferències a càrrec de les prestigioses especialistes i comissàries Inés Domingo Sanz i Sally K. May, així com tallers familiars i visites guiades tots els caps de setmana.

La primera xarrada, amb el títol ‘Etnoarqueologia i art rupestre al segle XXI’, se celebrarà el dimecres 26 d'octubre a les 18.30 hores en la Sala Alfons el Magnànim, a càrrec d' d'Inés Domingo Sanz, investigadora d'ICREA i la Universitat de Barcelona, especialista en art rupestre prehistòric i etnoarqueologia.

En esta conferència compartirem l'experiència de treballar i aprendre sobre l'art rupestre en la terra d'Arnhem, Austràlia, de la mà dels darrers artistes rupestres aborígens i els seus descendents. A diferència dels estudis arqueològics de l'art rupestre, que analitzen manifestacions artístiques separades dels seus autors des de fa milers d'anys, l'etnoarqueologia ens permet treballar amb persones i arts actuals i visualitzar estes manifestacions artístiques en totes les seues dimensions (el seu significat, el valor de cada pas del procés de creació, els contextos d'ús, etc.). Utilitzant de fil conductor l'exposició Art rupestre a la Terra d'Arnhem, descobrirem qui són els seus autors, què pinten, com, on i perquè, i quin és el present i futur d'esta tradició artística mil·lenària.

La segona xarrada, a càrrec de l'arqueòloga i antropòloga Sally K. May de la University of Adelaide, especialista en art de les poblacions aborígens del nord d'Austràlia, tindrà lloc el dimecres 16 de novembre, a les 18.30 hores en la Sala Alfons el Magnànim amb traducció simultània de l'anglés.

En esta presentació explorarem com l'art rupestre de l'oest de la Terra d'Arnhem representa la tradició i la innovació, i comprén grans canvis ambientals i socials. Este art recull algunes de les primeres representacions d'animals i escenes de l'activitat humana del món. Les diferents generacions d'artistes han deixat un llibre d'història visual que reflectix les seues vides i creences. Únicament a la Terra d'Arnhem els artistes han continuat creant art rupestre fins a l'actualitat. Les vides dels artistes creadors d'este art al segle XX ens oferixen una visió extraordinària de les tradicions rupestres, des del paper dels artistes dins d'una societat més ampla fins a les tècniques i els materials utilitzats. Els resultats de la investigació de l'art rupestre a l'oest de la Terra d'Arnhem tenen implicacions d'un ample abast per als estudis d'este art en el àmbit mundial.

La mostra ‘Art rupestre de la terra d'Arnhem, Austràlia’, que pot visitar-se fins al gener de 2023, presenta els diferents estils i temes de l'art rupestre de la Terra d'Arnhem a través d'escenografies projectades per l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete i construïdes en el taller artesà de Vicent Vendrell. El resultat és una singular simbiosi entre l'art aborigen i el saber fer artesà valencià, dos tradicions en les quals el binomi mestre/aprenent és fonamental en el procés d'aprenentatge.

Ròtova va rebre el responsable de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, per tal de fer seguiment a les línies de treball en què col·laboren les dos administracions i conèixer de primera les accions dutes a terme des de l’àrea de ‘Ròtova al futur’, que inclou Educació i Cultura. A la reunió van prendre part la regidora de Cultura i Criança, Formació i Educació integral, Isabel Pérez, i l’alcalde i regidor de Patrimoni, Jordi Puig.

Puig i Pérez van fer balanç de més d’un centenar d’accions realitzades esta legislatura per a dinamitzar esta àrea. Per la seua part, Xavier Rius va proposar accions de col·laboració per potenciar la biblioteca municipal i el foment lector, el Centre d’Interpretació de la Pansa i la vil·la romana de la Sort.

Isabel Pérez ha explicat que l’àrea ‘Ròtova al futur’, un dels sis pilars del projecte de municipi, “recull les iniciatives de Criança, Formació i Educació integral, Cultura, Patrimoni, Festes, Promoció Lingüística, Transparència i Comunicació, i les dos institucions hem coincidit en la importància de treballar-la de manera transversal com a pla estratègic, amb la mirada alta. Els recursos culturals els posem al servei de la nostra escola (el cor de Ròtova) i la gent del poble, de manera prioritària, per marcar-nos objectius de transformació”.

Més d'una vintena de militars, integrants del Regiment de Transmissions 21 (RT 21) han eixit este dilluns des d'Olocau (València) per a recórrer a peu un tram del Camí del Cid. Abans de partir, han recollit el Salconduit de la ruta que s'ha encarregat de segellar l'alcalde de la localitat, Antonio Ropero.

