Amb l'objectiu d'estimular els textos teatrals destinats al públic més jove i reflexionar sobre l'impacte de l'art en l'educació, el Teatre Escalante de la Diputació de València patrocina les IV Jornades de Creació d'Arts Escèniques per a la Infància i Joventut. Les jornades, organitzades per l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), se celebraran del 2 al 10 de juliol a la Sala Ultramar.

“L'objectiu principal d'estes jornades és acostar una visió àmplia i transversal de la creació actual de les arts escèniques, fomentar tot tipus d'escriptures per a xiquetes, xiquets i adolescents, i posar-les en valor en el seu desenvolupament emocional”, assenyala a diputada de Teatres Glòria Tello.

El model d'esta edició se sustenta en una trobada amb agents de l'àmbit educatiu i artístic, el desenvolupament d'un taller de teatre d'objectes i l'exhibició d'un espectacle de titelles. Activitats que, com explica la directora de l'Escalante, Marylène Albentosa, “pretenen afavorir la dramatúrgia infantil i juvenil com a detonador creatiu i didàctic, i remarcar la importància, el valor i la necessitat de l'art en l'àmbit social i educatiu”. Tres cites destinades “tant als professionals de les arts escèniques, com als docents i totes les persones interessades en l'impacte de les arts en l'educació”.

L'art com a experiència educativa

D'entrada lliure amb inscripció prèvia, la trobada amb els professionals s'iniciarà el divendres 2 de juliol sota el marc ‘Les arts escèniques en l'àmbit educatiu’. El professor titular de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, José Beltrán Llavador, presentarà la ponència introductòria ‘L'art com a experiència educativa: imaginar futurs possibles’, per a donar pas després a dues taules de reflexió i debat que abordaran esta temàtica des de diferents enfocaments.

La primera d'elles aprofundirà en l'art com a eina d'aprenentatge per a ressaltar tot allò que l'educació pot aprendre de les arts. Una anàlisi que traçarà Tomás Motos, director del Màster en Teatre Aplicat de la Universitat de València, i Jesús G, codirector de Jaleo. Jornades d'animació a la lectura, escriptura i observació.

La segona taula aprofundirà en com estimular l'adolescència: experiències de creació escènica en l'entorn educatiu dels joves. I de tot això parlaran els representants de les iniciatives més innovadores que es desenvolupen en la nostra comunitat per a la creació de públics joves, per a fomentar el potencial creatiu dels estudiants o per fer del teatre i la seua dramatúrgia un recurs didàctic per als adolescents. Jéssica Martínez, Lucía Sáez i Mafalda Bellido oferiran la seua visió basada en El Laboratorio Creador.es; Rafa Palomares aportarà les seues reflexions des del Proyecto Inestables por la Educación; i Daniel Tormo i Josep Valero participaran sota la seua experiència en el Proyecto Escena Erasmus.

Dotar de vida i expressió als objectes

El taller d'esta edició, programat del 6 al 9 de juliol, se centrarà en l'experimentació plàstica i dramàtica que proporcionen els objectes. Sota el títol ‘L'expressivitat de l'objecte’, la companyia segoviana Títeres, de María Parrato reflexionarà sobre la necessitat que sorgix d'aqueix impuls que ens fa agafar alguna cosa amb les nostres mans per a expressar-nos, per a donar-nos suport en ella i fins i tot per a sorprendre'ns a nosaltres mateixos. Un taller, la inscripció del qual pot fer-se a través de la web de la AVEET, que mostrarà les claus per a la creació d'espectacles a través de l'experimentació plàstica i dramàtica que proporcionen els objectes i que determina la poètica i l'estètica del muntatge teatral.

La representació de Palabras de Caramelo, obra de la companyia de María Parrato, posarà la guinda escènica el 10 de juliol a la clausura d'estes trobades.

Doble inauguració aquest dijous 1 de juliol en el MuVIM amb les mostres «De las pensiones de Diputació a las Becas Alfons Roig 1863-2016» i «La forma intermedia» de l'artista Luis Moscardó.

