La diputada de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Dolors Gimeno, s'ha reunit amb el coordinador de pilota valenciana de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Sebastià Giner, per analitzar les possibles vies de col·laboració entres les dues administracions en matèria de normalització lingüística i pilota valenciana. La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha explicat que "estudiem una línia de col·laboració per promocionar el joc de la pilota i de la nostra llengua".

Cal recordar que la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha desenvolupat el projecte 'Parlem de Pilota', una carpeta amb quatre il·lustracions temàtiques: el trinquet, el carrer, tipus de jugadors i tipus de colps, que mostren la riquesa lèxica de l'esport dels valencians i les valencianes. El projecte es complementa amb un web (parlemdepilota.dival.es) on les persones usuàries podran descobrir més informació dels termes. La Diputació de València té la intenció de completar el projecte amb nous materials.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, acompanyada per l'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarría, i la regidora d'Urbanisme, Ana Bru, ha visitat la finalització de les obres de connexió del carril bici de l'avinguda de l'Orxata de la localitat amb la Ronda Nord de València.

L'actuació, que arriba a proposta de la Direcció General de Mobilitat amb el finançament de la Diputació, se centra en la glorieta d'intersecció de les avingudes Germans Machado i Alfauir de València i l'avinguda de l'Orxata d'Alboraia.

Com explica la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, "l'objectiu és integrar els trajectes en la modalitat ciclopeatonal entre Alboraia i València per augmentar els desplaçaments saludables i per a fomentar la mobilitat intermodal amb l'estació de metro del Palmaret".

Per a l'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarría, la col·laboració entre la Diputació i l'ajuntament d'Alboraia “ens ha ajudat a millorar la connexió dels nostres carrils bici amb l'entorn, en este cas, amb València”.

El trajecte de connexió s'inicia al sud de la glorieta, en el pas de vianants de la zona interior de la Ronda Nord, per connectar amb el carril bici de l'avinguda de l'Orxata que circula per un camí inclòs en la zona denominada "la pinaeta", un espai arborat que amb les obres ha canviat la il•luminació i la senyalització, ha ampliat la vorera amb la creació d'una zona de descans amb dos bancs i perímetre amb barana.

En les obres s'ha prioritzat el trànsit ciclista front al motoritzat, sense disminuir la capacitat de circulació del trànsit rodat, establint una connexió ciclista segura amb mínima ocupació de l'espai per als vianants.

Les obres, amb un pressupost de 43.091 euros, són el resultat de la cooperació entre la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, amb la Delegació de Mobilitat Sostenible de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, en el Pla d'ajudes a inversions en vies ciclopeatonals per import de 843.091 euros als ajuntaments d'Alboraia, Tavernes de la Valldigna, Massalfassar i Gandia.

La Diputació de València prepara una nova entrega als ajuntaments del Fons de Cooperació Municipal, a través del qual distribuirà entre els municipis de la província un total de 75 milions d'euros enguany, 14 milions més que en 2020. Esta nova aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

Per comarques

La distribució dels 74.550.000 euros que aporta enguany la Diputació de València al Fons de Cooperació Municipal, en el qual participa al costat del Consell, deixa 11,2 milions a L'Horta Sud i 9,2 a L'Horta Nord; 8,7 milions a la Ribera Alta; 3,5 milions a la Ribera Baixa; una mica més de set milions d'euros a La Safor; i 5,2 milions a La Vall d'Albaida.

A més, El Camp de Túria rebrà un total de 5,5 milions d'euros incloent la nova entrega, pels 3,3 milions del Camp de Morvedre, els 3,6 milions de La Costera i els 2,2 milions assignats als municipis de La Serranía. La comarca Requena-Utiel sumarà 1,8 milions d'euros del tram provincial del Fons de Cooperació, que deixarà una mica més de dos milions en L’Hoya de Buñol-Chiva, 1,2 milions a La Canal de Navarrés, 934.000 euros al Valle d'Ayora-Cofrentes i 634.000 euros en El Rincón d'Ademuz.

