El Patronat de Turisme de València participa, des de hui i fins al pròxim 10 de març, en la Fira Internacional de Turisme ITB en la qual la seua marca València Turisme disposa d'un espai expositiu en el Spanien Pavillon amb la resta de marques turístiques de la Comunitat Valenciana.

L'espai de València Turisme compta amb una delegació d'empresaris vinculats al cicloturisme i al golf que acostaran les seues propostes als professionals del sector.

El Patronat de Turisme acudeix a aquesta gran cita del turisme europeu amb l'accent posat en la promoció dels productes mediambientals, a més de presentar un ampli catàleg de propostes especialitzades en gastronomia i cultura de les comarques valencianes. Per a això, s'ha editat en alemany un renovat catàleg de productes turístics de les comarques valencianes.

Un mercat fidel i a l'alça a València

El certamen de Berlí és clau per a presentar las noves opcions turístiques davant un dels mercats més fidels d'Europa. Precisament, mentre la tendència general a Espanya marca un descens del mercat alemany, entorn del 4%, el territori valencià és l'únic de l'estat que experimenta un augment quantitatiu, fixat en un 7,1%, i qualitatiu, ja que també creix la rendibilitat.

Amb la seua participació en la ITB Berlí, el Patronat de Turisme de València aferma el contacte ja establit amb touroperadors, agents de viatges i mitjans de comunicació especialitzats, així com amb la direcció de l'Oficina de Turisme Espanyola a Berlí.

La ITB Berlí es dedica durant els tres primers dies al públic professional, mentre que els dos últims al públic en general.

La Diputació i la Universitat de València (UV) han acordat estar presents en la totalitat de les comarques valencianes a través d'un programa de conferències impartides per personal docent i investigador de la UV que abordaran els processos actuals que condicionen el territori valencià, com són la despoblació, l'especialització econòmica, la crisi agrària i la problemàtica citrícola, el valor dels pols estratègics i altres qüestions de dimensió social com les migracions o la segregació social. La institució provincial i l'acadèmica col·laboraran també en la producció d'un audiovisual que, amb una visió comarcal, destacarà els processos territorials i transformacions recents que condicionen al territori valencià.

Així mateix, el president de la Diputació, Toni Gaspar, i el vicerector Jorge Hermosilla han acordat que la institució provincial col·laborarà en les activitats del programa Unisocietat, en les 12 seus amb les quals compta el programa en l'actualitat: Gandia, Requena, Benetússer, Quart de Poblet, Paterna, l'Eliana, Cullera, Alzira, Bétera, Massamagrell, Ontinyent i Riba-roja de Túria. En aquest programa universitari participen més de 250 professors de la Universitat de València, i s'aconsegueix una matrícula de 1.700 estudiants.

A més de les assignatures troncals que s'imparteixen en les 120 hores lectives anuals, Unisocietat es completa amb conferències mensuals d'accés lliure al públic en general, així com amb excursions i activitats complementàries que els permetran conéixer i comprendre el territori valencià. Unisocietat compte ja amb la esponsorización de Caixa Popular en 10 seus, de Caixa Ontinyent (en la seu del Campus d´Ontinyent) i del Banc Santander (en Unimajors Gandia).

Finalment, una quarta acció en la qual col·laboraran totes dues institucions serà la publicació en format paper dels 14 toms que componen la publicació digital Estudis comarcals de la província de València, que consisteixen en una revisió de la geografia, agricultura, indústria, mercat laboral, turisme, comerç, cultura, patrimoni, infraestructures… presents en cada demarcació comarcal.

Toni Gaspar ha explicat que la Diputació “continua col·laborant amb la Universitat de València com a institució pública donada la seua vinculació amb el territori valencià”. Per part seua, el vicerector ha posat l'accent que la participació de la institució provincial “permetrà a la Universitat estar present en la totalitat de les comarques valencianes a través de la formació, la investigació i la transferència de coneixement dels seus investigadors i investigadores”. La Diputació també col·labora amb la Universitat en el Programa d'Universitats Estacionals, que en l'actualitat compta amb 12 seus repartides en 8 comarques.