Trenta-quatre obres procedents dels treballs realitzats pels artistes seleccionats en el marc de les Pensions i posteriorment de les Beques Alfons Roig atorgades per la Diputació de València, componen la mostra «De las pensiones de Diputació a las Becas Alfons Roig 1863-2016». Una exposició que demostra el paper constant de la Diputació en la promoció i evolució de l'art valencià contemporani. I és que molts dels més significatius artistes locals van iniciar la seua trajectòria professional gràcies a les ajudes i la promoció oferida per la Diputació, indica el director del museu, Rafael Company.

Joaquín Sorolla, Ignacio Pinazo, José María Fenollera, Carmen Calvo o Victoria Civera entre altres, conformen una mostra que podrà visitar-se en el MuVIM fins al 26 de setembre i a través de la qual s'observen «importants aspectes evolutius de la cultura artística valenciana i les construccions socials i culturals que van definir l'estatus de l'home i la dona en la societat», assenyala la comissària de la mostra Carmen Gracia.

Un ric patrimoni de la Diputació que podrà ser visitat durant tot l'estiu en esta gran exposició en la qual s'ha prestat especial atenció a «la relació de la dona amb l'art a partir de la segona meitat del segle XX», assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions.

La forma intermedia

El Cub del MuVIM acull des de hui la mostra «La forma intermedia» de l'artista plàstic Luis Moscardó (Benigànim, 1950). Llenços, papers, cartons, escaioles... materials no convencionals i humils amb la qual acostar-nos una obra carregada de matisos i «on la pintura es condensa formant matèria, cos, sòlid i lleuger alhora, evanescent i fugitiva», descriu Pepe Cosín, dissenyador i comissari de la mostra.

Moscardó ens tempta en esta exposició a deixar-nos portar per l'estètica de la seua obra, la bellesa que hi ha en ella, amb una destresa tècnica desplegada en els múltiples matisos i textures que és capaç de mostrar-nos després de cada traç, després de cada taca. Després d'elles, després de la seua immensitat, trobarem a l'autèntica forma intermèdia.

Luis Moscardó

En 2019 exposa en Galeria Punt la sèrie Sumergidos, obra sobre diferents suports i tècniques. En 2016 instal·la en el Cercle de BBAA de València Esta noche no dormirás/La última carta. En 2015 A beautiful new world, en el Second Nanjing lnternational Art Festival de la Xina. En 2013, Presa en la masa. Pintures abstractes, quasi monocromes, amb referències paisatgístiques, en la Galeria Kir Royal. Forma part de l'exposició Trucks (Landscape & Artífex) que exposa en el Souzou Museum, la Xina. En 2010, Ceo de farrapos, una mirada sobre la poètica de Luis Pimentel, en el Museu de Lugo.

Entre 2004 i 2010 exposa en la Galeria Trama de Barcelona i Madrid diverses sèries de pintures: El linde del bosque, Viaje de invierno, de clara evocació poètica. Entre 1997 i 2007 realitza en la Galeria Punt de València diverses exposicions de pintura, tant llenços com obra sobre paper, de tall constructiu, amb referències a l'arquitectura de Barragán: Lejos había ciudades, que exposarà també a la Sala Pelaires (Palma) en 2003.

En 1999 exposa a Copenhaguen La piel quemada, Galeria Art DK. En 1997 participa en Igualdad es Diferencias, Generalitat Valenciana, itinerant per la Comunitat, Mèxic i Itàlia. Treballa en la sèrie Dolenta Memòria, que exposarà en 1994 en la Galeria la Dent del Temps, València, Galeria Trinta, Compostela i Museet far Samtidskunst, Roskilde, Dinamarca.

En 1992 exposa a París El café en Bagdad, en la Galeria Phal. En 1991 exposa Arxipèlag en la Galeria Canem de Castelló. En 1987 exposa en la Galeria Luis Adelantado diverses sèries de pastissos i pintures amb al·lusions a figures humanes esquemàtiques.

