La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 208 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments de l'Horta Nord i l'Horta Sud i les mancomunitats de les dos comarques, amb una aportació de 31,8 milions d’euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 107 projectes dels consistoris de l'Horta Nord i 93 dels de l'Horta Sud, tots menys Paterna i Torrent, que en la seua condició de grans ciutats disposaran d'una línia de subvenció per a projectes específics. A més, les mancomunitats d'Aldaia-Quart-Barri del Crist, el Carraixet i l'Horta Sud disposaran de finançament per a realitzar huit projectes de millora en el seu àmbit d'actuació.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas de l'Horta, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent d’agilitzar les tramitacions i “executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Eficiència energètica

Altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb diversos objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de l'Horta Nord, el ple provincial ha aprovat 25 obres de renovació o creació d'instal·lacions esportives, una quarta part del total de projectes sol·licitats pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions vinculades a l'eficiència energètica i smart cities (24); les millores en infraestructures i serveis públics (21); les obres d'urbanisme i accessibilitat (18); i la intervenció i adequació de zones verdes i parcs infantils (11).

A l'Horta Sud, en canvi, són majoritàries les reurbanitzacions i millora de l'accessibilitat en carrers i places de diferents municipis; un total de 28 projectes que suposen el 30% de les sol·licituds validades a la comarca. A continuació se situen les actuacions d'eficiència energètica i smart cities (22); les millores en espais i serveis públics (21); i a una certa distància l'adequació d'instal·lacions esportives i zones verdes, amb huit i set projectes respectivament.

En xifres globals de les dos comarques, en els pròxims mesos es duran a terme 48 actuacions d'eficiència energètica i smart cities; 47 obres de reurbanització i millora de l'accessibilitat en carrers i places; 46 intervencions en instal·lacions i serveis públics; 33 projectes d'ampliació, i renovació d'instal·lacions esportives; 19 de creació o manteniment de zones verdes i parcs infantils; 10 obres de substitució de la xarxa d'aigua potable i clavegueram; i altres cinc d'asfaltat de camins en diferents municipis.

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Inversions més importants

El llistat d'actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 de la Diputació de València presenta municipis que han decidit destinar la seua assignació a un sol projecte, cas d'Albuixech i Rocafort a l'Horta Nord i Beniparrell a l'Horta Sud, i localitats que han distribuït la inversió en múltiples projectes de menor pressupost però igualment importants, com per exemple Silla amb 12 sol·licituds aprovades, seguida de Mislata, Vinalesa i Puçol amb 11 i Godella amb 10.

Entre les obres amb major pressupost a l'Horta Nord destaquen els més de 900.000 euros que Moncada té previst invertir en els camps de futbol i pistes d'atletisme del poliesportiu La Pelosa; la segona fase de les piscines d'Alboraia i la reforma en la piscina municipal projectada per Rocafort, amb una dotació de 680.000 i 650.000 euros respectivament; l'ampliació de l'Ajuntament de Foios, amb un cost de 580.000 euros; les millores de l'accessibilitat i el trànsit per als vianants en diferents carrers de Burjassot i Meliana (600.000 euros); la renovació de la xarxa d'aigua potable dels carrers San Antonio, Narciso Millán i Mestre Serrano d'Albuixech (580.000 euros); i la recuperació del Parc de la Devesa a Godella (492.000 euros).

Sense abandonar la comarca, altres projectes destacats a l'Horta Nord són la urbanització viària del Barri del Pilar de Rafelbunyol, amb un pressupost de més de 600.000 euros que inclou la prolongació del carril bici; la creació d'una nova zona d'oci amb paellers en El Puig, amb una inversió pròxima als 360.000 euros; i la construcció del Casal Jove d'Emperador (320.000 euros).