El diputat de Modernització, Iván Martí, ha participat en la jornada “Transformació digital de les Administracions Públiques en la Comunitat Valenciana” organitzada per la Fundació Socinfo i la revista “Sociedad de la Información”, exposant el projecte que ha impulsat la Diputació des de l’àrea de Modernització, Smart Cities que s’emmarca dintre de Connecta València.

Iván Martí, durant la seua exposició ha subratllat la gran acollida que ha tingut aquest projecte en tot el territori valencià amb “38 municipis diferents interessats, 50 sol·licituds rebudes i, finalment 16 projectes seleccionats, per fer dels municipis ‘ciutats intel·ligents’”. I tal com ha assenyalat Martí, “aquesta iniciativa no sols ha estat pensada per a grans ciutats sinó també per als serveis municipals dels municipis mitjans i xicotets perquè puguen ser  'Smart’, com per exemple, amb l’enllumenat públic, recollida de residus, reg i eficiència energètica en edificis”.

El principal objectiu pel qual s’ha realitzat aquest projecte ha estat el de convertir al territori valencià en un territori intel·ligent per fer una gestió integral de província i aprofitament de sinergies, per aquest motiu la Diputació va encapçalar Connecta València, amb un pressupost de 250.000 euros l’any 2018, i que per aquest any s’ha triplicat fins a un total de 750.000 euros de pressupost. 

A més, el responsable de Modernització ha detallat que el projecte funciona a través de la plataforma Sentilo, una ferramenta de codi obert desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona que respecta l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, disminueix la dependència respecte al proveïdor i possibilita la col·laboració amb altres administracions i institucions per afavorir el repartiment de costos i la possibilitat de reutilitzar els desenvolupaments ja realitzats.

Amb les Smart Cities s’afavorirà que les poblacions siguen capaces d’aconseguir una major eficiència, oferir millors serveis a la ciutadania, estalviar costos, disminuir emissions contaminants i impulsar tota mena d'iniciatives socials, culturals i mediambientals. Potencialitats, totes elles, que faciliten la gestió dels municipis i l’accés de la ciutadania a uns millors serveis, informació, i disposar de canals de comunicació més ràpids i àgils amb els consistoris.

La plataforma que ja està en funcionament en 27 ajuntaments, els quals estan fent integracions, i cada integració i desenvolupament podrà ser reaprofitat per la resta dels municipis, el que es tradueix en un estalvi en costos i eficiència. A més, cada ajuntament disposa de la seua pròpia entitat, amb un accés independent a les dades de la seua localitat.

“Destinacions Turístiques Intel·ligents” de Red.es

Iván Martí ha acabat la seua exposició explicant el projecte que també s’emmarca dintre de Connecta València, “Destinacions Turístiques Intel·ligents” de Red.es, i que ha estat realitzat amb un pressupost de 5,7 milions d’euros, dels quals l'entitat pública empresarial del Ministeri d'Economia i Empresa aportarà el 60% de la inversió amb fons europeus, mentre que la institució valenciana assumeix el 40% restant. Amb aquest projecte, es millorarà la infraestructura tecnològica, hi haurà una consolidació de la informació turística en un únic repositori i es realitzarà anàlisis de la informació per millorar en tots els àmbits on es troben algun tipus de problemes.

La valenciana Victoria Liceras, metgessa de professió, porta més de 40 anys col·leccionant peces d'indumentària tradicional valenciana. Compta amb més de 2.000 vestits i accessoris originals, sobretot dels segles XVIII i XIX, així com altres dissenys de moda internacional que ajuden a entendre l'origen de la indumentària que hui dia continuem veient en les festes de les nostres ciutats i pobles.

Una vintena d'aquestes peces formen l'exposició ‘Les comarques valencianes i la seus indumentària’, que pot visitar-se de forma gratuïta en el Palau dels Scala, en Plaza Manises, els caps de setmana i festius d'aquest mes de març. La mostra inclou vestits i complements de València i les comarques del seu entorn, des de l'Horta fins a La Safor, passant pel Camp de Morvedre i La Ribera, així com peces típiques de les zones d'interior, amb vestimenta dels Serrans, Requena, la Vall d'Albaida, el Camp de Túria, el Valle de Ayora o la Hoya de Buñol.

