Delicious València s'ha presentat hui oficialment al món. Una nova marca que cerca representar la gastronomia de la ciutat i la província a nivell nacional i internacional. En el procés creatiu del desenvolupament de naming i identitat visual han participat la Fundació Visit València, l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) i València Capital Mundial del Disseny 2022. Així, les 3 institucions, de manera conjunta, han format part del comitè avaluador encarregat de seleccionar la millor proposta després de la convocatòria oberta a professionals del disseny per al disseny de la marca gastronòmica per a València.

Emiliano García, regidor de Turisme i Internacionalització de l'Ajuntament de València i president de Visit València, ha destacat durant la presentació que “hem apostat per un nom amb força per al mercat tant nacional com internacional”. D'aquesta manera, ha afirmat el regidor, “hem volgut que aquesta nova marca represente i identifique a tots aquells que formen part de la gastronomia valenciana, a través d'una imatge inspirada en allò que som i ens fa únics”.

García ha volgut reconèixer el treball realitzat durant anys per part de l'entorn gastronòmic ja que “la revolució gastronòmica que està experimentant València en aquests moments, ve d'un convenciment d'anys arrere, d'una visió conjunta: creure fermament en el potencial que València i els seus professionals tenen.”

El diputat responsable de València Turisme, marca de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha destacat que "la gastronomia és una de les claus que identifiquen un territori i, per tant, element molt significatiu per al turista i, per a conèixer València, cal degustar-la, assaborir-la".

"Per això, Visit València i València Turisme sumen esforços novament amb aquesta nova marca, per a potenciar i promocionar la gastronomia de tota la província, els seus productes i la seua cultura culinària", ha agregat.

Per part seua, Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, ha destacat que “construir una marca és sempre fascinant i que aquesta inspire un viatge gastronòmic aporta un gran valor. El turisme, almenys el model que cerquem, es basa en inspirar el viatge a través de les emocions.”

Així mateix, ha afegit la importància d'apostar de la gastronomia, ja que “quan cau un bar cau tota una cadena de valor. La ciutat també perd, es va quedant sense ànima, sense carisma”. “Tot el que contribuïsca a subratllar el valor de la gastronomia té una importància afegida en moments com aquest” ha conclòs.

Una imatge inclusiva, diversa i àmplia

Els colors de l'horta valenciana, el tradicional esmorzaret o la forma i les textures dels arrossos estan representats en aquesta nova imatge per a la ciutat. Delicious València pretén ensenyar al món la seua àmplia varietat culinària.

Per al logotip s'ha utilitzat un únic símbol que representa les inicials de Delicious València (DV) usant una paleta de color molt associada a la ciutat i a l'entorn gastro.

Un projecte de local amb abast nacional i internacional

Estudio Modesto ha sigut l'encarregat de desenvolupar la imatge i naming de Delicious València. Delicious és un terme que s'associa immediatament amb la gastronomia, connecta des del primer segon amb el gust, amb els sabors i olors delicioses.

“És evocativo i molt obert, una simple carxofa és deliciosa i un plat d'alta cuina també. Té un component turístic amagat que parla de les delícies de València com a destinació. És una paraula que s'escriu de manera molt similar en anglès, espanyol, valencià, francès, italià i portuguès ja que és un terme que prové del llatí. A més, el nom connecta perfectament amb Visit València.” assenyala Modesto Granados, Director Creatiu d'Estudio Modesto.

Delicious València és el nou projecte gastronòmic de la ciutat que se suma a les múltiples activitats que s'aniran desenvolupant al llarg d'enguany.
 

