Traslladar a l'univers infantil la novel·la de George Orwell La revolta dels animals és el repte que s'ha marcat el Teatre Escalante de la Diputació de València en la seua última producció: Rebel·lió. Un espectacle per a públic familiar on Marea Danza i La Teta Calva fusionen el ball flamenc i la dramatúrgia contemporània per a adaptar esta rondalla crítica sobre la condició humana als espectadors més xicotets.

“Rebel·lió és la tercera creació pròpia de l'Escalante d'esta temporada i arribarà a l'abril al Palau de les Arts, espai al qual un any més agraïm la seua col·laboració. De nou, una aposta segura, ideada per dues companyies de reconegut prestigi, per a gaudir en família, estimular la imaginació i evocar valors que provoquen reflexió en xicotets i majors”, explica la diputada de Teatres Glòria Tello.

Destinat a xiquets i xiquetes majors de 6 anys, l'espectacle, en ple procés de creació i desenvolupament, s'estrenarà en el cicle Danseta el pròxim 14 d'abril dins del marc del festival Dansa València, organitzat per l'Institut Valencià de Cultura, on l’Escalante està present. Un muntatge en valencià que furga en les injustícies i les temptacions de poder i que, com avança la directora de l'Escalante, Marylène Albentosa, “promet revolucionar el pols i la mirada dels espectadors a través del flamenc contemporani, la dansa espanyola, la música i una enèrgica posada en escena carregada de poesia visual”. Rebel·lió podrà veure's fins al 2 de maig en el Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts en “les funcions escolars que oferirem durant els dies lectius, i en les funcions per a públic familiar i grups que es desenvoluparan entre setmana i els caps de setmana al matí i la vesprada”.

Dansa combativa per a una societat més justa

La Teta Calva i Marea Danza adapten el clàssic de la literatura universal traslladant l'acció a una fàbrica en la qual les treballadores viuen oprimides i explotades com a animals. Per a adaptar aquest clàssic al públic infantil, se submergeixen en l'imaginari dels xiquets, però mostrant les conseqüències d'un món rígid i totalitari: “Si eduquem als xiquets perquè siguen productius, tindrem pares/màquines, pares sense temps per a jugar. Esta història no sols parla de l'opressió als treballadors, sinó també sobre l'absència dels pares i mares a casa per excés de treball”. Els xiquets, defensen, “són els estendards del canvi, són espills d'una societat amb manaments, on la injustícia és tolerada i avalada. Posar-los als peus d’estos “animals” per a comprendre a l'oprimit i a l'opressor és la nostra obligació i el nostre salconduit a una societat més justa”.

Marea Danza naix a València en 2014 amb la iniciativa de les ballarines Yolanda López, Elena Martínez, María José Mora, Lourdes de la Rúa i Paula Sebastián.  Amb la dansa espanyola i el flamenc com a pilars, la companyia ha desenvolupat un llenguatge escènic propi en el qual la dramatúrgia, les tècniques teatrals, l'escenografia i la música  adquireixen un valor fonamental. Fruit d'aquesta combinació són els seus muntatges per a sala Relieves i Amelia, treball aquest últim reconegut amb el Premi FETEN 2018 i amb el qual s'inicia en una línia creativa destinada al públic familiar, labor que prossegueix ara amb la nova producció de l'Escalante.

La Teta Calva està formada per el tàndem de María Cárdenas i Xavo Giménez, responsables de la dramatúrgia i direcció de Rebel·lió.  Amb un estil molt personal, agut i irònic, la companyia valenciana ha produït des de la seua formació en 2014 huit espectacles. Entre ells destaca Síndrhomo, Premi MAX 2017 a Millor Autoria Revelació, i Les aventures de T.Sawyer, producció de l'Escalante que va rebre sis candidatures als premis Max.

Al costat de Marea Dansa i La Teta Calva, el Teatre Escalante recupera amb Rebel·lió el mordaç relat sobre la cobdícia i l'egoisme, una fita de la literatura contemporània que ha aconseguit conservar la seua vigència des que George Orwell l'escriguera en 1945.