A l'Horta Sud trobem projectes d'envergadura com la pacificació del trànsit en els entorns escolars d'Alfafar (600.000 euros), que destinarà la resta de la seua assignació en el pla, de prop d'un milió d'euros, als nous jardins al costat del centre cultural Alqueria del Pi, amb la reutilització de les aigües pluvials per a reg (340.000 euros). Per part seua, Manises reurbanitzarà el carrer Ángel Nadal (650.000 euros), Catarroja el carrer Crescencio Chapa (600.000), Picassent l'entorn dels carrers Calvari, Jaume I i Doctor Soler, amb la implantació del ‘ciclo-calle’ (580.000), i Massanassa la plaça del País Valencià i adjacents (400.000). Beniparrell optarà per renovar la seua xarxa de sanejament amb 475.000 euros del pla provincial.

En un altre àmbit, Sedaví construirà aules a l'escola d'adults, amb una inversió de 380.000 euros; Alcàsser comprarà contenidors per a formar illes en compliment del pla local de residus (350.000); i Picanya impermeabilitzarà la coberta del pavelló esportiu (250.000). Alaquàs i Albal, per part seua, aposten per la instal·lació de plaques fotovoltaiques, el primer en les instal·lacions esportives El Bovalar i el segon en els col·legis Balaguera, Sant Carles i Juan Esteve. També Quart se suma a l'interés per l'eficiència energètica amb la instal·lació de lluminària Led en tot el municipi; mentre la Mancomunitat de l'Horta Sud projecta la instal·lació de passos de vianants intel·ligents en la vintena de municipis que la integren amb la finalitat de millorar la seguretat viària.

València Turisme, a través de la seua plataforma Film València, participa en el certamen professional Iberseries Platino Indústria, dedicada a l'audiovisual iberoamericà, que se celebra esta setmana en les naus culturals de Matadero Madrid. L'esdeveniment busca aportar visibilitat als llargmetratges i les sèries en espanyol i portugués, potenciar el talent dels creadors, fomentar la coproducció internacional i la comercialització de continguts.

Per a això reunix els principals creadors, executius, plataformes, televisions i agents més rellevants del sector audiovisual actual. A més, compta amb un complet programa d'activitats amb diverses iniciatives de formació, conferències, presentacions i estrenes de pel·lícules i sèries.

Film València és present en la trobada amb l'objectiu de continuar consolidant i posicionant la província de València com a escenari de rodatges de sèries i de tota mena de produccions, i generar contactes i sinergies amb els professionals assistents.

A més, té presència en l'oferta agrupada de localitzacions i film offices de la Comunitat Valenciana (València Film Office, Benidorm Film Office, Peñíscola Film Office, Film València, Costa Blanca Film Commission i la Diputació de Castelló), en l'estand de la marca València Region Film.

Producció de Cinema Publicitari a València

D'altra banda, València Turisme i Film València també col·laboren en les jornades APCP Week (Associació de Productores Publicitàries d'España) que se celebren este dijous i el divendres a València. La trobada reunix professionals de les principals productores publicitàries d'España.

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 91 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels 16 ajuntaments i la Mancomunitat del Camp de Túria, amb una aportació de prop d’11 milions d’euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou prop d'un centenar de projectes presentats pels consistoris de la comarca. Benaguasil, amb 13 sol·licituds validades, encapçala un llistat en el qual la Pobla de Vallbona i Marines apareixen amb 10 actuacions aprovades, Riba-roja amb nou i Sant Antoni i Llíria amb huit, enfront d'Olocau, Nàquera i Loriguilla, que han optat per destinar els fons provincials a un únic projecte de major quantia.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas del Camp de Túria, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent de “agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

Precisament esta fórmula combinada és la que ha utilitzat l'Eliana per al seu projecte d'accessibilitat i renovació de l'enllumenat i la xarxa d'aigua potable als carrers General Pastor i València, amb una inversió de 450.000 euros. Esta serà una de les obres amb major pressupost del pla a la comarca, al costat de la renovació de l'enllumenat a la urbanització Mont Ros de Nàquera (600.000 euros); l'adequació de la pista d'atletisme de Llíria (450.000 euros); i l'aparcament públic que preveu construir Olocau per a convertir en zona de vianants l'entorn urbà (450.000 euros).

