El Centre Social d'Alcàsser ha acollit aquest divendres la presentació d'un estudi per a la millora de les àrees empresarials d'Alcàsser, Beniparrell i Silla elaborat a través de la Càtedra Divalterra, desenvolupada en la Universitat Politècnica de València (UPV) amb fons de la Diputació.

La presidenta del consell d'Administració de Divalterra, Mercedes Berenguer, ha presidit la jornada, en la qual han participat també els alcaldes dels tres municipis, Alcàsser, Beniparell i Silla, Eva Zamora, Salvador Masaroca i Vicente Zaragozá, i el director de la Càtedra, Juan Jaime Cano, per a donar a conéixer a les empreses de la zona les conclusions dels treballs d'estudi, anàlisi i propostes d'actuacions per a millorar la competitivitat de les àrees d'activitat empresarial de l'entorn de l’autovia V-31.

Berenguer ha explicat que la principal comesa d'aquest projecte, impulsat a través del servei de Desenvolupament Local de Divalterra  és “afavorir l'atracció de noves inversions a les àrees industrials i contribuir a la retenció de les existents, perquè aporten qualitat i generen riquesa econòmica i ocupació des d'una perspectiva sostenible”.

Per la seua part, Juan Jaime Cano, ha explicat que la Càtedra Divalterra “desenvolupa una línia d'investigació que defineix i prioritza les inversions necessàries per a afrontar qualsevol programa de rehabilitació, modernització i dinamització dels polígons industrials de la província de València”.

En aquest sentit, Cano ha apuntat que aquest estudi “analitza aspectes com la mobilitat, la regeneració urbana, el medi ambient i paisatge, les infraestructures, sanejament, subministrament d'aigües o enllumenat  públic”.

Per la seua part, l'alcaldessa d'Alcàsser, Eva Zamora, ha destacat la importància de les àrees empresarials: “són el motor econòmic dels nostres pobles, i, per això, disposar d'una línia d'acció consensuada amb les mateixes àrees industrials per a invertir en elles fent front als problemes i a les manques existents és un avanç molt important”.

Quant a l'àrea empresarial de Beniparrell, està formada per sis polígons que alberguen a més de 450 empreses. L'alcalde, Salvador Masaroca, ha definit l'estudi com a “exhaustiu i necessari per a sol·licitar fons europeus que ens ajuden a ser més competitius unint sinergies i esforços”.

En el cas de Silla, el seu alcalde, Vicente Zaragozá, ha posat l'accent en la proximitat d'aquests tres municipis i la necessitat de pensar en comú. “Som tres poblacions confrontants i volíem un projecte de referència per a desenvolupar els tres polígons i fins i tot unir-los per la proximitat que tenen entre aquestes”. “Som tres poblacions que treballaran totes a una per a posar en valor el seu teixit industrial”.

Silla, Beniparrell i Alcàsser es troben en una posició privilegiada, en l'enllaç de les autovies A-7 i AP-7 amb la V-31, amb una línia de ferrocarril que passa per les seues zones industrials, prop de l'aeroport i ben connectades amb el port de València. La distància a aquests eixos i infraestructures és, sense dubte, un dels punts forts d'aquest projecte.

Conveni amb la UPV

Mitjançant un conveni de col·laboració, l'empresa pública i la Universitat Politècnica de València treballen de manera conjunta en la definició dels programes per a la renovació funcional de les àrees d'activitats econòmiques, d'acord amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

Així, la Càtedra ha desenvolupat l’anàlisi de polígons industrials de Manises, Rafelbunyol i Ontinyent, així com d'espais supramunicipals com les àrees d'activitat empresarial de Xest, Loriguilla i Riba-roja a l'entorn de l’autovia A3, presentat recentment, i el de l'àrea de la V31 presentat ahir.

Els documents d'anàlisis són de lliure consulta, i es poden descarregar des de la pàgina web de Divalterra, l'apartat d'Àrees Empresarials del servei de Desenvolupament Local (enllace https://goo.gl/XKw24c).

