La Diputació de València ha habilitat en el seu web un portal pioner de contractació menor que oferix de forma actualitzada la informació sobre els contractes en licitació, el servei o àrea que convoca, el període per a admetre sol·licituds, l'import i els requisits necessaris per a presentar-se a cada procés. Esta mesura reforça encara més la transparència d'una corporació que en l'últim Observatori de Governança del CEU-Cardenal Herrera complia amb el 94% dels criteris analitzats.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, va decidir crear un grup de treball per a materialitzar les propostes dels habilitats nacionals en matèria de contractació menor, recollides en l'informe anual de control intern. En el marc del Pla d'Acció de Presidència, este grup format per personal de Contractació, Intervenció e Informàtica va abordar la implementació d'un portal, inclòs en www.dival.es, que publicita els contractes menors per a la presentació d'ofertes.

El portal està visible a través d'un bàner en la part dreta del web de la Diputació, amb el nom de ‘Contractes menors’, i en el seu interior es troben els processos en licitació i el termini d'admissió. Una vegada recollides les ofertes presentades, els diferents caps de servici de la corporació provincial valoren les propostes i procedixen a l'adjudicació basant-se en criteris tècnics.

Màxima transparència

Esta publicitat pionera de contractes menors consolida l'aposta per la transparència de l'actual equip de govern provincial, ja que la legislació estatal no obliga a sotmetre a licitació este tipus de contractes, que poden adjudicar-se “a qualsevol empresari amb capacitat d'obrar i que compte amb l'habilitació professional necessària per a realitzar la prestació”. Les institucions han d'informar de l'adjudicació d'estos contractes cada tres mesos, mentre que la Diputació fa pública l'obertura de cada procés en temps real perquè qualsevol que complisca els requisits puga optar a l'oferta.

Quant a la tramitació d'expedients de contractes menors, la llei exigix l'emissió d'un informe de l'òrgan de contractació justificant la necessitat del contracte, així com l'aprovació de la despesa i la incorporació al mateix de la factura corresponent. Però en cap cas es requerix l'obertura d'un procés de licitació en el qual puguen concórrer diferents candidats a l'adjudicació.

Els contractes menors, encara que amb una dotació pressupostària baixa respecte a les despeses totals de la institució en cada exercici, suposen un percentatge destacable de la contractació en les administracions públiques. Per este motiu, els habilitats nacionals consideren que és important la seua exposició pública, a la qual va accedir el president Gaspar a través de l'equip de treball transversal que ha activat el portal de contractes menors de la Diputació de València.

Mesures com esta li han valgut a la Diputació diferents reconeixements en matèria de transparència, l'últim el segell Infoparticipa que valora el treball de la corporació en matèria de transparència i participació i la situa al capdavant entre les administracions del sector públic de la Comunitat. La institució provincial complix amb 46 del mig centenar de criteris avaluats per l'Observatori de Governança, Transparència i Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat CEU-Cardenal Herrera. “L'excel·lent en transparència és fruit del treball realitzat pels responsables de la delegació provincial durant l'últim any”, considera el president Gaspar.

L’exposició Tresors amb historia de l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, pot visitar-se des de hui dijous i fins el 25 de setembre en el Museu de Belles Arts de Castelló. La mostra naix del programa homònim d’À Punt i ha estat produïda per L’ETNO, amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. L’exposició mostra cent objectes seleccionats al llarg de la primera temporada del programa, el qual va estar gravant al Museu de Belles Arts de Castelló un dels seus capítols el passat mes d’abril de 2021.

A l’acte de presentació assistiren el director general d’À Punt, Alfred Costa, el delegat territorial de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes, i Xavier Rius, diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, qui va destacar “la importància de projectes  com el que hui presentem, nascut del treball conjunt entre diverses institucions i amb el paper rector de L’ETNO com institució dedicada a vetllar pel patrimoni material i emocional dels valencians”.