En paraules de la col·leccionista, “en aquesta selecció no hem volgut caure en el folklorisme, que explica moltes de les xicotetes diferències o detalls entre uns vestits i uns altres, sinó trobar l'origen d'aquesta indumentària, que té una forta influència europea, principalment de França i Itàlia, fins i tot dels caixmirs que van començar a arribar arran de les campanyes napoleòniques i les sedes i dissenys de la Xina”.

Victoria Liceras proposa una mirada actual d'una indumentària que “arribava a València amb una forta influència de l'Europa dels Borbons i a poc a poc s'anava copiant als pobles adaptant els dissenys a la climatologia de cada comarca, amb llanes o sedes i cotons segons les necessitats”. En tot cas, vestits que mesclaven “utilitat, pragmatisme i bellesa”, i que van ser recollits en les obres de grans artistes de l'època com el mateix Joaquín Sorolla.

Els quadres de Sorolla van immortalitzar aquelles escenes quotidianes amb llauradores valencianes, els vestits de les quals comparteixen espai en la mostra de la Diputació amb el de saragüell o el de Torrentí, i també amb la indumentària típica dels pobles d'interior, amb aqueixa diferenciació en ratlles, colors, brodats i teixits que “busquen la identificació de cada poble i les seues gents”.

També els complements tenen la seua importància en aquesta col·lecció d'indumentària tradicional, amb mocadors que cobrien els escots en senyal de pudor i que acabaven decorant-se igual que els cossets, les faldes i les manteletes. “En origen, allà pel segle XVIII, els cossos eren més ajustats, encara que amb el temps van anar perdent rigidesa”, explica la comissària de la mostra, que pot visitar-se en la seu de la corporació provincial els caps de setmana i festius de març de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

La pròpia Liceras ha revisat aquest dimecres els últims detalls de l'exposició, que podrà veure's a partir d'aquest dissabte en el Palau dels Scala. A continuació, la col·leccionista ha explicat els detalls de la mostra al president de la Diputació, Toni Gaspar, que l'ha acompanyada en aquest recorregut històric pels orígens de la indumentària valenciana.

El segon cicle de jornades comarcals mediambientals que desenvolupa la Diputació de València ha iniciat el seu recorregut al municipi de l’Eliana amb una primera sessió en la que s’han abordat distints aspectes de la mobilitat elèctrica, l’eficiència i l’autoconsum energètic. Aquesta jornada, que ha organitzat la institució provincial en col·laboració amb ASELEC i FEMEVAL, ha estat inaugurada pel diputat de Medi Ambient, Josep Bort.

El diputat Bort ha incidit davant dels representants i tècnics municipals que han assistit a l’acte que “la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i la lluita per tindre unes energies eficients i sostenibles és importantíssim que estiga dins de l’agenda política dels municipis”. Segons ha assenyalat, “tenim la necessitat de transitar des d’un model energètic carbonitzat cap a un altre sense dependència del carbó”.

El diputat ha subratllat que “la Diputació està demostrant en aquesta legislatura l’aposta mediambiental i per la sostenibilitat que tenim envers els ciutadans i ciutadanes”. “Per això —ha continuat— hem decidit apropar a cada una de les comarques i els ajuntaments la nostra idea de lluita i adaptació contra el canvi climàtic que no és una altra que la que tenen Nacions Unides i la Comissió Europea”.  

La sessió s’ha celebrat al centre sociocultural de l’Eliana entre les 11 i les 14 hores. El programa de la jornada ha inclòs tres conferències sobre mobilitat elèctrica, gestió energètica i autoconsum dirigides tant als representants municipals com al personal tècnic dels consistoris de la comarca i altres associacions i col·lectius civils. A més, s’ha instal·lat una carpa informativa a l’entrada del centre junt amb alguns vehicles elèctrics de la Diputació.

L’encontre celebrat al municipi del Camp de Túria forma part del II Cicle de Jornades Comarcals ‘Energia i canvi climàtic: mobilitat elèctrica, eficiència energètica i autoconsum’ que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. L’ens provincial, com a coordinador territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de la Comissió Europea, té encomanada les tasques de difusió i promoció dels objectius d’aquesta iniciativa entre els municipis de la província.  

