El Servici de Formació de la Diputació de València organitza el pròxim 15 de novembre la conferència de cloenda amb motiu de la finalització del Mòdul 1 de la 4a edició de #DIVALDirectia: Lideratge, Direcció i Millora de la Gestió de les Administracions Locals, a càrrec de Pilar Mairal Medina.

Pilar Mairal treballa actualment com a assessora del gabinet de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, desenvolupant tasques de coordinació i estratègia per a la posada en marxa de les polítiques digitals del Govern d’Espanya. És doctora en Ciències Polítiques i Administració pública, premi INAP de tesis doctorals per la seua investigació sobre la innovació pública en les administracions locals. Professora associada de Ciència de l’Administració en la Universitat Complutense de Madrid i membre de l’Institut Complutense de Ciència de l’Administració (ICCA).

AMPLIACIÓ TERMINI D'INSCRIPCIÓ: accedeix a TELETRAMITACIÓ i completa el procés de sol·licitud. El termini d'inscripció finalitza el dia 14 de novembre (inclusivament). Recorda que és necessari tindre les teues dades personals actualitzades en la plataforma.

Informació conferència:

• Dimarts, 15 de novembre.
• De 9 a 11 hores.
• Centre Cultural La Beneficència (C/ Corona, 36. València).

Places limitades. Uns dies abans de la celebració rebràs la notificació en cas d'haver sigut admés/esa. 

La reflexió sobre la llibertat, la lluita i la memòria col·lectiva del nostre passat es pujaran a l'escenari amb el Teatre de la Memòria de l'Escalante. El centre d'arts escèniques de la Diputació de València torna a oferir al públic adult i a joves cinc propostes de dansa i teatre a través del seu cicle de memòria històrica.

“En la Temporada 2022-2023 no podia faltar el cicle Teatre de la Memòria, una programació que porta el segell de l'Escalante i que ens mostra, cada any, l'important que és recordar i reflexionar com a ciutadans i ciutadanes per a no repetir errors del passat i construir una societat més justa”, ha destacat Glòria Tello, diputada de Teatres de la institució provincial.

“Enguany comptarem amb cinc propostes de dansa, teatre i teatre d'objectes a la Sala Matilde Salvador de La Nau de la Universitat de València (UV) i en el Teatre Principal, algunes d'elles de la mà de companyies valencianes i amb nominacions i premis de certàmens d'arts escèniques de gran prestigi”, ha apuntat Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística del Teatre Escalante.

En concret, es podrà gaudir de ‘Cigarreras’, ‘Entre hilos y huesos’, ‘M.A.R’, ‘Aus migratòries’ i ‘El enterrador’ de l'11 al 19 de novembre, amb sessions úniques i dobles, així com funcions escolars, en funció dels espectacles. Totes les entrades estan ja a la venda.

Les cinc propostes

La primera de les propostes del cicle és ‘Cigarreras’, una obra de Contraproduccions, Teatro Romea, Histrión Teatro y Encaro Factory que podrà gaudir-se en el Teatre Principal de València divendres que ve 11 de novembre. Basat en el text ‘La Tribuna’ d'Emilia Pardo Bazán, s'ambienta a la Fàbrica de Tabacs de la Corunya, una de les primeres indústries amb mà d'obra femenina, convertint-se en un dels primers àmbits de socialització col·lectiva de les dones. Si en la seua trama argumental és la història d'una relació socialment impossible entre una proletària i un burgés, també pot ser llegida com un testimoniatge de la crisi política que en 1868 va portar a la caiguda de la dinastia borbònica i en 1873 a la proclamació de la I República.

També en l'emblemàtic Teatre Principal es puja a l'escenari DDC Danza-Daniel Doña amb ‘Entre hilos y huesos’, coproduïda amb Teatros del Canal. Es tracta d'un espectacle finalista als Premis Max 2022 al Millor Espectacle de Dansa i Millor Coreografia que es presenta com una queixa i denúncia expressades a través de dansa d'avantguarda, atrevida, que transita per la tradició i la contemporaneïtat i es refugia en el flamenc i els cants d'antany.

‘Entre hilos y huesos’ és tot un acte poètic sobre la llibertat, la lluita i la memòria a través de la dansa, consolidat sobre el corpus artístic i intel·lectual de les avantguardes espanyoles durant la II República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia, que proposa una manera alternativa de llegir la nostra història amb una visió sincrética, feminista i sense prejudicis. Podrà veure's el diumenge 13 de novembre.