El director general de l’IVC, Abel Guarinos, va assenyalar que el programa de televisió va néixer com “un projecte interinstitucional iniciat per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia en el sector audiovisual valencià i, òbviament, en tota la població”, i va afegir que “es tractava d’aportar recursos econòmics per tal que les productores audiovisuals valencianes pogueren treballar, malgrat les circumstàncies, i que a la ciutadania, mitjançant la televisió pública, li arribaren continguts culturals”. Guarinos emfatitzà en el fet que “es pot contar la història de les valencianes i dels valencians de tot el segle XX a partir del quasi centenar d’objectes que atresora l’exposició, molts dels quals son de castellonenques i castellonencs que —amablement i desinteressadament— ens els expliquen amb els vídeos que té cadascun dels tresors".

És la primera vegada en la història del Museu de Belles Arts de Castelló i de L’ETNO de València en que els dos espais i les seues respectives institucions (Institut Valencià de Cultura i Àrea de Cultura de la Diputació de València) unixen idees, esforços i recursos en un objectiu comú: ensenyar en viu i en directe els objectes i històries que la televisió ens entrava a casa cada setmana.

L’exposició permet posar damunt de la taula la vàlua que certes coses, certs objectes, representen per a determinades persones i les seues famílies, i alhora buscar la connexió amb el context històric i cultural del poble valencià. Una nina, un patinet, un ram de Setmana Santa, una falç i una soqueta, una bicicleta, un catre que va fer el iaio mentre estava a la presó en la postguerra, cartes i fotografies d’algú que va viure els horrors de les guerres del segle XX… Es tracta d’una exposició que pretén no només mostrar esta selecció, sinó fer una reflexió al voltant del paper de la cultura material en les dinàmiques de socialització que son part de les nostres vides.

L’exposició ha estat produïda per l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, À Punt i les productores Sunrise i El Terrat (The Mediapro Studio).

La Mancomunitat de l'Horta Sud sol·licitarà una reunió amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a transmetre l'oposició dels municipis afectats i associacions comercials i industrials de la zona al projecte d'ampliació de la pista de Silla. Així s'ha acordat en la reunió organitzada per la Mancomunitat amb la participació dels col·lectius afectats i la diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno.

El president de la Mancomunitat de l'Horta Sud, José Francisco Cabanes, ha transmés als participants en la reunió la informació sobre l'última modificació del projecte d'ampliació de la V-31 que, com a alcalde se Sedaví, li van transmetre divendres passat els tècnics de la demarcació de Carreteres de l'Estat en la Comunitat.

La responsable provincial de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, va coincidir plenament amb els ajuntaments i els representants de les zones industrials i comercials en la seua oposició a estes modificacions. Els participants en la reunió es van mostrar partidaris que la Mancomunitat encapçale les reivindicacions. En este sentit, es va aprovar sol·licitar una reunió amb el Ministeri per a fer arribar directament el malestar dels afectats.

Com explica la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, “la Diputació de València, la Generalitat i la mancomunitat estem coordinades i en la mateixa visió de futur sostenible, i potenciem el transport públic, la vertebració de la comarca, l'Horta i el Parc Natural. I això l'estem fent les tres administracions juntament amb el sector social i l'econòmic. Per això hem acordat demanar al Ministeri una reunió on totes les parts afectades puguen expressar les necessitats de la comarca, que en cap cas passe per la proposta actual del Ministeri, perquè en mobilitat anem tots a l'una”.

La Diputació de València se suma als actes commemoratius de L’Any Fuster amb un concert organitzat per l’àrea de Cultura amb la col·laboració del COM, col·lectiu Ovidi Montllor, que tindrà lloc diumenge, 19 de juny, a les 19 hores, als patis del Centre Cultural-La Beneficència.

El concert ha sigut concebut com un acte transversal i dinàmic que donarà pas a diferents generacions de músics de tota la geografia valenciana, des del veteraníssim Paco Muñoz als més joves Horaci Bort o Wilfrid Energia Humana. L’esdeveniment musical comptarà amb més de 60 músics i cantants associats al col·lectiu Ovidi Montllor, i estarà conduït per Amàlia Garrigós i Josep Vicent Frechina.

Al llarg d’unes dos hores actuarà un extensa llista d’artistes com Andreu Valor amb el cor de l’Eliana, Apologia, Arrop i tallaetes, David Vid i Enric Casado, Doctor Dropo amb Carles Enguix, el Cantautoret, Els Ullals, Ina Martí i Aitana Ferrer, Enric Murillo i Clara Dols, Invers, Josep Lluís Notari, Lola Bou i Manel Brancal, Malparlat amb Maria Amparo Hurtado, Maribel Crespo i Lola Ledesma, Mans de Destral i els Oratges canviants, Owix, Tico Esteve, i Pedro Ponce i Trovaversos.

