La Diputació de València, a través de l'àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació encapçalada pel diputat Ramiro Rivera, ha impulsat la celebració de les jornades en línia ‘Lideratge de la dona rural i emprenedoria’, organitzades pel Grup d'Acció Local Rurable, amb la finalitat de potenciar el paper de les dones a l'hora de liderar la reconstrucció del teixit social i econòmic rural.

També Divalterra, mitjançant el seu servei de Desenvolupament Local, ha col·laborat oferint suport tècnic, difonent la iniciativa i servint com a enllaç amb les agències de desenvolupament local.

Es tracta d'un programa amb un total de huit sessions gratuïtes que es desenvoluparan entre l'11 de març i el 22 d'abril, i que tindran un caràcter experiencial, dinàmic i innovador, on s'aplicarà la metodologia DISC per al creixement personal i per a l'àrea d'emprenedoria, i l'eina Canvas, que ajudarà a les protagonistes en la seua presa de decisions.

La ronda de sessions començarà este dijous 11 de març amb la sessió de presentació i inicie ‘Lideratge i habilitats directives’. A esta li succeiran unes altres els dies 23 de març: ‘Els 7 hàbits de les persones altament efectives’; 25 de març: ‘Marca personal’; 30 de març: ‘Comunicació’; 13 d'abril: ‘El paper dels rols dins de l'organització i el seu impacte’; 15 d'abril: ‘Gestió del temps i gestió del canvi’; 20 d'abril: ‘Acte emprenedoria a través de l'eina Canvas’, i el 22 d'abril: ‘Experiències de dones emprenedores i clausura’.

Per al desenvolupament d'estes trobades es comptarà amb els docents Teresa Escrivá, llicenciada en dret, advocada i coach executiu; Gonzalo Acosta, coach executiu i terapeuta Gestalt, i Paz Buraglia, directora de recursos humans i coach executiu.

L'àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, encapçalada per Ramiro Rivera, ha posat en marxa una nova convocatòria de subvencions per a 2021 i 2022, destinada a projectes relacionats amb la recuperació de la memòria històrica. Les ajudes, de les quals podran beneficiar-se tant els ajuntaments com les mancomunitats de la província, es podran sol·licitar fins al pròxim 30 de març a través de la plataforma electrònica ‘Carpeta d'Ajuntaments’.

Les iniciatives que podran optar a esta línia d'ajudes, que compta amb un crèdit total de 241.000 euros per al bienni 2021-22, són de caràcter arquitectònic i es concreten en tres categories. En primer lloc, la construcció d'obres funeràries amb destinació a la inhumació de les restes de cadàvers trobats en fosses comunes. A més, es podrà subvencionar la instal·lació d'elements testimonials o explicatius en edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica, per haver ocorregut en ells algun tipus d'actuació o esdeveniment en el període comprés entre l'esclat de la Guerra Civil i la fi de la Dictadura.

Finalment, el condicionament i restauració d'edificis, instal·lacions, llocs i espais vinculats a la Guerra Civil o la repressió política i social posterior també serà objecte de finançament per part de la Diputació.

El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, ha ressaltat el compromís de la corporació provincial amb la reivindicació d'espais que recorden el que va ocórrer allí durant la contesa i els anys posteriors, “no sols per a fer justícia amb tots aquells que van ser represaliats, sinó que estes inversions poden servir a més per a aportar als municipis nous recursos culturals i turístics”.

Altres condicions

Cada entitat local podrà presentar un màxim de tres projectes en l'actual convocatòria, la qual es regix pel procediment de concurrència competitiva i tindrà caràcter prepagable. La quantitat de la subvenció podrà arribar fins al 100% del cost subvencionable dels projectes presentats, i a més és compatible amb la percepció d'altres ajudes per a la mateixa finalitat.

Cruz Roja Española ha presentat els resultats dels projectes de Cooperació Internacional que actualment finança la Diputació de València en una reunió mantinguda amb la diputada de Cooperació Internacional, Mentxu Balaguer. Per part de Cruz Roja a València han assistit el vicepresident provincial, Toni Martí, el referent provincial de Cooperació Internacional, Carlos Ortega, la vicecoordinadora provincial, Pilar Salort, i la responsable de Cooperació Internacional, Patricia Pérez.