L'activitat s'emmarca dins de les accions que el RT 21 està duent a terme amb motiu de la celebració del seu 150 aniversari i que coincidix amb els 20 anys de la constitució del Consorci Camí del Cid. En l'activitat es preveu la participació de prop de 400 militars que, en modalitat de marxa a peu per relleus, realitzaran un total de 28 etapes.

En esta primera etapa, els integrants del regiment cobriran una distància aproximada de 20 quilòmetres fins a arribar a la localitat castellonenca d'Altura. A esta població arribarà el relleu per a realitzar una segona etapa que els portarà fins a Caudiel, també a Castelló.

Paral·lelament, el dimarts 1 de novembre, els companys del Batalló de Transmissions de la Base Militar Cid Campeador situada en Castrillo del Val (Burgos) eixiran des de la localitat burgalesa de Vivar del Cid, inici del Camí. El punt de trobada de les dos unitats serà Calataiud, a Zaragoza, on es commemorarà el 150 aniversari del regiment.

Una mica d'història

El Regiment de Transmissions 21, unitat de suport al combat de l'Exèrcit de Terra, es remunta al 3 d'octubre de 1872, data de creació de la Brigada Telegràfica. Subordinat al Comandament de Transmissions (MATRANS) del Comandament de Suport a la Maniobra de la Força Terrestre, el RT 21 és, a més, part integral del Cos d'Exèrcit de Desplegament Ràpid de l'OTAN-España.

Es tracta d'una de les unitats de transmissions més antigues d'España i una de les més antigues del món. Ara, i per a posar en valor tant la seua activitat com estos 150 anys d'història, recorreran el Camí del Cid, la qual cosa permetrà acostar als pobles que formen part de la ruta el paper que desenvolupen les Forces Armades.

El Consorci Camí del Cid és una entitat pública sense ànim de lucre integrada per les Diputacions Provincials de Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castelló, València i Alacant. Té per objecte la definició, la dinamització, la divulgació cultural i la promoció turística del Camí del Cid.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut este dilluns la brusa de color marró per part del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaia, com a agraïment per la implicació que ha tingut la corporació provincial en el recent reconeixement del tribunal com a consuetudinari. A l'acte de lliurament han acudit, entre altres, l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, la diputada provincial, Empar Folgado, i el síndic del Tribunal, Enrique Bonet, qui ha fet lliurament de la brusa a Toni Gaspar.

El mes de juny passat, el Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaia va ser reconegut per unanimitat per part del Congrés dels Diputats i del Senat, com un dels cinc tribunals de regants a tot el món que són consuetudinaris -és a dir, basats en la tradició i en el costum- i reconeguts per la UNESCO.

En este sentit, el sindic del Tribunal, Enrique Bonet, ha volgut “agrair a la Diputació pel seu suport fonamental en el reconeixement que hem obtingut. Esperem que a través d'estes accions es puga recuperar l'horta i mantindre-la viva”. Per part seua, Toni Gaspar ha assegurat que “és un honor per a la institució haver contribuït al reconeixement d'aquest tribunal, i continuarem sent ací per a mostrar-lo i donar-lo a conéixer”.

La Diputació de València ha presentat i entregat este dilluns en Alcublas els primers 42 Manuals de Planificació i Gestió Turística Local elaborats a partir del programa provincial Fem Poble, que busca evitar el despoblament en els municipis xicotets mitjançant el desenvolupament del turisme local.

Es tracta de manuals no genèrics, sinó personalitzats, segons les particularitats i recursos de cada zona, una vegada conclosa la primera fase d'anàlisi del programa en les 42 localitats receptores. En ells s'oferixen les claus per a desenvolupar el turisme local, a través de la col·laboració públic-privada.

Fem Poble, que compta amb la participació de Turisme Comunitat Valenciana a través de Creaturisme, tracta d’aportar valor als recursos turístics dels municipis en risc de despoblació per a fomentar la creació de productes turístics que activen la seua economia local i, en conseqüència, la seua projecció territorial.

A l'acte, celebrat a la Casa de Cultura d’Alcublas, han assistit els diputats de Turisme, Jordi Mayor, i Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera (els dos serveis de la Diputació que desenvolupen el programa), així com l'alcaldessa del municipi, Blanca Rosa Pastor.

