La Diputació de València, a través de la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha anunciat l'ampliació del Pla Director del Carraixet amb la inclusió de dos municipis de la comarca de Camp de Túria, Gátova i Marines.

Com explica Dolors Gimeno, “la inclusió respon a l'interés de l'àrea de Mobilitat Sostenible de crear un corredor verd des del naixement del barranc fins a la mar, tenint en compte que estos dos municipis es troben dins del parc natural de la Calderona, la qual cosa aportarà també un alt valor mediambiental que se suma al de paisatge cultural agrícola de l'Horta de València, declarada Sistema Important per al Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO”.

Este pla és un instrument d'adaptació al canvi climàtic i posada en valor del corredor verd des de la Calderona fins a la mar. El projecte s'inicia amb un estudi territorial en profunditat per a considerar integralment el Carraixet al llarg del seu curs i definir unes línies d'actuació per a garantir, d'una banda, la seua funcionalitat hidràulica i la seguretat de les persones i dels béns, i la requalificació ambiental i la recuperació de la seua identitat per una altra.

El Carraixet, que naix a 750 metres d'altitud en la localitat de Gátova, es troba travessat per una àmplia xarxa de camins històrics, sendes, vies pecuàries i carreteres que estructuren o fragmenten el paisatge. Tota esta xarxa compta amb una mena de vinculació amb el Barranc i els seus municipis.

En este sentit, la diputada Dolors Gimeno recorda que “des de la delegació de Mobilitat Sostenible de la Diputació, tenim clar la necessitat de treballar en la millora d'esta xarxa que recorre el territori del Carraixet per a contribuir, juntament amb la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a la definició d'una infraestructura verda metropolitana”.

El Carraixet és, a més d'un corredor verd, un eix de connexió cultural i històric. En el seu àmbit es poden trobar nombrosos elements hidràulics com la Real Séquia de Moncada o el Canut; patrimoni històric com l'ermita dels Peixets, el Puntal dels Llops o la torre Bofilla; patrimoni etnogràfic com el Molí d’Alfara, rajolars, l'antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa; i els paratges naturals del Pla de Colom, la Penya Roja i el Parc Natural de la Calderona, entre altres.

25.3.2021

Les obres de la nova variant de Bétera, que promou l'Àrea d'Infraestructures de la Diputació de València, han superat una nova etapa amb la col·locació de les bigues del nou pont sobre el barranc del Cirerer que, a més, són les bigues de major grandària d'aquesta actuació.

El tauler d'aquesta estructura està format per 2 bigues tipus pastera sobre les quals es recolzarà la llosa de formigó armat. Cada biga té una longitud de 43,115 m i un cant de 2,6 m. L'estructura consta d'una única obertura, el tauler de la qual recolza sobre dos estreps col·locats en els marges del llit del barranc. Per a la col·locació d'aquestes bigues han sigut necessàries dues grues de gran grandària, de 500 tones cadascuna.

Seguidament a la col·locació de les bigues, es procedeix a la col·locació de les prelloses prefabricades que permetran començar amb el muntatge de les barres d'acer de la llosa de formigó armat.

Amb aquesta operació s'ha finalitzat el procés de col·locació de les bigues dels 4 ponts de l'actuació: un d'ells sobre la línia de Ferrocarrils de la Generalitat, un altre sobre el barranc del Carraixet i dos sobre el barranc del Cirerer.

Les obres marxen a bon ritme, i actualment s’està executant la capa base d'aglomerat i els sistemes de contenció, i s’estan ultimant els elements del drenatge.

Respecte a les interseccions amb les carreteres existents, s'ha realitzat l'obertura provisional de la glorieta 3, d'intersecció amb el camí de Llíria, i pròximament s'habilitaran les glorietes inicial i final, de connexió amb l'actual carretera CV-310.

