La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà més quasi 750.000 euros d'euros entre els municipis de Camp de Morvedre. En este sentit, la comarca rebrà esta quantitat que, sumada a la primera entrega provincial del Fons i a l'aportació de la institució provincial al Pla Resistir, eleven a 3,35 milions d'euros les ajudes incloses en este programa. En total, la Diputació incrementa en 536.262 euros la seua assignació a Camp de Morvedre dins del Fons de Cooperació Municipal.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

La Diputació de València i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) han signat este dijous un conveni de col·laboració per a posar en marxa el projecte ‘Assessorem les bandes de música: subvencions, concursos i certàmens’ durant el que resta d'any. L'acord ha sigut rubricat pel president de la Diputació, Toni Gaspar, i la presidenta de la FSMCV, Daniela González, que han coincidit en la importància de la col·laboració institucional en un sector tan implantat i representatiu dels municipis valencians com el de la música de banda.

El conveni estarà vigent en el que resta de 2021 i té com a finalitat que la delegació de Bandes de Música que dirigix Jordi Mayor assessore i estiga a la disposició de les societats musicals en qüestions com la gestió i tramitació de subvencions o la participació en concursos i certàmens. “Les ajudes econòmiques directes per a adquisició de partitures i instruments que convoca la Diputació són importants, però també és fonamental l'assessorament que les societats necessiten per a tramitar de manera àgil i eficaç estes ajudes i les que convoquen altres institucions i organismes, que en conjunt suposen més del 30% dels ingressos de les societats musicals”, explica Jordi Mayor, qui afig que “en moltes ocasions són persones voluntàries, sense formació en gestió administrativa, les que s'encarreguen d'estos processos”.

El problema de la professionalització en els processos administratius “afecta principalment a les bandes de pobles xicotets als quals, en paral·lel a altres polítiques de lluita contra la despoblació, volem ajudar en un procés en què la signatura digital, els registres i l'accés a plataformes poden convertir-se en obstacles a l'hora de sol·licitar les ajudes que convoca l'administració pública”, apunta el diputat, qui destaca que la labor que vénen exercint les persones contractades per la Federació amb ajuda de la Diputació ha permés que “les subvencions del programa Excel·lent d'enguany, amb més d'un milió d'euros per a les societats musicals, s'hagen concedit al cent per cent”.

Assistència personalitzada

La presidenta de la FSMCV, Daniela González, ha destacat la transcendència de l'assistència personalitzada en els processos de tramitació de subvencions. “El suport de professionals en gestió cultural és fonamental per a reforçar la tasca que realitzen els voluntaris de cada societat musical”, assenyala la responsable de la Federació, qui posa com a exemple d'eixa “gestió més eficient en col·laboració amb la Diputació” les 350 telefonades ateses i 20 videoconferències explicatives en relació al programa ‘Excel·lent’ de la corporació provincial.

La representant de les societats musicals ha agraït a la Diputació de València l'impuls d'un "projecte necessari i que esperem que tinga un llarg recorregut, de manera que ens permeta comptar amb este suport de manera permanent per a les nostres societats musicals". En este sentit, González ha remarcat que estos ens “constituïxen el primer agent cultural de la Comunitat Valenciana, un patrimoni que entre tots hem de protegir i fomentar".

Per part seua, el president Gaspar ha insistit en l'aposta de la institució provincial per la modernització i l'eliminació de burocràcia, que es trasllada també a la primera delegació de Bandes de Música en la història de la Diputació. Gaspar considera que la col·laboració públic-privada “és la fórmula a través de la qual eixen les coses en el segle XXI”, com ha succeït amb la nova seu de la Federació en l'Alqueria Julià de València, i va avançar que continuarà recolzant a les societats musicals. “És molt agraït treballar per la música, que parla el llenguatge de la pau i la convivència des de la diferència que representa cada instrument”.

La Diputació aportarà a la Federació una subvenció directa de 60.000 euros, dels quals s'anticiparan 45.000 a la signatura del conveni, per a donar continuïtat al projecte d'assessorament que ha posat en marxa la FSMCV amb la contractació del personal especialitzat per a oferir a les bandes tota la informació i suport tècnic necessari en matèria de subvencions i certàmens. A més, fins a un 20% de la subvenció provincial pot destinar-se a jornades de formació, material fungible per al desenvolupament del projecte i campanyes publicitàries si la Federació ho estima oportú.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà 1.360.000 euros entre els municipis de La Vall d'Albaida. En total, la institució provincial ha assignat 5,2 milions d'euros a la comarca al llarg del present any en el marc del Fons de Cooperació, la qual cosa suposa un increment de 870.000 euros respecte a l'aportació de 2020.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

València Turisme i l'empresa de Bocairent Totglobo han renovat la col·laboració mantinguda en els últims anys per a promocionar València i el turisme actiu a la província, tant en el territori valencià com en les competicions aerostàtiques nacionals i internacionals en les quals participe la mercantil valenciana.

