La Diputació de València inicia les obres de millora de la seguretat en l'accés nord a la platja de Tavernes de la Valldigna, una actuació projectada per l'àrea provincial d'Infraestructures que té com a objectiu remodelar la intersecció entre la CV-605 i el Camí de la Ratlla, amb la construcció d'una glorieta que pacificarà el trànsit i canalitzarà amb major seguretat l'accés a diferents trajectes entre les comarques de la Safor i la Ribera Baixa.

L'obra en l'encreuament del Camí de la Ratlla arranca esta setmana, amb un pressupost de 573.000 euros i un termini d'execució de nou mesos. El diputat de Carreteres, Rafa García, explica que els treballs consistiran principalment en la construcció d'una glorieta de 30 metres de ràdio exterior, situada sobre la CV-605 que va de Cullera a Gandia, en la prolongació de la recta del Camí de la Ratlla. “La intenció no és una altra que millorar la visibilitat de l'encreuament i reduir la perillositat en separar la ubicació de la intersecció de la séquia de la Ratlla”, apunta el responsable provincial d'Infraestructures.

La CV-605 discorre entre les poblacions de Cullera i Tavernes de la Valldigna, i en este punt en concret creua sobre la séquia de la Ratlla en el límit dels dos termes municipals. En paral·lel a la séquia discorre el Camí de la Ratlla, que dona accés a la platja de Tavernes. Tant la carretera com el camí augmenten notablement la intensitat del trànsit en els mesos estivals, convertint-se en un punt d'elevada perillositat.

El projecte d'execució de la glorieta contempla igualment l'ampliació de la plataforma actual dels ramals d'accés de la CV-605, amb vorals de mig metre i bermes de 0,75 metres. Els accessos directes a propietats des de la CV-605 disposaran de nous ramals per a reduir la perillositat.

La rotonda projectada millorarà la seguretat viària en un punt que fa 26 anys es va resoldre amb una intersecció en T que actualment queda obsoleta davant el continu creixement del trànsit en la zona. Esta intensitat supera els 4.000 vehicles diaris i es multiplica a l'estiu amb els desplaçaments a la platja de Tavernes. L'obra subvencionada per la Diputació eliminarà girs a l'esquerra, reforçarà la protecció dels accessos directes a propietats i camins agrícoles i evitarà els enlluernaments, en una intervenció “compatible amb previsibles creixements de trànsit”, afig el diputat de Carreteres.

La Diputació de València ha donat llum verda a 153 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats per una trentena d'ajuntaments i les mancomunitats de la Safor, amb una aportació de més de 14 milions d'euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou més d'un centenar de projectes presentats per 30 consistoris de la comarca, tots menys Gandia, que en la seua condició de gran ciutat disposarà d'una línia de subvenció per a projectes específics. Ròtova, amb 11 sol·licituds validades, encapçala un llistat en el qual Rafelcofer, la Font d'en Carròs i Beniflà li seguixen amb nou actuacions aprovades. En l'altre extrem apareixen Xeraco, el Real de Gandia i l'Alqueria de la Comtessa, que han optat per destinar els fons provincials a un únic projecte de major quantia.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas de la Safor, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent de “agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

Precisament esta fórmula combinada és la que ha utilitzat Palma de Gandia per al seu projecte de reurbanització de l'Avinguda San Cristóbal, amb una inversió de 320.000 euros. Entre les obres amb major pressupost del pla de la Diputació a la comarca destaquen la pavimentació i reforma del Passeig Joan Fuster d'Oliva, amb prop de 800.000 euros; la construcció d'un centre polivalent per a empreses i serveis en l'avinguda Hort Mandarí de Xeraco (600.000 euros); el cobriment del col·lector Marjaletes a Tavernes de la Valldigna (530.000); la rehabilitació de la llar del jubilat del Real de Gandia (465.000); l'ampliació del carrer Assagador i la recuperació del safareig i zona verda a Daimús (450.000); i la rehabilitació de l'antic magatzem de taronges per a ús municipal a l'Alqueria de la Comtessa (400.000 euros).

