La jornada celebrada per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València sobre els Consells de Cultura Municipals, amb la col·laboració de GC, Associació Valenciana de Professionals de la Cultura, "ha resultat un gran èxit tant per la participació com per la qualitat de les intervencions", segons ha explicat el president de GC, José María Bullón. La jornada telemàtica "ha posat de manifest que els Consells de Cultura són un òrgan de participació molt fàcil de muntar".

Al llarg de la jornada s'han tractat diferents temes amb sessions de caràcter tècnic, administratiu, jurídic, i sobretot, un seguit de debats al voltant de casos d'estudi o models que ja estan en funcionament, amb la participació de José Ayelo, José María Bullón, Francesc Collado, Ana Espasa, Pau Lagunas, Bárbara López, Llúcia Martín, Raül Martí, José Martínez Tormo, Gerson Padilla, David Roselló, Toni Santos, Yolanda Sifres, Josep Valero, Guillem Valls i Josep Vidal.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, "el procés participatiu dels Consells Municipals de Cultura requerix una bona disposició al diàleg i una metodologia en la presa de decisions". Així mateix, el diputat ha explicitat que "des de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València hem implementat unes ajudes bàsiques per a reconéixer l'esforç que alguns ajuntaments ja estan fent en la creació i funcionament dels Consells Municipals de Cultura. Enguany han sigut 16 els municipis que han pogut optar a les ajudes i esperem que a partir de la promoció de les jornades siguen molts més els que s'hi puguen afegir".

A la sessió inaugural, la directora del Sarc, Yolanda Sifres, va explicar que la convocatòria a concurrència competitiva està prevista per al mes de maig, amb la finalitat que els ajuntaments interessats disposen de temps suficient per a presentar els CMC, amb els seus estatuts o reglaments de funcionament. Les ajudes d’enguany també arreplegaran ajudes específiques per aquells ajuntaments que inicien els treballs de diagnosi de la seua realitat cultural, orientats a la futura creació d’un PMAC (Pla Municipal d’Acció Cultural).

L'assessor de cultura, Pau Lagunas, va destacar que "els ajuntaments, són els que, en un món cada vegada més virtual, projecten sobre les persones una noció més física i propera de la cultura” i que, per tant, “cal aprofitar tot este potencial en una cultura del diàleg".

Ja en la cloenda, el diputat Xavier Rius va expressar la intenció de la Diputació de multiplicar els Consells Municipals de Cultura en els pròxims anys com una eina de participació, mentre que la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, va incidir en els Consells Municipals de Cultura com una xarxa cultural per poder fer realitat la participació ciutadana activa en les propostes culturals.

La jornada estarà disponible per a la seua visualització en l’enllaç: www.culturadeproximitat.com/cmc

La continuïtat en l'execució de l'obra de la variant nord de Bétera es fa palesa en els nous vídeos que ens han facilitat sobre la col·locació en obra de les bigues de la nova estructura sobre la línia del ferrocarril de la Generalitat Valenciana (FGV).

1/03/2021

El Servei de Construcció ens facilita el visionat d'un nou vídeo resum de la col·locació de les bigues de la nova estructura sobre el Ferrocarril de la Generalitat Valenciana, emmarcada en el procés de construcció de de la variant nord de Bétera a la CV-310.

També el podem vore amb forma de time lapse.

Dirigit als municipis de la província de València amb una població inferior a 20.000 habitants.

BOP de dimecres 3 de març de 2021 (vore anunci)

Disponible en el Portal de Transparència de la pàgina web de la Diputació Provincial de València.

Anunci en BOP dijous 25 de febrer de 2021 (vore anunci)

BOP dijous 25 de febrer de 2021 (vore anunci)

Entre els dies 1 de març i 3 de maig de 2021, ambdós inclosos, es recaptaran els tributs dels ajuntaments i altres entitats públiques que n'han delegat la recaptació en la Diputació. 

Els contribuents hauran de pagar els tributs mitjançant qualsevol mètode de pagament disponible en les entitats de crèdit col·laboradores següents:

- Banco Bilbao Vizcaya Argentaria - Caixabank
- Banco Santander - Caixa Ontinyent
- Banco Popular Español - Cajamar
- Bankia - Caixa Popular
- Banc Sabadell - Caixa Rural de Torrent
També poden pagar per internet en la pàgina web de la Diputació de València: www.dival.es/gestion-tributaria/content/pagament-de-tributs.