La Nau

El cicle es trasllada a la Nau de la UV de la mà d'Andrea Díaz Reboredo amb ‘M.A.R’, el 14 i 15 de novembre, tant amb funcions per a públic adult com per a centres educatius. Es tracta d'una onírica peça de teatre d'objectes que, amb l'excusa de la construcció d'una casa, o millor dit, d'una llar, realitza un viatge navegant entre el teatre, la performance, l'escultura i el ballet. Un recorregut per la memòria de les persones i dels objectes, del real i el viscut, reflexionant sobre els significats dels espais tant poètica com tècnicament que en 2021 va aconseguir el Drac d’Or de la Fira de Teatre de Titelles de Lleida a la Millor Dramatúrgia.

Prendrà el relleu ‘Aus Migratòries’, presentant al públic tota una metàfora: Els ocells migradors canvien de lloc per a assegurar la vida de les seues cries, pel principi més essencial de la vida, la supervivència, l'aliment propi i el dels seus. De la mateixa manera, les persones emigren per pura necessitat, per pura pobresa. No obstant això, la riquesa produïx per excés altres ocells migradors que viatgen per l'ambició desmesurada, per pura cobdícia, convertint-se en una espècie de exiliats econòmics de tristes i ridícules figures.

El relat de ‘Aus migratòries’ parla de Angelines, la mare de l'autor, que és un exemple d'eixos ocells moguts per la necessitat. La companyia Teatro de lo inestable, sota la direcció de Rafa Palomares i Maribel Bayona, porta esta obra a la Sala Matilde Salvador de La Nau el 16 i 17 de novembre.

Finalment, el 18 i 19 de novembre es podrà gaudir de ‘El enterrador’, de la companyia Teatro de Dos, dirigida per Gerard Vázquez i interpretada i produïda per Pepe Zapata. Tot un homenatge a les persones que, amb la seua determinació, van deixar testimoniatge d'humanitat i dignitat enmig de l'horror i la barbàrie de la Guerra Civil i la postguerra.

Un actor prepara el monòleg que representarà davant dels espectadors pròximament. Ho ha escrit ell mateix a partir del que la seua família, nascuda en el mateix poble del personatge que interpreta (l'enterrador), li va anar explicant durant anys sobre ell mateix i sobre el seu iaio. L'assaig s'interromp diverses vegades amb trucades telefòniques que li faran dubtar sobre com és realment la realitat dels fets que formen part del monòleg.

La Diputació de València ha trobat les restes d'un represaliat pel franquisme en els treballs d'exhumació de la fossa 69 del cementeri de Paterna, que es van iniciar esta mateixa setmana amb la subvenció de la corporació provincial. La víctima podria ser Miguel Alabort Ortega, un llaurador de Benigànim afusellat per les forces nacionals el 7 de setembre de 1939. La delegació de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera va encarregar esta nova excavació en el marc d'un programa que ha cobert el cost de prop de 40 projectes impulsats per associacions de familiars o ajuntaments, que han servit per a recuperar les restes de 1.160 represaliats i identificar a més d'un centenar de víctimes.

En paraules del diputat Rivera, “esta nova exhumació en el cementeri de Paterna posa de manifest que la Diputació no sols subvenciona l'obertura de grans fosses comunes en les quals s'espera trobar les restes de desenes de persones represaliades durant la Guerra Civil i la postguerra, sinó també les excavacions en fosses en les quals només es troben les restes d'una víctima, que té el mateix dret a ser dignificada i al fet que la família recupere les seues restes en eixe procés de reparació que es va iniciar en 2016 amb la creació d'una delegació específica de Memòria Històrica”.

En el cas de Miguel Alabort, ha sigut la seua filla María, que tenia sis anys quan van afusellar al seu pare, la que de manera simbòlica va iniciar dimecres passat l'excavació que durant tant de temps ha esperat la família. Quatre dels nets de Miguel, els que residixen a València, van presenciar en el cementeri de Paterna l'arrancada dels treballs, que en un temps rècord han donat amb les restes en l’interior d’un féretre. Encara que els primers indicis apunten al fet que es tracta de Miguel Alabort, les proves d'ADN confirmaran la identitat abans de final d'any, segons establix la Llei de Memòria Democràtica.

Miguel Alabort Ortega va ser afusellat cinc mesos després de la finalització del conflicte bèl·lic per acusacions com “ser esquerrà i afiliat a Esquerra Republicana, prendre part en la detenció de persones de dretes a les quals exigia quantioses quantitas o fer propaganda marxista exaltant la ‘causa roja’, insultant a l'Exèrcit Nacional i els seus generals”. Estes acusacions formen part de la declaració d'un dels testimonis del procés, Vicente Pastor, un falangista que en la mateixa testificació admet que Alabort no li va denunciar durant el conflicte i va poder salvar-se, i que "la nit que es cremaven les esglésies estava en la Casa Ajuntament".