L’últim avanç en matèria d’il·luminació LED ha arribat als ecoparcs fixes que l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) gestiona a l’area metropolitana, entre elles a Catarroja. Es tracta de la tecnologia LED PC-Ambre, pensada per a protegir el medi ambient. L’EMTRE ha invertit vora 37.000 euros en la renovació de les antigues lluminàries, 30.000 dels quals han estat aportats per la Diputació de València per mitjà d’una subvenció.

Les lluminàries amb tecnologia LED PC-Ambre són les més adequades per a il·luminar els espais oberts amb llum artificial i respectar el medi ambient nocturn en no emetre llum blava, la més contaminant des del punt de vista lumínic. Dos funcions que, fins fa ben poc, no es podien fer alhora amb la tecnologia LED tradicional. La fauna adaptada per a viure en el món nocturn caça, s’alimenta, es reproduïx i s’amaga dels seus depredadors en la foscor. Són espècies molt sensibles a la radiació de la llum amb tonalitat blava, mentre que la tonalitat taronja de la tecnologia LED PC-Ambre és més adequada per a elles i no pertorba els seus cicles vitals.

Les noves lluminàries també s’han instal·lat de manera que no emeten llum cap a l’hemisferi superior, només cap a terra, i per tant reduïm al mínim la contaminació lumínica. A més, la tecnologia LED PC-Ambre és la més apropiada per a il•luminar zones d’interés astronòmic o, senzillament, per a apreciar amb més nitidesa el cel nocturn.

Per al president de l’EMTRE i vicealcalde de València, Sergi Campillo, “esta tecnologia ens permet estalviar una gran quantitat de diners en la factura de la llum però, a més, té l’avantatge de reduir moltíssim la contaminació lumínica”.

Les lluminàries de tecnologia LED PC-Ambre conserven tots els avantatges de les làmpades LED sobre les tradicionals, com ara l’estalvi energètic, amb la reducció que això implica d’emissions de CO2. Tampoc contenen mercuri, un metall pesat molt tòxic i contaminant. A més, la seua vida útil és més llarga i són més resistents als colps i les vibracions. Tot plegat, representa un estalvi important en els costos de manteniment.

“Este canvi era totalment necessari perquè les anteriors lluminàries provocaven contaminació lumínica, amb l’agreujament de la proximitat al Parc Natural de l’Albufera”, explica Elisa Gimeno, regidora de Medi Ambient. Per la seua banda, la diputada provincial i regidora de Catarroja, Dolors Gimeno, ha incidit com “des de la Diputació de València treballem colze a colze per a millorar la vida de les persones, i en este cas concret col·laborant amb una entitat tan important com l’EMTRE, que s’encarrega d’una tasca tan important com el tractament de residus”.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha destinat al llarg de 2020 prop de 350.000 euros en actuacions per a minimitzar riscos geològics en set localitats. En tots els casos “l’objectiu era garantir la seguretat de la ciutadania i de les infraestructures i immobles afectats”, explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

Tots els treballs s’han realitzat per emergència “degut, principalment, a despreniments de blocs de pedra i lliscaments per les pluges”, apunta Maria Josep Amigó. Les ajudes han oscil·lat entre el 90 i el 97,5% de l’import total del projecte segons el padró municipal.

En 2020 es van fer treballs de minimització de riscos geològics a Benagéber i Olocau, a la comarca del Camp de Túria; Chelva, en la Serrania; Cullera, a la Ribera; Utiel, a la Plana d’Utiel; i Casas Altas i Ademuz, a la comarca del Rincón de Ademuz.

Les obres han consistit en la reconstrucció d’un mur en el camí del pantà de Benagéber; la reparació de despreniments en l’ermita del Remedio de Chelva; la restauració del mur de pedra de la font de la Salut a Olocau; la construcció d’un mur en el paratge del Remedio d’Utiel i el camí al llogaret d’Estenas; la reparació d’un mur al carrer Barraca de Casas Altas; la col·locació de pantalles metàl·liques dinàmiques per a evitar despreniments en l’IES Blasco Ibáñez de Cullera; i la reparació del mur de contenció del carrer Boticario d’Ademuz i la instal·lació d’una xarxa de cables per a evitar despreniments en el vessant nord d’Ademuz.