A més ha participat en diferents fires d'art: ARCO, FIAC, CHICAGO ART, ART COLOGNE, THE SOLO PROJECT BASEL, POSITIONS BERLIN ART FAIR, ESTAMPA y UNE ART. La seua obra està representada en diferents museus i col·leccions: IVAM, Col·lecció Banc d'Espanya, Fundació Bancaixa, Banc de València, Fundació Caixa Sabadell, Museet far Samtidkunst, Nanjing BaiJia Lake (lnternational Culture lnvestment Co, Ltd), Museu de Lugo i Diputació de València.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha rebut un premi EAR d'Educació Ambiental en la categoria ‘Actuació de sensibilització i educació front a l’emergència climàtica’ del Centre d’Educació Ambiental de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

El projecte ‘Repensar el futur’ és un espai de reflexió adaptat a les necessitats educatives de 4t, 5é i 6é de Primària, on es tracten temes d'actualitat per a l'alumnat i per a les famílies, amb tallers, activitats, imatges i vídeos per a descobrir el nostre entorn i aprendre a respectar-lo.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha arreplegat el premi de mans de la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, i en els agraïments als treballadors i treballadores de l’àrea de Medi Ambient, ha recordat totes les acciones d'educació ambiental engegades des de la Diputació de València, entre elles, que 60 escoles implantaran el programa 50/50 a partir del curs escolar que ve.

L'objectiu del programa 50/50 de l'estratègia Reacciona és reduir el consum, la despesa energètica i les emissions dels centres educatius gràcies a la participació de tota la comunitat educativa, però el més important són els hàbits i les actituds que aprenen els xiquets i les xiquetes, i que després acabaran traslladant a les seues cases.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Medi Ambient, destina un pressupost total d'un milió d'euros perquè les mancomunitats contracten educadors i educadores ambientals durant el període d'un any.

Per últim, també està en marxa la campanya educativa i de sensibilització per a difondre la importància de protegir el Corriol Camanegre, les dunes i la posidònia.

L'acte de lliurament de la tercera edició dels Premis EAR s'ha celebrat al Centre del Carme Cultura Contemporània amb l'assistència de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà i dels premiats AE Agró- Morvedre, Ajuntament de Benicàssim, IES Serra d'Irta, i les empreses Actio i Itinerantur.

L'àrea d'Igualtat de la Diputació de València i la Federació Valenciana d'Empreses Cooperativa de Treball Associat (FEVECTA) han posat en marxa esta setmana el projecte ‘Juntas mejor’, amb el qual pretenen impulsar la creació de cooperatives de treball liderades per dones que presten serveis d'atenció a persones majors i dependents en comarques de l'interior de la província.

El projecte, que es desenvoluparà a les comarques de La Serranía, El Rincón d'Ademuz, Requena-Utiel i L’Hoya de Buñol, oferirà oportunitats d'autoocupació i professionalització a dones en desocupació o altres situacions de vulnerabilitat econòmica o social i, al mateix temps, contribuir a generar els serveis indispensables per a abordar els reptes que implica l'envelliment progressiu de la població de l'interior de la província de València.

En paraules de la diputada d'Igualtat, Eli García, “esta iniciativa fomenta el cooperativisme entre les dones dedicades a cuidar a persones, però a més és un projecte transversal que es desenvoluparà als ajuntaments a través dels ADL’s per a oferir una cobertura legal a dones en situació de vulnerabilitat”.

Per part seua, el president de FEVECTA, Emilio Sampedro, considera que este projecte al costat de la Diputació “serà un banc de proves per a la col·laboració públic-privada imprescindible en un context d'incertesa com l'actual, l'èxit del qual depén, en gran manera, de posar en comú l'experiència de FEVECTA en els processos d'emprenedoria sota la fórmula cooperativa i de gestió, motivació i acompanyament de grups en processos d'autoocupació col·lectiva, i el suport i la col·laboració estreta de tots els ajuntaments, mancomunitats i agències de desenvolupament local implicats”.

“Pretenem posar en valor el treball de tantes dones de comarques de l'interior de la Comunitat que tradicionalment vénen cuidant a persones del seu entorn d'una manera silenciosa, per la seua falta de regulació, de contrapartida econòmica, però alhora tan valuosa econòmica i socialment, i volem fer-ho impulsant la creació de cooperatives de treball creades i liderades per dones, que presten serveis d'atenció i cura a persones en l'entorn local”, explica Sampedro.

Xarrades i cursos de formació

L'objectiu del projecte ‘Juntas mejor’ és empoderar a dones i capacitar-les per a prestar serveis d'atenció i cures a persones majors i per a aconseguir-lo se celebraran xarrades i cursos de formació en nou municipis de les quatre comarques assenyalades.