L’espectacle, anomenat Sant Joan Fuster, servirà per a recordar la figura del pensador, amb el mateix esperit fusterià, crític i irreverent. Una única representació s’allargarà durant uns 120 minuts per a commemorar l’aniversari de la mort de l’assagista suecà, figura polièdrica i inevitable en la història recent del poble valencià.

Les entrades poden ser retirades, de manera gratuïta, al punt d’informació de la Beneficència.

La diputada de Diversitat de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha participat en la la jornada “L'administració pública davant la discriminació i el discurs d'odi. Reptes des dels municipis i província de València”, organitzat per l´EAPN Comunitat Valenciana (European Anti Poverty Network)-Xarxa per la Inclusió Social.

La presidenta del Consorci de Bombers i vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha rebut hui divendres al Saló de Plens de la corporació, als membres de l'equip de bombers de Gandia, que es va proclamar guanyador de l'últim ENRAT (Encuentro Nacional de Rescates en Accidentes de Tráfico)celebrat a Lanzarote els dies 8, 9 i 10 de juny.

L'equip de Gandia del Consorci Provincial de Bombers va aconseguir un gran resultat en l'edició de 2022, obtenint un total de sis premis, entre ells la primera plaça de la general que atorga la classificació al Mundial de Luxemburg del pròxim mes de setembre. La resta de guardons van ser els primers premis al comandament, al sanitari, a la maniobra estàndard i a la maniobra ràpida, així com el segon premi a l'equip tècnic. En les proves es valorava sobretot la rapidesa i eficàcia dels equips en matèria d'excarceracions en accidents de trànsit.

Maria Josep Amigó ha volgut felicitar les guardonades i guardonats i ha destacat que “este resultat el que demostra és que els nostres bombers tenen la millor capacitat de resposta per a actuar en cas d'accident, i això és el més important”.

La Junta General d’Egevasa, entitat mixta amb majoria de representació pública, nomena l'economista Eloy Hidalgo com a gerent després d'un procés de selecció dut a terme per una empresa externa que ha prevalgut els principis de mèrit i capacitat. Hidalgo és gerent de l'Empresa Pública de Desenvolupament Municipal d'Altea i professor associat en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat d'Alacant.

Egevasa, participada en un 51% per la Diputació de València i en un 49% per Global Omnium, va iniciar l'any passat un procés de selecció per al nomenament del nou gerent després de l'eixida, a la fi de 2020, de Miguel Ángel Ferri, cessat per la Junta General després de tres anys en el càrrec davant la falta de confiança del Consell d'Administració que encapçala el vicepresident de la Diputació Rafa García, que pretén donar un nou impuls a l'entitat.

La designació del nou gerent busca dotar de major control i eficiència la gestió de l'empresa mixta després d’uns mesos d'interinitat. Este divendres es convoca el Consell de Egevasa per a donar compte del nomenament d'Hidalgo, que assumirà una gerència de la qual s'ha vingut encarregant de manera provisional Gloria Fayos, el perfil tècnic de la qual va ser avalat per Global Omnium, la firma privada que compta amb el 49% de les accions d’Egevasa.

Cicle de l'aigua en els municipis

L'empresa General Valenciana del Agua S.A. (EGEVASA) va ser fundada en 1988 per la Diputació de València per a donar solucions als problemes relacionats amb el Cicle Hidràulic que patien els municipis valencians. Actualment és una empresa mixta de la Diputació i Global Omnium amb majoria de la corporació provincial, que gestiona el funcionament de més d'un centenar de depuradores públiques en altres tants municipis valencians.

La fi última de Egevasa és garantir a tots els municipis amb els quals treballa una bona gestió hidràulica i aprofitar els recursos disponibles per a conduir-los fins al ciutadà oferint un servei de qualitat. L'empresa oferix un servei d'atenció telefònica 24 hores per a qualsevol avaria o emergència que es produïsca en la xarxa, i permet que la gran majoria de les gestions pròpies de la relació dels abonats amb l'empresa puguen fer-se a través d'Internet.