BOP de divendres 26 de febrer de 2021 (vore anunci)

El 12 de juny de 2021 es compliran cent anys del naixement a València de Luis García-Berlanga (1921–2010) i per això 2021 ha sigut declarat Any García-Berlanga en reconeixement a este cineasta de trajectòria internacionalment reconeguda. Ara, el MuVIM estrena l'efemèride amb una exposició on —sota el títol ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’— es ret homenatge a este gran renovador del cinema espanyol de la postguerra, director de pel·lícules com a Bienvenido, Mr. Marshall, La escopeta nacional, Calabuch, Plácido o El verdugo, entre molts altres títols. Un creador guardonat pels més importants festivals internacionals de cinema i un dels nostres conciutadans imprescindibles, que podríem considerar, al costat del músic Joaquín Rodrigo, com el valencià més universal de la segona mitat del segle XX.

L'exposició, que estarà oberta al públic des del dijous 4 de març, vol ser un tribut museogràfic “a qui ha sabut retratar com ningú la història de l'Espanya recent”, com destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM, qui a més assenyala que la mostra és una forma, accessible a tots els públics, de “conéixer i recordar la seua vital aportació a l'art cinematogràfic i d'aproximar-nos críticament a mig segle de la nostra història, la que va de 1950 a 2010”.

‘Un mal espanyol’

Restituir en la seua justa mesura l'originalitat del cinema de Berlanga és el que ha guiat el disseny d'esta exposició, que, com indica el director del MuVIM, Rafael Company, “ha de servir també per a donar a conéixer la figura de Luis García-Berlanga a aquelles generacions més joves que, tenint en compte com circulen en els nostres dies els fluxos de comunicació de la història cultural, desconeixen la transcendència d'este valencià en la història del cinema”.

Parlem potser de l'últim dels il·lustrats perquè, en un moment especialment fosc de la nostra història, durant la dictadura franquista, la seua obra va llançar una mirada lúcida i crítica a la societat espanyola en particular, però també a l'ésser humà en general. Una mirada lúcida, crítica i sobretot rabiosament independent, perquè Berlanga mai es va plegar als interessos d'els uns o els altres, ni en el franquisme ni durant els 25 anys de democràcia en els quals va dirigir set pel·lícules.

Encara que, en diverses ocasions, Berlanga va haver de suportar la tisora de la censura —que també van haver de patir els il·lustrats del segle XVIII— és ben coneguda la seua capacitat per a sortejar moltes dels sedassos dels guardians nacional-catòlics de les essències del Règim i, d'esta manera, “colar” crítiques que han convertit la seua filmografia en una de les més valentes de la seua època. Fins al punt que el mateix Francisco Franco, després de veure El verdugo, hauria dit en un consell de ministres: “Ja sé que Berlanga no és comunista; és una mica pitjor, és un mal espanyol”.

En l'exposició del MuVIM, i després de la consulta d'expedients de l'Arxiu General de l'Administració radicat a Alcalá de Henarés, se citen literalment algunes de les “argumentacions” utilitzades pels censors, fidel reflex de la mentalitat del poder imperant llavors.

Col·leccionisme privat

Cobra també especial importància en la mostra l'ús que la indústria cinematogràfica va fer del disseny gràfic i la tipografia. Desenes i desenes de cartells, publicacions i fotobuste permeten traçar en el MuVIM una història dels materials de difusió al servei de la distribució cinematogràfica entre els anys cinquanta i la dècada dels noranta del segle passat. “Una actuació que no hauria sigut possible sense la col·laboració generosa del col·leccionisme privat”, assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions del museu.

És el cas de la col·lecció de Santiago Castillo París, la qual ha permés recuperar, i ara mostrar, la notable dimensió internacional de l'obra de Berlanga. I és que els materials recopilats no es limiten a Espanya, ni tan sols a Europa occidental: així, al costat d'objectes procedents de França, Itàlia, Alemanya o Bèlgica, trobem altres provinents de l'Europa nòrdica (Dinamarca i Suècia), de l'Europa central i sud-oriental (Polònia, Iugoslàvia i Romania, països enquadrats en l'antigament anomenat Bloc de l'Est), de l'Amèrica meridional i septentrional (l'Argentina i els Estats Units) i fins d'Àsia (el Japó).