Les obres realitzades en 2020 suposen un increment respecte al 2019, en el qual es van executar treballs a Zarra, Chelva i Oliva; i els sis de 2018 a Macastre, Xàtiva, el Palomar, Estivella, Tavernes de la Valldigna i Ademuz.

Els ajuntaments poden sol·licitar, al llarg de tot l’any, ajuda a la Diputació per a esta tipologia d’intervencions. De fet, en 2021 ja s’ha construït un mur en el barranc de la Daia per a evitar lliscaments al carrer de Cotalba d’Alfauir.

La Diputació de València millorarà la seguretat viària en l'accés nord a la platja de Tavernes de la Valldigna amb la construcció d'una rotonda a l'entorn de la séquia de la Ratlla. Amb la nova infraestructura, l'àrea provincial de Carreteres que dirigix Rafa García pretén solucionar els problemes de trànsit en la intersecció de l'encreuament del Camí de la Ratlla, un tram de concentració d'accidents en la CV-605.

El BOP ha publicat ja els terrenys afectats per l'expropiació de la superfície de més de 9.000 metres quadrats necessària per a escometre este projecte d'utilitat pública. Una vegada completat el procés, la corporació provincial espera licitar les obres en l'accés a la platja de la Goleta abans de l'estiu, amb un termini d'execució estimat de nou mesos.

Amb esta actuació, pressupostada en 473.000 euros, l'àrea de Carreteres preveu millorar la seguretat en una via per la qual passen més de 4.000 vehicles diaris i que resulta especialment transitada en els mesos d'estiu i caps de setmana, amb una elevada circulació de ciclistes.

La rotonda, que tindrà un illot central amb un radi de 20 metres, augmentarà la visibilitat en este tram de la CV-605 en el límit de la platja de la Goleta amb el terme municipal de Cullera. La calçada anular disposarà d'una amplària de huit metres i connectarà amb el Camí de la Ratlla a través d'una via de servei. La secció transversal comptarà amb una calçada de sis metres i vorals d'un metre a cada costat.

En paraules del diputat d'Infraestructures i Carreteres, Rafa García, “l'execució d'esta rotonda suposarà donar resposta a una reivindicació històrica de Tavernes de la Valldigna i dels usuaris de la carretera que va a la platja, que fa temps que treballen per a acabar amb els problemes de trànsit que es generen, especialment a l'estiu, en este tram conflictiu”.

La Diputació de València construirà una glorieta en la carretera d'Alzira a Corbera per a reduir la perillositat d'esta via en el tram en el qual es creua amb la CV-506. L'actuació, amb un pressupost de 2.169.000 euros i un termini d'execució de sis mesos, està previst que es licite abans de l'estiu, una vegada finalitzat el procés d'expropiació anunciat en el BOP, amb una superfície d'una mica més de 12.000 metres quadrats.

El projecte de l'àrea provincial de Carreteres que dirigix Rafa García contempla a més una segona glorieta en l'encreuament de la CV-506 amb el Camí Baix de Corbera, amb una secció transversal d'uns 800 metres entre els punts quilomètrics 1,8 i 2,6 d'esta via de titularitat provincial que conduïx al Forn de Carrascosa i que es vorà ampliada amb l’actuació. Les dos rotondes permetran millorar la seguretat en estes carreteres que connecten diversos municipis de La Ribera i que acumulen un trànsit diari de prop de 11.000 vehicles.

La glorieta principal, en la intersecció de la CV-510 amb la CV-506, disposarà d'un illot central de 40 metres de diàmetre interior, amb dos carrils de quatre metres cadascun i vorals interiors i exteriors de mig metre. “És una obra molt necessària en un punt d'elevada perillositat i escassa visibilitat pel qual passen més de 10.000 vehicles cada dia”, assenyala el diputat de Carreteres, Rafa García, qui insistix que la seguretat viària “és la prioritat absoluta d'aquells que tenim la responsabilitat de mantindre en el millor estat possible la xarxa viària provincial”.