També han participat representants dels municipis de Castielfabib, Ademuz, Teresa de Cofrentes, Chulilla, Higueruelas, Vallanca, Ayora, Alpuente, La Yesa, Chulilla, Alcublas, Titaguas, L'Ènova, Antella, Gestalgar i la Mancomunitat de La Serranía.

Pròximes accions

En la jornada també s'han presentat les pròximes accions formatives que es desenvoluparan mitjançant els quatre grups de treball organitzats amb els 50 municipis i quatre mancomunitats adherides a Fem Poble, accions que se celebraran amb emprenedors i empreses per a la creació de productes turístics.

“L'objectiu és poder tindre a la fi d'enguany un catàleg d'experiències turístiques de tots estos municipis i mancomunitats, per a promocionar-lo en tots els circuits, certàmens i esdeveniments del sector”, ha explicat el diputat de Turisme, Jordi Mayor.

“Es tracta de dinamitzar turísticament les poblacions en risc de despoblament, però respectant sempre els principis de sostenibilitat i la capacitat de càrrega turística de cadascuna d'elles”, ha puntualitzat per la seua part el diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera.

Finalment, l'alcaldessa d’Alcublas, Blanca Rosa Pastor, ha agraït l'esforç i el treball de la Diputació “per estar al costat dels municipis xicotets i ajudar-los a mirar al futur amb iniciatives com Fem Poble”.

El Pati del Palau dels Scala de la Diputació de València ha acollit este dimarts la presentació del III Congreso Internacional de Cultura Gitana, que tindrà lloc els pròxims 9, 10 i 11 de novembre en el Centre Cultural La Beneficència, propietat de la corporació provincial. Durant l'acte han intervingut el president de la Diputació, Toni Gaspar, i la coordinadora de l'Institut de Cultura Gitana del Ministeri de Cultura, Amara Montoya.

Després de dues edicions, en 2007 i 2017, celebrades a Madrid, el tercer congrés, en el qual col·labora la Diputació, arriba a València amb el lema ‘Des de les dues ribes. De la identitat de la resistència a la identitat de la construcció’. La trobada té com a objectiu principal obrir una reflexió a nivell intern per a, des de diferents punts de vista, saber com es vol avançar i quin serà el futur del poble gitano.

“Els dos congressos anteriors es van basar en temes artístics, però en este volem debatre per a, a partir d'ara, caminar tots junts cap a un punt en comú i mostrar a l'exterior totes les coses positives de la nostra cultura. És el moment de la construcció”, ha declarat Amara Montoya, qui ha informat que durant les taules de debat s'anirà completant un document que servirà com a guia per a dur a terme eixa construcció.

Per part seua, el president Toni Gaspar ha ressaltat “l'honor que suposa per a la Diputació que se celebre a València. Vosaltres formeu part del poble valencià i teniu presència de tot tipus en el nostre territori. M'alegra que es vaja a passar el temps de la reivindicació i vaja a començar el de la construcció, i les institucions hem de ser presents en eixa construcció”.

El congrés

El III Congreso Internacional de Cultura Gitana reunirà en diferents taules de debat a persones procedents d'una gran diversitat de països com el Brasil, Portugal, Turquia, Itàlia o Bulgària. A més acudirà una àmplia representació de sectors com l'acadèmic, el jurídic o el polític.

Quant a les temàtiques que es tractaran durant les tres jornades, hi haurà una gran varietat de disciplines, amb taules centrades en la situació de la dona gitana, l'estat de la cultura des del punt de vista de nombroses branques, el paper de la Constitució com a punt de trobada i el sistema educatiu.

La Diputació de València fa un pas més en el full de ruta per a construir el nou teatre Escalante, un procés que va arrancar al juny del passat any amb la decisió d'alçar un nou espai per a les arts escèniques i en el qual la Diputació ha implicat des del primer moment a les associacions i col·lectius que integren el sector. A tots ells ha traslladat este dimarts que en el primer trimestre de 2023 es licitarà el concurs de projectes del qual eixirà el nou Escalante.

Els responsables provincials han insistit en la implicació de tots els actors del sector per a disposar del millor projecte possible, un document que reculla les necessitats tècniques i les aportacions dels diferents col·lectius i que evite futurs retards en el procés de licitació, servint de base per al concurs de projectes que veurà la llum en les albors del pròxim any. Tant els representants de la corporació com els del sector de les arts escèniques han coincidit en la conveniència de demanar assessorament especialitzat tant en la maquinària escènica com en il·luminació i so per a establir les bases del projecte definitiu.