Un tractor, un motocarro, càmeres, fotografies i objectes que mostren la relació entre Berlanga i el món de les falles, són uns altres dels molts elements contextualitzadors de l'exposició que —gràcies a les desinteressades col·laboracions privades i públiques (com la del Institut Valencià de Cultura de la Generalitat i la del Ministeri de Cultura i Esport)— conformen en el MuVIM l'exposició ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’. Una mostra comissariada per Joan Carles Martí, amb disseny de sala de Raúl González Monaj, que ha de contribuir al reconeixement de la trajectòria creativa d'este cineasta valencià i internacional, sense el qual no podríem entendre ni el nostre cinema ni bona part de la nostra memòria sentimental.

Visita d’autoritats

L'acte d'obertura de la mostra té prevista este dijous l’assistència dels ministres de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; el president de la Generalitat, Ximo Puig; el de les Corts Valencianes, Enric Morera; la delegada del Govern en la Comunitat, Gloria Calero; l’alcalde de València, Joan Ribó; i el president de la Diputació, Toni Gaspar, que exercirà d'amfitrió acompanyat per la vicepresidenta Mª Josep Amigó, la diputada del MuVIM Glòria Tello i diputades i diputats de la institució.

El ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, va reivindicar dilluns passat el talent de Luis García Berlanga i la contribució de la brillant generació de cineastes que va irrompre en l'equador del segle XX durant la presentació dels actes programats amb motiu de l'Any Berlanga. Uribes, com la resta de les autoritats valencianes que este dijous ha visitat l'exposició ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’ en el MuVIM en vespres de la seua obertura, anima a acostar-se al museu de la Diputació de València per a submergir-se en la grandesa de l'univers berlanguià.

Tant el ministre de Cultura com el seu homòleg en Transports i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, el president de la Generalitat, Ximo Puig, el de les Corts Valencianes, Enric Morera, la delegada del Govern en la Comunitat, Gloria Calero, l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, i el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui va exercir d'amfitrió durant el recorregut acompanyat per la vicepresidenta Mª Josep Amigó i Glòria Tello, diputada del MuVIM, han destacat la trajectòria d'un dels valencians més il·lustres del segle XX i principis del XXI, el “mestre de la ironia”.

Amb esta exposició, que podrà visitar-se des d'este mateix divendres fins al 19 de setembre a la Sala Alfons Roig del MuVIM, la Diputació de València obri els actes de l'Any Berlanga i homenatja el cineasta valencià més universal amb una mostra que seguix la línia de grans exposicions que ha exhibit recentment el museu, com les dedicades a la Mare de Déu dels Desemparats i Francis Montesinos.

Les visites, sense necessitat de reserva i amb accés gratuït, podran realitzar-se de dimarts a dissabte en horaris de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i els diumenges de 10 a 20 hores de manera ininterrompuda, amb un aforament màxim de 20 persones a causa del protocol de seguretat anticovid. El museu també oferix la possibilitat de realitzar visites guiades a la mostra, en grups de sis persones, els dissabtes a les 12.30 i les 18.30 i els diumenges a les 11.30 i les 13.00 hores, amb cita prèvia trucant als telèfons 96 388 37 30 o 96 388 37 42.

Univers Berlanga

El carromato amb el qual Plácido recorria la ciutat per a pagar els seus deutes; el balcó consistorial des del qual arengava als seus veïns l'alcalde de Villar del Rio en espera de rebre als americans; el tractor lligat a un paracaigudes que somia un agricultor que envien com a present els reis mags que sobrevolen el poble en Bienvenido Mister Marshall; el garrot vil que utilitzava el botxí interpretat per Pepe Isbert en El Verdugo… Objectes que ens traslladen a l'univers berlanguià i servixen per a commemorar el centenari del naixement del cineasta valencià que va creure possible salvar el món afrontant les seues penes amb humor i tendresa.

L'àmplia cartelleria que recull la mostra, de punta a punta de la geografia mundial, és fidel reflex de la repercussió internacional d'un mestre del seté art que va saber combinar la seua mirada crítica de la societat espanyola i la humanitat en general amb la seua fórmula il·lustrada que emanava elegància i flirtejava amb la censura.