L'actuació es completarà amb una segona rotonda de 18 metres de diàmetre interior i un únic carril de 5,5 metres d'amplària i vorals de mig metre en l'encreuament de la CV-506 amb el Camí Baix de Corbera. A més, el tram d'esta carretera comprés entre el punt quilomètric 1,8 i el 2,6 es condicionarà amb la implantació d'una secció transversal que comptarà amb un carril de tres metres d'ample per sentit i vorals d'un metre. L'obra inclou una xarxa de drenatge que conduïx el cabal que recull la carretera cap al barranc.

Podran acollir-se a aquestes ajudes les associacions juvenils de la província de València.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 19 d'abril de 2021.

BOP martes 23 de març de 2021 (vore anunci)

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha anunciat este dimarts el “tancament ordenat i definitiu” de Divalterra. Durant la celebració de la Junta General extraordinària convocada per a debatre sobre l'estat de l'empresa dependent de la Diputació, Gaspar ha avançat que convocarà “com més prompte millor” una nova Junta General en la qual es destituirà els membres del Consell i es nomenarà els liquidadors, pas previ a la dissolució, liquidació i extinció de Divalterra SA.

En paraules del president, que ha tancat el debat sol·licitat pels grups de l'oposició en la institució provincial, “esta mesura permetrà l'única obsessió que mou les meues decisions des de Presidència i la de la resta de l'equip de govern de la Diputació, que no és una altra que assegurar el treball digne de les quasi 600 persones que integren l'actual Divalterra”.

Amb la dissolució de Divalterra, el Consorci Provincial de Bombers absorbirà als brigadistes, la major part dels treballadors de l'empresa, mentre que la pròpia corporació assumirà i reubicarà a la resta de la plantilla, com ha succeït amb el Patronat de Turisme. “Les persones continuen sent la màxima prioritat”, ha assegurat el president Gaspar, que ha informat les treballadores i treballadors de l'empresa de la decisió presa al mateix temps que es feia pública en la Junta General.

“Divalterra s’ha acabat”

El màxim responsable provincial ha situat Divalterra com a “exponent de la malaltia que patix la política en estos temps incerts, que és insistir en el mal que ho fan els altres i justificar el bé que ho han fet els nostres”. Enfront d'esta realitat guionitzada, Gaspar preferix “donar resposta als problemes històrics que perduren en esta institució tractant de donar-los solució, sense contribuir al molest soroll que només aporta descrèdit”. “Els errors comesos en Imelsa i després en Divalterra van impulsar la voluntat d'este equip de govern de donar estabilitat i viabilitat a l'empresa”, ha afegit el president.

I eixa solució és fruit de la voluntat de l'equip de govern que encapçala Gaspar i de l'informe conjunt encarregat als departaments de Secretaria i Intervenció de la Diputació, que ha analitzat els diferents escenaris plantejats per al futur de l'empresa. El resultat del mateix conduïx cap a un procés de dissolució que abordarà amb urgència la integració dels brigadistes, part principal i majoritària de Divalterra, en el Consorci Provincial de Bombers, al mateix temps que la resta de serveis minoritaris que presta l'empresa s'integraran en la Diputació.

Toni Gaspar té clar que “s'ha acabat Divalterra” i pensa ja en el futur de les treballadores i treballadors de l'empresa dependent de la corporació provincial. “La lletra xicoteta l'anirem definint de manera conjunta; demà mateix he convocat als representants dels treballadors per a començar a escriure-la”, ha assenyalat Gaspar, que espera tindre “la col·laboració de tots en este històric pas”, ja que “l'únic benefici al qual aspirem en este últim capítol de l'empresa és el futur laboral dels qui la integren i el servei que presten als municipis valencians”.

