El pati del Palau dels Scala de la Diputació de València ha acollit este dijous la presentació de la 37ª edició del Torneig Internacional de Futbol de L'Alcúdia, que degué disputar-se el passat estiu i que ho farà entre el 23 i el 31 d'agost de 2021 si la pandèmia ho permet. Serà un COTIF “amb menys públic i un control exhaustiu als participants i assistents” per a garantir la seguretat anticovid, però reunirà els al·licients necessaris per a convertir-se en “el millor COTIF de la història”, segons assegura el seu president, Eliseo Gómez.

Per a començar, les potents seleccions de l'Argentina i l'Uruguai encapçalaran els dos grups de la categoria sub-20, en la qual hi haurà protagonisme valencià amb la participació del València CF, el Levante UD, el Villarreal CF i l’Elx CF, els quatre equips de la Comunitat en la màxima categoria del futbol espanyol. Els combinats nacionals de l'Aràbia Saudita i Ucraïna, amb un important potencial en el seu futbol base, completen el quadre masculí.

En el quadre femení, la selecció de l'Argentina serà cap d'un cartell amb idèntic protagonisme autòcton. Les xiques del València CF, l'Elx CF i el CD Castelló disputaran a les argentines el títol del COTIF Cañamás, en vespres d'una desena edició del torneig femení per a la qual Eliseo Gómez anuncia que l'organització “tirarà la resta”.

Les restriccions a causa de la COVID han portat al COTIF a prescindir enguany dels prebenjamins en el que el seu president qualifica com “una decisió molt dura”. Sí que podran competir alevins i benjamins, encara que com la resta de participants no usaran les dutxes del camp dels Arcs com a mesura de prevenció en el marc de la pandèmia.

Homenatge a Maradona

Com a gran novetat, Eliseo Gómez va anunciar que el COTIF homenatjarà a Diego Armando Maradona en un acte que coincidirà amb algun partit de la selecció de l'Argentina i que l'organització ha tancat amb el president de l’AFA, Claudio Tapia. “Serà el primer gran tribut que se li rendisca al ‘Pelussa’ a Europa i hem convidat a clubs com el Barcelona, el Sevilla o el Nàpols”, ha explicat Gómez, que no descarta l'assistència de futbolistes com Leo Messi i el Kun Agüero.

El responsable d'Esports de la Diputació de València, Andrés Campos, ha destacat en la seua intervenció per a tancar la presentació del COTIF “la capacitat imaginativa i la passió d'Eliseo Gómez i el seu equip per a reinventar-se i adaptar el torneig al format que ara mateix permet la pandèmia”. Campos ha destacat la col·laboració institucional entre la Diputació, la Generalitat i l'Ajuntament de L'Alcúdia perquè el COTIF continue sent “un torneig referent i de qualitat”.

El diputat provincial d'Esports ha assenyalat que Diputació i COTIF “compartixen valors com el de l'esforç, la igualtat, la formació i la cultura”, i ha apostat pel rigor i la seguretat per a poder celebrar amb normalitat este esdeveniment esportiu, “en la línia de valentia i prudència amb la qual s'estan organitzant grans esdeveniments esportius a la província en este context de crisi sanitària”.

Millores per a la pròxima edició

En la seua intervenció per a obrir l'acte, el diputat provincial i alcalde de L'Alcúdia, Andreu Salom, ha posat en valor “l'esforç addicional dels organitzadors per a recuperar el torneig en espera que no hi haja un rebrot fort de la pandèmia”. Per a Salom, la importància del COTIF és manifesta quan “les seues dimensions ultrapassen les d'un municipi com L'Alcúdia amb poc més de 12.000 habitants”.

El diputat i alcalde ha avançat millores en les instal·lacions esportives dels Arcs, contemplades en el Pla d'Inversions de la Diputació per al bienni 2020-21. Entre les actuacions que es duran a terme en la zona esportiva, s'inclou la major amplitud de les bandes del camp de futbol en resposta a les inquietuds dels usuaris. A estes millores ha d'afegir-se la construcció d'un nou camp de gespa artificial, tal com ha avançat el mateix Eliseo Gómez en abordar l'aposta dels patrocinadors per a aconseguir que el torneig seguisca en constant creixement.

