Pilar Lázaro viu sola en el seu pis de Benetússer des que va morir el seu marit. Gràcies “al botó roig”, com ella l’anomena, Pilar sap que tan sols amb prémer-lo rebrà ajuda immediata, “així jo estic més tranquil·la i la meua família també”, afirma. Pilar és una de les beneficiàries del servei de teleassistència que ofereix l'àrea de Benestar Social de la Diputació de València, a través de l'empresa Atenzia.

El servei està concebut per a ajudar persones majors de 70 anys o de 65 si tenen un grau de discapacitat del 65%, que visquen soles o amb altres persones amb el mateix risc físic o psicosocial. Més de 26.000 persones s'han beneficiat d'aquest servei de comunicació i emergència des de 2015, coincidint amb l'inici de la legislatura.

El servei de teleassistència consisteix en la instal·lació en el domicili de l'usuari d'una unitat de control remot que poden activar aquestes persones majors, amb mobilitat reduïda i que habitualment viuen soles en cas de necessitar auxili. Aquests dispositius comuniquen amb una central receptora, la de l'empresa Atenzia, atesa per personal especialitzat per a donar resposta adequada a la crisi presentada, bé per si mateixa o mobilitzant altres recursos humans o materials, propis de l'usuari o existents en la comunitat.

Amb només primer el botó d'un polsador portàtil, els més de 17.000 usuaris amb els qui compta actualment el servei poden entrar en contacte verbal “mans lliures”, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, amb aquest servei d'atenció telefònica subvencionat per la Diputació de València, a través de l'àrea de Benestar i Salut que dirigeix la diputada Mercedes Berenguer.

Un servei, en què col·laboren la corporació provincial i els ajuntaments, que compta a més amb dispositius perifèrics i de seguretat com a sensors que detecten foc, fum i gas en els domicilis dels usuaris. Així mateix, i sota supervisió i indicació dels treballadors socials dels municipis, els usuaris poden disposar de polsadors especials, dispositius de mobilitat i passivitat i perifèrics de tecles grans, si resulta oportú.

Des de 2015, els operadors del servei de teleassistència han instal·lat més de 5.000 dispositius perifèrics en llars de la província, entre els quals destaquen els 1.857 detectors de foc i fum, els 1.589 de tecles grans i els 1.048 que alerten de possibles fugues de gas.

Activitats complementàries

En paral·lel a la prestació del servei, la Diputació ha posat en marxa un programa d'activitats complementàries que tenen com a objectiu afavorir l'envelliment actiu i saludable de les persones majors que sol·liciten la teleassistència. En 2018 es van organitzar 75 activitats per als usuaris del servei al llarg de la província, fent partícipes a totes les comarques i per a aquest 2019 estan previstes 80. Aquestes activitats són comunicades als usuaris de manera directa a través de les seues terminals i poden confirmar la seua assistència en la mateixa telefonada.

Més de 2.000 persones han participat en xarrades de seguretat en el domicili, tallers de prevenció de caigudes, programes per a activar la memòria, activitats de gerontogimnasia i passejos saludables, entre altres activitats complementàries al servei de teleassistència, que pot sol·licitar-se a l'ajuntament en què estiga empadronada la persona que necessite aquesta ajuda.

El Centre del Carme va acollir, el passat dimecres 20 de febrer, la presentació de ‘Trinquet’, un videojoc, en format d’aplicació mòbil, per a descarregar i jugar des de diferents dispositius mòbils. El projecte, que ha comptat amb el suport i la subvenció de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament de València, és un videojoc interactiu i expansiu que permet als usuaris i usuàries jugar a una simulació d’una partida de pilota, però també conéixer la seua història, les seues curiositats, el seu vocabulari i a les figures clau d’aquest esport tan propi dels valencians i valencianes.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va ser un dels encarregats, junt amb el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello, de presentar aquest projecte, que posa en valor un esport de referència per a la cultura i la tradició valenciana. “Un joc interactiu, gratuït, adaptat per a diverses llengües i molt, molt divertit”, com va ressenyar Rius.

‘Trinquet’ és una aplicació mòbil destinada al públic jove, perquè coneguen la pilota valenciana i el descobrisquen com un esport modern, del segle XXI. El videojoc, que està ara mateix en fase de llançament, permet als usuaris i usuàries jugar una partida de pilota en el mític Trinquet de Pelayo i, a més, els permet configurar l’avatar del seu jugador o jugadora com ells desitgen. Una plataforma inclusiva que pretén visibilitzar també el paper de les dones pilotaris i de les esportistes en general.