El diputat de Cooperació Internacional, Emili Altur, s'ha reunit amb representants de la Coordinadora Valenciana de ONGD, així com en representants de diferents Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD), i per representants d'Agències de Nacions Unides amb seu a València, a fi de posar en comú diferents aspectes relatius a la presentació i la realització de diversos projectes que finançats per la Diputació de València, es realitzaran per a aquestes organitzacions en l'àmbit de la Cooperació Internacional al Desenvolupament.

En aquest sentit, Emili Altur ha assenyalat que “dins del compromís de continuat que des de la corporació provincial es va mantenint en l'àmbit de la Cooperació Internacional amb els diferents agents de Cooperació, es presentaran i es realitzaran diferents projectes per part de les diferents organitzacions al llarg de 2019”. I ha continuat: “els quals es dirigeixen a la realització de projectes d'emergència en camps de refugiats, la col·laboració en programes d'estades temporals d'estiu per a l'acolliment de xiquetes i xiquets procedents de campaments sahrauís o territoris palestins, la col·laboració i suport en projectes d'enfortiment de les polítiques de gènere municipals, i diverses accions de suport i participació en la campanya de ‘Pobresa Zero 2019’, duta a terme per la Coordinadora Valenciana de ONGD” ha conclòs el responsable de Cooperació Internacional.

Altur s’ha reunit amb les ONGs com FASP (Federació d’Associacions en Solidaritat amb el poble Sahrauí) va nàixer amb la intenció de millorar les condicions de vida tant dels refugiats sahrauís com de la població resident al Sàhara Occidental ocupat per Marroc. La següent ONGs fou ACNUR, ONG dedicada a protegir als refugiats, depenent de l’Agència de l’ONU per als refugiats.

A més, també s’ha reunit amb el Fons Valencià de Solidaritat, que es tracta d’una associació formada per ajuntaments de tot el territori valencià per la cooperació al desenvolupament sense ànim de lucre i està composta de totes les formacions polítiques. Tot seguit, ha estat el torn de UNRWA (Agència de Nacions Unides per als refugiats de Palestina a Orient Mitjà), naix amb l’objectiu de brindar suport d'emergència i iniciar programes d'assistència social a la població palestina refugiada. I per últim, Altur es va reunir amb UNADIKUM (Associació en defensa dels drets del poble de Palestina i contra l’ocupació d’Israel), aquesta organització lluita pels drets de tots els palestins i totes les palestines i que va nàixer per trencar el bloqueig que pateixen els Territoris Ocupats Palestins en la Franja de Gaza.

Subvencions dirigides als municipis de menys de 10.000 habitants de la província de València

El termini de presentació de sol·licituds serà fins a l'1 d'abril del 2019

Les sol·licituds s'han de tramitar exclusivament per mitjans telemàtics en la plataforma Carpeta d'Ajuntament (www.dival.es, vista «Ajuntaments»).

BOP de divendres 1 de març del 2019 (veure anunci)

La Diputació de València ha presentat aquest divendres el cartell de Falles 2019, obra de la dissenyadora Sandra Figuerola. El president de la corporació provincial, Toni Gaspar, ha mostrat al costat de la seua creadora aquesta imatge concebuda per a acompanyar la festa en tots els municipis que celebren les Falles, amb el color i la dona com a grans protagonistes.

En paraules de Sandra Figuerola, “aquest treball intenta transmetre l'essència de València, la ciutat de les flors, la llum i el color”. El cartell il·lustra “l'alegria d'una festa que és pur color”, en opinió de la dissenyadora, que ha mostrat la seua satisfacció per haver creat aquesta imatge fallera de la Diputació.

Aquest treball creatiu “fuig de petards, flames i altres elements convencionals” de la festa i aposta per les flors, que si bé protagonitzen alguns dels actes de les Falles, especialment l'Ofrena, representen igualment a la ciutat i la província en qualsevol àmbit, no solament en el de les seues festes.