En xifres globals, el ple provincial ha aprovat 47 obres de millora en infraestructures i serveis públics sol·licitades pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions d'urbanisme i accessibilitat (33); les vinculades a l'eficiència energètica (24); les intervencions en instal·lacions esportives (18); l'adequació de zones verdes i parcs infantils (12); i les obres de millora en xarxes de sanejament (10) i camins (9).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”. En este apartat s'emmarquen la urbanització del cementeri ampliat de Benirredrà (140.000 euros); la millora de l'entorn del camposanto de Bellreguard (165.000); i la via verda construïda entre el cementeri i el camí Navesa d'Ador (145.000 euros).

Altres actuacions a la comarca

Les actuacions projectades pels ajuntaments de la Safor abasten diferents àmbits. Guardamar, per exemple, destinarà part de la seua assignació a un nou edifici sociocultural polivalent, amb una inversió de 275.000 euros, la mateixa quantitat que Miramar emprarà en la terminació de la conversió en zona de vianants del carrer Major i la renovació de la xarxa d'aigua potable en diversos carrers del nucli urbà. Vilallonga, per part seua, construirà un escenari en la zona verda del sector B (250.000 euros).

En l'àmbit del patrimoni i els serveis públics també trobem obres d'envergadura, com la reforma de l'edifici de les antigues escoles a Almoines i el recinte exterior (180.000 euros); la reurbanització de la plaça Boamit a Potries (175.000) i del carrer Mercat en Beniarjò (180.000); l'adquisició d'un solar per a l'auditori municipal d'Ador (170.000); la reforma del trinquet del col·legi Francesc Carròs de la Font d'en Carròs (120.000); la creació d'un espai jove en una nau municipal de Ròtova (140.000); i la millora de l'accessibilitat en l'amfiteatre de Barx (170.000 euros).

Sense abandonar la comarca, trobem més d'una vintena d'actuacions d'eficiència energètica, entre elles la instal·lació de plaques solars en el bar municipal i el centre social d'Almiserà. I quant a les mancomunitats, han sigut aprovats per Diputació altres cinc projectes, entre ells la remodelació del gual del riu Vaca proposada per la Mancomunitat de la Valldigna; i l'adquisició d'un local a Gandia per a ús administratiu per part de la Mancomunitat de la Safor.

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 193 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments de La Serranía i El Rincón de Ademuz i les mancomunitats de les dos comarques, amb una aportació global de 10.925.000 euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 133 projectes dels 19 consistoris i les dos mancomunitats de La Serranía, amb una inversió de 8.157.000 euros a la comarca; i 60 sol·licituds dels set consistoris i la Mancomunitat del Rincón de Ademuz, amb una aportació de 2.767.000 euros.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas dels pobles serrans i del Rincón, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent de “agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de La Serranía, el ple provincial ha aprovat 35 obres d'urbanisme i accessibilitat, quasi una quarta part del total de projectes sol·licitats pels ajuntaments de la comarca. A escassa distància, amb 34 actuacions validades, apareixen les millores en infraestructures i serveis públics, mentre que les iniciatives vinculades a l'eficiència energètica i smart cities arriben a la vintena. Per darrere, li seguixen l'adequació de zones verdes i parcs infantils (14), i la renovació de xarxes de proveïment d'aigua (13) i instal·lacions esportives (9).

En els municipis del Rincón de Ademuz es repetix el model de gestió de les ajudes de la comarca veïna dels serrans, i són majoritàries les reurbanitzacions i millora de l'accessibilitat en carrers i places de diferents municipis: un total de 22 projectes que suposen més del 30% de les sol·licituds validades. A continuació se situen les actuacions en espais i serveis públics (15) i a una certa distància la renovació de xarxes de sanejament (5), camins (5), instal·lacions esportives (4) i zones verdes (3). A més es comptabilitzen sis projectes vinculats directament amb l'eficiència energètica.

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Inversions més importants

El llistat d'actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 de la Diputació de València posa de manifest l'aposta dels municipis de les dos comarques, en la majoria dels casos per davall del miler d'habitants, per la presentació de projectes molt diversificats. En La Serranía, destaca Pedralba amb 19 actuacions validades, seguida de Calles amb 11 i el Villar amb 10, mentre que Ademuz, Castielfabib, Torrebaja i Vallanca arriben a la desena de projectes en El Rincón. Cap poble de les dos comarques ha destinat el pressupost íntegre del Pla d'Inversions a una sola obra, i només Higueruelas i Tuéjar distribuiran l'ajuda en un parell d’actuacions.