El Festival de Piano Iturbi 2022, organitzat per la Diputació de València, ha sigut un èxit per als responsables de l’esdeveniment musical, celebrat del 28 d'octubre al 4 novembre, que va afrontar en la seua recta final el programa Quintets amb piano II, un “concert de concerts” amb la Orquestra de València, amb la col·laboració del Palau de la Música, i el recital de clausura del pianista català Josep Colom.

En esta setmana, en la qual han participat un total de 25 rellevants intèrprets espanyols i estrangers, han assistit gratuïtament als nou concerts i recitals més de 3.500 persones, aficionats i melòmans, que van poder gaudir de diverses propostes realitzades en diferents escenaris de la ciutat de València (Teatre Principal, Palau de les Arts, Centre Cultural la Beneficència i L’Almodí).

La segona edició del festival va començar amb la portuguesa Maria João Pires i va seguir amb altres artistes del pianisme nacional i internacional com Luis Fernando Pérez, Bartomeu Jaume, Xavier Torres, Noelia Rodiles, Carlos*Apellániz, Óscar Oliver, Yulianna Avdeeva, Carles Marín, Claudio Carbó, María Linares i Josep Colom, així com amb el director Manuel Hernández Silva, el clavecinista Diego Ares i el fortepianista Antonio Simón, entre altres prestigiosos músics i professors de l’Orquestra de València.

La Diputació ha donat continuïtat així a un festival de caràcter biennal, sota la direcció artística de Justo Romero, que tindrà lloc els anys pars, en alternança amb el Concurs de Piano Iturbi, que el farà en els imparells. Així mateix, el Cicle de Recitals Iturbi va brindar, del 6 de maig al 23 d'octubre, un total d'onze concerts a Roma, Toulouse, València, i en ciutats i municipis valencians com Gandia, Chiva, Xàtiva i Sagunt, a càrrec d'alguns dels guanyadors de l'anterior edició: Salome Jordania, Ryutaro Suzuki i Zifan Ye.

El Projecte Iturbi treballa en tres línies estratègiques: promoure el talent de joves pianistes de tot el món i impulsar la seua projecció i carrera artística amb el concurs; programar a músics de referència en el festival; i posar en valor el prestigi i el llegat musical de José Iturbi (València 1895-Los Angeles 1980), al qual es rendix permanent homenatge.

Alt nivell pianístic

Glòria Tello, diputada responsable del Festival de Piano Iturbi, ha assegurat que esta segona edició “ha sigut una mostra de qualitat artística, exigència i alt nivell pianístic”. Tello considera que “ha sigut un èxit pels intèrprets que han participat, els programes executats i l'acolliment del públic i dels mitjans de comunicació autonòmics i nacionals, la qual cosa suposa un gran retorn per al festival i la marca València”. Així mateix, la diputada ha subratllat que “les sinergies i la col·laboració institucional en general, i la del Palau de la Música en particular, ha sigut exemplar i molt important per a dur a terme la iniciativa”.

El director artístic, Justo Romero, ha afirmat que “hem viscut, compartit i gaudit intenses jornades pianístiques en un esdeveniment sense precedents en la vida musical valenciana, i potser espanyola”. Romero assenyala que “sota l'auspici de la Diputació de València i el decidit suport de la diputada Glòria Tello, hem pogut culminar feliçment este somni, en el qual la qualitat, l'excel·lència artística, la passió per la música, el compromís amb la contemporaneïtat, l'entorn i l'honradesa, han sigut sant i senya”; i s'ha fet “sense baixar ni un instant el seu excel·lent nivell artístic i professional”. Romero ha agraït la “generositat” dels artistes i professionals que han fet possible el II Festival de Piano Iturbi i ho han convertit en una cita “inoblidable”.

Maria João Pires i tres estrenes

Maria João Pires va obrir el festival interpretant obres de Schubert i Debussy davant 1.200 persones que li van dispensar un calorós i multitudinari acolliment en el Palau de les Arts; Quintets amb piano I va estrenar amb caràcter absolut Las lógicas exquisitas, del reconegut compositor valencià Francisco Coll, obra-encàrrec promoguda pel propi Festival de Piano Iturbi, i va incloure peces de Schumann i Shostakóvich en la seua actuació. Els pianistes Bartomeu Jaume i Xavier Torres, amb el programa Obra per a piano de Javier Costa, van interpretar el catàleg pianístic complet de Costa, incloses altres dos estrenes absolutes: Preludios efímeros iRemember me!!