Figuerola ha explicat que el cartell podrà veure's en dos colors perquè “un potència a l'altre”, encara que tots dos comparteixen l'homenatge a la dona, “en un any molt especial amb molt de suport institucional i social a la figura femenina”, segons apunta la dissenyadora.

La Diputació repartirà aquests cartells i xapes amb diferents adaptacions del disseny original entre les comissions falleres de València i els seus municipis. Totes elles estan convidades a la tradicional recepció fallera que tindrà lloc el dimarts 12 de març en la seu principal de la corporació en Plaça Manises.

La desigualtat de gènere i la inclusió de col·lectius amb capacitats diverses en l'àmbit esportiu és un dels reptes que encara estan pendents d'afrontar en aquest àmbit. Amb l'objectiu de visibilitzar aquestes desigualtats i posar en marxa directrius que acaben amb la bretxa de gènere en l'esport, La Diputació de València ha organitzat la jornada Esport Femení i Inclusiu, una trobada que ha comptat amb la participació d'esportistes de prestigi internacional.

La trobada, organitzada per l'àrea de Joventut, Esports i Igualtat i inaugurada per la responsable del departament, Isabel García, ha comptat amb dues taules de debat en les quals l'esport femení i l'inclusiu, respectivament, s'han analitzat des d'una perspectiva temporal per a mostrar els avanços respecte al passat i els reptes que encara queden de cara a un futur realment igualitari.

García ha posat l'accent en que malgrat que s'ha avançat molt, “encara hi ha una gran bretxa de gènere en l'àmbit esportiu a nivell salarial, d'inestabilitat laboral, d'una menor presència en els mitjans de comunicació i sobretot, dels problemes amb els quals es troba una dona que decideix quedar-se embarassada”, ha assegurat.

La primera taula, ‘L'esport femení: Passat, present i futur’, ha comptat amb la participació de l'atleta valenciana Concha Montaner, la jugadora d'handbol Natalia Morskova, la gimnasta Sara Moreno i Natalia Flores, directora del Programa Dona i Esport del Consell Superior d'Esports. Totes elles han sigut moderades per la expilote de l'exèrcit i entrenadora de futbol, Patricia Campos.

En la segona taula, l'esport inclusiu ha sigut el protagonista en un diàleg moderat per la periodista Inma Lidón, en el qual han intervingut l'atleta paralímpica Ruth Aguilar, la nadadora Eva Coronado, la judoka paralímpica Mónica Merenciano i el director de l'Àrea Social del Levante U.D., Vicente Herrero.

Investigadors de diferents universitats d'Espanya, França i Itàlia es reuniren els passats dies 27 i 28 de febrer, a la seu de la Fundació Bancaixa, convocats per la  Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació per contribuir a recordar amb el congrés "Sant Vicent Ferrer i el poble valencià" el 600 aniversari de la mort del frare dominic. Junt amb el Magnànim, han col·laborat en la celebració de l'encontre la Fundació Bancaixa, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l'IVITRA. El comité científic ha comptat amb prestigiosos investigadors de les universitats de València, Roma, Barcelona, Illes Balears, Perpinyà, Jaume I de Castelló i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Rellevància acadèmica

Després de la cloenda el director del congrés, Vicent J. Escartí, va destacar la rellevància d'aquest perquè en ell s'han presentat dades desconegudes i estudis inèdits per a "contribuir des del rigor i l’estudi a posar en valor la figura de sant Vicent al llarg de la història i promoure-la en tant que element cohesionador de la societat valenciana". Per la seua part, J. Enric Estrela, subdirector del Magnànim, entitat organitzadora, va assenyalar que "aquesta reunió d'investigadors universitaris serà sens dubte una de les accions més destacades, des del punt de vista acadèmic, de les organitzades amb motiu de la celebració del 600 aniversari de la mort de sant Vicent". Cal destacar que les ponències del congrés seran publicades en el número 3 de la Revista Valenciana de Filologia, que publicarà la Institució Alfons el Magnànim en el segon semestre de l'any.

