La plaça de totes i tots es consolida com a referent musical de València. El recinte taurí propietat de la Diputació ha ampliat els seus usos acollint esdeveniments empresarials, cites culturals i esdeveniments esportius, destacant el reforç d'una programació musical cada vegada més àmplia. Els concerts de la Plaça de Bous sonen dins i fora de la província.

L'any recentment estrenat preveu grans esdeveniments musicals en la Plaça, com els concerts de Mark Knopfler i Bob Dylan, que tocaran a València amb un marge de tot just dues setmanes. L'ànima máter de Dire Straits ho farà el 26 d'abril, mentre que el cantautor estatunidenc arribarà a la Plaça de Bous el 7 de maig.

En paraules del president de la Diputació, Toni Gaspar, “és un any molt especial que no solament portarà a València a dos fenòmens de la música sinó que posa el fermall al treball de tota una legislatura per a obrir la Plaça a tota mena d'esdeveniments socials i culturals, entre els quals destaca la música amb grans artistes de talla internacional. Volíem una Plaça per a totes i tots i sobretot una plaça plena de continguts, i ho hem aconseguit”.

Les escales de Knopfler i Dylan en l'històric recinte del carrer Xàtiva són les dues cites més assenyalades del gran any musical en la Plaça de Bous, per on continuaran desfilant els grans artistes nacionals del moment, com ve succeint en els últims anys. En aquesta ocasió, Vanesa Martín, Manu Carrasco i Melendi han tancat ja dates per a tocar a València.

El 29 de juny, Vanesa Martín tornarà a la ciutat amb ‘Totes les dones que habiten en mi’. El concert, que donarà la benvinguda a l'estiu, està programat a les 23.00 hores. Manu Carrasco arribarà a la Plaça el 6 de setembre amb el seu gira ‘La creu del mapa’, mentre que Melendi ha reservat el 27 de setembre per a retrobar-se amb el públic valencià, amb el qual ja va compartir una gratificant vetlada musical l'any passat.

Durant 2018, a més de Melendi i el seu ‘Cub de Rubik’, van visitar la Plaça de Bous de València artistes com Manolo García, Raphael, Loquillo, David Bisbal i Maluma. Tots ells van omplir un recinte que va haver de doblegar sessió per a donar resposta a la demanda d'entrades que van tindre els concerts de Dani Martín i Pablo Alborán.

Altres espectacles

La música s'ha convertit en una de les grans protagonistes de la Plaça de Bous, però els concerts no han sigut els únics esdeveniments de masses que ha acollit el recinte de la Diputació en els últims mesos. La disputa de l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis entre Espanya i Alemanya va ser un dels grans esdeveniments de la passada primavera, i en vespres de l'estiu el rode va ser pres per les acrobàcies del Xtreme Monsters Freestyle.

La programació d'enguany en la Plaça de Bous també inclou sorpreses alienes al món taurí i al de la música. Entre els espectacles ja tancats, destaca una exhibició d'arts marcials.

Una plaça per a totes i tots que en els últims quatre anys ha acumulat 400.000 espectadors en les fires taurines i altres 300.000 en els concerts musicals que ha acollit el cus del carrer Xàtiva. En total, i sumant altres certàmens i esdeveniments empresarials, prop d'un milió de persones han gaudit aquests quatre anys amb les múltiples activitats que han tingut lloc en la Plaça de Bous de València, un edifici històric propietat de la Diputació.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, presenta hui, 23 de gener, ElectroDance. Estils culturals juvenils i comunicació digital en la Societat Xarxa, d’Antonio Cambra González, un interessant i innovador estudi sobre un determinat ball urbà que es fa amb música electrònica. La presentació serà a les 19.00 hores al MuVIM i comptarà amb la participació d'Antonio Ariño, director de la col·lecció Descobrim i vicerector de la Universitat de València. Cambra és doctor en el programa Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Els seus interessos abasten les interseccions entre tecnologia, educació, ecologia i ciències socials. Per tancar l'acte el grup de ball Beat Mode Crew realitzarà una exhibició d'ElectroDance.