En xifres globals, el ple provincial ha aprovat 24 obres de millora en infraestructures i serveis públics sol·licitades pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions d'urbanisme i accessibilitat (19); les vinculades a l'eficiència energètica i smart cities (16); la intervenció i adequació de zones verdes i parcs infantils (12); i les intervencions en instal·lacions esportives (9) i xarxes de sanejament (8).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Altres actuacions a la comarca

Les actuacions projectades pels ajuntaments del Camp de Túria s'emmarquen en diferents àmbits. Loriguilla, per exemple, destinarà la seua assignació en el pla a la reforma de les voreres i la substitució de la xarxa d'aigua potable en el nucli urbà (455.000 euros). Altres municipis trien millorar infraestructures i elements patrimonials, cas de Casinos, que instal·larà dos sales interiors en l'edifici museu (350.000 euros); Benissanó, que reforçarà l'estructura de la seua escoleta (135.000); i Llíria, que entre les seues propostes inclou la substitució de l'armadura i la coberta del celler dels Trulls de Daud (200.000).

En l'àmbit esportiu també trobem obres d'envergadura, com la coberta de les pistes de futbol i bàsquet que Sant Antoni instal·larà en el seu poliesportiu (315.000 euros); i les dos pistes de pàdel i el frontó que Gàtova afegirà a l'oferta del seu complex, que a més urbanitzarà els seus accessos (270.000 euros).

Quant a zones verdes, destaca la regeneració mediambiental de l'àrea recreativa Safareig a la Pobla de Vallbona, amb una inversió de 300.000 euros; i la remodelació integral del parc del carrer Madrid a Serra (125.000 euros). Vilamarxant, per part seua, aposta per l'asfaltat de camins amb alta freqüència de pas com els del Molinet, el Oro, Santa Teresa i la zona Creuetes, amb un pressupost d'actuació superior als 400.000 euros.

Sense abandonar la comarca, un altre projecte destacat és el sistema de videovigilància projectat per Riba-roja, que instal·larà 70 càmeres en els accessos al nucli urbà i les urbanitzacions de Montealcedo, Molinet, Santa Rosa, El Clot i Entrenaranjos, amb un cost d'al voltant de 350.000 euros que cobrirà el pla inversor de la Diputació, igual que les actuacions proposades per la Mancomunitat del Camp de Túria per a actualitzar equips informàtics, instal·lar plaques fotovoltaiques i adquirir material per a tasques de formació i comunicació.

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 281 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments de la Ribera Alta i la Ribera Baixa i les mancomunitats de les dos comarques, amb una aportació de 28,2 milions d'euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg d'enguany i el pròxim, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 181 projectes dels consistoris de la Ribera Alta i 88 dels de la Ribera Baixa. A més, les mancomunitats d’Alcàntera, L’Énova, Vall dels Alcalans, el Marquesat i la Ribera Alta, així com les d'Albalat-Polinyà i la Ribera Baixa, disposaran de finançament per a realitzar una dotzena de projectes de millora en el seu àmbit d'actuació.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas de la Ribera, només Benimuslem ha demanat a la Diputació que execute dos dels seus cinc projectes. La resta seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu “intent d’agilitzar les tramitacions i iniciar les obres amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de la Ribera Alta, el ple provincial ha aprovat 50 obres d'urbanisme i accessibilitat; 47 projectes de millora en infraestructures i serveis públics; i 31 actuacions vinculades a l'eficiència energètica i smart cities. Li seguixen la intervenció i adequació de zones verdes i parcs infantils (18); la renovació o creació d'instal·lacions esportives (14); i la substitució de xarxes d'aigua potable (12).

A la Ribera Baixa, en canvi, són lleugerament majoritàries les millores en espais i serveis públics (25); seguides per les reurbanitzacions i millora de l'accessibilitat en carrers i places de diferents municipis (22); i l'adequació d'instal·lacions esportives (18). A major distància queden les sol·licituds per a millorar l'eficiència energètica (8); les obres de sanejament (7); i les actuacions en espais verds (6) i camins (4).