Literatura valenciana en les festes a sant Vicent (1755)

Una de les fites importants del congrés va ser la presentació del llibre Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), obra de Vicent J. Escartí, catedràtic de Filologia Catalana en la Universitat de València i director del congrés. Acompanyaren l'autor en l'acte Vicent Palacios, en representació de la Fundació Bancaixa, i Enric Estrela, subdirector del Magnànim, entitat que ha publicat el llibre dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris. L'obra ja es pot adquirir a les llibreries o mitjançant la pàgina web de la Institució.A la presentació, Escartíafirmà que “el record de sant Vicent Ferrer suscità en el segle XVIII una part important de textos literaris en valencià, vinculats a l’àmbit públic, on participava tota la ciutat, com eren les festes. Uns textos que calia rescatar, per a seguir perfilant amb rigor i exactitud el fil de la nostra història cultural i literària”. Per la seua part, Josep Enric Estrela agraí la col·laboració en l’edició d’aquest llibre de la Fundació Bancaixa i destacà que aquesta publicació esdevindrà sens dubte un referent en l’àmbit dels estudis literaris i culturals del segle XVIII valencià.

Una allau de festes en la ciutat el 1755

La idea que sant Vicent Ferrer predicava en valencià allà on anava va ser difosa i lloada pels hagiògrafs del sant medieval. Això va contribuir com cap altra cosa a generar la imatge d'un sant especialment valencià i, també, va fer que el seu record anara lligat a la presència de la nostra llengua. El 1755, la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent va suscitar una allau de festes en la ciutat de València que, en l'àmbit literari, van ser molt productives. A analitzar aquella literatura en valencià es dedica l’estudi d’Escartí, que conté, també, l'edició d'aquells escrits ben significatius dels gustos i les preferències dels valencians de mitjans del segle XVIII. Segons afirma el director del congrés, aquests textos “esdevenen una font inestimable per conéixer l’ús de la nostra llengua en aquelles demostracions públiques de caràcter festívol” i, en especial, els poètics perquè, eren “un instrument idoni per transmetre la ideologia dominant a àmplies capes de la població”. El treball d’Escartí és el resultat d’una laboriosa recerca per tal de localitzar textos en valencià que ens han pervingut, relacionats amb aquella efemèride, estudiar-los en el seu context i, finalment, oferir-ne l'edició, per tal de donar-los a conéixer. L’estructura del seu treball està dedicada a donar una ullada al record del sant des de la seua canonització, especialment en els centenaris de 1555 i 1655, tot acostant-se ja de ple al tercer centenar, el 1755.

Més informació: www.alfonselmagnanim.net

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha programat per a Els Debats del Magnànim un cicle en el qual ha procurat portar figures intel·lectuals de primer nivell per a comprendre la societat actual des de diferents punts de vista. El primer debat de març serà amb la periodista Dava Sobel (Nova York, 1947), una prestigiosa divulgadora científica que realitzarà la seua conferència, L'univers de cristall, el dimarts 5 de març, a les 19 hores, a l'Auditori del Museu de les Ciències Príncep Felip dins de les jornades Ciencia y género, organitzades per la Comisión Mujer y Astronomía de la Sociedad Española de Astronomía, per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i pel Magnànim, entre altres organismes que han participat. El debat serà presentat pel catedràtic d’Astronomia de la Universitat de València i director de l’Institut de Ciències Físico-naturals del Magnànim, Vicent Martínez. L’entrada serà lliure i gratuïta –prèvia inscripció a través de la web del Museu de les Ciències– i la intervenció, en anglés, comptarà amb traducció simultània al valencià.