Una qüestió de noves tecnologies i joventut

La relació que la joventut manté amb les tecnologies de la comunicació no sol deixar indiferent. Quan es tracta dels mitjans generalistes o de les converses quotidianes al voltant d'aquesta qüestió és habitual trobar dos tipus de discursos oposats. D'una banda, en molts casos, es tendeix a presentar a la joventut (millenials, nadius digitals ... utilitzen l'apel·latiu què vulguen) com a punta de llança de la societat de la informació, subjecte privilegiat d'un temps marcat per unes tecnologies -les d'internet- en el qual aquesta franja d'edat es mou sense aparent esforç com cap altre grup social no ho fa. D'altra banda, ens trobem amb el retrat oposat, aquell en què lluny de domesticar la tecnologia, la joventut seria víctima de les seues pràctiques digitals, mostrant-nos la cara menys amable del canvi tecnològic, com passa amb els comportaments addictius o fenòmens d'àmbit grupal com el bullying.

El llibreens parla de joves i de tecnologies digitals, però ho fa oferint-nos un retrat allunyat de tot enaltiment o dramatisme. En concret, posa el focus en un grup d'adolescents valencians practicants de l'estil de ball urbà conegut com ElectroDance -estil que naix a París durant la dècada passada i esdevé en anys successius fenomen global al compàs que marca l'evolució d'internet- per mostrar-nos la lògica mediàtica de la seua experiència cultural.

Com ocorre en tantes altres esferes i activitats de la nostra realitat quotidiana en què les tecnologies digitals s'han tornat un fet a un temps naturalitzat i omnipresent, sense internet -afirmen els mateixos protagonistes objecte de l'estudi en el qual es basa aquesta obra- un estil cultural juvenil com l’ElectroDance no hagués estat possible en la seua constitució, desenvolupament i difusió global. D'il·lustrar aquesta condició de possibilitat -que és realment la de la centralitat de tot allò digital en les nostres vides- tracta exactament aquesta obra. A ElectroDance se li proposa al lector un recorregut a través de les pràctiques culturals d'aquests joves que fan de les tecnologies digitals el seu millor aliat en la pràctica del ball. Així, el llibre revisa la mediació tecnològica que plataformes com YouTube o Facebook, o els mateixos fòrums d'internet operen en la conformació de xarxes socials locals i translocals al voltant del ball, o la seua influència en la forma de presentar-se públicament, negociar la reputació grupal i fer del ball una experiència estètica "a les pantalles" amb valor propi més enllà de la seua pràctica a peu de carrer.

Des de mitjans del segle passat, les cultures, subcultures i estils juvenils han florit dins d'un entorn comunicacional determinat. Així, resulta difícil entendre expressions culturals com els Mods, Rockers o Hippies, o més tard el Punk, l’Hip-Hop o el Goth sense la presència dels mitjans de comunicacions de masses i les seues tecnologies associades -el disc, la televisió, la ràdio- amb la seua capacitat disseminadora de missatges i imatges a escala global. ElectroDance, com una de les últimes cultures juvenils distintives, ens parla suma d'un temps, el nostre, de canvi tecnològic incessant, en què el contacte amb un altre tipus de tecnologies -ara les digitals- configura, amb els seus clarobscurs, la realitat social en què es desenvolupa la nostra vida.

23.1.2019

Ha finalitzat l'actuació a la CV-375, entre el PK 2+600 i el PK 4+100, inclosa dins les "Actuacions de millora i reforç de ferm en la Demarcació de Bétera-Serra (S-472)".

S'hi han dut a terme les obres de reforç de ferm, que han consistit en la col·locació de 5 cm de gruix de capa de rodadura de mescla bituminosa en calent (AC-22 SURF 50/70 S àrid porfídic), després dels corresponents treballs de fresat i reparació de les zones deteriorades.

