El Patronat Provincial de Turisme de València, amb la seua marca turística València Turisme, participa durant aquesta setmana en la fira internacional de turisme d'Alemanya, ITB de Berlín, una de les fires més importants de la indústria del turisme a nivell global.

La fira, que té en aquesta edició un format en línia, ha estat activa per als professionals del turisme des del 9 fins al 12 de març, encara que la plataforma romandrà oberta fins al 21 de maig.

València Turisme participa en la promoció de la destinació a través de la gestió d'agenda de professionals i sota el paraigua de Turisme Comunitat Valenciana.

Per això, durant aquests dies s'han mantingut reunions i contactes amb agents i mitjans de comunicació per a mostrar les experiències i productes de la província de València, així com per a informar-se sobre els nous perfils i comportaments del turista alemany i internacional a partir de la pandèmia de la Covid-19.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha visitat les obres de millora del marge dret del riu Xúquer a Alzira, incloses en el programa de restauració d’espais degradats de la Diputació, acompanyada per l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, i el regidor de Medi Ambient, Pep Carreres.

L’àrea d’actuació es centra en la zona del recinte firal, on s’ha netejat i rehabilitat un tram d’aproximadament 400 metres, donant continuïtat al passeig fluvial procedent del Pont de Ferro i unint-lo amb el tram ja regenerat al poliesportiu.

Per a la vicepresidenta Amigó, “la recuperació de la ribera del riu és molt important per a la reconnexió de les persones amb l’entorn fluvial i per al restabliment dels serveis ambientals associats. Des d’un punt de vista estrictament social, la recuperació de les riberes com a espai públic té beneficis sobre la salut, l’oci, la cultura i fins i tot, els processos creatius”.

Els treballs han consistit en l’eliminació d’espècies invasores, principalment canyes (Arundo donax), però també Nicotiana glauca, Ricinus communis i Ailanthus altissima. La canya comuna és l’espècie invasora principal que desplaça a la flora autòctona, modificant les característiques hidràuliques dels cursos fluvials. Així mateix, s’han restablert els accessos.

Per a l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, “el riu és una part fonamental del medi ambient local, però la degradació a la qual s’ha vist sotmés durant anys ha canviat la forma en què les persones perceben i es relacionen amb este ecosistema. El riu cal viure’l i no des de dalt, sino estar al seu costat i sentir-lo a prop”

Per la seua part, el regidor de Medi Ambient, Pep Carreres ha explicat que “amb la restauració de les riberes del Xúquer a Alzira, volem potenciar la biodiversitat, crear i mantindre els accessos ordenats, millorar paisatgísticament l’entorn i els espais recreatius existents, connectar els trams ja rehabilitats i fomentar l’educació ambiental gràcies a la instal·lació de diversos panells informatius sobre l’ecologia i els serveis ambientals de la zona”.

Les obres han suposat una inversió de 43.466,81 euros, subvencionada al 80% per la Diputació de València.

La glorieta d'intersecció de la carretera CV-324 amb el camí vell de Terol, al nord de Sagunt, ja es troba en servei després de les obres de millora de la seguretat viària executades per l'àrea d'Infraestructures de la Diputació de València, que amb esta actuació resol els problemes de trànsit d'un tram la perillositat del qual havia sigut històricament qüestionada.

Les obres van començar a executar-se a l'octubre del passat any i després dels quatre mesos de treball previstos la nova infraestructura està ja en servei en una zona en la qual confluixen els accessos a l'autovia, un centre escolar i diferents localitats del Camp de Morvedre. Esta actuació és la primera fase de les obres de condicionament, reforç del ferm i millora de la seguretat viària en la carretera que unix Petrés i l'autovia A-7.

En la primera fase de renovació de la via, l'àrea de Carreteres que dirigix Rafa García va decidir abordar de manera independent la millora d'esta intersecció convertida en glorieta, donada la perillositat d'este punt de la xarxa viària provincial. Al llarg d'enguany està prevista la redacció del projecte per a posar en marxa la segona fase de l'actuació en la CV-324, que contempla el condicionament del tram entre Petrés i l'accés a Sagunt.