Descàrrega el vídeo ací

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà prop de tres milions d'euros entre els municipis de La Ribera. En este sentit, La Ribera Alta rebrà una mica més de dos milions que, sumats a la primera entrega provincial del Fons i l'aportació de la institució provincial al Pla Resistir, eleven a 8,7 milions d'euros les ajudes incloses en el programa. Per part seua, La Ribera Baixa rebrà 800.000 euros i arribarà als 3,5 milions durant el present any. En total, la Diputació incrementa en 1.395.000 euros la seua assignació a les dos comarques dins del Fons de Cooperació Municipal.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

La Diputació de València acabarà les obres de la Variant Nord de Bétera al setembre, avançant així la data de finalització prevista per a final d'any. El nou traçat de prop de cinc quilòmetres de longitud evitarà el col·lapse de trànsit que patixen diàriament els veïns del municipi i usuaris de la CV-310 i generarà nous itineraris per als vianants i ciclistes.

El projecte de l'àrea d'Infraestructures que dirigix Rafa García, amb una inversió que supera els 15 milions d'euros, entra en l'última fase d'execució, que contempla la pavimentació de la via d'aglomerat asfàltic i la col·locació de la senyalització horitzontal i vertical i els sistemes de contenció. El responsable provincial de Carreteres destaca “el compliment, amb avançament inclòs, dels terminis de realització d'una obra àmpliament reivindicada pels usuaris d'una via molt transitada que evitarà incomoditats i sobretot reforçarà la seguretat en el nucli urbà de Bétera, desviant el pas de 12.000 vehicles diaris”.

El mateix Rafa García explica que l'actuació en la CV-310, que connectarà dos punts de la carretera sense necessitat de travessar els carrers de Bétera, “contempla també la restauració paisatgística de l'entorn, amb l'enjardinament dels talussos, marges i glorietes i la plantació d'arbustos autòctons de la zona mediterrània”.

Segona fase per a gener de 2022

El diputat de Carreteres ha acompanyat al president de la Diputació, Toni Gaspar, en la seua visita a les obres de la Variant de Bétera, en la qual també han participat alcaldes i alcaldesses de la comarca del Camp de Túria. Després de l'explicació d'esta primera part de l'actuació a càrrec dels tècnics, els responsables provincials han anunciat la posada en marxa al gener de 2022 de la segona fase del projecte, que comptarà amb una inversió de 3.640.000 euros i tindrà un termini d'execució de sis mesos.

El titular de Carreteres, Rafa García, ha avançat que el traçat de la segona fase de la Variant de Bétera té una longitud aproximada de 950 metres, des de la quarta glorieta executada en la primera fase de l'obra fins a l'existent en la CV-333 en la carretera que conduïx a Olocau. L'objectiu d'esta segona fase és “ampliar la intersecció giratòria per a establir totes les connexions necessàries entre la nova variant i la CV-333, inclòs l'accés a la urbanització La Masia”, ha detallat García.

Per part seua, el president Gaspar ha manifestat que estes actuacions en la xarxa provincial de carreteres “demostren que la prioritat de la Diputació és reforçar la seguretat de les vies i millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns dels nostres municipis”. El màxim responsable provincial ha destacat la Variant de Bétera com “el projecte més ambiciós en matèria d'Infraestructures de les dos últimes legislatures”, al mateix temps que ha assenyalat que amb esta actuació “s'evidencia la voluntat d'esta institució per resoldre els problemes que reivindiquen els municipis i fer-ho amb la necessària col·laboració d'altres administracions”.

La primera fase, a punt

La pavimentació i l'enjardinament del nou traçat de 4,7 quilòmetres, que discorre pel marge nord-est del nucli urbà de Bétera, s'inicia una vegada completada la fase de moviment de terres i el condicionament de l'esplanada, així com la construcció de quatre ponts i tres passos inferiors necessaris per a salvar la línia fèrria i els barrancs del Carraixet i Portaceli, així com connectar els camins i vies existents en el traçat.

L'obra, adjudicada a l'empresa Bertolín, inclou la construcció de quatre glorietes que, al costat de les vies de servei laterals, proporcionaran el control total dels accessos a la carretera. La calçada tindrà un ample de 12 metres, amb dos carrils per sentit de tres metres cadascun i vorals-bici de dos metres a banda i banda. També s'habilitarà una via de ciclovianants segregada i protegida de 2,5 metres d'amplitud en el marge esquerre.