Acabats els treballs d'asfaltat, s'ha realitzat el repintat de les marques vials corresponenets.

La Diputació de València torna un any més a Fitur amb la seua marca València Turisme i un Patronat que, en el marc de l'espai ocupat per la Comunitat en la fira de referència en el sector, aglutina les propostes turístiques d'una trentena de municipis de la província presents a Madrid. La corporació mostrarà aquests dies en Ifema la “lluentor” d'un turisme valencià que basa la seua fortalesa en la col·laboració entre institucions i empreses.

El president, Toni Gaspar, ha destacat el “moment brillant que viu la gestió turística” a la província de València, gràcies a una “imprescindible col·laboració entre administracions i empreses que estan facilitant l'explotació del producte autòcton de cada comarca”. Com a exemple d'aquesta nova “mirada en perspectiva”, el president provincial va destacar els plans de Dinamització i Governança Turística, que en 2019 aconseguiran la xifra d'11 actuacions per tota la província i en els quals treballaran de forma conjunta la Diputació, l’Agència Valenciana de Turisme, les mancomunitats i els municipis.

Per la seua part, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, ha posat en valor la “aposta decidida” de la corporació durant aquesta legislatura per “professionalitzar” les activitats de promoció i creació de producte turístic. “Les línies de suport institucionals, les subvencions, així com les d'assistència en el territori i els programes, han marcat la política de gestió turística del Patronat de Turisme de la Diputació, sempre des de l'objectivitat, la innovació i la col·laboració interinstitucional”, ha afegit Amigó.

En la seua intervenció, la diputada de Turisme ha explicat que al llarg d'aquest mandat “hem anat avançant pas a pas; primer llancem una nova marca per a mostrar qui som, València Turisme; després, expliquem com som, ‘food, living&sun’, i l'any passat vam acudir amb les infinites raons del perquè València, ‘Why V’”. En aquesta ocasió, el Patronat centra la seua participació en Fitur en tres propostes: la part gastronòmica que representa ‘Del Tros al Plat’, la província com a plató cinematogràfic en ‘Film València’ i els nous models de comercialització de productes turístics, desenvolupats a partir de workshops per a connectar productes turístics i plataformes de comercialització.

Plans de Governança

L'estratègia d'activar el sector de la mà de les empreses, perquè aquestes puguen viure d'un “turisme objectiu” que venga experiències, es fonamenta en la col·laboració prèvia entre les institucions, que s'ha traduït aquesta legislatura en els plans de Governança i Competitivitat Turística posats en marxa per la Diputació, la Generalitat, les mancomunitats i els ajuntaments de la província.

Sota aquesta fórmula, s'han completat ja els plans de l'Alt Túria i la Vall d'Albaida, en els quals s'han invertit 900.000 euros per a oferir productes turístics exclusius basats en l'oferta global dels municipis que formen la mancomunitat o integren la comarca. L'objectiu és atraure el turisme no a una destinació o punt concret sinó a una ruta organitzada amb una major riquesa turística i disponibilitat de recursos.

A més d'aquests plans inicials, hi ha altres nou en marxa o que s'activaran aquest mateix any, fins a un total d'11 projectes turístics o plans de Governança que afecten a pràcticament totes les comarques de la província. Des de La Safor fins a la Terra del Vi que representa la zona Utiel-Requena, passant per La Costera, el Camp de Túria, el Consorci de la Ribera, Sagunt, Bunyol, el Carraixet i la Canal de Navarrés.

Fruit d'aquest treball conjunt entre la Diputació, l’Agència Valenciana de Turisme i 11 mancomunitats, al costat de les empreses del sector turístic, més de 170 municipis de la província s'han beneficiat d'aquestes eines de projecció dels seus recursos turístics, amb assistència permanent per als tècnics locals i programes conjunts de turisme actiu, esportiu, gastronòmic i cultural que han sigut “capdavanters”, segons afirmen els responsables provincials. El model de gestió turística de la Diputació ha contemplat també ofertes experiencials relacionades amb la bicicleta, la pilota i la música.