Quant a la nova entrega, els municipis de L'Horta Sud es repartiran una mica més de dos milions d'euros, pels 1,8 milions de L'Horta Nord, els 2.066.000 euros de La Ribera Alta, els 800.000 euros de La Ribera Baixa, el milió i mig de La Safor i el 1.360.000 euros de La Vall d'Albaida. Els consistoris del Camp de Túria rebran 1,1 milions d'esta nova aportació de la Diputació al Fons; els del Camp de Morvedre 744.000 euros; els de La Costera 890.000 euros; i els de La Serranía 620.000 euros.

El repartiment d'esta última entrega provincial al Fons de Cooperació es completa amb els 500.000 euros per als municipis de L’Hoya de Buñol-Chiva; els 338.000 euros per a La Canal de Navarrés; els 260.000 euros per al Valle d'Ayora-Cofrentes i els 192.000 euros per als pobles del Rincón d'Ademuz.

A estes quantitats cal afegir els 171.586 euros que rebrà València en la tercera entrega provincial del Fons de Cooperació, que al costat de la resta d'ajudes incloses en el programa durant 2021, també el Pla Resistir, sumen una mica més de huit milions d'euros per a la capital. En total, prop de 75 milions d'euros que han rebut de la Diputació els municipis de la província per a garantir la seua liquiditat davant serveis bàsics i escometre noves inversions.

València Turisme ha aprovat subvencionar amb un total de 401.000 euros els 85 projectes turístics de 43 ajuntaments i 42 organitzacions sense ànim de lucre, en el marc del programa "Impulsem Turisme 2021", tal com arreplega el número 122 del Butlletí Oficial de la Província (BOP).
 

El document oficial arreplega la resolució de les dues últimes línies d'ajudes econòmiques de les cinc convocades enguany per l'organisme de la Diputació de València, per a donar impuls a la reactivació de la demanda turística a la província.

D'una banda, en el BOP figura la publicació de les ajudes econòmiques destinades a municipis que no tenen reconeguda oficialment la condició de municipi turístic i entitats locals menors, dotades amb un pressupost de 201.000 euros i que es distribuiran entre 43 localitats de la província.
 

En aquest apartat, València Turisme subvenciona el desenvolupe deproyectos turístics, accions de promoció turística i la implantació de mesures destinades a reforçar i garantir la seguretat per als turistes i visitants enfront de la Covid-19.
 

D'altra banda, el BOP també arreplega la resolució de les ajudes dirigides a associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre para accions de promoció turística i mesures destinades a reforçar i garantir la seguretat per als turistes i visitants enfront de la Covid-19, per la qual es distribuiran un total de 200.000 euros entre les propostes de 42 entitats.

Injecció global de 801.000 euros

València Turisme ha destinat enguany un total de 801.000 euros al programa "Impulsem Turisme 2021" que, a través de cinc línies d'ajudes destinades tant a entitats locals com a entitats sense ànim de lucre de la província, persegueix potenciar la creació de productes turístics; accions de promoció, creació, manteniment i millora d'infraestructures turístiques; i la posada en marxa de mesures per a garantir la seguretat sanitària i reduir l'impacte de la Covid-19 a la província.
 

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha destacat que aquest programa "suma esforços amb tots els agents del sector en la recuperació i reactivació del turisme, per a fer-lo, a més, amb les majors garanties en benefici dels municipis i del futur del nostre territori".
 

Es tracta d'ajudes de concessió per concurrència competitiva, que se sumen a l'aportació que realitzarà la Diputació de València al Fons de Cooperació Municipal regulat pel Consell, per als municipis turístics de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de compensar la despesa addicional que suporten aquestes localitats en la prestació de serveis a població no resident.