La pianista asturiana Noelia Rodiles va oferir un recital amb un exigent programa en el qual va alternar obres de Schubert i dels espanyols David del Puerto i Jesús Rueda, combinant el clàssic i el contemporani; Liber Quartet va interpretar la Rapsodia en blue de George Gershwin, en versió per a dos pianos inspirada en l'enregistrament de José i Amparo Iturbi; i peces de Bartók i Stravinski.

En l'equador del festival, la pianista russa Yulianna Avdeeva va brindar un titànic concert amb obres de Chopin, Władysław Spilzman, Mieczysław Weinberg i Rajmáninov; i en el programa Quintets amb piano II es van confrontar les fantasies i els quintets per a piano i vents de Mozart i Beethoven.

Concert històric

L’Orquestra de València, dirigida per Manuel Hernández Silva, va oferir un “concert històric” en el que va ser un periple musical des del Barroc fins al segle XX i en el qual es van interpretar, per primera vegada junts i amb el Teatre Principal ple, el Concert per a quatre teclats i cordes de Bach; el de tres pianos de Mozart, el Concert per a clau, fortepiano i orquestra de Carl Philipp Emanuel Bach, el Totentanz de Liszt (per a piano i orquestra), i el Concert per a piano per a la mà esquerra de Prokófiev, interpretat en molt poques ocasions i que es va escoltar amb caràcter d'estrena a España.

El colofó el va posar el barceloní Josep Colom, un prestigiós intèrpret del pianisme universal, amb obres de Franck, Stravinski, Falla (Fantasía Baetica), els Dotze estudis opus 25 de Chopin i la novetat d'una Pequeña Danza española composta pel mateix José Iturbi que va clausurar el festival.

El segon Festival de Piano Iturbi ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, el Palau de la Música, l’Institut Valencià de Cultura a través de la Direcció Adjunta de la Música i Cultura Popular, la Real Acadèmia d'España a Roma adscrita al Ministeri d'Afers exteriors, el Palau de les Arts Reina Sofia i el Festival Piano aux Jacobins.

La Diputació de València té avançat el treball proposat per la Sindicatura de Comptes en els seus últims informes sobre el control de l'entorn de la institució en els exercicis de 2019, 2020 i 2021. L'informe més recent, que insta la corporació valenciana a millorar en matèria de ciberseguretat, ordenació de les inversions i control de la productivitat del personal, coincidix amb la posada en marxa de diferents plans tant per a millorar el procés inversor i els recursos humans com per a previndre ciberatacs, al costat d'altres mesures que avancen en la transparència i la implantació de l'administració electrònica.

La corporació valenciana ha invertit prop de set milions d'euros en 2021 i 2022 en el programa de Smart Cities i la implantació de la gestió digital als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, on es recullen, entre altres accions, la ciberseguretat i la protecció de dades. En els últims dos anys, la Diputació ha subvencionat projectes Smart per import de cinc milions d'euros, al que cal sumar els 450.000 euros que va costar la creació d'una oficina específica per a atendre els municipis en la seua evolució cap a l'administració electrònica.

El treball que realitza la institució des del departament d'Informàtica anticipa els suggeriments de la Sindicatura sobre la necessitat de reforçar el control dels ciberatacs i la protecció de dades. Al marge de l'atenció tècnica que la Diputació presta als ajuntaments, especialment als mitjans i xicotets, l'ens provincial gestiona més de 220 comptabilitats públiques i 230 padrons, amb la gestió de 178 portals municipals i recaptació de tributs delegada per la pràctica totalitat de consistoris. Com a mesura de reforç de la seguretat, durant 2023 es desenvoluparà un projecte per a allotjar en manera cloud les aplicacions de padró, ingressos i comptabilitat.

A tot això cal afegir la distribució d'equipament informàtic entre els ajuntaments per valor d'un milió d'euros; els 270.000 euros anuals invertits en administració electrònica a través de la nova plataforma SeDiVal; i la tramitació d'un gran projecte de reforç de seguretat als ajuntaments, amb còpies de les dades, que es posarà en marxa en els municipis de menys de 20.000 habitants, amb una inversió d'1.500.000 euros en els pròxims dos anys.

Pla d'acció

L'informe realitzat per la Sindicatura de Comptes sobre l'entorn de control de la Diputació de València en els exercicis 2019, 2020 i 2021 concedix a la institució una mica més de 40.000 punts, el 80% de la màxima puntuació possible, amb qualificacions molt altes en àrees com a Intervenció (98,7%) i Comptabilitat (95,7%). Altres apartats, com el control de la ciberseguretat, reben puntuacions més discretes (63,7%) i la Sindicatura aconsella prendre mesures per a millorar el servei, igual que proposa crear un registre únic de subvencions que informe de la concessió de cada ajuda i de l'estat de la seua tramitació, al costat de l'estimació del cost de manteniment de les inversions subvencionades.