La primera de les xarrades va tindre lloc este dimecres a Buñol, mentre que Requena va acollir la sessió del dijous amb el títol ‘Crea la teua ocupació, emprén en femení: Cooperatives de serveis d'atenció i cures en el teu municipi’. Després de les xarrades tindran lloc els cursos de formació amb aquelles dones que desitgen incorporar-se a la iniciativa.

La programació de ‘Juntas mejor’ té fixada data a Utiel per al 9 de juliol i arribarà també a altres sis municipis encara per concretar de les comarques d'interior de la província.

La Diputació de València ha celebrat este divendres una nova trobada de les Jornades Forestals del projecte europeu Interreg SUDOE REMAS, en el qual han participat responsables institucionals directament vinculats a les polítiques de canvi climàtic i prevenció d'incendis amb un debat centrat en el risc de les emissions de CO₂en incendis forestals i la gestió d'estes emissions per a millorar la capacitat d'acumular carboni.

En este sentit, l'objectiu del projecte coordinat per l'Associació de Municipis Forestals de la Comunitat (AMUFOR) en col·laboració amb la Diputació, cofinançat amb fons europeus, és quantificar el risc d'emissió de carboni contingut en els ecosistemes forestals després dels incendis per a proposar mesures de prevenció de les emissions, al mateix temps que s'inclou el risc en les estratègies de planificació i plans de prevenció d'incendis a nivell transnacional.

La jornada l'ha oberta el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, qui ha destacat la importància d’estar “sempre vigilants en la conservació de les nostres muntanyes i no deixar d'impulsar polítiques actives des de les institucions per a millorar tot el que estiga al nostre abast des de la planificació i la prevenció, que són les principals eines de les quals disposem”. Rivera ha estat acompanyat en l'obertura per Consuelo Alfonso, alcaldessa d'Andilla, presidenta d’AMUFOR i coordinadora del projecte.

Participants i objectiu

La taula redona, amb la participació dels ponents per videoconferència, l'ha coordinada el catedràtic de la Universitat Politècnica de València i expert en gestió forestal José Vicente Oliver, i en la mateixa han intervingut la directora general de Canvi Climàtic de la Conselleria d'Agricultura, Celsa Monrós, el director general de Prevenció d'Incendis, Diego Marín, la regidora d'Agricultura i Medi Ambient de Llíria, Consuelo Morató, i la mateixa presidenta d’AMUFOR i coordinadora de REMAS, Consuelo Alfonso.

L'esdeveniment, que ha tingut la seua base d'operacions en el Saló de Plens de la corporació provincial, pretén donar a conéixer la necessitat de conservació i gestió dels embornals, el risc d'emissions per incendis i l'oportunitat que suposa la compensació de carboni davant la reducció del risc que es declaren focs en la superfície forestal.

No obstant això, l'objectiu principal d'estes jornades és conéixer les diferents accions i iniciatives que es puguen posar en marxa des de l'acció política i social en els àmbits de govern local, provincial, autonòmic i europeu per a incloure el risc d'emissió en els processos de planificació i gestió d'incendis forestals.

El Premi Iturbi, concurs internacional de piano organitzat per la Diputació de València, va donar a conéixer este cap de setmana els guanyadors de les diferents categories en la gala celebrada en el Teatre Principal, presentada pel periodista Martín Llade. El jurat, presidit per Joaquín Achúcarro i format per Catherine D’Argoubet, Ana Guijarro, Jorge Luis Prats, Menahem Pressler, Didier Schnorhk, Josu de Solaun, Paolo Pinamonti i Barrett Wissman, va declarar desert el primer premi, atorgant el segon a Alexey Sychev (Rússia) i el tercer a Salome Jordania (Geòrgia) i Ryutaro Suzuki (el Japó) ex aequo.

En esta vint-i-unena edició, els nou membres del jurat han decidit no atorgar el primer premi, un resultat que ja es va donar en els anys 1982 i 1992, encara que ha constatat la qualitat artística brindada pels participants fase rere fase. La decisió posa de manifest l'alt nivell d'exigència i excel·lència que demanda el Premi Iturbi, un concurs biennal de referència en el món pianístic.