Les següents jornades comarcals es celebraran a Albalat dels Sorells (13 de març), Utiel (21/3), Carcaixent (27/3), La Font de la Figuera (3/4), Potries (10/4) i València (17/4).

La Diputació subvenciona la compra de vehicles elèctrics

La institució provincial aposta per la mobilitat elèctrica i ofereix als municipis valencians un segon pla d’ajudes a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega dotat amb un pressupost d’1 milió d’euros. Aquestes inversions de 2019 es sumen al primer programa de subvencions que es va desenvolupar en 2018 amb uns fons de 750.000 euros, 1.750.000 euros totales entre els dos exercicis. 

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació, a més, farà un altre pas en l’impuls de les polítiques de sostenibilitat i trànsit cap a un model econòmic baix en carboni, i llançarà enguany una línia de subvencions dotada amb 150.000 euros per a la realització de certificacions energètiques als edificis municipals.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà hui, dijous 7 de març, en la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset (Pl. Forn de Sant Nicolau, 4 València) el llibre Crònica parcial (1971-1987), d’Enric Banyuls. Està publicat dins de la col·lecció Moment. Memorialística, dirigida per Xavier Serra, qui participarà en la presentació juntament amb Rosa Ureña (viuda d’Enric Banyuls) i Víctor Labrado (autor del pròleg del llibre). El llibre està disponible a la venda en llibreries i en la nostra pàgina web.

Crònica lúcida

Centrada en els anys de l'anomenada Transició, Banyuls ofereix una crònica lúcida i amena de les inèrcies socials del franquisme i de l'activisme polític i cultural d'aquells anys: grups de joves i adolescents polititzats que s'enfrontaven al règim de la dictadura i que, més tard, defraudats pel tripijoc electoral, cercaren noves formes de somoure la societat en què vivim.

Enric Banyuls, nascut a Corbera, la Ribera Baixa, (1954-2018). Estudià a l'Escola de Belles Arts de València, però fou rebel als plantejaments academicistes. Participa en l'agitació política subversiva dels darrers anys del franquisme ien els primers moviments ecològics. Formà part d'un grup de teatre independent (Teatre del Clarobscur). Més endavant, milità activament en els partits valencianistes (Unitat del Poble Valencià i Bloc Nacionalista Valencià). Durant vint anys, i fins a la dissolució de la banda, va ser un dels músics del grup Al Tall.

Però sobretot, confegí al llarg dels anys una obra pictòrica i escultòrica ambiciosa i sense concessions, que no tingué facilitats d'accés als circuits galerístics comercials.

Cristóbal Rovira, politòleg de la Universidad Diego Portales de Xile, protagonitzarà el dilluns, 11 de març, una nova sessió de ‘Els Debats del Magnànim’ amb el títol Populismo. Rovira, que serà presentat per Oscar Barberà (professor de Ciència Política de la Universitat de València), és l'autor, junt amb el politòleg holandés Cas Mudde, del llibre Populisme. Una molt breu introducció, recentment publicat pel Magnànim dins de la col·lecció Debats. Es tracta de la traducció d’un llibre que es va publicar en primer lloc en la prestigiosa editorial Oxford University Press. Tenint en compte l’actualitat del tema i l’interés del text, publicat pels britànics en una col·lecció divulgativa, el Magnànim va decidir fer una versió en valencià. El debat tindrà lloc a les 19 hores, al Saló d’Actes del Col·legi Major Rector Peset. L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala i els assistents podran adquirir el llibre, també a la venda en llibreries i a la web del Magnànim.

Populisme: un concepte central en l'actualitat

El populisme és un concepte central en els actuals debats mediàtics sobre política i eleccions. No obstant això, com la majoria dels mots polítics, el terme sovint oscil·la d’un significat a un altre, i tant els sociòlegs com els periodistes l’utilitzen per denotar diversos fenòmens. ¿Què és realment el populisme? ¿Qui són els líders populistes? ¿I quina és la relació entre populisme i democràcia? Aquest llibre respon aquestes preguntes d’una manera simple i persuasiva, oferint una guia ràpida del populisme en la teoria i la pràctica.