En matèria de Cooperació Internacional, la Diputació de València participa amb la Generalitat Valenciana i els ajuntaments d'Aldaia, Ontinyent i València, entre altres institucions publiques, en el finançament d'un projecte a Burkina Faso per a la millora dels mitjans de vida de 473 dones en situació de vulnerabilitat.

“L'actuació de Creu Roja ha permés millorar els mitjans de manteniment de les dones beneficiàries i les seues famílies de manera sostenible, mitjançant la millora d'explotacions hortícoles, construcció d’un magatzem per a resguard de matèries primeres i bancs de cereals, a més de millorar la comercialització dels productes derivats de la producció agrícola”, ha explicat la diputada de Cooperació Internacional, Mentxu Balaguer.

Cruz Roja Española treballa en el compliment i la difusió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb el seu projecte ‘Ciutat 11’. L'objectiu d'este projecte finançat per la Diputació de València i la Generalitat Valenciana és centrar-se en l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), i va dirigit als centres educatius de 5é i 6é de Primària de la Comunitat Valenciana.

El projecte ‘Ciutat 11’ d'Educació per al Desenvolupament de Cruz Roja Española treballa amb eines lúdic-pedagògiques, amb l'objectiu que els xiquets i xiquetes s'impliquen des de la infància en el desenvolupament sostenible dels seus municipis. Els menors han d'investigar i anotar en el seu “quadern de detectiu” quines són les manques del seu entorn. Amb la perspectiva de la infància, l'objectiu del projecte és realitzar propostes de millora en cada localitat.

La vicepresidenta de la Diputació i presidenta del Consorci de Bombers de València, Maria Josep Amigó, acompanyada per l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, la regidora de seguretat, Sara Garés i l’inspector en cap del Consorci, José Miguel Basset, ha visitat la nova pista d’aterratge municipal habilitada per l’Ajuntament d’Alzira per a aterratges d’emergència.

Es tracta d’una infraestructura ubicada a Tulell, en la que els helicòpters del Consorci de Bombers podran portar a terme aterratges en cas d’emergència. “És d’agrair la sensibilitat de l’Ajuntament d’Alzira i del seu alcalde Diego Gómez per l’adequació del terreny com una pista d’aterratge per als vehicles d’emergència”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó.

Per la seua banda l’alcalde de la ciutat, Diego Gómez, ha insistit en la preocupació de l’ajuntament per tal de facilitar la tasca als bombers i poder oferir un espai millor comunicat per tal de millorar els temps en els casos de rescat.

“Es tracta d’un espai ampli, que hem asfaltat i pintat per a facilitar les maniobres, on els cossos d’emergència tenen un accés més àgil. El passat 15 de febrer es va portar a terme el primer rescat en el qual es va fer ús d’esta pista, per a traslladar una dona que havia patit una indisposició en l’Ouet, i ja es va comprovar que d’esta manera es reduix notablement el temps d’arribada”, ha comentat la regidora de Seguretat, Sara Garés.

Cal destacar que l’any 2020 el Consorci de Bombers va realitzar 4.727 salvaments de tota classe. D’ells cal remarcar que els salvaments a l’àmbit rural durant activitats executades a l’entorn natural suposen 272 rescats. Com explica Maria Josep Amigó, “molts d’ests rescats rurals són realitzats pel GERA (Grup Especial de Rescats d’Altura) amb la intervenció de l’helicòpter de la Generalitat en llocs com per exemple la Murta, i les persones ferides necessiten atenció mèdica urgent, i per això l’elecció del Tulell com a pista d’aterratge millorarà encara més l’efectivitat dels rescats”.

Per altra part, vicepresidenta de la Diputació i presidenta del Consorci de Bombers de València, Maria Josep Amigó, ha aprofitat la visita per a comentar amb l’alcalde la inclusió del projecte de construcció del nou parc de bombers d’Alzira amb 6 milions d’euros en el pressupost de 2021 del Consorci de Bombers.