Dones pioneres

A mitjan segle XIX, l'Observatori de Harvard va començar a emprar a dones com a calculadores o «computadores humanes» per a interpretar les observacions que les seues contraparts masculines realitzaven per telescopi cada nit. Al principi aquest grup incloïa a les esposes, germanes i filles dels astrònoms residents, però aviat va incloure a graduades de les noves universitats de dones Vassar, Wellesley i Smith. A mesura que la fotografia transformava la pràctica de l'astronomia, les dames passaven de la computació a estudiar les estrelles capturades en plaques fotogràfiques de vidre.

L'univers de cristall del mig milió de plaques que Harvard va acumular durant les dècades següents va permetre a les dones fer descobriments extraordinaris: van ajudar a identificar de què estaven fetes les estrelles, les van dividir en categories significatives i van trobar una manera de mesurar distàncies en l'espai per la llum que emeten. Entre aquestes dones destacaven Williamina Fleming, una escocesa contractada originalment com a criada que va identificar deu noves i més de tres-centes estrelles variables; Annie Jump Cannon, que va dissenyar un sistema de classificació estel·lar adoptat pels astrònoms de tot el món i que continua vigent; i la doctora Cecilia Helena Payne, que en 1956 es va convertir en la primera professora titular d'astronomia, i la primera dona cap de departament de Harvard.

Reportera i divulgadora científica

Graduada en 1964 a l'Escola Secundària de Ciències del Bronx, Dava Sobel és professora honorària de Lletres en la Universitat de Bath (Anglaterra), i en el Middlebury College de Vermont (els EUA). Va ser reportera de ciència del New York Times, i és coneguda per obres com La filla de Galileu o Longitud, que compta com es va aconseguir el primer cronòmetre que permetia als navegants determinar la longitud i és considerat un dels millors textos de divulgació de l'actualitat. En Els Planetes, Sobel recorre el camí que naix de la fascinació infantil pels germans de la Terra i arriba fins a l'última polèmica sobre la desqualificació de Plutó com a planeta, narrat en una postdata datada en 2006.

Guardonada amb el prestigiós Public Service Award del National Science Board, el juny de 2006 va aconseguir un gran privilegi: ser l'únic membre no científic triat per a formar part del Comité de Definició dels Planetes de la Unió Astronòmica Internacional (UAI). Sobel és l'editora de la col·lecció Best American Science Writing 2004, publicada per Ecco Press. També ha participat en jurats tan importants com els del Premi Pulitzer per a llibres de no ficció, i el Premi Lewis Thomas de la Universitat Rockefeller per als científics que es distingeixen com a autors.

Actualment el seu llibre El universo de cristal està nominat a millor llibre de ciència del 2016 del Premi PEN / E. O. Wilson de literatura científica.

Amb motiu de la celebració el pròxim 8 de març del Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Banda Simfònica de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i la Diputació de València, amb la participació de l'Ajuntament de València, col·laboraran en un concert en el qual es reivindicarà la importància de la dona en l'àmbit musical i cultural. Aquest concert, d'entrada lliure i gratuïta, es realitzarà el diumenge 10 de març a les 18.00h en el Palau de la Música de València.

Des de 2015, la FSMCV celebra aquesta data amb un concert commemoratiu que serà interpretat i dirigit exclusivament per dones, per a donar visibilitat a les nostres compositores, directores i músiques. En aquesta ocasió, la Banda de Dones, sota la batuta de la directora designada per a 2019, Marita Primo Rocher, incorporarà al programa del concert l'estrena mundial de la Suite de les Séquies, un ambiciós projecte de composició activat des de la Diputació de València.

La Suite de les Séquies ha sigut creada per huit excel·lents compositores valencianes, com són Sara Galiana, Il·luminada Pérez, Esther Torró, María José Belenguer, Claudia Montero, Raquel Sánchez, Miriam Pascual i Celia Rivero. El motiu central sobre el qual pivota la suite són les huit séquies del riu Túria, que constitueixen un referent patrimonial reconegut per la UNESCO a través del Tribunal de les Aigües de València.