La nova etapa col·laborativa es plasma en la renovació de la decoració del globus de competició patrocinat per València Turisme, que des d'ara portarà la imatge actualitzada de la marca turística de la Diputació de València.

L'acció conjunta de totes dues entitats servirà per a difondre la destinació València en general i, especialment, les experiències turístiques oferides actualment a la província que posen en valor els recursos naturals valencians, així com el patrimoni històric-artístic i la gastronomia del territori.

"Es tracta d'activitats innovadores, vertebradores del territori, generadores de riquesa i que contribueixen a la promoció de València com a destinació turística de qualitat, que aposten per l'accessibilitat i el desenvolupament sostenible del turisme", ha destacat el diputat de Turisme, Jordi Mayor.

Campionats a La Rioja i Hongria

La nova imatge del globus aerostàtic de Totglobo s'estrenarà en el pròxim Campionat d'Espanya que se celebrarà a Haro (La Rioja), a l'agost, i en el Campionat Europeu que acollirà la ciutat hongaresa de Szeged, el mes de setembre.

Blai Carbonell, pilot de Totglobo i membre del combinat nacional, ha manifestat per la seua part que "és tota una satisfacció continuar compartint camí amb la Diputació de València en aquesta nova etapa, amb objectius tan lloables des d'un esport espectacular com és l'aeroestació”.

En aquest apartat oferim els cartells per a promocionar els concerts de la campanya València és Música, els quals s'hauran de fer servir com a element justificatiu de la subvenció. Les agrupacions musicals podran triar entre qualsevol dels models.

L’objecte d’aquesta convocatòria és la concessió de premis per a composicions musicals originals i inèdits per a dolçaina valenciana i un únic insturment polifònic.

El termini de presentación de sol·licituds és des de l’endemà de la publicació de l’anunci al BOP fins el 30 de setembre.

BOP 16 de juliol de 2021 (vore anunci)

El pati dels Scala de la Diputació ha acollit este divendres la presentació de les etapes valencianes de La Vuelta a España 2021. La corporació provincial, a través de l'àrea d'Esports que dirigix Andrés Campos, ha apostat una vegada més pel potencial de la ronda ciclista a l'hora de mostrar al món els encants de les comarques valencianes i el retorn per a les localitats amb eixides d'etapa, cas de Requena i Gandia, i arribada, esta vegada en l'Alt de la Muntanya de Cullera.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha tancat un acte de presentació en el qual han participat el director de La Vuelta, Javier Guillén, el diputat d'Esports, Andrés Campos, i l'ex ciclista professional i director tècnic de la carrera Fernando Escartín, que ha exposat el perfil de les etapes valencianes. Gaspar ha mostrat la seua confiança amb la “exquisida organització” de la ronda ciclista i ha demanat als organitzadors que continuen comptant amb València per a “este projecte que mostra España a través de l'esport”. El president ha suggerit que l'Any Sant Francesc de Borja pot ser una gran excusa per a repetir en la pròxima edició de la carrera.

La sisena etapa de La Vuelta 2021 es disputarà el dijous 19 d'agost entre Requena i Cullera, amb un recorregut de 159 quilòmetres i un traçat pla que passarà, entre altres localitats, per Yátova, Turís, Picassent, Catarroja, Alcàsser, Silla, Albal, Alfafar, Benetússer, Massanassa i València, abans de dirigir-se cap a la marjal de Sueca i la meta situada en l'Alt de la Muntanya de Cullera, on els helicòpters captaran l'espectacular vista aèria de La Ribera. En paraules de Fernando Escartín, “una de les etapes que més pobles travessa amb un recorregut urbà que acosta la carrera al públic”.

Un dia després, el divendres 20 d'agost, la setena etapa arrancarà a Gandia, capital de La Safor, amb un recorregut de 152 quilòmetres fins al Balcó d'Alacant. La muntanya serà la gran protagonista d'una jornada en la qual s'ascendiran sis ports, dos de tercera, dos de segona i altres dos de primera categoria, entre ells el de La Llacuna de Vilallonga, amb desnivells que arriben al 18% en les cotes més dures. “Una etapa en la qual es preveuen molts moviments, començant per l'emboscada que pot suposar La Llacuna”, apunta Escartín.