L'exposició ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’ pot visitar-se en el MuVIM fins al 19 de setembre, en horari de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20 hores i els diumenges de 10 a 20 hores de manera ininterrompuda, amb entrada gratuïta i un aforament màxim de 20 persones, en compliment del protocol de seguretat anticovid.

Amb esta mostra, la Diputació de València obri els actes de l'Any Berlanga i homenatja el cineasta valencià més universal amb un muntatge que seguix la línia de grans exposicions que ha exhibit recentment el museu, com les dedicades a la Mare de Déu dels Desemparats i Francis Montesinos. En esta ocasió, l'univers Berlanga envaïx la Sala Alfons Roig del museu de la Diputació.

Al marge de l'horari establit de dimarts a diumenge, que no requerix reservar prèviament, el MuVIM oferix la possibilitat de realitzar visites guiades els caps de setmana, en grups de sis persones. Estes visites hauran de concertar-se prèviament trucant als telèfons 96 388 37 30 o 96 388 37 42, i podran ser els dissabtes en dos torns fixats a les 12.30 i a les 18.30 hores, i els diumenges a les 11.30 i les 13.00 hores.

Univers Berlanga

El carromato amb el qual Plácido recorria la ciutat per a pagar els seus deutes; el balcó consistorial des del qual arengava als seus veïns l'alcalde de Villar del Río en espera de rebre als americans; el tractor lligat a un paracaigudes que somia un agricultor que envien com a present els reis mags que sobrevolen el poble en ‘Bienvenido Mister Marshall’; el garrot vil que utilitzava el botxí interpretat per Pepe Isbert… Objectes que ens traslladen a l'univers berlanguià i que trobem en esta mostra sobre la producció del cineasta valencià que va creure possible salvar el món afrontant les seues penes amb humor i tendresa.

L'àmplia cartelleria que recull l'exposició, de punta a punta de la geografia mundial, és fidel reflex de la repercussió internacional d'un mestre del seté art que va saber combinar la seua mirada crítica de la societat espanyola i la humanitat en general amb la seua fórmula il·lustrada que emanava elegància i flirtejava amb la censura.

I després tenim la part audiovisual, amb fragments d'eixes cintes que retraten, com ningú ho ha fet, l'Espanya de la postguerra i la que anys després va estrenar la democràcia. En les pantalles es van succeint escenes mítiques de les pel·lícules de Berlanga, des de ‘Bienvenido Míster Marshall’ i ‘Esa pareja feliz’, les seues primeres creacions a principis dels anys cinquanta, fins a ‘París-Tombuctú’, estrenada en vespres del canvi de segle.

La Diputació de València dissol el Patronat de Turisme, fins hui òrgan amb entitat pròpia dependent de la Diputació, per a integrar-ho en la gestió diària de la corporació provincial. L'objectiu de la proposta, pendent d'aprovació, és millorar l'eficiència dels dos ens, en la línia de modernització marcada pel president, Toni Gaspar, decidit a eliminar burocràcia i agilitar esta gestió convertint la Diputació en una institució pròpia del segle XXI.

En paraules del diputat responsable de Turisme i vicepresident del Patronat, Jordi Mayor, la integració com una àrea més de gestió de la Diputació suposarà “una millor coordinació amb la resta d'àrees i delegacions i una optimització del treball i les gestions tant internes com externes que es realitzen des del Patronat”.

Este canvi en un model que ha estat vigent durant 15 anys busca major eficiència i també seguretat dels treballadors, tenint en compte, entre altres aspectes, que de la gestió administrativa de contractes i subvencions en el Patronat de Turisme s'encarreguen els habilitats nacionals de la pròpia Diputació, i que la fi amb el qual es va crear l’organisme en 2007, amb el nom de ‘València, Terra i Mar’, és exercir les competències que la legislació atorga a les diputacions provincials en matèria de turisme i assegurar que es presten a la província de València.

L'extinció de l'organisme autònom comportarà l'assumpció total de l'activitat del Patronat per part de la Diputació, administració matriu. Esta absorció evitarà la duplicitat de rol que en l'actualitat exercixen els habilitats nacionals i mantindrà el personal tècnic que s'encarrega d'activitats com la promoció turística, la comunicació i la creació de producte turístic.