En la reunió celebrada a la sala alta de la cambra provincial han pres part els responsables de Patrimoni i Teatres, Andreu Salom i Glòria Tello, al costat de la directora de l'Escalante, Maryléne Albentosa, i el cap de servei de Projectes Tècnics, Ricardo Ferrándiz. En representació del sector de les arts escèniques han participat Toni Benavent, de l'Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Circ (AVETID); Pau Vercher i Victoria Garrigues, secretari general i secretària tècnica de l'Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV); María Ferrer, com a gerent de l’Associació de Profesionals de Circ de la Comunitat (APCCV); Jéssica Martínez del Comité Escènica; Marian Varea per part de l’Associació de Gestors i Gestores Culturals; i Teresa de Juan i Jorge Picó en representació dels distribuïdors i els escriptors teatrals respectivament.

L'objectiu de la trobada era informar a totes les parts de l'estat actual del procés per a alçar el nou Escalante, després de la decisió conjunta d'abordar un projecte de nova obra amb fons provincials. L'acord es va prendre el 8 de juny del passat any, moment en què es va imposar l'opció de construir un nou edifici en el solar de 1.800 metres quadrats situat entre els carrers Vicent Tomás i Martí i Xiprers, a l'entorn de l'Avinguda de les Corts; un projecte per al qual la corporació provincial invertirà al voltant de cinc milions d'euros, al que caldrà sumar el cost de l'equipament tècnic.

Horitzó 2026-27

Els responsables de la Diputació mantenen l'horitzó de la segona mitat de la pròxima legislatura per a veure en funcionament el nou Escalante, però “el més important ara és continuar avançant tot el possible el procés d'elaboració dels plecs, per a aconseguir un projecte sòlid i avalat per tot el sector per a evitar després retards i contratemps”, ha assenyalat el diputat de Patrimoni, Andreu Salom.

Per part seua, la diputada responsable de l'Escalante, Glòria Tello, ha explicat que en els últims mesos “s'ha treballat molt per a aconseguir resoldre un assumpte que era fonamental com és el de l'edificabilitat del terreny, que finalment podrà tindre una alçària de 16 metres i no de 10 com contemplava d'inici l'Ajuntament”. Sense esta modificació urbanística “alguns col·lectius, com el del circ, hauria quedat fora de les noves instal·lacions”, apunta Tello.

Tant el responsable de Patrimoni com la de Teatres coincidixen que estem davant “un procés viu que ha comptat i continuarà comptant amb la implicació de tots els col·lectius de les arts escèniques, i d'especialistes tècnics que contribuïxen a elaborar el millor projecte base per a complir amb els temps de construcció, que permetrien gaudir del nou teatre en la segona part de la pròxima legislatura, entre 2026 i 2027”.

Complexitat tècnica

La directora artística de l'Escalante, Maryléne Albentosa, ha destacat que la Diputació “no ha deixat de treballar en cap moment en el projecte, primer acordant amb el sector la nova ubicació, després solucionant els problemes amb l'edificabilitat i més tard recopilant totes les propostes dels col·lectius i les emeses pel mateix Escalante i traslladant-les a l'arquitecte José Antonio Culla, qui ha elaborat un informe amb totes elles des de la seua perspectiva d'especialista en arts escèniques”.

Este informe servirà de base, al costat de les aportacions de tècnics especialistes en maquinària teatral, il·luminació i so, per a l'elaboració d'un projecte que ha de tindre en compte les particularitats de la parcel·la, en forma d'ela, i els espais que ha de contindre la proposta artística de l'Escalante, que es traduïx en un centre multiusos amb diferents sales d'exhibició, centre de producció, escola, magatzems, vestuaris i lavabos, zona de descàrrega de camions i probablement un xicotet espai exterior destinat a teatre de carrer.

En opinió del responsable de Projectes Tècnics de la Diputació, Ricardo Ferrándiz, “es tracta d'un projecte complex que requerix la participació d'especialistes i una idea molt clara de les necessitats i de com ha de distribuir-se el nou espai”. El tècnic provincial ha arribat a plantejar l'opció de construir l'edifici en dos fases, una primera que permetera obrir el teatre i mantindre'l en ús amb un potencial creixement, i una segona que completara la dotació tècnica.

No obstant això, tant la part institucional com el sector de les arts escèniques han coincidit que ara “cal centrar-se en una bona preproducció i a realitzar totes les aportacions i l'assessorament tècnic oportú per a licitar el concurs de projectes al més prompte possible, previsiblement a principis del pròxim any”. De fet, la Diputació té previst incloure en el pressupost de 2023 una dotació de 200.000 euros per a este concurs i per a l'encàrrec posterior del projecte guanyador.