Cinquena visita en set anys

La confiança de La Vuelta en la Diputació com a “casa dels pobles valencians” i de la corporació en La Vuelta pel seu rigor organitzatiu i el retorn per a la província queden reflectides en el recorregut de les set últimes edicions de la ronda, de les quals cinc amb la d'enguany han inclòs en el traçat la província de València. En 2015, Valéncia va ser eixida d'una etapa amb destinació Castelló de la Plana; des de llavors, municipis com Sagunt, Llíria, El Puig, L'Eliana, Gandia, Requena i Cullera han sigut seus d'eixides i arribades de diferents etapes.

El diputat d'Esports, Andrés Campos, creu que esta confiança mútua se senta sobre la base de tres estratègies en les quals coincidixen la Diputació i La Vuelta. D'una banda, “la vertebració del territori que ens deixa grans vesprades de ciclisme amb les imatges televisives dels nostres pobles”; per una altra, “el convenciment que els esdeveniments esportius tenen un gran valor afegit en qualsevol planificació turística”; i finalment, “els valors del sacrifici i la superació que igual que els ciclistes compartim els que gestionem esta institució”.

L'ambiciosa ‘Volta de les catedrals’

El director de l'esdeveniment esportiu, Javier Guillén, ha donat algunes pinzellades de la coneguda com a Volta de les catedrals, que arrancarà el dissabte 14 d'agost a Burgos, commemorant el huité centenari de la joia del gòtic amb una crono individual de 8 quilòmetres, i acabarà el diumenge 5 de setembre enfront de la catedral de Santiago de Compostel·la, amb una altra contrarellotge de 33 quilòmetres que eixirà de Padrón i que decidirà la sort d'una Vuelta “ambiciosa i dura que recorrerà sol territori nacional i que presenta moltes novetats”, com el tercer final de la ronda a Santiago coincidint amb el Xacobeo.

Guillén ha destacat la gran varietat de terrenys i seus inèdites com l'alt asturià del Gamoniteiru, incloent “destinacions turístiques i altres de gran bellesa que mostraran el potencial del país en un sector al qual hem d'ajudar després del dur colp patit amb la pandèmia”. El director de La Vuelta ha presentat així “una carrera llarga que mostrarà el potencial d'España com a referent turístic mundial”. I en eixe marc no podia faltar “la variada geografia valenciana que mescla mar i muntanya amb traçats que s'adapten perfectament a l'atractiu esportiu de la carrera”.

En este sentit, el responsable de La Vuelta ha destacat les més de tres hores de protagonisme que tindran els pobles i ciutats valencianes en les televisions de 190 països i “l'espectacular arribada a la Muntanya de Cullera amb percentatges increïbles en tot just dos quilòmetres al costat de la mar”. Javier Guillén ha incidit en el potencial de l'esdeveniment com a eix promocional que genera grans audiències, però també en el retorn econòmic que deixa la caravana de la Volta i “molt especialment en esta edició, en el retorn emocional després de dos anys de pandèmia”.

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) exhibix ‘Pas de deux’, l'últim treball desenvolupat per l'artista valencià Manu Blázquez, que reunix el seu projecte ‘El gran llibre de la pintura’, Premi Alfons Roig 2020 de la Diputació de València “al millor projecte artístic”. El premi estava destinat a la preparació i producció del projecte expositiu que ara es presenta en el CCCC fins al 19 de setembre, amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha celebrat “el nou enfocament que han pres els premis Alfons Roig, amb una major implicació institucional i una nova modalitat que atorga als guanyadors del premi major capacitat d'autogestió i projecta millor la carrera professional dels artistes, amb la seua aprovació per un jurat excepcional”.

La convocatòria del premi, que té caràcter bianual, serà llançada de nou en pocs mesos per a l'edició de 2022. El premi Alfons Roig al projecte artístic té una dotació de 17.500 euros i passa per ser un dels millor dotats en el panorama espanyol de les arts visuals.

El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha agraït a la Diputació de València “el gir que ha donat en este important premi en donar suport a la producció d'un projecte artístic, al qual ens sumem, per primera vegada, des del CCCC exposant el resultat del seu treball”. Pérez Pont ha afegit que “esta mostra ens permet descobrir la bellesa de la lògica compositiva de Manu Blázquez, que contínua en este projecte amb la línia coherent de la seua investigació artística”.