Precisament a Higueruelas trobem una de les obres amb major pressupost, la reurbanització del Barri del Crist amb una inversió de 260.000 euros. Destaquen igualment en La Serranía la construcció d'una pista poliesportiva a Tuéjar (245.000 euros); les millores en el centre de turisme La Jordana d'Andilla (240.000); el condicionament d'un immoble del carrer Ventura Esteban de Chelva per al seu ús com a museu (235.000); i l'adquisició de sis habitatges unifamiliars inacabades per part de l'Ajuntament de Benagéber per a destinar-les a lloguer social (200.000 euros).

Sense abandonar la comarca, Pedralba destinarà 190.000 euros a l'asfaltat del Camí Jaucar, el més quantiós dels seus 19 projectes; el Villar millorarà l'accessibilitat de la Ronda de la Baronia (170.000 euros); Alpuente invertirà 130.000 euros en la telelectura dels comptadors de la xarxa d'aigua potable municipal; Alcublas demolirà una casa al carrer Virgen del Pilar per a millorar el trànsit (117.000 euros); Sot de Chera comprarà un edifici en l'Avinguda de Pera per a ús cultural (130.000); i la Yesa ampliarà la coberta del seu frontó (117.000).

L'exemple de projectes que complixen amb diversos dels objectius de desenvolupament sostenible incentivats per la Diputació ho trobem en Aras de los Olmos, on es renovaran les voreres, la xarxa d'aigua potable i l'enllumenat als carrers de los Pedregales i las Gachas (130.000 euros); i en la localitat de Calles, que projecta millores en les infraestructures d'emergències i evacuació del col·legi públic, al costat d'altres actuacions de sanejament i eficiència energètica. La mateixa línia seguix la Mancomunidad del Alto Turia, que destinarà bona part de la subvenció a tecnologia i vehicles eficients i ecològics per a la recollida de residus.

A la comarca del Rincón de Ademuz, Castielfabib escometrà la primera fase de construcció del seu edifici multiserveis, amb una inversió de 270.000 euros; la Puebla de San Miguel licitarà una piscina adaptada amb un pressupost de 120.000 euros; i Ademuz destinarà el gruix de la seua assignació en el pla inversor de la Diputació a millorar carrers i camins, clar exemple dels projectes predominants tant en El Rincón com en La Serranía. Deu de les seues 11 actuacions validades consistiran en reurbanitzacions i adequació de vies rurals.

El Passacarrer de les Comarques torna a la ciutat de València de la mà de la Diputació amb motiu de la festivitat del 9 d’Octubre. Este divendres, 8 d'octubre, a partir de les 18.30 hores, el carrer Serrans del centre de la capital acollirà la segona edició de l'esdeveniment, en el qual una representació de col·lectius musicals i grups de balls tradicionals de la província amenitzarà la vesprada del dia gran de la Comunitat amb un recorregut entre les Torres de Serrans i la Plaça Manises, seu central de la corporació provincial.

Després de l'èxit de la primera edició que va tindre lloc en 2021, la Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, ha tornat a apostar per una iniciativa del president de la institució, Toni Gaspar, amb la finalitat “d’acostar al centre de la ciutat, en una data tan especial en la qual els carrers s'omplin de valencianes i valencians que celebren la seua festa, les diferents manifestacions culturals i tradicions que tenim a les nostres comarques i que són patrimoni de la societat valenciana”.

S’incrementa el nombre de participants

Complint amb un dels objectius plantejats pel diputat de Turisme, Jordi Mayor, de fer partícips als municipis valencians dels diversos esdeveniments que se celebren en la capital, el passacarrer d'enguany ha experimentat un important increment en el nombre de participants. Així, la desfilada comptarà amb societats musicals, grups de danses i balls tradicionals i altres col·lectius festius de nou municipis pertanyents a set comarques diferents.

En concret, tots aquells que vulguen gaudir del Passacarrer de les Comarques tindran l'oportunitat de presenciar les actuacions del Tío de la Porra de Gandia, la Associació Modernista de Carcaixent, el Grup de Danses i Rondalla Repicó de Manises, l'Associació Cultural ‘Saguntum Civitas’ de Sagunt, la Societat Musical Poblats Maritims de València, la Tradición y Fiesta Tierra Bobal, i el Pasacalle del Pan Bendito, comissions de la Fiesta de la Vendimia i banda de la Asociación Santa Cecilia de Utiel-Requena, Els Cabolos de Bocairent, els Balladors i Balladores de Quatretonda amb músics del mateix municipi, i el Grup de Gegants i Cabuts de Benetússer.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha participat este dilluns en la Comissió de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars de la Federación Española de Municipios i Provincias (FEMP), que en la seua primera parada a Extremadura ha tingut com a seu la Diputació de Cáceres, en homenatge a la seua expresidenta Charo Cordero, referent en la lluita contra la despoblació.