En paraules de Rafa García, “esta és una obra que han demandat els governs de diferent signe polític que ha tingut Bétera i que resol un problema important de seguretat i de molèsties al veïnat”. A més, “la connexió de la carretera que ve de València amb la CV-310 en direcció Nàquera i Serra evita el pas per la travessia de Bétera facilitant l'accés al municipi i als polígons industrials de L'Horta Vella i El Pla”, ha afegit el titular provincial d'Infraestructures.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà més de 1,5 milions d'euros entre els municipis de La Safor. En este sentit, la comarca rebrà esta quantitat que, sumada a la primera entrega provincial del Fons i a l'aportació de la institució provincial al Pla Resistir, eleven a 7 milions d'euros les ajudes incloses en este programa. En total, la Diputació incrementa en 1.259.259 euros la seua assignació a La Safor dins del Fons de Cooperació Municipal.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

Un recent acord signat entre la Diputació de València i la Universidad de la Rioja permetrà que en breu la biblioteca del Museu de Prehistòria de València, MUPREVA, adscrita a l'àrea de Cultura de la Diputació, puga estar entre el selecte grup de biblioteques de museus espanyols que col·laboren activament amb Dialnet.

Dialnet és un dels majors portals bibliogràfics del món que permet l'accés a documentació científica hispana, i és utilitzat diàriament per milers d'estudiants, professors i acadèmics. Dialnet facilita l'accés a informació  científica de qualitat en l'àmbit de les ciències humanes, jurídiques i socials.

A hores d'ara, Dialnet compta amb més de dos milions d'usuaris i usuàries registrats i hi participen les principals biblioteques universitàries i especialitzades espanyoles i d'Hispanoamèrica. La biblioteca del Museu de Prehistòria de València, que sempre ha sigut un servei col·laborador i proveedor d’informació, adquirix així el compromís de continuar facilitant recursos científics de primer ordre en matèria d'arqueologia i prehistòria.

El conveni recentment signat entre la Diputació de València i la Universitat de La Rioja, permet que la biblioteca del Museu de Prehistòria de València es convertisca dins de Dialnet en una de les escasses biblioteques de museu que participen activament en este megaprojecte de cooperació bibliotecària.

Dialnet naix amb la finalitat de donar visibilitat a la literatura científica hispana, bàsicament en els àmbits de les ciències humanes, jurídiques i socials. Actualment reunix més de 7 milions de registres i integra diversos recursos i serveis documentals: base de dades, servei d'alertes (informa de forma actualitzada sobre els continguts de les revistes), hemeroteca virtual i dipòsit o repositori d'accés a la literatura científica hispana a text complet.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, "poder estar en l'avantguarda de la investigació científica, amb companys de viatge com el Museu del Prado i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és un símptoma de la gran qualitat dels equips de tècnics i de conservació i investigació del Museu de Prehistòria de València", un treball, asevera, que a més "té ara el reconeixement de la comunitat científica adscrita a Dialnet".

Per altra banda, el Museu de Prehistòria de València, institució dedicada a la investigació, conservació, comunicació i exhibició, arreplega en publicacions especialitzades el resultat de totes estes funcions. El resultat és l'edició de la revista Archivo de prehistoria levantina, la publicació monogràfica Serie de trabajos varios, diverses monografies de jaciments emblemàtics, catàlegs d'exposicions temporals, actes de jornades... Estes publicacions poden trobar-se tant en paper com en format electrònic, en lliure accés, en la pàgina web del museu.

La signatura del conveni és una clara aposta per la col·laboració institucional amb la majoria d'organismes científics d’España, la divulgació de la literatura científica creada per la institució i per l'increment en la qualitat i quantitat dels serveis i recursos que oferix la biblioteca del museu als seus usuaris i usuàries. A més, suposarà l'accés a nous perfils de personal investigador no habituals a les instal·lacions físiques de la biblioteca, per horari, distància...