La Diputació de València té disposat per a abans d'estiu l'inici de l'actuació de millora de la seguretat viària en la CV-315 a l'altura de Benifaraig, on està prevista la construcció d'una rotonda en la intersecció d'esta carretera provincial amb el camí de Xilet. L'obra, amb un pressupost de 450.000 euros i un termini d'execució de quatre mesos, millorarà els accessos i la connexió per als vianants en un tram de concentració d'accidents, i permetrà pacificar el trànsit en la pedania.

El projecte de construcció de la rotonda, consensuat amb l'Ajuntament de València i presentat esta mateixa setmana a l'alcaldessa pedània de Benifaraig, Tamara Martínez, “té com a objectiu reforçar la seguretat en un tram conflictiu pel qual passen cada dia 15.000 vehicles i calmar el trànsit per a fer-lo més amable i millorar així la qualitat de vida de les persones que viuen en Benifaraig”. Ho explica el diputat d'Infraestructures i Carreteres, Rafa García, qui destaca l'absència d'al·legacions en un procés en el qual s'ha comptat amb els consistoris de València, Alfara del Patriarca i la pròpia pedania.

El responsable provincial de Carreteres detalla les mesures contemplades en el projecte per a calmar el trànsit en el tram de la CV-315 que travessa Benifaraig. “La construcció de la rotonda permetrà que el trànsit discórrega més lent pel nucli urbà, la qual cosa sumat a la plantació d'arbratge en els marges de la via, l'estretament de carrils de 12 a 10 metres, amb una jardinera que separarà la calçada dels habitatges i nous passos per als vianants, millorarà la seguretat de conductors, vianants i ciclistes, sense oblidar el factor paisatgístic i les molèsties als veïns que es busquen atenuar”.

“Un bon projecte”

Per part seua, Tamara Martínez considera que el de la rotonda i la pacificació del trànsit en la carretera de Benifaraig és “un bon projecte que ve a resoldre els problemes plantejats i aporta solucions”. L'alcaldessa pedània valora la “resposta positiva” de la Diputació i l'actitud receptiva a l'hora de “estudiar les diferents possibilitats per a acabar amb este punt negre provocat pel trànsit ràpid procedent des de Moncada i millorar els accessos tant al nucli urbà com al col·legi”.

L'alcaldessa pedània de Benifaraig agraïx igualment que l'obra tinga en compte el tema mediambiental, amb mesures que permetran pacificar el trànsit en la carretera al seu pas pel municipi. Encara que té clar que la decisió competix a l'Ajuntament de València, Tamara Martínez confia que l'actuació que durà a terme la Diputació reduïsca les molèsties per als veïns i el consistori valencià “es plantege la retirada de la pantalla acústica que ara mateix dificulta la comunicació amb l'horta i l'entorn”.

La construcció de la rotonda en la intersecció de la CV-315 amb el camí de Xilet és part del projecte global de l'àrea provincial d'Infraestructures per a millorar la seguretat viària i fomentar la intermodalitat en la carretera que unix València i Moncada, una de les que més trànsit suporta dins de la xarxa provincial.

El Patronat Provincial de Turisme de València s'uneix de l'11 al 18 de març a l'acció Global Greening-L'Ona Verda, promoguda per a "omplir de llum verda i esperança en el turisme" els edificis i monuments singulars de la nostra destinació València, com a part d'una iniciativa de Turespaña i el seu homòleg a Irlanda.

Els organismes oficials de turisme d'Irlanda, Turespaña, Turisme Comunitat Valenciana i altres destinacions participants han organitzat aquesta iniciativa amb motiu de la festivitat de Sant Patrici el 17 de març, dia nacional d'Irlanda.

Es tracta d'una acció de promoció bidireccional, en la qual València Turisme persegueix donar a conèixer la destinació València en el mercat irlandès, mitjançant la il·luminació de monuments dels municipis de la província.
 

Les localitats valencianes de Cullera, Gandia, Riba-Roja, Requena, Bocairent, Ontinyent i Paterna, entre altres, participen en aquesta acció, que s'ha dut a terme en anys anteriors amb la il·luminació de part de la geografia espanyola i internacional.