La comissió de governs intermedis de la FEMP se celebra de manera itinerant en diferents províncies amb la intenció de visibilitzar la importància de les institucions locals. En esta penúltima trobada de la legislatura, els responsables de les diputacions i cabildos han abordat assumptes d'actualitat com la gestió dels fons europeus, tant els Next Generation com el marc comunitari 2021-27 i les novetats que han de tindre en compte els ajuntaments i els ens supramunicipals a l'hora d'accedir a esta mena d'ajudes.

La comissió celebrada a Cáceres també ha inclòs en l'ordre del dia el tema de la ciberseguretat, amb la participació de responsables del CNI que han exposat l'important paper que poden jugar en este assumpte els governs intermedis.

La figura de Rafael Guastavino ha patit al llarg del temps un injustificat silenci, tal vegada pel desconeixement generalitzat de la majoria dels seus conciutadans. Nascut a València en 1842, Guastavino va desenvolupar la major part de la seua obra als Estats Units, on va poder dur a terme dissenys molt originals en grans ciutats com Nova York o Boston. En aquestes ciutats compte encara amb intervencions arquitectòniques molt prestigiades i reconegudes. Els seguidors de Guastavino es compten per milers als Estats Units, on s'ha constituït una pléyade de fans anomenats guastafarians.

Per contra, en la terra d'origen de l'arquitecte el desconeixement i el silenci sobre la seua figura ha sigut, fins fa poc, injustificat. Afortunadament, conforme s'amplien els estudis sobre Guastavino i sobre l'assoliment de la seua producció, es va reconeixent a un prolífic creador, amb un sentit comercial notable, ja que Guastavino va saber ajustar-se a les necessitats constructives del mercat americà com a pocs.

Per a resituar la figura de Guastavino, la Diputació de València presentarà este dijous 6 d’octubre un nou llibre de la col·lecció Bocins que edita l'àrea de Cultura de la corporació provincial. La col·lecció Bocins pretén difondre i divulgar l'obra de personatges rellevants per a la nostra història, com és el cas de este singular arquitecte.

Guastavino va passar gran part del segle XX i principis del XXI com un creador estrany i poc conegut, fins que pioners de la història de l'art com Francisco Agramunt, van iniciar les primeres investigacions sobre este personatge.

Molt probablement el caràcter conservador dels hereus de Guastavino també va contribuir a enfosquir la divulgació d'una figura que els resultava bastant incòmoda per la seua poca exemplaritat en assumptes amorosos i socials. També va dificultar molt la popularització de Guastavino les seues dificultats per a moure's amb comoditat en els seus acords comercials amb la llengua anglesa.

Així i tot, les obres de Guastavino han perdurat en el temps i hui són reconegudes com una excel·lent conjunció de la saviesa constructiva popular d'influència mediterrània, perfectament adaptada un mercat tan exigent com el nord-americà.

Guastavino s'ha convertit en un personatge molt valuós per a la iconografia arquitectònica americana i valenciana, sobretot per la utilització dels seus espais com a escenografia del cinema. Els intocables de Elliot Ness (1987) tal vegada és la pel·lícula que més ha contribuït a la difusió dels espais de Guastavino.

Ara, amb el nou estudi de Francisco Agramunt sobre Guastavino, editat en Bocins, tenim una gran oportunitat per a aprofundir en la vida i obra d'este singular personatge.

Publicat en BOP 190, 03 d'octubre de 2022 (vore anunci)

Publicat BOP 190, 03 d'octubre de 2022 (vore anunci)

La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 183 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels 34 ajuntaments i la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, amb una aportació de 14,3 milions d'euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou prop de 200 projectes presentats pels consistoris de la comarca. Montitxelvo, amb 11 sol·licituds validades, encapçala un llistat en el qual Guadasséquies, Montaverner i El Palomar apareixen amb 10 actuacions aprovades; Benissuera, Bocairent i Carrícola amb huit; Agullent i Albaida amb set; Bellús, Benigànim, la Pobla del Duc, Sempere i la Mancomunitat de la Vall d'Albaida amb sis; Atzeneta d'Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Beniatjar, Bufali, Castelló de Rugat i Otos amb cinc; Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Benissoda i Llutxent amb quatre; Fontanars dels Alforins, L'Olleria, Pinet, Rugat i Salem amb tres; Ontinyent, Ràfol de Salem i Terrateig amb dos, i els municipis de Benicolet i Quatretonda, que han optat per destinar els fons provincials a un únic projecte de major quantia.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas de la Vall d'Albaida, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu “intent d’agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i urbanisme