La Diputació de València considera necessari sumar-se als actes amb motiu del 350 aniversari de la canonització de Francesc de Borja i Aragó per a potenciar el vessant cultural i històric a la província del IV duc de Gandia, qui tinguera un paper rellevant durant els regnats de Carlos I i Felipe II. El ple de juliol inclou una moció de Presidència per a declarar 2022 Any Sant Francesc de Borja en la Diputació, que projecta crear una comissió d'experts per a elaborar una programació cultural al costat de l'Ajuntament de Gandia i l'Arquebisbat de València.

La Santa Seu va concedir recentment a la diòcesi de València el ‘Any Jubilar de Sant Francesc de Borja’ entre el 3 d'octubre d'enguany i el 3 d'octubre de 2022. Coincidint amb el 350 aniversari de la canonització pel Papa Clemente X, la corporació provincial vol posar en valor el llegat polític, social i artístic del patró de Gandia, més enllà de la seua inqüestionable personalitat religiosa i espiritual com a pare general dels jesuïtes.

Francesc de Borja i Aragó va nàixer a Gandia a l'octubre de 1510 i, abans d'orientar la seua vida a la fe, va tindre una influència notable en les corts dels Austrias gràcies al seu prestigi intel·lectual i polític. El IV duc de Gandia, I marqués de Llombai, Gran d'Espanya i virrei de Catalunya es va retirar a la seua terra natal després de la mort del seu pare, renunciant a tots els títols en favor del seu primogènit.

Llegat per a La Safor i la província

Va ser en eixe moment quan va decidir iniciar la seua etapa de predicador itinerant, després de renunciar també al títol de cardenal. Arran d'entrar en contacte amb l'orde fundada per San Ignacio de Loyola, va madurar el seu desig d'ajudar econòmicament als jesuïtes, convertint-se en comissari general i pare de l'orde a Espanya.

Però el seu llegat és igualment transcendent en l'àmbit polític, amb un paper rellevant com a il·lustre gandiense en els regnats de Carlos I i Felipe II, i en el social, com a fundador de la Universitat de Gandia, la primera a rebre alumnes seglars. La Diputació pretén sumar-se, al costat de l'Ajuntament de Gandia i l'Arquebisbat, a la celebració de l'any jubilar organitzant actes culturals i elaborant publicacions que destaquen la importància del llegat de Sant Francesc de Borja per a La Safor i per a tota la província.

En la moció impulsada pel president de la Diputació de València, Toni Gaspar, es contempla la creació d'una comissió de la qual formaran part associacions, fundacions i universitats amb la finalitat de treballar al costat de les institucions en les activitats organitzades amb motiu de l'Any Sant Francesc de Borja.

La setmana que ve arranca a València la primera edició de ‘L'Incontrolat’, un cicle de cinema que explora les relacions entre el documental i l'etnografia/antropologia. El cicle consta de quatre produccions que es projectaran ‘a la fresca’ en sessions nocturnes (22 hores) als patis de la Beneficència, seu del museu de la Diputació de València, entre el dimarts 13 i el divendres 16 de juliol.

“El cicle pretén aprofundir en la capacitat del documental per a comprendre les nostres societats, abordant temes com les cures a les persones majors, els territoris de frontera, el canvi climàtic o la postcolonialitat”, ha explicat el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui també ha destacat “l'experimentació contínua, la innovació en la programació i la creativitat de l’ETNO per a obrir noves vies de comunicació amb el públic”.

L'Incontrolat té com a objectiu acostar al públic una selecció de documentals de caràcter etnogràfic. Són obres premiades en festivals internacionals que no han sigut estrenades en sales ni en festivals de la Comunitat, i que tampoc estan accessibles en plataformes digitals. El programa es compon dels documentals ‘Mother’, ‘Anunciaron Tormenta’, ‘Budha in Africa’ i ‘A shape of things to come’.

‘Mother’, de Kristof Bielsen, és una obra que s'endinsa en residències de majors de luxe en països del sud global, com Tailàndia, per a acollir a ciutadans europeus acomodats. La peça és una extraordinària observació sobre la dificultat de cuidar als nostres majors, i les transformacions que van patint les cadenes globals de cures.