Per part seua, la vicepresidenta de la Diputació i responsable del Consorci Provincial de Bombers, Mª Josep Amigó, ha considerat que esta ha sigut “una decisió molt meditada, des que al juliol de 2018 varem avançar el tancament ordenat de Divalterra, que després de quasi tres anys i els informes pertinents ha arribat el moment d'anunciar”. Amigó ha afegit que esta decisió “es pren per a preservar els drets de les treballadores i treballadors, que no són responsables de les coses que històricament han passat en l'empresa”.

Debat previ

La intervenció del president Gaspar ha estat precedida del debat sol·licitat pels grups en l'oposició per a parlar sobre Divalterra i les seues circumstàncies, en el qual Ciutadans i el PP han demanat nomenar un nou president del Consell, de perfil tècnic, i un nou responsable jurídic en substitució de Ramiro Rivera i José Luis Vera per a “acabar amb la incertesa entre els treballadors i la vergonya en els mitjans”.

El debat l'ha obert el portaveu de Vox, Joaquín Alés, un dels 11 diputats de l'oposició que van sol·licitar esta junta extraordinària. Alés va mostrar la seua preocupació i “profunda desconfiança” per la situació de Divalterra i va assegurar estar pendent de l'informe definitiu de l'Agència Valenciana Antifrau en referència al procés de selecció de la cap de Recursos Humans de l'empresa.

La portaveu de Ciutadans, Rocío Gil, va lamentar que els treballadors de Divalterra “estiguen sempre en el punt de mira per culpa dels polítics que ens governen”, i es va preguntar si “el president del Consell haguera posat tant d'ímpetu en el procés de selecció de qualsevol altre lloc de treball de l'empresa”. Per tot això, la responsable de Ciutadans va demanar que deixen d'haver-hi polítics al capdavant del Consell de Divalterra i va proposar a la Junta realitzar un mandat per a destituir el cap dels Serveis Jurídics, al mateix temps que es posa el cas de la cap de Recursos Humans en mans de la Fiscalia.

En la mateixa línia es va expressar el portaveu del PP, Vicente Mompó, qui va considerar que “no poden seguir en l'empresa ni el president del Consell d'Administració ni qui va redactar l'informe que parlava de les irregularitats en el procés de selecció del cap de Recursos Humans”. Mompó va manifestar que “el soroll causat per la hipoteca reputacional de Divalterra no es pot eliminar amb una caça de bruixes que s'ha acabat cobrant el cap del gerent”. El portaveu del PP en la Diputació va acabar tendint la mà al president Gaspar per a acordar que Divalterra “estiga administrada pels tècnics”.

President del Consell

L'últim a intervindre ha sigut el president del Consell de Divalterra, Ramiro Rivera, qui després de repassar l'activitat i l'estat actual d'una empresa “solvent que compta amb la implicació i la professionalitat dels seus 589 treballadors”, ha donat resposta a les preguntes de l'oposició. “Vaig ordenar suspendre de manera cautelar el procés de selecció en Recursos Humans amb la prudència amb la qual sempre actue, vetlant per evitar irregularitats”.

Rivera va insistir en la transparència amb la qual ha actuat, tractant de resoldre un recurs que va arribar al Consell i que, per tant, “era el meu deure resoldre'l pel bé de l'empresa”. A més, l'encara president del Consell de Divalterra va reclamar respecte per als treballadors de l'empresa que complixen amb les seues obligacions, “cas del senyor Vera”; va recordar a l'oposició que per a anar a la justícia “hauran de veure primer a qui acusen i de què”; i va acabar responent sobre l'espectacle mediàtic generat entorn de l'empresa: “no hauran vist declaracions meues en la premsa, per respecte a les treballadores i treballadors de Divalterra”.

Després d'escoltar a totes les parts, Toni Gaspar va acceptar les mans tendides d'aquells que van mostrar la seua predisposició a treballar pel millor futur possible per a la plantilla de Divalterra i els va instar a aprofitar esta “última oportunitat per a ser part de la solució i no eternitzar el problema”.

