Termini de presentació: fins al 30 de març de 2021. La sol·licitud es presentarà per internet en la Carpeta d'Ajuntaments.

BOP de dilluns 8 de març de 2021 (vore anunci)

BOP de dimarts 23 de març de 2021. Rectificació d'error en l'extracte de la convocatòria (vore anunci)

La Diputació de València ha reiterat este dilluns el seu compromís amb els drets laborals i socials de les dones, així com la reivindicació per la igualtat i l'equitat entre dones i homes, durant la lectura del manifest amb motiu del Dia Internacional de la Dona, en la qual han participat responsables polítics, representants sindicals i personal de la institució.

El document sobre el qual s'ha basat l'acte al pati del Palau dels Scala, marcat pel protocol de seguretat anticovid, és una moció aprovada en el ple de febrer pels grups socialista, popular, Compromís, Ciutadans, La Vall ens Uneix i el diputat no adscrit, en la qual es convida a la ciutadania a reivindicar un futur sense discriminació per raó de gènere; s'insistix en la necessitat d'intensificar des del municipalisme polítiques transversals d'igualtat i dotar-les econòmicament; es fa costat a la dona rural i la dignificació del treball en la llar i les cures; i es reconeix la lluita feminista en àmbits com la pobresa, l'educació, la violència, els conflictes armats, la presa de decisions i els mitjans de comunicació, entre altres.

En la lectura del manifest han pres part des del president de la Diputació, Toni Gaspar, fins a Amparo Nadal, una de les integrants del servei de neteja a la qual ha invitat a participar el mateix Gaspar, que ha estat acompanyat per la responsable d'Igualtat, Eli García, la vicepresidenta Mª Josep Amigó, el vicepresident Rafa García, i alguns dels portaveus dels grups signants de la moció, cas de Pilar Sarrión (PSPV), Vicent Mompó (PP), Dolors Gimeno (Compromís), i Rocío Gil (Ciutadans), així com Pilar Jiménez i Julia Arnal en representació d'UGT i el CSIF.

El camí cap a la igualtat real

En paral·lel a la lectura de la moció-manifest amb motiu del 8M, l'àrea d'Igualtat que dirigix Eli García ha volgut commemorar molt especialment el 90 aniversari del vot femení, amb la projecció i posterior difusió d'un audiovisual en el qual “es ret homenatge a dones referents en el camí cap a la igualtat real, amb especial esment per a Clara Campoamor i la seua contribució a la consecució del sufragi universal, però també per a dones que van recórrer el mateix camí abans, cas d'Emilia Pardo Bazán, Carmen de Burgos i de moltes altres escriptores, periodistes o sindicalistes menys conegudes; i després, com les mestres de la República, Maria Moliner o la mateixa Celia Amorós, a qui la Diputació dedica els seus premis contra la violència de gènere”.

En paraules d'Eli García, qui ha recordat a l'inici de la seua intervenció a les 300 dones rurals amb les quals l'any passat va compartir el 8M, “la pandèmia no pot detindre la lluita per la igualtat plena entre homes i dones, per això hem optat, al no poder reunir-nos totes i tots per a reivindicar la importància de l'educació i la participació de la dona en la presa de decisions, per una iniciativa que reconeix el treball de totes les dones, conegudes o anònimes, que formen part de la història del feminisme”.

Este ha sigut el leitmotiv d'un acte transversal, com tots els que organitza la Diputació en matèria d'Igualtat, en el qual les i els representants dels diferents àmbits de la institució provincial s'han unit per a visibilitzar les assignatures pendents i rebutjar tant el “sòl enganxós” com el “sostre de cristall”. La diputada resumix el missatge recorrent a Simone de Beauvoire i instant les dones a estar vigilants tota la vida, ja que “els drets de les dones mai es donen per adquirits”.

Des de 2016, el MuVIM aprofita l'efemèride del Dia Internacional de la Dona Treballadora per a exhibir i posar en valor l'obra de dones creadores. I enguany el museu tampoc ha faltat a la cita. No obstant això, la seua aposta museogràfica ha anat esta vegada molt més enllà: ja no es tracta només d'exposar una obra en el Vitrall que filtra la llum que entra al vestíbul del museu, sinó que este mes —amb el permís de Berlanga— el museu ha sigut pràcticament pres per dones, artistes i valencianes totes elles. «Una vegada més, com cada 8 de març, el MuVIM es mostra fidel al seu compromís amb les dones creadores que, amb les seues obres, amplíen fronteres ja fixades, obrin nous camins a través dels quals les dones podem i devem continuar avançant», afirma Glòria Tello, diputada del MuVIM.