La Diputació vol agrair a la societat valenciana el seu esforç col·lectiu i responsabilitat durant la pandèmia, i ho farà amb un tribut musical itinerant denominat ‘Temps d’abraçar’, fruit d'una iniciativa de l'àrea d'Inclusió Social i Educació que dirigix Empar Folgado. La primera de les abraçades musicals que ha preparat la corporació s'escenificarà este diumenge, 18 de juliol, en el Teatre Principal, amb una innovadora adaptació del Rèquiem de Mozart en versió dansa.

El projecte naix “de la necessitat de plasmar, d'una forma física, el tribut als valencians i les valencianes com a col·lectiu resilient i solidari”, explica la diputada Empar Folgado, qui destaca el component simbòlic de l'abraçada “per a transmetre unió i recordar a aquells que ja no estan amb nosaltres”. La impulsora de ‘Temps d’abraçar’ afig que l'objectiu és “destacar el millor de l'ésser humà i transformar eixos sentiments en art, quedant reflectits sobre l'escenari”.

La reflexió entorn de “la distància, el dolor, l'enyorança, la fortalesa i l'esperança” s'ha traduït en una adaptació multidisciplinària del poderós ‘Rèquiem en re menor K.626 de Mozart’, interpretat per orquestres, cors, solistes i companyies de dansa. Precisament la dansa serà la gran protagonista de la funció d'obertura en el Principal, en la qual els orfeons de València i Aldaia, Symphonia Orbitalis i els solistes Pilar Moral (soprano), Marina Rodríguez-Cusí (mezzosoprano), Jesús Álvarez (tenor) i Vicent Antequera (baríton) acompanyaran a Crea Dance Company, la reconeguda companyia de María Rovira.

L'espectacle té accés gratuït, com la resta de concerts de ‘Temps d’abraçar’, reservant prèviament a través del correu inclusiosocialeducacio@dival.es o el telèfon 96 388 38 63. La sessió començarà a les 19.00 hores del diumenge, amb un aforament limitat a 300 persones, distància de seguretat i la presència del vicepresident de la Diputació de València, Rafa García, que exercirà d'amfitrió al costat de la mateixa Empar Folgado.

Itinerància musical

L'estrena en el Principal de ‘Temps d’abraçar’ tindrà continuïtat amb la programació de set concerts en altres tants municipis valencians, que hauran de sol·licitar l'organització de l'esdeveniment a la Diputació i complir una sèrie de requisits quant als espais i les mesures de seguretat pertinents. L'elenc professional del projecte el completen València Dancing Forward, Música Trobada, l'organista Arturo Barba, el director de l’Orfeó d’Aldaia, Fernando Taberner, la soprano Saray García, la mezzosoprano Nerea Benavent, el tenor Gonzalo Manglano i el baríton Fran García.

El responsable de la direcció d'orquestra és Óscar Vaquerizo, fundador i director de l'orquestra de cambra Symphonia Orbitalis, mentre que Francesc Valldecabres, director de l’Orfeó Universitari de València, s'encarregarà de la direcció artística i musical. Ells seran els responsables d'organitzar els concerts itinerants per la província, tres en format simfònic amb orquestra, cor d'entre 50 i 70 intèrprets i quatre solistes; i la resta en format de cambra amb grup instrumental, cor d'entre 40 i 50 veus, òrgan, solistes i ballet en xicotet format.

La música de Mozart serà el fil conductor d'estes representacions, en concret el Rèquiem, “una peça emblemàtica de la història de la música amb una bellesa i emotivitat inigualables”, destaca Folgado, qui ha convertit els recursos musicals en part important de la seua gestió al capdavant de l'àrea d'Educació i Inclusió Social de la Diputació. Primer va ser el projecte ‘Menudes Harmonies!’ per a impulsar els drets de la infància i l'adolescència; després va arribar el ‘Descobrint’ i les entregues de Beethoven i Txaikovski per a acostar el seu llegat musical als centres escolars; i recentment la diputada va presentar la campanya ‘Alerta Convivència’ amb una cançó que pretén sensibilitzar en la lluita contra l'assetjament escolar, interpretada pels grups valencians Fúmiga, Maluks i Diluvi.