D'esta manera, s'atén el que es disposa en la Llei Reguladora de Bases de Règim Local sobre que els serveis públics en este àmbit “hauran de gestionar-se de la forma més sostenible i eficient”, per a això es duu a terme la integració, donant lloc a un Servei de Turisme que funcionarà com a unitat administrativa de la pròpia Diputació, amb el seu mateix gestor d'expedients i sense necessitat de tindre comptabilitat i pressupost per separat.

Els fins d'este Servei de Turisme provincial seran els mateixos que ha tingut l'organisme autònom. Entre altres, destaquen l'impuls del desenvolupament turístic provincial, planificant i organitzant accions promocionals en l'àmbit local, nacional i internacional a través de fires, esdeveniments o workshops; la coordinació amb altres administracions d'esta labor promocional del turisme valencià; l'estímul i implantació de sistemes de gestió de qualitat, intel·ligència turística, sostenibilitat i accessibilitat en municipis, mancomunitats i empreses de la província; divulgar els recursos naturals i el patrimoni històric-artístic; i gestionar i administrar fons, ajudes i subvencions.

La Diputació de València ha volgut tindre un gest especial amb els aficionats als bous en unes dates en les quals, altres anys, la ciutat es convertia en capital mundial de la tauromàquia acollint la primera fira important de la temporada. Així, la plaça de bous de la capital obrirà les seues portes durant la seua setmana més taurina, perquè tot aquell que ho desitge puga visitar les quatre noves exposicions organitzades per la Unitat d'Assumptes Taurins de la corporació provincial.

Les restriccions sanitàries fan impossible la celebració de festejos, però la Diputació de València ha treballat amb l'objectiu que la ciutadania puga gaudir, d'una manera diferent, de la festa dels bous, en les dates en les quals es realitzaria la fira taurina de Falles. La institució reafirma d'esta manera el seu permanent compromís amb un sector que ha sigut especialment colpejat per la crisi de la COVID 19, a més de donar continuïtat a la seua aposta per aprofitar la plaça de bous com a recinte expositiu.

Com a novetat respecte a altres anys, les quatre exposicions de temàtica taurina podran contemplar-se des de la mateixa arena de l'emblemàtica plaça de bous del carrer Xàtiva. Coincidint amb la setmana de Falles, els aficionats podran visitar la mostres fotogràfiques entre el 13 i el 21 de març. A causa de la limitació d'aforaments, hauran de formalitzar la seua reserva a través del telèfon 963157919 o de l'adreça de correu electrònic infotaurino@dival.es

Exposicions per a tots els gustos

La primera de les exposicions, titulada ‘El bou sense barreres’, ens mostra, des de la mirada del prestigiós fotògraf Arjona, com és la vida del bou en el camp brau. A través de diverses fotografies es pot contemplar al gran protagonista de la festa en el seu hàbitat natural.

Una altra de les mostres, ‘El boom de les jonegades, vist per Finezas’, gira la mirada, de la mà del cèlebre fotògraf, a una època daurada per al sector de les jonegades a València, posant el focus en la irrupció de dos genis que passarien a la història del toreig, com són Julio Aparicio i Miguel Báez ‘Litri’.

La commemoració del centenari pel naixement del cineasta valencià Luis García Berlanga també té cabuda en el serial que ha preparat la Diputació. L'exposició ‘L’any Berlanga’ recull imatges d'algunes pel·lícules del director i aficionat taurí relacionades amb el noble art, com Calabuch o La Vaquilla.

Finalment, no podia faltar l'homenatge a una tradició tan arrelada en terres valencianes com els bous al carrer. L'exposició ‘Passió als carrers’ se centra en donar a conéixer una mica més com els habitants de desenes de localitats viuen la seua passió per estos festejos populars. El recinte estarà engalanat amb una sèrie d'elements taurins, igual que l'entrada des del Pati de Cavalls, i es donaran a conéixer els aspectes d'esta tradició de la mà de la Unió d'Emboladors i la Federació Valenciana de Bou de Corda, dos de les modalitats més carismàtiques del bou al carrer.