La Diputació de València i la Generalitat Valenciana mantenen la seua col·laboració en matèria d'habitatge i coordinaran noves polítiques per a evitar la despoblació en els municipis de la província, especialment aquells menys poblats i en zones d'interior afectades per la problemàtica de la pèrdua d'habitants.

Esta ha sigut la principal conclusió de la reunió mantinguda este dimecres en seu provincial entre el president de la Diputació, Toni Gaspar, i el secretari autonòmic d'Habitatge, César Jiménez, en la qual també ha participat el diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera.

Després de la trobada, els responsables provincials han destacat la importància de la col·laboració institucional en la lluita contra la despoblació, al mateix temps que han avançat que es treballa en la signatura d'un conveni amb el qual la corporació provincial implementarà les mesures adoptades pel Consell per a facilitar l'accés a l'habitatge, especialment en estes zones en risc de despoblació.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, acompanyada per l’alcalde de Massamagrell, Paco Gómez, i una representació municipal, ha visitat l’observatori d’ocells de la marjal d’aquest municipi de l’Horta Nord, una obra inclosa en el programa de restauració ambiental de la Diputació de València.

Com explica la diputada Dolors Gimeno, “la finalitat d’este projecte mediambiental és la recuperació de l’espai natural per a gaudi de la ciutadania, però també és una actuació educacional a fi de promocionar els valors dels aiguamolls”.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha subvencionat el 80% de les obres, que en total han ascendit a 44.104,50 euros. Els treballs han consistit principalment en la neteja, desbrossament i recuperació de sendes, millora d’un ullal, creació d’una zona d’esplai amb taules de pícnic, cartelleria i aparcabicicletes, i la instal·lació d’una caseta d’observació d’ocells.

L’actuació ha sigut coordinada entre tres administracions: la Generalitat ha adequat la llacuna perquè es convertisca en un filtre verd i així depurar les aigües de la séquia de Rolletó, la qual vessa al mar al costat de l’espigó del port esportiu; l’Ajuntament de Massamagrell ha comprat l’observatori d’ocells i la Diputació ha coordinat les actuacions i ha realitzat les zones d’esplai per a la ciutadania.

L'alcalde de Massamagrell, Paco Gómez, ha agraït a la Diputació i a la Generalitat Valenciana “l'actuació conjunta de les tres administracions que ha servit per a posar el valor un dels espais naturals de Massamagrell”. L'alcalde ha destacat que l'adequació mediambiental de l'espai ha servit perquè la ciutadania s'acoste a conéixer este paratge.

“Dones valentes, inspiradores i perseverants que ens mostren les seues històries d'emprenedoria perquè ens vegem en elles”. Així definix la diputada d'Igualtat, Eli García, a les protagonistes del III Fòrum Dipu ‘Entorn rural: dones indispensables’, organitzat per la corporació provincial i dedicat en esta ocasió a la dona rural.

La primera part del fòrum ha estat dedicada a homenatjar a les huit dones emprenedores triades com a referents en el món rural, les quals han protagonitzat un vídeo realitzat per FADEMUR PV (Federació d'Associacions de Dones Rurals del País Valencià) i subvencionat per la Diputació.

En l'audiovisual, presentat per les codirectores Laura Mota i María Bernabéu (FADEMUR PV), cadascuna de les huit dones conta la seua història i les dificultats que s'han trobat en el seu camí cap a l'èxit. Es tracta d'empresàries d'edats variades i pertanyents a sectors econòmics tan diversos com l'hostaleria, la construcció, l'apicultura, el turisme rural, el cultiu de la tòfona, la producció d'oli, el transport i la indústria càrnia.

L'objectiu de la iniciativa ‘Dones referents en l'entorn rural’ és visibilitzar, reconéixer i donar veu a aquelles figures femenines que, a través de l'esforç i el sacrifici en un món ple d'obstacles per a elles, han fet de les seues empreses un referent en la seua zona. D'esta manera, es premia la seua dedicació, trajectòria i atreviment, donant veu a la seua història i negoci. “El que pretenem és incidir en el protagonisme i la importància que tenen les dones en el desenvolupament econòmic i social del medi rural”, ha subratllat la diputada d'Igualtat Eli García.