També en l'àrea de Personal i Recursos Humans, on l'informe de 2020 registra 671 funcionaris de carrera, un 5,9% menys, i 260 interins, un 17,6% més que en l'exercici de 2018, la Sindicatura recomana l'elaboració d'un informe que detalle els objectius concrets de productivitat i la remuneració de cada lloc.

La Diputació treballava en estes millores des d'abans de la publicació dels informes de la Sindicatura, la qual cosa explica que la resposta a les recomanacions realitzades per a millorar alguns aspectes de la gestió i el control intern de la institució haja sigut immediata. Especialment rellevant ha sigut l'activació d'un pla d'acció des de Presidència per a atendre les indicacions dels habilitats nacionals, en la línia marcada pel president Gaspar per a “escoltar els que més saben a l'hora d'implantar les mesures necessàries per tal de millorar el funcionament i la transparència de la institució”.

Plans estratègics de subvencions i Recursos Humans

D'esta manera, els informes anuals de control intern de la Diputació de València no cauen en sac foradat i es tenen molt en compte a l'hora de gestionar les diferents àrees de la corporació, cas del Pla Estratègic de Subvencions posat en marxa des de Presidència perquè totes les àrees definisquen i coordinen les seues línies d'ajuda i les facen públiques en la primera part de l'any, amb temps suficient per davant per a tramitar els processos amb els beneficiaris; o el Pla de Recursos Humans 2021-24 en el qual es treballa amb les aportacions d'Intervenció, sindicats, caps de servei i grups polítics.

No és esta l'única iniciativa que dona resposta a les recomanacions de la Sindicatura. La Diputació ha habilitat en el seu web un portal pioner de contractació menor que oferix de forma actualitzada la informació sobre els contractes en licitació, el servei o àrea que convoca, el període per a admetre sol·licituds, l'import i els requisits necessaris per a presentar-se a cada procés. Esta mesura reforça encara més la transparència d'una corporació que en l'últim Observatori de Governança del CEU-Cardenal Herrera complia amb el 94% dels criteris analitzats.

Un grup format per personal de Contractació, Intervenció i Informàtica va abordar la implementació d'este portal pioner, inclòs en www.dival.es, que publicita els contractes menors per a la presentació d'ofertes, la qual cosa suposa un pas més cap a la modernització i la transparència.

La Diputació que més invertix als seus pobles

La Diputació de València és la corporació provincial de la Comunitat que més invertix en els seus municipis, als quals va arribar el 70% del pressupost de 2020 en forma de transferències i subvencions. Esta xifra situa a la corporació valenciana en el més alt de l'apartat inversor, per davant de la Diputació de Castelló, que va destinar el 60% del seu pressupost als ajuntaments i la d'Alacant, que es va quedar en un 45%.

Les dades s'extrauen de l'Informe de Fiscalització dels Comptes Generals d'Entitats Locals de 2020, emés igualment per la Sindicatura de Comptes. El document de 165 pàgines inclou la comparativa entre les xifres de les tres diputacions provincials, on destaca la de València pel seu esforç inversor orientat als ajuntaments, i especialment els més xicotets o que disposen de menys recursos.

En números, la despesa per habitant és de 107 euros a Alacant, 261 a Castelló, on es registra la menor densitat de població, i 188 a València. La inversió per habitant seguix el mateix patró, amb 24,7 euros de la diputació alacantina, 33 euros de la valenciana i 39,1 a Castelló. Quant al superàvit per habitant, la Diputació de València se situa al capdavant amb 61,7 euros, enfront dels 52,8 de Castelló i els 37,4 d'Alacant, mentre que l'execució del pressupost de despeses arriba al 68% en la corporació valenciana.

En l'altre informe dedicat específicament als comptes de la Diputació de València, enfocat en el període 2019-21, la Sindicatura conclou que el romanent acaba destinant-se a reduir l'endeutament, que entre 2017 i 2019 va decréixer un 56,2% (120 milions d'euros); a reinversions en els municipis, finançant projectes nous o que no van poder tramitar-se en els terminis inicialment establits; o al pagament d'obligacions pendents d'aplicar.

I una última dada a destacar de l'informe de fiscalització. La de València és la corporació provincial amb menys factures en els calaixos pendents de pagament. En concret, les dades de 2019 apunten 10,8 milions en l'apartat de creditors per operacions no aplicades al pressupost en la Diputació d'Alacant, 12,5 milions a Castelló i 2,9 milions a València. Un any després, la Diputació d'Alacant eleva a 16,4 milions d'euros l'import global de les seues factures en els calaixos; Castelló el reduïx a 11 milions; i la Diputació de València el deixa per davall dels dos milions d'euros.