La Volta i València tornen a rodar juntes. Després del parèntesi de l'últim any, donada la impossibilitat geogràfica d'un recorregut que només tocava la costa mediterrània pel sud, la ronda ciclista torna a terres valencianes com ja el fera en 2016 i 2017, aquesta vegada amb dues etapes amb eixida a la província, a Cullera i l'Eliana, i final al Puig.

Dues jornades, les del dimarts 27 i el dimecres 28 d'agost, que situaran de nou a la província en l'aparador mundial que ofereix la Volta, amb la retransmissió en directe en 200 països i una caravana de 2.500 professionals que deixarà un retorn aproximat de mig milió d'euros durant els dos dies i la nit que romandrà a València.

En paraules d'Isabel García, diputada d'Esports, “l'arribada de la Volta és sempre un esdeveniment que hem de celebrar tant per l'espectacle esportiu que ofereix a les moltes afeccionades i afeccionats valencians com pel potencial com a element vertebrador del territori i la imatge que projecta dels nostres pobles i ciutats”.

En la mateixa línia s'ha expressat la diputada de Turisme, Pilar Moncho, qui ha instat als alcaldes i alcaldesses dels municipis pels quals discorrerà la carrera a bolcar-se en aquest esdeveniment que “obri la finestra de València al món i descobreix no solament l'encant turístic d'aquesta terra sinó també la seua història, la seua gastronomia i els seus costums”. “En aqueixa part final de l'estiu, la Volta s'està convertint en una cita clàssica que gaudim i hem d'aprofitar per a oferir una imatge conjunta i global del nostre producte turístic”, ha afegit la responsable del Patronat.

El dimarts 27, la carrera partirà de Cullera i travessarà els termes de Corbera, Alzira, Almussafes, Alfarp, Real de Montroi, Xest, Vilamarxant, Bétera, Torres-Torres i el Port de Sagunt, abans d'aconseguir la meta al Puig. L'Alt del Oronet, de tercera categoria, serà la cota més destacable en muntanya. Un dia després, l'etapa 5 eixirà de l'Eliana, al Camp de Túria, i passarà per Lliria abans d'acomiadar-se de la província pel Port de les Alcubles, de segona categoria, rumb a l'Observatori de Javalambre, on estarà instal·lada la meta.

Terra de ciclisme

El director de la Volta, Javier Guillén, ha mostrat la seua satisfacció per tornar a “una terra de ciclisme” i ha explicat que la Volta “és molt més que una competició esportiva amb 200 corredors que busquen la victòria, ja que des de l'organització tractem de vendre territori”. Aquesta filosofia es tradueix en una carrera que compta amb un milió i mig d'espectadors per etapa.

La ronda espanyola tornarà a la fi d'agost a terres valencianes amb els millors ciclistes del moment, la caravana que acompanya l'esdeveniment, els helicòpters i les seues cambres aèries per a captar els nostres municipis a vista d'ocell i les cambres que portaran l'esdeveniment a 365 milions d'espectadors. Com ho defineix el màxim responsable de la Volta, “un projecte esportiu i turístic global”.

En aquesta nota informativa des de STAS-IV, sintetitzarem el succeït en la negociació del Conveni-Acord des d'últims d'octubre fins a mitjan gener, és a dir, explicarem el que no conten:

    1. A principis de novembre, al cap d'un any de dures negociacions, el Conveni-Acord està llest perquè l'Equip de Govern l'aprove. L'objectiu era que s'aprovara en el Ple del mes de Desembre, amb una vigència des de 2019 a 2022. Per primera vegada abastarà una legislatura completa, és a dir, el nou Govern que vinga de les eleccions de Maig es trobarà el tema de personal lligat i ben lligat.