El vessant artístic l'ha protagonitzat Adrià Pina, autor d'un cartell que, a través dels colors i el moviment, “tracta de captar el precís moment que precedix a cantar un gol”. El pintor de L'Alcúdia, que ha exposat en ciutats com París, Nova York i Chicago, entre moltes altres, ha detallat el seu treball en la part final d'un acte que ha comptat amb la participació del director general d'Esports de la Generalitat, Josep Miquel Moya, i l'assistència, entre altres, del director de l'Acadèmia del València CF, Sean Bai, el president d'honor del Levante UD, Paco Fenollosa, i el president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, Salvador Gomar.

El pròxim 4 d'agost s'inicia a Xeraco a la comarca de la Safor el projecte ‘Porta Oberta’ d’AVETID, Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià, amb el suport de l'àrea de Cultura i la delegació de Teatres de la Diputació de València, amb l’espectacle “L’encanteri del drac” de La Carreta Teatre.

‘Porta Oberta’ és un projecte destinat a la programació d'espectacles d'arts escèniques en els municipis de la província de València, amb la intenció d'afavorir i incrementar l'exhibició professional. La proposta té com a objectius fonamentals facilitar les activitats culturals d'interés que afavorisquen la diversitat cultural, incrementant l'oferta escènica que els ajuntaments presten als seus ciutadans. I d'altra banda, contribuir a un major impuls de l'activitat de les companyies d'arts escèniques valencianes.

Al llarg de la programació de ‘Porta Oberta’ que s’estendrà des d’agost fins a desembre, s'oferiran un gran ventall de propostes escèniques que van des del teatre de text, els titelles, teatre de sala o circ, fins a arts de carrer o teatre per a xiquets i xiquetes.

Per a la diputada de Teatres, Glòria Tello, es tracta d’una col•laboració molt profitosa per apropar diferents propostes culturals de companyies d'arts escèniques valencianes als nostres municipis.

Un total de sis produccions Escalante es podran veure en la temporada 21/22 del teatre de la Diputació de València. La programació inclou l’estrena de tres noves produccions i la reposició de tres produccions pròpies que han obtingut una molt bona resposta del públic: la premiada  ‘Yolo’ de Lucas Escobedo per a obrir temporada al mes de setembre, ‘Lluna’ de l’Horta Teatre, dirigida per Juan Pablo Mendiola i ‘Rebel·lió’ de Marea Danza, dirigida per la Teta Calva.

La diputada de Teatres, Glòria Tello, destaca que es tracta “d’una programació que suma produccions pròpies d’excel·lent qualitat per arribar al màxim d’escoles possibles de la província de València. A més enguany es realitza una aposta per la màgia i teatre de carrer, dos activitats que no havien estat incloses en les produccions anteriors de l’Escalante”.

Al mes de gener es presentarà ‘El xiquet que volia una falda escocesa’ d’Adriàn Novella, obra sobre la importància de ser u mateix que va ser reconeguda amb el Premi de Teatre Infantil Escalante 2017.

D’altra banda, i arran de la convocatòria per a noves produccions que es va llançar el passat mes d’abril, s’estrenaran dos espectacles on s’incorporarà noves disciplines com la màgia i el teatre de carrer.  ‘La màquina de Rude Goldberg’, un espectacle de màgia de Nacho Diago que convida a reflexionar sobre els xicotets detalls que poden canviar el món, i ‘Xafar la gespa’, un espectacle itinerant de carrer de la companyia de teatre La Negra, amb text de Guadalupe Sáez i dirigit per Sergi Heredia  que es planteja què passarà amb la natura ara que l’ésser humà ha tornat al carrer després de la pandèmia.

Segons Marylène Albentosa, directora artística de L’Escalante, “presentem una programació de més de vint companyies que tracta diverses temàtiques adreçades a públic infantil i juvenil, que aposta pel treball de l’Escalante amb les seues produccions. Produccions que es podran veure al Teatre Principal, i col·laboració del MuVIM, Palau de les Arts, Musical i La Mutant als que volem agrair-los la seua col·laboració”. 

Programació destinada al públic infantil i juvenil

Entre les propostes de teatre infantil destaquen companyies com Agrupación Señor Serrano amb l’espectacle ‘Prometeu’, Anita Maravillas amb l’espectacle ‘Las Cotton’, Zum-Zum Teatre amb ‘Soc una nou’ o la companyia de dansa noruega Dybwikdans amb “BLȦfugl” (ocell blau). La companyia valenciana Albena, entre altres, presentarà un musical dirigit  per Patricia Pardo,  amb la Noèlia Pérez i Josep Zapater.