Els moviments que conformen aquesta suite per a banda són: Quart (per Sara Galiana), Benager i Faitanar (per Il·luminada Pérez), Tormos (per Esther Torró), Mislata (per María José Belenguer), Mestalla (per Claudia Montero), Favara (per Raquel Sánchez), Rascanya (per Miriam Pascual) i Rovella i Xirivella (per Celia Rivero). D'aquesta forma, s'ha desenvolupat en el seu conjunt una peça única, a través de la qual es vol divulgar el treball de les compositores valencianes en l'àmbit de la creació bandística, sense desmerèixer el particular estil que li confereix cadascuna de les autores, i creant en el seu conjunt una obra de gran versatilitat tímbrica.

Una aposta conjunta per la nostra música i patrimoni

Com s'ha destacat des de la Diputació de València de València, per a la cultura i el món rural valencià, les séquies han sigut des de l'antiguitat un element vital del nostre paisatge; han sigut, a més, un element vertebrador de les relacions socials i de la cultura al voltant de la terra. Per tot això, la Suite de les Séquies vol retre homenatge a totes les dones que han format part fonamental del desenvolupament no solament agrícola, sinó també social i econòmic del nostre territori. Per a completar la presentació, la Diputació ha volgut, que el concert es fera en una data tan assenyalada com el Dia Internacional de la Dona, i que la interpretació anara de la mà d'una formació tan icònica i referencial com és la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat la seua satisfacció per veure com «els programes de cultura habituals de la Diputació han sigut tan permeables a les polítiques inclusives, així com per tot el treball que s'ha estat realitzant amb perspectives de gènere». Per això, «exemples com el concert del dia 10 de març ajuden a dignificar i potenciar el paper de la dona, no solament presents en la cultura contemporània, sinó a més conformant una societat més justa».

Per a Gloria Tello, presidenta del Palau de la Música i regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, «el Palau, l'ajuntament i la ciutat de València no podien obviar una presentació com aquesta. El nostre compromís amb un Palau Obert ens porta a estar al costat de totes aquelles iniciatives que apoderen a les dones, i molt més si cap quan un mateix projecte arreplega els valors essencials del nostre patrimoni cultural i musical, així com l'esforç que realitzen milers de músiques en el seu treball quotidià».

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, ha volgut afegir que «el concert del Dia Internacional de la Dona que ofereix la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV és d'un gran valor simbòlic cada any i en ell posem tota la nostra obstinació per mostrar la gran qualitat i valor del treball de les nostres músiques, compositores i directores, des de fa segles fins a l'actualitat. Enguany, a més, ho celebrem estrenant la Suite de les Séquies, que ens sembla una gran iniciativa per part de la Diputació de València per a divulgar el gran treball de les nostres compositores en l'àmbit bandístic».

Amb motiu d'aquesta composició, i pensant en la pròxima edició d'un disc que arreplegue aquesta singular peça, s'ha volgut acompanyar la Suite amb huit composicions poètiques que formaran part del posterior llibret d'acompanyament. Els textos han sigut coordinats per la poeta Maria Josep Escrivà, amb la participació de figures referents de la lírica valenciana, com Isabel Robles, Teresa Pascual, Encarna Sant-Celoni, Consol Martínez Bella, Begonya Mezquita, Begonya Pou, Isabel Canet i la mateixa María Josep Escrivà.

Presentació i Concert

Previ al concert que oferirà la Banda de Dones de la FSMCV el dia 10 de març, i una hora abans, a les 17.00 h, al mateix Palau de la Música, tindrà lloc una breu presentació del projecte, amb l'assistència de la presidenta del Palau i regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Glòria Tello, del diputat de Cultura, Xavier Rius i del president de la FSMCV, Pedro Rodríguez. La breu presentació comptarà amb la lectura en primícia dels poemes compostos per a l'acompanyament de la Suite de les Séquies. A continuació, a la Sala Iturbi del Palau de la Música es realitzarà el concert, que consta de dues parts diferenciades. La primera part, l'estrena de la Suite de les Séquies, i la segona, obres escollides de Ferrer Ferran, Carlos Pellicer i Dirk Brossé.