En xifres globals de les dos comarques, en els pròxims mesos es duran a terme 72 obres de reurbanització i millora de l'accessibilitat en carrers i places i altres tantes intervencions en instal·lacions i serveis públics, molt per damunt de les actuacions d'eficiència energètica i smart cities (39); la renovació d'instal·lacions esportives (32); la creació o manteniment de zones verdes i parcs infantils (24); i les obres de substitució de la xarxa d'aigua potable i clavegueram (19).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Inversions més importants

El llistat d'actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 de la Diputació de València presenta municipis que han decidit destinar la seua assignació a un sol projecte, cas de Manuel a la Ribera Alta, o a un parell d’actuacions, com Benifaió, Montserrat, Rafelguaraf, Real i Sellent a la Ribera Alta i Albalat de la Ribera i Corbera a la Ribera Baixa; i localitats que han distribuït la inversió en múltiples projectes de menor pressupost però igualment importants, com per exemple Alzira amb 16 sol·licituds aprovades, Llaurí amb 13, i Llombai, Tous i Turís amb una desena de projectes validats.

Entre les obres amb major pressupost a la Ribera Alta destaquen els 750.000 euros que Benifaió té previst invertir en la reurbanització dels carrers Truyas i Atarazanas; la primera fase de renovació de l'eix urbà que constituïxen els carrers Julia Ribera i Sant Francesc d’Assís a Carcaixent (570.000 euros); l'adequació de les infraestructures de sanejament i l'accessibilitat als carrers García Lorca i Sant Antoni de Montserrat, així com l'execució del col·lector de pluvials (560.000); la pavimentació i millora de l'accessibilitat en diversos carrers del nucli urbà de Manuel (470.000); la construcció d'un centre de dia en Real (370.000); i l'ampliació del centre de formació per a persones adultes de Carlet amb la finalitat d'aconseguir la seua homologació (370.000 euros).

A la Ribera Baixa trobem projectes d'envergadura com les obres en el pavelló esportiu de Corbera, amb un pressupost de 435.000 euros que inclou la renovació de la pista, la instal·lació elèctrica i els sistemes de protecció contra incendis; els nous parcs infantils en zones verdes de Cullera (360.000 euros); la urbanització del carrer del Castell i adjacents a Albalat de la Ribera, amb substitució de la xarxa d'aigua potable i l'enllumenat (335.000); la repavimentació del nucli antic de Sueca (270.000); i la rehabilitació de la façana de l'Ajuntament del Perelló (270.000 euros).

Altres projectes

Altres projectes destacats a la Ribera Alta són l'adquisició de terrenys per a urbanitzar el passeig Bernat Guinovart a Algemesí, amb una inversió de 360.000 euros; la rehabilitació del cinema Monterrey com a auditori a la Pobla Llarga (330.000 euros); l'ampliació de les instal·lacions musicals d'Alfarp (270.000); la construcció de nínxols en el cementeri Cruz Cardenal d'Alzira (300.000); l'adequació d'un nou edifici per a magatzem i saló polivalent en la Barraca d'Aigües Vives (285.000); un nou camí rural asfaltat per a pacificar el trànsit en el centre de L’Énova (265.000); i l'obertura de la nova ronda sud de Catadau (225.000 euros).

A més, Alginet canviarà la gespa artificial i instal·larà sistema de reg en el camp de futbol de l'Ermita (235.000 euros); l'Alcúdia executarà passos per als vianants accessibles en la zona nord del municipi (218.000); Tous cobrirà el pati del col·legi Santa Bàrbara (200.000); Castelló restaurarà la coberta del mercat (185.000); Beneixida ampliarà l'auditori municipal (160.000); Senyera tancarà el recinte esportiu, amb circuit de televisió i nova pista de pàdel (135.000); i Gavarda, Alberic i Alzira milloraran l'eficiència energètica destinant al voltant de 120.000 euros cada localitat a la substitució d'enllumenat en vies públiques i instal·lacions esportives.