Dins del cicle de teatre jove rebrem, entre d’altres, a la Joven Compañia amb l’espectacle ‘Ulloa’, basat en un text d’Emilia Pardo Bazán; ‘L’abraçada dels cucs’ de Paula Llorens, i a Maduixa Teatre amb la  versió de sala del nou espectacle ‘Migrare’.

Nadal a l’Escalante i cicle de Memòria històrica

A banda d’estos espectacles adreçats al públic escolar, durant el mes de novembre tindrà lloc a la sala Matilde Salvador de la Universitat de València el cicle ‘Teatre de la Memòria’, adreçat al públic adult i que pretén revisar la nostra història per interpretar-la de la manera més fidel possible a través de diversos llenguatges escènics.

A més, com ve sent costum, al desembre torna el ‘Nadal a l’Escalante’, una de les cites més esperades pel públic familiar durant les dates nadalenques, que acollirà circ, mim, música i dansa al Teatre Principal de València. D’altra banda, l’Escalante també estarà present en els festivals Russafa Escènica i Dansa València.

La temporada 2021/22 es presentarà al complet al mes de setembre, conjuntament amb la campanya #GeneracióEscalante, que vol posar en relleu el lligam de l’Escalante amb el territori i amb els diversos espais escènics on trasllada la seua activitat, apel·lant als vincles que s’han gestat amb diverses generacions després de més de tres dècades al servei de la ciutadania valenciana. Una campanya que pretén, per tant, recordar que l’esperit de l’Escalante roman més viu que mai.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha convocat la segona fase de les ajudes de l’estratègia Reacciona 2021 amb quatre línies de subvenció, tres de les quals són noves: l’execució de vies de ciclovianants, la implantació de les accions dels Plans Locals de Gestió de Residus i la recuperació d’espais naturals, a les quals es suma la gestió forestal i la prevenció d’incendis. Estes ajudes estan dirigides a municipis, entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal i mancomunitats.

La vicepresidenta i responsable de Medi Ambient de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha remarcat que Reacciona “és una convocatòria que transmet cohesió i unitat d’acció enfront del canvi climàtic. Són ajudes que transformen els nostres pobles i ciutats en espais més saludables, amables i inclusius en un nou escenari climàtic”.

La primera de les línies invertix 600.000 euros en l’execució de projectes de vies de ciclovianants d’interés natural que contribuïsquen a la creació d’una xarxa supramunicipal. Com explica la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, “hem de reduir les emissions perquè el canvi climàtic no vaja a més, i per això apostem per la mobilitat sostenible i activa. Estos itineraris vertebren el territori i fomenten la mobilitat saludable, és a dir, la mobilitat en bicicleta o a peu”. Les ajudes es complementen amb la subvenció per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que es publicarà en uns dies i que estava dotada amb 650.000 euros.

Gestió de residus

En la segona línia s’invertix un milió d’euros per a la implantació de les accions dels Plans Locals de Gestió de Residus que hagen sigut redactats i aprovats pels plens de les corporacions locals. Respecte als residus s’ha demostrat que l’ampliació de les plantes de tractament i els contenidors d’accés obert als carrers són insuficients. Per este motiu, cal treballar més en el foment de la reducció i la reutilització, evitar el malbaratament d’aliments i impulsar una educació ambiental més dinàmica.

Es subvencionaran actuacions com el compostatge domèstic i comunitari; la recollida o gestió separada de la fracció orgànica o les restes vegetals d’origen públic i privat, incloent l’adquisició de maquinària per al tractament o processament de la palla de l’arròs per a evitar la seua crema en el camp; l’aprofitament energètic dels bioresidus per a reduir, en origen, la fracció destinada a eliminació; la reducció de residus, la reutilització dels productes o l’allargament de la seua vida útil; la recollida porta a porta dels residus i la implantació de sistemes d’identificació d’usuari que permeten aplicar polítiques econòmiques i fiscals a la ciutadania per afavorir la recollida selectiva en origen; la sensibilització i l’educació ambiental.

Espais naturals

Una altra novetat són les ajudes a la gestió i la conservació dels espais naturals dotada amb un pressupost d’un milió d’euros. Algunes de les accions subvencionables són la redacció de memòries justificatives per a la declaració de Paratges Naturals Municipals, l’eliminació i control de flora i fauna exòtica invasora, la recuperació d’espècies amenaçades, protegides o singulars, la creació de bandes de vegetació de ribera i filtres verds o la creació i condicionament de centres de conservació, recuperació i divulgació de fauna i flora, entre d’altres.