A més d'aquest concert, la Diputació de València està actualment ajustant una original iniciativa orientada al camp professional de la música, com són les classes magistrals que en breu impartirà la professora Mercedes Padilla. Aquestes classes han sigut pensades per a reforçar aspectes de la tècnica musical en aquelles dones que volen avançar en la composició o en la direcció de banda i orquestra.

Més de 180 sol·licituds per a formar part de la Banda Simfònica de dones de la FSMCV en 2019

Per al present concert especial del Dia Internacional de la Dona, organitzat la FSMCV, s'ha volgut retre homenatge a l'escriptora i periodista valenciana Didín Puig i Grau.

Sobre l'escenari la Banda de Dones de la FSMCV estarà formada per 80 dones, que actuaran sota la batuta de la directora d'enguany, Marita Primo Rocher.

Marita Primo ha volgut manifestar que per a ella «dirigir la Banda de Dones de la FSMCV és un càrrec que adquirisc amb una gran responsabilitat i amb molta il·lusió i energia. El meu objectiu és transmetre tota aquesta il·lusió a totes les integrants d'aquesta formació i estic segura que treballarem amb gran rigor per a aconseguir un treball artístic de gran qualitat».

També insistia Primo, «aquest és un concert molt bonic perquè mostrarem a la dona en diferents disciplines artístiques com són la dansa, l'art dramàtic, el teatre, la literatura… Estrenem la ‘Suite de les séquies’, que és una obra de gran qualitat i molt variada perquè cada moviment té una personalitat pròpia per estar compost per una compositora diferent i el resultat és exquisit. Tenim moltes ganes d'aquest concert i de mostrar el talent femení», ha continuat Marita Primo.

Més sobre la Banda de Dones de la FSMCV

La FSCMCV ha rebut 184 sol·licituds per a formar part de la banda de Dones en 2019. D'aquestes sol·licituds 41 han sigut d'Alacant, 19 de Castelló i 124 de València.

La Banda de Dones és una iniciativa de la FSMCV posada en marxa en 2015 amb l'objectiu de donar veu a les dones en l'àmbit musical, silenciades durant segles, mitjançant el reconeixement del seu treball dónes de la interpretació, la direcció, la composició o la gestió.

Entrades al concert fins a completar aforament

L'entrada al concert és lliure i gratuïta fins a completar aforament i es podrà retirar una hora abans del concert en la mateixa taquilla del Palau de la Música.

2019

Resolució de la convocatòria de la II Edició dels Premis GO! a la investigació i a la societat civil de la Diputació Provincial de València en Govern Obert

1. Premis GO! a la investigació:

1.b.- Modalitat Participació

Primer premi: Adrián Vicente Paños

Accèsit primer: Jorge Castellanos Claramunt

2. Premis GO! Societat civil:

2.a.- Accions de difussió, estudi o promoció del Govern Obert per organitzacions, associacions i col·lectius socials

Primer premi: Fundació Horta Sud de la Comunitat Valenciana

2018

Acord de la Junta de Govern de 21 de desembre de 2018, pel qual s'atorguen els Premis GO a la investigació i a la societat civil en govern obert de la Diputació de València

1. Premis GO a la investigació

1.a Modalitat Transparència

Primer premi: Jordi Vila Vila, Ana Herrero Alcalde i José Manuel Tránchez Martín

Primer accèsit: Adrián Vicente Paños i Àurea Jordán Alfonso

Segon accèsit: Lucas Pérez Soto

1.b Modalitat Participació

Primer premi: Adrián Vicente Paños i Àurea Jordán Alfonso

2. Premis GO Societat Civil

2.a Accions de difusió, estudi o promoció del govern obert per organitzacions, associacions i colectius socials

Primer premi: Associació Ciutadania i Comunicació

2.c Difusió del govern obert en mitjans i xarxes socials

Primer premi: Rafael Cristóbal Camacho Muñoz