Les dones-arbre

Cuqui Guillén, artista de referència en l'art pop i component de l'Equip Límit durant quinze anys (1987-2002), ha vestit la gran vidriera del museu amb l'obra «Sol d'Estiu», una obra en la qual proposa una relectura pop del mite de Dafne, eixa «dona bella però independent i contrària a les exigències del cànon femení que obligava les dones a casar-se i tindre fills», segons Lola Martorell, comissària de l’exposició.

Igual que va succeir amb Dafne, les dones del vitrall que pinta Cuqui Guillén es convertixen en dones-arbre per a poder alliberar-se de l'assetjament patriarcal: així «transformen el seu pensament en arbre, en planta enfiladissa, en saba» que es transmet generacionalment, perquè «hi ha una germanor antiga en tots els relats. Hi ha un fil que embasta la nostra presència a través dels segles. Alguna cosa que totes sabem i que no necessitem dir-nos», assegura Lola Martorell.

Fundar una llar pròpia

En una idea semblant de continuïtat incidix la instal·lació que l'escultora valenciana Natividad Navalón ha dissenyat per al Cub del MuVIM, un espai expositiu del museu que ix a la trobada dels seus visitants. «Vivim en la pèrdua de tot fonament», afirma la filòsofa Mercedes Gómez-Blesa, comissària de la mostra. En l'era de la indigència, «en la pèrdua de tot fonament teòric». A soles i a la intempèrie, estem «desatesos de les grans veritats d'abans». Vivim instal·lats encara en espais, cànons, codis, patrons i dogmes ja en desús perquè és de l'única cosa de què disposem, com suggerix el significatiu títol que Natividad Navalón ha posat a la seua instal·lació: «No ho deia llar, però era tot el que ella tenia».

Aqueixos coneguts refugis ens protegixen de la intempèrie, d'eixa por i estat d'alerta «en el qual s'han instal·lat les nostres vides, intuint obsessivament l'enemic a prop», com diu Gómez-Blesa. «La vella casa de la mare s'ha esfondrat i vivim entre enderrocs». I, no obstant això, estem obligades a transcendir-los, perquè «transitem dels vells codis a altres nous que estan per fer». Estem obligades, doncs, a «fundar una llar pròpia que no siga feta amb deixalles», com assenyala gràficament Gómez-Blesa.

L'alleujament de la bellesa

Si, com va sentenciar Kant, la Il·lustració és la superació voluntària de la minoria d'edat autoculpable de la humanitat, cada vegada és més evident que es necessita una nova il·lustració femenina i feminista. «La pretensió, per part d'una certa modernitat, de començar cada vegada des de zero ens portaria a una infància perpètua, sense possibilitat d'evolució ni creixement», assegurava Josep Bonet, poeta i pare de l'artista que exposa ara —a la Sala de l'Atri situada en el hall del MuVIM— una selecció d'escultures amb el títol «La catedral del marbre». Les obres de Lola Bonet i Palop «no són la il·lustració de res, sinó una recerca de sentit que, a través del caos inherent al món, aconsegueix l'alleujament i el plaer, la calma, que ens dóna la bellesa», en paraules de Josep Bonet.

En esta mostra es recrea un «no-paisatge», segons Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM. L’artista va guanyar el 2016 l'última convocatòria de les Beques Alfons Roig, gràcies a la qual va realitzar les obres que ara exhibeix, «realitzades amb tècniques i materials que li permeten reiterar la imatge per a realitzar —a partir de la serigrafia, l'offset o la impressió làser— una espècie de no-llocs geogràfics que aparentment s'oposen a la concepció clàssica del gènere paisatge», en paraules de Griñó. En el cas de Lola Bonet i Palop, la repetició seriada d’allò ja conegut és el que permet transcendir-lo, superar-lo, fundar no ja una llar sinó un paisatge nou i allunyat dels patrons clàssics.

El temps de cocció exacte de l'arròs

Per a Belén Segarra —artista plàstica, il·lustradora i autora de l'obra que ocupa el Mur del MuVIM— les dones estan obligades a una tasca ciclòpia, repetitiva i esgotadora: «mesurar els modals, el vocabulari, el físic. Mesurar l'altura de la falda perquè no siga massa curta, però tampoc massa llarga. Mesurar el temps de cocció de l'arròs». I, a més, «demanar perdó. Perdó moltes vegades per tot i per no voler, poder o saber cuinar el maleit arròs». Un arròs que l'artista reconeix que se li passa sempre. Les dones han de «aguantar les floretes, les crítiques, la por, els errors, l'examen exhaustiu de cada cosa que fem». Un estat d'obligació perpètua que Belén Segarra resumix com la constant necessitat de «demostrar, demostrar coses tota l'estona».