Cas Mudde i Cristóbal Rovira Kaltwasser presenten el populisme com una ideologia que divideix a la societat en dos bàndols antagònics, el "poble pur" front a " l’elit corrupta", i que privilegia la voluntat general del poble por damunt de tot. Il·lustren el poder pràctic d’aquesta ideologia mitjançant una revisió dels moviments populistes representatius de l’era moderna: partits populistes de dreta europeus, presidents populistes d’esquerres en América Llatina i el moviment del Tea Party en els Estats Units. Els autors aprofundeixen en les personalitats ambivalents de líders carismàtics i populistes com Juan Domingo Perón, H. Ross Perot, Jean-Marie Le Pen, Silvio Berlusconi i Hugo Chávez. Tot i que el llibre tracta el lideratge masculí encarna la forma principal del populisme, el llibre també reflexiona sobre dones com Eva Perón, Pauline Hanson i Sarah Palin, les quals han aconseguit construir un estatus populista, sovint explotant les nocions de gènere de la societat.

Encara que el populisme és en última instància part de la democràcia, les forces populistes constitueixen un desafiament cada volta major per la política democràtica. Comparant les tendències polítiques en diferents països, este llibre discuteix quines podrien ser les conseqüències a llarg termini d’aquest desafiament, centrant-se tant en els efectes positius como negatius que el populisme té sobre la democràcia. En resum, es tracta d’una lectura obligada per a tots qui volen comprendre què és el populisme, com afecta al règim democràtic i de quina manera està transformant la política a nivell mundial.

Cristóbal Rovira Kaltwasser és professor titular en la Escuela de Ciencia Política de la Universidad Diego Portales en Santiago de Xile. És coautor de Populism in Europe and the Americas: Threat or Corrective for Democracy?

Cas Mudde és Stanley Wade UGAF Shelton Profesor en l’Escola d’Assumptes Públics i Internacionals de la Universitat de Georgia i professor en el Centre per a la Investigació sobre Extremisme en la Universitat d’Oslo. És l’autor de Populist Radical Right Parties in Europe i coautor de Populism in Europe and the Americas: Threat or Corrective for Democracy?

Mostra l'origen de la indumentària tradicional valenciana amb 19 peces dels segles XVIII i XIX.

Pot visitar-se de forma gratuïta en el Palau dels Scala de 10 a 14 i de 16 a 20 hores els caps de setmana i festius durant el mes de març.

El Patronat de Turisme de València i la seua marca ‘València Turisme’ impulsaran la filosofia turística i gastronòmica ‘Del Tros al Plat’, amb noves accions en Gastrònoma 2019, segons ha comentat la diputada Pilar Moncho després de reunir-se amb el president de la fira gastronòmica, Carlos Mataix, i amb el seu director, Alejandro Roda, en la seu de l'organisme autònom de la Diputació de València.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha assenyalat que Gastrònoma, és una de les citas gastronòmiques més importants en el panorama valencià “que va creixent edició rere edició, despertant l'interés de professionals valencians i també de la resta de l'estat, perquè un dels seus principals atractius és la seua capacitat per a connectar i escurçar distàncies entre el públic i els xicotets productors”.

En la reunió mantinguda hui, també s'han abordat altres detalls per a perfilar la participació del Patronat de Turisme com a patrocinador, un any més, en la gran fira de la gastronomia valenciana que se celebrarà del 10 al 12 de novembre en Fira València.

Carlos Mataix ha assenyalat que “en els últims quatre anys hem treballat amb una sintonia i una col·laboració fantàstiques fent possible que cada edició vaja a millor”.

Per part seua, Alejandro Roda ha recordat que “vam nàixer fa cinc edicions gràcies al suport del Patronat de Turisme; després s'han sumat més suports però sense el suport de València Turisme no estaríem ací”.