Amb tot això, la Diputació espera pal·liar en certa manera l'absència d'espectacles taurins en el període faller i fer més amena l'espera per a veure de nou les esteses del temple de Monleón a vessar d'aficionats gaudint de la festa.

La Diputació de València continua donant mostres del seu compromís per a ajudar i acompanyar permanentment als municipis més xicotets, una tasca essencial per a la institució que s'exemplifica de manera més clara en l'ajuda que es presta a estes localitats a l'hora d'elaborar els seus Plans Generals Municipals (els antics Plans Generals d'Ordenació Urbana).

Durant la present legislatura, la corporació provincial ha impulsat l'aprovació dels plans generals d'Almiserà, Casas Bajas i Aielo de Malferit, el mes de desembre passat, i recentment els de Palmera i Montesa. Per a la seua realització, la Diputació, a través de l’àrea d'Assistència a Municipis, ha destinat una inversió total de 250.000 euros. A ells s'afegiran, durant els pròxims mesos, els PGOUs de Beniatjar, Gestalgar i Jarafuel.

Cal tindre en compte que, fins ara, pràcticament cap d'estes poblacions comptava amb una normativa urbanística adequada per al desenvolupament del municipi, sinó que cadascuna d'elles s'havia estat regint per unes desfasades normes subsidiàries.

El Pla General Municipal és un instrument fonamental per a l'ordenació del territori de qualsevol localitat, sense el qual no seria possible, per exemple, modificar el pas del trànsit per dins del terme municipal; ampliar el sòl destinat a ús industrial per a acollir noves empreses o activitats terciàries; o permetre la construcció de més habitatges. Es tracta, en definitiva, de definir el model territorial més desitjable per al desenvolupament d'un municipi, amb l'ordenació urbanística del mateix i la seua concreció en diferent grau de detall segons la classe de sòl de què es tracte.

Estem parlant, per tant, de la norma de major importància que pot dictar un ajuntament, la qual cosa comporta dedicar un important esforç per a la seua elaboració, ja que el farragós procés fins a l'aprovació final es caracteritza per la gran quantitat de tràmits pels quals cal pasar. Això inclou l'aprovació per tots els departaments de la Generalitat implicats en les diferents facetes del contingut d'un Pla General.

Este procés d'elaboració resulta impossible per a aquelles poblacions de menor grandària per si soles, sent bàsic el paper de la Diputació. L'àrea d'Assistència a Municipis s'encarrega de tota la tasca de coordinació i supervisió del Pla General, des de la contractació de l'equip redactor a l'aportació de tècnics especialitzats en esta classe de treballs.

La diputada provincial d'Assistència a Municipis, Amparo Orts, ha assenyalat que “ajudar als municipis més xicotets és un pilar essencial per a la institució. El nostre deure és aportar-los tots aquells serveis necessaris per al seu funcionament, i un d'ells, potser el més important, és tindre un pla general actualitzat que done resposta a les demandes dels veïns”.

L'exemple de Montesa

El Pla General Municipal de Montesa és un dels quals s'acaba d'aprovar amb la col·laboració de la Diputació. Fins a este moment, el model territorial quedava recollit en normes subsidiàries aprovades en els anys 80, per la qual cosa era necessari adaptar-se a la normativa urbanística en vigor.

Gràcies al nou pla, el municipi situat a La Costera podrà satisfer l'actual demanda per a potenciar el seu desenvolupament econòmic, amb la creació de dos noves àrees d'ús industrial, al nord i al sud de la localitat. S'aconseguix a més augmentar la protecció de l'entorn del castell, qualificat com a Bé d'Interés Cultural (BIC).

Un altre dels objectius que es complirà amb el nou PGOU és assegurar la conservació del patrimoni natural mitjançant la delimitació clara del sòl no urbanitzable. En este punt destaca la protecció del sòl agrícola a l’entorn del riu Canyoles i la corresponent al Paratge Natural Municipal Barranc de la Fos.