Benimuslem, que executarà diferents actuacions de millora en zones verdes i infantils, és l'únic poble de la província que ha demanat a la Diputació que s'encarregue de licitar i dur a terme dos dels seus cinc projectes validats, el més important la substitució del col·lector del parc de l'Alameda, amb una inversió de 170.000 euros.

De retorn a la Ribera Baixa, Favara destinarà una mica més de 200.000 euros a l'eliminació de barreres arquitectòniques i la plantació d'arbres en el centre històric; Polinyà del Xúquer disposarà de noves pistes de tennis i pàdel i renovarà les existents (200.000 euros); Benicull adequarà les instal·lacions de la seua piscina i millorarà l'accessibilitat del recinte (150.000); i Almussafes destinarà 140.000 euros a la reforma del centre cultural i altres 100.000 a la coberta del poliesportiu.

Entre les actuacions proposades per les mancomunitats de les dos comarques, destaquen la reforma de la seu de la Mancomunitat de la Ribera Baixa, aprovada amb un pressupost de 180.000 euros; i la sol·licitud de la Mancomunitat de la Ribera Alta per a adquirir mobiliari que després puga prestar-se gratuïtament als ajuntaments de cara a l'organització d'actes públics (150.000 euros).

La Diputació de València ha donat llum verda a 146 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments i mancomunitats de les comarques de la Costera i la Canal de Navarrés, amb una aportació global de 12.880.000 euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, la qual inclou 107 projectes dels 19 consistoris de la Costera i la mancomunitat de La Costera-Canal, amb una inversió de nou milions d'euros a la comarca; i 39 sol·licituds dels huit consistoris de la Canal de Navarrés i la seua mancomunitat, amb una aportació de 3.880.000 euros.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas dels municipis de la Costera i la Canal la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu “intent d’agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de la Costera, el ple provincial ha aprovat 25 obres de millora d'infraestructures, espais públics i serveis; també hi han 17 referents a eficiència energètica i altres 17 per a clavegueram i aigua potable; les d'urbanisme i accessibilitat són 15 i hi ha 13 per a instal·lacions esportives. Altres partides sol·licitades són zones verdes i parc infantils (10), camins (4) i smart cities (2).

Quant als municipis i la mancomunitat de la Canal de Navarrés, són majoritàries les intervencions per a millorar infraestructures, espais públics i serveis (11 actuacions) i les d'energia renovable i eficiència energètica (11); mentre que hi ha sis de renovació d'aigua potable i clavegueram, cinc d'urbanisme i accessibilitat, altres cinc d'instal·lacions esportives i quatre de camins.

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Diversificació d'inversions

Alguns municipis de les dos comarques han apostat per diversificar l'assignació obtinguda en diferents accions. A la Costera, un exemple és Llanera de Ranes, que executarà nou obres, de les quals més de la meitat són per a renovació d'aigua potable i clavegueram. Este model també el seguixen altres consistoris de la comarca com Cerdà i Rotglà i Corberà, que executaran huit cadascuna, distribuint les intervencions en diferents àmbits d'actuació, com la millora d'infraestructures, espais públics i serveis; urbanisme i accessibilitat; o xarxes i sanejament, entre altres.

També Millares, si creuem a la Canal de Navarrés, ha previst la posada en marxa de nou obres, de les quals un terç impulsaran l'energia renovable i eficiència energètica; mentre que en esta comarca, també Anna ha presentat fins a huit projectes diferents, majoritàriament de xarxes de sanejament, millora d'infraestructures i instal·lacions esportives.

Obres de major pressupost

Alguns consistoris han preferit unificar l’ajuda obtinguda del pla inversor de la Diputació en poques obres però de major envergadura. És el cas de Bicorp, a la Canal de Navarrés, que concentrarà l'assignació del Pla d'Inversions en instal·lar comptadors d'aigua potable en tot el municipi (450.000 euros). Este model l'han seguit també altres consistoris de la Canal, com Énguera, que crearà una zona d'aparcament en el solar de Piqueras, amb una assignació de 466.000 euros; o Bolbaite, que convertirà en zona de vianants l'avinguda del Catorce amb un pressupost de 266.000 euros.