«Antropocé» és un neologisme creat l’any 2000 pel químic atmosfèric holandés —i premi Nobel de Química el 1995— Paul J. Crutzen amb la finalitat de caracteritzar l’era actual des del punt de vista histórico-natural. Crutzen considerava que l’acció de l’ésser humà sobre l’ecosistema terrestre durant els últims segles havia sigut de tal magnitud que havia donat pas a una nova era geològica, l’antropocena, que reemplaçaria a l’Holocé en l’actual període Quaternari. El terme va fer fortuna, amb tot i que va nàixer l’any en què el món estava molt més preocupat pels efectes d’un suposat «efecte 2000» —que paralitzaria els sistemes informàtics a través dels quals s’articula el món modern— que no per les conseqüències que l’acció antròpica estava tenint sobre el medi ambient. És a dir, més preocupats per les màquines que els humans havíem creat que per la natura que estàvem destruint.

Anys després va vindre la crisi econòmica i financera —la Gran Recessió—  i l’ordre de prioritats va canviar: tots els esforços passaren a centrar-se en recuperar el que aleshores es deia la «senda del creixement». Això va tornar a situar el problema en la petita escala —els Estats-nació o, com a molt, els clubs i entitats supranacionals de tamany mitjà com la Unió Europea—, perdent-se així la perspectiva global i holística necessària per a fer front a un problema mundial com el canvi climàtic. I quan semblava que revifava la preocupació pel desastre climàtic —amb un moviment internacional de protesta liderat per les generacions més joves, que despertaven així la seua consciència política— l’any passat arribà la pandèmia dels SARS-CoV-2, el virus causant de la Covid. I tornaren la visió a curt termini i les estratègies sectorials, com corrobora l’anomenat «nacionalisme de vacunes».

«I tanmateix tot està relacionat —assenyala Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM i comissari de la mostra— perquè cada vegada hi ha més evidència científica que abona la hipòtesi que la deforestació té molt a veure amb l’auge de les zoonosis, en facilitar el contacte dels humans amb patògens d’animals silvestres que fins ara vivien aïllats a la selva, sense contacte amb nosaltres. Va passar ja amb el brot anterior d’un coronavirus, entre el 2002 i el 2004, que va afectar només una part del planeta. El primer SARS».

Un mapa fotogràfic de la destrucció

El fotògraf Rodrigo Petrella ha dedicat la seua producció artística dels últims 22 anys a l’estudi i defensa de les comunitats indígenes de la conca amazònica. El que va començar tenint un interés exòtic per a un fotògraf urbanita es va acabar transformant no només en el descobriment d’una alteritat radical, sinó en la constatació del nexe indisoluble entre cultura, territori i medi ambient.

En 22 anys, però, les coses canvien molt. Petrella afirma conéixer persones d’estes comunitats indígenes que asseguren haver tingut el seu primer contacte amb la civilització occidental de joves i ara, en canvi, els seus nets tenen un perfil obert a Facebook. És una mostra paradigmàtica de la desaparició a marxes forçades de cultures senceres, enteses com a forma de viure i entendre vida. Però no només aqueixa extinció és cultural: les fotografies de Petrella il·lustren la progressiva destrucció ambiental que afecta el Brasil, però té conseqüències a tot el planeta. «Allò més preocupant», continua dient Griñó, «és que, davant d’una crisi global com esta, l’escala de la resposta continua sent local. El nou president dels Estats Units, Joe Biden, amenaça Brasil amb sancions si continua l’activitat deforestadora i Bolsonaro aprofita per a reforçar el seu populisme nacionalista tot afirmant que la sobirania del Brasil no és negociable. I, mentre continua este joc d’estira i arronsa, perdem tots».

L’exposició, de fet, inclou cinc fotografies satel·litàries —preses respectivament el 1975, 1986, 1992 i 2001— a través de les quals es pot percebre sense dificultats la destrucció de la selva esdevinguda en este lapse de 36 anys. Només entre agost de 2018 i juliol de 2019, segons l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials del Brasil (INPE), la deforestació de la conca amazònica ha abraçat 9.762 km². Les 21 fotografies que Petrella ha seleccionat per a formar part d’esta mostra són una contribució personal a la lluita contra esta agressió continuada. El fet que als peus de foto es consigne la localització exacta on va ser presa la fotografia, a més de les carreteres i camins que va recòrrer el fotògraf per a arribar-hi, fa que l’exposició esdevinga una instal·lació visual que funciona com a mapa fotogràfic de la destrucció de la selva amazònica.