Vora mig centenar d’alumnes de tercer d’ESO de l’IES La Garrigosa de Meliana han realitzat una jornada de voluntariat ambiental en la platja, que ha consistit en replegar selectivament residus; apropar restes vegetals a la duna, que representen l’hàbitat de nidificació i alimentació del corriol camanegre; retirar manualment vegetació exòtica invasora, que competix pels recursos amb la vegetació mediterrània; i plantar una espècie pròpia dels sistemes dunars.

El projecte de renaturalització de platges, finançat per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, que compta amb la participació de SEO/BirdLife junt amb 8 ajuntaments (Sagunt, Meliana, Alboraia, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Daimús, Piles i Oliva), promourà durant els propers mesos diverses accions per a la millora de l’hàbitat del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), com per exemple la protecció dels trams on nidifica, l’augment de la biodiversitat dunar i sobretot, la sensibilització ciutadana.

A Meliana s’han retirat 2.352 quilos d’ungla de gat (Carpobrotus edulis), principalment, i d’altres invasores que s’han dut en bosses de ràfia al contenidor de restes vegetals de l’ecoparc i s’han plantat 126 plançons de perlina marina (Otanthus maritimus), espècie de gran importància estructural perquè ajuda a fixar el sistema dunar i a regenerar els hàbitats pioners que requerix el corriol camanegre. Així mateix, s’han replegat 22 quilos de fem.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, explica que “el projecte pretén sensibilitzar, conscienciar i implicar a la ciutadania en la importància de recuperar la naturalitat de les platges”.

A més de la Regidoria de Medi Ambient i Energia de l’Ajuntament de Meliana, en l’acció ha col·laborat el Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF) de la Comunitat Valenciana, produint i cedint la planta necessària per a l’activitat.

El termini de presentació als premis València i València Nova 2021 que convoca la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, finalitza el pròxim dimecres 31 de març. Enguany destaca el nou procés d'inscripció de manera telemàtica.

Els premis València tenen 11 categories en les següents modalitats: narrativa en valencià i en castellà, poesia en valencià i castellà, assaig i novel·la gràfica, introduïda en 2018. La categoria València Nova, per als menors de trenta-sis anys, manté les modalitats de narrativa en valencià i en castellà, poesia en valencià i castellà, i assaig.

Els diferents jurats, formats per persones de reconegut prestigi i trajectòria, es reuniran per deliberar i emetre veredicte el 10 de juny, presidits, amb veu però sense vot, per la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó.

En la categoria d'assaig el jurat està format per l'articulista Lourdes Toledo; el director de la col·lecció pensament i societat del Magnànim des del 2016, Gustau Muñoz; l'editor Vicent Olmos; i l'escriptora i periodista Núria Cadenes.

Gonçal López, director literari de l'editorial Bromera, i els professors Joan Benesiu, Maria Sáiz i Aina Monferrer formen el jurat de narrativa en valencià, mentre que els escriptors César Pérez, Toni Hill, Lorena Franco i l'editora Eva Olaya, ho seran en narrativa en castellà.

El jurat de poesia en valencià està compost pels poetes i professors Xènia Dyakonova, Josep Antoni Fluixà, Vicent Ferrán García i Arantxa Bea. En poesia en castellà ho faran Jesús Munárriz, Lola Mascarell, Ana Rossetti i Carlos Pardo. Finalment en la modalitat de novel·la gràfica decidirà l'obra guanyadora Cristina Durán, Miguel Ángel Giner, Elías Taño i Alba Soprano.

La concessió dels guardons comporta la publicació de l'obra, un quadro original de l'artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig, de 7.500 euros en les de poesia i de 8.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l'obra i el quadro de Boix, són de 5.000 euros en narrativa i assaig i 3.000 euros en poesia. El disseny dels cartells d'esta convocatòria és obra de Verónica Fabregat, dissenyadora de Castelló.

El termini de presentació de sol·licituds serà del 30 de març fins al 28 d'abril de 2021.