Pròxima reunió

En opinió de Pau Vercher, de l’AAPV, “hem de ser ambiciosos però tocar de peus a terra”, en referència a les característiques tècniques del nou espai i els seus temps d'execució. Per part seua, Jorge Picó, d’AVEET, considera que “el projecte artístic és el més important i sobre el mateix ha de pilotar el projecte tècnic”. La major part dels col·lectius coincidixen en la seua inquietud pels terminis del procés, encara que valoren molt positivament formar part del mateix i col·laborar en els obstacles que pogueren anar sorgint.

En este sentit, la diputada Glòria Tello ha insistit que “el feedback amb el sector és fonamental i també que cada col·lectiu responga quan se li requerix per a aportar les seues idees i fer saber les seues necessitats, com ve ocorrent fins hui”. Maryléne Albentosa ha anat més enllà i ha proposat a les diferents associacions una nova reunió en breu per a repassar la proposta en la qual es treballa des de l'Escalante i perfilar les consultes que s'han de fer als tècnics especialitzats, amb la fi de “construir un espai preparat per a la diversitat que ens dure el major temps possible”.

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Igualtat que dirigix Eli García, ha reconegut el treball i la implicació en la lluita contra la prostitució i l'ajuda a les dones víctimes de tràfic de l'Ajuntament d'Albal, el Front Abolicionista i de la institució Vila Teresita en la setena edició dels Premis Celia Amorós, en la qual també han sigut premiades Amparo Mañés en la categoria de reconeixement professional i personal per la seua trajectòria en el món universitari; i la fotògrafa Concha Martínez Giménez a títol pòstum.

La gala de lliurament dels Celia Amorós tindrà lloc el pròxim 18 de novembre a les 18 hores a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència. Un any més, el comité d'expertes de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació ha seleccionat a les premiades i premiats entre les diferents candidatures, en una edició en la qual tres dels cinc premis han reconegut el treball en la lluita contra la prostitució i el tràfic de dones.

És el cas de l'Ajuntament d'Albal, guanyador en la categoria d'ajuntaments per ser pioner en l'aprovació d'una ordenança per a lluitar contra la prostitució i a través de la qual són multats els clients d'estes dones. Se suma així als consistoris de Gandia, Quart de Poblet, Xirivella, Xàtiva i Picassent, premiats en les passades edicions.

Associació i programa

En la categoria d'associacions, el Front Abolicionista del País Valencià s'ha imposat gràcies al seu paper actiu en la lluita contra el tràfic de dones i per sensibilitzar i reivindicar l'abolició de la prostitució, així com la inserció laboral, social i personal de les dones en situació de prostitució. El Front Abolicionista se suma a la nòmina d'associacions premiades en anteriors edicions, cas de Por ti Mujer, CAVES, Alanna, Associació per la Coeducació i les associacions de Dones Separades i Divorciades de València.

Quant a la categoria de programes, la candidatura de Villa Teresita ha sigut reconeguda per la seua labor en defensa de les dones víctimes de la prostitució, a les quals acullen en la seua xarxa de cases d'acolliment i els oferixen un acompanyament i una alternativa per a eixir de la situació d'exclusió. Este projecte obté l'esment que en el seu moment van tindre els programes ‘El latido de las mariposas, Ser Mujer.es i Sororidad Serranía del col·lectiu Hilando Vidas, i la comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'Hospital La Fe.

Trajectòries personals i professionals

Amparo Mañés recollirà el seu premi en la categoria de reconeixement personal i professional, després anterior edicions preiaren a la diputada Rosa Peris; Estefanía Navarrete, coordinadora del grup Gamma de la Policia Local de València, i Mª Ángeles Merino i Carla Mercé, de la Unitat de Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern de la Comunitat; així com de la jurista Pilar Gil Cabedo, el magistrat José Luis Mendoza, la fiscal Rosa Guiralt i Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya.

Amparo Mañés es va convertir en la primera dona gerent del sistema universitari valencià, i des del principi de la seua carrera universitària ha contribuït a la promoció de la igualtat, intentant aconseguir una Universitat més justa i responsable socialment, clau per a aconseguir la igualtat plena entre homes i dones.

Finalment, en la setena edició s'ha inclòs el premi Celia Amorós a títol pòstum, que ha recaigut en la fotògrafa i activista valenciana Concha Martínez Giménez, creadora de la web Agenda Feminista.