La Diputació de València, amb la seua marca València Turisme, participa des de hui i fins dimecres que ve en la nova edició de la fira internacional de turisme World Travel Market (WTM) de Londres, on representa l'oferta turística i les propostes dels principals destins de la província.

La WTM de Londres és una de les fires de turisme més importants del món, juntament amb la ITB de Berlín i FITUR de Madrid. València Turisme participa en la WTM com a expositor dins de l'espai del destí Comunitat Valenciana, juntament amb la resta de marques turístiques de la CV (Costa Blanca, Castelló Mediterrani, Visit València, Benidorm i Alacant City & Beach).

A més, com a part del destí de la província de València també participen Oliva, la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, Ruta del Vino Utiel Requena, Paterna, Gandia i Cullera (estes dos últims com coexpositores).

La província acudix al certamen londinenc amb informació detallada dels productes turístics de les empreses i els destins oferits actualment, com els relacionats amb el birdwatching, el cicloturisme, els viatges amb tren i el turisme MICE. També donarà a conéixer la plataforma Film València, que promou rodatges de la indústria audiovisual en el territori valencià.

A més, València Turisme ha concertat diverses reunions professionals durant els tres dies de duració del certamen amb agents turístics internacionals, amb la finalitat de conéixer les seues demandes, opinions i plans d'acció, així com per a informar-los sobre el destí, els enllaços aeris, els productes turístics i l'activitat turística empresarial de la província de València, i impulsar sinergies entre els participants.

L'espai expositiu de València Turisme compte durant estos dies amb la presència, com a representants dels destins de la província, del diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor; l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo; els regidors de Turisme de Gandia, Cullera i Oliva, Vicent Mascarell, Débora Marín i Kino Kalafat, respectivament; i el director del servei de Turisme, Xavi Pascual.

El diputat de Turisme ha mostrat la seua “satisfacció en el primer dia de la fira per l'interés suscitat entre els professionals que visiten el certamen per l'oferta de la província”, a més de destacar la “aposta de València Turisme per continuar treballant el mercat britànic, que té una presència important en molts destins de la nostra província”.

A més, este matí han visitat l'estand el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer; la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez; i el regidor de Turisme de l'Ajuntament de València, Emiliano García, entre altres.

La ciutat de València torna a ser una vegada més referent de l'alta gastronomia a nivell internacional. Hui, en el Restaurant Arros QD de Quique Dacosta a Londres, s'ha donat a conéixer que València acollirà durant juny de 2023 els premis The World’s 50 Best Restaurants. Uns guardons que reunixen i congratulen el treball de l'alta cuina i hostaleria a nivell mundial. D'esta manera, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i Sandra Gómez, vicealcaldessa de València, han fet públic este important anunci per a la ciutat junt Tim Brooke-Weeb, director de The World’s 50 Best Restaurants.

En l'esdeveniment també han participat Jordi Mayor, diputat de Turisme de la Diputació de València; Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme; i Emiliano García, regidor de Turisme de l'Ajuntament de València.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha destacat que “sens dubte, ens trobem davant un dels més importants i reconeguts esdeveniments de l'àmbit culinari internacional, per la qual cosa situar a València en este circuit suposa donar un nou i gran salt qualitatiu en la projecció mundial del nostre territori, la nostra gastronomia i els nostres professionals de l'hostaleria. Un nou avanç que reforça el camí recorregut fins ara en este àmbit amb l'esforç conjunt de les administracions i el propi sector”.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha mostrat la seua satisfacció per l'elecció de la Comunitat per a acollir este esdeveniment. “És innegable que la gastronomia de la Comunitat travessa el seu millor moment, com ve a constatar l'elecció de València. Esta terra és un referent en matèria gastronòmica i, dia a dia, continua treballant i innovant per a continuar a l'avantguarda. Som una Comunitat amb una gastronomia de primer nivell, però a més tenim la capacitat i l'experiència necessàries per a albergar esdeveniments d'estes característiques”.

Per part seua, Sandra Gómez, vicealcaldessa de l'Ajuntament de València, ha afirmat que “estem francament emocionats que la prestigiosa llista The World's 50 Best Restaurants haja triat València com a seu per a la gala de 2023. Es demostra la capacitat de la ciutat per a atraure esdeveniments que atorguen visibilitat internacional a la ciutat i ens posicionen com un destí amb una àmplia tradició gastronòmica i referent a nivell mundial.” Així mateix, Gómez ha afirmat que “estem convençuts que la nostra ciutat no deixarà indiferents als millors xefs del món i que, després d'esta gala, València deixarà la seua empremta en la gastronomia mundial”.