BOP dilluns 29 de març de 2021 (vore anunci)

La Diputació de València manté la seua aposta per la memòria històrica donant resposta a les peticions de familiars que es mobilitzen per a recuperar les restes de sers estimats que van ser represaliats en el marc de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En esta ocasió, l'àrea que dirigix Ramiro Rivera ha subvencionat les excavacions que es van iniciar dilluns a l'esplanada del cementeri de Paterna, on s'espera trobar diferents saques amb les restes de víctimes tant de la rereguarda republicana com del franquisme.

La delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València afronta el cinqué any de la seua política de subvenció d'exhumacions i identificació genètica dels afusellats durant la Guerra Civil i el franquisme amb el projecte que afecta el quadre segon del cementeri de Paterna. Esta fossa, a diferència del que és habitual, no està senyalitzada i malgrat conéixer-se la seua existència no podia assegurar-se quina era la ubicació concreta.

Les indagacions dels familiars es van veure impulsades pel testimoniatge de Fernando Castelló, fill d'un dels represaliats, que recordava el lloc on van ser enterrats. Este testimoniatge es va poder confirmar finalment amb els resultats del georadar, que durant 2020 es va emprar per a assegurar l'existència de restes en la zona. Les notícies orals i la prospecció del georadar parlen de diverses fosses tant de la rereguarda republicana com de l'època franquista, en el sòl d'este pati, totes elles sense senyalitzar. A més, es té constància que d'elles es van extraure cossos per a traslladar-los al Valle de los Caídos.

Les primeres excavacions se centren en la saca que correspon al 16 de maig de 1941, dia en què van ser assassinades 20 persones; quatre d'elles van ser enterrades en nínxols individuals i la resta es creu que continuen en la fossa. En paraules de Ramiro Rivera, “és necessari que continuem treballant per la dignitat de totes les persones que van morir per les seues idees, i per això des de la Diputació contribuïm al fet que les restes de les víctimes siguen recuperades per les famílies”.

El cost total del projecte supera els 54.000 euros i ha sigut subvencionat íntegrament per la delegació provincial de Memòria Històrica a sol·licitud dels familiars.

La sala II de L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia acull fins al 26 de setembre l’exposició “Muixerangues al cel”, una mostra sobre la tradició festiva valenciana de construcció de figures i torres humanes que hui identifiquem com a muixerangues, i que a altres llocs coneixen com a ball dels valencians.

L’exposició ha estat produïda per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia en col·laboració amb Federació Coordinadora de Muixerangues, i està comissariada per Joan Bofarull i Albert Costa, conservador de l’ETNO.

La mostra vol aproximar a l'espectador a este fenomen polièdric que junta tradició, noves formes d'associacionisme, festa, ritual i, perquè no dir-ho, una forma d'entendre la identitat dels valencians. A més es pretén generar un discurs didàctic sobre els codis i intencions que hi ha darrere de la construcció de les figures i les torres humanes de les muixerangues.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “es tracta d’una nova exposició d’una tradició que ens identifica com a poble i que ens vincula a la nostra història i al nostre futur. En la mostra participen les velles colles així com la nova fornada de muixerangues”, assenyala Rius.

Les muixerangues

Un fenomen que té en Algemesí la seua màxima expressió (de fet és Patrimoni Immaterial de la Humanitat) però que és una tradició estesa pel nostre territori (fins i tot documentada al Cap i Casal) que, malgrat que va anar minvant del paisatge festiu, va conservar-se o renàixer en altres pobles en els quals hui veiem muixerangues tradicionals com a part del ritual de les festes.

Encara que cada una d'estes muixerangues té particularitats i noms diferents (muixeranga, negrets, moixiganga, dansants i varetes), tots estos grups festius compartixen els aspectes essencials que les identifiquen: el ball burlesc, una música i indumentària específica i, per descomptat, fer torres.