I després tenim la part audiovisual, que inclou fragments de la producció berlanguiana posant en valor el pla-seqüència i la profunditat de camp que tan bé emprava el cineasta valencià perquè els seus enginyosos personatges es feren la punyeta els uns als altres retratant, com ningú ho ha fet, l'Espanya de la postguerra i la que anys després va estrenar la democràcia. En les pantalles, s'aniran succeint escenes mítiques de les pel·lícules de Berlanga, des de ‘Esa pareja feliz’ i ‘Bienvenido Míster Marshall’, les seues primeres creacions a principis dels anys cinquanta, fins a ‘París-Tombuctú’, estrenada en vespres del canvi de segle.

El director del MuVIM, Rafael Company, apunta que l'exposició “ha de servir també per a donar a conéixer la figura de Luis García-Berlanga a les generacions més joves”, que poden gaudir igualment amb la trilogia de la família Leguineche en ‘L'escopeta nacional’; la història del poble de Calabuch i les aventures pirotècniques del professor Hamilton; la tendresa de Plácido amb la qual el cineasta arremet contra la campanya franquista ‘sega un pobre a la seua taula’; o la particular visió de la Guerra Civil a través de les desventures d'Alfredo Landa i José Sacristán en ‘La Vaquilla’.

Per part seua, la diputada del MuVIM Glòria Tello creu que la mostra és “una forma accessible a tots els públics de conéixer i recordar la vital aportació a l'art cinematogràfic de Berlanga, qui ens va deixar una mirada lúcida, crítica i sobretot independent que mai es va plegar als interessos d'els uns o els altres, ni en el franquisme ni durant els 25 anys de democràcia en els quals va continuar dirigint pel·lícules”.

Col·leccionisme privat

L'ús que la indústria cinematogràfica va fer del disseny gràfic i la tipografia és un altre dels eixos de la mostra. Desenes i desenes de cartells i publicacions permeten traçar una història dels materials de difusió al servei de la distribució cinematogràfica entre els anys cinquanta i la dècada dels noranta del segle passat. “Una actuació que no hauria sigut possible sense la col·laboració generosa del col·leccionisme privat”, assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions del museu.

És el cas de la col·lecció de Santiago Castillo París que ha permés recuperar, i ara mostrar, la notable dimensió internacional de l'obra berlanguiana, amb materials recopilats en països com França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Polònia, Iugoslàvia, Romania, l'Argentina, els EUA i el Japó, a més d'Espanya. L'exposició ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’ està comissariada pel periodista Joan Carles Martí, amb disseny de sala de Raúl González Monaj.

Consolidar les fites assolides, expandir les diferents iniciatives arreu del territori valencià i crear sinergies amb projectes europeus similars. Estos han sigut els eixos de la reunió sobre el projecte Ciutat Lectora que ha tingut lloc esta setmana entre Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València, i Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura.

La iniciativa Ciutat Lectora està organitzada per la Fundació FULL amb el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, i proposa la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora a l’àmbit municipal de cada localitat actuant, mitjançant la participació ciutadana, en la creació d’un Consell de Lectura Municipal i l’assessorament de tècnics especialistes.

El diputat de l’Àrea de Cultura, Xavier Rius, després de reconèixer el valor de les accions conjuntes amb la Fundació Full, considera important “planificar accions de promoció lectora i de consolidació de públics al voltant del que suposa el llibre.” Rius ha reivindicat el paper de la Diputació en l’accés al llibre i als lectors, i ha recordat que ja es duen tres edicions de convocatòries per a subministrament del fons editorial de la Diputació a les biblioteques públiques. En relació al programa “Autors a les aules de Ciutat Lectora’’, ha traslladat als representants de la Fundació Full la satisfacció pel disseny i posada en marxa d’un programa de “proximitat lectora” que està tenint una excel·lent acollida per la comunitat escolar.

Un projecte en expansió

El projecte ‘Ciutat lectora’ compta amb la participació dels municipis d’Alberic, El Puig, Bocairent, Xeraco, Marines, Paiporta, Utiel i L’Alcúdia. Durant els pròxims mesos, el programa arribarà a Crevillent i es treballa per a la seua expansió a diferents municipis de Castelló, especialment als situats a les comarques de l'interior, més afectades pel despoblament.