La quarta línia, amb un pressupost total de quatre milions d’euros, subvenciona actuacions de conservació, manteniment i aprofitament forestal com la reparació de camins i pistes; els treballs silvícoles, de restauració forestal i per augmentar la biodiversitat; la compra d’eines i maquinària; el manteniment de repoblacions o la redacció d’instruments tècnics d’ordenació i protecció. “Hem d’adaptar-nos al canvi climàtic i preparar-nos per a ser menys vulnerables posant en valor el paper protector dels boscos”, ha destacat Maria Josep Amigó.

A més, aquells municipis que compten amb un Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals aprovat, poden sol·licitar l’ajuda per al manteniment de línies de defensa en tallafocs, faixes auxiliars o la interfície urbana-forestal, o d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals, entre d’altres treballs i inversions contemplats en estos Plans.

La vicepresidenta i responsable de Medi Ambient de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha recordat que “com la primera fase de la convocatòria Reacciona 2021, les ajudes són prepagables, és a dir, el 85% de l’import de l’adjudicació s’abonarà una vegada s’hagen baremat les sol·licituds i publicat l’acord de concessió. El 15% restant s’abonarà quan es justifique la despesa”.

Cal recordar que en la primera fase de l’estratègia Reacciona es van convocar les subvencions per a l’autoconsum energètic i la certificació energètica d’edificis municipals, la redacció de Plans Locals de Gestió de Residus, la redacció de projectes de vies de ciclovianants, la millora del cicle integral de l’aigua i la implantació del programa 50/50. Enguany, el pressupost total de l’estratègia Reacciona per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic és de 16 milions d’euros.

La Diputació de València executarà, a partir de setembre, una nova glorieta en la intersecció entre la CV-406 i la carretera de Picanya, en terme de Paiporta, per a ajudar a pacificar el trànsit en un punt que acumula un trànsit de 10.000 vehicles diaris i reforçar així la seguretat en un tram amb una elevada freqüència d'accidents.

L'obra, que començarà al setembre amb un termini d'execució de quatre mesos, té un cost de licitació de 360.000 euros i està projectada per a “ordenar la circulació en l'entorn urbà de Paiporta, en un punt concret en el qual existix una inadequada intersecció en forma de T i en el qual és habitual que es registre una velocitat inadequada, la qual cosa el convertix en un punt negre amb una important sinistralitat”, explica el diputat de Carreteres, Rafa García.

El responsable provincial d'Infraestructures s'ha reunit este divendres amb l'alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, qui ha expressat la seua satisfacció “en veure com es convertix en realitat un projecte que és una reivindicació històrica del nostre municipi”. L'alcaldessa ha manifestat després de la presentació del projecte que es tracta d’una obra “absolutament necessària i que posa fi a un dels punts negres del trànsit a Paiporta”. Albalat ha destacat, finalment, “el diàleg fluid i la bona entesa entre els responsables i el personal tècnic de l'Ajuntament i la Diputació, que amb esta inversió garantix la seguretat dels veïns i veïnes de Paiporta”.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà 437.000 euros entre els municipis de la comarca Requena-Utiel. En total, la institució provincial ha assignat 1.815.000 euros a la comarca al llarg del present any en el marc del Fons de Cooperació, la qual cosa suposa un increment de 265.000 euros respecte a l'aportació de 2020.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros es va aprovar en el ple de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”.

València Turisme ha destinat enguany un total de 810.000 euros a finançar els Plans de Dinamització i Governança Turística de vuit mancomunitats de la província, desenvolupats des de 2019 i finançats a parts iguals entre la marca de la Diputació de València, Turisme Comunitat Valenciana i les entitats locals, en tres anualitats.
 

Els programes s'han impulsat com a aposta conjunta pel manteniment, l'adaptació i la millora de les destinacions turístiques consolidades, a més del creixement i el desenvolupament de les incipients, per a incrementar la competitivitat de l'oferta turística i el seu posicionament en el mercat, mitjançant la innovació, modernització i consolidació dels productes turístics.
 

En concret, es tracta dels projectes de dinamització turística de les mancomunitats de La Canal de Navarrés, La Costera-La Canal, El Carraixet, La Hoya de Buñol-Chiva, Camp de Túria, Sagunt-Camp de Morvedre, La Safor i la Mancomunidad del Interior Tierra del Vino.
 