   2. Una part de l'Equip de Govern va estudiar el text i el va comparar amb uns altres d'altres Administracions. Es van adonar que aquest Conveni-Acord tenía un gran intervencionisme polític, perquè molts articles són una intromissió en les competències de Personal que té per llei atribuïda el Ple de la Diputació, a qui amb subterfugis pretén condicionar l'endogàmia i la part sindical (com a exemple els art. 5, 38, 48, 50, 54, etc.) Cal preparar les diferències d'interpretació del conveni-acord(negociació) de cara al nou equip de govern, perquè si no hi ha acords seran els Tribunals de Justícia els qui decidisquen

     3. Al desembre alguns grups de l'Equip de Govern van proposar esmenes al Conveni-Acord:regulació de        la promoció interna, carrera professional sense diners, etc. El que mana en Personal i els “compi-yoguis” es                van posar nerviosos, i van decidir:

              • Camuflar més textos del segrest de les competències del Ple, i fer-lo públic per internet juntament        amb una campanya per a vendre el producte als treballadors, parlant de les seues bondats.

                  Objectiu: pressió a la part política.

               • Com per al mes de desembre no es podia aprovar pel Ple, els mateixos van arribar a l'acord d'aconseguir-   lo per al Ple de Gener, abans de les eleccions sindicals.

      4. Aquest nadal,el que mana en Personal va utilitzar l'arma secreta que porta utilitzant tota la legislatura, la “Modificació de la RPT” (hem perdut el compte de les que en portem ja). Però aquesta té un doble objectiu:

         • D'una banda, al final de la legislatura sempre hi ha necessitats d'arranjaments. Si voleu “mama”, el Conveni-Acord i les modificacions de RPT han d'anar juntes al Ple.

          • Estan convertint el Conveni-Acord en un xantatge tipus de la màfia siciliana 1921 o en un guió de Mariano Ozores? O les dues coses, o res.

     5. Què conté aquesta proposta urgent de modificació de la RPT? D'entrada poc diners. Equilibri entre amortitzacions i creacions. Exemples: l'ajust de la plaça del qual mana en Personal; algun amic; la creació d'una plaça de cap d'unitat que fa olor de compra de vot polític de cara al Ple; a un grup de treballadors/es de grup C2 els pugen el nivell del 14 al 16, més de trenta (900 € a l'any); al parc mòbil l'ajust de dedicacions del col·lectiu de conductors; la creació de quatre places de caps; etc. S'amortitzen quatre caps de secció i places de reserva, per a quadrar els quatre duros de la modificació.

Aquesta situació de mercadeig fins al final de la legislatura, demostra el total desconeixement de la part política de la Diputació de la gestió de Personal que s'està fent durant tota la legislatura, encara no s'han adonat alguns polítics de l'Equip de Govern que no estan en l'oposició i que han de manar i no deixar que els manifassegen. Com no hi ha exercici del poder polític en la gestió de Personal de la Diputació, no és d'estranyar que aquesta estiga col·lapsada des de fa mesos, situació que no s'ha vist abans en aquesta santa casa. Situació que afecta a tota l'administració de la Diputació. I els diners sense gastar, a pagar deute.

Podem dir després de més de tres anys de legislatura d'aquest Equip de Govern, que manen més els criats que els amos. Així els va.

FASE DE JUSTIFICACIÓ (fins al 22-07-2019)

A partir de la publicació en el BOP del 18-01-2019 de la llista de sol·licituds admeses, es poden realitzar les compres de maquinària i eines, redactar els documents tècnics i executar els treballs sol·licitats. Per a aquests últims, cal comptar amb les autoritzacions de les administracions competents.

Els documents s’enviaran de forma telemàtica a través de la carpeta Ajuntament en www.dival.es.