William Drew, director de continguts de The World’s 50 Best Restaurants, ha afirmat que “estem encantats d'anunciar que València serà la seu de la cerimònia de lliurament dels premis The World’s 50 Best Restaurants 2023 el mes vinent de juny, en col·laboració amb el nostre destí amfitrió. Després del vinté aniversari dels premis en 2022, se'ns va recordar una vegada més el nostre objectiu d'homenatjar els grans restaurants i xefs, més enllà d'això, també unir a la comunitat global de l'hostaleria i ajuntar a les persones a través del menjar. Estem molt emocionats de congregar a esta increïble comunitat al juny a València, una ciutat que mestressa i valora la seua cultura gastronòmica”.

La capital del Túria reunirà els World’s 50 Best Restaurants

Durant el mes de juny de 2023 a València es cuinarà i es parlarà en clau d'alta gastronomia, ja que este important esdeveniment inclourà una sèrie de trobades com: un fòrum de lideratge de pensament #50BestTalks; 50 Best Signature Sessions xarrades gastronòmiques col·laboratives obertes al públic; una festa de Xefs que mostrarà els millors productes i la cuina valenciana i, per descomptat, la cerimònia de lliurament de premis. Alguns dels cuiners/as més importants del món també impartiran els seus coneixements a estudiants de cuina locals a través d'un esdeveniment educatiu. La data exacta de la cerimònia de lliurament de premis es confirmarà en els pròxims mesos.

Els esdeveniments i nomenaments que han col·locat a la ciutat en el mapa gastronòmic internacional

Durant estos últims anys han esdevingut diferents designacions i cites que han congratulat la gastronomia valenciana i els projectes sostenibles de la ciutat. Com la gala de la Guia Michelin España & Portugal 2022, en la qual es van entregar 3 noves estreles per a la ciutat sumant un total de 9 actualment. O les condecoracions de València com European Smart City 2022, i la més recent, European Green Capital 2024. Importants títols que posen a València en el plànol com a ciutat intel·ligent, sostenible i a l'avantguarda de l'alimentació i la cuina.

València, model de sostenibilitat alimentària

Poques ciutats compten amb el privilegi de disposar de grans rebostos naturals on proveir-se i proporcionar productes de temporada sense tot just deixar empremta en el planeta. Des del Parc Natural de l’Albufera, on es cultiven diverses varietats locals d'arròs que suposen l'ingredient principal del plat valencià més internacional: la paella, fins a la mar Mediterrània, que proporciona peix fresc que se subhasta diàriament en la Llotja de Pescadors de la Marina de València, i que acaba en els menús de molts restaurants locals i mercats municipals. Així com l'apicultura urbana, instal·lada en una vintena de ruscos en alguns terrats d'edificis públics per a pol·linitzar i contribuir a la biodiversitat dels parcs de la ciutat.

El compromís de València amb la sostenibilitat alimentària va molt més allà. Des de 2019 és seu del Centre Mundial per a l'Alimentació Urbana Sostenible de la FAO per a convertir-se en un referent davant els reptes als quals s'enfronten les grans ciutats en qüestions alimentàries i nutricionals, un dels compromisos que la ciutat va assumir després de ser declarada Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible en 2017.

La Diputació se suma a la commemoració del 750 aniversari de la Cartoixa de Portaceli amb la seua participació en el congrés organitzat per la Universitat de València i les associacions culturals de les cartoixes de Portaceli i Valldecrist, amb la col·laboració dels ajuntaments de Serra i Altura. Sota la direcció dels historiadors Albert Ferrer, Francisco Fuster i Josep-Marí Gómez, la trobada repassa els huit segles de testimoniatge del monestir propietat de la Diputació.

El diputat de Patrimoni, Andreu Salom, ha intervingut en l'obertura d'un congrés que es prolongarà fins al dissabte 12 de novembre, i que inclou conferències, exposicions, publicacions i visites guiades a les cartoixes de Portaceli, Aracristi i Valldecrist. La Facultat de Geografia i Història ha acollit la primera jornada d'una trobada que “posa en valor una de les joies patrimonials del poble valencià”.

La Cartoixa de Portaceli va ser adquirida per la Diputació en 1931, i dotze anys després cedida als cartoixans “perquè l'ordre mantinguera l'ús per al qual es va fundar en 1272”. Així ho ha explicat en la seua intervenció Andreu Salom, qui ha destacat el valor arquitectònic i artístic de la cartoixa més antiga de la Península Ibèrica i les Balears, així com un dels monuments més rellevants que es conserven de temps de Jaume I, junt amb la Catedral de València.