L'abraçada de Joan Castejón

El projecte ‘Temps d’abraçar’ té com a imatge l'obra creada per l'artista il·licità Joan Castejón, format en la valenciana Escola de Belles Arts de Sant Carles i un dels principals representants del realisme social en la renovació plàstica espanyola de postguerra. L'evocadora imatge de Castejón mescla l'absència, la presència i les abraçades per a donar sentit al que Empar Folgado definix com “un projecte col·lectiu que parla de record i del desig de véncer definitivament a la pandèmia, de tornar a sentir eixes abraçades que en els moments difícils reconforten tant a les persones”.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà quasi 1,2 milions d'euros entre els municipis de Camp de Túria. En este sentit, la comarca rebrà esta quantitat que, sumada a la primera entrega provincial del Fons i a l'aportació de la institució provincial al Pla Resistir, eleven a 5,5 milions d'euros les ajudes incloses en este programa. En total, la Diputació incrementa en 515.171 euros la seua assignació a Camp de Túria dins del Fons de Cooperació Municipal.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros s'aprovarà en el ple del pròxim 20 de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. Mascarell avança que la proposta de distribució d'estos 15 milions d'euros es portarà la setmana vinent a la Junta de Govern i s'aprovarà en el ple de juliol.

La Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència ha acollit este dimecres la presentació del llibre ‘Procesos Territoriales Valencianos’, una publicació impulsada per la Diputació en col·laboració amb la Universitat de València. Es tracta d'un estudi sense precedents sobre la nostra província des de diversos enfocaments, que acaba oferint en el seu conjunt una visió completa sobre la situació actual de tot el que afecta el territori.

Durant l'acte, al qual han acudit diversos alcaldes i regidors de la província, han intervingut el vicepresident de la Diputació i diputat de Cooperació Municipal i Cohesió Territorial, Carlos Fernández Bielsa, el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, i els coautors del llibre Almudena Navas i Josep Montesinos.

La publicació, a més de complir amb una labor investigadora i divulgadora, es caracteritza perquè, a partir de l'anàlisi de la situació actual, fixa la mirada en els reptes futurs que s'han d'afrontar des dels diferents àmbits de la societat.

Així, el vicepresident Carlos Fernández Bielsa ha ressaltat la rellevància d'una investigació d'este calibre, ja que “sens dubte ajudarà les administracions locals a contrastar bé les necessitats que existixen en este moment, a avaluar les condicions de benestar dels diferents marcs geogràfics i socials que engloba la nostra província, i per consegüent ens servirà de guia per a dissenyar nous programes i plans d'actuació sobre este tema”.

Set temes d'investigació

El llibre es dividix en un total de set capítols, cadascun dels quals es correspon a una investigació del territori valencià des d'un punt de vista en concret, elaborada de la mà de diferents experts universitaris en la matèria objecte d'estudi.

El primer d'ells analitza la bretxa social que existix actualment a la província, i que s'ha vist aguditzada pels efectes del Covid 19. La segona part aborda el canvi climàtic en el context valencià, el seu impacte i l'escenari per al futur. A continuació el llibre exposa quins són els processos mediambientals en este moment, abastant des del mitjà aquós, fins a l'atmosfera, el sòl, els ecosistemes i els residus.

L'anàlisi de l'activitat econòmica a la província forma el següent capítol, subratllant el valor de la innovació per a dur a terme un desenvolupament sostenible. Sens dubte el problema de la despoblació en el medi rural, tema que es tracta en el cinqué apartat del llibre, és un dels més transcendents per a prendre decisions urgents en el futur immediat. La investigació sobre el patrimoni cultural valencià es realitza des de la seua condició de recurs territorial, donant una importància destacada a la seua dimensió social.