Des de fa un temps vivim un interessant fenomen de recuperació: la creació de noves colles muixerangueres que, amb formes de l'associacionisme contemporani, troben en les muixerangues tradicionals un model a seguir.

Una tradició que s'expandix i, inevitablement, canvia, es renova i actualitza i on les dones participen, per fi, en igualtat. Ara més que mai, ens adonem del seu valor com a patrimoni cultural i festiu.

Mudades amb uniformes de colors vius, exhibiran les seues habilitats buscant l'aprovació del públic. Il•lusió, esforç, patiment, nervis i alegria que acabarà fent-se protagonista de la festa.

Obertura al públic

A l'obertura de l'exposició al públic hi van acudir un representant de cada muixeranga, els representants de la Federació, el diputat i alcalde de Titaguas, Ramiro Rivera; la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno i el diputat de Cultura, Xavier Rius.

Les brigades forestals de la Diputació de València han iniciat els treballs de col·laboració amb el programa REMAS, un projecte europeu centrat en els ecosistemes forestals que es regeneren després d'un incendi forestal, per a estudiar el comportament del carboni i les emissions de CO₂en vegetació i sòls.

Per a això, els brigadistes de Divalterra estan actuant en una àrea pilot en La Navezuela (Andilla), en la qual estan realitzant tractaments selectius per a incrementar els reservorios de carboni en l'ecosistema després d'un incendi.

El projecte europeu, que compta amb altres tres ubicacions diferents a França, Portugal i España, ha triat esta zona ateses les característiques del sòl i la vegetació, com a exemple d'ecosistema forestal representatiu de pi blanc del sud-oest europeu.

L'àrea d'intervenció, que pertany a la Demarcació Forestal de Chelva, té una extensió aproximada de 162.580 hectàrees, i inclou la zona forestal afectada per l'incendi d'Andilla en 2012, on van cremar 20.945 hectàrees.

Estes parcel·les presenten una forta regeneració natural, per la qual cosa es realitzarà un clarege selectiu de pi blanc (Pinus halepensis) i un desbrossament que ajude al desenvolupament i creixement de l'arbratge, reduint la competència entre la vegetació.

Així mateix, es compararà l'evolució d'estes parcel·les amb altres cremades i no cremades on no es realitzen tractaments, amb la condició d'estudiar la recuperació dels reservorios de carboni després dels incendis.

REMAS és un projecte cofinançat pel Programa Interreg Sudoe a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb una ajuda FEDER d'1.349.733,07 € que s'emmarca en l'eix 4 “Lluita contra el canvi climàtic” (2019-2022).

Els seus objectius són: quantificar el risc d'emetre a l'atmosfera carboni contingut en els ecosistemes forestals per incendis forestals; proposar mesures de prevenció d'emissions i millorar la capacitat d'acumular carboni després d'un incendi; i incloure el risc d'emissions de CO₂en les estratègies de planificació i plans de prevenció d'incendis a nivell transnacional.

En el programa participen la Universitat Politècnica de València (UPV), el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) de la Universitat de València, l'Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (AMUFOR) i la Diputació de València.

La Diputació de València destinarà 5 milions d'euros per a posar en marxa el projecte ‘Connecta València: territori turístic, intel·ligent i sostenible’, una iniciativa pionera que naix amb l'objectiu d'adaptar i millorar l'experiència turística de tots els municipis de la província. Això és possible gràcies a que el Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, mitjançant Red.es, ha seleccionat a la corporació provincial com a beneficiària del programa, cofinançat amb fons FEDER de la Unió Europea.

A través de les àrees de Modernització i Turisme, el projecte arribarà als 266 municipis valencians de manera totalment gratuïta. A tots se'ls dotarà de la infraestructura necessària per a analitzar el flux de turistes en el seu territori i el seu impacte en el medi ambient, mitjançant la instal·lació de dispositius que mesuraran la mobilitat i la qualitat mediambiental.