Límits del mitjà pictòric

En la seua exposició, Blázquez analitza els límits físics del propi mitjà pictòric, a través de l'estudi de tots els formats estandarditzats per a llenç. Una investigació que pren com a referència l'antic tractat sobre pintura ‘El gran llibre de la pintura’ de Gérard de Lairesse, pintor i teòric d'estil classicista, pertanyent al Segle d'Or i conegut com el Poussin holandés.

L'exposició marca una fita en la trajectòria de Manu Blázquez, no sols pel que representa l'obtenció d'este important premi sinó perquè ‘Pas de deux’ al·ludix a l'origen mateix de la seua investigació artística, amb dos clars referents de la lògica compositiva com són Elena de Asins i Ester Ferrer.

El projecte de Manu Blázquez pretén aprofundir en un aspecte que està en la base de qualsevol imatge, és a dir, la superfície en la qual es recolza, així com estudiar el “fet pictòric” de manera completament personal alhora que científica. L'artista ha explicat que “Pas de deux’ (Pas a dos) fa referència al contingut mateix del llibre d'artista que presenta en esta exposició: en cadascun dels plecs d'esta publicació hi ha una relació de dos formats estandarditzats de llenç que és l'objecte de tot l’estudi”.

Segons Manu Blázquez, “són uns formats que naixen en el segle XIX, o una mica abans, i que hui dia encara treballem amb ells d'una forma quasi automàtica perquè estan dins del mercat. La majoria de vegades a penes pensem en eixes estructures, en eixes dimensions sinó que directament les dotem de contingut però sense pensar en el sentit d'eixe format, per què la superfície té unes determinades dimensions”.

Figura, Paisatge i Marina

Manu Blázquez pren com a referència les tres famílies de bastidors per a llenç, Figura, Paisatge i Marina, i explora els seus propis límits estandaritzats. El que es pot veure a la sala és un facsímil digital, generat per l'artista, d'este antic decàleg que es desplega ordenat en huit taules, formant una sort de simfonia, de dansa “pas de deux” generada per la lògica matemàtica de les 513 combinacions resultants. Segons l'artista, “la intenció és que d'una visita a l'exposició pugues llegir el contingut d'este tractat, la cara A i la cara B, que genera un ritme en la part mitjana del plec que accentua el seu caràcter musical”.

L'exposició inclou dos sèries de llenços i una peça autònoma, on la investigació es trasllada al terreny bidimensional, amb dos masses grises que se superposen i que deixen veure un tercer cos que és el propi llenç en blanc.

La Diputació de València lamenta la judicialització de la Variant Sud de Pedralba per la inacció de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecologica. El president de la institució provincial, Toni Gaspar, considera “lamentable l'actitud de la Conselleria i els seus responsables”, encara que no es mostra sorprés i recorda que la Diputació “ha demostrat àmpliament durant els últims anys que sempre ha volgut executar, des de la legalitat i la prudència, esta obra tan important per a les veïnes i veïns de Pedralba”.

La prova més evident d'esta intencionalitat és que la Diputació ha représ el procés d'expropiacions necessari per a poder iniciar l'obra, com demostra l'escrit datat l'1 de juny del present any en què el cap de servei de Carreteres comunica al seu homòleg de la secció d'Expropiacions que “queda alçada la suspensió temporal de la tramitació de l'expedient expropiatori, havent de continuar amb el procediment”.

L'àrea provincial de Carreteres va realitzar este moviment després de rebutjar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat un dia abans dictar mesures cautelars sobre la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) de la Variant de Pedralba, la qual cosa permetia al projecte de la Diputació seguir el seu curs. En paral·lel, el president Gaspar va remetre un tercer escrit a la Conselleria, esta vegada dirigit a la màxima responsable d'Agricultura, Mireia Mollà, sol·licitant de nou l'informe favorable de l'ens autonòmic per a executar l'obra.

Sense resposta

Igual que en les dos ocasions anteriors en què la Diputació va sol·licitar a la Conselleria llum verda per a escometre l'obra i desviar els 3.000 vehicles diaris que travessen Pedralba, des que al març de 2019 finalitzara la suspensió cautelar de tres anys per la revisió del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria (PORN), la institució que presidix Toni Gaspar no ha obtingut resposta de la Conselleria, més enllà de sengles escrits signats per la cap de servei de Gestió d'Espais Naturals i el director general de Medi Natural, primer, i per la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica, més tard, en els quals s'admet la legalitat del procés però s'insta a buscar alternatives en previsió de la futura aprovació del PORN.