La presentació va comptar també amb la presència del jugador professional Francesc Xavier Puchol, més conegut com a Puchol II, així com de Josep González en representació de Caironat, empresa valenciana encarregada del desenvolupament del videojoc; Marina Molina, directora d’Innovació en Caixa Popular, altre dels inversors del projecte; Albert Arnau Espinosa, cap del servei d’Innovació i Nous Formats d’À Punt Mèdia; i per Helena Malonda, professora de Secundària i jugadora de pilota; a més d’una actuació del grup valencià Tardor.

Els municipis de les comarques de València disposaran d’1 milió d’euros en ajudes per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega, un 33% més que al 2018. Tal i com han assenyalat la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, aquesta convocatòria de subvencions “reedita, amb més pressupost, el programa d’ajudes que desenvoluparem en 2018 i que va tenir un èxit molt rotund, ja que vàrem rebre sol·licituds de 101 municipis amb un valor total aproximat de prop de 2 milions d’euros”.  

Maria Josep Amigó ha afirmat que “la concessió de subvencions als municipis per a la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega és el major èxit de la Diputació com a coordinadora del Pacte de les Alcaldies”. “Entre 2018 i 2019 —ha continuat— destinarem 1.750.000 euros en aquests programes que ajudaran significativament a la reducció d’emissions de CO₂”. Amigó ha afegit que “els vehicles adquirits amb les ajudes del 2018 evitaran l’emissió de 36 tones de CO₂ cada any”.

La vicepresidenta ha incidit durant l’encontre que “a la Diputació, com a coordinadora territorial, estem plenament compromeses amb els objectius del Pacte de les Alcaldies de la Unió Europea i treballem per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle als municipis de les comarques de València almenys un 40% per a 2030”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha indicat per la seua banda que “aquesta inversió en ajudes a la compra de vehicles elèctrics és molt important, som l’administració que més recursos destina a aquest assumpte”. Bort ha explicat que “si posem en context aquest programa de subvencions, hem destinat, des de l’inici, un 50% més de recursos que altres administracions amb una major població”.

Josep Bort ha comentat que “la transició del model energètic i de mobilitat passa pel vehicle elèctric”, i en aquest sentit, ha indicat també que “ara ens queda que la font d’energia que alimenta aquesta mobilitat elèctrica siga també d’origen renovable”.   

La convocatòria d’ajudes de 2018 va comptar amb un pressupost de 750.000 euros i va rebre 101 sol·licituds per un import proper als 2 milions d’euros. La Diputació atendrà 42 d’aquestes sol·licituds a través del procediment de concurrència competitiva establert a la convocatòria, les quals permetran l’adquisició de 18 turismes, 25 furgonetes, 6 motos i 19 bicicletes, tots models elèctrics, i també la creació de punts de recàrrega a 29 municipis.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació, a més, farà un altre pas en l’impuls de les polítiques de sostenibilitat i trànsit cap a un model econòmic baix en carboni, i llançarà al 2019 una línia de subvencions dotada amb 150.000 euros per a la realització de certificacions energètiques als edificis municipals. 

Una nova edició de les Jornades Comarcals mediambientals

Les sessions de la segona edició de jornades comarcals mediambientals de la Diputació, amb el títol ‘II Jornades Comarcals: energia, canvi climàtic i mobilitat elèctrica’, es celebraran a L’Eliana, Albalat dels Sorells, Carcaixent, Utiel, La Font de la Figuera, Potries i València a partir del proper mes de març. Aquest nou cicle de sessions forma part de les activitats de promoció i divulgació que realitza l’ens provincial, en col·laboració amb ASELEC, en el marc del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia.

En 2018 es desenvoluparen les I Jornades Comarcals ‘Canvi climàtic i energia sostenible: mobilitat elèctrica, autoconsum, transició i pobresa energètica’. Amb un públic total d’aproximadament 600 persones, tant representants municipals com personal tècnic i civil, aquest primer cicle va incloure 12 sessions als municipis d’Utiel, Aiora, Xàtiva, Chiva, Massamagrell, Sagunt, La Pobla de Vallbona, Torrent, Paiporta, Sueca, Gandia i Ontinyent.