Ciutat Lectora: un laboratori d’experiències

També continua el seu camí el Club de Lectura per a mediadors. Organitzat en la plataforma virtual www.fulldelectura.com, té com a objectiu destacar la importància de la família, l’escola i la biblioteca en el procés de la creació i consolidació de l’hàbit lector i establir criteris a l’hora de la tria de lectura per als joves, incidint en la importància de la mateixa biblioteca.

Per la seua banda, el programa Autors a les Aules de Ciutat Lectora és una iniciativa que permet que escriptores i escriptors duguen a terme trobades amb l’alumnat de diferents centres educatius, per a crear un diàleg al voltant dels seus llibres i d’altres temes relacionats amb el fet literari, com l’ofici d’escriure, el procés de creació, el món editorial… El programa va comptar en 2020 amb la participació d’una vintena d’autors. Per a l’any 2021 està previst duplicar la participació i expandir-la als professionals de la il·lustració i als clubs de lectura, per tal de facilitar que puguen gaudir d’estos encontres, no només a l’àmbit docent sinó també a altres entitats interessades.

Entre els programes que marquen l’estratègia de Ciutat Lectora per a 2021 es troba “Passaport lector. Un viatge de 365 dies”, que ha començat com a projecte pilot a Bocairent i durant els pròxims mesos començarà la seua singladura a altres municipis, tant valencians com catalans. Esta iniciativa pren com a punt de partida la lectura com a viatge. Així, el projecte impulsat a Bocairent proposa construir un passaport que reconega el viatge literari d’un lector o d’una lectora durant tot un any. El programa té dos eixos vertebradors: d’una banda, el plantejament d’un repte de lectura per a cada mes i, a més, la plasmació de la superació d’este repte de lectura en el passaport lector, que s’expedirà físicament a les biblioteques municipals. El repte de cada mes va acompanyat d’un llistat de lectures temàtiques recomanades: viatges, emocions, feminisme…

Altres accions en el marc europeu

Durant la reunió han sigut avaluades les accions celebrades al llarg de l’any 2020 i s’han traçat les línies d’actuació per a 2021 d’este projecte, premiat l’any passat amb la Distinció Gutenberg atorgada per l’Ajuntament del Puig de Santa Maria. En este sentit, el president de la Fundació FULL ha manifestat la voluntat de “reforçar les accions impulsades per Ciutat Lectora i augmentar la seua projecció més enllà del territori valencià”. Una expansió que s’ha qualificat de “benvolguda i necessària”. No en va, Ciutat Lectora es troba en contacte amb iniciatives germanes a altres territoris europeus, com és el cas de Flandes. Així, segons Figuerola, una de les metes de Ciutat Lectora per a este curs és crear sinergies amb iniciatives similars i “liderar un consorci de municipis lectors que englobe a altres entitats europees”.

Entre les activitats celebrades a 2020, durant la reunió s’ha destacat la III Trobada de Ciutat Lectora, celebrada de manera virtual el passat mes de novembre, que va permetre compartir diverses experiències al voltant del foment lector amb especialistes d’este àmbit. Durant esta sessió, per primera vegada, es va compartir experiències amb els representants del projecte germà Municipi Lector impulsat pel ClijCAT, que té lloc a Catalunya.

Lectura en el confinament

També destacable va ser l’esforç de traslladar activitats durant el passat confinament. Per exemple, es va posar en marxa el programa d’implantació d’una senyalística a diferents punts del traçat urbà d’Alberic, que animava a la ciutadania a llegir durant les cues derivades de la limitació d’aforament als comerços durant la pandèmia.

D’altra banda, es va llançar una Gimcana Lectora per a participar des de casa amb la família o amb els amics. Esta iniciativa proposava 25 accions relacionades amb el món del llibre i la lectura i facilitava una graella on deixar constància de les activitats superades. Una altra iniciativa destacada va ser l’acció formativa Biblioteca familiar, realitzada al mes de juny durant quatre sessions virtuals que tenien com a objectiu principal dotar els participants de bibliografia i estratègies a l’hora de la tria de llibres per als seus fills i filles atenent a les diferents franges d’edat.