Per això el mural amb el qual Belén Segarra rep als visitants en el vestíbul del museu porta el simple però significatiu títol de «Lliures». I, com s’esdevé amb la resta de la seua obra, el missatge és recognoscible a l'instant. Perquè els personatges i els mons que pinta Segarra semblen innocents, però es tornen complexos en mirar-los. La seua obra establix sempre un joc entre l'ingenu, el sobrenatural, el delicat i el rocambolesc. I el Mur del MuVIM és una bona prova d'això. «Encara sort que heu vingut. Encara sort que estem juntes. Encara sort que ens volem. Lliures».

Podran acollir-se a aquestes subvencions les mancomunitats de municipis, les associacions, les fundacions i les federacions sense ànim de lucre que tinguen l'adreça social i actuen a la província de València en l'àmbit de l'acció social.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 9 d'abril de 2021.

BOP de dilluns 8 de març de 2021 (vore anunci)

Termini de presentació de sol·licituds: del 9 de març al 7 d' abril de 2021.

Tota la documentació està disponible en /servicio-transparencia/content/subvencions-2021
BOP de dilluns 8 de març de 2021 (vore anunci)
 

Podran acollir-se a aquestes ajudes els ajuntaments de municipis i entitats locals menors de la província de València amb població no superior a 20.000 habitants.

El termini de presentació de sol·licituds i de la documentació addicional que s'exigeix serà del 9 de març fins al 9 d'abril de 2021.

BOP de dilluns 8 de març de 2021 (vore anunci)

El Premi Iturbi ha inscrit a 178 pianistes de 41 països per a participar en la XXI edició del Concurs Internacional de Piano de València, que tindrà lloc entre el 23 de juny i el 2 de juliol. Els responsables de la Diputació de València, organitzadora del premi, han mostrat la seua satisfacció per esta excel·lent resposta per a estar presents en l’esdeveniment musical, de caràcter biennal, que celebra el seu 40 aniversari. A este projecte de referència han assistit intèrprets de tot el món en les 20 edicions celebrades des de 1981.

En relació amb l'anterior convocatòria hi ha hagut un espectacular augment en la inscripció; en el concurs celebrat en 2017 (en 2019 no es va realitzar) va haver-hi 31 sol·licituds, pel que en la present (178) s'han multiplicat per sis. La d'edicions anteriors també ha quedat àmpliament superada en 2021: en 2010 va haver-hi 31 inscrits, en 2013 (39) i en 2015 (70). Això redundarà positivament en l'alt nivell de la competició i posarà molt difícil al jurat seleccionar als 22 pianistes que estaran en lliça en la primera fase.

L'increment es produix malgrat la crisi provocada pel Covid-19 i la coincidència del Premi Iturbi en 2021 amb cinc concursos internacionals d'Israel, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Regne Unit, tan rellevants com l'Arthur Rubinstein Competition a Tel Aviv i el Queen Elizabeth Competition a Brussel·les. La concentració d'estos certàmens, que no es va donar en edicions anteriors, es va produir pels ajornaments a causa del coronavirus que va obligar a traslladar-los de l'any passat a l'actual.

Els països que han tingut més presència d'intèrprets han sigut la Xina (22), Corea (21), Itàlia (20), Espanya (18), Rússia (15), el Japó (10), el Canadà (6); Regne Unit (6), els EUA (5), Taiwan (4), Ucraïna (4), França (3), el Brasil (3), Alemanya (3) i Bielorusia (3). Altres nacions que estaran representades són Bòsnia, Sèrbia, Islàndia, Cuba, Bèlgica, Suècia, l'Azerbaidjan, Mèxic, Israel, Suïssa, Grècia, el Kazakhstan, Xipre, Xile, el Perú, Bulgària, Estònia, Geòrgia, Polònia, Àustria, Romania, Portugal, l'Argentina, Dinamarca, Armènia i Austràlia. Per continents, destaca el nombre de pianistes d'Europa, que suposen el 53%, els d'Àsia representen el 35%, d'Amèrica l'11% i d'Oceania l'1%. En esta edició, guanyen pes percentual els músics asiàtics i americans, i cal destacar l'elevada participació espanyola.