Finalment, es duu a terme una revisió de les relacions entre les diferents institucions de govern a la província i com es gestiona actualment el territori.

El vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla, ha conclòs la presentació posant l'accent que “la publicació ens facilita una visió actual de les oportunitats i problemes que té la nostra província, i servirà per a sensibilitzar i conscienciar a la societat sobre la rellevància que té el territori en el qual viuen”.

La Diputació de València construirà un nou edifici com a seu definitiva del Teatre Escalante en el solar que té la institució entre els carrers Vicent Tomás i Martí i Xiprers, a l'entorn de l'Avinguda de les Corts. La decisió, consensuada entre els responsables provincials i els professionals del sector de les Arts Escèniques, es pren després d'escoltar una desena d'associacions i constatar que la majoria preferia l'opció de disposar d'una nova seu més moderna i adaptada a les necessitats del sector.

La corporació provincial invertirà al voltant de cinc milions d'euros, al que caldrà sumar el cost de l'equipament tècnic, en un projecte de construcció que té un termini estimat d'execució d'entre 45 i 47 mesos. En opinió dels tècnics, esta opció és la més econòmica i la que té els terminis més curts, enfront de les alternatives d'adquirir el vell teatre i rehabilitar-lo o adequar un edifici enclavat en les instal·lacions de l'IVAF, també propietat de la Diputació.

El solar de Vicent Tomás i Martí, amb 1.800 metres quadrats de sòl urbanitzable al costat de la biblioteca Joan de Timoneda de Beniferri, és el lloc triat per la corporació, després de fer partícips en el procés als diferents col·lectius professionals del sector, per a crear “un nou espai amb totes les facilitats per a adaptar-se a les necessitats de l'Escalante, amb instal·lacions i equipament moderns i una execució més àgil”. Així ho expliquen els responsables provincials, que des del primer moment han volgut anteposar el projecte teatral al recinte.

Projecte referent

El president de la Diputació, Toni Gaspar, té clar que la prioritat és “garantir la continuïtat d'un projecte referent en l'àmbit cultural i molt especialment per a un públic infantil que descobrix la grandesa del teatre amb un protagonisme destacat de les companyies valencianes, i l'objectiu és que disposen d'una seu estable i definitiva, un espai modern que els permeta desenvolupar el seu treball en les millors condicions”.

Coincidixen amb Gaspar tant la responsable de Teatres, Glòria Tello, com el diputat de Patrimoni, Andreu Salom, els qui agraïxen la seua implicació a les associacions consultades per la Diputació. Tello assegura que la corporació i el seu departament continuaran treballant, de la mà dels professionals de les arts escèniques, “per a dotar com més prompte millor a l'Escalante d'una seu definitiva que reforce la continuïtat d'un projecte teatral pel qual esta institució sempre ha apostat”.

Per part seua, el titular de Patrimoni, Andreu Salom, destaca de l'opció finalment triada “la possibilitat d'adaptar el nou espai a múltiples formats”, al mateix temps que “descentralitza l'activitat cultural a la ciutat en una zona molt accessible per a escolars, que són un bon percentatge dels espectadors”.

Comissió tècnica

Després de dos trobades entre els responsables provincials i els representants d'una desena d'associacions d'actors, empreses de circ i teatre, escriptors, gestors culturals i distribuïdors que agraïxen a la Diputació la seua manera de “fer política buscant la col·laboració del sector professional”, la corporació complix així amb el seu compromís de no alentir la decisió definitiva i posa en marxa la maquinària per a portar avant el projecte, que comptarà amb una comissió tècnica en la qual també participaran els professionals.