L'àrea d'Educació de la Diputació de València, dirigida per la diputada Empar Folgado, ha aprofitat el marc del Dia Internacional de la Dona per a portar als centres escolars de la província la vida de tres dones que han fet història, com són la científica Marie Curie, l'escriptora Emilia Pardo Bazán, i la cantant i actriu valenciana Concha Piquer.

Esta iniciativa, a través d'un audiovisual didàctic, amb entrevistes i teatralització, és el segon lliurament del projecte ‘Descobrint (polsa play!)’, impulsat per la diputada Folgado amb l'objectiu de fer arribar als centres educatius valencians els grans noms propis de la història universal. Al desembre del passat any es va estrenar el programa amb ‘Descobrint Beethoven’, amb motiu del 250 aniversari del naixement del compositor, i ara es consolida la marca amb esta nova entrega titulada ‘Descobrint: dones que han fet història’.

En paraules d'Empar Folgado, “després de la gran acceptació i les felicitacions rebudes pel projecte, hem decidit crear una marca, un senyal d'identitat propi que dóna al currículum educatiu dels centres de la província de València un valor afegit, seguint la filosofia de la primera experiència”. “El concepte de ‘Descobrint (Polsa play!)’ està basat en un format audiovisual acompanyat d'una unitat didàctica amb la qual poder conéixer la vida i obra de figures importants de la música, la literatura, la pintura, la ciència o el cinema”, explica Folgado.

Les mesures sanitàries i les restriccions per la pandèmia van motivar el naixement del projecte i el seu format audiovisual, ja que el visionat i el posterior desenvolupament didàctic es poden realitzar en els centres i les seues aules. L'essència del mateix és la construcció del diàleg mitjançant un format ‘late night’ en el qual s'inclouen entrevistes i reportatges a través d'una teatralització que mescla música, cançons adaptades i dades biogràfiques d'interés amb l'embolcall d'un entretingut audiovisual, en un to distés i divertit, propi del teatre per a xiquets.

Marie Curie, Pardo Bazán i Concha Piquer

La segona entrega del projecte ‘Descobrint (Polsa play)’, que servix per a crear una marca que l'àrea provincial d'Educació té la intenció de consolidar amb futurs audiovisuals, arriba amb motiu d'una data tan assenyalada com el Dia Internacional de la Dona. “Pensem que era moment de fer un ‘Descobrint’ amb dones que han fet història i recollir el testimoni vital de tres icones de l'apoderament femení, pioneres en diferents àmbits”, assenyala la responsable d'Educació.

Les triades van ser la científica Marie Curie, Nobel de Física i de Química; l'escriptora Emilia Pardo Bazán, de la qual es commemora en 2021 el centenari de la seua mort; i la cantant i actriu valenciana Concha Piquer, una de les figures més rellevants de la copla. Amb elles tres, que van viure els fascinants inicis del segle XX, s'exemplifica el treball, la tenacitat i la valentia de dones referents en el món de la ciència, la literatura i l'espectacle, oferint una perspectiva històrica de més d'un segle d'avanços de la dona.

Enviament de material i apartat artístic

L'enviament del material audiovisual i didàctic als centres educatius de la província es realitza a través d'un correu electrònic que inclou un codi QR mitjançant el qual es pot accedir a l'enllaç de descàrrega del contingut. D'esta manera, cada centre pot projectar l'audiovisual des de diferents dispositius i emmagatzemar-lo al costat de la resta d’entregues del projecte ‘Descobrint’.

En l'apartat artístic, ‘Descobrint: dones que han fet història’ compta amb Hugo Chinesta (compositor i director musical) i Manuel Andrés Zarapico (escriptor). Chinesta és l'encarregat de la direcció musical així com dels arranjaments, i Andrés Zarapico és responsable del guió i les lletres de les cançons adaptades per a l'ocasió.

Cal destacar dins de l'àmbit interpretatiu la participació de les actrius María Zamora (presentadora); Pepa Cases (Marie Curie); Ruth Lezcano (Emilia Pardo Bazán); i Isabel Torrijo (Concha Piquer). En el vessant musical destaca l'actuació de la soprano valenciana Pilar Moral, acompanyada al piano per Christian Antonio Esteve Zinsser.