Una altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de la Vall d'Albaida, el ple provincial ha aprovat 51 obres de millora d'infraestructures i serveis públics, quasi una tercera part del total de projectes sol·licitats pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions vinculades a la renovació de zones verdes i parcs infantils (32); les relacionades amb la millora de l'eficiència energètica (27); reurbanització de carrers i places i la millora de l'accessibilitat (26); les de renovació de la xarxa d'aigua potable i clavegueram (18); obres de millora d'instal·lacions esportives (17); adequació de camins (7); i les vinculades a smart cities (8).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Projectes destacats

Entre les obres amb major pressupost a la Vall d'Albaida destaca la rehabilitació d'un edifici situat al carrer Delme d'Ontinyent per a destinar-lo a centre cívic intergeneracional i habitatges socials, amb una dotació de 971.000 euros; els més de 320.000 euros que Aielo de Malferit té previst invertir en la rehabilitació integral de l'interior de l'edifici Grup Nou per a millorar la seua eficiència energètica; l'ampliació i urbanització del cementeri municipal de Benigànim, amb una dotació de 236.000 euros; i el projecte de renovació integral del parc de la Derrota de Bocairent, amb nous paviments, tancaments, mobiliari urbà, fonts, sistemes de reg, jocs infantils, elements biosaludables i pista esportiva, amb una dotació de 300.000 euros.

A la comarca destaca igualment el projecte de reforma de la caserna de la Guàrdia Civil de Fontanars dels Alforins per a local multiús, amb un cost de 326.000 euros; així com la compra de terrenys per a l'auditori municipal de Llutxent, amb un pressupost de 372.000 euros. També ressalten els projectes de millora de la pavimentació de diferents carrers del nucli urbà i camins rurals de L'Olleria (249.000 euros) i la remodelació de la plaça de la Verge del Loreto, en el mateix municipi (308.000 euros); així com la renovació de la xarxa d'aigua potable i millora de l'accessibilitat dels carrers Sant Cristòfol i Mestre Buades de La Pobla del Duc (200.000 euros).

En el cas dels pobles que han concentrat la inversió en un únic projecte, Quatretonda reurbanitzarà la plaça L’Oliver i el seu entorn amb prop de 460.000 euros, mentre Benicolet reurbanitzarà també amb pavimentació per als vianants diversos vials, concretament els carrers del Salvador, Sant Vicent Ferrer i Sant Joan Baptista, amb un cost de 345.000 euros.

Altres actuacions a la comarca

En l'àmbit esportiu trobem la instal·lació d'una pista de skatepark al parc de la Font Jordana d'Agullent (107.000 euros); l'ampliació del gimnàs municipal d'Atzeneta d'Albaida (71.000); el projecte d'interconnexió i reforma dels gots de la piscina municipal de Benissoda, així com la reparació de les dutxes exteriors i l'adaptació per a persones amb mobilitat reduïda (65.000); el projecte de construcció d'un gimnàs en el camí Font Povil de Bufali, entre el frontó i la pista esportiva (130.000); la rehabilitació dels vestuaris i l'adequació de la zona aigua splash en l'àrea recreativa l'Horta de Rugat (157.000); l'actuació projectada a Salem per a millorar la solera i els revestiments exteriors del frontó i les pistes poliesportives municipals (100.000), i la substitució del paviment de la pista poliesportiva de Catelló de Rugat (32.000).

Quant a zones verdes, destaca l'actuació integral al parc de la Font de la Vila d'Albaida i terrenys adjacents, i la substitució dels jocs infantils al parc Nau de la Música del mateix municipi; l'adequació de la zona recreativa de l'ermita d'Alfarrasí, així com la creació de paellers, un punt net i enjardinament; l'habilitació urbana de la zona del parc Molí Primer d'Atzeneta d'Albaida; i el subministrament de mobiliari i elements de jardineria per al parc Beata Inés de Benigànim.