Perfils de les huit dones referents

Totes estes històries servixen com a exemples clars per a aquelles joves que viuen en l'entorn rural i que tenen al cap començar un projecte pel seu compte. “El que volem és que pensen que si nosaltres hem pogut elles també”, resumix Virginia Espinosa, enginyera forestal que es va decidir marxar-se de València a Aras de los Olmos per a fundar una companyia d'assessorament en el cultiu de la tòfona.

També cal destacar la història de Clementina Domingo, que va decidir tornar al seu poble, Gestalgar, després de ser mare per a comercialitzar mel de collita pròpia. “Gràcies a les noves tecnologies he pogut tirar avant el meu negoci sense renunciar a la maternitat”, ressalta. En la mateixa línia María Dolores Ferrando, dedicada a la producció i venda d'oli i els seus vincles amb el turisme a Requena, sosté que “la digitalització i l'e-commerce han obert moltes oportunitats per al món rural que van més enllà de sectors tradicionals com l'agricultura”.

Curiós és el cas de Yolanda Albert, que va estudiar música però que va acabar sent propietària de l'empresa de la seua família a Olocau, dedicada a materials de construcció, i que ha posat en marxa, gràcies a la seua creativitat, projectes innovadors com un piano per a sords o una botiga en línia en 3D. “Nosaltres som unes afortunades però moltes dones del món rural seguixen sense ser reconegudes”, afirma.

No són pocs els àmbits econòmics del món rural que estan absolutament masculinitzats i que, per això, estan plens d'obstacles per a les dones. Un d'ells és, clarament, el transport, al qual pertany la companyia d'autocars de Mercedes Gozálvez a Ayora, que reconeix “la difícil tasca de fer-se valdre en un sector copat per homes”.

Les protagonistes també han tingut paraules per a “totes aquelles dones que ens han precedit a nosaltres i que tampoc van rebre el reconeixement que es mereixien. Elles han sigut el nostre exemple i esperem que nosaltres aconseguim inspirar a moltes joves”, ha reivindicat Mercé Cuesta, que va fundar un projecte d'allotjaments rurals en municipis de La Serranía i Camp de Túria.

Finalment, els exemples d'Ana Ferrer, que dirigix una empresa càrnia a Chelva, i María Teresa Carrascosa, propietària d'un restaurant a Siete Aguas, servixen per a visibilitzar el paper de les dones en sectors molt tradicionals que normalment estan dirigits per homes. “Hem de deixar de ser les acompanyants dels nostres marits i passar a ser les protagonistes”, coincidixen.

Totes estes històries han deixat clar que les dones del medi rural resulten indispensables per a la seua vertebració territorial i social, i que són una font fonamental per a la innovació i l'emprenedoria en este mitjà.

III Fòrum Dipu

Durant la segona part del seminari, s'han analitzat, debatut i proposat solucions a la situació actual de les dones en l'entorn rural, a través de les intervencions de representants de diverses associacions de dones relacionades amb les organitzacions agràries, que han donat a conéixer la seua visió sobre este sector, així com del dia a dia de les dones agricultores i ramaderes.

Per a finalitzar, la diputada Eli García ha detallat les polítiques d'igualtat dirigides cap al món rural que s'estan duent a terme des de la delegació que dirigix. Ha assenyalat en concret el suport a l'associacionisme de dones, amb una inversió per a 2021 de 100.000 euros; les ajudes als ajuntaments per a l'elaboració dels plans d'igualtat, amb altres 100.000 euros de subvenció; i el desenvolupament de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que compta amb una ajuda de 565.000 euros.

A més, des de la corporació provincial s'està treballant en una altra sèrie de projectes nous per al present exercici, com és el cas de ‘Fem que les dones compten’, ‘Juntes millor’, o un estudi sobre la igualtat de gènere en el medi rural.