En l'àmbit estatal, destaca l'estrena a València de ‘Anunciaron Tormenta’, de Javier Fernández Vázquez. El documental ha passat en 2020 per la Berlinale, el Documenta Madrid o el DocsLisboa. L'obra aborda la poc investigada memòria del passat colonial espanyol a Guinea Equatorial. Això es realitza a través dels relats orals de la comunitat bubi, endinsant-se en la selva per a traçar l'assassinat d'un dels seus últims reis.

Els altres dos documentals que complementen el cicle són ‘Budha in Africa’, premiat com a millor documental de Sud-àfrica, i ‘A shape of things to come’, un documental de frontera que es convertix en tota una etnografia del desert de Sonora, endinsant-se en l'autosupervivència enmig del col·lapse ambiental global.

Totes les pel·lícules es projectaran a les 22 hores, del 13 al 16 de juliol, al pati del Museu Valencià d’Etnologia, amb seu en la Beneficència, i l'accés al cicle és gratuït sense reserva prèvia, fins a completar l'aforament.

Les IV Jornades de Creació d'Arts Escèniques per a la Infància i Joventut, organitzades per l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET) amb la col·laboració del Teatre Escalante de la Diputació, s'han desenvolupat al llarg d'esta setmana a la Sala Ultramar de València amb tres eixos principals: la trobada amb agents de l'àmbit educatiu i artístic, el desenvolupament d'un taller centrat en el teatre d'objectes i l'exhibició d'un espectacle de titelles.

Les jornades, que finalitzaran este dissabte 10 de juliol amb la representació de ‘Paraules de Caramel’, obra de la companyia de María Parrato, té per objectiu “acostar una visió àmplia i transversal de la creació actual d'arts escèniques, fomentar tot tipus d'escriptures per a xiquetes, xiquets i adolescents, i posar-les en valor en el seu desenvolupament emocional”, assenyala la diputada de Teatres de la Diputació, Glòria Tello.

Dotar de vida i expressió als objectes

El taller d'esta edició, programat del 6 al 9 de juliol, s'ha centrat en l'experimentació plàstica i dramàtica que proporcionen els objectes. Amb el títol ‘L'expressivitat de l'objecte’, la companyia segoviana Títeres de María Parrato ha reflexionat sobre la necessitat que sorgix d'eixe impuls que ens fa agafar alguna cosa amb les nostres mans per a expressar-nos, per a donar-nos suport en ella i fins i tot per a sorprendre'ns a nosaltres mateixos.

La Fundació de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) va entregar el seu VI Premi a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural al doctor Salvador Sáez Cifre, qui ha exercit com a metge en àrees rurals durant més de quatre dècades. La Diputació de València ha col·laborat un any més per a fer possible este reconeixement que posa en valor el treball dels metges que desenvolupen la seua labor en municipis amb població inferior a 10.000 habitants.

L'acte, celebrat en el Centre Cultural La Beneficència, va estar presidit per la presidenta de la Fundació del ICOMV, la doctora Mercedes Hurtado, la diputada provincial de l'àrea de Benestar Social i Qualitat Democràtica, Pilar Sarrión, i el secretari de la Fundació del ICOMV, el doctor Francisco Fornés.

La diputada Pilar Sarrión va ser l'encarregada d'obrir l'acte en la seua condició d'amfitriona. En el seu discurs va voler agrair el treball del personal sanitari durant la pandèmia de la Covid-19 i va ressaltar “la gran labor professional, però també humana, que fan els metges rurals”.

Per part seua, la doctora Mercedes Hurtado, presidenta de la Fundació del ICOMV, va recordar el gran valor que tenen els metges rurals, que suplixen amb la seua vocació i bon fer la falta de recursos que moltes vegades patixen els professionals sanitaris que treballen en localitats més allunyades dels nuclis urbans.