La Diputació de València va rebre un alt percentatge de les sol·licituds en els últims dies i hores, en les quals es va concentrar l'enviament dels vídeos, documentació i formularis que havien de remetre els participants, la qual cosa va causar certa sorpresa. Amb anterioritat, la institució va decidir ampliar el termini, del 31 d'octubre fins al 14 de gener, per a facilitar al màxim la participació en moments de molta incertesa per la crisi generada pel Covid-19, els seus efectes sanitaris i la mobilitat dels pianistes.

Èxit i fortalesa      

Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, ha assegurat que “l'equip organitzador considera un èxit l'alt nombre de sol·licituds rebudes perquè demostra l'extraordinària fortalesa de la qual ha fet gala el concurs front al Covid-19 i a la competència d'altres certàmens”.

Tello considera que “entre els factors que poden haver valorat els participants està la incorporació d'un excel·lent equip amb la solvència i prestigi de pianistes com Joaquín Achúcarro (director artístic i president del jurat), i Josu de Solaun, Carles Marín i Óscar Oliver (comissió artística), així com el jurat, els premis i les condicions de la competició mateixa, que desenvoluparà diverses activitats i accions que contribuiran a potenciar la difusió i promoció de les carreres dels artistes”.

Per la seua part, Achúcarro ha manifestat estar “sorprés i contentíssim de l'èxit de la convocatòria; tindre a 178 pianistes de 41 països en plena pandèmia i competint amb cinc importants i reconeguts premis internacionals en el mateix any ho diu tot de l'enorme treball que ha fet l'equip per a difondre el concurs per tot el món”. El prestigiós concertista basc ha apuntat que “tot indica que serà una edició espectacular”, i ha donat la “enhorabona a tots i a la ciutat de València”.

Augment dels premis      

Els premis en metàl·lic, en ocasió del 40 aniversari, experimenten un augment del 70% respecte al certamen precedent. El primer estarà dotat amb 30.000 euros, l'enregistrament d'un CD pel reconegut segell discogràfic IBS Classical i diversos recitals i concerts; el segon amb 20.000 euros i el tercer amb 10.000 euros. En l'última edició els guardonats van rebre 18.000, 12.000 i 6.000 euros, respectivament. La resta de finalistes no seleccionats per a la final II rebran 5.000 euros i el premi especial al millor intèrpret de música española, 2.000 euros.

A més, la Diputació de València organitzarà concerts a España i a l'estranger durant l'any 2022 amb la participació de les persones guanyadores dels tres primers guardons, i s'atorgaran altres premis especials finançats per entitats o empreses patrocinadores i col·laboradores.

Avaluació pública 

Els pianistes inscrits, nascuts a partir del 23 de juny de 1985, han aportat documentació i un enregistrament audiovisual d'entre 20 i 30 minuts que el jurat avaluarà en una fase de preselecció oberta al públic en el Palau de la Música de València i, posteriorment, publicarà el llistat d'admesos en la seua pàgina web (www.pianoiturbi.dival.es).

La competició constarà de cinc proves eliminatòries en les quals s'haurà d'incloure lliurement les següents obres: una sonata de Ludwig van Beethoven i de Wolfgang Amadeus Mozart, dues obres curtes de Fryderyck Chopin, de les quals una ha de ser obligatòriament un nocturn; una peça de Goyescas d'Enrique Granados, de la Suite Ibèria d'Isaac Albéniz, o la Fantasia Bètica de Manuel de Falla. En esta fase, la primera prova comptarà amb 22 intèrprets fins a arribar a les dos fases finals amb 6 i 3 concursants que interpretaran un concert per a piano amb l'Orquestra de València.

El Premi Iturbi, creat en 1981, forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reuneix certàmens de països dels cinc continents entre els quals es troben els més prestigiosos de tot el món. Així mateix, el Concurs Internacional de Piano de València, és membre de la Fundació Alink-Argerich, la qual reunix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.

VÍDEOS / ÀUDIOS 

– Concerts del Premi Iturbi

http://webtv.iturbi.es/

– Concerts i activitats del Festival Iturbi

https://we.tl/t-zckjrqcfw4

DOCUMENTACIÓ           

– Premi Iturbi, Concurs Internacional de Piano de València

https://pianoiturbi.dival.es/

– Joaquín Achúcarro

http://www.achucarro.com/

– Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música

https://wfimc-fmcim.org/#!map

– Alink – Argerich Foundation

https://www.alink-argerich.org/news

La Diputació de València llançava en març de 2020 la seua campanya ‘Superpoder faller’ en vespres d'unes festes que va interrompre la pandèmia i que es va emportar el confinament. Malgrat que el virus seguix entre nosaltres, la corporació provincial ha tornat a confiar en el dissenyador gràfic Javier Valiente per a “mantindre viu l'esperit de les Falles i llançar un missatge d'optimisme i suport als sectors més afectats per la suspensió dels actes fallers”.