En el procés per a decidir la nova seu del Teatre Escalante han participat al costat de la Diputació la AAPV (Actors i Actrius del País Valencià), el Comité Escèniques, els Gestors Culturals, els distribuïdors d’ADVAEM, els escriptors de teatre agrupats en AVEET, l'Associació Valenciana d'Empreses de Teatre i Circ (AVETID), l'Associació de Professionals de Circ de la Comunitat (APCCV), les associacions de dansa AVED i APDCV i FETI, Federació d'Espais Teatrals Independents de la Universitat.

Sis dels deu col·lectius van deixar clara la seua preferència per una nova seu més moderna i àgil quant als terminis d'execució, mentre que un altre no es va decantar per cap de les opcions. La resta preferia rehabilitar la tradicional seu de l'Escalante al carrer Landerer; per a això la Diputació hauria primer d'adquirir l'edifici i iniciar després un procés costós per a solucionar el problema d’unes instal·lacions “obsoletes i insuficients”, com admeten els professionals.

El Pati dels Scala de la Diputació de València ha tornat a acollir este dijous la presentació d'un torneig de pilota. En esta ocasió es tracta del ‘XVI Trofeu Diputació de València de Frontó’, un dels que més interés suscita entre el públic degut a la seua singularitat, ja que reunix les grans estreles del trinquet. Al llarg de les pròximes setmanes, els millors jugadors de modalitats com raspall i escala i corda, deixen de costat temporalment les seues especialitats per a competir en els diferents frontons de la província. Cal assenyalar que el frontó no és considerada una categoria professional a la Comunitat Valenciana.

El diputat d'Esports, Andrés Campos, que ha estat acompanyat en l'acte pel vicepresident de la Fundació de Pilota Joan Alepuz, ha ressaltat “que amb tornejos com este, es demostra el vigor que té en un context difícil l'esport de la pilota, que per a nosaltres és la joia de la corona de l'esport valencià. La competició de frontó està completament consolidada a la província i el trofeu Diputació ja es pot considerar un clàssic de l'estiu”.

Per part seua, Joan Alepuz ha afirmat que “el campionat de frontó és el que més s'adequa als objectius de vertebrar el territori i augmentar la visibilitat dels pobles, ja que viatja per gran part de la geografia valenciana. L'espectacularitat del torneig enguany està assegurada, gràcies a l'atracció que suposa veure als campions d'altres especialitats”.

Parelles participants

Un total de cinc parelles competiran en la fase regular en la que s'enfrontaran tots contra tots entre el 17 de juliol i el 29 d'agost en els frontons d'Alfarp, Quart de Poblet, Chera, Quart de les Valls, Xeresa, Dènia, Canals, Atzeneta del Maestrat, Paterna i Almussafes. Els dos millors classificats d'esta liguilla jugaran la final que tindrà lloc el 4 de setembre en el frontó municipal José Ventura d'Almussafes.

Les cinc parelles participants estan formades per Puchol II-Bueno, Pere Roc II-Roberto, De la Vega-Adrián de Quart, Jose Salvador-Álex de Paterna i Genovés II-Tonet IV.

Un dels majors atractius d'esta edició és sens dubte la presència de l'actual campió de la modalitat de raspall Tonet IV, ja que debuta en el torneig, la qual cosa suposa que el seu rendiment siga tota una incògnita. “La veritat és que des de sempre m'ha cridat l'atenció el frontó, així que és un somni complit i tota una oportunitat per a mi”, declara el jugador.

També destaca la participació de dues dels millors representants del món de la pilota, com són De la Vega, que és el gran dominador del frontó valencià d'esta època, com certifica el fet d'haver guanyat els tres últims títols, i Puchol II, vigent campió d'escala i corda. Puchol ha subratllat “l'alt nivell d'esta edició, que segur serà molt equilibrada. La clau serà saber adaptar-se i aguantar el fort ritme de les partides”.

El compromís que té la Diputació amb l'esport autòcton per excel·lència es traduix en què, durant l'any 2021, l'àrea d'Esports ha concedit un total de 460.000 euros entre la Federació i la Fundació de la Pilota, procedents tant de subvencions nominatives com de la convocatòria d'ajudes a les federacions.