Premi a la Setmana Europea de la Mobilitat de 2018

La primera edició de les jornades comarcals mediambientals de la Diputació de València va ser guardonada amb el segon premi de la categoria de ‘Grans Ciutats’ dels III Premis de la Setmana Europea de la Mobilitat 2018 (SEMcv-2018) que atorga la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

El diputat de Modernització, Iván Martí, i el cap del servei d’Informàtica i Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Diputació, José Benedito s’han reunit amb José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç i Carlos de Cózar, director de l’àrea TIC i Sistemes de la Cambra a la seu de la Cambra de Comerç de València per posar en comú el conveni per a la transformació digital per a empreses, signat per la Diputació de València i la Cambra de Comerç.

L’objectiu d’aquest conveni és assentar les bases de la col·laboració entre ambdues entitats per al desenvolupament de diferents programes tecnològics amb la finalitat de contribuir a la modernització i millora de la competitivitat del teixit empresarial de les comarques valencianes. Aquesta col·laboració s’emmarca dins de l’àrea TIC i Sistemes de la Cambra, que té per objectiu ajudar a les empreses en el procés de transformació digital.

El diputat de Modernització, Iván Martí, ha manifestat durant la reunió la seua satisfacció en els resultats d’aquest conveni i ha ressaltat “com que sempre tenim en el centre de les nostres polítiques i accions als ciutadans, pensarem que era indispensable entrar a participar en aquest programa, atès que darrere de les PYMES el que hi ha són persones que a tot el nostre territori intenten crear riquesa i generar ocupació, i la Diputació no es podíem quedar darrere en aquest sentit”. I ha continuat: “Vists els resultats crec que vàrem encertar, hi ha una gran demanda que demostra que som una societat innovadora que està entenent que la transformació digital és una realitat i que no es podem quedar darrere i entre tots hem d’aconseguir-ho”.

Per la seua banda, el president de la Cambra de Comerç de
València, José Vicente Morata, hi ha posat en valor que “el que es pretén amb aquest conveni és que qualsevol municipi d’aquesta província i qualsevol empresa tinga la capacitat de tenir la informació necessària per a estar a la avantguarda del que en aquests moments ha de tenir una empresa en un món globalitzat”.

Amb la signatura d’aquest conveni, en 2019, la Diputació col·laborarà amb 150.000 euros, que se sumen als 158.000 euros amb què va subvencionar el programa en 2018. Gràcies a aquesta aportació en 2018 es van obtenir 100 diagnòstics i 110 implementacions; 226 consultes relacionades amb la transformació digital; s’han realitzat més de 10 jornades informatives i més de 2.000 empreses sensibilitzades amb la transformació digital; a més, de la creació d’una oficina de transformació digital.

Aquest any, la Diputació ha aportat 150.000 euros, dels quals 78.132 euros s’han destinat a ajudes dirigides a PYMES per a implantar tecnologies prèvia fase de diagnòstic, la corporació provincial finança un 50% de diagnòstics i seguiments en aquestes ajudes. També, realitza un  projecte de consolidació de l’Oficina que ajude a les PYMES a disposar d’un pla personalitzat o estratègia digital en funció de les característiques  de les xicotetes i mitjanes empreses.

En total, durant aquest any es realitzaran 80 diagnòstics i 80 implantacions en diferents empreses del territori valencià; 200 consultes relacionades amb la transformació digital; 7 jornades informatives; més de 1.500 empreses sensibilitzades en les diferents jornades i la consolidació de l’Oficina de Transformació Digital a València.

A més, el diputat de Modernització també ha volgut remarcar que “hem d’aconseguir dur a tota la nostra gent endavant cap a aquest camí de la digitalització, i que podem incidir en un problema que ens preocupa a tots i totes, volem lluitar contra el despoblament, volem ajudar a l’interior i les zones rurals que mantinguen les seues activitats i amb aquests tipus de programes són eines fonamentals per aconseguir-ho. La tecnologia ens permet trencar barreres i apropar-nos a la gent, ser més inclusius, i aconseguir que tot el nostre territori tinga un futur millor” ha remarcat Martí.

Garantir l'accés als recursos socials com un dret humà i no com un servei caritatiu ha sigut l'objectiu principal de l'àrea d'Inclusió Social de la Diputació de València. Una transformació de model portada a terme en col·laboració amb la Generalitat que ha augmentat tant la cobertura professional com la qualitat de l'atenció en els 215 municipis menors de 10.000 habitants gestionats per la corporació.

En concret, en la mancomunitat del Rincón de Ademuz, el territori més aïllat de la província, la cobertura en serveis socials ha passat d'1 professional per cada 1.686 persones en 2015 a 1 per cada 748 enguany. Un increment en la qualitat del servei que en xifres pressupostàries es tradueix en una inversió de 95.500 euros, multiplicant per 5 el pressupost a l'inici de legislatura.