La Diputació de València cedirà a l'Ajuntament d'Estivella l'esplanada de la Fonda de Barraix per a celebrar el centenari de l'Ermita, patrimoni de la corporació provincial igual que l'antiga masia. Així ho van acordar el diputat d'Administració General, Andreu Salom, i l'alcalde d'Estivella, Rafael Mateu, durant la recent visita que els dos van realitzar a l'entorn de la fonda i a l'ermita, acompanyats pel cronista oficial del municipi, Lluís Mesa.

La Diputació s'encarregarà d'adequar i abalisar l'espai exterior de l'immoble, situat als peus de l'ermita i de la Calderona, mentre que l'Ajuntament organitzarà i durà a terme els actes programats per al pròxim 2 d'agost, amb motiu del centenari de la construcció de l'ermita, lloc de culte tant per als fidels com per als excursionistes que s'endinsen a la muntanya amb destinació al Garbí, Beselga o la mateixa Font de Barraix.

L'ermita de Barraix, construïda en 1922, va ser restaurada per la Diputació entre finals de 2016 i principis de 2017. L'actuació, que va permetre acabar amb la inclinació de l'immoble, substituir la coberta, renovar la porta d'accés, recuperar les parets originals interiors i la decoració de la taula de l'altar i habilitar una senda que millora l'accés, va servir per a dignificar la memòria dels milers d'excursionistes que transiten per la zona.

El Centre Cultural La Beneficència va rebre setmana passada la visita de Cecilia Ridaura, una valenciana exiliada a Mèxic junt amb la seua família després de la Guerra Civil Española, que ara vol retrobar-se amb els seus orígens visitant ciutats com València i Xàtiva acompanyada pel seu marit mexicà, Eduardo López.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va ser l'encarregat de rebre a Cecilia i Eduardo al centre museístic de la Diputació de València, on acompanyats pel conservador de l’ETNO, Joan Seguí, van poder conéixer algunes sales on també es tracta el paper de les migracions en el context valencià.

Per al diputat Rius, “Cecilia personifica el retrobament emocional amb el nostre passat i amb una història recent que encara no s'ha acabat d'escriure”.

Famílies senceres exiliades

La dècada dels 30 del segle XX va mantindre una gran agitació social i política a España. El colp d'estat del 36 va provocar una contesa acarnissada entre els defensors de la democràcia establida i les forces revoltades. El conflicte va provocar immediatament una guerra que va estendre molt ràpidament la desolació i l'horror. Moltes famílies van haver de protegir els seus fills dels bombardejos sobre la població civil. A vegades la solució més extrema passava per un exili forçat, com el dels xiquets que van marxar a Rússia, molt lluny dels seus pares, o aquells que van ser acollits en nombroses colònies valencianes. Per a moltes famílies altres opcions van passar també per a embarcar-se rumb a Amèrica una vegada finalitzada la contesa armada.

Mèxic va ser un dels pocs països que van manifestar la seua adhesió a la República Española, i que van afavorir l'acolliment de nombroses famílies que van fugir del conflicte. S'estima que quasi 25.000 espanyols van ser acollits entre 1936 i 1942 a Mèxic, entre els quals es trobaven el pare i la mare de Cecilia Ridaura, els quals van haver de travessar en 1939 el pas de Puigcerdà, als Pirineus, per a poc després partir des del port francés de Sete rumb al país americà presidit per Lázaro Cárdenas. En aquells dies, la xicoteta Cecilia tenia només dos anys d'edat.

A petició del mateix president Cárdenas, la família Ridaura, metges de formació, es traslladarien a Tampico, per a atendre una zona en expansió industrial. Allí es van instal·lar, i des del lloc van mantindre el contacte amb altres grups d'exiliats, entre els quals es trobava bona part de la intel·lectualitat universitària, càrrecs polítics i militars d'alta graduació.

Entre els protagonistes d'aquell exili valencià a Mèxic, hi havia figures tan reconegudes com Josep Renau, Pere Calders, Max Aub, o el conseller valencià de Cultura, Francesc Bosch i Morata.