Projectes singulars

Les accions dels diversos plans de dinamització són variades. Des de l'aposta de la Mancomunitat de La Canal de Navarrés per iniciatives d'intel·ligència turística per a posicionar la comarca com a destinació turística, a partir de la seua riquesa patrimonial i natural, fins a la digitalització d'espais i accions promoguda per la Mancomunitat de La Costera-La Canal, al costat de la implementació d'una guia cicloturista que vincule els recursos turístics comarcals.

 

La Mancomunitat del Carraixet, d'altra banda, persegueix posicionar-se com a destinació turística sostenible de proximitat i referent de l'alimentació saludable en l'horta valenciana pròxima a la capital, amb la finalitat que el turisme siga una activitat econòmica compatible a l'agricultura en aquesta zona.

 

Mentrestant, La Hoya de Buñol-Chiva cerca dinamitzar l'activitat turística a la comarca per a generar i consolidar una identitat de territori, mantenir i incrementar els nivells d'ocupació i riquesa en la zona, augmentar la despesa turística i la seua distribució, i fomentar la cultura de la innovació en el sector mitjançant la valorització dels recursos del territori.

 

El Camp de Túria, per part seua, treballa el pla de dinamització per a consolidar l'oferta turística de la comarca amb criteris de sostenibilitat i reequilibri socioterritorial, cercant la diferenciació en el mercat i la desestacionalització, mitjançant l'adequació de recursos locals infrautilitzats per a ús turístic, la modernització d'infraestructures obsoletes, l'aplicació de les noves tecnologies i la creació de productes turístics experienciales.
 

El pla de Sagunt-Camp de Morvedre també cerca aconseguir una millor distribució de l'activitat turística en el seu territori, entre els espais litorals més dinàmics i els d'interior susceptibles d'un major desenvolupament turístic, amb el que s'enfortirà l'oferta de tota la comarca, a través de la restauració i conservació del patrimoni natural i cultural, entre altres actuacions.

 

No obstant això, l'entitat de La Safor manté la seua aposta per convertir el seu territori en una Destinació de Turisme Intel·ligent (DTI), que extraga la màxima rendibilitat als recursos i serveis de la zona, dinamitze la gestió del turisme, desestacionalice l'oferta i la demanda, i redirigisca els fluxos cap als municipis d'interior de la comarca, creant així una àmplia oferta complementària al turisme principal de sol i platja, que millore la imatge de la comarca com a destinació turística.

 

Finalment, la Mancomunidad del Interior Tierra del Vino ha dissenyat tota una sèrie d'accions per a aconseguir, com a objectiu estratègic del seu Pla de Dinamització i Governança Turística, "impulsar la gestió, el desenvolupament i la promoció de la destinació en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)", com a mitjà per al desenvolupament sostenible de l'activitat turística en el territori a través de la seua marca-destine de turisme enològic i de naturalesa, aprofitant també la intel·ligència turística.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà 500.000 euros entre els municipis de L’Hoya de Buñol-Chiva. En total, la institució provincial ha assignat 2.043.000 euros a la comarca al llarg del present any en el marc del Fons de Cooperació, la qual cosa suposa un increment de 240.000 euros respecte a l'aportació de 2020.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros es va aprovar en el ple de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”.

La Diputació de València prepara una tercera entrega del Fons de Cooperació Municipal que repartirà 257.000 euros entre els municipis del Valle d’Ayora-Cofrentes. En total, la institució provincial ha assignat 935.000 euros a la comarca al llarg del present any en el marc del Fons de Cooperació, la qual cosa suposa un increment de 170.000 euros respecte a l'aportació de 2020.

Amb esta nova entrega als ajuntaments, la corporació provincial distribuirà entre els municipis valencians, a través del Fons, un total de 75 milions d'euros enguany, 14 més que en 2020. Esta aportació de 15 milions d'euros es va aprovar en el ple de juliol i serà la tercera injecció econòmica per a inversió i despesa corrent en el marc d'este Fons conjunt amb la Generalitat, després dels 42,2 milions de la primera entrega i els 17 milions del Pla Resistir.