“El que perseguim és que els nostres municipis siguen més competitius i atractius per al turisme, incrementant el seu coneixement per a oferir una millor experiència, i tot això basant-se en una major sostenibilitat”, explica la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer.

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha posat l'accent en la importància “de comptar amb una xarxa de recollida d'informació de l'impacte turístic en cada territori, amb la finalitat d'obtindre un big data que serà clau per a entendre i millorar les diferents polítiques per a impulsar el turisme. Marcarà un abans i un després perquè este tipus de dades deixen de pertànyer a les empreses privades de telecomunicacions.

Tres àrees d'actuació

El projecte ‘Connecta València: territori turístic, intel·ligent i sostenible’ compta amb tres grans àrees d'actuació: la millora de la infraestructura tecnològica, la consolidació de la informació turística unificada, i l'anàlisi de tota esta informació.

Dins de la millora de la infraestructura tecnològica, s'instal·larà una estació meteorològica per municipi, i se situaran en cadascun d'ells, depenent de diversos factors, 50 tòtems turístics interactius, 1.500 dispositius de detecció de mobilitat per a conéixer de manera anònima com actuen els ciutadans i els turistes, 1.300 mesuradors mediambientals i una xarxa sense fil Lora amb 500 antenes, que donarà cobertura provincial a sensors iot i que també podran usar els municipis per als seus propis dispositius.

Respecte a la consolidació de la informació turística unificada, s'integrarà amb altres fonts d'informació per a tindre major coneixement dels turistes a través d'una aplicació mòbil que facilitarà informació i funcionalitats que milloraran la seua experiència turística. L'anàlisi de tota esta informació permetrà estudiar els fluxos de mobilitat i el seu impacte en el medi ambient, així com avaluar els diferents tipus d'escenaris i la presa de decisions sobre la base de dades objectives, millorant així el retorn de les inversions turístiques i la sostenibilitat mediambiental.

Fases del projecte

No obstant això, l'èxit del projecte recau en la col·laboració dels propis ajuntaments, que hauran d'autoritzar la col·locació dels dispositius en la seua localitat.

El projecte es realitzarà al llarg de dos anys amb quatre fases. S'iniciarà amb la recepció del llistat de dispositius i la decisió conjunta entre ajuntaments i Diputació de les seues ubicacions; continuarà amb l'autorització i cessió d'espais per part del municipi i la instal·lació per part de la corporació; seguirà amb la recepció de dades i anàlisis en la plataforma de la Diputació; i finalitzarà amb l'accés dels ajuntaments a les seues dades a través d'app mòbil, tòtems i dades obertes".

La Diputació de València manté la intenció, acordada en sessió plenària, de continuar amb el projecte d'execució de la Variant Sud de Pedralba per a evitar els problemes de trànsit i millorar la seguretat en la carretera que travessa el municipi. Per això, i amb la finalitat d'actuar amb les màximes garanties jurídiques, el president de la corporació, Toni Gaspar, ha remés un escrit al Consell Jurídic Consultiu (CJC) perquè es pronuncie sobre la conveniència de seguir avant malgrat “les traves i la demora en la presa de decisions” per part de la Conselleria de Medi Ambient.

En este escrit, que inclou una cronologia del projecte des de la seua aprovació al novembre de 2014 fins a l'actualitat amb els passos que ha donat l'àrea d'Infraestructures i Carreteres que dirigix Rafa García, el president Gaspar sol·licita al CJC que expresse el seu parer sobre les dos alternatives que se li presenten a la Diputació: continuar amb el projecte tenint en compte que l'aprovació d'un nou Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) al Parc del Túria durant les obres podria detindre'l; o desistir de la seua execució seguint els suggeriments dels responsables de la Conselleria de Medi Ambient.