Fotografia i naturalesa, art o testimoni gràfic

L’estatut de la fotografia en un món postfotogràfic com el nostre —és expressió de Joan Fontcuberta— ha estat motiu de reflexió teòrica des de fa uns quants anys. ¿Podem continuar considerant la fotografia com un art en un món com l’actual, que viu sota una allau permanent d’imatges? ¿O conserven només un valor estrictament documental? Per a Amador Griñó la controvèrsia és un tant espúria, «perquè ambdues funcions poden coexistir perfectament. Bellesa i utilitat, el compromís més acerat i l’esteticisme més rabiós, poden conviure i, de fet, conviuen. L’art actual està reblert d’un nou figurativisme que, a través del muralisme i del cartellisme —disciplines en auge últimament—, fan art i denúncia social alhora. Esta exposició de Petrella és un exemple perfecte de què la preocupació estètica pot conviure amb la social sense molestar-se mútuament».

La mare de totes les crisis

«El de la Il·lustració fou un moviment reformista que propugnava la intervenció en la realitat per a millorar la vida d’homes i dones», afirma per la seua part Rafael Company, director del MuVIM. «I per això una exposició d’estes característiques havia d’estar al MuVIM, perquè estem davant d’una tessitura semblant: toca tornar a intervindre en la realitat. No només per a preservar el planeta i millorar les nostres vides, sinó senzillament perquè ens ho juguem tots. Perquè no desapareixà esta o aquella cultura, com ja s’està esdevenint, sinó l’espècie humana al complet».

Per la seua banda, a la diputada del MuVIM, Glòria Tello, li sembla totalment imprescindible no perdre la perspectiva. “És evident que els valencians i les valencianes ens enfrontem a una crisi sanitària sense precedents que ens obliga a concentrar, ara per ara, tots els nostres esforços en solventar-la el millor i més ràpidament possible. Però no hem de perdre de vista que darrere d’esta crisi s’amaga una altra de dimensions més extraordinàries que ens afecta com a espècie. La crisi climàtica és, sens dubte, la mare de totes les crisis. Vivim baix l’amenaça de l’autodestrucció. I per a conscienciar-nos, i preparar-nos com cal, són necessàries exposicions com esta de Rodrigo Petrella”.

Amb l'objectiu d'abordar la cooperativa com a fórmula per a emprendre negocis, este dijous s'ha celebrat la jornada ‘Cooperatives en entorns rurals: ajudes i subvencions’, organitzada per Fevecta (Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat) a través del seu projecte Migracoop 2021. La jornada ha comptat amb la col·laboració de la delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació, dirigida per Ramiro Rivera, així com del servei de Desenvolupament Local de Divalterra.

En la trobada, celebrada de manera telemàtica, han participat més de 90 persones relacionades amb el desenvolupament local integrades en els equips tècnics d'ajuntaments, mancomunitats, grups d'acció local i associacions de municipis, així com representants del món del cooperativisme i entitats socials. Entre elles, hi ha hagut una àmplia representació d'organitzacions que treballen per la integració de col·lectius migrants a través del treball en cooperatives, com una opció per a mitigar la despoblació.

El diputat Ramiro Rivera indica que “des de la Diputació s'aposta decididament per l'emprenedoria en els municipis rurals o més afectats pel repte demogràfic, impulsant accions de conscienciació, formació i acompanyament, de la mà d'agents clau en el territori com les ADL i especialment els Grups d'Acció Local, amb els qui es manté una línia específica de suport econòmic".

Per part de Divalterra, el cap del servei de Desenvolupament Local, Fidel García, ha participat amb la ponència ‘Suport a l'emprenedoria en entorns rurals’, posant de manifest l'important paper de les agències de desenvolupament local (ADL) per a l'acompanyament en la posada en marxa de projectes emprenedors, que en els municipis rurals són un servei bàsic per a fixar la població creant ocupació i activitat econòmica.

A més, des de l'àrea jurídica de Fevecta s'han explicat les característiques i aspectes legals de les cooperatives, així com les diferents ajudes i subvencions a les empreses d'economia social per a este any 2021.