Amb aquest increment no solament s'augmenta la quantitat de mitjans físics, “també es passa d'un model assistencial i caritatiu dels serveis socials a una concepció de servei públic essencial i universal, al mateix nivell de l'educació, la sanitat i les pensions”, ha afirmat la diputada Rosa Pérez Garijo. En aquesta línia s'emmarca la campanya ‘Els serveis socials són la quarta pota’, un eslògan llançat en col·laboració amb la Generalitat en relació a la nova Llei de Serveis Socials Inclusius que entra en vigor aquesta setmana.

Totes les novetats d'aquesta llei i les experiències del nou model que s'ha desenvolupat al llarg de la legislatura s'han posat en comú en la Jornada de Portes obertes celebrada a Casas Altas. Una taula de trobada en la qual ha participat, al costat de Rosa Pérez Garijo, el president de la mancomunitat, Eduardo Aguilar, i diferent personal tècnic de la Diputació i la comarca.

El Rincón de Ademuz és un dels territoris més afectats per l'envelliment, la dispersió de la població i l'aïllament geogràfic, unes característiques que converteixen als Serveis Socials en un dret irrenunciable i una font d'ocupació i benestar social. Amb aquest nou model es garanteix que la qualitat del servei no depenga de límits geogràfics.

El Patronat de Turisme de València obri el calendari anual de fires d'àmbit estatal amb la seua participació, del 22 al 24 de febrer, en la desena quarta edició de la Fira Internacional de Turisme Reyno de Navarra, Navartur 2019.

Després del seu pas per Pamplona, el Patronat de Turisme participarà en la B-Travel de Barcelona, del 22 al 24 de març; en Sevatur (Irun), del 29 al 31 de març; en Aratur (Saragossa), del 3 al 5 de maig; en Expovaciones de Bilbao, del 10 al 12 de maig, en la Mostra de Villena al setembre, en la Fira de Tots  Sants de Cocentaina  en noviembre i en Intur Valladolid, del 21 al 24 de novembre.

El Patronat de Turisme, a través de la seua marca València Turisme, ofereix des de l'expositor de Turisme  Comunitat Valenciana els nous productes turístics valencians especialitzats en turisme actiu, gastronomia i cultura, recollits en els renovats catàlegs de productes i destinacions turístiques 2019.

València Turisme representa a les comarques valencianes i en Navartur compta amb Gandia i Requena com a municipis co-expositors. Entre altres sectors representats en aquesta fira, destaca la presència d'organismes oficials de promoció turística, allotjaments, agències de viatge i touroperadors, companyies de transport, de turisme actiu, d'aventura, de cap de setmana, de platja, de turisme urbà, de congressos, d’enoturisme, etc.

València Turisme acudeix per cinqué any consecutiu a Navartur, considerada com una porta oberta a un mercat potencial molt interessant i d'alt poder adquisitiu, com Navarra i País Basc.

La col·laboració entre Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, trans i bisexuals, i l'àrea de Joventut, Esports i Igualtat de la Diputació de València sobre educació en diversitat en l'àmbit de l'ensenyament, ha format i sensibilitzat a més de 11.000 alumnes d'instituts de la província. Aquest és el balanç del conveni que es va signar en 2017 amb l'objectiu d'erradicar l'assetjament escolar i la violència contra l'alumnat LGTBI a les aules.

Diversia és un pla integral de formació sobre diversitat sexual, familiar i de gènere que inclou, entre altres eines, tallers per a centres educatius i juvenils, ajuntaments i associacions; assessorament individual d'adolescents LGTBI; exposicions com ‘Donant la cara, un passeig per la diversitat’; la Biblioteca de colors; i contacontes; a més de cursos per a professionals de l'ensenyament i tallers d'orientació per a les famílies.

En paraules de la diputada de Joventut, Esports i Igualtat, Isabel García, “les institucions no poden donar l'esquena a la societat, i a la societat el preocupen problemes com el de l'assetjament escolar, enfront del qual hem de donar resposta des de l'educació”. Per a això, la corporació provincial ha destinat al voltant de 150.000 euros al conveni amb Lambda, perquè “en aquests temes es necessita finançament que convertisca en fets les bones intencions”, afig la diputada.