En el primer dels casos, Gaspar demana al CJC que es pronuncie sobre el compliment dels requisits legals en una actuació que ha de reprendre's amb la convocatòria de les actes d'ocupació de terrenys i l'inici de les obres en el mateix moment en què acaben les expropiacions. En cas contrari, si el Jurídic recomana desistir de l'execució del projecte en les circumstàncies actuals, el president provincial pregunta per la responsabilitat en la qual podria incórrer la Diputació per no executar una actuació aprovada.

Els advertiments de Medi Ambient

El projecte de Variant Sud de Pedralba es va aprovar al novembre de 2014 després de dos anys d'estudis previs i el contracte d'execució de l'obra es va adjudicar al maig de 2015 amb un pressupost de 3,4 milions d'euros. L'actuació va comptar des de l'inici amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable i al desembre de 2014 es va iniciar un expedient d'expropiació que es prolongaria impedint el començament de les obres al llarg de 2015.

Al febrer de 2016 el Consell va aprovar la Declaració d'Urgent Ocupació (DUO), però un mes més tard, la Conselleria de Medi Ambient va iniciar la modificació del PORN del Parc Natural del Túria, la qual cosa va conduir a una suspensió cautelar de les actuacions previstes en el trajecte fluvial durant els següents tres anys. Finalitzada esta suspensió cautelar, el 21 de març de 2019 l'àrea d'Infraestructures va sol·licitar a la Conselleria de Medi Ambient un informe favorable per a reprendre el projecte.

Davant l'absència de resposta per part de la Conselleria i la inseguretat jurídica per a les persones i institucions afectades per la suspensió del projecte, la Diputació va remetre un nou escrit a Conselleria l'1 d'octubre de 2019 en el qual, tenint en compte les importants conseqüències que implicava la suspensió de les actuacions, informava que anava a procedir a reprendre la tramitació de l'expedient. Per a això, es va sol·licitar a la Generalitat Valenciana la ratificació de la vigència de la Declaració d'Urgent Ocupació dels Terrenys (DUO) i la pròrroga de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA).

La vigència de la DUO va ser ratificada per la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Valenciana, mentre que la pròrroga de la DIA va ser concedida fins a octubre de 2022. No obstant això, la concessió de la pròrroga de la DIA per part de la Conselleria de Medi Ambient va ser acompanyada de sengles advertiments tractant de dissuadir als responsables provincials de continuar amb el projecte.

El 13 de novembre, una carta signada pel director general de Medi Natural i la cap de servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits instava, a efectes informatius, a considerar altres alternatives de Variant de Pedralba en resposta als canvis del PORN que es troben en tramitació. Cinc dies més tard, un escrit de la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica dirigit a Rafa García, com a diputat d'Infraestructures, li recordava la seua responsabilitat com a promotor en el context d'una transformació normativa, insistint en la necessitat de prioritzar alternatives al projecte aprovat per la Diputació.

La situació actual

En paral·lel a la resposta del CJC sobre la consulta feta per la Diputació, el projecte de Variant Sud de Pedralba es troba de nou suspés temporalment, esta vegada arran del recurs presentat al Contenciós-Administratiu per l'Associació del Paisatge de Pedralba contra l'acord de pròrroga de la Declaració d'Impacte Ambiental, imprescindible per a escometre l'obra, en espera de conéixer si el jutge decidix adoptar mesures cautelars que deixarien sense efecte la pròrroga de la DIA fins a la resolució del recurs.

Les mesures cautelars que puga adoptar el jutge i l'informe del CJC que espera la Diputació seran determinants per al futur d'un projecte que la corporació provincial “sempre ha volgut executar en resposta a la demanda de les veïnes i veïns de Pedralba, que volen desviar el trànsit del seu municipi per a viure més tranquils i segurs”, apunta el responsable de Carreteres, Rafa García, qui afig que “esta és l'única institució que ha mostrat la seua predisposició per a executar una solució viària que té en compte també el factor mediambiental i que es durà a terme en el moment en què ens deixen”.