La jornada ha sigut clausurada per Teresa García Muñoz, directora general d'Emprenedoria i Cooperativisme, que ha abordat les accions de suport al cooperativisme que ha posat en marxa la Generalitat Valenciana.

La Diputació de València ha finalitzat la construcció d'una glorieta en la intersecció de la CV-324 amb el camí vell de Terol.

Aquestes actuacions, amb un pressupost pròxim a mig milió d'euros, formen part d'un projecte més ampli de millora de la carretera CV-324, la qual constitueix la principal via d'accés al municipi de Petrés, connectant a més les vies de gran capacitat A-23 i A-7. D'altra banda, proporciona accés a un important nombre d'urbanitzacions dels municipis de Petrés, Sagunt i Albalat dels Tarongers localitzades a l'entorn de les serres pròximes, vertebrant la xarxa de comunicacions al Camp de Morvedre.
La intersecció sobre la qual s'ha actuat té un trànsit diari proper als 1.800 vh/dia, i es considerava un punt perillós, del qual, històricament, ha sigut demandada pels usuaris la millora de la seguretat viària de la via. Per aquest motiu es va considerar com una fase prioritària i independent de la resta de les actuacions planificades, el projecte global de les quals escomet l'ampliació i adequació de la CV-324.

Detalls de l'obra
Les obres han consistit en la construcció d'una glorieta de 20 metres de ràdio exterior, així com l'adequació dels ramals que arriben a aquesta, substituint l'anterior intersecció entre la CV-324 i el camí vell de Terol. Amb això s'aconsegueix eliminar els perillosos girs a esquerres i augmentar d'aquesta manera la seguretat i la capacitat de la via.
A més de la construcció de la glorieta, s'han condicionat els quatre ramals que arriben fins ella reforçant el seu ferm, en una longitud aproximada de 100 metres.
Finalment, s'ha adaptat el pas de la CV-324 sobre el barranc de Bonilles al nou ample de la calçada, mitjançant la construcció d'una nova obra de pas formada per 4 marcs que faciliten el drenatge de les aigües que discorren pel barranc en episodis de pluja.

El termini d'execució de les obres ha sigut de 5 mesos, i es troba en aquests moments en funcionament.

Lluna, la producció del Teatre Escalante de la Diputació de València, s'acomiada este cap de setmana del Teatre Principal després de quasi un mes de funcions destinades al públic escolar i familiar.

“Amb l'exhibició d'esta segona creació pròpia i el seu bon acolliment, ens reafirmem en la realització de produccions amb el segell Escalante, garantia de qualitat, que aposta pel teatre valencià i en valencià”, destaca la diputada de Teatres Glòria Tello.

L'èxit de públic ha acompanyat a esta missió escènica i galàctica, creada per L'Horta Teatre i escrita i dirigida per Juan Pablo Mendiola, que ja han gaudit centenars d'espectadors, petits i grans, gràcies a l'ampliació de les funcions i els horaris del cap de setmana. Com assenyala Marylène Albentosa, la nova directora de l'Escalante, “l'espectacle ha despertat l’interès de les famílies i està funcionant molt bé tant els dissabtes i diumenges per la vesprada, com els diumenges al matí”. Els xiquets i xiquetes, apunta, “queden atrapats i fascinats davant l'aventura espacial que, sense moure's de la butaca, viuen al teatre. Una experiència lúdica i educativa que, sens dubte, recordaran per sempre”.

Reivindicar el paper de la dona en la ciencia

Mentre la missió del Perseverance avançava en Mart, Lluna ha il•luminat estos dies amb la seua poesia visual l'escenari del Principal reivindicant i donant visibilitat al paper de la dona en la ciència. I ho ha fet amb una protagonista femenina, interpretada per l'actriu valenciana Laura Valero, la curiositat de la qual li porta a viure experiències interplanetàries sense límits. Este cap de setmana serà l'última oportunitat per a poder conéixer els misteris de l'univers a través de la mirada inquieta d'esta xiqueta. Serà demà dissabte a les 18.00 h, i el diumenge a les 11.30 h i les 18:00h, funció esta última amb la qual es donarà per conclosa esta missió teatral.