Per la seua part, el coordinador general de Lambda, Àlec Casanova, assegura que “la implicació de les institucions és imprescindible perquè col·lectius com a Lambda puguen arribar a tota la població”. A més de la formació amb els adolescents, el col·lectiu ha treballat amb la Diputació en un projecte nou dirigit a alumnes i alumnes d'Infantil i Primària, “en edats en què hem de començar a abordar de forma positiva la diversitat sexual”.

Casanova, professor en un col·legi de Xirivella, destaca ‘El viatge de Flop’ com a projecte didàctic per als primers cicles educatius. Flop, un ésser de color verd que no té gènere, és el protagonista d'un conte que la Diputació ha ajudat a imprimir perquè arribe a tots els col·legis i biblioteques municipals de la província, amb la finalitat d'ajudar a superar “la travessia pel desert que durant anys ha sigut la formació en diversitat”.

90 centres i 58 municipis

Les xifres de les intervencions realitzades, des de la signatura del conveni amb la Diputació de València, evidencien la importància d'aquesta col·laboració. Les ajudes de la corporació han permés a Lambda arribar a 90 centres educatius de 58 poblacions diferents; s'han realitzat 24 exposicions de ‘Donant la cara, un passeig per la diversitat’; s'ha assessorat a més de 30 biblioteques municipals; i les representacions del contacontes han acumulat un miler d'assistents, explica Fran Fernández, director de projectes educatius i responsable del Pla Diversia en Lambda.

Des del col·lectiu recorden que el suport que la Diputació ha oferit a aquest programa “ha permés multiplicar per quatre les activitats i atencions, així com garantir la qualitat d'aquestes”. Lambda considera prioritari donar continuïtat a aquesta col·laboració amb la corporació provincial, ja que “és la base sobre la qual continuar construint centres i comunitats educatives lliures de LGTBIfobia”.

Els responsables del col·lectiu adverteixen que “encara queda molt treball per fer perquè l'escola siga un espai segur, lliure de prejudicis i estereotips”, encara que celebren la implicació d'institucions com la Diputació perquè “la prevenció ha de ser la resposta, educant i formant des de l'arrel per a viure la igualtat i la llibertat d'una manera real”.  

El dimarts, 26 de febrer, a les 19 hores, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presentarà el llibre  Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018, de Jaume Pérez Montaner. L'acte tindrà lloc a la llibreria Fan Set (carrer Sant Ferran, 12, València) i acompanyaran a l'autor Antoni Martí Monterde (autor del pròleg), Francesc Mompó (poeta) i Vicent Berenguer (director de la col·lecció de Poesia del Magnànim). Per tancar l'acte Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló llegiran uns poemes. La cuidada edició del Magnànim inclou, a banda del pròleg esmentat obra de Mompó, un epíleg a càrrec de Dominic Keown, professor de la Universitat de Cambridge i ja es pot adquirir en llibreries i en la botiga online del Magnànim: www.alfonselmagnanim.com.

Testimoni íntim i decidit

La poesia de Pérez-Montaner és l'expressió d'un testimoni íntim i decidit, alhora que compromés, sobre una consciència d’un món que busca humanitzar-se. El poeta ha absorbit amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia del segle XX i des de la seua lúcida dissidència sempre sedueix en el seus versos. «Una de les preguntes que sembla constant en els darrers llibres de Pérez-Montaner és: com fer, de la memòria, del record, un poema de present. Una memòria feta de records estratificats, que van desfent-se en entrellaçar-se els uns amb els altres; una memòria que, necessàriament, inclou molt d'oblit» (del pròleg d'Antoni Martí Monterde).

El volum recull tota la producció poètica publicada de Pérez-Montaner des de 1976 fins a l'actualitat (un total de 9 poemaris): Adveniment de l'odi (1976), Museu de cendres (1980), L'heura del desig (1985),Màscares (1992),La mirada ingènua (1992), Fronteres (1994),L'oblit (1996), Solatge (2009) i La casa buida (2014), als quals cal afegir-ne tres inèdits: Punt de fuga, La llum de l'ombra i Paisatges per a Mark Rothko.

Jaume Pérez-Montaner (l'Alfàs del Pi, 1938) es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i com a conseqüència del seu enfrontament al règim franquista se va exiliar a l'estranger durant uns anys, durant els quals va ser professor universitari en diverses ciutats nord-americanes i també d'Amèrica Llatina fins que, convidat per Manuel Sanchis Guarner, es va incorporar com a professor de literatura catalana a la Universitat de València el 1977. A banda de la producció poètica recollida al present volum, Pérez Montaner ha conreat la crítica i l'assaig literari, dedicats, de manera especial, a interpretar la poesia d'Andrés Estellés, amb obres com Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1982), junt amb Vicent Salvador, o El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009), entre altres. Com a traductor ha publicat obres de Barbara Kingsolver i, juntament amb Isabel Robles, d'Anne Sexton i E. E. Cummings.