Els 75 milions distribuïts per la Diputació entre els municipis valencians a través del Fons de Cooperació, que pràcticament quadrupliquen l'aportació del Consell a la província en el marc d'este pla inversor que reforça el municipalisme, seguixen criteris objectius de repartiment, fonamentalment la població, i beneficien a les localitats més xicotetes i amb més dificultats a l'hora d'invertir i cobrir determinades despeses bàsiques en infraestructures i serveis.

És el cas de Sempere, el municipi amb menys habitants de la província, que rebrà de la Diputació 75.000 euros del Fons de Cooperació en 2021, quasi el doble del seu pressupost. A esta partida, caldria sumar la del Pla d'Inversions i altres línies de subvenció destinades a garantir els serveis bàsics als pobles més xicotets i que més necessiten a la institució provincial.

Increment de l'aportació

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la corporació que dirigix “continuarà apostant per esta eina que no sols fomenta la col·laboració institucional, en este cas entre la Generalitat i les diputacions de València i Castelló, sinó que ha demostrat ser molt eficaç a l'hora d'agilitar el pagament i que els ajuntaments disposen de la liquiditat que necessiten per a exercir realment la seua autonomia”.

Gaspar insta a la Generalitat a incrementar també la seua aportació al Fons i reforçar el compromís de les dos institucions amb el municipalisme “amb gestió i amb recursos”, com demostra “el creixement continu de la nostra aportació al Fons del Consell, que enguany arriba als 75 milions d'euros enfront dels 20 milions que destinàvem en les primeres convocatòries del programa”.

Per part seua, el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, destaca “la importància d'estes ajudes de lliure disposició per als ajuntaments, que poden invertir en projectes que tenen pendents o directament cobrir despeses del dia a dia en serveis que són de primera necessitat”. 

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, s'ha reunit este dimarts amb responsables dels ajuntaments d’Albal, Catarroja, Alfafar, Massanassa i València per a impulsar el projecte d'urbanització i ordenació de trànsits no motoritzats en el Camí Reial des de la CV-33 en Albal fins a les connexions amb les rondes de circumval·lació de València.

La trobada ha tingut lloc en el saló de plens de la corporació provincial i ha comptat amb la presencia dels alcaldes d’Albal, Ramón Marí, Catarroja, Jesús Monzó, i Massanassa, Francisco Comes, el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, l’alcaldessa en funcions d’Alfafar, Empar Martín, i tècnics locals i de la Mancomunitat de L’Horta Sud. A tots ells s'ha proposat participar en un projecte l'objectiu del qual és contribuir a la vertebració de la comarca amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite le renovació d’un camí històric per a conectar-ho amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d’Espanya.

Com explica la diputada, Dolors Gimeno, "la Diputació de València és, per les seues competències per a la promoció d'infraestructures viàries i pels seus objectius de suport als xicotets municipis, l'organisme públic idoni per a escometre este projecte", ja que els municipis afectats han manifestat a través de la Mancomunitat de L'Horta Sud la necessitat d'iniciar l’ordenació dels trànsits en tota la via.

La primera fase es desenvoluparà mitjançant la redacció d’un avantprojecte amb la finalitat d'estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari. Paral·lelament, per a l'elaboració del document ‘Avantprojecte’ s'iniciaran els treballs amb la recollida d'informació en els municipis de València, Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal. Una vegada obtinguda la informació s'elaborarà una proposta d'alternatives que es presentarà a cadascun dels municipis per marcar els criteris i els condicionaments a tenir en compte.

L'exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d'1 d'abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat mediterrània associat al gaudi de la ciutat i de l'entorn que suposa una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics com un dels objectius a perseguir que s'han vist potenciats amb l'aprovació de l'Agenda 2030, "especialment en l'objectiu 9.1 mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha recordat la diputada Gimeno.

El Camí Reial

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a la fi del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l'interior peninsular, donant suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana Via Augusta. Posteriorment, en el segle XX es va designar com a N-340. Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

A mesura que es van imposar en el segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Es va desdoblegar primer per l'actual V-31 de titularitat estatal, completant posteriorment amb la CV-400 de titularitat autonòmica (en l'actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclista que separa estos trànsits de la CV-400 donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València) que deixa al Camí Reial com una via de caràcter urbà, mantenint el seu potencial d'eix dinamitzador a causa del seu traçat i història.

Actualment la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament. El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupa per esta via. No hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa sumada a l'alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. Se sumen a la complexitat de la circulació els trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials que s'han desenvolupat especialment a l'est i ocupen el territori fins a la V-31.