Finalment, suposarà una millora general de la qualitat urbana, donant prioritat al barri històric i minimitzant el consum de sòl mitjançant la consolidació de la trama urbana en la zona d'eixample.

La Diputació de València ha licitat recentment les obres de condicionament i millora de la seguretat viària del tram de la CV-450 entre l’aldea de San Antonio (Requena) i Utiel. Amb un pressupost de 1,2 milions d'euros i un termini d'execució de 4 mesos de duració, estos treballs posaran fi a les actuacions de millora sobre la coneguda com a carretera de la Vega, que transcorre entre Utiel i El Pontón (Requena), la primera fase dels quals es va dur a terme l'any passat en el trajecte que unix l’aldea del Azagador i el desviament a San Antonio.

El projecte té com a objectiu incrementar la seguretat viària a través de diversos treballs de conservació i manteniment sobre la plataforma actual; la renovació i actualització de la senyalització, abalisament i defenses de la via; i el repavimentat i regularització de peralts en corbes. Les obres també inclouen recuperar la carretera en els trams on és possible, amb la finalitat d'aconseguir una plataforma de sis metres d'amplaria.

Per al diputat de Carreteres i Infraestructures, Rafa García, este tipus d'actuacions “són una prioritat per a la corporació provincial, ja que una de les seues comeses principals és millorar les infraestructures en esta i altres comarques d'interior en les quals existix un important risc de despoblació”.

Antecedents

La CV-450 unix els municipis de Requena i Utiel recorrent diferents aldees situades a l’entorn del riu Magro. Fins fa uns anys va ser un camí municipal que es trobava en molt mal estat, però després de l'aprovació en 2019 del nou Catàleg del Sistema Viari, es va catalogar com a carretera i la Diputació va començar les actuacions per a la seua millora.

En 2020 es va dur a terme la primera actuació que va millorar la carretera entre el l’aldea del Azagador i el desviament a San Antonio. Amb esta segona actuació es donarà per conclosa la millora de tota la carretera.

«Secret de sumari» és un activitat de foment de l'ús del valencià de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. Són podcast de ficció, amb la novel·la negra com a eix temàtic, que enllacen el record dels serials radiofònics amb les noves formes d'accedir a la informació a través de les plataformes digitals, perquè es puguen escoltar a demanda, quan i com l'oient vulga.

Com explica la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, “a través de set històries ens endinsem en diferents èpoques per gaudir de les narracions mediant el poder evocador de les paraules a més de convertir-se en una eina d’aprenentatge del valencià”. 

Els actors i actrius, reconeixibles pel seu treball en mitjans audiovisuals, juntament amb els efectes sonors i la qualitat del guió, on per una sèrie de crims que ens recorden que les males notícies estan sempre a quatre passes. L'Oliva dels 70, Russafa als 50, o l'actualitat, són escenaris ideals per un bon crim.

“Darrere de la pantalla”, “Èxitus”, “Slow train coming”, “Tinta i arrels”, “Molinell Garden” i “Mutis” són les set minisèries que conformen «Secret de sumari», i que es poden escoltar tant al web de la Diputació de València, com a plataformes com Spotify i iVoox, “per facilitat a tot el públic l’accés a continguts en valencià”, comenta la diputada Dolors Gimeno.

El 19 de març de 1987 en la Plaça de l'Ajuntament de València es cremava la falla municipal i sorgia un somni: el de Luis García-Berlanga i el seu amic Manuel Vicent de plantar una falla allí mateix. Naixia ‘Història d’una mamella’, una atrevida proposta arrelada en la qual sempre va ser una de les obsessions berlanguianes; però la iniciativa tardaria molt temps a fructificar i no podria fer-ho en el lloc inicialment previst.

En efecte, dos dècades més tard d'aquella nit, la comissió Mossén Sorell-Corona aconseguia materialitzar el somni i donar forma a l'arriscat projecte. “Parlem d'una més que centenària falla —assenyala Glòria Tello, diputada del MuVIM— que s'ha caracteritzat durant anys per una forta aposta per la renovació estètica i argumental, així com per la vinculació amb la creativitat exterior al món faller, i això explica que aquell nou monument poguera veure finalment la llum l'any 2007”.