El responsable provincial ha posat en relleu igualment el valor paisatgístic de l'entorn de Portaceli, en terme de Serra, que s'ha convertit en “una icona per a la societat valenciana en l'àmbit de l'oci, l'esport i la naturalesa”. La Diputació, a través de l'àrea de Patrimoni, s'encarrega de la conservació d'una construcció repleta d'elements de gran impacte tècnic, com l'aqüeducte del segle XV i el pont pel qual s'accedix al cenobi, així com un ampli catàleg de peces artístiques que romanen en el monestir, cas de les pintures al fresc, o custodiades per institucions com l'Arxiu Històric Nacional, l’Arxiu del Regne, el Museu de Belles arts i la Hispanic Society of America de Nova York.

Experts de tot el món

Una vintena d'associacions culturals valencianes, estatals i internacionals, amb presència de destacats especialistes en cartoixes, prenen part en este congrés que té programades visites a Portaceli, el divendres 11, i a Aracristi i Valldecrist el dissabte 12. El congrés es concep com “un passeig per la història que, després de recórrer les fites de la Cartoixa de Portaceli al llarg dels segles, finalitzarà entre els murs d'estos monestirs a través dels quals s'explica l'evolució de la societat valenciana”.

Com a mostra de la rellevància històrica de Portaceli, cal citar la primera traducció al valencià de la Bíblia, escrita per fra Bonifaci Ferrer entre les parets de la Cartoixa. L'obra va ser portada a la Impremta de València en 1478 i en l'actualitat a penes es conserven un parell de fulles en la Hispanic Society de Nova York.

El congrés ‘La Cartoixa de Portaceli (1272-2022), huit segles de testimoniatge’ està presidit pel màxim responsable de la Diputació, Toni Gaspar, la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i el prior del monestir, Luis Manuel Louro de Albuquerque Nolasco, amb un comité científic format per experts de la Universitat de València, la Politècnica, el Museu de Belles Arts de Castelló i la Université Jean Monnet.

Publicada en BOP dijous 10 de novembre de 2022 (vore anunci)

La Diputació de València participa, junt amb la Plataforma Forestal Valenciana, Amufor i la Generalitat, en l'organització del quart Congrés Forestal de la Comunitat, que se celebra este dijous i el divendres a Requena, amb el focus posat en el paper del medi forestal com a corrector de desequilibris territorials en un context de canvi climàtic.

La corporació provincial aporta les accions i projectes executats des de la delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació per a combatre el fantasma de l'abandó i la marginalitat de determinades zones rurals de l'interior de la província, amb el corresponent efecte en la cura de les zones forestals i les conseqüències associades al canvi climàtic.

En este sentit, el diputat Ramiro Rivera participarà divendres en la taula sobre el paper de les diputacions enfront de la despoblació, al costat del responsable del Repte Demogràfic a Alacant, Francisco Javier Sendra, i la diputada de Medi Natural de Castelló, María Jiménez. Rivera exposarà les polítiques posades en marxa per la Diputació de València per a dinamitzar el medi rural, cas de l'observatori de la dona rural, les ajudes als emprenedors i la digitalització de les empreses dels pobles d’interior, les subvencions a les escoles rurals i la col·laboració en projectes com Emprendeaventura i Mentoring Rural, entre altres.

Recursos agroforestals enfront de la crisi

El Teatre Principal de Requena acull esta trobada en la qual participen la Diputació i la seua Escola de Viticultura, i que després de dos jornades de debat i intercanvi de propostes conclourà amb la visita a la finca de pràctiques i experiències forestals situada en el llogaret requenense del Rebollar.

El diputat Rivera no és l'únic representant provincial en el congrés, en l'obertura del qual ha intervingut la diputada Eli García, responsable dels centres de formació agrícola i forestal que la Diputació té a Catarroja i Requena. Acompanyada per l'alcalde, Mario Sánchez, i la secretària autonòmica de Cohesió Territorial, Elena Cebrián, Eli García ha posat en valor “la importància dels recursos agroforestals com a base per a la viabilitat ambiental, social i econòmica del territori”.

La gestió sostenible de les muntanyes emergix com una oportunitat per a fer front al problema de l'extinció dels grans incendis, i eixa gestió és l'eix central del quart Congrés Forestal de la Comunitat, que aborda temes com el sistema de finançament dels municipis d'àmbit rural, l'ordenació i gestió territorial en els municipis rurals i la comunicació en el sector forestal com a aliada enfront de la despoblació, que també serà tractada des de la perspectiva de la Comissió Europea.