Quant a la Costera, una de l'actuacions amb major pressupost la trobem a l'Alcúdia de Crespins, on l'adequació i accessibilitat de diferents vies suposarà una inversió de 307.000 euros; i Barxeta, que destinarà 300.000 euros per a la segona fase de construcció del centre cívic polivalent. Altres intervencions destacades a la comarca es produiran a Moixent, que adquirirà un edifici per a destinar-lo a usos municipals, per un valor de 268.000 euros; o Llocnou d'en Fenollet, que cobrirà la pista multiusos del poliesportiu amb un pressupost de 250.000 euros.

Mancomunitats

En el pla d'Inversions de la Diputació de València també tenen cabuda les mancomunitats, com a entitats locals en les quals s'integren diferents municipis. Així, la Mancomunitat de la Costera–Canal aposta obertament per les inversions en millora d'infraestructures, espais públics i serveis, entre les quals es troba l'adquisició d'un camió amb plataforma elevadora per al transport de mobiliari dedicat a actes públics (112.000 euros).

Quant a la Mancomunitat de la Canal, com a projecte destacat dedicarà més de 67.000 euros a l'adquisició de sòl per a la construcció d’una nau industrial que s'utilitzarà en la gestió de residus.

Nou termini:  25 d'octubre de 2022.

BOP Nº 189 de 30 de setembre de 2022 (vore anunci)

La Diputació de València participa en la commemoració dels 20 anys del Consorci Camino del Cid al costat d'institucions de huit províncies. El president, Toni Gaspar, i el diputat de Turisme, Jordi Mayor, han acompanyat a Burgos als alcaldes d'Estivella, Rafael Mateu, Montaverner, Jorge Boluda, i Olocau, Antonio Ropero, en la primera trobada d'alcaldes i alcaldesses del Camino del Cid, que acullen estos dies els monestirs de San Agustín i San Pedro de Cardeña de la capital burgalesa.

El Consorci del Camino del Cid reunix huit diputacions provincials de quatre comunitats autònomes, la qual cosa posa de manifest “la importància d'unir institucions en un projecte comú que beneficia principalment a pobles xicotets, posant en valor la història, la cultura i el territori”, va destacar el president de la Diputació de València, Toni Gaspar. Eixe component vertebrador “ha vingut definint, senyalitzant i promocionant un itinerari turístic consolidat amb el pas dels anys”, ha explicat el responsable provincial de Turisme, Jordi Mayor.

El Camino del Cid és ja un referent per als amants de la història medieval, però també per als amants de les rutes a peu o amb bicicleta, tant a nivell nacional com internacional, formant part del catàleg de rutes cicloturistes de llarg recorregut. Les xifres demostren les dimensions d'este projecte cultural i turístic, amb més de 2.000 quilòmetres i 11 rutes motoritzades; 2.040 quilòmetres i 34 etapes ciclistes; 1.500 quilòmetres i set rutes per a amants de la bicicleta de muntanya; i altres set rutes de senderisme que es poden distribuir en 70 etapes i prop de 1.500 quilòmetres.

El Camino del Cid a València

El traçat principal del Camino del Cid entra a la província de València per Torres-Torres i Estivella, a la comarca del Camp de Morvedre, per a dirigir-se després fins a la ciutat de València, fita històrica de parada obligatòria de la ruta i de la història del Cid. El tram final el trobem a la comarca de la Vall d'Albaida, enllaçant amb la província d'Alacant, que igual que Castelló es troba entre les províncies que formen part del Consorci.

El Camino del Cid és un itinerari molt atractiu per als senderistes, cicloturistes i turistes en general, que unit al potencial turístic de la ciutat de València i de la resta de la província, formen un paquet molt interessant per a promocionar en les diferents fires a les que acudix València Turisme, la marca turística de la Diputació. Eixe compromís de les diferents àrees gestores de l'activitat turística en cadascuna de les diputacions que integren el Consorci és el principal motor d'un projecte que complix dos dècades i que pretén continuar ajudant als municipis que travessa esta ruta històrica, molts d'ells pobles xicotets afectats pel fantasma de la despoblació.