Els premis en esta edició especial han experimentat un augment del 70% respecte al certamen precedent i s'han destinat un total de 89.000 euros als diferents guanyadors. El primer premi, que estava dotat amb 30.000 euros i que li reportaria al guanyador l’enregistrament d'un disc amb IBS Classical, una gira de concerts i un contracte de management de IMG Artists, no ha tingut destinatari.

El pianista rus Alexey Sychev ha guanyat el segon amb 20.000 euros i el tercer ha sigut ex aequo per a la georgiana Salome Jordania i el japonés Ryutaro Suzuki amb 10.000 euros, així com una gira de concerts per España i l'estranger per a estos guardons dotats per la Diputació de València. Els finalistes Andrei Ivanou (Bielorússia), Airi Katada (el Japó) i Zifan Ye (la Xina) van rebre 5.000 euros; a més, l'intèrpret xinés va recollir els 3.000 euros del premi al millor finalista que aportava l'Ajuntament de València.

Jordania, tres premis més

Els diferents premis especials tenen assignats 2.000 euros i Salome Jordania va guanyar tres d'ells per la seua millor interpretació: el de l'Ajuntament de València per una peça de Chopin; el de la Societat Filharmònica de València per una sonata de Mozart; i el de Polimúsica, dotat amb 1.000 euros, per interpretar ‘Imatges’, obra encarregada a Óscar Colomina per a la celebració del 40 aniversari del Premi Iturbi.

Altres guardons dotats amb 2.000 euros van ser el premi de la Diputació de València al millor intèrpret de música espanyola que va guanyar Antonii Baryshevskyi (Ucraïna); el Kawai, per la interpretació d'un concert de Beethoven, que va ser per a Ryutaro Suzuki (el Japó); i el de Clemente Pianos al millor concursant triat pel públic, que se'l va emportar el rus Alexey Sychev. Així mateix, el Institut Valencià de Cultura de la conselleria d'Educació, Cultura i Esport assigna 5.000 euros a una gira de concerts per la Comunitat Valenciana per als tres primers premis.

Edició històrica

Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i presidenta del Palau de la Música, ha afirmat que “hem celebrat una edició històrica en el 40 aniversari del Premi Iturbi, al qual volem situar entre els millors del món. A això han contribuït els pianistes, la direcció i el lideratge de Achúcarro i la comissió artística amb Óscar Oliver en la coordinació, al costat de Josu de Solaun, Carles Marín i Emma Jiménez, les dotacions, la solvència i el prestigi del jurat i les exigents bases del concurs”. Tello destaca que “hem creat un gran equip i continuem treballant per a millorar i impulsar este projecte que posa a València en el panorama musical internacional”.

Achúcarro, director artístic del concurs, ha assegurat que “hem posat el llistó altíssim però el jurat considera que en esta nova etapa impulsada per Glòria Tello això ha de ser un segell distintiu del Premi Iturbi”. El reconegut concertista basc, que va recaptar fons en una gira amb José Iturbi per als damnificats per la riuada de València en 1957, ha subratllat que “els concerts oferits per magnífics artistes han ratllat a gran altura i considera un èxit la qualitat exhibida, i també que s'inscrigueren en el concurs 178 pianistes de 41 països en una edició marcada pel Covid-19 i la coincidència amb altres cinc prestigiosos concursos”.

Potenciar carreres artístiques

Per part seua, el coordinador i assessor, Óscar Oliver, ha indicat que “fem una avaluació molt positiva d'esta edició especial que analitzarem més detingudament en els pròxims dies per a optimitzar aspectes i consolidar el positiu del concurs”. Oliver posa en relleu “la magnífica oportunitat que suposa el Premi Iturbi per als pianistes, als quals obri moltes portes en auditoris i programació per a fer un salt qualitatiu i potenciar les seues carreres artístiques”; i recorda “el neguit i incerteses patides en mesos passats, quan la pandèmia i la competència semblaven obstacles insalvables. No ho han sigut”.

El Premi Iturbi de la Diputació forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reunix concursos de països dels cinc continents entre els quals es troben les competicions internacionals de música més prestigioses de tot el món. El Concurs Internacional de Piano de València és membre de la Fundació Alink-Argerich, que reunix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.