En funció de la modalitat i el tipus d’actuació sol·licitada uns tindran caràcter obligatori i uns altres, seran opcionals. Es poden anar pujant els documents en diferents fases, així doncs es recomana seguir l’ordre cronològic que s’estableix a continuació independentment de si figuren com a obligatoris o no.

1. Fase prèvia 

    Documentació necessària:

Modalitat A:

• Autoritzacions necessàries per a la realització dels treballs o certificat de la innecessarietat.
• Certificat de titularitat i disponibilitat municipal dels terrenys (MODEL II.D).
• Nomenament de director d’obres i coordinador de seguretat i salut.
• Memòria tècnica de l’activitat (.pdf). Contingut mínim:
  • Justificació tècnica, descripció de l’actuació amb les mesures necessàries i dades cadastrals d’emplaçament.
  • Valoració econòmica amb preus unitaris, descompostos i pressupost per capítols.
  • Plànols a escala, de situació, emplaçament, planta i definició d’elements (incloure capes en format .shp o .kml (tutorial de generació d’arxius .kml DIVALTERRA)).
  • Annex fotogràfic.
• Per a la modalitat A.2.10: adquisició de maquinària, eines i complements (MODEL LMIA).
• Declaració responsable d’ús (únicament sol·licituds que incloguen els apartats A.2.9 i A.2.10) exclusiu per a treballs relacionats amb la gestió forestal (MODEL DRUA).

Modalitat B:

• Autoritzacions necessàries per a la realització dels treballs o certificat de la innecessarietat.
• Certificat de titularitat i disponibilitat municipal dels terrenys (MODEL II.D).
• Nomenament de director d’obres i coordinador de seguretat i salut.
• Memòria tècnica de l’activitat (.pdf). Contingut mínim:
  • Justificació tècnica, descripció de l’actuació amb les mesures necessàries i dades cadastrals d’emplaçament.
  • Valoració econòmica amb preus unitaris, descompostos i pressupost per capítols.
  • Plànols a escala, de situació, emplaçament, planta i definició d’elements (incloure capes en format .shp o .kml (tutorial de generació d’arxius .kml DIVALTERRA)).
  • Annex fotogràfic.
• Per a la modalitat B.2.5: adquisició de maquinària, eines i complements (MODEL LMIB).
• Declaració responsable d’ús (únicament sol·licituds que incloguen els apartats B.2.4 i B.2.5) exclusiu per a treballs relacionats amb la prevenció d’incendis forestals (MODEL DRUB).

2. Fase final. Certificació dels treballs i justificació econòmica

     Documentació necessària una vegada finalizats els treballs i/o les compres de material:

2.1. Certificació dels treballs i acta de recepció

     Una vegada realitzats els treballs es presentarà:

• Certificació d’obres i treballs (MODEL CT) signat pel tècnic director de les obres.
• Per a treballs en la modalitat B: declaració que les actuacions es troben incloses en el Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (excepte modalitats B.2.4 i B.2.5 (MODEL IPL).

2.2. Justificació econòmica

La justificació de la subvenció es farà d’acord amb els articles 28, 29 i 30 de l’Ordenança General de Subvencions de la Diputació de València. Atés el que es disposa en l’article 28, la justificació es farà d’acord amb la modalitat simplificada (MODEL MS). Si s’han utilitzat mitjans propis per a l’execució de la subvenció, s’adjuntarà informe d’intervenció desglossat acreditant els imports de despesa de personal i dels mitjans utilitzats per al seu desenvolupament.

Per a aquells municipis que en alguna modalitat superen els 20.000 €, hauran d’utilitzar la modalitat ordinària (MODEL MO) per a la justificació, adjuntant a més les factures.