Ho explica el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui demana “aguantar la metxa”, en al·lusió al lema d'esta campanya enfocada a la societat valenciana a través dels mitjans de comunicació, que pretén “contagiar energia positiva i ajudar als sectors tradicionals que viuen moments complicats a superar les conseqüències de la pandèmia i preparar les que seran les millors Falles de la història”.

Els detalls de la campanya ‘Aguanta la metxa’ els aporta Javi Valiente theRevolution, creador de l'espot d'una mica més de 20 segons, adaptat posteriorment a cartelleria, al costat del periodista Joan López. Amb els sectors tradicionals de la festa com a protagonistes, el component viral l'aporta el quartet musical Melomans i la seua particular versió a capella del Faller, un dels himnes de la festa. Javi, Pau, Gonzalo i Edu posen veu a l'espot i la falca radiofònica de ‘Aguanta la metxa’, després del seu èxit durant el confinament. “L'any passat vam enaltir els superpoders fallers inspirant-nos en l'univers Marvel; enguany el repte era més complicat, en tractar de transmetre un missatge positiu d'una festa que no podrà celebrar-se”, explica Valiente.

Quina millor manera de mantindre l'esperit festiu i la il·lusió al mateix temps que s'aguanta la metxa que prendrà les Falles més esperades que implicar en la iniciativa als qui han sabut patir i adaptar-se per a sobreviure a la pandèmia. Eixa és la intenció de la Diputació que han adaptat els creatius amb un missatge d'optimisme: visibilitzar i recolzar a tots els artesans que resulten imprescindibles per al renàixer de la festa i mantindre el pols d'uns mitjans de comunicació que aviven el ressò faller amb els seus programes i especials.

Sectors tradicionals fallers

En absència de les habituals presentacions a causa del protocol de seguretat anticovid, el president Gaspar ha volgut agrair als responsables de la fàbrica d'espolins Garín, Pirotècnia Caballer FX, Art Antic i el taller de Vicente Luna la seua participació en l'audiovisual sobre el qual gira la campanya fallera de la Diputació. Mª José Lora, presidenta de Piroval, José Alabadí, del taller d'orfebreria Art Antic, i les germanes Mª Pilar i Mª José Luna, artistes falleres, han visitat el Palau de la Batlia al costat del mateix Javier Valiente, on han intercanviat impressions sobre la campanya amb Toni Gaspar.

La presidenta de Piroval i responsable de Caballer FX ha destacat la importància de mantindre el sentiment faller i de projectes que revitalitzen l'activitat del sector, cas del ‘Torna la llum’ impulsat per la Diputació. En la mateixa línia s'ha expressat José Alabadí, que ha posat el focus en la importància de “posar música i alegria per a recuperar l'interés per unes festes que no viurem com volguérem”.

La fabricació dels artefactes pirotècnics de Caballer FX i les perles fines d’Art Antic, fruit d'un elaborat procés artesanal que complementa altres àmbits del sector indumentarista al costat de vestits, calçat i pentinats, són part de l'escenografia d'un espot que també va obrir altres portes, com les d'Espolins Garin i el seu art per a treballar la fibra natural de la seda i les del taller faller de Vicente Luna, amb els seus tresors de cartó-pedra.

Mª Pilar i Mª José, filles de l'artista, van prendre el testimoni d'un taller que, com tants altres, “està passant un any molt complicat, amb els monuments de 2020 en magatzems i els de 2021 en els tallers”. Les dos germanes consideren que la campanya que este dimecres posa en marxa la Diputació suposa “un missatge d'esperança per als artistes fallers, que mantenim la il·lusió que les Falles puguen ser al carrer a l'estiu”.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha rebut a l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni, Ricard Igualde, en la seu central de la corporació provincial. Al llarg de la trobada, s'han abordat diversos temes relacionats amb la mobilitat del municipi de la comarca de la Safor, amb l'objectiu de continuar mantenint una estreta col·laboració entre totes dues institucions.

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, acompanyada per la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, han mantingut una trobada amb l'alcalde d'Olocau, Antonio Ropero, amb la finalitat de conéixer les inquietuds i necessitats del municipi en matèria mediambiental.