La Diputació de València preveu finalitzar aquest estiu les obres de condicionament de traçat i reordenació d'accessos en la CV-317, entre Sagunt i Canet. Una inversió de 3 milions d'euros amb la qual s'aconseguirà millorar la seguretat viària en un tram catalogat com d'alta concentració d'accidents, la qual cosa popularment es coneix com a ‘punt negre’ en la xarxa viària. Encara que la DGT no ho catalogue com a tal, la solució als problemes de trànsit en aquesta carretera és una de les reivindicacions històriques dels usuaris.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha visitat aquest dijous l'actuació iniciada el mes passat juntament amb el diputat de Carreteres, Pablo Seguí i els alcaldes de Sagunt, Quico Fernández, i Canet, Leandro Benito. La CV-317 està considerada com un dels eixos vertebradors de la província, ja que connecta en un extrem amb la N-340 i en l'altre amb la CV-320, i suporta un trànsit mig diari de 4.000 vehicles. En l'actualitat, aquesta via presenta un traçat sinuós, amb corbes de radi reduït i un ample de plataforma de 6 metres, sense bermes ni vorals. Així mateix, es tracta d'una carretera amb gran quantitat d'accessos directes, la qual cosa augmenta la seua perillositat.

El tram més conflictiu de la carretera se situa en els 2 primers quilòmetres. Tal com ha explicat el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, “si bé aquest tram ja no apareix en els registres de la DGT com a punt negre, sí que continua estant catalogat com a Tram de Concentració d'Accidents i, per tant, era un objectiu prioritari d'actuació”. En aquest sentit, Seguí ha recordat que “l'objectiu principal de l'àrea de Carreteres és millorar la seguretat viària en tota la xarxa i, especialment, resoldre aquells trams i vies que presenten una alta sinistralitat, com és el cas de la CV-317”.

Desviament per Fausto Caruana

Per a solucionar-ho, les obres abordaran l'ampliació de la plataforma i millora del traçat, suavitzant les corbes existents, des del final del pas inferior sobre les vies del ferrocarril fins a la intersecció giratòria existent amb la carretera CV-320. En total, 3,2 quilòmetres de carretera l'amplària de la qual serà ampliada fins als 7 metres, amb un carril de circulació per sentit, als quals se sumaran vorals de 1,5 metres i bermes de 0,75 metres.

Addicionalment, es reordenaran els accessos agrícoles directes, de manera que compten amb una visibilitat adequada i s'executaran un total de tres interseccions en ‘T’ amb la xarxa principal de camins, dotades de carrils centrals d'espera, amb la finalitat de solucionar els girs a esquerres dels accessos de parcel·la a la carretera. D'aquesta forma, es pretén millorar no solament la seguretat viària, sinó també l'accessibilitat, la capacitat i la funcionalitat de la carretera.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, i la directora del Museu de Prehistòria de València, María Jesús de Pedro, seran els encarregats de lliurar, el pròxim dissabte 23 de febrer, a les 19.00 hores, el ‘Reconeixement de la Cultura’ a l’Ajuntament d’Olocau. La gala de lliurament, que tindrà lloc al saló d’actes de l’Antigua Almàssera, comptarà amb l’actuació del grup Borriana Big Band i amb la presència dels treballadors i treballadores del Museu de Prehistòria i dels i les membres de la corporació municipal. Aquest guardó, lliurat per l’àrea de Cultura de la Diputació de València a proposta del personal de museu, està dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras.

Des del Museu de Prehistòria es pretén reconéixer el treball de l’Ajuntament d’Olocau en la difusió i conservació del patrimoni arqueològic del jaciment d’El Puntal dels Llops. Unes tasques que van des de l’organització d’activitats a la formació; a la contractació de personal per a l’atenció al públic i les visites guiades i teatralitzades del jaciment; passant per convertir el Palau de la Senyoria en un centre museogràfic on exhibir la col·lecció del municipi i algunes peces cedides pel Museu de Prehistòria; o l’organització de l’Iberfest, que involucra, any rere any, a tots els veïns i veïnes d’Olocau.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 23 de febrer de 2019

Lloc: Saló d’actes de l’Antiga Almàssera

Hora: 19.00 hores