El passat dilluns 21 de gener es realitzà al Museu Valencià d’Etnologia un taller participatiu amb la Xarxa de Museus Etnològics Valencians de la Diputació de València. El taller fou organitzat des de la Unitat de Territori del museu amb l’objectiu d’intercanviar experiències positives i estratègies per enfrontar les dificultats entre museus locals. S’abordaren dos temes importants per als participants, que responien a les seues necessitats manifestades prèviament: la participació de les poblacions locals en els museus i la diversitat i l’accessibilitat d’aquestes institucions locals dedicades a l’etnologia.

La participació fou activa i nombrosa amb l’assistència de 15 museus del territori valencià: Museu del Palmito d’Aldaia, de la Pilota de Genovés, de Ceràmica de Manises o de la Rajoleria de Paiporta; els Ecomuseus d’Aras de los Olmos i de Bicorp; els etnològics d’Alpuente, d’Enguera o l’Àngel Domínguez de Potries; els municipals d’Alzira, Paterna i Utiel; el Molí Nou-Museu de l’Aigua de Quartell, el Museu Valencià de la Mel de Montroi i el comarcal de l’Horta Sud.

Aquest taller participatiu d’intercanvi d’experiències celebrat al Museu Valencià d’Etnologia representa un pas més per fer xarxa i consolidar la col·laboració entre museus valencians dedicats a la cultura popular i l’etnologia.

L’ETNOXARXA. Xarxa de Museus Etnològics Locals es posà en marxa en gener de 2017 per acord de Junta de Govern de la Diputació de València. És una estructura cultural de cooperació, assessorament i formació que té com a objectiu trencar l’aïllament dels museus locals creant un espai de comunicació i cooperació compartit.

La Xarxa de Museus Etnològics pretén crear un espai de comunicació entre els responsables dels museus locals i el Museu Valencià d’Etnologia; propiciar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, així com propostes de formació i reciclatge professional; fomentar la cooperació per a optimitzar els recursos disponibles; millorar els sistemes de difusió i comunicació; i establir una línia de cooperació econòmica per al finançament d’activitats.

La Xarxa ofereix un catàleg de serveis coordinats pel Museu Valencià d’Etnologia. Aquest catàleg abasta diferents àmbits: formació, amb l’organització de les Jornades de Museus Etnològics Locals i de seminaris tècnics i de gestió; assessorament; i cooperació amb inventaris i catalogacions, préstecs, projectes i exposicions itinerants, esdeveniments, subvencions o edició de catàlegs, entre d’altres.

Per a pertànyer a la Xarxa, els museu han de complir certs requisits que permeten demostrar l’estabilitat i trajectòria de la seua actuació, com ara ser gestionats per associacions culturals locals amb vinculació amb el seu ajuntament i reconeguts per la Generalitat Valenciana; tindre un horari d’apertura al públic i realitzar activitats regularment; i tenir un grau d’implicació amb el territori on s’ubica.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, presentarà demà divendres 25 de gener en roda de premsa les novetats de la campanya de neteja de platges de 2019. A més, el diputat farà balanç de la campanya realitzada en 2018.

La roda de premsa tindrà lloc a les 11 hores a la sala de premsa de la Diputació de València. El diputat estarà acompanyat per la cap de servei de neteja de platges, Eugenia Hernández Gil de Tejada; el cap de secció, Antonio Navarro Egea, i la tècnica de sostenibilitat; Ana Pastor González.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 25 de gener de 2019

Lloc: Sala de premsa, Palau de la Batlia, pl. de Manises, 4, València

Hora: 11 hores

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà demà divendres, 25 de gener, a l’exaltació de la Fallera Major de València, Marina Civera, i tota la seua Cort d’Honor.

La vicepresidenta acompanyarà a l’exaltació a l’alcalde de València, Joan Ribó, i al president de la Junta Central Fallera i regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset. L’acte començarà a les 21:30 hores al Palau de la Música de la capital del Túria, però l’arribada està prevista a les 21:00 hores.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Divendres, 25 de gener de 2019

Lloc: Palau de la Música de València. Passeig de l’Albereda, 30

Hora:21:00 hores