Accions de futur

L'objectiu principal de les jornades és posar en valor el paper dels pobles i localitats de l'itinerari, plantejar accions de futur i analitzar els treballs realitzats en els últims anys. Les conclusions del fòrum quedaran recollides en una declaració conjunta, que se segellarà en una càpsula del temps al costat d'altres objectes representatius de la reunió.

De la mateixa manera, s'ha presentat el projecte per a 2023 ‘Posada en valor d'experiències turístiques innovadores vinculades al Camino del Cid’, una aposta ambiciosa i una oportunitat per a generar una oferta turística de qualitat en els nostres territoris de cara als pròxims anys.

La I Trobada d'Alcaldes i Alcaldesses del Camino del Cid se celebra amb motiu del 20 aniversari de la creació del Consorci. Va ser l'any 2002, en el monestir burgalés de San Pedro de Cardeña, quan va tindre lloc la sessió extraordinària de constitució del Consorci Camino del Cid, l'entitat encarregada de la dinamització, divulgació i promoció turística del recorregut. Després de dos dècades de treball, el fòrum d'alcaldes marca una fita històrica, amb la presència de representants de Burgos i Sòria, a Castella i Lleó; Guadalajara, a Castella-la Manxa; Zaragoza i Teruel, a Aragó; i Castelló, València i Alacant, en la Comunitat Valenciana.

L'Ajuntament de Paiporta ha lliurat els premis a l'ús del valencià en el comerç local ‘Endavant, l'atenem en valencià!’ amb el suport de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València amb l'objectiu de valorar i guardonar l'ús de la llengua pròpia en els establiments comercials.

Com explica la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, “és un al l·licient més per al comerç local, amb l'objectiu d'ajudar al sector i a més, donar suport a l'ús del valencià als establiments".

En l'acte, en el que han participat la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, l'alcaldessa de Paiporta Maribel Albalat, el regidor de Normalització Lingüística, Pep Val, i la regidora de Comerç, Olga Sandrós, s'han entregat els guardons amb dotació econòmica a Llibreria la Moixeranga, Joieria Reme Blasco i Editorial Jaif en la modalitat de ‘Retolació i material imprés’, mentre que Papereria La Casota i Joieria Reme Blasco han sigut premiades en la modalitat de ‘Noves tecnologies i xarxes socials’.

L'àrea de Joventut i Esports de la Diputació de València ha confirmat les dates de ‘Artelugio’, un certamen per a impulsar el desenvolupament artístic de joves creadors d'entre 18 i 30 anys, que se celebrarà a València entre el 24 de novembre i el 2 de desembre.

Amb l'objectiu de facilitar el procés d'inscripció, s'ha habilitat un formulari en la web www.artilugiovalencia.com en el qual qualsevol persona resident a la província de València que complisca amb els criteris d'edat pot presentar la seua candidatura en les cinc disciplines programades: narrativa, poesia, fotografia, cinema i còmic.

En paraules d'Andrés Campos, diputat de Joventut, “Artilugio respon a la voluntat de crear nous projectes dirigits als joves, no sols per a impulsar el seu talent sinó perquè existisca una interacció entre els propis creadors, en la línia que iniciem amb el festival Salitre, que difon la literatura a través de la música i les arts visuals i que va tindre un gran èxit en la seua primera edició”.

Disciplines i mentors

El responsable provincial de Joventut explica que Artilugio treballarà en tres nivells: selecció de millors joves creadors, mentoría de creadors consagrats i diàleg entre joves creadors. El certamen “té un caràcter multidisciplinari”, assenyala Andrés Campos, ja que incidirà en “diferents àrees creatives com la narrativa, la poesia, la fotografia, el cinema i l'univers del còmic i la il·lustració”.