Davant la “confusa situació” generada per la inacció de la Conselleria, responsable de validar mediambientalment el projecte, i la pressió dels veïns per a executar-lo i de col·lectius ecologistas per a detindre-lo, arribant fins i tot a recórrer la pròrroga de la DIA, el president Gaspar va decidir preguntar al Consell Jurídic Consultiu sobre la conveniència de seguir avant amb la Variant Sud de Pedralba. El CJC va reconéixer igualment la legalitat del procediment i la viabilitat d'escometre l'obra, si bé va recomanar “prudència” a la Diputació en espera d'una futura revisió del PORN que poguera afectar el projecte.

Els principis de responsabilitat, prudència i legalitat han marcat l'acció de la Diputació de València en un procés que es manté actiu amb les expropiacions, mentre el màxim responsable provincial continua esperant resposta de l'executiu autonòmic. En el seu últim escrit, dirigit a la consellera Mollà i datat el 15 de juny d'enguany, Gaspar insistix que s'emeta el preceptiu informe que avale l'obra o, en defecte d'això, que “s'especifique amb claredat si la DIA favorable i la concessió de la seua pròrroga ha d'entendre's com a substitutiva d'este informe”.

El president provincial finalitza el seu escrit advertint a la Conselleria que “en el supòsit de no atendre de manera urgent i sense demora el requeriment previ davant la inactivitat d'eixa administració, la Diputació, sense perjudici de la responsabilitat en què incórrega el responsable de la demora, es reserva l'exercici de les accions administratives i judicials que considere oportunes”. “Estem farts de tantes traves i molt molestos amb l'actitud de la Conselleria que ni fa ni deixa fer”, conclou Gaspar.

La Diputació de València va estrenar este diumenge en el Teatre Principal el projecte ‘Temps d’abraçar’ amb una adaptació del Rèquiem de Mozart en versió dansa a càrrec de Crea Dance Company, l’exitosa companyia de María Rovira. Al voltant de 300 persones van presenciar en el teatre del carrer de les Barques, amb les oportunes mesures de seguretat anticovid, la primera entrega d'una iniciativa itinerant que recorrerà diferents municipis de la província.

L'objectiu de ‘Temps d’abraçar’, impulsat per l'àrea d'Educació i Inclusió Social que dirigix Empar Folgado, és rendir tribut a la societat valenciana pel seu esforç i responsabilitat durant la pandèmia. El projecte naix “de la necessitat de plasmar, d'una forma física, el tribut als valencians i les valencianes com a col·lectiu resilient i solidari”, explica Folgado, qui va recordar després de l'estrena en el Principal “a les persones que ja no estan amb nosaltres i a les quals s'han sobreposat i ens mostren el coratge amb el qual hem de continuar lluitant contra la pandèmia”.

Per part seua, el vicepresident de la Diputació Rafa García va qualificar l'estrena com “un acte meravellós que ens recorda la necessitat de l'abraçada en una societat com la nostra en la qual és fonamental”. “Estos esdeveniments culturals ens van donant oxigen després de 16 mesos de lluita contra la pandèmia”, va afegir García després de l'espectacle de Crea Dance Company, en el qual també van participar els orfeons de València i Aldaia i Symphonia Orbitalis.

Rafa García i Empar Folgado van estar acompanyats en l'estrena de ‘Temps d’abraçar’ per les diputades Eli García i Mentxu Balaguer i els diputats Andreu Salom i Carlos Gil. Els responsables provincials van coincidir a l'hora de destacar la importància de la iniciativa en el full de ruta de la institució de renovar el seu compromís amb la cultura en un context condicionat per la crisi sanitària.

Projecte itinerant

L'estrena en el Principal de ‘Temps d’abraçar’ tindrà continuïtat amb la programació de set concerts en altres tants municipis valencians, que hauran de sol·licitar l'organització de l'esdeveniment a la Diputació i complir una sèrie de requisits quant als espais i les mesures de seguretat pertinents. Amb un elenc professional que ha treballat l'adaptació multidisciplinària del Rèquiem de Mozart, els concerts itinerants tindran dos formats: tres simfònics amb orquestra, cor d'entre 50 i 70 intèrprets i quatre solistes; i quatre de cambra amb grup instrumental, cor d'entre 40 i 50 veus, òrgan, solistes i ballet en xicotet format.

‘Temps d’abraçar’ té com a imatge l'obra creada per l'artista il·licità Joan Castejón, format en la valenciana Escola de Belles Arts de Sant Carles i un dels principals representants del realisme social en la renovació plàstica espanyola de postguerra. L'evocadora imatge de Castejón funde l'absència, la presència i les abraçades per a donar sentit al que Empar Folgado definix com “un projecte col·lectiu que parla de record i del desig de véncer definitivament a la pandèmia”.