En el mateix àmbit d'actuació es troben les reformes, ampliacions, arbratge o instal·lació de mobiliari i jocs en la zona saludable del parc de la Creueta i els parcs la Pinaeta, el Flautí i l’Era de Benissoda; la renovació de la font ornamental del parc la Foia de Bufali; l'ampliació de la zona enjardinada enfront de l'hostal de Carrícola; la reurbanització i creació de noves àrees de joc en la zona verda del carrer Colón de Castelló de Rugat; la creació d'un nou jardí en l'avinguda de l'Estació-Avinguda San Pancracio de Montaverner; i la creació d'una zona verda annexa a la zona esportiva municipal d'Otos.

La Diputació de València ha donat llum verda a 82 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats per una quinzena d'ajuntaments i les mancomunitats del Camp de Morvedre, amb una aportació de 6.245.000 euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 77 projectes presentats per 15 consistoris de la comarca, tots menys Sagunt, que en la seua condició de gran ciutat disposarà d'una línia de subvenció per a projectes específics. A més, les mancomunitats de les Valls i la Baronia disposaran de finançament per a executar altres cinc actuacions. Faura, amb 15 sol·licituds validades, encapçala un llistat en el qual Benavites i Algímia d'Alfara li seguixen amb una desena d'actuacions aprovades. En l'altre extrem apareixen Petrés i Algar de Palància, que han optat per destinar els fons provincials a un únic projecte de major quantia.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas del Camp de Morvedre, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu “intent d’agilitzar les tramitacions i executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Infraestructures i eficiència energètica

Altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb un o diversos dels objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

El ple provincial ha aprovat 29 obres de millora en infraestructures, patrimoni i serveis públics projectades pels ajuntaments de la comarca, més del 30% de la sol·licituds presentades; li seguixen les actuacions vinculades a l'eficiència energètica i smart cities (19); les d'urbanisme i accessibilitat (15); l'adequació de zones verdes i parcs infantils (13); les obres de millora en xarxes de sanejament (9); i les intervencions en instal·lacions esportives (6).

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Projectes destacats

Entre les actuacions projectades pels ajuntaments del Camp de Morvedre destaquen el condicionament de vials en el centre històric de Petrés per a millorar l'accessibilitat i l'ús per als vianants, amb una inversió de 365.000 euros; la construcció d'un edifici polivalent en la plaça Castellón d'Algar de Palancia (300.000 euros); l'adquisició d'un immoble per al seu ús com a magatzem a Gilet (420.000); la reurbanització dels carrers Major, Sant Josep i la plaça de l'Ajuntament de Segart (260.000); i la segona fase de la renovació integral d'un edifici per al nou centre cívic José Huguet de Canet d'en Berenguer (290.000 euros).

Sense abandonar Canet, trobem la restauració de les restes de la muralla amb un pressupost de 270.000 euros; una intervenció en elements patrimonials que a Faura es desenvoluparà en l'àmbit hídric amb la recuperació de la séquia mare (60.000 euros); el municipi de les Valls és el que més ha diversificat les actuacions del pla provincial, amb diversos projectes d'eficiència energètica en instal·lacions esportives i les rondes Quemalo i Rodana, amb una inversió global de 160.000 euros; un model similar al de Benavites, amb una desena d'obres, entre les quals destaca la instal·lació d'energia fotovoltaica en el pàrquing del carrer Les Parres (60.000 euros).

En l'àmbit mediambiental, Benifairó de les Valls adquirirà una parcel·la per a executar una nova zona verda i habilitar aparcament en el seu centre històric, amb una inversió de prop de 200.000 euros; Albalat dels Tarongers remodelarà el Jardí del Riu (150.000); i Quart de les Valls té previst recuperar els seus paellers i millorar els accessos a la Font de Quart i el polígon (90.000 euros).

A més, Alfara de la Baronia destinarà 145.000 euros a la millora de l'accessibilitat, arbratge, mobiliari urbà i bandes reductores en tots els carrers del municipi; Torres Torres adequarà el sistema de captació del Pou del Pla (170.000); i Quartell renovarà les piscines municipals (130.000 euros). Quant a les mancomunitats, la de les Valls comprarà uns terrenys per a centralitzar els seus serveis (125.000 euros); i la de la Baronia disposarà d'un nou vehicle per al servei d'ajuda a domicili (40.000 euros).