El procés d'inscripció permetrà seleccionar entre cinc i deu joves creadors per disciplina, en cadascuna de les quals comptaran amb el suport de mentors consagrats. Estos mentors són la figura clau del certamen, ja que “transcendixen la figura del professor convencional i aportaran la seua experiència amb models i testimoniatges en primera persona; un elenc de professionals mai abans vist que acompanya el naixement d'un projecte il·lusionant que ajudarà a formar noves generacions de creadors”.

En esta primera edició, Artilugio comptarà amb mentors de la talla del dibuixant i il·lustrador Paco Roca, Premi Nacional del Còmic; l'escriptora Espido Freire, Premi Planeta; el cineasta Daniel Monzón, guanyador del Goya per ‘Celda 211’ i ‘Las leyes de la frontera’; el fotògraf Txema Salvans, premi FotoPres; i l’escriptora, editora i poetessa Lara Moreno, autora del volum ‘Tempestad en víspera de viernes’, entre altres obres.

Comité de selecció

La selecció es farà a partir dels treballs previs dels aspirants, que seran avaluats per un comité triat per l'organització d'Artilugio. Durant el mes de setembre, els seleccionats gaudiran de masterclass impartides per professionals consagrats, així com de mentories particulars, durant les quals abordaran un aspecte concret de la disciplina en la qual participen i es plantejarà l'elaboració de treballs.

En la tercera fase, s'avaluaran tots els treballs encarregats pels lectors i es triaran els millors, els quals rebran un reconeixement posterior. Artilugio naix amb la vocació de perdurar i de formar, a través de successives edicions, un selecte grup de mentors que configurarà un planter històric sobre el qual construirà el seu prestigi. Un patrimoni que es veurà enriquit pels joves creadors els treballs dels quals siguen reconeguts pel certamen, al qual podran tornar per a oferir testimoniatge de la seua evolució creativa.

El director del certamen, Santiago Álvarez, celebra que les administracions “estiguen al costat dels joves quan estos fan els seus primers passos en el món de la creació”. En el cas d'Artilugio, esta primera edició arranca amb un elenc de mentors excel·lent, però confiem en les immenses possibilitats de creixement en el futur, amb la intenció de desenvolupar noves activitats i dinàmiques perquè el certamen evolucione, sempre sota el prisma de la creativitat, i que servisca d'eina per a adaptar-se als nous temps”.

El projecte contempla la remodelació de la intersecció de la CV-605 amb el camí de la Ratlla, que dona accés a la Platja de Tavernes, mitjançant una glorieta.

30.9.2022

La Diputació inicia les obres per a millorar l'actual intersecció de la CV-605 i el camí de la Ratlla. Aquest camí separa els municipis de Tavernes de la Valldigna i Cullera, i les comarques de la Ribera Baixa i la Safor.

La CV-605 travessa els termes municipals de Cullera i Tavernes de la Valldigna, i en el límit de tots dos creua la séquia de la Ratlla. Paral·lel a aquesta discorre el camí de la Ratlla, que dona accés al nord de la Platja de Tavernes. En totes dues vies, la CV-605 i el camí de la Ratlla, la intensitat del trànsit s'incrementa notablement durant els mesos estivals.

Les obres consistiran principalment en la construcció d'una glorieta de 29 m de ràdio exterior, situada sobre la CV-605 i la prolongació recta del camí de la Ratlla. Amb això es millora la visibilitat de la intersecció i es redueix la perillositat en separar la ubicació de la intersecció de la pròpia séquia de la Ratlla.

A més, als ramals d'accés de la CV-605 a la glorieta s’ampliarà la plataforma actual mitjançant l'addició de vorals de 0,5 m i bermes de 0,75 m. D'altra banda, els accessos directes a propietats des de la CV-605 es recolliran mitjançant l'execució de nous ramals que disminuïsquen la seua perillositat.

Amb un pressupost de vora 573.000 euros i un termini estimat de nou mesos, l'actuació millorarà notablement la seguretat del trànsit motoritzat en la intersecció, incidint en la pacificació d'aquest, i canalitzarà les diferents trajectòries amb major seguretat per a l'usuari.