El resultat d'aquell projecte s'exhibix ara en l'exposició ‘Visca Berlanga!’ en el MuVIM, que pot visitar-se de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20 hores i els diumenges de 10 a 20 hores de manera ininterrompuda, amb entrada gratuïta i un aforament màxim de 20 persones en compliment del protocol de seguretat anticovid.

Pel·lícules falleres i pirotècniques

El vincle amb les falles no era nou en la trajectòria de Luis García-Berlanga. Ell mateix, en el discurs que va pronunciar en ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, en 1997, va dir: “sempre he declarat que les meues pel·lícules són falleres, pirotècniques i rodades sobre la base de la inspiració instantània, és a dir, el ‘pensat i fet’ del qual fem gala almenys jo i espere que alguns dels presents”.

De la idea inicial per a la falla municipal no existien esbossos —indica Miguel Ángel de Arco, membre de l'Associació Cultural Falla Mossén Sorell-Corona— però es va comptar amb l'entusiasta col·laboració del director per a donar forma al projecte que es plantaria en el barri del Carmen. “La primera proposta mostrava una gran teta amb pinta i una gran porta catedralícia en la part de darrere. Ell va plantejar que a l'interior se servira orxata i es realitzaren altres activitats no habituals en el si dels monuments fallers”.

Era el naixement d'una falla especial, recordada en el temps; una falla singular, per vindre de qui venia i per la seua peculiar història. Un monument molt representatiu de l'univers berlanguià que va acabar convertint-se en un homenatge a la ciutat. Donada la avançada edat del cineasta, va ser “l'última idea que va aportar a València”, afirmen —amb reconeixement— en la comissió fallera.

El llibre ‘Berlanga: falles de cel·luloide’ documenta aquella aventura, i el model tridimensional de la proposta inicial, dedicat de puny i lletra per Berlanga poc després de la caiguda que va minvar les seues facultats, pot contemplar-se en l'exposició Visca Berlanga! Una història de cinema del MuVIM.

L'objecte es troba al costat de la maqueta finalment realitzada en fusta per l'artista Manolo García. Segons Rafael Company —el director del museu— “l'experiència més emocionant de l'exposició ens ha vingut de la mà de la falla Mossén Sorell-Corona, ja que en prestar-nos també el llibre —de la col·lecció ‘El Somriure Vertical’ de l'editorial Tusquets— que el cineasta havia dedicat a la falla poc abans del ràpid empitjorament de la seua salut, els visitants poden comprovar com la lletra de Berlanga va reflectir l'empitjorament del seu estat físic”.

Una falla fetitxista

D'altra banda, a l'octubre de 2009 —amb motiu del XXX aniversari de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani— el festival va rendir a Berlanga un merescut homenatge plantant, en la Plaça de l’Almoina, una falla dissenyada per la il·lustradora Guillermina Royo-Vilanova, realitzada pels artistes fallers Latorre i Sanz i la idea original dels quals va partir d'un regal personal de la pròpia Guillermina per al director. En ell es mostrava el bust de Luis García-Berlanga dins d'una gran sabata de taló roig, un dels grans fetitxes del director.

Al costat d'este monument (oportunament restaurat per a l'ocasió), en la mostra del MuVIM pot contemplar-se també el cartell dissenyat per Francis Montesinos —al qual el museu acaba de dedicar una exposició monogràfica que va clausurar el gener passat— per al festival cinematogràfic. “Un cartell que respira València pels quatre costats”, assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, en el que Berlanga apareix “vestit amb el seu fetitxe favorit, la sabata femenina de taló d'agulla, i envoltat de les flors i productes de València”.

Amb la mostra dedicada a Berlanga, el MuVIM reivindica —en estos temps pandèmics tan difícils— a artistes fallers i decoradors cinematogràfics i teatrals, als quals es mostra agraït: “un artista com Manolo García, que en 2007 va plantar la falla berlanguiana en Mossén Sorell-Corona, ara ha sigut una de les persones que ha permés realitzar l'exposició amb la qual, des de València, s'ha obert l'Any Berlanga a Espanya”.