La Diputació de València compta amb un patrimoni artístic compost per més de 4.000 pintures, escultures, dibuixos i gravats que han anat enriquint la col·lecció fruit de les aportacions de béns i, especialment, de la política de suport als artistes valencians mitjançant pensions i beques. La intenció de la corporació és apropar aquests fons artístics a les valencianes i valencians a través d'exposicions, principalment itinerants.

Una d'aquestes exposicions és ‘Tresors de la Diputació. Art al Palau dels Scala’, una mostra que pot visitar-se de forma gratuïta en el Saló de Reines o Respecte de la corporació provincial des d'aquest dissabte 9 de març i fins al mes de juny. Amb obres de Sorolla, Genovés, Miró, Kandinski, Equipo Crónica, Valdés i Ángeles Marco, entre altres artistes, aquests tresors del patrimoni provincial són un avanç de les diferents exposicions que podran veure's pròximament a les comarques valencianes, algunes ja en itinerància com a ‘Dones en marxa’ o ‘Memòria de la Modernitat’, amb més de 50.000 visites acumulades en municipis com Alaquàs, Requena, Gandia, Alzira i Ontinyent.

La Diputació ha convertit el Saló de Reines en una sala d'exposicions, com va ser quan era seu de la Parpalló. En aquesta exhibeix prop de 40 peces de diferents corrents, des de la tradició fins a l'avantguarda, donant cabuda als nous llenguatges artístics; un pas més en la democratització d'aquests tresors que es va iniciar amb la creació de la OFITEC, Oficina Tècnica de Restauració, Investigació i Difusió del Patrimoni Artístic, en la present legislatura.

Salva Calabuig és un dels conservadors de l'àrea de Patrimoni i comissari de l'exposició que podrà visitar-se de forma gratuïta els caps de setmana i festius de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. “La creació d'una oficina que s'encarrega de l'ordenació, conservació i difusió del patrimoni artístic de la Diputació ha permés disposar de més recursos humans, amb restauradors, conservadors i tècnics culturals, per a apropar l'art a les comarques”, destaca Calabuig.

En l'actualitat hi ha al voltant de 200 obres “rodant pels municipis valencians”, assenyala el comissari de ‘Tresors de la Diputació’, una mostra que obri les seues portes a València i que podrà visitar-se en els pròxims mesos, com és el cas també de ‘Memòria de la Modernitat’ a Sagunt, a partir de l'11 de març, i ‘Dones en Marxa’ al Castell d'Alaquàs. Cal afegir les activitats culturals que reforcen l'oferta artística, com a diàlegs amb les obres, visites guiades nocturnes o tallers amb col·legis i famílies.

Futures exposicions

El recorregut per ‘Tresors de la Diputació’ avança el contingut de futures exposicions amb els “rics i variats” fons artístics de la Diputació. Des del cos humà i el nu femení de Sorolla fins a l'obra gràfica d'artistes com Saura i Rierol, la mostra del Saló de Respecte de la Diputació avança diferents temàtiques com a essència de les exposicions que vindran i que “poden comptar amb una espècie d'avançada o reclam en aquesta sala expositiva de Plaza Manises en paral·lel a la seua exhibició en els espais municipals”.

El comissari de ‘Tresors de la Diputació’ repassa les temàtiques d'una mostra que inspira present i futur, a través de blocs com el dels pensionats de la corporació, amb obres de Mariano García Mas i Bernat Ferrándiz, primers becats per la institució en escultura i pintura; obres dels anys 20 i 30, amb peces de Balbino Giner; la postguerra dels Zamorano, Genovés i Michavila; l'escultura contemporània de Manolo Valdés i Ángeles Marco; l'abstracció i informalisme que representen Miró i José Guerrero; les geometries de Yturralde i el veneçolà Cruz-Diez; i el llegat d'Alfons Roig, amb joies com la tinta xinesa de Kandinski en la seua etapa alemanya, un Sempere nouvingut del Reina Sofia, i un Millares molt peculiar pel seu colorit.

La mostra la completen quatre Sorollas, entre aquests ‘Pescadores valencianes’, diferents paisatges i ‘L'intrús’ d'Equipo Crónica, una peça icònica de 1969 que obri el camí d'una exposició protagonitzada únicament per obres d'artistes valencians pertanyents al patrimoni de la Diputació.