La presidenta va explicar que “este guardó és una manera de reivindicar la figura del metge rural, indispensable per al nostre sistema sanitari”. Així mateix, va posar l'accent en la relació que té el metge rural amb els seus pacients, “eixe és el major tresor que pot tindre un metge, el reconeixement i afecte dels pacients que moltes vegades es convertixen en amics i fins i tot família”, va afirmar la doctora Hurtado.

El premiat, Salvador Sáez Cifre, va agrair als seus familiars i amics el gran suport que ha rebut d'ells al llarg de la seua trajectòria professional. A més, va destacar la relació que com a metge té amb els pacients, en viure en una localitat xicoteta on tots es coneixen i eixa proximitat fa que es convertisquen en amics. El guardonat va voler tindre un detall amb Elena, la seua dona, i després d'acabar el discurs li va fer pujar a l'escenari per a entregar-li un ram de flors per haver sigut un pilar fonamental en la seua vida.

Per segon any consecutiu, l'esdeveniment va estar marcat pels protocols de prevenció de la Covid-19, amb un aforament més limitat. No obstant això, autoritats, familiars i amics del premiat i representants del ICOMV i la Fundació no van deixar passar l'oportunitat d'acompanyar al doctor Sáez en un dia tan especial, en el qual es reconeix la seua labor professional i la de tots els professionals sanitaris que, com ell, anteposen en el seu dia a dia la seua vocació i ganes d'ajudar i salvar vides.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà prop de quatre milions d'euros entre els municipis de L'Horta. En este sentit, L'Horta Nord rebrà 1,8 milions que, sumats a la primera entrega provincial del Fons i l'aportació de la institució provincial al Pla Resistir, eleven a 9,2 milions d'euros les ajudes incloses en el programa. Per part seua, L'Horta Sud rebrà una mica més de dos milions d'euros i haurà rebut 11,2 milions durant el present any. En total, la Diputació incrementa en 2.014.489 euros la seua assignació a les dos comarques dins del Fons de Cooperació Municipal.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

L’artista Manu Blázquez va ser guanyador del premi Alfons Roig de la Diputació de València en la passada edició 2020, en la modalitat de millor projecte a concurs. Una edició renovada dels premis amb un total de 22 artistes participants i una dotació en metàl·lic per a l’artista de 17.500 euros, destinada a la preparació i producció del projecte expositiu que ara es presenta. L’artista ha comptat a més, amb la col·laboració de l’àrea de Cultura de la Diputació, organitzadora del premi, en la realització d’un catàleg centrat en seu projecte expositiu.

El renovat model del Premi Alfons Roig, amb un jurat de gran nivell, va voler reconèixer també l’obra de la veterana artista Ángela García Codoñer, en la modalitat de premi a la trajectòria artística. Ángela García també es troba immersa en la realització d’un ample catàleg que arreplegarà les obres més significatives de la seua trajectòria artística i que veurà la llum a finals d’any.

Durant els mesos posteriors a l’atorgament del premi, Manu Blázquez ha tingut l’ocasió d’aprofondir en la seua línia d’investigació formal, amb una metodologia de treball molt pulcra i particular, centrada en els formats del llenç que s’han utilitzat en la tradició pictòrica europea des del segle XVIII.

La successió de formats o suports per a la pintura ha dut a l’artista a materialitzar un treball d’investigació sobre les possibles relacions entre forma, proporció i usabilitat de cada format, havent recorregut, fins i tot, a estudis de relacions entre els formats basats en fórmules matemàtiques complexes.

Amb tot, el treball que Manu Blázquez presentarà en breu i que durà el títol de ‘Pas a deux’, apunta a una solució de gran poètica i subtilitat formal.

El projecte expositiu de Manu Blázquez serà visitable a partir de la inauguració el dia 16 de juliol a les 19:00 hores en la Sala 1 del Centre de Cultura Contemporània del Carme, en una exposició coproduïda entre l’área de Cultura de la Diputació i el Consorci de Museus, del qual la Diputació de València forma part.

Els premis Alfons Roig, amb caràcter bianual, seran convocats de nou a la primavera de 2022.